de tota la societat civil; la relació amb una comunitat religiosa on es podia donar oficialitat a tot aquest sentiment tant profund que marcava tota la vida, des del baptisme, les comunions, les misses pels difunts i la celebració de la Festa del gremi; el Viàtic als malalts, els enterraments celebrats amb tota cerimònia i evidentment, les processons de Setmana Santa i del Corpus.
El Diumenge de Rams venia gent de fora, "Gent en los dos Sexos de Barcelona.y de fora, á seguir tot lo Curs de la Primera Professó del Bonsuccés de Maria Santissima dels Dolors, y veurerla passár..." El Divendres Sant, al matí, s’escoltaven els sermons de la Passió, a l’esglèsia del Pi se celebrava la processó de la Santa Espina, es feien hores santes i per la tarda, sortia la última processó de la Setmana Santa, a la qual hi assistia gairebé tothom, amb cadires per seure i poder seguir tot el trajecte amb comoditat. Es tracta de:
La PROFESSO ultima de la Semana Santa, que ix de la Iglesia de la mercé de MARIA SANTISSIMA DE LA SOLEDAT, vá á ocupár sos puestos, per quant passie la Professó, y seguir la multitut, que te humor lo curs de esta; sent la Professó propia dels nobles; caballers, y Ciutadans casats en acompañár, y portár al Sant Christo, en son pás...575
El Dia del Corpus, es feia la processó de la Catedral a la qual hi participava tothom, amb cinquanta representants oficials dels gremis i amb tots els gremis amb els seus estandarts i escuts, per dignificar la feina i significar el sant patró de cadascú.576
Les processons, eren una barreja de culte i festa de la pròpia feina perquè els gremis i llurs confraries hi barrejaven els elements religiosos i professionals, predominant les enramades, els panegírics exaltats, les prohomies i el cant exaltat dels goigs del sant corresponent, que en cas dels Perxers, es tractava dels goigs en lloança de l’Assumpció de la Verge Maria. Com exemple, hi trobem el Memorial dels gremis, fet el 1765, amb motiu de l’arribada del Rei Carles III.577
575
DURÁN I SAMPERE,A., Barcelona i la seva història, vol. II, p. 20 i ss. CARRERA PUJAL,J., La Barcelona del segle XVIII, dedica diversos capítols a les manifestacions religioses de la ciutat, ressenyades en el seu moment pel que fa referència als Perxers, especialment a la processó.
576
DURÁN I SAMPERE,A., Barcelona i la seva història, vol. II, p. 20 i ss.
577
DURÁN I SAMPERE,A., Barcelona i la seva història. III vol. Vol. I: La formació d’una gran ciutat, p. 353. Documents de cultura. Barcelona: Editorial Curial, 1973. Del mateix autor, ob. cit. Vol. II: La societat i l’organització del treball, pp. 515-516; vegeu, PALLÀS VILLARONGA,J., Tesi de Licenciatura inèdita: Aproximación al corporativismo barcelonés: El gremio de Galoneros, 1692-1836. 28 de setembre de 1976. UAB, Biblioteca d’Humanitats, p. 28, on fem constar un exemplar dels goigs “Gozos a la Gloriosa Asunción, de María Santísima, que venera por su patrona y tutelar el Gremio de Galoneros de la ciudad de Barcelona”. És facsímil de final del segle XVIII, editat pel gremi de Perxers, en la Impremta de la Viuda Pla, administrada per Vicente Verdaguer, carrer Cotoners. “...El Gremio de
La processó del Corpus, va ser instituïda com una part de la litúrgia, pel Papa Joan XXII, l’any 1317. A sevilla, encara que hi tenim notícies de començament del segle XV, hem de referir-nos a 1454, per trobar dades puntuals i concretes. Hi havia una comissió conjunta formada per les autoritats de la ciutat i pels càrrecs de la Catedral, amb unes despeses, el repartiment de les quals es feia a parts iguals. Abans de la processó, es pavimentaven els carrers, es tapaven forats, es netejava la ciutat i es perfumava amb plantes, flors i essències aromàtiques. La processó començava en acabar l’Ofici a la Catedral; la presidien al capdavant, els nois del Cor amb atxes de cera, seguits d’altres amb estendards i amb incens; després hi anaven quatre acompanyants amb vesta; també hi figuraven vint-i-set nens del cor, disfressats de pastors i àngels, i amb dos orgues portàtils. Seguien els canonges de la Catedral portant unes relíquies, com si fossin un precedent dels "Pasos", però amb figures de carn i òs. Tancava la processó el Santíssim acompanyat de l’Arquebisbe i d’altres alts dignataris. Això era la representació oficial però els gremis feien el seu acompanyament amb els seus estendards i amb figures de caràcter grotesc, com una mena de "Falla". Durant el segle XVI, aquestes manifestacions dels gremis foren substituïdes pels Autos Sacramentals, amb l’afegit de Germandats, Ordes religiosos i Tribunal de la Inquisició. L’Arca on anava el Santíssim Sagrament va ser substituïda per les Custòdies i a finals del segle XVI, les despeses ja eren exhorbitants.
Totes aquestes referències ens demostren unes inquietuts comunes, unes pràctiques de pietat, unes situacions de prestigi de la ciutat i dels estaments que hi tenien pes en la vida social i política i una problemàtica també comuna que no diferenciava una ciutat de les altres, almenys en els detalls més importants. La processó del Corpus a Barcelona, va néixer l’any 1320 amb molt d’entusiasme, però consta que aquest entusiasme per la participació popular a la festa, va anar de baixa, obligant a intervenir els Consellers del Govern de la ciutat, fent proclames pels carrers i exhortant els gremis i llurs agremiats perquè hi participessin.
Els gremis van decidir fer noves disposicions l’any 1575, unes disposicions taxatives sobre les obligacions que tenien tots ells de figurar a la processó del Corpus, representats pels seus prohoms i càrrecs, amb sancions importants, fins a penes de presó pels incomplidors.578 Semblava que la pietat havia deixat pas a les obligacions i aquestes s’obrien a la picaresca i a l’incompliment.
Galoneros, que por patrona os venera, sedle luz y medianera, en los instantes postreros...” Document de AV 18-4.
578
DURÁN I SAMPERE,A., ob.cit. vol.II, p. 529 i ss., pp. 542, 551, 562 i 572, amb referències puntuals a