JORNADES DIVULGATIVES
ROMA
· A ·
GAVÀ
•
Dimarts, 5 de juny
Gavà i el Pla de Barcelona entre l’època ibèrica i l’antiguitat tardana, per
Josep Maria Palet Martínez.
•
Dijous, 7 de juny
La romanització de la façana marítima del Llobregat. Resultats de les
darreres intervencions, per Maria Lledó Barreda i Casanova.
•
Diumenge, 10 de juny.
Visita comentada als jaciments ibèrics i romans de Gavà: del nucli antic al
Pla de Queralt, excursió organitzada per l’Associació d’Amics del
Museu, la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el Grup Ecologista Quercus.
•
Dimarts, 12 de juny
Paradoxes d'un jaciment gavanenc: l'ancoratge de les Sorres, per Pere
Izquierdo i Tugas.
•
Dijous, 14 de juny
Deu anys d’intervencions arqueològiques al nucli antic de Gavà: la vil·la
romana de Sant Pere de Gavà, per Alícia Estrada i Martín.
Totes les xerrades es van fer a la sala d’actes del Museu de Gavà a les 7.30 del vespre. L’excursió s’inicià a les 8.30 del matí des de la plaça Major.
Presentació ...3
Jaciments ibèrics i romans a Gavà en el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arqueològic ....5
Assentaments ibèrics a Gavà ...5
Assentaments romans a Gavà...8
Gavà i el Pla de Barcelona entre l’època ibèrica i l’antiguitat tardana...9
Introducció. ...9
L’ocupació i estructuració indígena del territori. ...10
L’organització del territori en època tardorepublicana...11
August i els canvis del període altimperial. ...12
Les transformacions de l’antiguitat tardana...15
La romanització de la façana marítima del Llobregat. Resultats de les darreres intervencions17 Introducció ...17
El procés de romanització...18
Els jaciments ibèrics romanitzats ...18
Les vil·les d’època republicana ...18
L’Alt Imperi i la fundació de Barcino...19
La vil·la de Cornellà de Llobregat...19
La vil·la del barri antic de Sant Boi...20
Can Reverter - can Perals (Sant Vicenç dels Horts) ...20
Nostra Senyora de Sales (Viladecans) ...21
Castelldefels ...22
El Baix Imperi...22
Excursió comentada a alguns jaciments ibèrics i romans de Gavà ...24
Paradoxes d'un jaciment gavanenc: l'ancoratge de les Sorres ...25
D'una incògnita gairebé llegendària a un jaciment famós ...26
El jaciment més gran ...27
De mar oberta a terra ferma en dos mil anys...30
Objectes per donar i vendre...32
Dels objectes a la història ...33
El port de Barcino o el port del Llobregat...36
I el context?...37
Deu anys d’ intervencions arqueològiques al nucli antic de Gavà: la vil·la romana de Sant Pere de Gavà ...39
Pati de la rectoria de l’església de Sant Pere de Gavà (1989-1990)...41
Abocador d’un forn d’àmfores Pascual I del carrer de Sant Josep Oriol...41
Carrer del Cap de Creus, núm 23 ...41
Carrer de Sant Nicasi, núm. 15-19...42
Carrer de Sant Nicasi, núm. 32...43
Carrer de la Rectoria / Raval de Molins. ...43
Carrer del Centre, núm. 31-33 ...43
Carrer de la Rectoria / Generalitat ...43
Carrer de Sant Pere, núm. 58-60...44
Carrer del Raval de Molins, núm. 20...44
La Roca...44
Consideracions finals...45
Presentació
Manel ALONSO i FIGUERES.
1Amigues i amics, sigueu benvinguts.
La publicació de les ponències que es presenten en aquestes jornades és un fet singular. Mai abans l’Associació d’Amics del Museu de Gavà havia editat res que no fos el primigeni butlletí de l’entitat que duia per títol LA SENTIU. Això s’esdevenia des de l’any 1980−quan va aparèixer el primer número, pagat aleshores per la Caixa d’Estalvis de Barcelona, i que va anar acompanyat amb una gran festa−, i fins al número 13, de 1987. Després va ser absorbit pel Museu sense discussió. Havent arribat, doncs, a la no gens fàcil edat de vint anys, hem volgut commemorar l’efemèride amb la realització d’aquestes jornades i amb l’edició de la publicació que teniu a les mans.
No cal que ara m’estengui a exposar tot el que trobareu a les pàgines que vénen a continuació. L’empremta del món romà a casa nostra és un fet prou conegut i a bastament il·lustrat, però no sempre prou recordat i tampoc prou publicat, cosa que, d’altra banda, ens ha decantat la decisió per fer-ne un modest opuscle divulgatiu. I no caldrà fer una presentació tampoc dels autors i de les autores que hi han intervingut, ja que se’ls coneix amb escreix en el nostre àmbit científic, i no solament pel que fa al món romà. Però, sobretot, perquè han copsat per experiència, i sovint de primera mà, la incidència que va tenir en el nostre territori la romanització, impacte social i econòmic esdevingut inicialment cap allà a les darreries del segle tercer aC. I com que, les autores i els autors d’aquests textos, gentilment van acceptar d’exposar-nos els seus coneixements sobre la història romana a casa nostra, per l’esforç realitzat i per la bona disposició que hi han mostrat per tal que aquestes jornades tinguin el pes i el lluïment que els pertoca, els ho agraïm doblement.
El nostre agraïment, però, va més enllà també. En aquesta ocasió no podem ni volem oblidar la col·laboració que el Museu de Gavà ha prestat perquè la commemoració dels nostres primers vint anys de vida sigui tot una celebració. I no podia ser d’altra manera. Tothom sap que la nostra entitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, es va fundar en una època de penúria econòmica del Museu, i amb la finalitat, entre d’altres, de subvenir a les seves necessitats. Si bé és cert que l’acta fundacional és de 1981, l’entitat ja funcionava de més d’un parell d’anys abans. Amb aportacions econòmiques (no gaires, malauradament), i en espècie i amb esforços
1
personals, tothom qui hi va ser en un principi va col·laborar d’acord i en la mesura de les seves possibilitats perquè aquell modest museu agafés volada. Cal que dediquem aquí també un agraït record, doncs, a aquells primers socis i col·laboradors tants d’esforços com hi van esmerçar: classificació i siglatge de materials arqueològics, ajut en les excavacions, en les tasques d’emmagatzematge, i fins i tot en la neteja de la vetusta i abandonada casa Lluc…! Hi va haver durant molt de temps una simbiosi quasi perfecta entre totes dues entitats...
Avui en dia, amb plena majoria d’edat, tant el Museu de Gavà com l’Associació d’Amics del Museu, avancen junts per donar-se suport i ajut mutu, sempre que sigui possible. Però, cal no oblidar que si els objectius no sempre són coincidents, l’esperit que els anima ho és o, si més no, ho ha de ser. Els criteris i les persones passen, però les institucions romanen. Disculpeu-nos el tòpic. Però, tot i que cal no abusar dels tòpics ni donar-los la categoria de dogma, no ens farà cap mal de fer-los cas. A tothom, gràcies
Jaciments ibèrics i romans a Gavà en el Pla
Especial i Catàleg del Patrimoni Arqueològic
L’any 1980, el Ple Municipal de Gavà va acordar iniciar els estudis pertinents per tal de redactar i aprovar un pla de protecció del patrimoni històric i arqueològic. Aquest instument de protecció dels elements materials del nostre passat, pel que fa a les restes arqueològiques, fou aprovat definitivament, una vintena d’anys després, per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 15 de desembre de 1999, i entrà en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el 31 de març de 2000.
A continuació llistem els jaciments arqueològics d’època ibèrica i romana catalogats a Gavà per aquest Pla Especial, amb la ressenya que aportava per a cadascun d’ells la memòria preliminar d’aquest instrument.
Assentaments ibèrics a Gavà
Assentament del turó del Calamot
Les nombroses restes trobades al voltant d’aquest indret, i actualment dipositades al Museu de Gavà, així com les estructures localitzades tant al cim del turó (segurament una talaia) com als seus vessants, demostren l’existència d’un assentament que va durar molts segles i que fa necessari una excavació més intensa.
Assentament iberoromà del castell d’Eramprunyà
Les excavacions realitzades al vessant sud del turó on s’assenta el castell varen permetre de localitzar fragments de ceràmica comuna i de terra sigilliata que en demostren l’ocupació ja en època iberoromana.
Assentament de can Rosés
En terrenys de can Rosés, en el vessant meridional del turó de Caçagats, van aparèixer restes iberes i romanes que en demostren una dilatada ocupació.
Assentament del molí de la Sentiu
Al voltant del molí han aparegut restes de ceràmica iberoromana, fet que demostra l’existència d’assentaments durant un temps molt dilatat, demostratius de diferents formes d’ocupació del territori.
