0.4 Els fragments de manuscrits hebreus de l’Arxiu Històric de Girona: estat de
0.4.1 El fenomen de la reutilització de manuscrits hebreus en els arxius
El reciclatge de paper i pergamí per enquadernar els lloms dels llibres era una
pràctica habitual entre els relligadors de l’edat mitjana i va ser molt corrent a
Catalunya des de mitjan segle XIV fins a principi del segle XV. El paper –més que no
pas el pergamí– servia per farcir els cartrons de les relligadures i d’aquesta manera engruixir-les i fer-les consistents. L’enquadernador es proveïa de fulls diversos i escollia els que per mida o gruix més li servien i si calia, els retallava a conveniència. En altres casos les deixalles de documentació es feien servir com a full de guarda o, en menor grau, per embolcallar els volums com a coberta de protecció. Aquesta tasca per una part ens ha permès conservar tot un conjunt de documentació que
potser si no s’hagués reutilitzat, l’hauríem perdut, però per altra part també l’ha
mutilat i l’ha dispersat en diversos protocols notarials, com en el cas de l’Arxiu
Històric Girona o bé en altres llibres medievals repartits pels arxius d’arreu del
territori.71
A casa nostra ja fa uns anys que es va endegar la recerca de fragments de manuscrits o membra disiecta que ha enriquit amb milers de nous textos catalans i llatins el nostre patrimoni històric i literari. Ja l’any 1980 Ascari M. Mundó es feia
ressò d’una cinquantena biblioteques i arxius catalans on s’havien fet aquesta mena de troballes.72 Ell i altres estudiosos, com Jesús Alturo Perucho, han encapçalat
l’anàlisi d’aquesta mena de documentació que sovint procedeix de les enquadernacions però que també inclou textos esbocinats per altres circumstàncies.73
70
A l’annex A3. hem preparat unes taules amb una llista descriptiva dels manuscrits hebreus trobats a cada arxiu.
71
Sobre les característiques dels protocols notarials, els relligadors i el fenomen de reciclatge de paper i pergamí per enquadernar els lloms dels llibres medievals a Catalunya veg. el primer apartat del següent
capítol d’aquest treball. Sobre la història i les notícies detallades de les troballes dels manuscrits extrets
de les relligadures de llibres custodiats en els arxius que ara esmentem veg. el treball de Mauro Perani que citem a la nota 5.
72
Anscari M Mundó, “Les col·leccions de fragments de manuscrits a Catalunya,” Faventia 2/ 2 (1980).
73Jesús Alturo i Perucho, “Els estudis sobre fragments
membra disiecta de còdexs a Catalunya. Breu estat
de la qüestió,” Revista catalana de teologia 13/2 (1988): 431-450; Veg. d’aquest mateix autor Studia in codicum
fragmenta, (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999). Alguns dels arxius que hem consultat
per a fer el present treball ens han informat d’algunes troballes de manuscrits llatins i catalans, encara inèdits com també d’alguns documents que poden ser una bona font d’informació per a la història de les comunitats jueves catalanes: l’Arxiu Municipal de Granollers conserva tres llibres embolcallats amb pergamins reaprofitats i un altre llibre el pergamí del qual es va separar del llibre quan es va fer una restauració. Són: 15/Llibre d'ordinacions de la vila de Granollers del 25 de novembre de 1418 al 22 d'octubre de 1452; 155/Ordinacions de la Universitat de Granollers que han d'observar els arrendadors de les imposicions del període 1545-1549; 6/Llibre del Consell de la vila de Granollers del 24 de febrer de 1438 al 20 de febrer de 1450; i 38/Llibre nou de dèbit i crèdit de la Universitat de la vila de Granollers que conté els censos i censals fets o rebuts per la corporació municipal. Aquests llibres i una important col·lecció de pergamins catalans conservats en aquests arxiu que van dels segles XII a XVII que
El fet d’aprofitar manuscrits hebreus amb aquest sistema d’enquadernació no és
una pràctica estranya a la resta de la Península ni d’Europa. Tanmateix a la major
part dels països europeus s’inicia a partir del segle XVI, molt més tard que a
Catalunya, i és més normal trobar pergamins que cobreixen volums, amb el text
visible des de l’exterior, que no pas fulls aprofitats per reforçar els cartrons de les
