L'evident importància de l'ancoratge de les Sorres va fer que aviat se li atribuís la funció de port de la Barcelona romana. Així, el 1992, la Dra. Isabel Rodà afirmava que els ports romans importants de Catalunya eren els de Tarraco, Emporiae, Dertosa i «Barcino, que donava sortida als diversos productes que s'explotaven al
llarg de la conca del Llobregat i del Cardener.... A Barcelona, un dels importants descobriments arqueològics dels darrers anys ha estat la identificació d'ancoratges al delta del Llobregat, concretament al lloc conegut com les Sorres, fet que permet
identificar-hi la ubicació d'un port».50
A falta de port romà conegut, hi va haver la tendència a suposar que les Sorres feien
49
IZQUIERDO, P.; 1994: «El Terme d'Eramprunyà, de la Baixa Romanitat al Feudalisme: una revisió crítica», en Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina, Ajuntament del Prat del Llobregat, p.273-308.
aquesta funció respecte a Barcelona. Però aquesta crec que és una veritat a mitges. La situació de l'ancoratge de les Sorres obeeix més aviat a l'ús del Llobregat com a eix de comunicacions entre l'interior de Catalunya i la resta del món romà. Després de l'ús del port de Montjuïc fins al final de l'època iberoromana, la nova Barcelona fundada per l'emperador August havia de tenir el seu propi port, a redós de la seva potent muralla.51
L'ancoratge de les Sorres devia començar a existir com a port dels poblats ibèrics de Calamot i del turó del castell de Castelldefels. A partir de l'ocupació romana del territori, i a mesura que el port de Montjuïc s'anava enfangant, les Sorres devia esdevenir el port comercial emprat pels romans i pels ibers que coexistien a la Catalunya Central.
A la proximitat de la desembocadura d'un riu potencialment navegable, com era el Llobregat, el sector de Gavà hi afegia l'existència de mines raonablement riques de ferro, de plom i potser de plata. I els metalls i els cereals eren el mòbil principal del comerç mediterrani d'aquells temps. En diversos derelictes de les Sorres ha estat trobat mineral o lingots de ferro i de plom.
I el context?
Encara desconeixem en gran mesura quin era el context del jaciment de les Sorres. Es comença a conèixer bastant bé com funcionava el comerç marítim a l'antiguitat, però es desconeixen força –tot i els avenços dels últims anys– els jaciments
terrestres del voltant, que són els que es relacionaven directament amb
l'ancoratge.52
Dels jaciments ibèrics que el devien veure néixer, tan sols se n'ha excavat un sector minúscul dins la capella del castell de Castelldefels. L'estudi de les mines ibèriques i romanes de les serres de les Ferreres i de Miramar i dels turons de Rocabruna i de Sant Ramon, encara estan a les beceroles, malgrat que són tan importants com les neolítiques des del punt de vista històric.53El poblat ibèric de Calamot està pendent d'excavació mentre es va erosionant,54 malgrat la seva situació estratègica i la riquesa dels materials que s'hi han trobat superficialment, que indiquen una ocupació contínua, com a mínim des del segle VI aC fins a les darreries del segle I aC.
En construir la primera fase del parc metropolità del turó de la Roca s'ha desaprofitat una oportunitat preciosa d'obtenir nous coneixements històrics sobre el món ibèric, romà i medieval. Hauria estat més adequat excavar-hi en extensió i aprofitar per integrar les restes arqueològiques dins el parc, cosa que n'augmentaria l'interès i la qualitat, que ja és alta a nivell paisatgístic. Encara s'és a temps d'esmenar-ho. Pel que fa al gran jaciment romà del nucli antic de Gavà, encara no sabem si es tracta d'una vil·la d'enormes dimensions o si estem davant d'un nucli de població
51
IZQUIERDO, P.; 1997: «Barcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d'època antiga a la Laietània», ROCA, J. (ed.): La formació del cinturó industrial de Barcelona, BCN Biblioteca Històrica, 1, Proa-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, (1995), p.13-21.