Assentament de coll Roig Est
Nombrosos fragments de ceràmica comuna i d’àmfora ibèrica escampats en una àmplia àrea prop del cim del turó ens demostren l’existència d’un assentament d’època iberoromana que ha de ser estudiat.
Mines de can Tintorer – les Ferreres
Important conjunt d’indrets on es fa evident l’explotació de jaciments de mineral de ferro (uns en galeria i altres a l’aire lliure) des de l’època iberoromana.
6 5 0 m 6 0 0 m 5 5 0 m 5 0 0 m 4 5 0 m 4 0 0 m 3 5 0 m 3 0 0 m 2 5 0 m 2 0 0 m 1 5 0 m 1 0 0 m 5 0 m 1 0 m 0 m JACIMENT S IBÈRICS I IBERORO MANS TERREST R E S
Sitges 1. Olivella Viladecans
Montcev a -C ollbanc 2. Puig de la Mola 3. T o rrent F o nd o 4. Can T rie s Sa nt B o i d e L lo b re g a t 5. S a n t R a m o n 6 . T o rrent de les O rioles -C anons 7 . Font de les G olbes 8 . Carretera de Sant Clim en t 9. B e n v iu re 1 0 . P uig del Castell 1 1 . L a M unt anyet a 1 2 . T orre de la V ila 13 . C a m í v e ll d e L lo r 1 4 . S anta B àrbara d e L lor Castelld e fe ls Gavà 15. El caste ll 16. Serra d’ en Llopa rt 17. La Munt anyet a 18. T o rre B a ron a 19. Cal T ie ss o 20. El molí d e la Sentiu 21. Can R os és 22. El Cal a m o t 23. Can T in to rer (mineria) 24. Eram p ru n yà 25. Cemen ti ri d e G avà 26. Coll Ro ig E s t 27. Puig Cas te llar 28. Cova C a ss imanya 29. Cova de la Penya d el Moro 30. Entre c a n B a rrera i c an Figuera 31. Cova de c a n S adurní Begues Poblat s Petit s a s s ent ament s Línia d e c o s ta a c tu a l Lími t d e l s e c to r d ’in te rè s Ac tual c o ta 10 m (s upos ada lí ni a d e c o s ta )
N
Jaciments terrestres d’època ibèrica i iberoromana en l’àmbit del Garraf / Delta Occidental del Llobregat. Dibuix: J. Campmany. Font: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arqueològic de Castelldefels, Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arqueològic de Gavà, BARREDA, M. Ll.; 1993: «Història Antiga», Història de Sant Boi de Llobregat, IZQUIERDO, P., MENÉNDEZ, F. X., SOLIAS, J. M.; 1998: Història de Viladecans. Els antecedents ibèrics i romans, CORTADELLA, J., MENÉNDEZ, F. X., PERA, J., RIGO, A.; 1989: «Anàlisi sobre la
distribució espacial dels assentaments ibèrics al Baix Llobregat», I Jornades Arqueològiques
6 5 0 m 6 0 0 m 5 5 0 m 5 0 0 m 4 5 0 m 4 0 0 m 3 5 0 m 3 0 0 m 2 5 0 m 2 0 0 m 1 5 0 m 1 0 0 m 5 0 m 1 0 m 0 m J ACIMEN T S R O M ANS T E RRES T RES Si tg e s Be gues Ca stellde fels G avà 1 . Ca l’Am e ll 2. C o v a de c a n S a d u rn í 3 . El caste ll 4. C a n L lo n g 5 . Can V alls del R a có 6 . Can T o rrent s (necr òpoli) 7. L a R o c a 8 . Sant Pe re de Ga và 9 . Can G uardiola 10 . A lb a R os a 1 1 . S ant a M aria de Sales 12 . V in y a de S a le s V iladecan s S a nt Boi d e L lo bregat 1 3 . T orre de la V ila -Fonolla r 14 . L a M un ta n y e ta 1 5 . B arri Antic 1 6 . A ntic b a rri de Sa nt Pere 1 7 . C amí v ell d e L lor V il· le s As s ent am ent s Líni a d e c o s ta a c tu a l Lím it d e l s e c to r d ’in te rè s Ac tual c o ta 10 m (s u pos ada lí ni a d e c o s ta )
N
Jaciments terrestres d’època romana en l’àmbit del Garraf / Delta Occidental del Llobregat. Dibuix: J. Campmany. Font: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arqueològic de Castelldefels, Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arqueològic de Gavà, BARREDA, M. Ll.; 1993: «Història Antiga», Història de Sant Boi de Llobregat, IZQUIERDO, P., MENÉNDEZ, F. X., SOLIAS, J. M.: 1998: Història de Viladecans. Els antecedents ibèrics i romans.
Assentaments romans a Gavà
Ancoratge de les Sorres
Extensíssima àrea que correspon a un antic ancoratge en ús des del segle IV-III aC fins al segle V dC en la qual, a profunditats d’entre 5 i 15 metres, s’han localitzat nombroses restes de tot tipus i fins a set derelictes que demostren la gran activitat que es donà en aquest ancoratge. L’àrea d’expectativa arqueològica s’estén també als municipis veïns de Viladecans i Castelldefels.
Vil·la romana de Sant Pere de Gavà
Les prospeccions realitzades en una zona relativament gran del nucli urbà de Gavà, centrada en la plaça de l’església, demostren l’existència d’una antiga vil·la romana en aquesta zona.
Vil·la romana de can Valls del Racó
Conjunt de deu estructures de diferents èpoques, entre elles una vil·la romana, d’entre les quals destaquen diverses cirsternes, dipòsits i canalitzacions, i un paviment d’opus signinum.
Assentament iberoromà de can Llong
La troballa de diferents restes ceràmiques d’època iberoromana indiquen l’existència d’un assentament als voltants de la masia actual. Segurament es tracta d’una vil·la.
Assentament iberoromà de can Torrents
Prop de la masia de can Torrents, a l’altre costat de la riera, s’han localitzat nombroses restes, especialment àmfores nord-africanes, que semblen indicar l’existència d’una necròpoli d’època baiximperial.
Assentament de la Roca
En una àrea situada entre l’avinguda de Joan Carles I i la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, han aparegut diferents restes d’un assentament que fou ocupat des d’època romana (període tardorepublicà) fins al segle XVIII.
Sitges del cementiri de Gavà
Al voltant de l’actual cementiri i al llarg de l’Avinguda de Joan Carles I, han aparegut, en superfície, una sitja i diferents restes que demostren l’existència d’un assentament d’època romana
Gavà i el Pla de Barcelona entre l’època ibèrica i
l’antiguitat tardana
Josep Maria PALET MARTÍNEZ.
2Introducció.
Des d'un punt de vista geogràfic, Gavà s’emplaça al Pla de Barcelona, plana litoral d’escàs pendent ben delimitada per la Serralada Litoral i el mar. El Pla està format per dues planes (alta i baixa), separades entre elles per un escarpament erosiu, que segueix aproximadament la cota 10/15 m. s n m A l’àrea al sud del riu Llobregat, la plana alta queda definida per una franja de terreny estreta, entre la Serralada i el delta. La plana inferior, d’origen essencialment deltaic, és en canvi molt més extensa i abraça des d’aquesta cota fins al mar. El límit natural sud d’aquest territori el constitueix el massís de Garraf que arriba fins a la línia de costa, formant importants penya-segats. El límit topogràfic septentrional del Pla el formen les serres de Marina i de Collserola.
La zona es caracteritza per la centralitat i per la possibilitat de comunicació des de bona part del NE de la península Ibèrica. És una de les grans planes litorals d'aquesta regió i, al mateix temps, disposa d’excel·lents possibilitats de comunicació terrestre per la vall del Llobregat. L’existència fins època tardoromana de l'estuari del Llobregat possibilità la presència d'una gran zona d'ancoratge que facilitava l'engranatge d'aquest territori amb les rutes comercials de llarg abast.
SER R ALAD A DE M ARIN A SERR A DE CO LLSER OLA R iu B e sòs Delta del Besòs Baetulo Barcino
Delta del Llobregat
Riu Llo bre ga t MASSÍS DE GARRAF 25 m 125 m 125 m 125 m 25 m 0 5 Km MARMED ITERRÀN IA
N
Mapa de situació general. Dibuix: J. M. Palet
L’ocupació i estructuració indígena del territori.
