Fase 2 Construcció del qüestionari pilot

Segons Ruiz (2009), és molt comú el fet que, per a iniciar un qüestionari, es parteixi d’una fase més qualitativa, que en el nostre cas va correspondre a les entrevistes individuals i grupals no directives a un grup reduït de persones. L’avantatge d’aquest procediment és que permet aconseguir dissenyar un instrument fi able i vàlid que ens garanteixi la uniformitat del tracte a tots els subjectes investigats, així com ajustar el llenguatge als participants, que les preguntes del qüestionari es refereixin a temes que hagin sorgit a les entrevistes i, fi nalment, que a partir dels resultats de les entrevistes s’obtingui infor- mació rellevant que ajudi en la redacció de les preguntes del qüestionari. També és cert que com més refl exionem i revisem les preguntes del qüestionari, major podrà ser la qualitat dels resultats obtinguts i de les conclusions que se n’obtinguin.

D’aquesta manera ens vam remetre a investigacions que, tot i ser qualitatives, en la seva prova fi nal utilitzaven qüestionaris extrets i dissenyats a partir dels buidatges de les en- trevistes realitzades.

Autors com Schuman i Presser (1981) ja consideraven important que els investigadors ini- ciessin la seva investigació amb entrevistes de preguntes obertes realitzades a mostres de la mateixa població objecte de l’estudi que els permetés utilitzar les seves respostes per a construir opcions de resposta proposades en les preguntes tancades. D’aquesta manera, es podria refl ectir millor l’essència i les paraules que els subjectes manifesten de manera espontània.

A partir de la defi nició de Sabariego recollida per Bisquerra (2012) que un qüestionari és un procediment per a l’obtenció d’informació amb el propòsit de mesurar les variables d’interès de manera objectiva, assignant números o indicadors empírics que mitjançant la classifi cació o la quantifi cació ens permetin acotar bé els fenòmens que estudiem, pensem que la utilització del qüestionari en la nostra investigació suposa que tots els subjectes de cadascú dels dos grups, alumnes i professors, se’ls plantegen preguntes similars formulades de la mateixa manera, cosa que, segons Corbetta (2010), possibilita l’estandardització de respostes, que és la característica principal d’aquest instrument en investigació. Així, el fet de disposar de dos qüestionaris diferenciats ens permet plantejar algunes qüestions anàlogues a alumnes i professorat, de manera que després sigui pos- sible comparar algunes parts mitjançant proves estadístiques.

Utilitzar un instrument per a la recollida de dades en un procés d’investigació comporta l’anàlisi de la qualitat de les seves característiques tècniques. En aquest sentit, l’anàlisi de la validesa i de la fi abilitat són indispensables. Abans de l’aplicació dels instruments

d’investigació, vam demanar la revisió de la validesa del continguts dels qüestionaris per part d’experts.

La validesa fa referència al grau en què un instrument d’investigació registra el concepte que pretén mesurar. La tasca de l’investigador en aquesta fase és constatar si els ele- ments o ítems que integren el qüestionari permeten rescabalar informació vàlida d’acord amb els objectius marcats. La validesa pot analitzar-se tenint en consideració diferents enfocaments.

Analitzarem la validesa del contingut que pretén comprovar si l’instrument mesura efec- tivament el signifi cat del concepte. Per això hem recorregut al judici i l’assessorament d’experts en el tema. L’objectiu principal era constatar si els elements que constituïen els qüestionaris eren sufi cients i adequats per a donar resposta a l’objectiu de la investigació plantejada, o si, al contrari, quedaven elements importants sense incloure o el contingut no aportava informació rellevant per a l’estudi.

Als experts se’ls va demanar que valoressin el qüestionari segons les següents pregun- tes:

• Responen les diferents preguntes i ítems a l’objectiu del nostre estudi? • Queda algun aspecte o dimensió per incloure?

• Hi ha preguntes que no aportin informació bàsica al nostre estudi? • Com valoreu la durada i l’extensió del qüestionari?

• Resulta adequat el format de preguntes i l’escala de mesura proposada? • La redacció dels ítems és clara i comprensible?

• És correcta la seqüenciació dels ítems? • És adequat el format de presentació? • Com podria millorar-se l’instrument?

La valoració dels experts consultats, com explicarem més endavant, ha aportat diferents suggeriments i s’han incorporat correccions de les que es van proposar. El qüestionari fi nal, millorat a partir del preqüestionari i el qüestionari pilot, s’inclou en l’apartat d’an- nexos.

Bisquerra (2012, p. 246), diu que en el moment d’elaborar un qüestionari és important saber quina és la informació que volem recollir, valora i recomana la utilització d’enques- tes obertes o grups de discussió que facilitin la redacció del qüestionari.

adoptar diferents valors que es corresponen als diferents estats de la propietat corres- ponent.

Segons Forner i Latorre (1996, p. 147), per variable entenem la “característica o atribut que pot prendre diferents valors o expressar-se en categories [...] [i] que pot ser mesura- da, alterada o controlada”, i segons McMillan i Schumacher (2006, p. 634), es tracta d’un “esdeveniment, categoria, comportament o atribut que expressa un constructe i posseeix diferents valors, segons com s’utilitzi en un estudi”.

Per tant, la variable es l’aspecte més important del qüestionari, ja que aquest és l’ex- pressió de les idees en aspectes concrets de realitat. En altres paraules, el mesurament dels conceptes.

És a partir del buidatge i anàlisi de les entrevistes que es procedeix a dissenyar un qües- tionari autoadministrat per alumnes i un per professors. Però hem de considerar que és a partir de les temàtiques que sorgeixen de les entrevistes quan podem crear les variables, que són l’essència de tot qüestionari.

La combinació de diverses tipologies de preguntes en un mateix qüestionari, com és el cas en aquesta investigació, dóna lloc a un qüestionari mixt que recull informació que exigeix un tractament quantitatiu i un de qualitatiu.

Per a la confecció i el disseny del qüestionari es va procedir segons es mostra a l’esque- ma 2. Un cop feta l’anàlisi de les entrevistes, es dóna forma a un primer qüestionari (pre- qüestionari), amb el qual es duu a terme la primera prova d’administració a 20 alumnes per a veure el seu funcionament i comprensió, el temps necessari que s’ha de dedicar a omplir-lo, si s’entén amb facilitat i si cal fer-hi alguna modifi cació.

Per a la seva construcció s’han tingut en compte, a més del contingut de les entrevistes, altres experiències realitzades sobre les tecnologies, com la de Vargas (2003), Escala de actitudes hacia la tecnología en el aprendizaje escolar aplicada a niños y niñas de prima- ria pública en Costa Rica. Anàlisis de validez y confi abilidad; la de Tejedor, García-Valcár- cel i Prada (2009), Medida de actitudes del profesorado universitario hacia la integración de las TIC; i la de Domínguez (2011), Formación, competencia y actitudes sobre las TIC del profesorado de secundaria: Un instrumento de evaluación. Aquests documents ens van facilitar més idees. A continuació presentem el procediment seguit per a la construc- ció del qüestionari.

Esquema 2. Etapes de construcció del qüestionari administrat