Els objectius ambientals

(1)

(2)

(3)

L’elaboració per part de l’Agència Catalana de l’Aigua d’un nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, en compliment de les determinacions normatives i del calendari previst a la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE), ha donat lloc a la revisió i definició de nous objectius ambientals per a totes les masses d’aigua de Catalunya.

D’altra banda, des de l’any 2007 l’Agència Catalana de l’Aigua té operatiu el Programa de Seguiment i Control de l’estat de les masses d’aigua, un instrument que permet obtenir informació de l’estat de totes les masses d’aigua de Catalunya, mitjançant dades dels mateixos indicadors i paràmetres pels quals s’han fixat objectius. Aquestes dades permeten conèixer en quines mas-ses d’aigua s’assoleixen els nivells de qualitat ambiental requerits i en quines no, i identificar els possibles problemes o causes responsables de l’alteració del medi.

Aquest document mostra les diferents xarxes de control que l’Agència Catalana de l’Aigua utilitza per a la valoració de les masses d’aigua de Catalunya, l’estat en què es troben les masses d’aigua, en base als resultats del seguiment i control dels anys 2007, 2008 i 2009 i finalment, els objectius ambientals de les masses d’aigua recollits al nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. El Programa de Seguiment i Control permetrà realitzar un seguiment de les actuacions i mesures previstes al Programa de mesures associat al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

(4)

OBJECTIU AMBIENTAL

BON ESTAT ECOLÒGIC:

Qualitat biològica, fisicoquímica i hidromorfològica sense alteracions significatives respecte les condicions naturals de referència.

MASSES D’AIGUA NATURALS MASSES D’AIGUA FORTAMENT_MODIFICADES

BON POTENCIAL ECOLÒGIC:

Qualitat biològica i fisicoquímica adequades a les condicions hidromorfològiques de la massa d’aigua.

Els objectius ambientals

La Directiva marc de l’aigua fixa uns objectius ambientals a assolir pel conjunt de les masses d’aigua dels diferents estats membres de la Unió Europea. Aquests objectius van més enllà de la qualitat per a satisfer i preservar els usos de l’aigua (abastament domèstic, regadius, usos industrials o recreatius, etc.) ja que in-corporen la salut de l’ecosistema, el seu funcionament i estructura, com a objectiu que garanteix, alhora, els usos i la preservació del medi i la qualitat ambiental. L’objectiu principal es fonamenta en l’assoliment i la

preservació del bon estat de les masses d’aigua, o dit d’una altra manera, que mantinguin un nivell de qualitat

ambiental prou bo per garantir la preservació a llarg termini dels ecosistemes i les comunitats biològiques que els són propis i, alhora, que no continguin elements químics nocius i perillosos per a la salut de les persones. Així doncs, l’objectiu general del bon estat es concreta, en cada massa d’aigua, mitjançant diferents indi-cadors (biològics, fisicoquímics, hidromorfològics i quantitatius). El llindar del bon estat ha de garantir que el grau d’alteració de la massa d’aigua respecte del seu estat natural no sigui significatiu. És a dir, que les comunitats biològiques siguin, en bona mesura, les pròpies de cada sistema, i que els valors dels paràmetres fisicoquímics i hidromorfològics que els acompanyen no evidenciïn alteracions greus respecte als valors base que es trobarien en estat natural.

Els indicadors utilitzats per definir els objectius no poden ser iguals per a totes les masses d’aigua. L’ús d’uns indicadors o d’uns altres depèn principalment de la categoria de la massa d’aigua, és a dir, de si es tracta d’una massa d’aigua superficial - que pot ser un riu, un embassament, un estany, una zona humida, un estuari o una massa d’aigua costanera -, o bé d’una massa d’aigua subterrània. En aquest darrer cas, els indicadors biològics i hidromorfològics no es contemplen i prenen importància els paràmetres físicoquímics (l’estat químic) i les tendències i el grau en què afecten les extraccions directes i indirectes (el que es coneix com a estat quantitatiu).

Els objectius de les masses d’aigua superficial

Per fixar els objectius de les masses d’aigua superficial s’utilitzen tres grups d’indicadors: els indicadors de qualitat biològica, els indicadors de qualitat fisicoquímica i els indicadors de qualitat hidromorfològica. Aquests tres grups d’indicadors, conjuntament, permeten valorar l’estat ecològic de les masses d’aigua superficial. Algunes masses d’aigua superficial que han patit transformacions físiques importants, com ara els embassaments i els ports, reben la consideració de masses d’aigua fortament modificades i tenen els objectius ambientals adaptats a la seva realitat actual. En aquests casos, els indicadors no valoren l’estat ecològic de la massa d’aigua, sinó el que es coneix com a potencial ecològic, que ve a ser la màxima qualitat possible a què pot arribar segons el seu estat d’alteració morfològica permanent.

(5)

L’objectiu ambiental de qualsevol massa d’aigua superficial és assolir el bon estat o potencial ecològic, però també el bon estat químic. El bon estat químic s’assoleix si no es superen uns llindars establerts per a les concentracions d’una sèrie de substàncies considerades prioritàries o perilloses (contaminants com ara metalls pesants, hidrocarburs, plaguicides, etc.).

OBJECTIUS AMBIENTALS EN AIGÜES SUPERFICIALS

BON ESTAT QUÍMIC Qualitat hidromorfològica

SUBSTÀNCIES PRIORITÀRIES

Per assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn físic de la massa d’aigua estigui en bon estat.

Les concentracions al medi de les substàncies prioritàries

Hidrocarburs Detergents Plaguicides

QUALITAT BIOLÒGICA

La diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i algues que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica. Qualitat fisicoquímica

Compliment dels nivells establerts per als principals paràmetres que determinen la qualitat física i química de l’aigua.

BON ESTAT O POTENCIAL

ECOLÒGIC

Els diferents indicadors de qualitat i llindars per establir el bon estat ecològic i químic es poden consultar al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (www.gencat.cat/aca)

(6)

NIVELLS DE DIFERENCIACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS EN MASSES D’AIGUA SUPERFICIAL

NIVELL 1

CATEGORIA

DE LA MASSA D’AIGUA

Discrimina els indicadors sobre els quals es fixen els objectius.

NIVELL 2

TIPOLOGIA

DE LA MASA D’AIGUA

Discrimina els llindars de quali-tat exigibles per a cadascun dels

indicadors.

NIVELL 3

MASSA D’AIGUA

Permet ajustar el llindar per a algun indicador en casos

concrets.

Els objectius de les masses d’aigua subterrània

Els objectius ambientals de les aigües subterrànies es fixen tenint en compte l’estat quantitatiu i l’estat

químic de les masses d’aigua.

L’objectiu d’estat quantitatiu ha de garantir un equilibri en el balanç d’aigua dels aqüífers és a dir, que la taxa mitjana anual d’extracció a llarg termini no excedeixi els recursos disponibles d’aigua, de manera que no comporti una tendència a la disminució de la quantitat d’aigua emmagatzemada. En aqüífers situats en àrees costaneres, a més, cal que el règim d’extracció d’aigua no provoqui fenòmens d’intrusió d’aigua marina, que comporten la salinització de l’aigua i, per tant, una pèrdua de qualitat.

