6.1. Introducció
La majoria de recerques sobre la fecunditat se centren fonamentalment en les dones. Com hem vist al capítol 1, hi ha diversos arguments que compe- teixen per explicar per què la taxa de fecunditat de les dones ha caigut de manera tan notòria els darrers anys. Una explicació és que l’aparició dels valors postmaterialistes impliquen que s’atorgui més prioritat a l’autono- mia individual i la realització personal (Lesthaeghe, 1995; van de kaa, 1987, 1988). Una altra és la importància creixent que assumeix la qualitat de les relacions enfront de la maternitat (oppenheimer, 1988). Un tercer punt de vista sosté que les dones s’enfronten a costos d’oportunitat crei- xents a l’hora de tenir fills a causa de la inversió més elevada que han fet en capital humà i del seu compromís amb el mercat laboral (Becker, 1993); això, al seu torn, és probable que desemboqui en l’ajornament de la mater- nitat o fins i tot en la renúncia a tenir fills (Blossfeld et al., 2005). Una altra explicació associa la baixa fecunditat amb la incertesa econòmica creixent entre les dones amb més nivell educatiu (kreyenfeld, 2010), mentre que una cinquena suggereix que la fecunditat disminueix si hi ha un desequili- bri entre les aspiracions d’igualtat de la dona i la persistència de les desi- gualtats de gènere a la família i a les institucions públiques (Mcdonald, 2000). Finalment, una explicació addicional sosté que el declivi de la fe- cunditat s’explica per les dificultats de les dones per trobar bons candidats en el mercat matrimonial a causa de l’empitjorament de les condicions la- borals dels homes (oppenheimer, 1988).
Les recerques sobre la fecunditat, en canvi, tendeixen a negligir els homes, com si les seves opinions, expectatives, incerteses o desitjos no tinguessin cap influència sobre les decisions de la parella a l’hora de tenir fills (kravdal i rindfuss, 2008). sovint es dóna per fet que les preferències dels homes amb prou feines canvien amb el temps, que el cost creixent que represen- ten els fills no influeix en les intencions de l’home per reproduir-se i que els nous rols de gènere no alteren la manera d’afrontar la paternitat. aquestes suposicions, però, actualment ja no són vàlides. Cada vegada és més evi- dent que a les societats occidentals s’està estenent una nova paternitat con- sistent en pares més compromesos i que tenen més cura dels fills, mentre que la imatge del pare passiu o distant emocionalment –sovint associada al model tradicional de l’home proveïdor– està desapareixent gradual- ment (Clarke i roberts, 2002; Hobson i Morgan, 2002). aquesta nova paternitat té una gran rellevància social, ja que un pare compromès amb la cura dels fills és un factor altament beneficiós tant per consolidar rela- cions més estretes com per estimular resultats positius en els fills pel que fa a les competències cognitives i els estereotips de gènere (Marsiglio et al., 2000).
aquest capítol pretén omplir un buit en la recerca actual explorant el pa- per de l’home en les decisions relatives a la paternitat i en la manera en què construeixen el seu ideal per ser un «bon pare». L’estudi qualitatiu es basa en una mostra de 68 homes que esperen ser pares per primer cop (la seva parella estava embarassada en el moment de l’entrevista) en un context de
parelles de «doble sou» (tots dos treballen) a Espanya el 2011.(1)recorrem
a les narracions dels homes per identificar la importància dels fills en la seva vida, el significat de «ser un bon pare» i les seves expectatives sobre la participació a l’hora de tenir cura del fill i de fer els ajustos laborals que siguin necessaris. En algunes de les anàlisis també es prenen en considera- ció els valors i les característiques de les seves parelles. Finalment, aquest estudi pretén contribuir a millorar la comprensió de les circumstàncies que afecten els homes a l’hora de decidir i planificar nous models de pater- nitat, i aportar noves dades a les recerques sobre l’ajornament i la caiguda de la fecunditat a Espanya.
(1) aquesta recerca ha rebut el suport del Ministeri de Ciència i innovació (projecte Cso2010-17811), l’institut de la dona (referència 43/09) i el Centre d’investigacions sociològiques (Cis).
