Les correlacions a nivell macro Prosperitat i fecunditat

En el debat en curs sobre creixement econòmic i fecunditat, la hipòtesi malthusiana ha estat convincentment refutada. així i tot, hi ha evidència substancial d’una correlació cíclica: els períodes de davallada econòmica estan associats a taxes de fecunditat minvants i viceversa.

si la recessió causa una disminució dels naixements, això pot respondre a dues lògiques ben diferents. durant la Gran depressió, hi ha proves que demostren que la caiguda de la fecunditat dels Estats Units els anys trenta no va ser deguda a l’ajornament de la maternitat sinó a un descens general i definitiu de les taxes de natalitat (Jones i tertilt, 2008). això, però, no és aplicable a la societat contemporània: la caiguda de la fecun- ditat en els períodes de crisi econòmica és deguda, principalment, a l’ajornament de la maternitat fins que les condicions millorin (adsera, 2011; kohler et al., 2002; sobotka et al., 2011).

Un estudi de Myrskylä et al. (2009) presenta una variant interessant de la relació entre creixement econòmic i natalitat. tot i que confirmen l’ab- sència de correlació entre el piB i els isF, demostren que la classificació dels països segons l’índex de desenvolupament humà (idH) sí que té una relació significativa amb la fecunditat: en els nivells baix o mitjà de l’idH, la fecunditat tendeix a ser baixa; una xifra més alta de l’idH, en canvi, està relacionada amb una fecunditat més alta. Cal fer notar que aquesta relació només és vàlida entre les societats avançades.

Confiança general

indicadors com ara l’idH recullen trets de desenvolupament d’una so- cietat que no es limiten a l’estrictament econòmic. Un dels motius pels quals presenta una correlació tan positiva amb la fecunditat podria ser perquè implícitament també recull els nivells de confiança general en una societat donada. és curiós que no s’hagi fet gaire recerca sobre aquesta qüestió, tot i que la seva influència pot ser considerable, en particular a les societats on la majoria de dones treballen i on els pares han de confiar

pEr què la fEcundItat és Important: tEorIa I rEcErca EmpírIca 37

en institucions externes com ara les llars d’infants. d’altra banda, és rao- nable esperar que la confiança general tingui una presència més destaca- da a mesura que les intencions reproductives canvien d’una perspectiva més centrada en la quantitat a una altra que doni prioritat a la qualitat dels fills.

Hi ha estudis que demostren que els nivells de confiança tenen un efecte positiu sobre la natalitat, tot i que això depèn molt de les esferes de con- fiança implicades. En les societats on la confiança es limita a les relacions de família i la comunitat local, com sol ser el cas de l’Europa meridional, l’efecte és negatiu. Livi-Bacci (2001) ho remarca clarament en sostenir que el familisme actualment ha passat a ser contraproduent per a la for- mació de famílies: «on hi ha massa família, hi ha massa pocs fills». segons Yamamura i andrés (2011), un punt d’augment en la confiança general té com a resultat un augment del 0,01 en l’isF. Espanya i itàlia puntuen bastant baix en l’índex de confiança, mentre que els països nòr- dics presenten les puntuacions màximes. aquí podem fer un petit experi- ment especulatiu: si Espanya, que té un índex de confiança de 32 (suècia té quasi el doble: 60), gaudís d’un entorn de confiança alta com el de suècia, el seu isF superaria amb escreix la taxa de reemplaçament pobla- cional.

aassve et al. (2012) sostenen un punt de vista semblant, però hi afegeixen dos elements molt importants. El primer és que les seves anàlisis contri- bueixen a explicar un enigma bàsic: per què als països nòrdics i anglosa- xons trobem nivells de fecunditat elevats? i el segon és que demostren que els nivells de confiança interactuen amb l’augment del nivell educatiu de les dones: alts nivells d’educació femenina impliquen una fecunditat més alta als països on la confiança és generalitzada, mentre que en contextos de baixa confiança l’efecte és exactament el contrari. Es tracta d’una con- clusió important, ja que ens ajuda a entendre algunes de les precondi- cions clau que expliquen per què la relació entre educació i fecunditat s’ha capgirat tant als països escandinaus com a amèrica del nord. Cal aprofundir molt més en aquesta línia de recerca, i és realment una llàsti- ma que no puguem fer-ho en aquest llibre.

