5 El naixement de JONS
5.3 Feixistització d’Onésimo Redondo
Pedro Carlos González Cuevas ha escrit que «Redondo era un católico tradicional fascinado por el nacionalsocialismo alemán, cuyo desarrollo pudo contemplar durante su estancia en Alemania».510 Això no obstant, parlà d’Alemanya, sobretot, després d’haver pactat amb Ledesma Ramos i d’haver creat ja les JONS. Quan va tornar de l’estada de Redondo a Alemanya a mitjan dècada de 1920, uns quants anys abans, havia descrit l’ambient d’eficiència i de treball que va creure-hi trobar, però no va parlar dels nazis. Fou sobretot a partir de l’estiu de 1931 quan començà a admirar Hitler, com un home convertit en heroi i mite. Va esdevenir un feixista per la influència de Ledesma Ramos i com a conseqüència del pacte entre LCE i les JCAH i la creació de les JONS. El procés del pacte no ha estat analitzat fins ara.
racismo, colonialismo y machismo en la mentalidad en el cuerpo de oficiales nacionales» dins MUÑOZ SORO, Javier (ed.), Culturas y políticas de la violencia. Madrid: Siglo XX i Siete
Mares Editorial, 2005, i El holocausto español: odio y exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debate, 2011.
509 «Los misterios de la complicidad» dins Lib [Valladolid], (7 de setembre de 1931), on pot
llegir-se: «Nosotros denunciamos ante España que hay un empeño en precipitarla al pozo negro del comunismo (...) entregar la próxima etapa de España a una bárbara dictadura de tipo soviético».
510 G
ONZÁLEZ CUEVAS, Pedro Carlos, «Política de lo sublime y teología de la violencia en la
S’havia adonat que, en la nova política del segle XX, s’hauria d’incloure la participació activa de les masses. Redondo va efectuar un canvi substancial en aquest sentit. Va continuar opinant que eren susceptibles de ser manipulades, però enlloc de seguir lamentant-se de l’èxit de les esquerres en aquesta qüestió i intentar allunyar-les d’allò polític, va començar a emetre missatges per captar el suport de les multituds. Els feixismes van definir-se com a moviments capacitats per dirigir les masses actives.511 Segons la seva interpretació,
acabant amb la tirania de les opcions entre partits polítics, que dividia el país, s’instauraria una veritable «democràcia» en què la multitud, el poble disciplinat, podria parlar amb una única veu, la del líder.512
El grup del setmanari Libertad va començar a difondre algunes propostes que, fins aleshores, havien estat pròpies de les esquerres. Acceptaren el sindicalisme estatal i el corporativisme, que Ledesma Ramos proposava des de La Conquista del Estado.513 Van escriure menys a favor de les dretes i menys en contra de les esquerres; mentre que van anar definint un camp de batalla entre espanyols contra traïdors. Els treballadors van passar a ser el públic objectiu a qui adreçar el seu missatge polític.514 Varen utilitzar amb habilitat l’atur per responsabilitzar-ne els partits d’esquerres.515
La primera conseqüència de la feixistització de Libertad va ser que ja no podien defensar parcialitats: Espanya no era només ni de les dretes, ni dels patrons, ni dels monàrquics. Redondo ho va acceptar. Tots els que estimaven Espanya i la volien convertir en un país totalitari i poderós podien entrar a les JONS, fossin monàrquics o no, fossin burgesos o obrers.
511 S
ALOTTI,Guglielmo, Breve storia del fascismo. Milano: Tascabili Bompiani, 1998, pp. 182 i
ss; i NOLTE, Ernst, «Fascism as Characterístic of an Era» dins GREENE, Nathanael (ed),
Fascism. An anthology. Illinois: Harlan Davidson Inc, 1968, pp. 14 i ss.
512 M
ANN, Michael, Fascistas. València: Publicacions de la Universitat de València, 2004; i COLLOTTI,Enzo, L’Europa nazista. Il progetto di un nuovo ordine europeo (1939-1945)… op. cit.
513 R
EDONDO,Onésimo, «¡Obreros!» dins Lib [Valladolid], (27 de juliol de 1931).
514 «Los enemigos de España», «La desaparición de las confederaciones hidrográficas» i H
ULL, «El crédito agrícola» dins Lib [Valladolid], (27 de juny de 1931); «Ideas y hechos. La situación económica», «Ideas y hechos. La masonería maniobra» i LAUTAURO, «La depresión
económica» dins Lib [Valladolid], (10 d’agost de 1931); i J.F., «El estampillado y el atesoramiento de billetes» dins Lib [Valladolid], (17 d’agost de 1931). El següent article insisteix en la culpa de Prieto a la crisi econòmica: «De donde sale el dinero» i «Viejo régimen» dins Lib
[Valladolid], (23 de maig de 1932). En tots dos articles de portada l’última frase és la mateixa «España está vendida».