A l’època ibèrica plena, des del segle IV fins al II aC, el poblament presenta una jerarquització força significativa. D’una banda, hi existeixen uns centres que acumulen tot un seguit de funcions, de l’altra hi ha establiments de caràcter dispers més especialitzats. A la vall baixa del Llobregat s’han definit set grans nuclis o
oppida amb la dimensió suficient per assumir les màximes funcions. Aquests
centres, emplaçats sempre dalt de turons, són: puig Castellar (Begues), Calamot (Gavà), Sant Ramon (Sant Boi), Montjuïc (Barcelona), Sta. Creu d'Olorda (Molins de Rei), puig Castellar (Sant Vicenç) i el Castell (Esparreguera), als quals cal afegir el turó de la Rovira, a la plana central de Barcelona, el puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) i el turó d'en Boscà (Badalona), al nord del Besòs.3Aquests nuclis eren el centre d'un territori, i segurament en centralitzaven l'activitat econòmica i els serveis; l’explotació d’aquest espai comprendria, però, una xarxa d'altres establiments menors de caràcter dispers de tipus agrícola (granges) i, de vegades, especialitzats en l'explotació d'un recurs concret.
En relació a la xarxa viària, l’estructuració de l’espai es troba fortament adaptada a la morfologia natural del terreny. A la zona sud del Pla, dominada per la vall del riu Llobregat i per la importància comercial de l’antic estuari, destaca la rellevància de l’eix de comunicació litoral, que segueix l’antiga línia de costa o les riberes del riu (a grans trets per l’actual carretera C-245). Un altre element estructurador important són les vies naturals de trànsit formades per les línies de carena i per les rieres, excel·lents vies de comunicació en sentit mar-muntanya, que donen accés al massís de Garraf.
En aquest període es comença a donar una veritable explotació dels recursos primaris, especialment els de tipus agrícola. També es documenta una possible explotació dels recursos minerals com, per exemple, el ferro a les zones de la Serralada. Cal recordar que a l’àrea de can Tintorer (Gavà) hi ha els primers indicis d'ús d'aquest recurs mineral, encara que l'explotació a gran escala no es produirà fins a la fase romanorepublicana.
És interessant observar que el poblament ibèric a l’extrem sud del Pla té una distribució molt litoral, i que la màxima concentració de jaciments es dóna, a més a més, en aquesta zona (entre Castelldefels i Gavà), on molts establiments s’emplacen en petites elevacions vora l’antiga línia de costa, fenomen segurament relacionat amb l'inici de la utilització intensa de l'ancoratge de les Sorres.4La presència al lòbul dret del delta del Llobregat de restes de vaixells enfonsats i de la seva càrrega indica l'ús d'aquest espai, avui ocupat per la plana deltaica, com a lloc d'ancoratge com a mínim des del segle IV aC fins al Baix Imperi. Cal recordar que l’estructura aèria del delta va formar-se durant l’Antiguitat tardana, tal com ha revelat l'anàlisi dels materials de derelictes i sedimentològics a l’antic estany de la Murtrassa.5
De tota manera, també s'ha detectat una activitat comercial portuària al lòbul esquerre del delta, a la zona anomenada el Port, a Montjuïc. En aquest lloc s'ha localitzat un important camp de sitges, actiu des del s. IV fins al II aC., amb un volum d'emmagatzematge d’uns 1.100 metres cúbics. Per tant, cal considerar Montjuïc com
3
PALET, J.M.; SOLIAS, S.; (en premsa): «Les transformacions del territori de Barcino des de la romanització a l’antiguitat tardana», Taula Rodona Pont del Diable. Castellbisbal-Martorell, 1999.
4
IZQUIERDO, P.; 1992: «L'ancoratge antic de les Sorres: aportacions a la història econòmica de la costa del Llobregat», Fonaments, 8, pp. 53-78.
5
IZQUIERDO, P.; 1992: «El medi geogràfic: aproximació a l'evolució del paisatge», VV.AA.: Les
Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem. Castelldefels, Baix Llobregat, Memòries
d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 13-19; RIERA, S.; 1995: Evolució del paisatge vegetal holocè al Pla de Barcelona, a partir de les dades pol.líniques, Universitat de Barcelona, Col.lecció Tesis Doctorals Microfitxades, Barcelona.
un centre per a la concentració d'excedents i posterior distribució marítima en època ibèrica i també durant la fase republicana.
Terrissa trobada a les Sorres procedent d’un carregament enfonsat. Foto: P. Izquierdo
L’organització del territori en època tardorepublicana.
La primera transformació d'aquesta zona en època romana s'inicia dins la segona meitat del segle II aC i perdura fins l'aparició de la colònia Barcino (Barcelona). En aquest moment, i d'una forma progressiva, es desenvolupa un doble procés d'aparició-desaparició de patrons d'assentament. Així es passa del model de poblament indígena comentat, a un altre en què els assentaments sembla que tenen dimensions relativament reduïdes i s’emplacen preferentment en vessants suaus o a la plana. Ambdós models sembla, però, que coincideixin en el temps, mentre es produeix un procés de canvi a llarg termini.
En el sector sud del Pla, durant els primers temps de l’ocupació romana, no es detecta cap canvi important en l'estructuració territorial heretada del període ibèric ple, la qual, de fet, segueix en funcionament. Així, bona part dels jaciments ibèrics de la vall del Llobregat no pateixen ruptures des d'època ibèrica plena fins al moment romà, com per exemple els jaciments del camí Vell del Llor (Sant Boi de Llobregat), el Calamot (Gavà), la Vila Vella (Sant Boi), la Torrassa (l'Hospitalet), can Miano (Sant Feliu) o Santa Creu d'Olorda (Molins de Rei).6
Ara bé, entre mitjan segle II aC i inicis del I aC apareixen tot un seguit de nous establiments agrícoles de plana que no han deixat excessives restes, ja que la major part van ser remodelats durant el moment altimperial. Els millors exemples són la
villa de Santa Maria de Sales (Viladecans), la de ca la Còrdia (Molins de Rei), o la de
ca l'Espluga (Pallejà). L'únic establiment que ha lliurat estructures d'aquesta fase, intactes, ha estat el de la plaça de les Bruixes II (Molins de Rei), ocupat entre el 125 aC i el 75 aC, amb paviments d'opus signinum, parets amb morter i estucades, així com tegulae i imbrices; elements que indiquen que es tracta d'un establiment rural romà.7
Aquests canvis en els patrons d’assentament són, de fet, un fenomen general a la Laietània, i no van ser precedits per cap fundació urbana romana. La fundació de les veïnes ciutats romanes d’Iluro (Mataró) i de Baetulo (Badalona) és lleugerament
6
PALET, J.M., SOLIAS, S.; (en premsa): «Les transformacions del territori...»
posterior, vers la primera meitat del segle I aC, i ha de ser interpretada com una conseqüència d’aquest fenomen, però alhora com un element que el dinamitza. Probablement en aquesta fase es va procedir a una organització de l'espai adaptada a elements preexistents, heretats del període ibèric. Les transformacions del territori al període tardorepublicà en aquest sector es caracteritzen, doncs, perquè són graduals. Al Pla les transformacions són especialment lentes a la zona del Llobregat, allunyada de l’àrea d’influència de la veïna ciutat de Baetulo, però on la importància comercial de l'antic estuari i del mateix eix fluvial van ser factors decisius en la consecució final d'aquest procés.
En relació amb les activitats econòmiques, al sector del Llobregat s'ha pogut datar l'explotació de minerals de ferro dins de la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC a la zona de can Tintorer (Gavà) i al puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts). L'extracció es realitzava habitualment mitjançant l’excavació de grans obertures, aproximadament quadrangulars (documentat a tots dos llocs) o per mitjà de llargues rases, resseguint les vetes riques (documentat a can Tintorer).8 Així mateix, es troben restes de fosa de ferro de la mateixa cronologia a diversos llocs. El més important sembla el de can Tintorer, encara que també hi ha proves de reducció de mineral al puig Castellar (Sant Vicenç), a la Vila Vella (Sant Boi) i a can Miano (Sant Feliu). Segurament va existir una especialització metal·lúrgica, amb una explotació per a l’elaboració d’objectes d'ús local, i una manufactura a major escala (en brut i en lingots) destinada a l'exportació de mineral per via marítima.
L'altre gran sistema d'explotació del territori és l’agricultura. Des de finals del segle II aC i, especialment, al llarg del segle següent, s'imposa un model d'explotació agrícola enfocat específicament cap al conreu de la vinya i la producció de vi. La infraestructura de transport per donar sortida a aquests productes es trobava al fondejador de les Sorres. La gran quantitat de material datable en aquesta època fa que es pugui considerar que és el moment de màxima expansió de l'ancoratge del Llobregat.
La presència de tots aquests elements degué provocar, com a efecte secundari, la potenciació de mercats, i es va fer sentir la necessitat d'una ciutat important. És, per tant, al llarg d'aquesta etapa quan es comencen a crear les bases per a la infraestructura que marcarà el període posterior.
August i els canvis del període altimperial.
La posada en relleu de la zona és obra d'August i, per tant, es troba emmarcada dins l'ambiciós programa de reformes i fundacions de la seva època. Coneixem un conjunt de canvis estructurals de gran rellevància: en primer lloc, la fundació de la ciutat de Barcino (Barcelona) en una petita elevació arran de mar; però també l’ordenació del seu territori mitjançant el sistema de la centuriació, que conferí a la plana immediata a la colònia un aspecte característic d’acord amb la concepció romana de l’espai.
