decret 78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia

(DOGC 1434, de 24.04.1991)

Els noms de lloc són una part essencial del patrimoni d’un poble i conte- nen elements importants de la seva història i la seva tradició. La Llei 12/1982, de 8 d’octubre,375 _{sobre canvis de nom dels municipis de Catalunya, va significar un pas} important en la recuperació dels topònims de Catalunya, consolidat en l’article 12 de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya376_{. La convenièn-} cia de fer plenament efectives les prescripcions de la Llei de normalització lingüísti- ca en aquesta matèria fan necessari el seu desplegament Reglamentari.

Atesos els articles 3 i 9.8 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; 12, 28 i la disposició final 1 de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Cata- lunya, i 29 i següents de la Llei 8/1987, de 15 d’abril377_{, municipal i de règim local de}

372 § II.B.3.

373 DOGC 432, de 9 de maig. L’art. 5 d’aquest Decret havia estat ja modificat per l’apartat 4 de l’art.14 del § I.B.

374 modificat pels decrets 59/2001, de 23 de gener, pel qual s’estableix la Comissió de Toponímia i 60/2001, de 23 de gener, pel qual es regula el procediment per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades (tots dos publicats al DOGC 3337, de 28 de febrer); disp. final tercera.2 del § I.B;; la STS de 27 de gener de 1995 desestima el recurs interposat contra la STSJC de 12 de maig de 1992, que al seu torn desestimava un recurs contra aquest Decret; art. 14 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril (BOE 80, de l’endemà), reguladora de les ba- ses del règim local; art. 11 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (BOE 96, del 22), pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local; art. 10 de la Llei 6/1987, de 4 d’abril (DOGC 826, de 8 d’abril, i BOE 99, de 25 d’abril), sobre l’organització comarcal de Catalunya; Resolució GAP/583/2007 , de 2 de març (DOGC 4842, del 15), per la qual es dóna publicitat al nom oficial dels municipis, de les seves capitals respectives i de les entitats municipals descentralitzades de Catalunya; nota a l’art. 18 del § I.B; § II.C.8. S’hi estableix el procediment que s’ha de seguir per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades i per a la determinació de la denominació dels nuclis de nova cre- ació. No afecta, però, el procediment per a la denominació dels municipis; art. 30 a 32, 34, 35, 86, 114, 126 i 134 del § II.B.1.

375 DOGC 268, de 20 d’octubre.

376 § III.A; actualment substituït pel 18 del § I.B. 377 Art. 18.2 del § I.B i nota.

Catalunya; a proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,

decreto:

Article 1

Forma oficial dels topònims

1.1 Els noms de les comarques, dels municipis, de les entitats municipals des- centralitzades, dels nuclis de població, dels accidents geogràfics i de qualsevol altra demarcació territorial, i també els noms dels carrers i de les vies urbanes i interur- banes de Catalunya, tenen com a única forma oficial la catalana, excepte els de la Val d’Aran, que tenen com a única forma oficial l’aranesa378_.

1.2 Les denominacions en català o en aranès que estableixin els organismes competents, d’acord amb el procediment que estableix l’ordenament vigent, són les úniques legals a tots els efectes en el territori català.

Article 2

Retolació a les vies urbanes i interurbanes379

2.1 La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Ca- talunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial, amb l’única excepció del que disposa l’apartat 3 d’aquest article.

2.2 Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Val d’Aran, aquesta norma s’ha d’aplicar referida a l’aranès en el lloc del català.

2.3 Les prescripcions que estableix l’apartat anterior s’han d’aplicar també, dins el territori de Catalunya, als rètols situats fora de la Val d’Aran que designin topònims aranesos i als rètols situats a la Val d’Aran que designin topònims catalans de fora de la vall.

Article 3

Ús de la toponímia oficial en els serveis al públic

3.1 En tots els rètols externs i interns de Catalunya, els topònims de Catalunya han de constar en la seva forma oficial.

3.2 En tots els impresos, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els matasegells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els topònims de Catalunya han de constar en la seva forma oficial.

3.3 Els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori

378 Vegeu notes a l’art. 18 del § I.B; § II.B.3.

379 Ordre del ministeri de Foment de 28 de desembre de 1999 (BOE 25, de 29 de gener de 2000), per la qual s’aprova la senyalització vertical de la Instrucció de carreteres.

que s’editin a Catalunya, han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.

3.4 En tots els registres públics de Catalunya, inclosos els dependents de l’Ad- ministració de l’Estat, s’hi han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.

Article 4

Matrícules de vehicles380

Les matrícules dels automòbils, les naus, les aeronaus i qualsevol altre tipus de vehicle s’han d’ajustar estrictament, si prenen l’origen en un topònim, a la forma oficial dels topònims de Catalunya, tant si aquests són designats completament com abreujadament.

Article 5

Llibres de text i material escolar

No es pot autoritzar administrativament l’ús de llibres de text i de material didàctic destinat a les escoles de Catalunya si els topònims de Catalunya no consten en la seva forma oficial, sens perjudici que quan la llengua utilitzada en el llibre o el material no sigui la llengua oficial del topònim, aquest pugui fer-se constar també en la forma tradicional de la llengua vehicular, si en té.

Article 6

Retolació dels nuclis de població381

6.1 Queda prohibida la col·locació a la via pública de rètols que continguin to- pònims de Catalunya inclosos en la denominació d’urbanitzacions privades, d’altres establiments de població disseminada o dels seus vials, si no hi figuren en la forma oficial o, si de cas hi manca, en la forma toponímica tradicional.

