Competències emprenedores i educació emprenedora

La creació de noves empreses és considerada com un dels factors determinants per al creixement econòmic i la competitivitat dels països, millorant el nivell de vida dels ciutadans. De fet, la seva relació amb l'educació ha estat àmpliament estudiada per investigacions internacionals, des de diferents perspectives i enfocaments, apareixent estudis que troben una relació positiva entre el nivell educatiu dels individus i la seva propensió a emprendre (Cowling i Taylor, 2001; Delmar i Davidsson, 2000; Robinson i Sexton, 1994). De tot l'anterior sorgeix la necessitat d'estudiar el procés emprenedor posant especial èmfasi en un tipus especial d'emprenedors, els graduats universitaris, i identificar les competències emprenedores que cal desenvolupar per formar estudiants emprenedors i d'èxit.

Des del punt de vista dels acadèmics, les anàlisis crítiques testejant les competències en el camp de l'ensenyament de l'emprenedoria són escasses. Segons Lans et al. (2008), el concepte de competència és un concepte amb importants efectes tant en l'ensenyament com en la recerca de l'àrea de l'emprenedoria, ja que involucra tant als especialistes en l'ensenyament de l'emprenedoria com als agents involucrats en el suport emprenedor. Segons Kakkonen (2011) i Pfeifer i Borozan (2011), l'ensenyament de l'emprenedoria ha de proveir a l'estudiant de les competències necessàries per tal de poder engegar un negoci. A més a més, segons Lautenschläger i Haase (2011) aquest ensenyament ha d'incloure una gran quantitat de competències emprenedores.

Man i Lau (2005) defineixen les competències emprenedores com els components que estan profundament arrelats en el fons d'una persona (trets, personalitat, actituds, rol social i la pròpia imatge), així com aquells que poden ser adquirits en el treball o mitjançant la formació i l'educació (habilitats, coneixements i experiència). Per altra banda, Tounés et al. (2014) defineixen un concepte de competència en el camp de l'ensenyament de l'emprenedoria a partir dels cinc nivells d'aprenentatge associats a les competències emprenedores que proposa Johannisson (1991): know-how, know-who, know-what, know-why i know-when. Defineixen aquesta competència com el coneixement i habilitats desenvolupats durant el procés d'aprenentatge amb l'objectiu d'arribar a un resultat, millorar el comportament emprenedor, o portar a terme una acció.

31

Un elevat nombre d'estudis s'han centrat en l'ensenyament de l'emprenedoria, però molts investigadors mantenen que la veritable qüestió en aquest camp és "l'aprenentatge per emprendre, més que l'aprenentatge sobre emprendre" (Lans et al., 2008). Així, l'ensenyament segons Lautenschläger i Haase (2011), s'ha de concentrar en el desenvolupament de les competències emprenedores enlloc d'en com començar una empresa. Aquestes competències són importants no tan sols per als individus especialitzats en l'ensenyament de l'emprenedoria sinó també per a tots aquells agents involucrats en el suport emprenedor (Lans et al., 2011). Hi ha un consens generalitzat en què es pot aprendre a ser emprenedor, ja que més d'una característica de l'emprenedor són conductes que es poden aprendre (Aranzadi, 1992). Gibb (2005) afirma que l'educació en emprenedoria demana la integració del coneixement de diverses disciplines i més oportunitats per desenvolupar comportaments, actituds i habilitats emprenedores.

Una de les qüestions fonamentals que es plantegen fa referència a què han d'aprendre els estudiants durant la seva educació. Diferents autors han proposat implícitament o explícita una relació entre educació emprenedora i competències emprenedores, però sense cap prova empírica. Dyer (1994) va suggerir que els cursos especialitzats en l'emprenedoria, o la formació sobre com crear una empresa pròpia, pot donar a algunes persones la confiança necessària per crear la seva pròpia empresa. Robinson et al. (1991) van afirmar que les actituds es poden canviar i poden ser modificades pels educadors i els professionals. Krueger i Brazeal (1994) van suggerir que l'educació emprenedora hauria de millorar la percepció sobre la viabilitat de la iniciativa emprenedora mitjançant l'augment dels coneixements dels estudiants, la qual cosa els oferirà major confiança i augmentarà la seva autoeficàcia. Això també hauria de conduir a millorar la motivació per esdevenir un emprenedor, mostrant als estudiants que aquesta activitat és socialment acceptable i que pot arribar a ser un treball personalment satisfactori. No obstant això, segons Gorman et al. (1997) hi ha poca evidència empírica per donar suport a aquestes afirmacions teòriques. Una excepció a això és el treball de Peterman i Kennedy (2003), els qui van trobar que l'exposició a l'educació emprenedora, afecta les intencions dels estudiants de l'educació secundària, però no hi ha cap evidència sobre els estudiants universitaris.

32

Durant la seva educació emprenedora universitària, els estudiants haurien d'assolir les habilitats i competències emprenedores més importants que són necessàries en la gestió d'una empresa, com ara habilitats estratègiques, de planificació, de màrqueting, financeres, de gestió de projectes i de gestió del temps. Addicionalment, haurien d'aprendre habilitats emprenedores rellevants i pertinents per tractar amb persones, tal com poden ser les habilitats de lideratge, motivació, comunicació, delegació i negociació (Kuratko i Hodgetts, 2002). No obstant això, si l'objectiu és augmentar el nombre de nous projectes empresarials, també haurien de ser apreses les habilitats per a la creació d'un nou negoci. Considerant-ho tot, el sistema educatiu és cada vegada més important en la creació de noves empreses. Segons Kakkonen (2011), el creixent auge de la iniciativa emprenedora, la qual en els darrers temps està adquirint més valor en diferents nivells, està convertint l'emprenedoria en una opció de futur per a un major nombre d'estudiants. L'educació ha de preparar-los de manera que tindran les competències necessàries per tal d'iniciar un negoci després de la graduació. El currículum basat en competències dels plans d'estudis presenta les habilitats i competències que els estudiants han d'adquirir durant els seus estudis professionals i que són necessàries per establir la pròpia empresa. A més de les competències, els estudiants han de tenir la voluntat, la motivació i la intenció per convertir-se en emprenedor.

D'altra banda, malgrat els nombrosos estudis que han posat de manifest les diferents competències que els estudiants són capaços d'adquirir, no està clar exactament com aquestes competències es tradueixen en resultats d'aprenentatge dels estudiants. Per tant, hi ha una necessitat de recerca per tal d'identificar els beneficis reals dels cursos d'emprenedoria en termes del desenvolupament d'aprenentatge dels estudiants. Tenint en compte aquests punts, està clar que l'efecte que les competències fomentades per aquest tipus de mètodes tenen sobre l'aprenentatge de l'estudiant és una qüestió clau que encara no s'ha estudiat adequadament.

Aquest és el punt de partida del nostre estudi que té com un dels objectius esbrinar com els estudiants d'economia i empresa perceben i assoleixen les seves competències emprenedores i quins són els resultats d'aprenentatge del desenvolupament d'un pla d'empresa. A més, aquest estudi analitza la intenció emprenedora dels estudiants per mitjà de la possibilitat d'establir el seu propi negoci després de la titulació.

33