enquadernacions. D’altra banda el reciclatge català es caracteritza perquè aprofita papers emanats directament de les comunitats medievals mentre que a Europa es van aprofitar principalment parts de còdexs literaris i religiosos, normalment a conseqüència d’avalots i espolis.74
A Catalunya, pel que fa als manuscrits hebraics, la primera notícia ens arriba l’any 1915 de la mà d’Abraham Shalom Yahuda, que publicà l’estudi de dos pergamins fragmentaris, que l’autor datà entre els s. XIII i XIV, que embolcallaven un còdex de
la Catedral de Solsona procedent del monestir de Santa Maria de Serrateix i que contenien sis poesies religioses o piiutim part d’unmakhzor o llibre de pregàries per a les festivitats.75 Aquests documents, que no hem localitzat, eren part de la col·lecció
no ha estat ni treballats ni catalogats. A l’Arxiu Comarcal del Berguedàs’hi custodia l’Arxiu de la Vila de Bagà en el qual hi ha diversos llibres de deutes entre jueus i cristians dels quals en fa referència Joan Serra i Vilarí, Baronies de Pinós i Mataplana: Investigació als seus arxius. 3 vol (Bagà: Centre d'Estudis Baganesos, 1989; 1930). A l’Arxiu Històric Municipal de Cardona, ens han informat que el fons parroquial de Sant Miquel i Sant Vicenç hi ha la sèrie corresponent als Llibres de ploms de la Comunitat de Preveres de Sant Miquel, segles XVI-XVIII, amb una quarantena llarga de volums, les cobertes dels quals corresponen a manuscrits reaprofitats, inicialment examinats per Jesús Alturo Perucho i un ressenyat a la llista de Mundó però que segons el seu arxiver caldria repassar. La titularitat d’aquest fons correspon a la parròquia i es conserva en un edifici annex del conjunt parroquial. A l’Arxiu Històric de Sabadell les cobertes dels manuals notarials són cobertes de pergamins llatins reutilitzats. A l’Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries es conserven dos llibres, un del consell municipal del segle XVI, que va ser restaurat i un altre de privilegis, amb unes cobertes rígides constituïdes a partir de documentació diversa. A l’Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí es van trobar uns trossets de pergamí en llatí quan es va restaurar el Llibre de Privilegis, a la Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada hi ha uns documents llatins a les cobertes d’alguns volums però que encara no estan descrits ni catalogats. A
l’Arxiu Històric de Lleida la col·lecció de pergamins (XII-XVIII, però especialment del XIV i XV) d’aquest arxiu procedeix de les cobertes dels protocols notarials medievals. La major part procedeixen de terres lleidatanes i andorranes però també, com el cas de AHL260-61-T1-12 (XIV) procedeixen de terres
gironines (Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols). Agraïm aquestes informacions a Rosa Sánchez
Rubira de l’AMGR, a Xavier Pedrals de l’ ACBR, a Andreu Galera i Pedrosa de l’ AHC, a Jordi Torruella
de l’ AHS, a Marisa Roig Simon de l’AMCE, a Enric Torrent Bagudà de AHTM, a Inés Padrosa Gorgot de la BAPP i a Carmina Garcia Badia de l’ AHL.
74Podeu consultar l’excel·lent recull bibliogràfic sobre les diverses
guenizot europees a Andreas Lehnardt,
ed. 'Genitzat Germania' - Hebrew and Aramaic Binding Fragments from Germany in Context. Studies in Jewish
History and Culture (Leiden-Boston: Brill, 2010), 333-369. Aquest any s’han publicat les actes del col·loqui
anual que es va fer el juliol del 2011 a Oxford, del grup de recerca europeu "Books within books:
Hebrew Fragments in European Libraries” que agrupa totes les recerques dels manuscrits hebraics trobats en enquadernacions (EAJS Annual Colloquium: Books within Books - New Discoveries in Old Book
Bindings): Lehnardt, Andreas and Judith Olszowy-Schlanger ed. Books within Books. New Discoveries in Old
Book Bindings. Wolfson College, Oxford 18th - 20th July 2011. Leiden-Boston: Brill, 2014. Veg. també el web
del projecte http://www.hebrewmanuscript.com/. Consulteu també Fragmenta ne pereant: recupero e studio dei frammenti di manoscritti medievali e rinascimentali riutilizzati in legature, ed. Mauro Perani, Cesarino Ruini (Ravenna: Longo, 2002).