Article 7

Foment

L’Administració de la Generalitat i les corporacions locals poden dur a terme accions i destinar fons per adequar els rètols públics de denominació de societats i altres entitats, d’establiments comercials, d’etiquetatge de productes, publicitat i d’altres àmbits socials, a l’ús de la toponímia oficial segons el que estableix aquest Decret.

380 Disp. final primera d’aquest Decret i segona de la Llei 2/1992, de 28 de febrer (BOE 52, de l’ende- mà), per la qual passen a denominar-se oficialment Girona i Lleida les províncies de “Gerona” i “Lérida”.

381 Els apartats 6.2 i 6.3 van ser derogats pel Decret 60/2001, de 23 de gener (DOGC 3337, de 28 de febrer), pel qual es regula el procediment per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades; art. 18.3 i 4 del § I.B.

Article 8

Assessorament lingüístic382

Les administracions públiques de Catalunya han d’oferir l’assessorament lin- güístic necessari per facilitar l’aplicació del present Decret.

Article 9

La Comissió de Toponímia383

9.1 La Comissió de Toponímia, adscrita al Departament de Cultura, és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

9.2 Integren la Comissió:

a) El Director o Directora general de Política Lingüística, que n’exerceix la pre- sidència.

b) Les persones titulars de la Direcció de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de la Direcció de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que n’exerceixen les vicepresidències.

c) Les persones titulars de la Direcció General d’Administració Local, la Di- recció de Serveis del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Direcció de l’Institut d’Estadística de Catalunya o persones en qui deleguin. d) Una persona representant del Departament de Cultura i una de l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb rang mínim de cap de servei o assimilat. e) Cinc persones, una en representació de cada una de les institucions i enti- tats següents: l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell General d’Aran, l’Asso- ciació Catalana de municipis i Comarques, la Federació de municipis de Cata- lunya, i del Consorci per a la Normalització Lingüística.

f) Una secretaria, que és exercida per un funcionari o funcionària de la Ge- neralitat adscrit/a a qualsevol dels Departaments integrants de la Comissió, designat/da per aquesta a proposta de la presidència.

9.3 Els membres de la Comissió que no són nats són designats per les entitats o pels òrgans als quals representen.

9.4 Són funcions de la Comissió de Toponímia:

a) Procurar la coordinació entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Gene- ral d’Aran i l’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms en matèria de toponímia.

b) Actuar com a òrgan de coordinació amb altres entitats o institucions amb

382 Art. 2 del Decret 90/1980, de 27 de juny (DOGC 74, de 16 de juliol), sobre la normalització de l’ús del català en els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, dels organismes autònoms i d’altres institucions que en depenen o hi estan vinculades; Ordre de 2 de juliol de 1986 (DOGC 726, d’11 d’agost), per la qual es regula l’exercici de les funcions d’assessorament de la Direcció General de Política Lingüística en matèria lingüística; art. 1.3.i) i 4.h) del Decret 216/2005, d’11 d’octubre (DOGC 4489, del 14), d’estructura orgànica de la Secretaria de Política Lingüística.

383 Article afegit pel Decret 59/2001, de 23 de gener (DOGC 3337, de 28 de febrer), pel qual s’estableix la Comissió de Toponímia. Podeu consultar el nomenclàtor oficial de toponímia major de Cata- lunya aprovat per aquesta Comissió <http://www2.iecat.cat>.

competències en el camp de la toponímia.

c) Proposar criteris i regles d’escriptura per a l’ús dels topònims en rètols, car- tografia, publicacions i mitjans de difusió audiovisual, d’acord amb la norma- tiva lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell General d’Aran. d) Proposar criteris per a la determinació i fixació de la toponímia urbana, dels nuclis de població, de les divisions administratives, de la resta de la toponímia de Catalunya i de les formes catalanes de topònims d’altres llengües, sens perjudici de les competències que la legislació vigent atribueix als ajunta- ments i a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

e) Proposar i emprendre mesures per a la difusió de la toponímia oficial i per al foment dels estudis de toponímia en general.

f) Elaborar propostes en relació amb la determinació dels topònims de com- petència local d’acord amb el que preveu la normativa aplicable en aquesta matèria.

9.5 El funcionament de la Comissió es regeix per les normes següents:

a) La Comissió es reuneix en ple amb caràcter ordinari tres cops l’any, i amb caràcter extraordinari sempre que el president o la presidenta la convoqui. b) Pot organitzar grups de treball amb l’objectiu d’elaborar informes o estudis específics que el Ple els encarregui. Poden formar part dels grups de treball persones externes expertes en la matèria específica.

c) El funcionament intern de la Comissió es regeix per allò que preveu la nor- mativa general aplicable als òrgans col·legiats de l’Administració de la Gene- ralitat.”.

disposicions transitòries

1 Les administracions competents en cada cas han d’adoptar les mesures ne- cessàries per tal que siguin substituïts els rètols que incompleixen les prescripcions dels articles 2, 3 i 6.1 d’aquest Decret.

2 Les prescripcions que estableixen els articles 3.2, 3.3 i 5 són aplicables ex- clusivament a les publicacions editades tres mesos després a l’entrada en vigor d’aquest Decret.

disposicions finals

1 L’Administració de la Generalitat ha de promoure, en cooperació amb els òr- gans competents de l’Administració de l’Estat i d’acord amb ells, l’aplicació del que disposen els articles 2, 3 i 4 d’aquest Decret.

2 El que disposa aquest Decret s’estableix sens perjudici del compliment de les normes internacionals que l’Estat ha fet seves.

Es faculta el conseller de Cultura per dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquest Decret.