Enfocament teòric de la investigació

Podem definir la investigació educativa com un procés sistemàtic de recollida i anàlisi d’informació amb la finalitat d’elaborar coneixement dins del món educatiu, en què intervenen diferents perspectives i enfocaments, fruit de la poca estabilitat del coneixement, de les diferents ciències i disciplines implicades, les metodologies utilitzades i les concepcions paradigmàtiques des que es planteja la investigació (Ferreres i González Soto, 2006).

Les característiques de la investigació educativa són comunes a altres tipus d’investigacions i en el seu conjunt defineixen la seva naturalesa. Parlem que ha de ser objectiva, precisa, verificable, explicativa, empírica, lògica i condicional (MacMillan i Schumacher, 2005).

L’objectivitat té a veure amb la qualitat de les dades aconseguides i amb els procediments d’anàlisi a partir dels quals es pot obtenir una interpretació.

Un llenguatge precís ens descriu l’estudi de tal forma que pot ser replicat i això permet utilitzar els seus resultats correctament.

L’estudi ha de permetre la seva verificació a través d’una investigació i d’altres formes, però no es verifica de la mateixa forma en un estudi qualitatiu que en un estudi quantitatiu.

Com que la finalitat última de la investigació és reduir les realitats complexes a explicacions senzilles, s’ha d’utilitzar un llenguatge que expliqui els fenòmens amb afirmacions senzilles.

En el nostre cas optem per una investigació de caire qualitatiu, adoptant una postura empírica a partir de les dades obtingudes mitjançant mètodes d’investigació sistemàtics.

La investigació requereix un procés de raonament lògic, tant si és deductiu com inductiu, per tal d’arribar a conclusions específiques o generalitzables.

Arribar a unes conclusions provisionals és una condició fonamental per a la investigació, ja que totes les disciplines aplicades tenen interpretacions restringides. La investigació educativa està dirigida a la cerca sistemàtica de nous coneixements amb la finalitat que aquests serveixin de base, tant per a la comprensió dels processos educatius com per a la millora de l’educació. Bisquerra (2004) ens resumeix la idea d’investigar en educació com un procés o una activitat que té les següents característiques essencials:

 Es desenvolupa a través de mètodes d’investigació.

 Té l’objectiu bàsic de desenvolupar coneixement científic sobre educació, així com resoldre els problemes i millorar la pràctica i les institucions educatives.  Està organitzada i és sistemàtica per garantir la qualitat del coneixement

obtingut.

La investigació educativa es desenvolupa a partir de diferents enfocaments teòrics: paradigmes que es caracteritzen per una sèrie de punts de partida o dimensions que estan interrelacionades entre elles i que es poden veure en la taula n. 21.

DIMENSIÓ DESCRIPCIÓ

Ontològica La forma de veure i entendre la realitat educativa. La naturalesa de l’objecte _{d’estudi i la naturalesa de la realitat social.} Epistemològica La relació que s’estableix entre el que investiga i la realitat. La naturalesa de _{la relació entre el que coneix i el que és conegut.}

Metodològica La manera com podem obtenir coneixement de la realitat. El paradigma té un caràcter normatiu respecte als aspectes tècnics i metodològics a utilitzar.

Taula n. 21: Dimensions del paradigma. Font: Lincoln i Guba a Bisquerra, (2004:66).

El concepte “paradigma” s’utilitza àmpliament per referir-se a les diferents aproximacions a la investigació amb el propòsit d’oferir solucions als problemes que planteja l’educació. Per definir el sentit de paradigma en l’àmbit de la investigació

educativa ens referim a la que fa De Miguel (1988:66): “És un punt de vista o mode de veure, analitzar o interpretar els processos educatius que tenen els membres d’una comunitat científica i que es caracteritza pel fet que tant científics com pràctics comparteixen un conjunt de valors, postulats, fins, normes, llenguatges, creences i formes de percebre i comprendre els processos educacionals.”

La literatura sobre investigació en ciències socials -Guba (1983), Guba i Lincoln (1991), Latorre, Del Rincón i Arnal (1996), De Miguel (1988), Sandin (2003), Bisquerra (2004), McMillan i Schumacher (2005), Kvale (2011)- ens ha aportat informació sobre els principals paradigmes de la investigació educativa, destacant el tecnològic, l’interpretatiu i el sociocrític. Nosaltres ens centrarem en l’interpretatiu, que és en el que es basa la nostra investigació. Des d’aquest paradigma utilitzem l’estudi de cas com a metodologia per apropar-nos a una realitat concreta.