ExpEctatIVEs dEls HomEs daVant la patErnItat a Espanna 151
6.2. Perspectives teòriques: pares, paternitat i cura paternal
ser pare adquireix significats diferents segons el punt de vista cultural. Com sostenen Hobson i Morgan, un dels significats del terme paternitat [fatherhood] és la «codificació cultural dels homes com a pares», cosa que inclou els drets, els deures, les responsabilitats i l’estatus associats a la paternitat, com també les nocions del que representa ser pares «bons» i «dolents» (Hobson i Morgan, 2002; Lupton i Barclay, 1997). relacionada amb la paternitat, la cura paternal [fathering] és el conjunt de pràctiques que duen a terme els pares, equivalent a la cura maternal o bé de tots dos progenitors (Quesnel-vallee i Morgan, 2003). no obstant això, en bona part de la literatura científica contemporània, tots dos conceptes –pater- nitat i cura paternal– s’usen indistintament per incloure tots els rols, ac- tivitats, deures i responsabilitats que s’espera que els pares satisfacin en relació amb la criança dels fills (tanfer i Mott, 1997). En la seva anàlisi sobre la definició de les dimensions relacionades amb el concepte de «pare», Gregory i Milner (2004) desenvolupen la idea d’un «règim de paternitat», que inclou els drets i les obligacions específiques que l’Estat, la família, les polítiques d’ocupació i de temps (jornada laboral) confe- reixen als pares (Gregory i Milner, 2005). segons aquests autors, la famí- lia i les polítiques d’ocupació són les dimensions que més s’han estudiat. a països com ara el regne Unit s’han fet recerques que analitzen les tensions entorn dels drets dels pares (especialment després d’una separa- ció) amb el discurs normatiu de la paternitat compromesa o nova pater- nitat (Collier i sheldon, 2008; Featherstone 2009; smart i neale, 1999).
Els significats de la nova paternitat
La majoria de recerques centrades en la masculinitat en les dècades re- cents han subratllat i desenvolupat el concepte d’un nou pare o la paterni-
tat activa per referir-se a la construcció social i psicològica de la identitat
de l’home a les societats occidentals des dels anys setanta (Lupton i Barclay, 1997; Henwood i procter, 2003; Connel, 1995; nentwich, 2008; deave i Johnson, 2008; Gillis, 2000). L’aparició d’aquest concepte està vinculada al declivi percebut del model de l’home proveïdor. La vida labo- ral i familiar dels homes i les dones ha anat convergint progressivament (Collier, 1999; Mcdowell, 1997), i els canvis socials –com ara les taxes
creixents de divorci i la reestructuració de les famílies– hi han contribuït decisivament. La «nova paternitat participativa» es defineix per contrast amb el «tradicional pare absent» (Finn i Henwood, 2009). En particular, la recerca ha remarcat el compromís emocional dels homes en la cura dels fills i el desig de compartir-la amb la seva parella, com també el desig de compartir les feines de casa i la vida de família en general (Craig, 2006; Lupton i Barclay, 1997; o’Brien, 2005). al mateix temps, el rol de «pater- nitat marginalitzada» s’identifica com una font de patiment entre els ho- mes que voldrien exercir un rol paternal més actiu (Gillis, 2000).
Malgrat l’atenció creixent que rep entre els acadèmics l’estudi de la nova
paternitat, encara no s’ha arribat a una definició consensuada del concep-
te. alguns estudis, la majoria qualitatius, centren l’atenció en aquest as- pecte. diversos autors, per exemple, fan servir entrevistes semiestructura- des abans i després del part per estudiar la paternitat i presenten una complexa trama de conceptes i comportaments per identificar el retrat ideal i real dels nous pares (deave i Johnson, 2008; anderson, 1996; Lup- ton i Barclay, 1999; Hall, 1994). aquests estudis se centren en la gran dis- crepància que hi ha entre la paternitat ideal i la seva concreció posterior. Com sostenen Cowan i Cowan (1992), la paternitat tendeix a ser més un procés que no pas un estatus. allò que els homes defineixen com la pater- nitat ideal, doncs, pot estar ben lluny dels comportaments reals. El marc de relacions (amb la parella, els col·legues, parents, amics) i els contextos en què actuen (mercat de treball, polítiques socials i familiars, rols cultu- rals, etc.) modelen finalment les possibilitats de la seva posada en pràctica. recentment han aparegut mesures per afavorir nous models de paternitat, que s’emmarquen en el context general de les polítiques per la igualtat de gèneres. En particular, la necessitat d’encoratjar el compromís paternal s’ha vist motivada per la «inadequació del rol» masculí davant la caiguda de les taxes de natalitat, com també els riscos creixents de divorci i separa- ció. aquesta perspectiva reconeix la centralitat del rol de l’home en les decisions de la parella a l’hora de tenir fills. per exemple, s’ha demostrat a bastament que la decisió de tenir un fill la prenen conjuntament tots dos membres de la parella (Morgan, 1985; thomson et al., 1990; thomson i Hoem, 1998), i que el desacord entre ells en aquesta matèria és probable que desemboqui en l’ajornament (Miller, severy i pasta, 2004). al mateix
ExpEctatIVEs dEls HomEs daVant la patErnItat a Espanna 153
temps, el rol històric de la dona com la «cuidadora natural» significa que les intencions de l’home han tendit tradicionalment a acomodar-se a les preferències de la seva parella més que no pas a l’inrevés (rindfuss et al., 1988). Miller, severy i pasta (2004), per exemple, mostren que les dones consideren els seus desitjos de maternitat més importants que els dels ho- mes, mentre que aquests darrers creuen que les seves intencions sobre quan tenir els fills pesen igual que les de les seves parelles. aquesta incon- gruència en les percepcions pot ser el resultat d’un procés de reestructura- ció en els rols de la família que encara no ha acabat.