515 «Los parados» dins Lib [Valladolid], (17 d’agost de 1931). També es culpa el govern de l’atur
a «En torno al paro» dins Lib [Valladolid], (24 d’agost de 1931); i a «Ideas y hechos. Los sin trabajo» dins Lib [Valladolid], (14 de setembre de 1931).
A Libertad també van assumir el concepte de «revolució». L‘any 1932, les autoritats republicanes varen censurar i prohibir Libertad. Aleshores, Redondo va començar a publicar una nova revista: Igualdad. Afirmava que si li tancaven de nou, aleshores publicaria Fraternidad. Havia entès el feixisme com una manera de robar conceptes a les esquerres. La «revolució» havia de ser un mot identificat amb el feixisme.516 Es van començar a presentar com a
revolucionaris al marge de la legalitat republicana.517
Aleshores, dedicà alguns articles a reflexionar sobre el catolicisme. Essent un purista de la tradició catòlica, el gir feixista de 1931, li provocà la necessitat d’aclarir posicions. Redondo va escriure sobre religió: «¿Es que a la España nacional, la verdadera, la de la historia gloriosa, se la puede separar de la religión católica?».518 Admetia el nacionalisme radical com a única via àmplia per tal d’incrementar el grup, però li dolia terriblement, per això no admetia que Espanya pogués ser altra cosa que no fos catòlica. En un primer moment va afirmar que no calia ser catòlic per ser jonsista.519 Després va advertir que el catolicisme era una causa justa per lluitar.520 Va afegir que el primer que faria si arribava al poder seria combatre els anticlericals. I acabà afirmant la condició catòlica inalienable de la pàtria.521 Aquesta va ser l’aposta feixista de «només nacionalisme» matisada de Redondo.
Onésimo Redondo i Javier Martínez de Bedoya varen començar a participar de la visió de Ledesma Ramos: estava naixent una nova manera totalitària de fer
516 «Al margen de las cortes» dins Lib [Valladolid], (13 de juliol de 1931); «Días simbólicos»
dins Lib [Valladolid], (21 de desembre de 1931); i «La Revolución social» dins REDONDO,
Onésimo, Obras completas… op. cit., p. 25 i ss.
517 «La denuncia de Libertad» dins Lib [Valladolid], (31 d’agost de 1931); «La segunda denuncia
de Libertad» dins Lib [Valladolid], (7 de setembre de 1931); «Tercera denuncia de Libertad» dins Lib [Valladolid], (21 de setembre de 1931); «Agravios gubernativos recibidos hasta ahora por Libertad» dins Lib [Valladolid], (23 de novembre de 1931); «Denuncias y recogidas a granel» dins Lib [Valladolid], (25 d’abril de 1932); «Nuestro director ha sido condenado» dins
Lib [Valladolid], (23 de maig de 1932); «Vista de la causa seguida contra el director del semanario Libertad» dins Lib [Valladolid], (6 de juny de 1932); i «Sigue la persecución» dins Lib
[Valladolid], (11 de juliol de 1932).
518 R
EDONDO,Onésimo, «Hacia una nueva política. El nacionalismo no debe ser confesional» dins REDONDO,Onésimo, Onésimo Redondo. Edición … op. cit., p. 35 i ss.
519 Ibídem. 520 R
EDONDO, Onésimo, «Hacia una nueva política. Sigamos hablando» dins REDONDO,
Onésimo, Onésimo Redondo. Edición … op. cit., p. 51 i ss.
521 R
EDONDO, Onésimo, «Hacia una nueva política. Por qué es confesional el nacionalismo»
política i Espanya s’hi havia de sumar.522 Es van felicitar per l’aparició del feixisme a Anglaterra d’Oswald Mosley.523 Van escriure que Mussolini havia aconseguit que Itàlia s’hagués regenerat.524 Es van mostrar esperançats que Adolf Hitler aconseguís el poder a Alemanya.525 Del Führer en van dir que era
un home ben plantat i atractiu, treballador i modest, un líder i gran estratega.526
El feixisme va servir-los com a eina per continuar reivindicant el mateix pensament reaccionari.527 Van continuar associant Espanya al castellanisme i a
la religió catòlica.528 Van rebutjar qualsevol ideologia liberal, parlamentària,
socialista, comunista o democràtica com a antiEspanya.529 Van reconèixer
només la història espanyola explicada per Marcelino Menéndez Pelayo, mentre silenciaven el llegat liberal, republicà o socialista.530 Per tant, era possible ser
522 S
EBASTIÁN,M.,«Socialismo contra nación» dins Lib [Valladolid], (7 de setembre de 1931);
BEDOYA,Javier M., «Camino a la liberación» dins Lib [Valladolid], (23 de novembre de 1931);
REDONDO, Onésimo «Mirando a Europa. La agonía del socialismo» dins REDONDO,Onésimo,
Textos… op. cit., p. 309 i ss.; i VALENTÍN,Antonio M., «La unidad nacional en el extranjero» dins
Lib [Valladolid], (8 d’agost de 1932).