L’objectiu d’estat químic exigeix que l’aigua no presenti concentracions de contaminants superiors a les fixades a les normes de qualitat, que no es manifestin efectes de salinització, i que no es posi en risc el bon estat dels ecosistemes aquàtics superficials amb els quals està vinculada.

Dins de cada categoria de massa d’aigua superficial, el nivell de qualitat que s’exigeix a cadascun dels indica-dors emprats depèn del tipus al qual pertany la massa d’aigua. Els tipus són agrupacions de masses d’aigua d’una mateixa categoria que tenen característiques naturals comunes. Per exemple, els rius d’alta muntanya i les rieres litorals pertanyen a tipus diferents dins de la categoria dels rius. I seguint amb aquest exemple, per un mateix indicador que s’empri per valorar la qualitat biològica dels rius, no es fixarà el mateix objectiu en un riu d’alta muntanya que en una riera litoral, atès que les condicions en un i altre cas són ben diferents. Dins d’un mateix tipus, les particularitats específiques de cada massa d’aigua poden també donar lloc a lleugeres diferenciacions dels objectius ambientals, per bé que això es redueix a casos molt concrets.

Els objectius de cada massa d’aigua i per a cada un dels elements de qualitat fisicoquímica i biològica, així com els llindars de qualitat de l’estat químic es poden consultar al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (www.gencat.cat/aca)

(7)

Els objectius de les zones protegides

Més enllà dels objectius ambientals establerts per a les masses d’aigua, hi ha definits també uns objectius

específics per a les zones protegides directament vinculades a l’aigua. La declaració de zones protegides

respon a la necessitat d’atendre la singularitat de certs àmbits on, pels usos als quals es destina l’aigua, les activitats que s’hi desenvolupen, els valors ambientals intrínsecs que contenen, o la vulnerabilitat que presenten, requereixen del manteniment d’unes condicions específiques addicionals.

A la majoria de les zones protegides, el compliment dels objectius ambientals de les masses d’aigua és su-ficient per garantir la preservació dels valors ambientals pels quals han estat protegides, de manera que no són necessaris objectius addicionals. En alguns casos, però, els motius que donen lloc a la protecció d’una zona fan necessaris uns objectius específics, sovint recolzats en normatives comunitàries. Habitualment, aquests objectius específics consisteixen en l’establiment de llindars de qualitat per a alguns paràmetres fisicoquímics o microbiològics no contemplats en els objectius ambientals generals de les masses d’aigua, però que són importants a l’hora de garantir que l’aigua sigui apta per a l’ús pel qual es protegeix. Les zones protegides per a les quals es defineixen aquest tipus d’objectius específics, alguns d’ells provinents de nor-mativa específica, són:

•

zones de captació d’aigua destinada al consum humà

•

zones destinades al bany

•

aigües continentals que requereixen de protecció per a ser aptes per a la vida dels peixos

•

zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

En d’altres casos, els objectius específics es basen en una major exigència de qualitat per als mateixos in-dicadors per als quals es fixen els objectius ambientals de les masses d’aigua. Aquest tipus d’objectius són d’aplicació a les reserves naturals fluvials, que són trams de riu on l’activitat humana és gairebé inexistent i, per tant, l’estat de conservació és molt bo, i ha de continuar sent molt bo. L’objectiu de qualitat que s’exigeix a aquestes zones correspon a l’estat en condicions pràcticament naturals i inalterades.

OBJECTIUS AMBIENTALS DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

BON ESTAT QUANTITATIU Manteniment dels nivells piezomètrics i control dels fenòmens

d’intrusió marina.

BON ESTAT QUÍMIC Compliment dels llin-dars establerts en la concentració de subs-tàncies potencialment

(8)

OBJECTIUS AMBIENTALS EN ZONES PROTEGIDES

Zones de captació d’aigua destinada al consum humà

Zones de bany

Zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

Trams de protecció de la vida piscícola

Reserves naturals fluvials

ZONES PROTEGIDES AMB OBJECTIUS ESPECÍFICS

S’estableixen objectius ambientals addicionals als de les masses d’aigua, atès que els motius pels quals es dóna protecció a aquestes zones així ho requereixen

Objectius específics per garantir aigua de qualitat suficient per als tractaments de potabilització

Preservació i manteniment del molt bon estat ecològic Trams de rius naturals en molt bon estat

Objectius específics per garantir aigua apta per al bany Directiva bany (2006/7/CE)

Objectius específics en relació als nitrats Directiva nitrats (91/676/CEE)

Objectius específics de qualitat de l’aigua per garantir que és apta per a la vida dels peixos Directiva vida piscícola (2006/44/CE)

(9)

Els objectius ambientals del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és l’instrument que regeix la planificació de l’aigua a les conques internes de Catalunya, àmbit en el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en aquesta matèria.

El Pla, d’acord amb allò que estableix la Directiva marc de l’aigua, i d’acord amb la diagnosi de compliment dels objectius ambientals a cada una de les masses d’aigua, determina un seguit d’actuacions a emprendre, per mitjà del Programa de mesures. De l’anàlisi del possible compliment o no dels objectius ambientals definits en cada massa d’aigua, un cop executades les actuacions previstes, s’originen els objectius del Pla. Aquests objectius preveuen que, en algunes masses d’aigua, s’assoliran els objectius ambientals, mentre que en altres masses d’aigua, de manera justificada, quan les mesures necessàries per a assolir-los resulten inviables a causa de limitacions tècniques o econòmiques insalvables, es preveu que no s’assoliran els objectius am-bientals a curt termini, per la qual cosa el Pla proposa pròrrogues en el seu assoliment. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, i les seves posteriors revisions, determina uns objectius en el termini de vigència del Pla, que és de 6 anys, prenent com a referència els objectius ambientals definits d’acord amb els requeriments de la Directiva marc de l’aigua. Per tant parlem d’objectius ambientals, als quals cal tendir, i d’objectius del Pla, els quals cal complir en el termini de vigència de cada Pla.

(10)

XARXES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA DE CATALUNyA

Tipus de control Categoria Xarxa1

Vigilància

Aigües superficials (rius, embassaments, estanys, zones humides, aigües costaneres i badies)

Control de l’estat o potencial ecològic Control de substàncies prioritàries

· en rius, subxarxes de control en aigua, sediments i peixos

· en aigües costaneres i badies, subxarxes de control en aigua i sediments Control d’estacions de referència en rius

Aigües subterrànies Control de la qualitat fisicoquímica

Operatiu

Control de l’estat o potencial ecològic en masses d’aigua en risc Control del riu Ebre aigües avall de Flix

Control de substàncies prioritàries en masses d’aigua en risc · en rius, subxarxes de control en aigua, sediments i peixos

· en aigües costaneres i badies, subxarxes de control en aigua i sediments Possibles altres controls relacionats amb l’aplicació de noves mesures o amb nous incompliments dels objectius

1 _{Les xarxes de control de les diferents categories d’aigües superficials es presenten en aquesta taula de forma agrupada, raó per la qual el nombre de}

xarxes que hi apareixen és inferior al nombre total de xarxes existents.