Situem la investigació des d’un paradigma interpretatiu, ja que es pretén comprendre una realitat educativa i el seu interès se centra en el procés que s’ha seguit per copsar la realitat. En el nostre cas, és la gestió dels processos de formació permanent, on les percepcions de les persones, les accions i els significats que les acompanyen incideixen en la construcció de la realitat subjecta a processos de canvi en la línia de Molina i Ferreres (1995).

La relació que s’estableix entre l’investigador i la persona investigada és bilateral i això implica que l’investigador ha de guardar certa distància que li permeti analitzar i fer visible el fenomen d’estudi, però sempre considerant que aquesta distància òptima pot ser penetrable pels intercanvis entre l’investigador i l’investigat (Guba, 1983). El seguiment que s’ha realitzat de les accions formatives estudiades ha fet possible establir una relació de proximitat amb els docents que hi participaven.

El paradigma interpretatiu també anomenat hermenèutic o naturalista es caracteritza per estudiar la realitat educativa com una construcció social resultant de les interpretacions subjectives i els significats atorgats per les persones que la protagonitzen (Sandin, 2003). L’èmfasi se situa en la perspectiva dels participants durant les interaccions educatives amb un intent d’obtenir comprensions en profunditat de casos particulars des d’una perspectiva cultural i històrica.

En la taula n. 22 podem observar les principals característiques d’aquest paradigma:

PARADIGMA INTERPRETATIU

-Es dirigeix cap al descobriment, busca la interacció de coneixements que poden influir perquè alguna cosa resulti de determinada manera.

-En la relació concomitant entre l’investigador i l’objecte d’estudi hi ha una participació democràtica i comunicativa entre els subjectes investigats i l’investigador.

-L’entrevista és vista com el mètode fonamental de producció de coneixement que permet a l’investigador arribar a entendre el que li està succeint al seu objecte d’estudi.

Taula n. 22: Característiques del paradigma interpretatiu. Font: Elaboració pròpia a partir de Bisquerra (2004)

La metodologia d’aquesta investigació es basa en un enfocament holístic, inductiu i ideogràfic, és a dir, estudia la realitat en la seva globalitat, sense fragmentar-la i contextualitzant-la. Les categories, les explicacions i interpretacions s’elaboren a partir de les dades i no de les teories prèvies i se centra en les peculiaritats dels subjectes més que en les lleis generals. (Arnal, Del Rincón i Latorre, en Tejada i altres, 2007a)

D’acord amb la informació que es pretén obtenir podem afirmar que la perspectiva metodològica és qualitativa, ja que va recollint les dades en un ambient natural i amb la utilització d’un llenguatge adequat a l’hora de fer les descripcions. Es basa en la intuïció i els investigadors i els investigats estan sotmesos a la interacció. El disseny, encara que planificat, és emergent, sensible a les circumstàncies (Stake. 1998).

Els mètodes qualitatius es caracteritzen per la seva diversitat formal, malgrat que tots ells han de seguir unes pautes o normes que els atorguin credibilitat, validesa i qualitat. S’ha d’investigar quelcom concret, particular (un “què”, al principi indefinit, provisional, situat en un temps i en un espai restringit. L’ampli ventall d’opcions metodològiques que estan a disposició de l’invetigador, totes elles acceptades com a científiques, depenen de la seva actuació i de la correcta aplicació i adequació en pro de la cerca de significat (Tejada i altres, 2007a).

La investigació qualitativa pretén apropar-se al món “d’aquí fora” i entendre, descriure i explicar fenòmens socials des de “l’interior” de formes diferents. Angrosino (2012:10) ens presenta diferents formes d’anàlisi:

 Analitzant les experiències dels individus o dels grups. Les experiències es poden relacionar amb històries de vida biogràfiques o amb pràctiques (quotidianes o professionals) i poden tractar-se analitzant el coneixement quotidià, informes i històries.

 Analitzant les interaccions i les comunicacions mentre es produeixen. Això es pot basar en l’observació o el registre de les pràctiques d’interacció i comunicació i en l’anàlisi d’aquest material.

 Analitzant documents (textos, imatges...) o evidències de les experiències o interaccions.”