52
IZQUIERDO, P.; 1987: «Calamot-Can Valls del Racó-Les Sorres. Elements per a una reconstrucció de la Història Antiga de Gavà», La Sentiu, 13, Gavà, p.19-27.
53
IZQUIERDO, P., ADSERIAS, M.; 1991: «Les mines prehistòriques de Gavà. Un Centre productor de joies», IZQUIERDO, P. (ed.): Les joies de la Prehistòria, Andorra la Vella, p.16-19.
54
Per cert, el nom de Calamot representa un problema etimològic que encara no ha estat resolt satisfactòriament. Considerant la continuïtat del poblament a l'àrea de Gavà des de l'antiguitat, podria ser fins i tot una evolució del nom original del poblat. Podria ser per tant un nom ibèric, tot i que és curiosa la similitud amb la paraules gregues καλαμωτη (calamoté, nansa o bardissa) i καλαμων (calamon, canyar). La riera que drena la vall de la Sentiu s'anomena, modernament, riera dels Canyars.
d'un altre tipus, com ara un vicus o un complex portuari.55 I també es desconeix gairebé tot sobre el jaciment de can Valls del Racó, on encara es poden observar construccions romanes amb sostre i tot.
De tota manera, són abassegadors els indicis d'activitat agrícola i metal·lúrgica en tota la franja de Sant Boi a Castelldefels, amb la presència de diverses premses i altres instal·lacions relacionades amb la producció de vi, a més dels forns d'àmfores de Gavà i de Sant Boi.56
En època romana, és segur que l'ancoratge comptava amb instal·lacions de serveis portuaris que hi han d'haver deixat rastre. Un port així, malgrat que no tenia espigons, havia de disposar com a mínim d'un embarcador o d'un moll, d'un servei de naus auxiliars per a càrrega i descàrrega, d'un mestre d'aixa per a reparacions, dipòsits d'aigua dolça, magatzems, uns banys públics per als mariners i comerciants, algun altar o templet, oficines fiscals per percebre la taxa del portorium, que era del 2,5% del valor de les mercaderies embarcades, lupanars...
És d'una importància cabdal localitzar, documentar i estudiar les restes d'aquest
emporium, que sens dubte han d'estar situades al terme de Gavà. I encara cal tenir
en compte que l'estudi de les Sorres no ha estat acabat, i que queden zones importants del jaciment que estan ben preservades i es podrien excavar, a la cruïlla del camí Ral amb l'avinguda de Bertran i Güell o al Centre d'Emissors del nord-est, per exemple; que estan pendents de catalogar centenars o milers de peces disperses en col·leccions privades; i que en qualsevol punt de la plana dèltica i de la vall baixa del Llobregat hi pot haver troballes espectaculars, gràcies a la bona conservació de les restes arqueològiques dins la sorra humida.
Perquè el cert és que, de moment, només sabem que en sabem molt poc, i que el més calent és a l'aigüera.
Panoràmica d'una extracció d'àrids del sector II. Al fons s'observa la posició del poblat ibèric de Calamot (1), el jaciment romà de can Valls del Racó (2) i el turó de la Roca amb el mas de l'Horta (3). Foto: Miquel Tarradell.
55
ESTRADA, A., IZQUIERDO, P., NADAL, J., SINTAS, E.; 1993: «Excavacions a la rectoria de Sant Pere de Gavà: dades sobre l'evolució de la dieta (de la Baixa Romanitat a l'Edat Moderna)», en I Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat, Barcelona, p.445-458.
56
IZQUIERDO, P.; 1989: «Notes sobre l'ancoratge de Les Sorres», I Jornades d'Arqueologia del Baix
Llobregat. Pre-actes, Castelldefels, p.368-372. IZQUIERDO, P.; 1992: «L'ancoratge antic de les Sorres:
aportacions a la història econòmica de la costa del Llobregat», Fonaments, 8, Barcelona, p.53-78. IZQUIERDO, P., SOLIAS, J.M.; 1993: «El Baix Llobregat en època ibèrica i romana», I Jornades de
Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, (Sant Feliu de