El seguiment i control de les masses d’aigua

Tal i com estableix la Directiva marc de l’aigua en el seu capítol 8, l’Agència Catalana de l’Aigua va elaborar el corresponent Programa de Seguiment i Control, que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juny de 2008, per tal de valorar l’estat dels ecosistemes aquàtics superficials i de les aigües subterrànies des d’un punt de vista integrador dels diferents elements que conformen aquests sistemes (les comunitats biològiques, els elements químics, les substàncies contaminants perilloses, l’estructura i morfologia de l’hàbitat i els boscos de ribera i la quantitat d’aigua). Aquest nou Programa de Seguiment i Control és operatiu des de gener de 2007, i detalla tots els aspectes del control de les masses d’aigua en les vessants de control de vigilància (per valorar l’estat general i la tendència), control operatiu (per valorar l’eficàcia de les mesures preses per a millorar o conservar el medi), i control d’investigació (per incrementar el coneixement de l’efecte de certes pressions i la seva repercussió sobre l’estat del medi). Aquest Programa de Seguiment i Control també incorpora el seguiment de les diferents figures de protecció vinculades als sistemes aquàtics, com és el cas de la protecció de les aigües de bany (Directiva 2006/7/CE), la protecció per a la vida piscícola (Direc-tiva 2006/44/CE), les zones vulnerables per aportació de nitrats d’origen agrari (Direc(Direc-tiva 91/676/CEE), les zones protegides per a la captació d’aigua per al consum humà (d’acord amb els tractaments de potabilització i compliment de la Directiva 98/83/CE), o les Directives de protecció ambiental (Directiva 92/43/CEE), etc. L’abast i diversitat dels controls que s’hi detallen han comportat l’organització de la gran quantitat de punts objecte de control en xarxes, enteses aquestes com a conjunts de punts amb un objectiu de control comú. En total es comptabilitzen 35 xarxes de control, 27 en aigües superficials i 8 en aigües subterrànies. Algunes d’aquestes xarxes de control es poden subdividir en subxarxes per ajustar el control, i el seu nombre pot va-riar al llarg del temps per tal d’ajustar-se a les necessitats del moment (per ex. algunes xarxes d’investigació poden augmentar o poden desaparèixer un cop assolit l’objectiu de la investigació, etc.).

(11)

XARXES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA DE CATALUNyA

Operatiu Aigües subterrànies

Control operatiu de nitrats Control operatiu de salinitat Control operatiu de plaguicides

Control operatiu d’episodis de contaminació

Possibles altres controls relacionats amb l’aplicació de noves mesures Quantitatiu Aigües subterrànies Control de l’estat quantitatiu

Investigació

Rius Control de l’episodi de sequera de 2008 Aigües superficials i/o

subterrànies

Possibles controls que es derivin de l’anàlisi de dades i de la cerca de coneixement en determinades circumstàncies, incidents i/o accidents

Zones protegides

Control de zones de captació d’aigua destinada al consum humà Control de zones de protecció d’espècies aquàtiques d’interès econòmic

inclou una subxarxa de control de trams fluvials de protecció de la vida piscícola

Control de zones de bany en aigües costaneres i continentals Control de zones sensibles

Control de zones vulnerables en aigües superficials Control de zones per a la protecció d’hàbitats i d’espècies Control en reserves naturals fluvials

Aigües subterrànies Control de zones de captació d’aigua destinada al consum humà Control de zones vulnerables en aigües subterrànies

Cadascuna de les xarxes i subxarxes està formada per diverses estacions, que són els punts on es prenen les mostres o es mesuren els paràmetres associats a cada tipus de control. Les estacions de mostreig es situen dins de cada massa d’aigua de tal manera que puguin aportar informació representativa i integradora de la massa d’aigua a valorar. En alguns casos una mateixa massa d’aigua pot estar valorada per diversos punts de mostreig (aigües costaneres, aigües subterrànies, i alguns estanys i zones humides), mentre que en d’altres cada massa d’aigua està valorada per un sol punt de mostreig (rius, embassaments, i alguns estanys i zones humides). En ocasions, també, les zones protegides dins de les masses d’aigua poden estar valorades per punts de mostreig addicional si el cas ho requereix.

(12)

ESTACIONS DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA SUPERFICIAL

Categoria Masses d’aigua Control de vigilància Control operatiu

Rius 3691 ₃₆₉1 ₁₃₈1 Embassaments 30 30 3 Estanys 40 32 -Zones humides 72 83 21 Aigües costaneres 36 342 97 Badies 2 13 11

1_{Inclou les 2 masses d’aigua de transició, corresponents a l’estuari del riu Ebre}

2_{El seguiment periòdic dels 37 estanys alpins del Pirineu no s’ha programat en aquest cicle del Programa de Seguiment i Control.}

NOMBRE DE XARXES NOMBRE DE SUBXARXES NOMBRE D’ESTACIONS Aigües superficials Aigües epicontinentals 15 29 608 Aigües costaneres i badies 12 15 608 Aigües subterrànies 8 - 1.825 TOTAL 35 44 3.041

El control de l’estat de les aigües superficials

Les aigües superficials engloben les aigües epicontinentals (rius, embassaments, estanys i zones humides), les aigües costaneres i les badies del Delta de l’Ebre (els Alfacs i el Fangar).

Xarxes de control

El control de l’estat de les aigües superficials es realitza mitjançant la xarxa de vigilància, formada per es-tacions ubicades en punts representatius de cadascuna de les masses d’aigua. Les dades obtingudes en aquests punts permeten determinar l’estat o potencial ecològic i l’estat químic de cada massa d’aigua. El control de les masses d’aigua es complementa amb una xarxa de control operatiu, l’objectiu de la qual és obtenir informació addicional en masses d’aigua considerades en risc d’incompliment dels objectius ambientals, i sobre les quals s’aplica o s’hauran d’aplicar mesures de recuperació o millora. Les dades obtingudes en les estacions de control operatiu serveixen de recolzament al control de vigilància, i permeten seguir l’evolució de les masses d’aigua i diagnosticar amb major precisió l’estat en què es troben.

En l’actualitat, el conjunt de xarxes i subxarxes integren més de 3.000 punts de control repartits per tot el territori. Cal tenir en compte que un mateix punt de control pot donar informació a una o més xarxes (pot variar els elements de qualitat que es mesuren en cada cas).

(13)

XARXES DE CONTROL DE VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

XARXES DE CONTROL OPERATIU DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

(14)

ELEMENTS DE

QUALITAT PARÀMETRES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Rius Embassaments Estanys Zones humides Costaneres Badies

Indicadors biològics

índex IPS (diatomees)

concentració de clorofil·la (fitoplàncton)

índexs de clorofil·la i de grups algals (fitoplàncton)

índex QAELS (microcrustacis i macroinvertebrats) concentració de clorofil·la (fitoplàncton) concentració de clorofil·la (fitoplàncton) índex IBMWP

(macroinvertebrats) índexs de diatomees i demacròfits mètode CARLIT (macroalgues) _{abundància i paràmetres fisiològics} de Cymodocea nodosa índex IBICAT (peixos)

· masses d’aigua natural: índex IBICAT · masses d’aigua fortament modificades: presència i densitat d’espècies autòctones

composició taxonòmica i densitat d’espècies autòctones i exòtiques

(peixos)