523 «La lección inglesa» dins R
EDONDO,Onésimo, Onésimo Redondo. Biografía … op. cit., pp. CXXIX i s.; «¡Trabajadores contra el marxismo!» dins Lib [Valladolid], (31 d’agost de 1931); «El desastre socialista inglés» dins Lib [Valladolid], (2 de novembre de 1931); i VEGAS LATAPIE,
Eugenio, «La democracia es el mal» dins Lib [Valladolid], (11 de gener de 1932).
524 R
EDONDO, Onésimo, «Otra jornada de liberación» dins REDONDO, Onésimo, Onésimo
Redondo. Biografía …, op. cit., p. CIV;i«La organización sindical fascista» dins Lib [Valladolid],
(2 de novembre de 1931).
525 «La conquista de la calle» dins Lib [Valladolid], (21 de setembre de 1931); «Episodios del
nacionalsocialismo alemán. La liberación antimarxista I» dins Lib [Valladolid], (5 d’octubre de 1931); «Episodios del nacionalsocialismo alemán. La liberación antimarxista II» dins Lib
[Valladolid], (19 d’octubre de 1931); REDONDO, Onésimo, «No hay solución en Alemania ¿Es
inevitable la dictadura? En presencia de un grave momento histórico» dins REDONDO,Onésimo,
Onésimo Redondo. Edición ... op. cit., pp. 241 i ss; M. S., «Ante el nuevo gobierno alemán» dins Lib [Valladolid], (6 de juny de 1932); «Noticias telefónicas de última hora. Resonante triunfo de Hitler en Prusia» i «Nueva victoria racista en Alemania» dins Lib [Valladolid], (20 de juny de 1932); i REDONDO, Onésimo, «La actualidad alemana» i «Triunfo racista. La derrota
marxista en Alemania» dins REDONDO,Onésimo, Onésimo Redondo. Edición … op. cit., p. 103 i
ss i p. 105 i ss.
526 «Adolf Hitler y el nacionalsocialismo» dins Lib [Valladolid], (21 de març de 1932).
527 «¡A los sin trabajo!» dins Lib [Valladolid], (27 de juny de 1931); «Una claudicación» dins Libe
[Valladolid], (11 de gener de 1932); «Cabos sueltos del día 11» dins Lib [Valladolid], (13 de juny de 1932); i REDONDO, Onésimo, «¡A los jóvenes» dins Onésimo Redondo. Biografía… op. cit.,
p. 23 i ss.
528 L
ÓPEZ,François, «El pensamiento tradicionalista» dins MENÉNDEZ PIDAL,Ramón, Historia de
España. La época de la Ilustración. El Estado y la cultura (1759-1808). Madrid: Espasa-Calpe, 1989, p. 795 i ss.
529 R
EDONDO,Onésimo, «Las publicaciones infrahumanas» dins REDONDO,Onésimo, Onésimo Redondo. Biografía... op. cit., p. LXXXVII y s.
530 «En la Institución Libre» dins Lib [Valladolid],(29 de febrer de 1932); [consigna] i M
ANUEL,
Juan de Dios, «La sentencia del Ateneo» dins Lib [Valladolid], (6 de juny de 1932); i REDONDO,
Onésimo, «Del pasado claustro» dins REDONDO, Onésimo, Onésimo Redondo. Edición... op. cit., p. 193. Cal veure: VARELA, Javier, La novela de España… op. cit.
un reaccionari, o ser un defensor del nacionalisme i del catolicisme –en conseqüència, ser un nacionalcatòlic– i, a la vegada, ser un feixista.531
Redondo es va convertir en un feixista, perquè va pensar que aquesta nova ideologia li podia comportar adhesions i formar part d’un partit més ampli. Continuava acceptant una victòria de la dreta en contra de les esquerres. I ho esperava: «Vamos a ver si, por fin, aparece un general con agallas que nos haga gratuitamente la revolución, que de aquí un golpe de valor para “echar” sin gestos a “esta gente” y devolver a los ricos la tranquilidad que no se resignan a perder».532