• No se han encontrado resultados

Estructura i metodologia

III. La qüestió de fons: unificació o diversitat de drets civils

3. L’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932

3.6 Les esmenes i els vots particulars presentats als articles 9 i

3.6.2 Esmenes a l’article 11.b del Dictamen

A l’article 11.b del Dictamen, que era el que establia la competència de la

Generalitat per a legislar en matèria de dret civil, es presentaren diverses es­ menes i vots particulars, algunes de caràcter molt restrictiu.

1. L’esmena de Jerónimo Gomariz proposava la redacció següent:130

Corresponderá a la Generalidad de Cataluña la legislación exclusiva y la ejecución directa en las funciones siguientes:

b) El Derecho civil que constituye el actual apéndice foral, publicado en […], con exclusión de aquellas materias que por mandato constitucional no pueden ser cedidas a la Generalitat para su legislación.

. Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes, 29 de juny de 1932.

. L’esmena portava data del 30 de juny de 1932 i anava signada per Martí Esteve, Luis Nicoláu d’Olwer, Antonio M. Sbert, Juan Loperena Romà, Amadeo Aragay, Juan Ventosa Roig, José Grau Jasans, José Bordas de la Cuesta, Ramón Nogués, Domingo Palet y Barba i Pedro Rahola.

. El vot particular, signat per Vicente de Fatrás, portava data de l’1 de juliol de 1932. 0. L’esmena anava signada, a més, per Ángel Galaeza, Ramón Feced, José Moreno Gal­ vache, Joaquín Pérez Madrigal, Manuel García Becerra, Antonio de la Villa, José Luis Martín de Antonio, Gregorio Villarias, Emilio Baeza Medina i José Ruiz del Río (Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes, apèndix 5 al núm. 197).

Per tant, d’acord amb aquesta esmena, la competència legislativa de la Ge­ neralitat en matèria civil era limitada per dos factors: les matèries reservades a l’Estat per l’article 15 de la Constitució de 1931 i les matèries incloses en l’Apèndix de dret català al Codi civil, amb la qual cosa semblava que proposés que aquella competència consistiria en una mera modificació o desenvolupa­ ment de la normativa continguda en un apèndix hipotètic.131

2. Fernández Clérigo volia suprimir l’apartat b de l’article 11 i redactar l’apar­ tat d de la manera següent:132

La ejecución de las disposiciones legales y reglamentarias que se dicten por el Estado en la ordenación de los Registros de la Propiedad y Derecho hipotecario en cumplimiento del art. 15 de la Constitución, sin perjuicio de la inspección que corresponde al Poder central en estos servicios, y la ordenación del ejercicio de la fe pública sobre las Bases de las obligaciones contractuales con la misma inspección. Los respectivos fedatarios públicos de Cataluña expe- dirán la traducción en castellano de los documentos que hubieran de surtir efecto fuera del territorio catalán.

3. L’esmena de Tomás Alonso de Armiño consistia a redactar el paràgraf b de l’article 11 d’aquesta manera:

Corresponderá a la Generalidad de Cataluña la legislación exclusiva y la ejecución directa en las funciones siguientes:

b) La ordenación del Derecho civil con arreglo al párrafo primero del art. 15 de la Constitución, y con excepción de las materias contenidas en el libro 1.º del Código civil, las cuales serán de la competencia exclusiva del Estado.

Per tant, a més de les matèries enumerades en l’article 15.1 de la Constitució, es reservaven a l’Estat les contingudes en el llibre primer del Codi civil, relatiu a la persona: atribució i extinció de la personalitat i la capacitat, matrimoni, filiació, institucions de protecció dels menors i dels incapacitats, domicili i absència.

4. Felipe Sánchez Román volia suprimir l’apartat b de l’article 11 del Dictamen de la Comissió i substituir­lo per un article que digués el següent:133

. L’esmena fou retirada. Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 218, 16 d’agost

de 1932, p. 7963.

. Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 194, 5 de juliol de 1932, apèndix 8.

L’esmena anava signada per Luis Fernández Clérigo, Cirilo del Río, Esteban Mirasol, Ramón Feced, Isidoro Vergara, José M. Alvarez Mendizábal i Mariano Ruiz­Funes.

Corresponde a la Generalidad de Cataluña la legislación en materia de Derecho civil. Quedan, sin embargo, exceptuadas las materias civiles que hayan sido reservadas por declaración constitucional a la legislación de la República; las que hayan sido objeto de ley dic- tada por las Cortes republicanas con anterioridad a la vigencia de este Estatuto y sin salvedad de no aplicación en territorio regional; las que estuvieran reguladas desde antes de esta fecha por leyes de vigencia común en el Estado español, y aquellas que en la actualidad se regulan en Cataluña exclusivamente por su derecho supletorio, según la Constitución de 1599.

En todas las demás materias de Derecho civil la legislación de la Generalidad será ela- borada por sus órganos propios, pero tomando como base de discusión los anteproyectos for- mados por Comisiones mixtas parlamentarias o técnicas del Estado y de la región, a fin de procurar la mayor unidad en el Derecho privado. Iguales Comisiones mixtas intervendrán en los anteproyectos de legislación civil sobre dichas materias que se sometan a las Cortes de la República.

El Gobierno de la República, lo mismo que el de la Generalidad, podrán someter a la decisión del Tribunal de Garantías Jurisdiccionales la revisión de una ley civil cuya orienta- ción o contenido sean contrarios a la tendencia de unificación.

Per tant, és ben clara la voluntat unificadora del dret civil, ja que fins i tot es menciona expressament en la proposta d’articulat. Com es pot apreciar, tot i que l’article comença dient que correspon a la Generalitat la legislació en matèria civil, vista la continuació del precepte —en què s’inclouen les excepcions i els requisits per a fer­la efectiva—, aquella afirmació sembla una ironia.

5. L’esmena de Rodríguez Piñero proposava una redacció de l’article 11 simi­ lar en alguns punts a la de l’esmena de Sánchez Román, però no era tan res­ trictiva:134

Corresponde a la Generalidad de Cataluña la legislación en materia de Derecho civil. Quedan, sin embargo, exceptuadas las materias civiles que hayan sido reservadas por declaración constitucional a la legislación de la República; las que hayan sido objeto de ley dictada por las Cortes republicanas con anterioridad a la vigencia de este Estatuto y sin salvedad de no aplicación en territorio regional y las que estuvieran reguladas desde antes de esta fecha por leyes de vigencia común en el Estado español.

En todas las demás materias de Derecho civil la legislación de la Generalidad será elabo- rada por sus órganos propios.

Figueroa, Fernando Rey Mora, Antonio Rodríguez Pérez i Ramón Feced (Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes, apèndix 16 al núm. 214).

. Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 218, 16 d’agost de 1932, p. 7929. L’esmena

anava signada també per José Templado, Vicente Cantos, Justo Villanueva, José Terrero, Basilio Alvarez i José Teodoro Canet.