La centuriació del territori era un recurs tècnic per a organitzar i ordenar l’espai, un instrument que facilitava la distribució de la terra i l’aprofitament i la gestió dels recursos. Tanmateix, la centuriació respon també a un concepte d’organització territorial que plasma una idea racional de l’espai típicament romana: la quadrícula, trama concebuda per a dur-se a la pràctica i perdurar en el temps. Aquest esforç planificador comprenia el futur repartiment i l’assignació de terres de conreu, però també la delimitació d’espais
8ROVIRA, C., SOLIAS, J.M.; 1992: «Iron metallurgy in the lower valley of the Llobregat river (NE
Spain) during the iberian and romano-republican period», International Symposium on Archeometallurgy'89 (From Bloom to knife), Ameliówka (Polònia).
no dividits per tractar-se de boscos, de pastures, de terrenys inundables.
La centuriació de Barcino, fossilitzada parcialment en alguns carrers de la Barcelona actual, presentava un mòdul de 15 actus, amb unitats més grans, de 15 per 20
actus, en la zona més propera al centre urbà. Els eixos s’estenien des del Besòs al
Llobregat i de la Serralada a l’antiga línia de costa. Al sud, la trama quedava delimitada per la Via Augusta i, al nord, per la via que de Barcino es dirigia a Montcada. Així doncs, la centuriació no va incidir ni en la franja litoral que s'estenia al sud del riu Llobregat, ni en la plana immediata a Baetulo, que mantingué els elements estructuradors que li eren propis. La construcció es va materialitzar sobretot a l’àrea entre la ciutat i el Llobregat, on se situa la plana més àmplia del Pla. L’orientació general està condicionada per la configuració natural del terreny. Així, la inclinació nord-est/sud-oest de la centuriació cerca el paral·lelisme amb la línia de costa i amb la Serralada, per tal de garantir el millor aprofitament del terreny, adequar la xarxa al pendent natural i afavorir la circulació i el drenatge de les aigües superficials.9
0 3 Km
N
Vies romanes i eixos de centuriació Antigues línies de costa Vies de tradició preromana
Vies de l'Antiguitat tardana ST. BOI BEGUES GAVÀ VILADECANS EL PORT MONTJUIC S. VI - VII S. X - XI EL L LO BR EG AT BARCINO 20 m 20 m MURTRASSA LES CORTS
Estructura de la xarxa viària en l’Antiguitat. Dibuix: J. M. Palet.
A la península Ibèrica el paral·lelisme més evident i destacable es troba en la centuriació construïda amb la fundació de la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) també modulada a 15 actus.10 Aquest paral·lelisme és molt significatiu, ja que aquesta fundació urbana s'inscriu, com la de Barcino, en el programa de reformes d’August a Hispania. Això indica l’existència d’un gran programa d’organització territorial a la península que no només implicà fundacions urbanes, sinó també la construcció de vies, de cadastres i d’altres grans obres públiques. En aquest sentit, entre els nous elements que estructuren el territori destaca també el reforçament de la comunicació litoral amb la creació d'un ramal de la Via Augusta que comunicava
9
PALET, JM.; 1997: Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre
l'època iberoromana i l'altmedieval. Segles II-I aC_X-XI dC, Estudis i Memòries d’Arqueologia de
Barcelona, 1, Barcelona; PALET, JM.; 1997: «Estructuració i ocupació del Pla de Barcelona en l’època romana: la xarxa centuriada de Barcino», J. Roca (coord.): Expansió urbana i planejament a Barcelona, BCN Biblioteca Històrica 2, Institut Municipal d'Història, Proa, Barcelona, pp. 3-18.
10
ARIÑO E.; 1991: Catastros romanos en el Convento Jurídico Caesaraugustano. La región
les ciutats d’Iluro, Baetulo i Barcino, i que abandonava el territori de la ciutat pel pont del Diable a Martorell. Així doncs, en el cas de Barcino, fundació urbana, vies i centuriació responen a un mateix programa d’organització territorial.
Juntament amb aquests canvis estructurals es va produir una intensificació de l'assentament rural, especialment rellevant a la plana central del Pla, on l’articulació entre els establiments rurals i els eixos de la centuriació reflecteix la importància de l’agricultura com a patró d’assentament. Aquesta intensificació respon tant a la renovació dels antics hàbitats, com a la implantació de nous assentaments. A la plana entre Barcino i el Llobregat, la densificació de l'assentament és molt significativa. Però en d’altres sectors del territori no organitzats a partir de la centuriació també es documenta una densificació de l’ocupació en aquest moment. Aquest fet queda molt clar en diversos punts de la vall del Llobregat, on al llarg del segle I els jaciments es concentren a les zones de major productivitat agrícola: la vall fluvial propiament dita, la vall del Verç (a Sant Just Desvern) i el sector de Sant Andreu de la Barca. Potser per això, a partir de la fundació de Barcino a la franja litoral al sud del Llobregat, amb menys possibilitats agrícoles, es constata un cert despoblament.
La creixent importància de l'agricultura, va paral·lela a la disminució de l'explotació minera, de tal manera que les mines de can Tintorer semblen abandonar-se, al llarg del segle I dC. L'explotació de la vinya per a la producció comercial de vi es dóna com a mínim des dels anys 30 del segle I aC, i va continuar, amb seguretat, fins a la segona meitat del segle I. S'han excavat al Llobregat dos jaciments on s'han localitzat les estructures de producció i emmagatzematge del vi: Mare de Déu de Sales (Viladecans) i ca l'Espluga (Pallejà).11 Aquest producte s'enviava a mercats externs des de l'ancoratge de les Sorres.
Àmfores de fabricació local trobades a les Sorres. Foto: P. Izquierdo.
Tot i aquesta importància de l’agricultura com a base econòmica del territori, els estudis paleoambientals i paleopol·línics realitzats per S. Riera mostren una explotació desigual de l’espai.12Al Pla de Barcelona destaca la manca de deforestacions generalitzades a
11
SOLIAS, J.M.,;1983: Excavacions a l'ermita de Ntra. Sra. de Sales (Viladecans, Baix Llobregat), Excavacions arqueològiques a Catalunya, 3, Generalitat de Catalunya, Barcelona; MENÉNDEZ, F. X., SOLIAS, J.M.; 1993: «La vil⋅la romana de Ca l'Espluga (Pallejà). Observacions sobre l'estructuració territorial i econòmica del curs inferior del Llobregat en època romana», Empúries, Vol. 48-50, II, Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 330-341; IZQUIERDO, P., MENÉNDEZ, F.X., SOLIAS, J.M.;1998: Història de Viladecans I. Els antecedents ibèrics i romans, Arxiu Històric de la Ciutat, Viladecans.
escala regional. Sembla que es tractaria d’una agricultura especialitzada, més intensiva, localitzada en petites superfícies i que, en conseqüència, en aquest període l’acció antròpica devia ser més puntual. A la muntanya de Montjuïc, per exemple, els diagrames pol·línics evidencien el conreu de la vinya que, tanmateix, afecta només parcialment l'extensió del bosc, mentre resten importants superfícies forestals. Les anàlisis antracològiques efectuades a la vil·la romana de la Mare de Déu de Sales (Viladecans), en un context datat en el tercer quart del segle I dC, demostren, així mateix, que a la zona existia un alzinar litoral esclarissat. Ens trobem doncs, a finals del segle I dC, a les muntanyes que tenim al lòbul dret del delta del Llobregat, amb un paisatge de bosc d'alzines relativament esparses amb un matoll d'arboç. El pi també hi tenia presència, en aquesta associació, encara que no de forma predominant.13
El patró d'assentament canvia fortament a finals del segle I i inicis del II, quan alguns jaciments desapareixen i la majoria presenten canvis importants en les estructures. Assistim a la desaparició de jaciments relacionats amb la producció vinícola, com can Pedrerol (Castellisbal) o can Tintorer (el Papiol). En d’altres casos, es produeix una completa refacció del lloc, com és el cas de la Vila Vella de Sant Boi, on a sobre dels antics forns d'àmfores, es basteixen unes importants termes datables cap a l’any 200. Els jaciments que resten, així com l’estructura territorial mateixa implantada en època augustal semblen, però, que es mantenen durant el Baix Imperi, i no és fins a l’antiguitat tardana (segles VI-VII) quan es tornen a detectar un seguit de canvis importants.
Les transformacions de l’antiguitat tardana.
Al sud de la ciutat, entre Barcino i el riu Llobregat, el poblament rural d’època imperial presenta una significativa continuïtat fins als segles IV-V i, en alguns casos, fins i tot més enllà (segles VI-VII). La distribució de l'assentament manté una estreta vinculació amb els elements estructuradors anteriors, tant amb el sistema viari, com amb eixos de la xarxa centuriada. Probablement, però, en aquest període aquesta trama va perdent la funció estructuradora i cadastral original que tenia.