índex de macroinvertebrats índex POMI

(Posidonia oceanica) composició taxonòmica i densitat

d’espècies autòctones i

exòtiques (peixos) índex MEDOCC (macroinvertebrats)

composició taxonòmica de la comunitat de macroinvertebrats

Indicadors fisicoquímics

condicions tèrmiques*

condicions d'oxigenació* (concentració d'oxigen dissolt, percentatge de saturació) grau d’acidificació*

nutrients (amoni, nitrits, nitrats, fosfats) _{índex FAN}

(nutrients i salinitat) transparència

índex FAN (nutrients i salinitat)

transparència salinitat (conductivitat, anions i cations majoritaris)

carboni orgànic total transparència transparència carboni orgànic total

Indicadors hidromorfològics

règim hidrològic

- fluctuació de fondària _{(condicions morfològiques)}índex ECELS -

-connectivitat fluvial condicions morfològiques

Substàncies prioritàries

metalls pesants (plom, cadmi, mercuri, níquel) dissolvents clorats i no clorats

plaguicides (clorats, fosforats, triazines) hidrocarburs aromàtics policíclics nonilfenols i octilfenols

* Paràmetres complementaris que es mesuren però no s’utilitzen per a l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua

CATEGORIA TIPUS DE CONTROL

FREQÜèNCIES DE MOSTREIG EN AIGÜES SUPERFICIALS EPICONTINENTALS (els números indiquen nombre de mostrejos en sis anys)

FBT MIN PEX FPK MAC FAN FQ HM EQ

Rius Vigilància 1 2 1 - trimestral 1 1

Operatiu 3 anual 2 - mensual 1 anual

Embassaments Vigilància - - 0 3 3 - 1

Operatiu 1 anual anual anual

Estanys Vigilància 3 3 0 3 3 1 1

1

Operatiu 3 3 1 3 3 1 3

Zones humides Vigilància - 2

2 _- _- ₂2 ₂2 ₁

Operatiu - 3 2 _- _- ₃2 ₃2 ₃

Aigües costaneres Vigilància 2 trimestral anual 3 trimestral 3

2

Operatiu - mensual - - mensual trimestral

Badies Vigilància 2 trimestral - 3 trimestral 3

2

Elements de qualitat i paràmetres utilitzats per a la seva valoració

(15)

ELEMENTS DE

QUALITAT PARÀMETRES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Rius Embassaments Estanys Zones humides Costaneres Badies

Indicadors biològics

índex IPS (diatomees)

concentració de clorofil·la (fitoplàncton)

índexs de clorofil·la i de grups algals (fitoplàncton)

índex QAELS (microcrustacis i macroinvertebrats) concentració de clorofil·la (fitoplàncton) concentració de clorofil·la (fitoplàncton) índex IBMWP

(macroinvertebrats) índexs de diatomees i demacròfits mètode CARLIT (macroalgues) _{abundància i paràmetres fisiològics} de Cymodocea nodosa índex IBICAT (peixos)

· masses d’aigua natural: índex IBICAT · masses d’aigua fortament modificades: presència i densitat d’espècies autòctones

composició taxonòmica i densitat d’espècies autòctones i exòtiques

(peixos)

índex de macroinvertebrats índex POMI

(Posidonia oceanica) composició taxonòmica i densitat

d’espècies autòctones i

exòtiques (peixos) índex MEDOCC (macroinvertebrats)

composició taxonòmica de la comunitat de macroinvertebrats

Indicadors fisicoquímics

condicions tèrmiques*

condicions d'oxigenació* (concentració d'oxigen dissolt, percentatge de saturació) grau d’acidificació*

nutrients (amoni, nitrits, nitrats, fosfats) _{índex FAN}

(nutrients i salinitat) transparència

índex FAN (nutrients i salinitat)

transparència salinitat (conductivitat, anions i cations majoritaris)

carboni orgànic total transparència transparència carboni orgànic total

Indicadors hidromorfològics

règim hidrològic

- fluctuació de fondària _{(condicions morfològiques)}índex ECELS -

-connectivitat fluvial condicions morfològiques

Substàncies prioritàries

metalls pesants (plom, cadmi, mercuri, níquel) dissolvents clorats i no clorats

plaguicides (clorats, fosforats, triazines) hidrocarburs aromàtics policíclics nonilfenols i octilfenols

* Paràmetres complementaris que es mesuren però no s’utilitzen per a l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua

CATEGORIA TIPUS DE CONTROL

FREQÜèNCIES DE MOSTREIG EN AIGÜES SUPERFICIALS EPICONTINENTALS (els números indiquen nombre de mostrejos en sis anys)

FBT MIN PEX FPK MAC FAN FQ HM EQ

Rius Vigilància 1 2 1 - trimestral 1 1

Operatiu 3 anual 2 - mensual 1 anual

Embassaments Vigilància - - 0 3 3 - 1

Operatiu 1 anual anual anual

Estanys Vigilància 3 3 0 3 3 1 1

1

Operatiu 3 3 1 3 3 1 3

Zones humides Vigilància - 2

2 _- _- ₂2 ₂2 ₁

Operatiu - 3 2 _- _- ₃2 ₃2 ₃

Aigües costaneres Vigilància 2 trimestral anual 3 trimestral 3

2

Vigilància 2 trimestral - 3 trimestral 32

FBT Fitobentos MIN Macroinvertebrats PEX Peixos

FPK Fitoplàncton

FAN Fanerògames marines:

Posidonia oceanica (aigües costaneres) Cymodocea nodosa (badies)

MAC Macroalgues FQ Fisicoquímica HM Hidromorfologia

(16)

XARXES DE CONTROL EN SEDIMENTS I BIOTA

Tipus de control Estacions Paràmetres Freqüència de mostreig

Sediment en rius 29

· metalls pesants (mercuri, cadmi, plom i níquel) · compostos orgànics: hidrocarburs aromàtics

policíclics, plaguicides organoclorats, nonilfenols, octilfenols, cloroalcans, Di(2-etilexil)ftalat DEHP i pentaclorofenols

Anual1

Biota (peixos)

en rius 39

policíclics, plaguicides organoclorats, nonilfenols, octilfenols, cloroalcans, Di(2-etilexil)ftalat DEHP i pentaclorofenols

Anual1

Sediment en aigües

costaneres 136

policíclics, plaguicides organoclorats, nonilfenols, octilfenols, cloroalcans, Di(2-etilexil)ftalat DEHP, pentaclorofenols, éters difenílics polibromats i parafines

· Control de vigilància: tres cops en sis anys · Control operatiu: Anual

1 _{Dos cops l’any a les estacions de l’Ebre aigües avall de Flix.}

Control en sediments i biota

En rius i en aigües costaneres, els controls de la qualitat de l’aigua es complementen amb analítiques de la presència de substàncies tòxiques al sediment i a la biota. Aquestes analítiques es realitzen en mostres preses principalment en zones on l'acumulació d'aquest tipus de substàncies és més probable per la pressió actual o històrica exercida per les activitats humanes.

Les dades obtingudes en aquestes estacions s’utilitzen per interpretar i complementar la diagnosi de l’estat químic de les aigües superficials. Els nivells de qualitat dels valors acumulats en sediments i biota no estan encara definits, i requereixen d’una anàlisi temporal per valorar la seva tendència i comparació amb altres indrets semblants.

