Dimensions d’anàlisis

Amb la intenció d’indagar en la comprensió de les aplicacions d’internet en la relació família i escola i els seus usos, s’ha elaborat una matriu d’anàlisi que ha permès comparar i analitzar la informació obtinguda. El model d’anàlisi que s’ha utilitzat, per més endavant triangular les dades extretes, ha tingut en compte les següents dimensions (Taula 2): aplicacions, orígens, característiques, funcions, destinataris, gestió, participació, valoració, accés i limitacions.

Pel que fa a les ‘aplicacions’ s’entenen aquelles aplicacions d’internet que utilitzen els diferents centres escolars per a la relació família i escola. A partir de les aplicacions exposades a l’anterior apartat d’aquest document, 2.3. TIC:

aplicacions d’internet, on es mostren les aplicacions més rellevants que es

139

Vegeu annex.

140

RODRÍGUEZ, Gregorio; GIL, Javier; GARCÍA, Eduardo. Metodología de la investigación

poden trobar a la xarxa, s’han escollit aquelles presents en les diferents realitats dels centres educatius, les quals es descriuen a continuació. Definir quina aplicació s’utilitza pot ajudar a identificar les potencialitats d’aquesta per a la relació família i escola. Encara que a la graella es mostrin totes les aplicacions per un mateix cas, en la matriu d’anàlisi real, és a dir, la que defineix els casos concrets, no s’observen totes les aplicacions, sinó que s’exposen en funció de l’ús o no que en fa cada centre escolar.

Taula 2. Dimensions d’anàlisi.

Les abreviatures utilitzades per a les aplicacions d’internet fent referència a Cobo i Pardo141 als quals fèiem esment a l’apartat 2.3.TIC: aplicacions

d’internet, on es poden trobar descrites més àmpliament, signifiquen:

- W (Web): entès com el CMS (Sistema de Gestió de Continguts).

- C (Correu electrònic): sistema de carteig a través de la xarxa d’internet. - B (Bitàcola o Softwares de Weblogs): aquells sistemes de gestió de

continguts dissenyats per crear i administrar blocs.

- I (Intranet): fa referència a les plataformes privades de les quals fan ús els centres escolars, ja sigui amb finalitats de caire acadèmic o comunicatiu amb les famílies.

141

COBO, Cristobal; PARDO, Hugo. Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast-food. Grup de Recerca d'Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso México: Barcelona / México DF, 2007. Pàg. 61 - 84. A p lic ac ió O rí gen s Ca ra cterí stiq u es Fu n ci o n s De stin atar is Ge stió Pa rtic ip ac ió Va lo ra ci ó A cc és Li mi tac io n s Cas 1 W C B I E N X Cas 2 Cas...

- E (Extranet): amb finalitats similars a les exposades amb Intranet, només que a vegades se li dóna un ús intern a nivell únicament de professorat. - N (Newsletter): és similar a l’ús del correu electrònic només que porta

incorporat una base de dades que permet enviar informació i continguts concrets a diversos contactes.

- X (Xarxes socials o Social Networking): descriu aquells espais que promouen la conformació de comunitat, la comunicació i l’intercanvi social.

Pel que fa als ‘orígens’ es fa referència a la iniciativa de l’aplicació, a qui va ser el promotor de la creació de les diferents aplicacions d’internet, com també es destaquen les necessitats de creació d’aquesta. Analitzar els orígens de l’aplicació permet observar quins han estat els incentius per portar a terme la iniciativa, com també conèixer d’on parteixen els objectius d’aquestes. Dit d’una altra manera definir els orígens de les diferents aplicacions d’internet que utilitzen els centres escolars permet observar les necessitats que han promogut la creació d’aquestes, com també veure’n el punt de partida, en el sentit que es pot observar la base (arrels) de les aplicacions.