A la franja litoral al sud del Llobregat, alguns establiments es mantenen ocupats en època baiximperial i també posteriorment, com el nucli de la Vila Vella (Sant Boi), o la vil·la de Santa Maria de Sales (Viladecans), on s'ha localitzat ceràmica d'importació datable a finals del segle VI i al segle VII,14tot coincidint amb llocs d'ocupació d'època altmedieval (segle X).
La rellevància de la zona propera al Llobregat s’ha de relacionar amb la seva vinculació amb la ciutat de Barcino, i a la mateixa importància comercial d’aquest sector. Si bé existeix un significatiu esmorteïment del comerç a llarga distància, els circuits comercials mediterranis encara aprovisionen de ceràmica alguns jaciments costaners del sector a finals del segle VI i en el segle VII. De tota manera, aquests productes van essent substituïts per un comerç d'escala més comarcal. En general, és a partir dels segles VI-VII quan els models d’ocupació experimentaren un canvi més clar. Ara es documenten nombrosos abandonaments i una tendència a ocupar els sectors més interiors.
Pel que fa a la xarxa viària, durant l’antiguitat tardana es formen diverses vies que travessen les planes deltaiques, les quals experimenten un ràpid avanç en aquest
13
SOLIAS, J.M.; 1989: «La romanització del curs inferior del Llobregat», I Jornades Arqueològiques
del Baix Llobregat, Vol. II, (ponències), Castelldefels, pp. 57-119. 14
BARRASETAS, E., JÀRREGA, R.; 1997: «La ceràmica trobada al jaciment de la Solana (Cubelles, Garraf)», Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X). Taula
Rodona, Arqueomediterrània, 2, Treballs de l'Àrea d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona,
període. Aquestes noves vies circulen també a través del Pla, per adreçar-se vers les serralades, amb un nou traçat que reutilitza i deforma vies anteriors i antics eixos de la centuriació augustiana, la qual en aquest moment sembla parcialment desmantellada. Aquests eixos han estat interpretats com a carrerades per al desplaçament de ramats dels prats humits dels deltes a les pastures interiors de les Serralades i planes prelitorals.15 En aquest sentit caldria interpretar, per exemple, la presència de ceràmica grisa estampada en llocs com la cova de can Sadurní (Begues), situada a la vora d’un eix transhumant de curt abast des de la vall del Llobregat.
Mapa de la zona deltaica d’Eramprunyà, atribuït al 1590, però que probablement correspon al segle XVII. S’hi pot veure la Murtrassa, que arribava just fins a Gavà i la Roca. Foto: J. Nieva – J. Soler i Vidal.
Aquests canvis estructurals s’han relacionat amb l’expansió de la ramaderia extensiva en aquest període, fet que implicà grans transformacions en el paisatge, tal com reflecteixen les anàlisis pol·líniques i sedimentològiques:16 intensa desforestació, increment dels incendis, extensió dels arbusts i de les plantes nitròfiles (detectades en el sondatge de l’antic estany de la Murtrassa), intensa activitat erosiva i ràpid avanç dels deltes (amb una nova línia de costa datada als segles VI-VII a l’estany de la Murtrassa), aprofitament pecuari de les noves planes deltaiques i de part del territori.
Al Pla de Barcelona, aquestes carrerades confluïen al sector del Port, al sud de la muntanya de Montjuïc, vora la plana deltaica. En aquest punt es forma un nou focus d’atracció que funciona com a zona d’intercanvi i comerç durant l’Antiguitat tardana, relacionat amb l’accés a les pastures del delta i amb la ciutat de Barcelona.17 Els nous eixos plasmen un canvi en la configuració del Pla i en la relació ciutat-territori, en favor d’un model urbà «multifocal» i descentralitzat. Es produeix, així, un trencament amb la concepció del territori d’època clàssica, amb la desaparició de les quadrícules i de la centralitat de la ciutat respecte a la centuriació augustiana.
15
PALET, JM., 1997: Estudi territorial del Pla de Barcelona...
16
RIERA, S., 1995: Evolució del paisatge vegetal...
17PALET, JM.; RIERA, S., 1994: «Landscape dynamics from Iberian-Roman (2nd-1st centuries BC) to
early medieval times (12th. century) in the Montjuïc-El Port sector (Plain of Barcelona, NE Iberian Peninsula)», Archeologia Medievale, XXI, pp. 517-540.
La romanització de la façana marítima del
Llobregat. Resultats de les darreres
intervencions
Maria-Lledó BARREDA i CASANOVA.
18Introducció
Des que l’any 1989 es van realitzar les Primeres Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat, i que l’any 1990 Josep Mª Solias va presentar la seva tesi doctoral El
poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat (encara inèdita) s’han fet
nombroses intervencions arqueològiques, que fan que el coneixement sobre la romanització al nostre territori sigui cada vegada més ampli.
En el present escrit farem esment de les conclusions a les quals es va arribar amb la informació que es tenia fins l’any 1990 i presentarem les novetats que s’han anat produint d'aleshores ençà als jaciments romans més propers a l’antiga costa: Cornellà, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi de Llobregat (tots situats sota els respectius nuclis antics), Castelldefels (sota el castell), i Viladecans (sota l’actual cementiri). En el cas de Gavà no entrarem en detalls, ja que hi haurà un article dedicat exclusivament a la vil·la romana d’aquesta població.
El delta del Llobregat actual i la línia de costa i estuari aproximat en època romana. Dibuix: M. Ll. Barreda.
El procés de romanització
Quan la cultura romana decidí instal·lar-se en aquestes terres (després del 218 aC) ho va fer en un territori fortament ocupat i amb una estructuració pròpia: la cultura ibèrica, que ocupava de forma jerarquitzada turons i muntanyes des dels quals controlava tot l’entorn. Però els pobles de cultura ibèrica, sobretot els de la costa, estaven acostumats als contactes comercials amb el món romà. Al proper port d’ancoratge, situat a la part dreta de la desembocadura del Llobregat, tenim constància que els contactes comencen cap al segle IV aC. Amb una agricultura i una tecnologia poc desenvolupada, no trigaren gaire a adaptar-se a una nova forma d’explotar el territori que donava millors resultats que la pròpia, i durant el segle I aC anaren abandonant progressivament llurs poblats aturonats, i es diluïren enmig de les noves explotacions agrícoles que anaven instal·lant-se al llarg de la costa.
Els jaciments ibèrics romanitzats
Pocs jaciments arqueològics de la zona que estem tractant donen tanta informació del procés de romanització com el del camí Vell del Llor, de Sant Boi de Llobregat, excavat durant dues campanyes (1983 i 1991).19 Es tracta d’un abocador de deixalles datat entre el darrer quart del segle IV aC i els inicis del segle I dC. El jaciment arqueològic és d’època ibèrica, i els qui el poblaren van mantenir contactes comercials amb el circuit grec i el cartaginès, fins que, cap al segon quart del segle II aC, començaren els primers contactes amb el món itàlic. Aviat el volum comercial amb el nou mercat itàlic s’incrementà, però la cultura material encara era bàsicament ibèrica, fins que cap a finals del segle I aC fou totalment substituïda per la romana. Altres jaciments de la mateixa població com el del barri antic i de la Muntanyeta van patir el mateix procés: la població ibèrica es va romanitzar progressivament. D’altres poblats es van abandonar totalment cap a finals del segle I aC. Aquest és un procés que trobem generalitzat a tot el Baix Llobregat.
Les vil·les d’època republicana
L’interès que va demostrar la cultura romana pel nostre territori va ser molt primerenca i les raons molts diverses. A part de ser una zona molt ben comunicada, amb el Rubricatus com a via natural de penetració i una desembocadura que servia de port natural, aquest territori permetia el desenvolupament de l’agricultura extensiva i l’explotació minera, la magnitud de la qual, a hores d’ara, només podem entreveure: mineral de ferro a Gavà, al puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts i al barri antic de Sant Boi (J. de C. Serra Ràfols hi va trobar restes de mineral fos de ferro i d’un altre que no va identificar; també es coneix documentalment una mina de galena argentífera d’època històrica, no localitzada encara).
Així doncs, la zona costanera del Llobregat tenia un atractiu afegit: el metall (ferro, i potser plom i argent), que podria ser traslladat cap al proper port d’ancoratge juntament amb els excedents agrícoles. L’explotació del mineral va continuar fins a l’època d’August.20
La vil·la de la Mare de Déu de Sales va ser fundada cap a la fi del segle II aC, però se’n desconeix l’activitat econòmica inicial, tot i que la presència de diverses moles reaprofitades dins de construccions posteriors ens indica una dedicació cerealística que més tard va ser substituïda per la producció vinícola.