(17)

XARXES DE CONTROL EN SEDIMENT I BIOTA

Control d’estacions de referència

La xarxa d’estacions de referència està integrada per punts de control situats en zones on la intervenció hu-mana és nul·la o insignificant, de tal manera que els valors obtinguts dels paràmetres mesurats en aquests punts poden assimilar-se a les condicions naturals. La informació obtinguda a les estacions de referència no s’utilitza per a la valoració de l’estat de les masses d’aigua, sinó per determinar les condicions de referència de les diferents tipologies de massa d’aigua, que són la base a partir de les quals s’estableixen els llindars dels objectius de qualitat per als diferents indicadors.

Fins al moment només està definida la xarxa d’estacions de referència en rius, però en el futur està previst definir xarxes similars per a la resta de categories de masses d’aigua superficial.

(18)

XARXA DE REFERèNCIA EN RIUS

(els números indiquen nombre de mostrejos en sis anys)

Elements de qualitat Paràmetres Freqüència de

mostreig Indicadors biològics

índex IPS (diatomees) 2

índex IBMWP (macroinvertebrats) 2

índex IBICAT (peixos) 1

Indicadors fisicoquímics condicions tèrmiques; oxigenació; salinitat; estat dels nutrients; grau d’acidificació; carboni orgànic

total 2

Indicadors hidromorfològics per determinar 1

(19)

ESTACIONS DE CONTROL DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Tipus de control Nombre d'estacions

Control de vigilància 753

Control quantitatiu 464

Control operatiu

control operatiu de nitrats 559

control operatiu de salinitat 167

control operatiu de plaguicides 112

control operatiu d'episodis de contaminació 168

1 _{El nombre d’estacions utilitzades per al control de les aigües subterrànies està subjecte a lleugeres variacions d’un any a un altre}

Control de l’estat de les aigües subterrànies

Per fer el seguiment de l’estat de les 53 masses d’aigua subterrània delimitades a Catalunya, es realitzen controls mitjançat un seguit d’estacions (fonts, pous, sondejos i mines) distribuïdes per tot el territori. Xarxes de control

El control de l’estat de les aigües subterrànies es realitza per mitjà de la xarxa de vigilància, les xarxes de

control operatiu i la xarxa de control quantitatiu.

Les xarxes de vigilància i de control operatiu permeten, conjuntament, determinar l’estat químic de les masses d’aigua subterrània. El control de vigilància, integrat en una sola xarxa, mesura la qualitat físicoquímica general de les masses d’aigua. Les xarxes de control operatiu aporten informació addicional, que permet valorar de forma més acurada l’estat químic de les masses d’aigua i la seva evolució, fet especialment rellevant a les masses d’aigua amb risc d’incomplir els objectius mediambientals i en aquelles masses d’aigua on es duen a terme mesures per millorar el seu estat. Dins el control operatiu de les aigües subterrànies hi ha definides quatre xarxes: la xarxa operativa de nitrats, la xarxa operativa de salinitat, la xarxa operativa de plaguicides i la xarxa operativa d’episodis de contaminació.

Per determinar l’estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània es realitzen mesures dels nivells pie-zomètrics a les estacions que conformen la xarxa de control quantitatiu. Aquesta informació s’utilitza, a més, per avaluar els recursos disponibles a les aigües subterrànies.

(20)

XARXES DE CONTROL QUANTITATIU I DE VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

XARXES DE CONTROL OPERATIU DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

(21)

FREQÜèNCIES DE MOSTREIG DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

Tipus de control Freqüència

Control de vigilància Anual

Control quantitatiu Mensual o en continu1

Control operatiu de nitrats Semestral

Control operatiu de salinitat Anual

Control operatiu de plaguicides Anual

Control operatiu d'episodis de contaminació Anual

1 _{La instal·lació d’equips de medició en continu en determinades estacions permet obtenir dades d’oscil·lació del nivell piezomètric en continu, a la resta}

es realitzen mesures mensuals del nivell.

PARÀMETRES PER AL CONTROL DE L’ESTAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

Tipus de control Paràmetres

Control de vigilància

· temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox · cations majoritaris, anions majoritaris i metalls traça

· components del cicle del nitrogen Control quantitatiu · nivell piezomètric

Control operatiu de nitrats · temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox · components del cicle del nitrogen

Control operatiu de salinitat · temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox · clorurs

Control operatiu de plaguicides · temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox · compostos plaguicides i metabòlits

Control operatiu d'episodis de

contaminació · microcontaminants

Elements de qualitat i paràmetres utilitzats per a la seva valoració

Freqüències de mostreig

Control d’investigació

El control d’investigació es posa en marxa quan es detecten episodis de contaminació sense un origen clar, quan apareixen incompliments sistemàtics dels objectius ambientals de les masses d’aigua i se’n desconeixen les causes, o per qualsevol altra situació que requereixi millorar el coneixement del medi i els elements de valoració del seu estat. L’objectiu d’aquest tipus de control és donar resposta a les incerteses associades a aquestes situacions. Un bon exemple el constitueix el control de l’episodi de sequera patit a Catalunya l’any 2008, engegat per l’Agència Catalana de l’Aigua per poder valorar els efectes sobre l’estat ecològic de les masses d’aigua i sobre la concentració de contaminants en zones de captació d’aigua per a l’abastament. Els controls d’investigació, per la seva pròpia naturalesa, no es poden planificar amb antelació.

(22)

XARXA DE CONTROL DE ZONES DE CAPTACIÓ D’AIGUA DESTINADA AL CONSUM HUMÀ

Categoria _d'estacionsNombre Paràmetres Freqüència de mostreig

Rius 56

Paràmetres generals de qualitat fisicoquímica, metalls, fluorurs, plaguicides, organoclorats volàtils i semivolàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics Captacions per a: · >30.000 persones: mensual · <10.000 persones: trimestral · de 10.000 a 30.000 persones: dos cops al trimestre

Embassaments 151

Estanys 1

Aigües

costaneres 3

Metalls pesants, dissolvents clorats, plaguicides (clorats, fosforats, triazines), hidrocarburs aromàtics policíclics, nonilfenols i octilfenols, éters difenílics polibromats

Trimestral

Aigües

subterrànies 402 Per determinar Per determinar

TIPUS DE ZONA PROTEGIDA CONTROL DE L’ESTAT DE LES ZONES PROTEGIDES Zones de captació d’aigua destinada al consum humà Xarxa de control de zones de captació d’aigua destinada

al consum humà

Zones de bany Xarxa de control de zones de bany

Trams de protecció de la vida piscícola Xarxa de control de trams fluvials de protecció de la vida piscícola

Zones vulnerables a la contaminació per nitrats

d’origen agrari Xarxa de control de zones vulnerables

Reserves naturals fluvials Xarxa de control de reserves naturals fluvials

Altres zones protegides Xarxes de control de vigilància de les masses d’aigua

Control de l’estat de les zones protegides

Les zones protegides vinculades a les masses d’aigua també estan subjectes a seguiment i control, per tal de conèixer l’estat en què es troben i valorar el grau de compliment dels objectius ambientals que hi són d’aplicació.

En zones protegides amb objectius ambientals específics, les xarxes de control són independents de les del control de les masses d’aigua. Els paràmetres i les freqüències de mostreig de les estacions són exclusius de cada xarxa, per bé que en alguns casos existeixen estacions compartides, que formen part a la vegada del control de les zones protegides i del control de les masses d’aigua.

