Estats acotats i no acotats (Marín 2004)

Marín (2004), que en la seva anàlisi de ser i estar inclou totes les construccions en què aquests verbs poden aparèixer (oracions atributives, passives, locatives, etc.), estudia la distribució d‟aquests dos verbs a partir de les restriccions aspectuals que imposen als seus possibles complements. La seva anàlisi es basa en una classificació aspectual que distingeix tres tipus de predicats: estats (acotats i no acotats), processos i esdeveniments. Aquesta distinció entre tres menes de predicats només s‟aplica, però, en el cas de ser / estar + participi. Molt breument, el verb ser pot seleccionar participis derivats de verbs que pertanyin a qualsevol de les tres classes aspectuals: estats no acotats (Tu mujer es amada por otro hombre), processos (El perro ha sido acariciado) i

44 _{Aquesta distinció (entre individual-level predicates i stage-level predicates en terminologia anglesa) va} ser introduïda per primera vegada per Carlson (1977).

45 _{Per a Brucart (2005: 10), la noció fonamental és la de la delimitació espaciotemporal i assenyala que,} en espanyol, el verb estar “sólo exige que la propiedad que se predica esté delimitada en, por lo menos, uno de los flancos del intervalo”. Aquesta idea permet d‟explicar perquè els estats que són resultat d‟un canvi es construeixen amb estar (Está muerto).

esdeveniments (tant casos d‟argument afectat, en què l‟argument pateix canvis relatius a la seva integritat o a alguna de les propietats centrals del seu significat, per exemple a La puerta ha sido abierta, com en casos d‟argument de trajectòria, en què l‟argument no experimenta canvis rellevants durant el progrés temporal de l‟acció, com a El río ha sido cruzado). Amb estar només són compatibles els estats acotats (María está preocupada) i els predicats d‟esdeveniments d‟argument afectat (La puerta está abierta)46 (Marín 2004: 25-31).

Per a la resta de contextos (ser / estar + adjectiu, SP o adverbi), s‟aplica una mateixa distinció entre estats pròpiament dits (no acotats per definició), que es combinen amb ser, i estats acotats (que fan referència a un interval temporal), que es combinen amb estar. A grans trets, aquesta distinció entre “estats acotats” i “estats no acotats” es correspon amb la distinció entre predicats d‟estats i predicats d‟individus, però la distinció de Marín posa l‟accent en la delimitació espaciotemporal i en el fet que les situacions descrites per estar i els seus possibles complements han de ser d‟alguna manera delimitades temporalment, mentre que ser i els seus possibles complements són incompatibles amb l‟acotació temporal.

Hi ha diverses proves que permeten a Marín (2004: 32-35) justificar aquesta distinció entre estats acotats i no acotats i que, a més, demostren que el comportament de ser i estar no constitueix un fet aïllat en el sistema gramatical de l‟espanyol. Els estats acotats, a diferència dels no acotats, resulten compatibles amb formes adverbials que marquen algun tipus de delimitació temporal, com cuando o siempre que (que només tenen cabuda en contextos delimitats temporalment o que poden arribar a estar-ho), tan pronto como o en cuanto (que focalitzen clarament el límit inicial d‟una situació), una vez o ya (que incideixen en el límit final de les situacions), hace x tiempo, etc. Alguns exemples, extrets d‟aquest autor, són:

(23) a. *Siempre que Juan detesta las acelgas, se deprime b. Siempre que Esteban se preocupa por algo, se deprime c. *En cuanto admire a tu hermano, me lo dices

d. En cuanto se mosquee, me lo dices

46

Els predicats d‟esdeveniments d‟argument de trajectòria, però, poden construir-se perfectament amb

e. *Las acelgas, preferidas ya, se consumieron

f. Sus padres, desesperados ya, decidieron volver a su casa g. *Hace unos días detestó las acelgas

h. Hace unos días se disgustó

Altres proves que permeten diferenciar els estats acotats dels no acotats són la pròpia compatibilitat amb estar dels estats acotats i alguns contextos en què només poden aparèixer estats acotats, com les construccions absolutes del tipus Jordi, una vez borracho,... en què els estats no acotats produeixen seqüències agramaticals: *Marta, una vez inteligente,... o les clàusules introduïdes per con: Con tus padres entretenidos... / *Con el jefe temido...

Ara bé, on es veuen més clares les diferències entre un tipus d‟estat i l‟altre és en el cas dels verbs que Marín (2004: 26, 35) anomena “pseudocopulatius restrictius”47

(ir, venir, andar, llevar, quedarse, continuar, encontrarse, hallarse, seguir, permanecer, mantenerse), que es veuen afectats per restriccions similars a les d‟estar:

(24) a. María va / viene preocupada c. Carlos anda enamorado

d. Mario lleva enfadado un par de horas e. Esteban se ha quedado satisfecho f. Ana continúa / sigue preocupada g. Juan se encuentra / se halla cansado

(25) a. *María va / viene odiada b. *Carlos anda temido

h. *Mario lleva detestado un par de horas i. *Esteban se ha quedado odiado

j. *Ana continúa / sigue temida

k. *Juan se encuentra / se halla detestado

47 _{Els pseudocopulatius restrictius seleccionen únicament participis, adjectius, SP i adverbis acotats; en} canvi, hi ha un altre grup, integrat per verbs com parecer, verse, sentirse o mostrarse, que es combinen tant amb estats acotats com no acotats, i per això els anomena pseudocopulatius no restrictius (Marín 2004: 39): Carla parece inteligente / preocupada; Te veo capaz de cualquier cosa / deprimida; Marcos se

Finalment, també podem comparar el cas dels verbs volverse, que igual que ser es combina amb adjectius, SP i adverbis no acotats, i ponerse, que igual que estar es combina amb adjectius, SP i adverbis acotats48:

(26) a. Jordi se ha vuelto/*se ha puesto discreto b. Núria se ha puesto/*se ha vuelto contenta c. Se ha vuelto/*se ha puesto del Barça d. Se ha puesto/*se ha vuelto de los nervios

e. Nuestras ganancias se han vuelto/*se han puesto más f. Se puso/*se volvió delante de su mujer49