19
MOLIST, N.; 1985: La ceràmica ibèrica del Camí Vell del Llor (Sant Boi de Llobregat). Evolució
tipològica segle IV aC – I dC. Tesi de llicenciatura. Inèdita. BARREDA, M. Ll., PARDO, J., SERRET,
C.; 1993: Història de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. BARREDA, M. Ll.; 1991: Memòria d’escavació del Camí Vell del Llor – Lluís Companys. Generalitat de Catalunya, inèdit.
L’entrada i sortida de mercaderies pel port d’ancoratge de les Sorres va provocar un moviment econòmic interessant a la zona, cosa que provocà la concentració de petits assentaments al seu voltant. El volum econòmic que es degué generar motivà la necessitat d’un centre econòmic, social, religiós i polític que centralitzés l’activitat dels propietaris romans d’època republicana. En època d’August es va fundar la
Colonia Barcino.
Làmpada romana trobada a les Sorres. Foto: P. Izquierdo.
L’Alt Imperi i la fundació de Barcino
La fundació de Barcino va provocar la reorganització del nostre territori i va fer desaparèixer definitivament les estructures indígenes. La fundació de la nova ciutat comportà la construcció d’un nou traçat de la via Augusta, que la comunicava amb la resta de l’imperi, així com la instal·lació d’una xarxa centuriada i el complex sistema viari que s’hi relacionava.21
L’ancoratge de les Sorres viu el període de màxim floriment de les activitats, amb una exportació important dels productes d’aquest territori, basat en la comercialització del vi, en marxa des del període precedent i que va continuar ben bé, fins a mitjan segle I dC. La producció intensiva i especialitzada del vi va donar una relativa riquesa a les vil·les i va fer que es bastissin noves estructures associades a la producció vinícola.
És el moment de la construcció de noves vil·les, algunes associades a la producció vinícola, influència que també es deixa sentir en els assentaments romans ja existents, com per exemple Santa Maria de Sales (Viladecans) i el barri antic de Sant Boi de Llobregat.
La vil·la de Cornellà de Llobregat
El coneixement de l’existència d’una vil·la romana a Cornellà ve d’antic, però amb el sistema d’excavació emprat es coneix realment poc de la seva evolució, tan sols ens evidencien la pars urbana de la vil·la. Les darreres intervencions tampoc donen gaire llum sobre l’estructura i cronologia de la vil·la.
21 PALET, J.M.; 1997: «Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori
entre l’època iberoromana i l’altmedieval segles II-I aC – X-XI dC», Estudis i Memòries d’Arqueologia
Durant una excavació d’urgència de l’any 1993,22 es va establir una zona de magatzem, corresponent a la pars rustica de la vil·la, situat darrere de l’actual ajuntament i format per quatre sitges reblertes amb materials ibèrics i romans, corresponents als primers anys de vida de la vil·la.
L’excavació del castell de Cornellà tan sols va permetre documentar que les restes materials d’època romana arriben fins aquella zona, sense poder interpretar-ne l’índole.
La vil·la del barri antic de Sant Boi
El jaciment del barri antic de Sant Boi és un jaciment ibèric romanitzat, però encara desconeixem si es va construir una vil·la romana republicana superposant-se al poblat ibèric o es va construir al costat del jaciment ibèric; fins i tot, una tercera possibilitat va poder ser que el procés fos una adaptació progressiva a les noves formes culturals. Hem pogut documentar conjunts arqueològics que presenten un horitzó totalment romà republicà datat de la primera meitat del segle I aC, que ens podrien estar indicant l'existència d’una vil·la republicana, però en excavacions properes es documenta la convivència material d’ambdues cultures, fins que a finals del segle I aC, la cultura material ibèrica desapareix, i és substituïda per la romana. Entre la fi del segle I aC i els inicis del segle I dC, trobem restes que ja ens indiquen la presència d’una vil·la Alt Imperial, que passa per un moment crític en època flàvia i antonina, atès l’enderroc que es va documentar en un sector del jaciment i que coincideix amb l’abandó dels forns d’àmfora. Cap a finals del segle II o inicis del segle III dC s’amortitzen dos dipòsits situats a can Pallarés.23 També al carrer de l'Hospital es va descobrir, durant una campanya d’urgència de 1999,24un graó de 20 cm d’amplada i 35 cm d’alçada revestit amb opus signinum, que s’uneix amb un paviment amb les mateixes característiques constructives, i un conjunt de materials que el cobria, que donaven una cronologia entre finals del segle II i inicis del segle III. Aquestes amortitzacions coincideixen amb la construcció de l’edifici termal al qual s’associa un dipòsit d’aigua situat al carrer de la Pau.
Can Reverter - can Perals (Sant Vicenç dels Horts)
Les dues campanyes d’excavació de 1995 posaren al descobert la pars rustica d’un establiment rural romà, amb una cronologia d’entre els segles I dC i finals del segle II/inicis del segle III dC, amb presència de materials del segle I aC i dels segles IV i V dC, en ambdós casos, dins d’estrats posteriors barrejats.
Les troballes fetes fins al moment relacionen l’època altimperial amb la producció i l’emmagatzematge de la producció agrícola, sobretot el vi. Les estructures es componen d’un dipòsit de grans dimensions, revestit d’opus signinum, una cubeta amb sis solcs per a falcar 6 dolia i dues cubetes més de funcionalitat indeterminada. Manca, però, poder situar la part noble de la vil·la.
22
GOMEZ, J.M.; 1993: Memòria d’Excavació d’urgència al carrer Atmetller, 4. Cornellà de Llobregat
(Baix Llobregat). Generalitat de Catalunya, inèdit. 23
Aquests dos dipòstis van ser detectats en tres campanyes d’excavació diferents: Can Pallarès 1997, carrer del Pont 1998 i Can Pallares 1998. Però de les dues primeres campanyes no disposem de la corresponent memòria d’excavació. Per a l’altra, vegeu BARREDA, M.Ll.; 1998: Can Pallarès, 1998.
Sant Boi de Llobregat. Memòria d’excavació. Generalitat de Catalunya, inèdit.
24SUBIRANA, C.; 1999: Barri Antic (Sant Boi de Llobregat) carrers de l’Hospital, Sant Pere més Baix, del Pont. Rasa de Gas Natural. Memòria d’excavació. Generalitat de Catalunya, inèdit.
Reconstrucció de la disposició de les dòlies dins de la cubeta, falcades amb fragment de teula romana. Dibuix: M. Ll. Barreda.
Nostra Senyora de Sales (Viladecans)
La vil·la de Sales neix com a conseqüència de la primera romanització, cap a finals del segle II aC, i es dedica, primer, al cultiu dels cereals. La vil·la coneix el seu màxim desenvolupament a l’època de l’Alt Imperi, quan ja formava part del territori de control de Barcino. A mitjan segle I dC Sales va experimentar un gran desenvolupament a causa, fonamentalment, de la producció del vi, que s’exportava a través del port de les Sorres. Després de la crisi del vi laietà, des de finals del segle I dC, i fins al segle III dC, la vil·la, que pateix diverses modificacions, segueix desenvolupant una important activitat agrícola. Durant el Baix Imperi unes poques ceràmiques datades entre els segles IV i VII ens indiquen que Sales no fou totalment abandonada.
Fins a la dècada del 1990, s’havia identificat el torcular de la vil·la romana, lloc on es transformava el raïm en vi, i un forn de ceràmica. Entre les estructures descobertes de la premsa se’n va poder identificar la base, on es podia veure l’empremta que hi va deixar, a terra, i el mur de tramuntana que feia de límit de la cel·la vinària. A migdia de la capçalera de l’actual ermita es va localitzar l’ara de la premsa i un paviment d’opus spicatum. Al sud de la premsa hi havia el canal de recollida del most, que el conduïa al laci o dipòsit (se'n coneixen dos) situats a llevant. La superfície del dipòsit més ben conservat és de 42 m2, cosa que demostra l'alta productivitat del territori.
La zona de la premsa patí una remodelació, cosa que va significar una millora en la productivitat de l’enginy datada cap al darrer quart de segle del segle I dC.
Relacionat amb l’activitat vinícola, es va localitzar, durant les excavacions de 1995,25 un magatzem de dòlies a l’aire lliure, així com una canalització que drenava l’aigua de les pluges perquè no afectés la producció agrícola. Es documentaren 19 dòlies, però al magatzem n’hi devia haver més, ja que no es van poder identificar els límits de l’estança. Les dòlies servien per a la fermentació del vi i una vegada es realitzava la vinificació, el líquid es traslladava a les àmfores, les quals s’exportaven pel port de
25
FIERRO, X.; 1996: Memòria de l’excavació d’urgència realitzada al cementiri municipal de
Viladecans l’any 1995. Generalitat de Catalunya, inèdit. FIERRO, X.; 1996: Memòria de l’excavació realitzada l’any 1996 a la pars rustica de la vil·la romana de Sales, Viladecans. Generalitat de
Catalunya, inèdit. IZQUIERDO, P., MENÉNDEZ, F.X., SOLÍAS, J. M.; 1998: Història de Viladecans.
les Sorres. Els numerals que apareixen en algunes dòlies ens indiquen la capacitat que tenen, mesurada en amfhorae. Aquest magatzem es va deixar d’utilitzar durant el darrer terç del segle I dC i les dòlies es traslladaren a una altra banda, perquè durant l’excavació tan sols se’n va trobar l'empremta de la base.