A la resta de zones protegides, on els objectius ambientals coincideixen amb els de les masses d’aigua, el control es realitza a través de les xarxes de vigilància de l’estat de les masses d’aigua. En aquests casos, les mateixes estacions serveixen a la vegada per diagnosticar l’estat de les masses d’aigua i el de les zones protegides que alberguen.

(23)

(24)

XARXA DE CONTROL DE ZONES DE BANy

Categoria Nombre d’estacions Paràmetres Freqüència de _mostreig

Rius 1

Enterococs intestinals i Escherichia coli Anual1

Embassaments 9

Estanys 2

Aigües costaneres 239

Badies 6

1 _{Durant la temporada de bany (juny-setembre) es prenen mostres setmanalment a les platges (aigües costaneres i badies), i quinzenalment en les}

zones de bany interiors.

Control de zones de bany

(25)

Control de trams fluvials de protecció de la vida piscícola

XARXA DE CONTROL DE TRAMS FLUVIALS DE PROTECCIÓ DE LA VIDA PISCÍCOLA

Categoria Nombre d’estacions Paràmetres Freqüència

Rius 37 Metalls dissolts, clor residual i total, amoni, demanda _{biològica d’oxigen (DBO} 5), temperatura

Mensual

(26)

XARXES DE CONTROL DE ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D’ORIGEN AGRARI Categoria _{d’estacions}Nombre Paràmetres

Freqüència de mostreig (els números indiquen nombre

de mostrejos en sis anys)

Rius 3041 _Nutrients _Mensual

Embassaments 20

Clorofil·la, nutrients, transparència 3

Estanys 1 2

Zones humides 4 Clorofil·la, nutrients 22

Aigües costaneres i

badies 112 Clorofil·la, nutrients, transparència Trimestral Aigües subterrànies 1.268

Temperatura, pH, conductivitat, potencial redox, oxigen dissolt i

components del cicle del nitrogen Anual

1_{Inclou 2 masses d’aigua de transició, corresponents a l’estuari del riu Ebre.} 2_{Cada mostreig consta de dues campanyes.}

Control de zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

(27)

XARXA DE CONTROL DE RESERVES NATURALS FLUVIALS

Categoria _{d’estacions}Nombre Paràmetres Freqüència de mostreig Rius 37 Paràmetres de valoració de _{l’estat ecològic} Cada 6 anys

Control de reserves naturals fluvials

(28)

Determinació i representació de l’estat de les masses d’aigua

A partir de les dades obtingudes a través de les diferents xarxes de control, i mitjançant la comparació d’aquestes dades amb els objectius definits per a les masses d’aigua, s’avalua l’estat de cada massa d’aigua.

L’estat en les aigües superficials es determina a partir de l’estat ecològic i l’estat químic. Mentre que l’estat ecològic es representa en cinc nivells de qualitat, de molt bo a dolent, l’estat químic es presenta només en dos nivells de qualitat, bo o dolent, de manera que en l’estat final només es diferencia el nivell bo de l’inferior a bo.

En les aigües subterrànies l’estat es defineix a partir de l’estat químic i l’estat quantitatiu, que s’expressen en dos nivells de qualitat: bo o dolent. L’estat final de les masses d’aigua subterrània s’obté de la combinació de l’estat químic i l’estat quantitatiu, prenent el pitjor dels dos valors.

A les fitxes que es presenten a continuació, es mostra en mapes i taules el nivell de qualitat de les masses d’aigua expressat mitjançant aquesta classificació de colors.

La informació emprada per assignar el nivell de qualitat a cada massa d’aigua és l’obtinguda als punts de mostreig de les diferents xarxes de control, tal i com s’ha explicat al capítol anterior. Cal tenir en compte que tot i que el punt de mostreig es considera representatiu de la massa d’aigua, això no significa que en tota la massa d’aigua hi hagi la mateixa qualitat, sinó que la massa d’aigua, de forma predominant, està en la qualitat indicada. En el cas de les aigües costaneres i subterrànies, cada massa d’aigua és valorada per un conjunt de punts de mostreig que confereixen una valoració integrada de la massa d’aigua.

(29)

RIUS ...30 •_{Indicadors de qualitat biològica}

•_{Indicadors de qualitat fisicoquímica} •_{Qualitat biològica}

•_{Qualitat fisicoquímica} •_{Estat/Potencial ecològic} •_{Estat químic}

•_{Localització de les principals afeccions}

•_{Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius}

EMBASSAMENTS ...40 •_{Potencial ecològic}

•_{Estat químic}

ESTANYS ...44 •_{Estat/Potencial ecològic}

•_{Estat químic}

AIGÜES DE TRANSICIÓ ...48 •_{Estat/Potencial ecològic}

•_{Estat químic}

AIGÜES COSTANERES ...52 •_{Indicadors de qualitat biològica}

•_{Qualitat biològica} •_{Qualitat fisicoquímica} •_{Estat/Potencial ecològic} •_{Estat químic}

AIGÜES SUBTERRÀNIES ...60 •_{Paràmetres indicadors de l’estat químic: Clorurs}

•_{Paràmetres indicadors de l’estat químic: Nitrats} •_{Estat químic}

•_{Estat quantitatiu}

Les fitxes es presenten organitzades per categories de massa d’aigua. Per tal d’ajustar-se a les categories definides a la Directiva marc de l’aigua, en el cas de les zones humides es presenten de forma diferencia-da les masses d’aigua caracteritzades com a estanys d’aquelles caracteritzades com a aigües de transició. L’índex de fitxes és el següent:

(30)

Diatomees

Macroinvertebrats

Diatomees i macroinvertebrats

(31)

Peixos

Indicador

NIVELL DE QUALITAT

Molt bo Bo Mediocre Defi cient Dolent _parcialsDades Total

Diatomees Nre masses d'aigua 89 56 41 23 10 148 367

% masses d'aigua 24% 15% 11% 6% 3% 41% 100%

Macro-invertebrats

Nre masses d'aigua 118 70 50 21 5 103 367

% masses d'aigua 32% 19% 14% 6% 1% 28% 100%

Peixos* Nre masses d'aigua 124 33 28 22 26 134 367

% masses d'aigua 34% 9% 8% 6% 7% 36% 100%

* Els resultats de peixos corresponen a una sola mètrica (% d’espècies autòctones)

S’assoleixen els objectius de qualitat per a les diatomees en un 66% de les masses d’aigua amb dades.

Les diatomees són organismes molt sensibles a la contaminació orgànica de l’aigua i de resposta ràpida a les alteracions. Per això els valors baixos de l’índex IPS poden trobar-se tant en llocs que reben habitualment càrregues elevades de nutrients com en llocs amb aportacions pun-tuals recents. El tram més urbanitzat del Besòs, el tram baix de l’Anoia, el tram més baix del Llobregat des de St. Joan Despí, i el tram mig de la Tordera és on es concentren la majoria de masses d’aigua amb nivells de qualitat defi cient o dolent.

Els indicadors biològics emprats basats en les poblacions piscícoles estan pendents de verifi cació i intercalibració amb alguns estats membres de la Unió Europea.

Diatomees Macro-in ver tebrats P eixos

S’assoleixen els objectius de qualitat per als macroinvertebrats en un 71% de les masses d’aigua amb dades.

