propostes sobre el Misteri de la Santa Espina. Uns anys més tard, el vint-i-quatre de maig de 1751, es van redactar noves ordinacions entre els Perxers i la Confraria de la Soledat, perquè els Perxers havien fet una petició per renunciar al Misteri. Les causes que ho explicaven eran que, des de les primeres ordinacions del nou Misteri, signades l’any 1723, els problemes havien estat constants. Molts agremiats només trobaven inconvenients degut "a molts i exhorbitants" despeses que els Perxers havien fet per participar en la processó del Divendres Sant.532 Aquesta situació coincidia amb uns plets entre particulars i el gremi, plets que només multiplicaven "inquietuts" i "gastos superfluos". Per això, es demanava la supressió de les ordinacions de 1723 i que s’acceptessin les noves ordinacions proposades l’any 1751. No era l’única raó. Aquells anys, a mitjans del segle XVIII, es volien racionalitzar les despeses, però les taxes del Misteri s’havien de mantenir perquè les despeses derivades del compromís assumit eren constants. A més, s’havia de fer un taüt pel Misteri, però abans s’havia de consultar als Majorals de la Confraria de la Soledat. Com la decisió presentava de certa dificultat i s’havien de fer diverses gestions, es van elegir quatre comissionats.533 També
es polemitzava sobre si es desfeia el Drap de Morts o no, perquè s’havien de pagar els drets a la parròquia de Santa Maria del Mar. Per majoria es considerà que com feia temps s´havia aconseguit un drap “molt lluyt”, “que no es desfassi” i que “el comú pagui els drets del seu fons”.534
El Misteri acostumava a ser un motiu de conflicte perquè representava el gremi davant els altres gremis i la ciutat. Era un símbol d’honorabilitat, considerat essencial dins la vida gremial. El seu manteniment obligava a fer un esforç econòmic important, amb un control rigorós de les despeses. Encara que hi hagués moments crítics, el Misteri havia de ser considerat com a prioritari, passava davant d’altres problemes i situacions. Era un tema delicat, com quan un perxer, Sebastià Pelegrí va fer un plet contra els prohoms i el clavari, Francesc Font, demanant la condemna del clavari a passar comptes del Misteri des de 1740, perquè creia que hi havia irregularitats.535 Els prohoms consideraven aquesta demanda com una temeritat. Feia vint anys que no es
532
AV 24-1, any 1724, introducció. AV 19-5, on només es donen normes per anar a la processó i sobre l’organització i manteniment del Misteri; AV 19-6, 1751. Introducció a les noves ordinacions i fol. 2. Com a exemple referenciat, AHPB. Notari Llauradó, Protocol 22, any 1704, p. 336, dotze de novembre. El candeler Jeroni Gelabert va fer el compte de la cera des del 24 de març de 1701, durant tres anys i pujava 78 lliures, 6 sous i 6 diners. Com era una despesa forta es va decidir reduir el consum de cera, marcant les quantitats i els ciris per a la festa, “no se puga gastar mes de sinquanta siris de quaranta dos de candeleras y que los quatre siris del monument no pugan pessar mes de vuyt lliures, ço es dos lliureas quiscu...”
533 AHPB. Notari Gomis, Protocol 11, any 1747, p. 206, 23 d’abril. 534
AHPB. Notari Gomis, Protocol 11, any 1747, p. 219. 535
passava comptes pel Misteri perquè en Consells celebrats els anys 1729 i 1730 es decidí no fer cap col·lecta especial, pagant les despeses del fons del gremi, així s’estalviaven discussions entre els agremiats. Així i tot, com les acusacions eren greus, el gremi va demostrar que el clavari havia passat comptes cada any amb normalitat i que el problema radicava en la incompetència i desconeixement del denunciant, Sebastià Pelegrí. Els prohoms proposaven un plet contra Pelegrí però molts perxers van preferir solucionar el problema a nivell intern. És evident, que un plet augmentaria les tensions i les despeses, provocaria enfrontaments, una pèrdua de temps i energies, a més de les despeses que se’n podien derivar. Sempre que la situació ho permetia, el consens i el diàleg eren la solució més raonable, acceptada per ambdues parts, abans d’emprendre accions legals que acabarien perjudicant tothom. Per paliar els efectes que sobre l’economia dels Perxers tenien les activitats de carácter religiós, es va decidir imposar una taxa de set sous per persona, com una mesura d’ajut al manteniment del Misteri, però com aquesta quota tant petita no suposava cap solució, es va decidir que ja no s’hauria de pagar la quota perquè el gremi de Perxers satisfaria totes les despeses del Misteri. El "comú" s’encarregaria de tots els pagaments.536
L’any 1744, com no hi havien portadors perxers es demanà col·laboració als confrares d’altres confraries i gremis, però com el problema no s’havia resolt, l’any 1748, es va fer un pagament als quatre portadors mestres i als quatre fadrins perquè hi anessin.537 Es va decidir no donar diners pels ciris de cera a cap majoral mestre; el gremi ho pagaria tot, “però si els majorals volen, poden fer la llum que li aparega pagant de sos diners”.538 Encara que la processó i el Misteri es consideren de vital importància
pels Perxers, sovint hi havia algú que volia eludir les seves obligacions, amb això es demostra en part, que la valoració del Misteri era més una valoració oficial dels Perxers com a gremi, que no pas dels confrares a nivell individual.539 Fins i tot, dos perxers van fer arribar un memorial al Sr. Vicari General de Barcelona perquè no volien ser portadors. Un perxer va acabant complint i l’altre s’hi va avenir més tard, sota coacció d’una sanció econòmica.540
536
AV 33-56, any 1751; AV 24-3, article cinquè. Però el 1692, quan els Perxers es van comprometre amb el Misteri de Sant Simeó eren només quatre sous i quatre diners. AV 24-2. A mitjans del segle XVIII són els anys de més empenta i de més activitat dels Perxers, en tots els aspectes de la vida corporativa i per tant, també tenim més documentació i més variada.
537
AHPB. Notari Gomis, Protocol 8, any 1744, p. 155, 23 de març. 538
AHPB. Notari Gomis, Protocol 9, any 1745, p. 81, dos de febrer. 539
AHPB. Notari Gomis, Protocol 12, any 1748, p. 139, vuit de març. Com hi havia problemes per fer elecció dels portadors, el gremi de Perxers es va comprometre a donar quaranta vuit rals per sis portadors mestres per anar a la processó amb vesta i atxa; també es van pagar quaranta vuit rals per sis portadors fadrins. Davant anirian dos fadrins i dos mestres i mentre durava la processó s’anirian intercanviant per torns.
540