75 A.S Yahuda, “Hallazgo de pergaminos en Solsona,” Boletín de la Real Academia de la Historia LXVII
(IV/1915.): 513-517. Probablement en aquesta ciutat hi devia haver un destacat il·luminador jueu. A la British Library de Londres es conserva una magnífica Bíblia il·luminada feta a Solsona l’any 1384
privada de Yahuda, el llegat del qual va anar a parar a la Jewish National & University Library de Jerusalem. En aquesta ocasió els pergamins no serviren per engruixir l’interior de les cobertes sinó que només s’empraren per folrar el llibre i així protegir-lo i donar-li consistència. Tanmateix aquest sistema d’enquadernació no era el més freqüent.
L’any 1927 Millàs i Vallicrosa s’adonà que a les cobertes d’uns llibres custodiats a
l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s’hi amagava un pinqassim o quadern de comptes format per quinze fulls de paper d’un prestador gironí del segle XIV.76
Malauradament no hem pogut esbrinar de les relligadures de quins llibres es van extreure. L’autor només n’oferí una breu descripció sense atorgar-li especial rellevància. Unes quantes dècades més tard el manuscrit, part de la col·lecció personal de Millàs, passà a la Universitat de Barcelona.77 L’any 1990, Jordi
Casanovas, Margarita Castells, Sabrina García i José Ramon Magdalena el restauraren i l’editaren (LibCuen). L’any 2008, quan iniciàrem la catalogació dels fragments hebreus de l’AHG, vam identificar diversos fulls que formen part
d’aquest quadern. També hem localitzat dos fragments més entre la documentació
que es custodia a l’Arxiu Capitular de Girona, com veurem més endavant.78 Tot i
algunes informacions confuses, de l’AHCB no s’han extret ni detectat ara per ara més manuscrits hebreus de les cobertes de llibres notarials.79
(JNUL, Mss. R.R. Film No. F 4896 G) (LON BL 56, Cat. Margoliouth - LON BL Kings 1 - Kennicott 99) i http://www.bl.uk/onlinegallery/sacredtexts/solsona.html.
76
Josep Maria Millàs i Vallicrosa, “Petita llista d’un prestamista jueu,” Estudis Universitaris Catalans 12 (1927): 65-67.
77Ms. Heb. 1 de la Secció d’Hebreu i Arameu.
78Així ho indicàrem a la catalogació en línia que s’inicià l’any 2009. També vam fer referència d’aquesta
relació en Esperança Valls i Pujol, “Tipologia i descripció textual dels fragments hebreus catalogats de l’Arxiu Històric de Girona.” A: Homenatge al professor Lluís Diez Merino, ed. Meritxell Blasco i Ana María Bejarano (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010), [en premsa]. Els fragments són Gi 1.51, codavant 1, 2, 3, 4, 5/1361; Gi 1.56, codarrere 1 i codavant 2/1361-1362; Gi 1,62, codavant 1 i 2/1363 (FH 3.12- 13, 14-15, 16-17, 18-19 i 20-21; FH 4.1-2 i 4; FH 5.1-2 i 3-4) que editem i traduïm. Eduard Feliu l’any
2003 i en ocasió de la exposició “Els documents amagats dels jueus de Girona”, va fer un dossier intern
per a l’AHG amb una breu descripció del full Gi 1.51, codavant 5/1361 i amb algunes observacions lingüístiques de Joan Ferrer. Tanmateix no va veure la relació amb els manuscrits de Millàs ni identificà la resta de fulls que formen part del quadern. L’any 1997, sí que relacionà els dos manuscrits de l’ACG (mss. heb. 11 i 13) que formen part del mateix document amb els treballs de Casanovas i Millàs, però no s’adonà de la relació amb els fragments de l’AHG. Veg. Eduard Feliu i Mabres, “Arxiu Capitular de Girona. Fragments hebreus. Identificació”(Document intern) (Girona: Arxiu de la Catedral de Girona, 1997). Meritxell Blasco fa poc ha editat el foli que Feliu havia descrit per a l’exposició a “Notas sobre algunos fragmentos hebraicos de la ‘Genizàh de Girona’ (Arxiu Històric),”Miscelánea de Estudios Árabes y
Hebraicos. Sección de Hebreo 60 (2011): 49-66 (52-56).