Els macroinvertebrats són també sensibles a la contaminació orgànica, però tenen una resposta més lenta i sostinguda a les alteracions que les diatomees. Valors baixos de l’índex IBMWP es corresponen amb zones amb afectació més o menys continuada de la qualitat de l’aigua. Les masses d’aigua del tram mig de l’Anoia des de Capellades, el tram més baix del Llobregat i el Foix per sota de Vilafranca del Penedès presen-ten, en general, nivells de qualitat molt baixos. En altres trams com la zona més urbanitzada del Besòs, tram mig i baix de la Tordera, o el tram baix de la Muga i el Llobregat de la Muga, hi ha també diverses masses d’aigua amb qualitat defi cient o dolenta.

Un 67% de les masses d’aigua amb dades presenten comunitats de peixos dominades per espècies autòctones.

Els peixos són sensibles a la contaminació de l’aigua, però també a les alteracions hidromorfològiques. Mostren una resposta més lenta que la resta d’indicadors als canvis ambientals. Valors baixos dels índexs de peixos denoten ecosistemes fl uvials alterats per condicions fi sicoquímiques o de caràcter hidromorfològic.

L’indicador previst per a valorar l’estat dels peixos, l’índex IBICAT, no s’ha usat de cara als resultats d’aquest informe atès que el procés d’intercalibració a nivell europeu dels índexs de peixos està encara en procés. Per aquest motiu, la informació que es presenta en relació als peixos respon als resultats d’una sola mètrica (% d’espècies autòctones) que ha estat altament correlacionada amb l’alteració de l’hàbitat fl uvial. En propers informes és previst donar ja resultats de l’índex IBICAT, un cop acabats els processos d’intercalibració i validació de l’índex. Les conques del Llobregat i del Ter concentren la majoria de masses d’aigua amb comunitats de peixos dominades per les espècies introduïdes,

Peixos

(32)

Nutrients

Matèria orgànica

(33)

Salinitat

S’assoleixen els objectius de qualitat per als nutrients en un 69% de les masses d’aigua amb dades.

La presència de nutrients està bàsicament relacionada amb abocaments d’aigües residuals urbanes. L’amoni, els fosfats i en menor mesura els nitrats són els paràmetres que ho posen de manifest i que més sovint superen els llindars de qualitat establerts. La contribució de l’activitat agrícola als nutrients en aigües superfi cials és molt dispersa i es concentra en indrets on el cabal circulant és molt baix.

Les conques més afectades són aquelles amb masses d’aigua que reben la infl uència de nuclis urbans importants que no disposen de sistemes de sanejament amb eliminació de nutrients. Les conques del Besòs, el baix Llobregat, l’Onyar i el Gurri són les que presenten un major nombre de masses d’aigua amb una càrrega excessiva de nutrients, juntament amb els afl uents del Segre que drenen la zona de regadius de la Plana de Lleida. A la Muga, el Fluvià, la Tordera, l’alt Llobregat i el Cardener, el Francolí, el Segre i les rieres litorals hi ha diverses masses d’aigua amb excés de nutrients, però la incidència és menys generalitzada.

Nutrients

Matèria orgànica

Salinitat

Indicador NIVELL DE QUALITAT

Bo Inferior a bo Dades parcials Total

Nutrients Nre masses d'aigua 240 107 20 367

% masses d'aigua 65% 29% 6% 100%

Matèria orgànica Nre masses d'aigua 272 75 20 367

% masses d'aigua 74% 20% 6% 100%

Salinitat Nre masses d'aigua 281 64 22 367

% masses d'aigua 77% 17% 6% 100%

S’assoleixen els objectius de qualitat per a la matèria orgànica en un 78% de les masses d’aigua amb dades.

Nivells elevats de matèria orgànica són indicatius d’infl uència per abocaments d’aigües residuals urbanes. El TOC (carboni orgànic total) n’és un excel·lent paràmetre traçador que habitualment va unit als nutrients, tot i que presenta un nivell d’incompliment inferior atesa la major efi ciència en l’eliminació de matèria orgànica en la major part dels sistemes de sanejament.

Com en el cas dels nutrients, les conques més afectades són aquelles amb masses d’aigua que reben la infl uència de nuclis urbans importants.

S’assoleixen els objectius de qualitat per a la salinitat en un 81% de les masses d’aigua amb dades.

La major o menor concentració de sals a l’aigua dels rius depèn principalment de les característiques geològiques naturals de cada conca, però els abocaments d’aigües residuals, l’activitat industrial i les explotacions mineres poden contribuir signifi cativament a la salinització de rius que, en condicions naturals, mantindrien un baix contingut en sals.

Els eixos dels rius Llobregat i Cardener són el principal àmbit on l’activitat humana, en aquest cas les explotacions de sal del Bages, donen lloc a problemes importants de salinització de cursos fl uvials. Els efectes prenen una especial rellevància perquè afecten recursos estratègics per a l’abastament d’un elevat nombre de persones. En d’altres zones, com la zona més urbana del Besòs, el tram baix de l’Anoia des d’Igualada, l’Onyar o el Llobregat de Muga des de la Jonquera, els abocaments d’aigües residuals, siguin urbanes o industrials, són l’origen de concentracions

Dades 2007-2009

(34)

NIVELL DE QUALITAT BIOLÒGICA

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent _parcialsDades Total

% masses d'aigua 17% 20% 24% 11% 4% 24% 100%

S’assoleixen els objectius de qualitat biològica en un 49% de les masses d’aigua amb dades.

La qualitat biològica de les masses d’aigua s’ha determinat en base al pitjor dels nivells de qualitat resultants dels indicadors de macroinvertebrats i diatomees, ponderada pels resultats de l’indicador de peixos.

Els resultats mostren nivells de qualitat bons i molt bons al Pirineu i a molts dels afluents dels rius principals. Els eixos dels rius més importants, en canvi, presenten majoritàriament un nivell de qualitat inferior a bo. Algunes conques, com les del Besòs, el Llobregat, el Francolí o la Muga acumulen moltes masses d’aigua on no s’assoleixen els objectius de qualitat biològica. Les masses d’aigua per a les quals no es disposa de prou dades per valorar el seu nivell de qualitat suposen gairebé un 25% del total, i es localitzen principalment al Pirineu i en d’altres zones amb poca pressió antròpica, raó per la qual és d’esperar que els controls que s’hi han de dur a terme en els propers anys mostrin, en la majoria de casos, una bona qualitat biològica.

RESULTAT PER CONQUES

(35)

S’assoleixen els objectius de qualitat fisicoquímica en un 59% de les masses d’aigua amb dades.

Les conques amb una elevada concentració d’usos del sòl urbans, industrials o agrícoles, i sobretot els rius amb poc cabal i sense capacitat de dilució de la contaminació que reben, concentren la majoria de casos de manca de qualitat fisicoquímica de l’aigua. A les conques del Besòs i el baix Llobregat, i als afluents del Segre a la depressió central catalana, aquests problemes són generalitzats. A la resta de conques, els casos de masses d’aigua que presenten una qualitat fisicoquímica insuficient són puntuals o bé afecten àmbits més localitzats. Les subconques de l’Onyar i el Gurri, a la conca del Ter, o la zona de Sils, a la Tordera, en són bons exemples.

