Euphoria

Euphoria és una sèrie d’HBO protagonitzada per Zendaya, creada, escrita i dirigida per Sam Levinson l’any 2019. Tracta d’un grup de joves estudiants d’institut que lluiten per sobreviure en un món ple de droga, malalties mentals, violència, masclisme, etc. Rue (Zendaya), no és l’única protagonista, però sí el fil conductor de tota la sèrie, ella és qui narra tota la història. Ens mostra una realitat on els adults no entenen als fills i aquests són víctimes de la societat, es troben en el punt de mira abans de saber defensar-se (Metálica, L. C., 2019).

La història comença amb la Rue sortint d’un centre de desintoxicació i moments després, torna a drogar-se, tal com es veu a la Fig. 3.11, donant a entendre que no ha servit per res tot el temps que

ha estat tancada, si no hi ha voluntat no hi ha millora, i ella ho té clar. Ho explica Metálica, L. C.

(2019), qui diu:

“Sam Levison ho deixa clar: les drogues no són el problema, sinó una solució desencertada. L'alternativa momentània que utilitza Rue per fugir dels seus pensaments. I sabent el mal que causa la seva família i el mal exemple que està donant a la seva germana, és l'única forma que troba per evadir-se d'una realitat que l'ofega a poc a poc des de la mort del seu pare” (Metálica, L. C., 2019, p. 1)

Fig. 3.11. Rue sota els efectes de la droga (HBO Latinoamérica, 2019)

Aquest és precisament el missatge que es vol donar amb el documental Efímero i exactament l’ítem principal que s’utilitza com a referent. La manera de transmetre això, a nivell de guió, fent servir a la protagonista i a les seves vivències per explicar com, la falta de voluntat de millora, és el principal problema cap a una recuperació. Les drogues no són la solució per sortir d’una realitat que ofega, les drogues evadeixen una estona, sense fer desaparèixer el problema. Un problema de salut mental s’ha de tractar amb un professional, no amb una substància estupefaent o psicotròpica.

3.2.3 “La locura de las drogas” – Documentos TV

“La locura de las drogas” és un documental escrit per Jordi Gordon i Lourdes Martínez, produït per TVE – Algarabia Produce l’any 2012, amb una duració de 50 minuts. Aquest documental explica, a través del testimoni de diverses persones afectades, dels seus familiars o persones properes, i d’experts, la patologia dual. Aquesta, segons s’explica en el documental, tracta de persones que pateixen un trastorn de salut mental i una addicció. Entra en tres centres on es tracta aquesta patologia per “mostrar la cara més oculta i dramàtica d’aquests malalts”

(RTVE.es/DOCUMENTOS TV, 2012, p. 1).

És un referent tant a nivell de contingut com a nivell de forma, ja que la protagonista d’Efímero, també pateix una patologia dual, per la qual cosa es tracten els mateixos temes, tant a nivell de drogodependència com de salut mental. En els dos casos es tracten de manera directa, són exposats per la persona afectada i explicats pel professional del sector. Com a principal referent s’agafa la manera de narrar la història, és a dir, pacients que intenten sortir d’aquest món narren la seva situació en primera persona, tal com es veu a la Fig. 3.12, combinant entrevistes d’aquests amb entrevistes a familiars o gent propera i a professionals, tal com es veu a la Fig. 3.13.

Fig. 3.12. Protagonista explicant la seva història (RTVE.es/DOCUMENTOS TV, 2012)

Fig. 3.13. Professional explicant el cas (RTVE.es/DOCUMENTOS TV, 2012)

Tanmateix, “La locura de las drogas” té un caire més de reportatge, on s’aporten moltes dades i intervenen moltes persones, en canvi, a Efímero, només intervenen tres persones, la protagonista, la seva millor amiga, i la seva psicòloga. Això es fa amb la intenció de profunditzar més en les emocions d’aquesta persona, s’exposa un toc més ficcional, on s’empatitza amb el personatge i es recrea el que ens està explicant amb imatges d’aquest.

Aspectes que també s’agafen com a referent, a nivell de narrativa, són: els testimonis propers expliquen aspectes sobre la persona afectada, els protagonistes afectats expliquen el perquè comencen a consumir, i ho fan en el moment de la recuperació, els professionals del sector remarquen o expliquen el perquè d’allò que exposen els pacients, se superposen imatges reals d’allò que s’està explicant acompanyades de la veu en off i s’utilitzen plans aeris per fer pauses o canviar d’apartat.

A nivell de contingut: els protagonistes comencen a consumir per evadir-se de la seva situació, per tant, és comú un problema de salut mental com a detonant de l’addicció. Es parla de com afecten les drogues a la vida d’aquella persona drogodependent, incloent-hi també a l’entorn. També es veu implícit un inici del consum a una edat molt primerenca. A part, contingut com conseqüències de l’addicció, o com els familiars o gent propera a vegades no confien en la plena recuperació de la persona, com és el cas, per exemple, del primer noi que surt a “La locura de las drogas”, el qual la seva mare ja no sap què fer amb ell i no creu que hagi deixat de fumar porros. En aquest cas, es

troba la similitud amb la millor amiga de la protagonista d’Efímero, la qual exposa que mai li donarà diners, tot i saber que porta molt temps neta.

Tanmateix, totes aquestes similituds que s’agafen com a referent, la forma final d’Efímero s’allunya molt de la forma final d’aquest. En primer lloc, no té res a veure amb un reportatge periodístic en el qual s’aporten dades per profunditzar en un tema, com podria semblar el cas de

“La locura de las drogas”, ja que el fil conductor de tota la història és una única protagonista, que ens explica en profunditat i cronològicament tota la seva vida. D’aquesta manera, tot i que el primer que s’apunta és que ha sigut drogodependent, s’allunya d’això per fer una introspecció al camí que ha seguit per arribar fins a l’actualitat, s’explica tot des de l’inici, es va descobrint la història lentament, així es pot entendre i empatitzar amb la psicologia de la protagonista, entenent els moviments que ha fet per arribar al final. D’aquesta manera, l’espectador, tingui l’edat que tingui, es pot sentir identificat amb les seves vivències, ja que són un seguit de causes i conseqüències molt normals, que tothom pot viure, però que no a tothom l’afecten igual, i és aquí on entra la importància de cuidar la salut mental, per intentar que els problemes de la vida, les causes quotidianes que poden portar a caure en trastorns depressius o en drogodependència, siguin tractats per un professional des del principi i així no arribar a l’extrem d’estar malalt.