La canalització va ser construïda cap a mitjan segle I dC, impermeabilitzada amb una capa de cendra i amb revestiment hidràulic. El final de la canalització es data cap a finals del segle I dC i inicis del segle II dC.
Amb aquesta mateixa cronologia, durant les excavacions de 1996 es documenta un forn de metall, concretament de galena. Això evidencia la diversitat econòmica de la vil·la entre mitjan segle I dC i l’època de Vespasià.
A partir de mitjan segle II dC es produeix l’amortització del torcular i l’espai és ocupat per un nou edifici amb un paviment d’opus signinum, però del qual no es tenen més dades. Durant les excavacions de 1996 es van documentar una sèrie d’estructures arquitectòniques interpretades com a magatzem, però que corresponen a un moment posterior al magatzem de dòlies i al torcular, ja que es construeix sobre un estrat d’amortització d’època de l’emperador Vespasià. Aquest magatzem es construeix entre el segle I i II dC (les dades aportades per l’excavació no van permetre filar més prim pel que fa a la cronologia).26L’edifici de planta rectangular de 28 per 5,5 metres, compartimentat en un mínim de tres cambres, es conserva molt precàriament. Correspon a una remodelació que respon a una reorganització econòmica de la vil·la.
Castelldefels
Nombroses són les campanyes arqueològiques realitzades a la zona del castell de Castelledefels, en les quals s’han evidenciat nombroses restes ibèriques i romanes, però en un estat de conservació pèssim.
Les restes de cultura ibèrica documentada consten d’una cisterna retallada a la zona i restes d’habitatges, amb una cronologia de mitjan segle III aC i els darrers decennis del segle I aC, moment en què el poblat és amortitzat i es va fundar la vil·la romana, que continua utilitzant la cisterna fins al segle II dC.
Sobre les persones que van viure en aquesta vil·la tenim una dada interessant. Durant el segle II dC, els propietaris de la finca van ser el matrimoni C. Trocina
Synecdem i Valeria Haliné, que també tenien habitatge a Barcino. Eren una parella
de lliberts i ell exercia el càrrec de sacerdot del culte a l’emperador divinitzat de torn,
flamines augusti, càrrec que tenia una bona consideració social.
Les restes materials de la vil·la romana es van identificar com la pars rustica, amb una cronologia molt àmplia: darrers decennis del segle I aC i fins a finals del Baix Imperi.
El Baix Imperi
La intensa activitat comercial detectada durant l'Alt Imperi decau, però no desapareix. Trobem ceràmiques procedents de diferents indrets de l’Imperi, així com una important activitat constructiva: la vil·la del castell de Castelldefels i la del barri antic de Sant Boi en són un bon exemple.
26FIERRO, X., CAIXAL, A.; 1999: Memòria de l’excavació realitzada l’any 1998 a l’església de la Mare de Deu de Sales i la pars rustica de la vil·la romana de Sales, Viladecans. Generalitat de
Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat. Foto: M. Ll. Barreda.
La vil·la del castell de Castelldefels pateix una important transformació. Durant la segona meitat del segle III dC, la vil·la és reorganitzada amb una nova orientació arquitectònica, la qual constitueix una novetat arqueològica en el context català. El nou edifici es va construir amb una planta baixa, interpretada com a zona de treball, i un pis, zona de residència familiar. Aquest fet ens està indicant que amb l’entrada del Baix Imperi es va reduir la zona edificada. L’ús d’aquest edifici es va perllongar, molt probablement, en l’època visigòtica.27
La vil·la del barri antic de Sant Boi pateix una important transformació, i entre finals del segle II i inicis del segle III s’afegeix a un nou equipament: les termes romanes de Sant Boi, situades de forma exempta respecte a la resta de les edificacions de la vil·la, que encara no s’han descobert.
Durant les excavacions de Can Barraquer (1996),28 a prop de l’edifici termal, es va posar al descobert noves restes romanes datades en el Baix Imperi. A can Barraquer es van descobrir, en dues cales de prospecció, paviments de calç blanca i una canalització, que segellaven paviments i estratigrafia altimperial. En el moment que es pugui excavar en extensió podrem esbrinar quelcom més d’aquesta època
A poc a poc, com si es tractés d’un trencaclosques, anem reconstruint la història d’aquest moment, i a cada nova excavació s’hi han d’anar afegint nous coneixements.
27
LÓPEZ, A., ESTANY, I., GUMÀ, M., KIRCHNER, E., CAIXAL, A., NIÑO, V.; SOLÉ, X.; 1993:
Memòria de les excavacions al conjunt del Castell de Castelldefels (Baix Llobregat) campanyes 1989 – 1992. Generalitat de Catalunya, inèdit. LÓPEZ, A.; 2000: El Castell i les Torres. Guia del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels. Ajuntament de Castelldefels.
28 BARREDA, M.Ll.; 1996: Can Barraquer 1996. Sant Boi de Llobregat. Memòria d’excavació.
Excursió comentada a alguns jaciments ibèrics i
romans de Gavà
Josep CAMPMANY i GUILLOT.
29L’Associació d’Amics del Museu de Gavà, la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el Grup Ecologista Quercus, tot prosseguint les col·laboracions encetades des de 1998 per divulgar el patrimoni natural i cultural de Gavà, van organitzar per al diumenge 10 de juny de 2001 una visita comentada a diversos jaciments arqueològics ibèrics i romans localitzats al nucli antic de Gavà, el turó del Calamot i el Pla de Queralt. En aquesta pàgina us presentem gràficament aquest itinerari.
0 50 100 150 0 2 4 6 8 Recorregut (Km) A lç à ri a (m ) 150 m
Nucli urbà de Gavà Can Tries N Turó de Caçagats el Calamot Serra de Queralt la Roca La Sentiu Pla de Queralt el Sarguerar Torrent Bergelit Pla de Queralt 50 m 50 m 50 m 50 m 50 m 50 m 100 m 100 m 100 m 100 m 100 m 150 m 150 m 150 m 200 m Pista forestal Sender Torrent, riera Carretera, carrer 1 2 3 4 5 6 7 Recorregut total: 7’5 km Durada: Desnivell acumulat: 3 h 30 min. 170 m
1. Sortida: Plaça Major
2. Restes romanes del nucli urbà 3. Restes ibèriques del Calamot 4. Restes iberoromanes de can Llong 5. Restes iberoromanes de can Rosés 6. Restes romanes de can Valls del Racó 7. Restes romanes de la Roca
RECORREGUT
29
En representació de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el Grup Ecologista Quercus.
Paradoxes d'un jaciment gavanenc: l'ancoratge
de les Sorres
Pere IZQUIERDO i TUGAS.
30Des que el 1983 vaig començar a investigar el jaciment que s'ha acabat anomenant les Sorres, ha corregut força tinta. Només els articles que he publicat sobre el tema totalitzen 175 pàgines, a les quals caldria sumar les 401 planes de la meva tesi de llicenciatura, encara inèdita, presentada a la Universitat de Barcelona l'any 1987.31 D'altres autors han utilitzat aquesta informació i l'han incorporada a obres de síntesi, tant a escala nacional,32com internacional.33
També he tingut ocasió de parlar-ne en públic en mitja dotzena de conferències, però tenia pendent un deute imperdonable. Fins ara, mai no n'havia parlat a Gavà, que és el meu poble natal, el terme municipal que conté la major part del jaciment, el lloc on hi ha el museu que custodia bona part dels objectes que s'hi van trobar i on resideixen molts dels qui em van ajudar a investigar-lo.
Voldria que aquesta conferència servís d'homenatge a totes les persones que van creure en la importància de les Sorres i em van donar suport en les meves recerques. El meu reconeixement especial és per a en Josep Soler Vidal, el professor Miquel Tarradell, la llavors directora del Museu de Gavà, Pepa Villalba, en Manel Alonso, la Maria Eugènia Marrugat i la Maria Codina de Castelldefels. Vint-i-quatre persones més van col·laborar generosament en les tasques de documentació i classificació dels materials, entre les quals voldria recordar els gavanencs Manolo Sances, Josep Querol, Sergi Cruz i Miquel Àngel Díaz.