79
Ens referim a la notícia que es pot llegir a la publicació de Perani, “The Gerona Genizah,” 142 i que
efectivament l’autor ens ha confirmat que es tracta d’una errata fruit d’una confusió tipogràfica de Girona amb Barcelona: “About another hundred fragments, in each case located in bindings from the late 1300s or early 1400s, were found in the Arxiu Municipal de Barcelona. They have been catalogued and are ready for publication”. Una versió anterior que es troba al web dels manuscrits hebreus de
l’AHG http://manuscritshebreus.cultura.gencat.cat (darrera consulta novembre de 2012) encara pot generar més confusió: "About another hundred fragments, in each case located in bindings from the late 1300s or early 1400s, were found in the Arxiu Municipal de Barcelona. I recently received news from the Director of the Arxiu Municipal de Barcelona that these fragments have been catalogued and are ready for publication.” Evidentment l’autor, bon coneixedor dels arxius gironins i barcelonins, es refereix als
No s’han portat a terme projectes de recuperació sistemàtica i de recerca en aquest àmbit en altres arxius de la ciutat de Barcelona; les troballes en aquest sentit sempre han estat atzaroses. Els precedents però ens animen a pensar que aquest fenomen pot estar ben estès a la ciutat com arreu dels arxius catalans. A la Biblioteca de Catalunya, amb la signatura ms. 254, s’aplegaren l’any 1913 diversos fragments hebraics.80Segons una anotació d’Ignasi Gozález Llubera sembla que van arribar a la
Biblioteca per l’adquisició –no sabem a qui– d’un munt de papers diversos.81 De
l’estat i d’algunes indicacions dels manuscrits, se’n va deduir que eren fragments que, es van reutilitzar com a enquadernació, fos com a embolcall d’un llibre, fos com a guarda o fos com a farciment de les relligadures. Només en un cas disposem d’un indici clar del volum que protegia. En un dels pergamins, el mss. 254/1, que conté una ketubà o contracte matrimonial procedent de Mallorca, hi ha el títol del llibre:
Summa Monaldi; no sabem però l’any en què es va reaprofitar. El conjunt està format per set fulls de paper i deu de pergamí datats la primera meitat del segle XIV, en
hebreu –amb mots esparsos aljamiats en català– i àrab. González Llubera, Fernando Díaz-Esteban i David Romano van estudiar i editar part d’aquesta documentació.82
Contenen parts d’algunes ketubot, una donació d’immobles, la venda d’un seient
fragments de manuscrits de l’Arxiu Municipal de Girona. Per altra part volem agrair les informacions proporcionades per Maria Cinta Mañé de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona i del director d’aquest arxiu F. Xavier Tarraubella que ens han confirmat aquestes dades. Per altra part en aquest arxiu s’hi custodien pergamins amb signatures en hebreu. Veg. Maria Cinta Mañé i Mas, Catàleg dels pergamins
municipals de Barcelona, vol. 1 (anys 885-1334) (Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat, 2005).
80
Protegits per fundes de paper relligades juntes en un volum enquadernat en mig pergamí i tela granat.