Canvi de valors

Ben pocs estudis s’han endinsat en la relació entre la natalitat i el canvi de valors de la postmodernitat, en bona part perquè resulta molt complex identificar aquests canvis. sembla que alguns d’aquests valors poden tenir un efecte indirecte mitjançant l’ajornament de la natalitat (Liefbroer, 2005; Bernhardt i Goldscheider, 2006).

L’Estat del benestar

L’Estat del benestar és un tercer factor de nivell macro que ha rebut mol- ta atenció. La demostració de l’existència d’una correlació entre políti- ques socials i fecunditat, però, no ha estat concloent. Gauthier i Hatzius (1997) ofereixen una de les anàlisis més detallades i hi troben efectes rela- tivament lleus. En el cas d’algunes polítiques, com ara els subsidis pels fills, l’efecte és bàsicament nul. La relació més forta, però, s’observa en les polítiques de conciliació laboral i familiar com ara els permisos de ma- ternitat o paternitat i, especialment, les escoles bressol (Castles, 2003; sleebos, 2003). del Boca (2002) hi troba un efecte positiu (un augment de 0,2 punts a l’isF a partir d’un augment del 10% en la cobertura d’escoles bressol) a itàlia. s’han identificat efectes força similars a noruega (kravdal, 1996) i, més en general, als països de l’oCdE (sleebos, 2003: figura 21). L’estudi de sleebos posa de manifest la importància de les llars d’infants com un factor determinant, ja que pot explicar gairebé la meitat de tota la variància transnacional en les taxes de fecunditat. altres estu- dis, en canvi, no hi troben cap efecte significatiu. Hank i kreyenfeld (2002), per exemple, conclouen que l’impacte a alemanya és nul. això es podria explicar per dos motius: primer, comparativament hi ha molt po- ques llars d’infants a alemanya occidental, i segon, a alemanya hi ha pressions normatives insòlitament fortes perquè les mares dels nens pe- tits romanguin a casa per tenir-ne cura.

aquí podem fer un altre experiment especulatiu. si haguéssim d’aplicar els tipus d’efectes analitzats per del Boca i kravdal, quin seria l’augment de la fecunditat a Espanya? actualment les llars d’infants a Espanya co- breixen una mica més del 20% de la població de 0-3 anys. si d’un dia per l’altre, per dir-ho així, arribés als nivells de dinamarca (aproximadament el 80%), l’isF espanyol augmentaria 1,6 punts.

pEr què la fEcundItat és Important: tEorIa I rEcErca EmpírIca 39

Els estudis que centren l’atenció en el paper de l’Estat del benestar troben efectes més significatius quan examinen el calendari reproductiu (efecte

tempo), com van fer Ermisch (1988) al regne Unit i Hoem et al. (2001) a

Àustria. La recerca feta a suècia mostra que els permisos de maternitat/ paternitat tenen un efecte accelerador, de manera que les dones tendei- xen a tenir els fills en una successió ràpida (andersson et al., 2006; Hoem, 2005).

amb tot, la recerca empírica sobre els efectes de l’Estat del benestar no és concloent, cosa que pot semblar enganyosa per dos motius. El primer és que les polítiques de suport a la família amb prou feines són exògenes en relació amb les demandes i preferències dels ciutadans (i dels electors). per tant, és més probable que sorgeixin quan les pressions per la concilia- ció siguin prou intenses. i el segon, tal com subratlla Mcdonald (2002), és que la recuperació de la fecunditat només és probable que s’esdevingui quan tant les institucions com les relacions de parella coincideixin a do- nar suport al nou rol de la dona.