Les claus del pacte per a la creació de les JONS

Després de l’estiu de 1931, Ledesma Ramos va haver d’admetre que no aconseguia afiliar les masses d’esquerres i els sectors anarquistes. La Conquista del Estado continuava essent un grup tan petit que no va integrar les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica, sinó que es va haver d’arribar a un acord entre els dos líders, Onésimo Redondo i Ledesma Ramos, per crear un nou partit polític: les Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistas. La nova formació va aprovar oficialment els estatuts el dia 30 de novembre de 1931. No hi havia un líder, sinó un triumvirat: Ledesma Ramos, Onésimo Redondo i el jonsista Francisco Jiménez, que poc temps després va ser substituït per Antonio Bermúdez Cañete.494 El grup de La Conquista del Estado com a formació majoritària aportava dos caps al triumvirat i ningú no negava que Ledesma Ramos era el líder espiritual de la formació.495

L’acord va significar la feixistització de Libertad i la nacionalització de La Conquista del Estado. Aquests van ser els dos canvis més notables que fins al moment no han estat prou analitzats per tal de comprendre el procés de l’ascens feixista a Espanya. El número vint-i-u de La Conquista del Estado, del 10 d’octubre de 1931, portà en portada que s’havien creat les JONS. Aleshores, Ledesma Ramos escrigué: «Por qué nacen las Juntas: La tremenda angustia de advertir cómo día tras día cae nuestra Patria en un nuevo peligro, aceptando la ruta desleal que le ofrecen partidos políticos antinacionales, nos obliga hoy a hacer un llamamiento a los españoles vigorosos, a todos los que deseen colaborar de un modo eficaz en la tarea concretísima de organizar un frente de guerra contra los traidores (…) ¿Dónde está el enemigo? Si bien la ola marxista es la que amenaza con más agresividad oponerse a la grandeza española, serán también considerados por las Juntas como enemigos todos

494 _{A l’any 1957, durant la commemoració de la unió entre aquests dos grups, entesa com a}

avantsala de la creació de Falange Española en aquest text, Francisco Jiménez recordava que davant d’un moment d’impotència per la situació d’Espanya s’havia escrit amb Ramiro Ledesma Ramos per trobar un règim que garantís l’ordre i la grandesa d’Espanya. «Acto conmemorativo de la fusión de Falange Española con las JONS» dins LaVanguardia

[Barcelona], (5 de març de 1957).

495 _G

ONZÁLEZ CUEVAS, Pedro Carlos, «Política de lo sublime y teología de la violencia en la

aquellos que obstaculicen en España, por egoísmo de partido o fidelidad a ideales bobos y fracasados del siglos XIX, la propagación del Nuevo Estado, imperial, justo y enérgico, que el nacional-sindicalismo concibe».496

L’organització del grup, basada en juntes polítiques i sindicals, havia estat la mateixa que Ledesma Ramos ja estava utilitzant a La Conquista del Estado, encara que no va servir de gaire res, ni abans ni després, ja que ni tenien recursos ni suport massiu per organitzar-se correctament. Tampoc no tenien líder. Ni a Libertad ni a La Conquista del Estado no es produí una elaboració del culte al líder a partir dels discursos, ni dels símbols ni de les paraules. Tant Ledesma Ramos com Redondo eren els primers entre iguals. Certament, Pedro G. Arias, jonsista, escrigué una de les poquíssimes especulacions sobre Ledesma Ramos com a líder del feixisme espanyol.497 Però el triumvir ni havia presentat candidatura per ser-ho ni era vist d’aquesta manera majoritàriament. A les JONS, a més, havien escrit sobre gent que creien que podien ser futurs líders del feixisme espanyol: Indalecio Prieto o, sobretot, Ramón Franco, aviador i germà del general Francisco Franco.498 Juan Aparicio va demanar a Franco que es convertís en l’Adolf Hitler o l’Alexandre Magne espanyol i Ledesma Ramos va escriure-li que liderés la revolució totalitària.499

Les JONS va articular dos grups diferents. A Libertad es defensava que Espanya havia de ser un país imperial per allò que havia estat en el passat,

496 _L

EDESMA RAMOS,Ramiro, «Las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista» dins LCE [Madrid],

(10 d’octubre de 1931).

497 _A

RIAS,Pedro G., «La mano presidencial» dins LCE [Madrid], (14 de març de 1931).