Alguns d’aquests manuscrits també s’han exhibit en diverses d’ocasions: Catálogo de la exposición bibliográfica oriental: galería de exposiciones de la Biblioteca Central, Barcelona, mayo-junio de 1972: organizada por la
Asociación Española de orientalistas, [a cura de F. Díaz Esteban], (Barcelona: Diputación Provincial de
Barcelona, 1973), 13; Steven Fine et. al., Los Judíos españoles según las fuentes hebreas: Museu de Belles Arts de
València, del 11 de abril al 9 de junio de 2002, (València: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana,
Generalitat Valenciana, Museu de Belles Arts de València, 2002), 98-111 (reproducció dels fol. 2-6, 12v i 16r; al fol. 98, descripció del document reproduït al fol. 109); La vida judía en Sefarad: Sinagoga del Tránsito,
Toledo, noviembre 1991- enero 1992 [catàleg de l’exposició] (Madrid: Ministerio de Cultura-Centro Nacional
de Exposiciones, 1991) 283 doc. 103; Memoria de Sefarad. Toledo, Centro Cultural San Marcos, octubre 2002-
gener 2003[catàleg de l’exposició] (Madrid: Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, 2002) 98
cat. núm. 32.
81“Fou trobat en un munt de papers vells adquirits per la Biblioteca de Catalunya, on forma part avui
del ms. 254”. Ignasi González Llubera, “Un contracte de matrimoni jueu de Mallorca,” Butlletí de la
Biblioteca de Catalunya IV (1917) 124, nota 1.
82
Veg. el treball abans esmentat de González Llubera, “Un contracte,” 124-126 i làm. VIII entre les p. 72 i 73 (ms. 254/1); David Romano Ventura, “Documentos hebreos del siglo XIV de Cataluña y Mallorca,”
Sefarad (1974): 289-312. Edita els fragments ms. 254/1 (que és la mateixa ketubà que edità Llubera), 2, 5,
6 i 7. El 254/1 també a Shalom Sabar “The beginnings of "Ketûbbah" decoration in Italy: Venice in the late 16th to the early 17th centuries,” Jewish Art 12-13, (1987): 96-110 [162 i 163 (fig. 5) i a J. L. Lacave,
Medieval Ketubot from Sefarad, (Jerusalem: The Hebrew Press, 2002) Majorca 3: descripció p. 21, explicació
p. 48-49, transcripció fol. 199-200 i reproducció a la fi. El 254/7 de nou a J. L. Lacave, Medieval,
Barcelona 6, descripció p. 17, explicació p. 36, transcripció p. 178 i il·lustració a la fi. Fernando Díaz-
Esteban, “Un fragmento de poesía litúrgica hispano-hebrea en Barcelona,” Anuario de Filología 2, (1976): 155-172 que és el fragment 254/9; del mateix autor “Una carta hebrea de Carcasona.” Anuario de Filología
4, (1978): 165-184 i “Documento hebreo inédito del Archivo Capitular de la Catedral de Barcelona [1315] y II. Rectificación a la "Carta hebrea de Carcasona",” Anuario de Filología 5, (1978): 77-102 del fragment 254/4. Resten per editar els fragments hebreus 254/3, 10, 11, 12 i 13 a més del fragment en àrab 254/8.
d’una sinagoga –que Romano suposa de Barcelona–,83la dissolució d’un prometatge,
un parell de comentaris, una poesia litúrgica o piiut part d’un makhzor, una carta de final de 1273-1274 procedent de Carcassona, un fragment de rotlle de la Torà i part
de l’obra Mixné Torà de Moixé ben Maimon, i fan referència a jueus de Mallorca, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Carcassona, Tàrrega i Manresa.