Les ‘característiques’ fan referència a les de l’aplicació. Aquesta dimensió ha de permetre veure quins són aquells apartats de l’aplicació que van destinats a les famílies. A diferència de la resta de dimensions aquesta parteix de l’anàlisi de la web o bitàcola pública que disposa cada centre educatiu. Conèixer les característiques de les aplicacions en relació amb les famílies, pot ajudar a conèixer la connexió que hi ha entre d’altres criteris, és a dir, poder comparar i analitzar allò que exposen les persones entrevistades amb allò que ens mostra la web, ens permet observar “allò que es vol” (intencions), amb “allò que es fa” (actuacions).

En relació a la dimensió entorn les ‘funcions’, aquestes han de permetre observar quin ús se li dóna a cada aplicació. Algunes de les funcions que es poden identificar són, entre d’altres: informativa, comunicativa, propagandística i de participació (ja sigui aquesta directa en l’aplicació o de promoure-la en altres espais). Identificar les funcions que se li dóna a cada aplicació permet conèixer de quina manera aquestes procuren assolir els seus objectius i arribar als seus destinataris.

Conèixer els ‘destinataris’ de les aplicacions d’internet, ens permet veure fins a quin punt les funcions i objectius d’aquestes s’apropen a les persones o contextos als quals van dirigides. En el camp educatiu ens torbem que els destinataris sobretot són aquells que tenen un vincle amb el centre escolar, és a dir, que són agents d’aquest, com ara per exemple: l’alumnat, els professorat, les famílies i altres àmbits educatius. No obstant, a vegades també s’enfoquen les aplicacions a altres destinataris aliens al centre educatiu amb uns fins més aviat publicitaris que d’alguna manera busquen ‘captar’ nous alumnes i famílies. Descriure les ‘decisions’, la ‘gestió’ i la ‘participació’ entorn les aplicacions d’internet dins l’àmbit escolar és rellevant per a l’estudi, per tal de conèixer de quina manera les famílies i altres agents formen part d’aquestes i de com les escoles les tenen en compte per dissenyar i crear les diferents aplicacions. Les ‘valoracions’ entorn les aplicacions d’internet fan referència a aquelles opinions que tenen les famílies, com també pretén identificar com l’escola procura conèixer les seves opinions i necessitats respecte a aquestes. Les valoracions no s’han recollit directament de les famílies, perquè hauria estat objectiu d’una recerca més àmplia, però dins el marc d’aquest document s’han recollit les valoracions de les famílies a partir de les opinions i exposicions que han realitzat les persones entrevistades responsables de les aplicacions d’internet dels diferents centres educatius.

Pel que fa ‘l’accés’ es pretén identificar els recursos que utilitzen els diferents centres escolars per donar resposta a possibles necessitats de les famílies entorn l’accés a les TIC, ja sigui des d’una vessant més cognitiva (analfabetisme digital) o de capital cultural (infraestructura). Aquesta dimensió ha estat escollida partint de les idees exposades a l’apartat 2.8. Desigualtats i

bretxes digitals: famílies i escola. Veure les ‘desigualtats digitals’ mostrades a

l’apartat anterior i les intencions educatives dels centres educatius per a contribuir a la igualtat d’oportunitats per tal de garantir l’accés a l’educació, permet veure quines accions desenvolupa l’escola davant la realitat en què (con)viu i com procura fer front a unes necessitats digitals.

Per últim, es contemplen les ‘limitacions’ en referència als docents. Identificar les dificultats en les quals es troba el professorat, permet justificar possibles

limitacions que es veuen reflectides entorn les aplicacions d’internet. A la vegada permet intuir quines poden ser possibles pràctiques de millora entorn les aplicacions d’internet que a la llarga, poden ajudar a millorar el clima d’aula, de centre i l’èxit escolar.

Després de descriure les diferents dimensions d’anàlisi, a continuació es poden observar les dades extretes a partir de la triangulació de dades de cada dimensió, elaborada a partir d’una matriu d’anàlisi142

.