També he de manifestar el meu reconeixement a aquells que em van obrir les portes de casa seva i de la seva memòria, em van mostrar el que hi tenien i, sovint, m'ho van donar perquè ho dugués al museu o en fes el que em semblés més convenient. Mai no acabaré de comprendre les raons per les quals hi va haver tanta gent que va permetre que un estudiant inexpert s'introduís a les seves vides i documentés col·leccions privades de materials arqueològics que es podrien qualificar com a clandestins. Entre ells, i sé que me'n deixo, he d'esmentar Jaume Badia, Esteve Carbonell, J. Campmany, Carmen de Tena, José Egea, M.E. Esteve, J. Figueres, José Antonio Gordillo, Vicenç Llopart, Josep Marieges, J. Massoni, Oriol Roca, J. Sánchez, Joan Solanas, mossèn Joan Sunyer, Manuel Suñer, Antoni Tarrida, Ramon Tatay i Isidre Viñas. Sense l'ajut de tots plegats, no hagués pogut fer absolutament res.
30
Oficina de Patrimoni Cultural - Diputació de Barcelona.
31
IZQUIERDO, P.; 1987: L'ancoratge de Les Sorres, sota el delta del Llobregat, dins l'economia
antiga, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, inèdit. 32
Per exemple, RODÀ, I.; 1992: «L'economia i les vies de comunicació», dins MAYER, M. (dir): Roma
a Catalunya, Barcelona, p.68-90. PASCUAL, R.; 1991: Índex d'estampilles sobre àmfores catalanes,
Barcelona. BERNI, P.; 1998: Las ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana, Barcelona.
33
PARKER, A.J.; 1992: Ancient Shipwrecks of the Mediterranean & the Roman Provinces, Oxford1. MIRÓ, J.; 1988: La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del
D'una incògnita gairebé llegendària a un jaciment famós
Com molts gavanencs, des de petit havia sentit a parlar d'un vaixell romà enterrat a la sorra, sota els camps, trobat en una extracció d'àrids. Crec que era l'any 1976 quan vaig poder escoltar com en parlava en Josep Soler i Vidal, en un memorable curs d'història de Gavà que va ser organitzat per l'Agrupament Escolta l'Eramprunyà. Va ser llavors quan em vaig començar a creure que era alguna cosa més que una llegenda.
De fet, l'any 1967 se n'havia publicat una notícia molt curta i imprecisa a la revista del Museu de Santa Coloma de Gramenet,34i tret de breus referències d’en Marian Colomé i Josep Soler i Vidal,35no se'n va tornar a escriure res més fins al 1982, en una nota del professor Miquel Tarradell que definia el jaciment com les restes d'una àrea portuària i n’assenyalava amb certesa alguns dels aspectes més importants.36 Aquest arqueòleg, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i professor de la Universitat de Barcelona, s'havia dedicat durant els caps de setmana a documentar els materials procedents del jaciment, amb l'ajuda d'alguns alumnes. L'any 1980, dos d'aquests alumnes, Josep Maria Solias i Anna Blasco, van fer un treball de curs anomenat Les àmfores romanes del Museu de Gavà, que mai no es va publicar,37en el qual suposaven que procedien de diferents naus enfonsades i afirmaven que era impossible determinar-ne la procedència exacta i el seu context. Des de l'any 1978, el Museu de Gavà havia anat aplegant materials de tota mena procedents del terme municipal, i entre aquests hi havia algunes caixes amb objectes d'època romana, que es deia que procedien de les Sorres. La major part d'aquestes peces les havien portat al Museu l'Antoni Tarrida, en Jaume Badia, l'Isidre Viñas i el senyor Margarit. Un magnífic cassó de bronze per a libacions l'havia donat en J. Sánchez, després de trobar-lo en un camió de sorra per a les obres de casa seva.38
Cassó de bronze per a libacions trobat a les Sorres. Foto: P. Izquierdo.
Quan em vaig decidir a estudiar a fons el jaciment, l'any 1983, en lloc de limitar-me a estudiar les peces aïlladament, vaig començar per parlar amb aquestes persones. Creia que el context del qual procedien era summament important per poder-ne
34
VICENTE, J.; 1967: «Ánforas romanas en Gavá», Puig Castellar, 2a època, 6, Santa Coloma de Gramenet.
35
COLOMÉ, M.; 1968: «Troballes de ceràmica ibèrica, grega i romana en les voreres del camí Ral de Gavà», Brugués, 115, p. 5. SOLER i VIDAL, J.; (1968) 1969, L’expansió dels cultius gavanencs i la
rompuda de les marines, p. 20. SOLER i VIDAL, J.; 1980: «Món iberoromà», La Sentiu, 1, p. 4-5. 36
TARRADELl, M; 1982: «Costa del Baix Llobregat», Les excavacions arqueològiques a Catalunya en
els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Barcelona. 37
SOLIAS, J.M. & BLASCO, A.; 1980: Les àmfores romanes del Museu de Gavà, Universitat de Barcelona, inèdit.
38
AQUILUE, J. & BASTIT, C.; 1985: «Sobre un cassó de bronze romà procedent del Museu de Gavà»,
conèixer el significat real. Cal dir que no tan sols em van donar informació extensa, sinó que també em van remetre a altres persones que en podien saber coses o que posseïen més objectes. El meu estudi el feia a hores perdudes i hi vaig incloure també un seguiment de les darreres explotacions d'àrids que es van fer a Gavà, on tant els treballadors com els amos em van ajudar de valent un cop vaig poder trencar el gel inicial.39
El Museu de Gavà em va facilitar una mica d'espai per a fer l'estudi, i caixes per posar el material que m'anaven donant. Per estalviar despeses, les fotografies me les revelava jo mateix al laboratori de l'Agrupació Fotogràfica de Gavà.
L'interès de les administracions per a la protecció i la recerca d'aquest jaciment ha estat mínim, per no dir inexistent, amb la sola excepció de l'estudi d'impacte de l'A-16 i de l'excavació del vaixell medieval del canal olímpic, forçada pel museu i l'Ajuntament de Gavà malgrat que va resultar que estava a pocs metres dins el terme de Castelldefels.
I aquí trobem la primera de les moltes particularitats que fan de les Sorres un jaciment únic: sense que les administracions hi hagin invertit pràcticament mai diners, sense que hagi estat objecte d'una sola excavació arqueològica, ha esdevingut un dels jaciments romans més importants del nostre país, que s'esmenta des dels darrers anys vuitanta en totes les obres de síntesi sobre l'arqueologia romana a Catalunya i sobre comerç i navegació romans en general.
Tot i això, l'estudi definitiu sobre les Sorres encara està per fer, i encara deuen quedar milers de peces importants distribuïdes per petites col·leccions particulars. L'any 1987, a la introducció de la tesi de llicenciatura, escrivíem «Aquest no és, ni
molt menys, l'estudi definitiu d'un sector arqueològic tan extens i ric, ni es pretén que les conclusions que s'hi exposen siguin definitives.... Potser aquest treball contribueixi a la formació d'un equip pluridisciplinari que, dotat dels suficients mitjans econòmics, aconsegueixi fer un estudi veritablement exhaustiu de les implicacions econòmiques de Les Sorres i de la relació de les activitats que s'hi desenvoluparen amb els establiments romans de la nostra comarca». Han passat catorze anys, i per
desgràcia no s'ha avançat gens ni mica en aquesta direcció. Potser ja no s'hi és a temps, perquè molts testimonis han mort i moltes col·leccions s'han dispersat o han estat simplement llençades a les escombraries per ignorància dels qui les posseïen.
El jaciment més gran
Es pot afirmar que les Sorres, en l'estat actual dels coneixements, és el jaciment romà més extens conegut a Catalunya, ja que la seva extensió mínima, la dels llocs on s'han trobat restes, totalitza més de cent hectàrees. I hem de pensar que aquesta superfície correspon tan sols a la part destruïda del jaciment. Probable-ment, les restes d'època ibèrica i romana relacionades amb l'activitat portuària de la desembocadura del Llobregat s'estenen pel subsòl de la major part dels 92 km2que ocupa el delta del Llobregat, i fins i tot per sota de la zona marítima adjacent, com ho demostren algunes troballes escadusseres a la Zona Franca de Barcelona, en la construcció d'un embarcador prop la desembocadura de l'estany del Remolar i en la perforació d'un pou a la capçalera de l'estany de la Ricarda.
Els sectors que coneixem millor es troben en una franja de cinc quilòmetres de llargada i fins a vuit-cents metres per banda, al llarg de l'antic camí Ral de València, en els termes municipals de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Es tracta, però, d'una
39
IZQUIERDO, P.; 1985: «Les Sorres, un punt d'ancoratge púnic i romà al delta occidental del Llobregat. Observació preliminar (I i II)», La Sentiu, 8 i 10, Museu de Gavà, 1985, p.11-22 i 11-24. IZQUIERDO, P.; (1985) 1987: «Algunes consideracions sobre l'ancoratge de Les Sorres al delta del riu Llobregat», El Vi a l'Antiguitat: Economia, Producció i Comerç al Mediterrani Occidental, Badalona, p.133-139.
