INDICADORS DE QUALITAT hIDROMORFOLòGICA (índex ECELS)

nutrients, matèria orgànica i salinitat

INDICADORS DE QUALITAT hIDROMORFOLòGICA (índex ECELS)

Morfologia del litoral Aspecte de l’aigua

No compleix 15%

COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNyA (PGDCFC) Als estanys alpins del Pirineu, les principals afeccions significatives són el represament i la perforació de les cubetes en algunes masses d’aigua que solen comportar canvis del nivell de l’aigua que afecten les comunitats litorals. A les zones humides, en canvi, les afeccions són variades i, sovint, específiques de cada llacuna. Són freqüents les alteracions de l’entorn immediat de les llacunes i dels hàbitats naturals, en general degudes a un excés de freqüentació o trepig. També presenten una mala qualitat de l’aigua principalment deguda a l’excés de nutrients que, segons el cas, tenen origen agrícola, urbà o industrial i una entrada difusa o bé puntual.

Al districte de conca fluvial de Catalunya el compliment dels objectius del PGDCFC és del 85%. Objectius a 2015

Previsió que fa el Pla de gestió sobre les masses d'aigua que han d'assolir el bon estat l'any 2015 d'acord amb el Programa de mesures. En determi- nades masses, el Pla prorroga l'assoliment del bon estat més enllà del 2015. Són d'aplicació al districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes).

CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIAL

Els abocaments d’aigües residuals condicionen la qualitat de l’aigua en algunes zones humides, bé sigui per abocament directe o a través dels rius, canals o sèquies que hi van a parar. En la majoria de casos es tracta d’abocaments urbans, amb origen en depuradores o petits nuclis de població sense sanejament.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARI

Un elevat nombre de zones humides es troben en espais on els usos agraris són predominants. Aquesta concentració d’activitat agrícola al voltant de les zones humides converteix la contaminació difusa, originada per un ús excessiu de fertilitzants, en un dels principals factors que condicionen l’estat d’aquestes masses d’aigua.

ALTERACIONS hIDROMORFOLòGIQUES DE LES ZONES hUMIDES

El desenvolupament d’activitats agrícoles i usos urbans al voltant de les zones humides és el principal factor d’alteració de les condicions morfològi- ques naturals d’aquests espais. La construcció d’infraestructures (canals de drenatge, motes, comportes de regulació) i les entrades i sortides d’aigua vinculades a les activitats humanes (abocaments, retorns de regadiu, etc) provoquen modificacions severes de la hidrologia natural, que poden donar lloc a canvis importants en l’ecologia de les zones humides afectades.

ALTERACIONS hIDROLòGIQUES DELS ESTANYS ALPINS

Les zones humides de transició es troben localitzades al llarg de tota la costa catalana. Les badies i l’estuari es troben únicament a la desembocadura de l’Ebre. Les zones humides de transició es troben localitzades al llarg de tota la costa catalana. Les badies i l’estuari es troben únicament a la desembocadura de l’Ebre.

Aigües de transició Nombre de masses d’aigua

Badies 2

Estuaris 2

Zones humides 36

S’assoleixen els objectius d’estat o potencial ecològic en un 31% de les masses d’aigua amb dades.

D’entre les masses d’aigua de transició, les badies del Delta de l’Ebre presenten un potencial ecològic bo, i compleixen els objectius ambientals fixats per a aquestes masses d’aigua. En el cas de les zones humides costaneres, només 8 de les 36 masses d’aigua assoleixen el bon estat. La majoria d’aquestes zones humides es concentren als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta de l’Ebre. El Delta del Llobregat és l’àmbit amb un major percentatge de zones humides que no assoleixen el bon estat o potencial ecològic.

Les masses d’aigua de transició agrupen un conjunt de masses d’aigua que presenten característiques molt diferenciades tot i tenir en comú la seva situació a cavall entre les aigües conti- nentals i costaneres.