498 _{Ramón Franco era el germà del general Francisco Franco. Ramón Franco, des de mitjan}

dècada de 1910, havia estat l’exèrcit: a l’infanteria al Marroc. Durant la dècada de 1920, va aconseguir el títol de pilot i va realitzar el viatge, amb el qual va obtenir una fama, de Palos de Moguer, a Huelva, fins a Buenos Aires, a bord de l’hidroplà «Plus Ultra». En aquest viatge hi havia, també, Julio Ruiz de Alda, futur líder de FE de las JONS. Segons Ledesma Ramos, Franco reunia les condicions més idònies de la nova generació d’espanyols, perquè era una persona amb autoritat i ànsies d’aventura i d’epopeia, a més de tenir un temperament sempre disposat a l’acció. El grup de La Conquista del Estado volia una política basada en l’aventura i l’acció. Podia ser un líder, perquè la seva biografia permetia imaginar-lo com un heroi revolucionari i temerari. Tanmateix, quan Franco va decidir participar a la revolta anarquista a Andalusia i, sobretot, quan va ser escollit diputat a corts per Izquierda Republicana, va desil·lusionar-los. Franco s’havia relacionat amb catalanistes partidaris de Macià i era molt amic dels revolucionaris anarquistes que operaven a Barcelona, per exemple de Buenaventura Durruti. Sobre aquesta qüestió, cal veure: RODRÍGUEZ JIMÉNEZ,José Luis, Historia de Falange…

op. cit., p. 81.

499 _A

PARICIO,Juan, «Generaciones y semblanzas» dins La Conquista del Estado [Madrid], (4 de

juliol de 1931). LEDESMA RAMOS, Ramiro, Carta al comandante Franco. ¡Hay que hacer la

Revolución! dins LEDESMA RAMOS, Ramiro, Textos políticos… op. cit., p. 163 i ss; o també

LEDESMA RAMOS, Ramiro, «Un libro del comandante Franco» dins LEDESMA RAMOS, Ramiro,

mentre que, a La Conquista del Estado havia de ser un Estat totalitari, perquè eren els que triomfarien en el futur immediat. A Libertad subratllaven l’element ètnic i definien la nació segons una història, uns paisatges i uns símbols i, per això, va cridar-los l’atenció el nazisme alemany; a La Conquista del Estado, en canvi, reivindicaven l’Estat rígid i totalitari i, per aquesta raó, l’exemple més citat era el del feixisme italià. A Libertad les masses havien estat enganyades pels intel·lectuals, per la premsa i, sobretot, pels partits republicans i les esquerres i no havien de participar en política; per contra, a La Conquista del Estado les masses caracteritzaven una nova forma de fer política nova i hi eren l’element cabdal de la nova era. A Libertad defensaven els valors permanents del camp i, a La Conquista del Estado,la modernitat de la ciutat.500

Ledesma Ramos, per una banda, amb la unió no engrandia en accés el grup feixista i no el convertia en un partit de masses, però sumava nous actius i li permetia aparèixer com a més fiable davant dels adinerats reaccionaris de dretes, tot i que preu va ser haver de renunciar a l’idealisme per esdevenir un pragmàtic.501 Redondo, per l’altra, va creure que el feixisme li permetria trobar la manera de defensar els principis polítics de sempre, a partir d’una imatge més moderna i atractiva. Bedoya es va convertir en un ferm seguidor de les teories de Ledesma Ramos. La influència, però, fou mútua.

A les JONS es podia lloar Menéndez Pelayo des de Libertad i Joaquín Costa a La Conquista del Estado.502 Si, d’un costat, es va perdre puresa discursiva, ja fos reaccionària i nacionalista o bé futurista i revolucionària; de l’altre, es van posar les bases del feixisme espanyol, des d’un primer moment basat tant en elements avantguardistes, revolucionaris i clàssicament feixistes, com en d’altres de nacionalistes, de catòlics i de signe reaccionari. Aquestes dues ànimes ja no existiren de mode separat, s’amalgamaren i s’articularen de manera simultània. Per tant, l’oposició entre el nacionalcatolicisme i el feixisme que es va produir durant el Franquisme, relatada en termes històrics per Ismael

500 _C

ANO BALLESTA, Juan, Literatura y tecnología (las letras españolas ante la revolución

industrial: 1900-1933). Madrid: Editorial orígenes, 1981. En aquest estudi s’assenyala moltes característiques del futurisme en referència a l’elogi a la modernitat que Ledesma Ramos comparteix, així com una referència interessant a a aquest moviment, que influencià al feixisme, que l’autor troba en textos d’Alomar.

501 _G

ALLEGO,Ferran, La realidad y el deseo… op. cit.

502 _L

EZA,«Libros. Dionisio Pérez, El enigma de Joaquín Costa» dins LCE [Madrid], (28 de març de 1931).

Saz Campos o Joan Maria Thomàs, es va anar perfilant a partir de 1936, ja que anteriorment questes dues ideologies s’havien articulat com un tot.