Relació escola i TIC

Com he comentat anteriorment les TIC, majoritàriament ja no es consideren noves tecnologies, però si que suposen grans reptes per tal de fer-les d’ús quotidià a les escoles, sobretot quan suposen canvis en les pràctiques educatives del professorat.

L’entrada de les TIC a les escoles, concretament a les aules, ha generat un conjunt de necessitats entorn què, qui, com i quan s’han d’utilitzar aquestes. En un inici, concretament des de la Llei Moyano (1857), al territori espanyol es va generar un sistema de generalització dels aprenentatges de l’alumnat, és a dir, que l’alumnat havia d’assolir uns coneixements comuns. Per tal d’aconseguir aquesta generalització de coneixements es va impulsar l’ensenyament a partir dels llibres de text, on s’oferia un conjunt de medis i materials que permetien posar en pràctica el desenvolupament de les activitats didàctiques a l’aula, sistematitzant i transmetent el coneixement a l’alumnat d’una forma global a tot l’estat espanyol.

A mesura que ha avançat el temps i que les TIC s’han incorporat a la vida quotidiana de les persones, també ho han anat fent dins l’àmbit educatiu i

78

COLLET, Jordi; TORT, Antoni. Famílies i entorn a l’escola: problema o solució? Millorar els vincles entre escoles, famílies i entorn per millorar els resultats acadèmics. Fundació Jaume Bofill i Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic, 2011.Pàg. 66.

escolar. Dins l’actual Ley Orgánica de Educación79 _{es recomana l’ús de les TIC}

en cada un dels nivells educatius de l’ensenyament obligatori:

- Educació Infantil: “Corresponde a las Administraciones educativas […] una primera aproximación a la lectura y a la escritura, así como experiencias de iniciación temprana en habilidades numéricas básicas, en las tecnologías de la información y la comunicación y en la expresión visual y musical. Asimismo, fomentarán una primera aproximación en las tecnologías de la información y la comunicación”. (LOE. Títol I, Capítol I, Article 14).

- Educació primària: “Iniciarse en la utilización, para el aprendizaje, de las tecnologías de la información y la comunicación desarrollando un espíritu crítico ante los mensajes que reciben y elaboran”. (LOE. Títol I, Capítol II, Article 17).

- Educació secundària obligatòria: “Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las fuentes de información para, con sentido crítico, adquirir nuevos conocimientos. Adquirir una preparación básica en el campo de las tecnologías, especialmente las de la información y la comunicación”. (LOE. Títol I, Capítol III, Article 23).

D’altra banda l’estat també es fa responsable de l’equipament dels centres escolars, “los centros dispondrán de la infraestructura informática necesaria para garantizar la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación en los procesos educativos. Corresponde a las administraciones educativas proporcionar servicios educativos externos y facilitar la relación de los centros públicos con su entorno y la utilización por parte del centro de los recursos próximos, tanto propios como de otras Administraciones públicas”. Davant d’aquest nou repte, realitzar la tasca educativa utilitzant les TIC, entre d’altres eines, és on les pràctiques docents trontollen i es generen moments d’incertesa, degut a la manca de professionalització i formació en aquest àmbit. Després d’haver passat dècades utilitzant els mateixos recursos i materials educatius, recolzant-se sobretot en el llibre de text, passen a un medi immens,

79

LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado (BOE), 4 de maig de 2006, núm. 106, p. 17158 – 17207.

canviant i infinit, com és la xarxa d’Internet. Segons de Pablos, et al.80 _“la

escuela de hoy en día está inmersa en pleno periodo de tránsito entre la tradición decimonónica de la cultura impresa y la innovación que presenta la cultura digital emergente. En las aulas perviven todavía con fuerza los medios y métodos del pasado, pero también las nuevas tecnologías han empezado a colarse y reclamar su presencia en los centros educativos. Todo ello provoca en el profesorado una cierta sensación de incertidumbre, curiosidad y a veces desasosiego”.

No és únicament la introducció de les TIC a l’escola el que fa viure moments d’incertesa a mestres i professors, sinó més aviat les seves potencialitats, perquè, segons Coll, Palacios i Marchesi,81 “lo que hacen realmente es crear, a partir de la integración de sistemas clásicos, unas condiciones totalmente nuevas de tratamiento, transmisión, acceso y uso de las informaciones transmitidas hasta ahora por los soportes clásicos de la escritura, las imágenes, el sonido o el habla”.