ESTAT O POTENCIAL ECOLòGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent _parcialsDades Total

Nre masses d'aigua 2 8 11 7 4 8 40

% masses d'aigua 5% 20% 28% 17% 10% 20% 100%

* L’estat d’aquestes zones humides s’ha valorat, de manera provisional, mitjançant l’índex EQATg.

S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 100% de les masses d’aigua amb dades.

Durant el període 2007-2009 les úniques masses d’aigua de transició on s’ha avaluat l’estat químic són les badies del Delta de l’Ebre. En els propers anys aquests controls s’hauran d’extendre també a les llacunes litorals i a l’estuari de l’Ebre.

VALORACIÓ DE L’ESTAT ECOLòGIC I L’ESTAT QUÍMIC

• A les badies es fa seguint el mateix protocol que en les aigües costaneres.

• A les zones humides de transició l’estat ecològic es valora d’acord amb el protocol d’avaluació de l’estat

ecològic en zones humides (ECOZO), que combina l’índex ECELS, de qualitat hidromorfològica, amb l’índex QAELS, de qualitat biològica. La valoració de l’estat químic depèn, com en la resta de masses d’aigua epicon- tinental, de la concentració de substàncies prioritàries.

• A l’estuari de l’Ebre els indicadors d’estat ecològic estan actualment en procés d’estudi. Els paràmetres i

llindars establerts per a l’estat químic són els mateixos que en rius.

ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent _parcialsDades Total

Nre masses d'aigua 2 0 38 40

% masses d'aigua 5% 0% 95% 100%

No compleix 16%

Dades parcials 8%

COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNyA (PGDCFC) Al districte de conca fluvial de Catalunya el compliment dels objectius del PGDCFC és del 76%. Objectius a 2015

CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIAL

La contaminació puntual és un problema en algunes llacunes costaneres situades en desembocadures de rius i zones d’aiguamolls. Generalment es tracta d’abocaments d’aigües residuals urbanes, directament a la zona humida o bé als rius, canals, sèquies o d’altres fonts d’alimentació que hi van a parar. L’origen dels abocaments solen ser efluents de depuradores o bé urbanitzacions, càmpings o petits nuclis de població sense sanejament. En menor mesura, es donen també casos d’abocaments d’origen industrial.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARI

Les zones deltaiques i les planes litorals són espais especialment aptes per a l’agricultura de regadiu, i per aquest motiu la pressió que aquesta activitat genera sobre les masses d’aigua de transició és en molts casos significativa. L’ús excessiu de fertilitzants dóna lloc a la contaminació de l’aigua i pot portar a l’incompliment dels objectius ambientals establerts.

ALTERACIONS hIDROMORFOLòGIQUES DE LES ZONES hUMIDES

ALTERACIONS DE LES MASSES D’AIGUA PER LA PRESÈNCIA D’ESPÈCIES INVASORES

La proliferació de la gambúsia a les llacunes litorals afecta severament les poblacions d’espècies autòctones de peixos pròpies d’aquests espais:el fartet i el samaruc. A les llacunes del Delta de l’Ebre, a més, ha aparegut una nova espècie invasora, el peix mòmia (Fundulus heteroclitus), que és un competidor directe del fartet i que a diferència de la gambúsia tolera bé els ambients salins, que fins ara eren el darrer reducte pel fartet. Una altra es- pècie invasora, la carpa, afavoreix l’eutròfia de les masses d’aigua on habita i pot alterar per tant la qualitat de l’aigua. A l’estuari de l’Ebre, la incidència d’espècies de peixos introduïdes és molt elevada i pot condicionar l’assoliment dels objectius de qualitat biològica. A banda dels peixos, a les aigües de transició trobem diverses espècies de macròfits de caràcter invasor amb capacitat de desplaçar les epècies natives i alterar els hàbitats naturals. La falguera d’aigua (Azolla filiculoides) i el jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) en són dos exemples destacats.

In document Els objectius ambientals (página 45-52)