L’any 1980 Amadeu Soberanas Lleó, aleshores cap de la secció de manuscrits de la BC, va trobar dins dels lloms d’un altre còdex medieval una dotzena de fulls d’un
llibre de comptabilitat d’un comerciant jueu del segle XIV, escrit en hebreu i amb
aljamies àrabs, aragoneses i catalanes. Els manuscrits s’aplegaren en el ms. 3090 amb altes documents en llatí i català. Aquests fulls procedien de la relligadura del ms. 264, del s. XIV-XV, que conté l’obra de Bernat de Claravall, Carta a la seva germana
(traducció catalana d'Antoni Canals). El volum es va comprar a Salvador Babra i havia pertangut a la família Sánchez Muñoz. El manuscrit hebreu, estudiat i editat per Meritxell Blasco, conté transaccions de productes diversos i abraça l’àrea
geogràfica d’Aragó i València.84
El ms. 2595 és un fragment de pergamí, escrit en caràcters hebreus a tres
columnes, que havia estat utilitzat com a relligadura d’un llibre de notes de la casa de
Queralt. El document es va retallar i cosir per cobrir el volum. Díaz Esteban i
Soberanas Lleó l’estudiaren l’any 1981.85 Els autors deduïren per diverses anotacions
que ses devia reaprofitar al segle XVI. És un fragment part d’un rotlle de la Torà,
amb diverses parts del llibre del Deuteronomi.
El ms. 3859 d’aquesta biblioteca és una relligadura de pell clara i estil mudèjar en forma de cartera amb diversos manuscrits en llatí, català i hebreu utilitzats com a paperot de les cobertes anterior i posterior. Arribà a Catalunya per la llibreria Kraus
procedent d’una compra feta per l’aleshores director de la BC, Anscari Manuel Mundó (1987-1990) a la casa de subhastes Sotheby’s, de Nova York. Els documents
83Romano, “Documentos,” 304, nota 59. 84
Meritxell Blasco Orellana, “Aspectos económicos y comerciales de los judíos de la Corona de Aragón a finales del siglo XIV (Ms. 3090 de la Biblioteca Nacional de Catalunya)”, Anuari de Filologia. Estudis
Hebreus i Arameus, XXII secció E, 9 (2000) 89-100; “Lèxic català en un manuscrit hebraicoaljamiat del
segle XIV (Còdex Soberanas, Ms. 3090 de la Biblioteca Nacional de Catalunya).” A: Actes del I Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de llengua catalana, Barcelona -Girona, del 15 al 17 d’octubre de 2001 (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2004) 139-145; Manuscrito hebraicoaljamiado de la Biblioteca Nacional de Cataluña.
“Códex Soberanas” (ms. nº 3090, siglo XIV) (Barcelona: PPU, 2003) i “La poliglotia de los judíos de la corona de Aragón reflejada en un manuscrito de la Biblioteca Nacional de Cataluña.” A: Languages and Literatures of Sephardic and Oriental Jews; Proceedings of the Sixth International Congress for Research on the Sephardi
and Oriental Jewish Heritage, ed. David M. Bunis. (Bialik Institute; Misgav Yerushalayim:. Jerusalem, 2009).
Veg. el primer estudi portat a terme d’aquests manuscrits: Fernando Díaz Esteban, “La convivencia lingüística del árabe, el hebreo y el romance reflejada en un documento del siglo XIV.” A: I Congreso internacional "Encuentro de las tres culturas" (1er: 1982 : Toledo), (Toledo: Ayuntamiento de Toledo, 1983), 195-205. Veg. també el catàleg de l’exposició Fine, Los Judíos, 126-129 (reproducció dels fol. 1 i 2).
85
Fernando Díaz-Esteban i Amadeu-J Soberanas Lleó, “Fragmento de rollo litúrgico del Pentateuco en
Barcelona,” Anuario de Filología 7 (1981): 221-235. Veg. també el catàleg de l’exposició Fine, Los Judíos, 124-125 (descripció i reproducció).
es van restaurar en part l’any 1995 tot i que ara per ara encara no es poden consultar perquè estan molt malmesos i en procés de restauració. 86
L’Arxiu Reial de Barcelona conserva una ben coneguda petita col·lecció de vint-i- tres pergamins escrits en hebreu, en part editats per Millàs i Vallicrosa. Anys més tard dissets d’aquests documents van ser reproduïts i descrits, i en alguns casos transcrits i traduïts, per Jaume Riera i Frederic Udina.87 S’hi custodia també un full
de paper amb un text farmacològic editat i estudiat per J. Ramon Magdalena i Gregorio del Olmo,88 diversa documentació amb signatures i notes marginals en
hebreu, i fragments que s’han trobat de tant en tant amb altra documentació.89Però