Tanmateix, segons els mateixos autors, “el impacto de les NTIC82 sobre la educación escolar tiene dos vertientes distintas, aunque complementarias. En primer lugar, estas tecnologías, por su naturaleza y características, anuncian cambios en profundidad en la educación escolar [...]. En segundo lugar, por su creciente ubicuidad y presencia en la sociedad de la información y del conocimiento, las NTIC configuran nuevos espacios y escenarios educativos cada vez más influyentes y decisivos en los procesos de desarrollo y socialización de las personas en general y de las nuevas generaciones en particular. Las NTIC [...] no sólo están transformando la educación escolar ‘desde dentro’, sino que están empezando a transformarla también ‘desde fuera’, forzando a una revisión crítica de las funciones y finalidades y que han

80

DE PABLOS, Juan; AREA, Manuel; VALVERDE, Jesús; CORREA, José Miguel. Políticas

educativas y buenas prácticas con TIC. Graó: Barcelona, 2010. Pàg. 47. 81

COLL, César; PALACIOS, Jesús; MARCHESI, Álvaro. La educación escolar ante las nuevas

tecnologías de la información y de la comunicación. 2.Psicologia de la educación escolar. Desarrollo Psicológico y educación. Alianza Editorial: Madrid, 2007. Pàg. 631.

82

presidido, y siguen presidiendo aún en buena medida, su organización, funcionamiento y objetivos”83

.

La diversitat i immensitat que engloba l’àmbit de les TIC, complica una definició concreta i precisa dels seus usos, els seus objectius, els continguts que han de permetre treballar, entre d’altres. L’evolució i desenvolupament constant de les TIC, com també la immensa varietat de propostes i experiències d’innovació educativa que ha propulsat la seva introducció en l’àmbit escolar, fa complexa la seva descripció detallada entorn els seus usos dins el context educatiu, com també descriure el seu impacte sobre els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

A grans trets i per diferenciar-ho dels recursos impresos, algunes característiques dels materials digitals, segons de Pablos, Area, Valverde i Correa84, són:

- Permeten l’accés a una gran quantitat d’informació. - La informació es representa de forma multimediada.

- El format d’organització i manipulació de la informació és hipertextual. - Permeten la publicació fàcil i difusió d’idees i treballs.

- Permeten la comunicació interpersonal tant en temps real com diferit. Davant d’aquests factors que promouen les TIC, l’escola, concretament els i les mestres, es troben amb el repte d’encarar la seva pràctica educativa fent ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquest repte però, es veu dificultat davant d’un conjunt de barreres o limitacions que, com exposen Balanskat, Blamire i Kefala85, “se pueden agrupar en barreras a nivel de profesorado (nivel micro) barreras a nivel de escuela (nivel meso) y barreras a nivel de sistema (nivel macro)”. Les barreres relacionades amb el professor que els autors exposen són:

83

COLL, César; PALACIOS, Jesús; MARCHESI, Álvaro. La educación escolar ante las nuevas

tecnologías de la información y de la comunicación. 2.Psicologia de la educación escolar. Desarrollo Psicológico y educación. Alianza Editorial: Madrid, 2007. Pàg. 648.

84

DE PABLOS, Juan; AREA, Manuel; VALVERDE, Jesús; CORREA, José Miguel (coords.).

Políticas educativas y buenas prácticas con TIC. GRAÓ: Barcelona, 2010. P. 49-50.

85 _{BALANSKAT, A.; BLAMIRE, R.; KEFALA, S. (2006). “The ICT impact report. A review of}

studies of ICT impact on”. Dins: DE PABLOS, Juan; AREA, Manuel; VALVERDE, Jesús; CORREA, José Miguel. Políticas educativas y buenas prácticas con TIC. Graó: Barcelona, 2010. P. 52 -56.

- Falta d’habilitats en matèria TIC.

- Falta de motivació i confiança en l’ús de les TIC. - Formació inadequada dels docents.

Entorn les barreres relacionades amb l’escola els autors exposen: - Accés limitat a l’equip de les TIC.

- Escassa experiència de l’escola en projectes.

- Falta d’experiència en l’aprenentatge amb projectes.

- Absència de racionalització de les TIC en les estratègies de l’escola. Pel que fa a les barreres relacionades amb el sistema, ens parlen com en d’ocasions les limitacions que pot crear l’estructura rígida del sistema tradicional d’escolarització.

Després de veure com s’han introduït les TIC als centres escolars i els possibles efectes que produeixen en aquests, la diversitat de TIC emprades és àmplia. Els recursos TIC que s’utilitzen als centres escolars són diversos, però majoritàriament en podem destacar la xarxa d’internet. Altres recursos TIC poden veure’s complementades per internet, com per exemple les pissarres digitals (PDI), campus interns, ordinadors, projectors, pàgines web i bitàcoles, entre d’altres. De les abans esmentades, excepte la web i les bitàcoles, tenen un objectiu intern pel propi centre, a diferència de la web i la bitàcola que tenen un component extern, de “cara en fora”. Com exposen Cobo i Pardo86

les eines web 2.0 més utilitzades en l’àmbit educatiu són: bitàcoles, wikis i col·laboratoris.