NIVELL DE QUALITAT FISICOQUÍMICA

Bo Inferior _{a bo} _parcialsDades Total

Nre masses d'aigua 217 130 20 367

% masses d'aigua 59% 35% 6% 100%

(36)

ESTAT O POTENCIAL ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Defi cient Dolent _parcialsDades Total

% masses d'aigua 15% 15% 37% 11% 4% 18% 100%

S’assoleixen els objectius d’estat o potencial ecològic en un 36% de les masses d’aigua amb dades.

La majoria dels rius a Catalunya presenten, segons aquests resultats, un estat o potencial ecològic mediocre. Moltes d’aquestes masses d’aigua estan molt a prop de poder assolir el bon estat ecològic, i només l’incompliment puntual d’algun indicador penalitza el seu estat actual fi ns al nivell de mediocre. En molts casos, l’impediment per assolir el bon estat prové de les alte-racions hidrològiques, manca de cabals adequats o manca de poblacions de peixos autòctons en bon estat. Les previsions són que en els propers anys, i gràcies a l’aplicació de les mesures programades, el percentatge de masses d’aigua que assoleixi el bon estat ecològic sigui signifi cativament més elevat. La conca del Besòs i la part baixa de la conca del Llobregat, inclosa la conca de l’Anoia, són els àmbits on els rius presenten un estat o potencial ecològic pitjor, i on serà més lent i complicat assolir els nivells de qualitat ambiental fi xats com a objectiu.

(37)

S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 75% de les masses d’aigua amb dades.

Les substàncies responsables de l’incompliment dels objectius de bon estat químic a les masses d’aigua són principalment plaguicides (clorpirifós, endosulfans i hexaclorociclohexans), nonilfenols i octilfenols presents a les aigües residuals de proce-dència industrial i, en menor grau, metalls pesants.

La majoria de casos afecten les zones més industrialitzades i poblades de la conca del Besòs, el baix Llobregat i l’Anoia, on les concentracions de nonilfenols i octilfenols superen en diverses masses d’aigua els límits establerts. Algunes d’aquestes masses d’aigua presenten també problemes per presència de plaguicides i metalls pesants, sobretot níquel dissolt. A la resta de les conques internes, els incompliments d’estat químic es limiten a algunes masses d’aigua, principalment per presència de nonilfenols. A les planes agrícoles del Segrià i comarques veïnes, diverses masses d’aigua presenten incompliments per plaguicides (clorpirifós i endosulfans bàsicament). Crida l’atenció l’incompliment en endosulfans en alguns rius i rieres de la conca del Segre a la Cerdanya i zona d’influència, així com en alguns rius i rieres de la Noguera Pallaresa on caldrà corroborar aquests incompliments en posteriors mostrejos, i investigar, si s’escau, el possible origen.

ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent _parcialsDades Total

% masses d'aigua 56% 19% 25% 100%

(38)

Al districte de conca fluvial de Catalunya el compliment dels objectius del PGDCFC és del 59%.

Dades parcials 12%

No compleix

COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNyA (PGDCFC)

Objectius a 2015

Previsió que fa el Pla de gestió sobre les masses d'aigua que han d'assolir el bon estat l'any 2015 d'acord amb el Programa de mesures. En determi-nades masses, el Pla prorroga l'assoliment del bon estat més enllà del 2015. Són d'aplicació al districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes).

(39)

CONTAMINACIÓ PUNTUAL D’ORIGEN URBÀ O INDUSTRIAL

Els abocaments urbans i industrials juntament amb la poca capacitat de dilució del cabal circulant al riu, i la descàrrega ocasional al medi d’aigües residuals pel sobreeiximent de col·lectors en períodes de pluja, són els principals factors que condicionen els problemes de contaminació puntual. La seva incidència és significativa en conques amb una elevada concentració d’usos urbans i industrials i rius de poc cabal. Als rius Llobregat i Cardener, l’excés de salinitat de l’aigua per efecte dels runams salins acumulats a la conca minera del Bages són també un problema de contaminació important.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARI

L’ús de plaguicides, i ocasionalment la sobrefertilització dels camps són els principals factors que poden donar lloc a fenòmens de contaminació difusa de l’aigua dels rius. Les zones d’agricultura intensiva de regadiu són les més afectades per aquest tipus de contaminació, juntament amb àrees on l’ús generalitzat de dejeccions ramaderes com a font d’adob pot excedir la capacitat de càrrega dels camps.

ALTERACIONS MORFOLòGIQUES

L’ocupació dels espais fluvials per a diferents usos i activitats humanes condiciona la qualitat morfològica de lleres i riberes. La construcció d’infraestructures per a la protecció d’aquests usos trenca la connectivitat entre el riu i els seus espais laterals adjacents. La presència de barreres transversals al riu limita el pas de l’aigua, els sediments i les espècies de fauna. Les preses amb capacitat de regulació poden, a més, alterar el règim de cabals i per tant la geomorfologia dels rius.

ALTERACIONS DE LA hIDROLOGIA

Les captacions d’aigua per a usos consumptius, les derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques i la regulació del règim de cabals per part dels em-bassaments són els principals elements d’alteració de la hidrologia dels rius catalans.

(40)

POTENCIAL ECOLòGIC

Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent Total

Nre masses d'aigua 14 12 2 1 1 30

% masses d'aigua 47% 40% 7% 3% 3% 100%

FACTORS CLAU QUE CONDICIONEN EL POTENCIAL ECOLòGIC DELS EMBASSAMENTS

Situació en la conca: integra variables de la conca, com la superfície acumulada aigües amunt o els usos del sòl. Taxa de renovació: integra variables de l’embassament com la mida, la morfologia i el règim d’explotació.

MÈTRIQUES UTILITZADES EN LA VALORACIÓ DEL POTENCIAL ECOLòGIC

• Concentració de clorofil·la a • % de cianobacteris

• % d’oxigen hipolimnètic

S’assoleixen els objectius de potencial ecològic en un 87% de les masses d’aigua.

Recentment s’ha revisat el protocol de valoració del potencial ecològic dels embassaments. El nou protocol dóna un major pes als indicadors biològics, penalitza principalment l’excés de nutrients a l’embassament i la manca d’oxigen al fons, elements que condicionen el seu bon estat. És per això que els resultats de potencial ecològic corresponen exclusivament a dades de l’any 2009. Als embassaments del Pasteral i de Sant Martí de Tous no es disposa de dades de 2009, i per tant es presenten els resultats de 2008, avaluats mitjançant el protocol anterior (ECOEM).

Els resultats mostren que el compliment dels objectius de potencial ecològic és generalitzat als embassaments catalans. D’entre els 4 embassaments que no assoleixen el bon potencial ecològic, el cas de Foix és el que presenta un estat més dolent amb excés de nutrients a l’aigua.

(41)

ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent Dades parcials Total

% masses d'aigua 63% 0% 37% 100%

S’assoleixen els objectius d’estat químic al 100% de les masses d’aigua amb dades.

Durant els tres primers anys del Programa de Seguiment i Control (2007-2009) s’ha avaluat l’estat químic del 63% dels em-bassaments catalans delimitats com a masses d’aigua, i en cap cas s’han detectat incompliments dels objectius establerts.

Als embassaments de Catalunya també es fa el seguiment de la presència del musco zebrat, una espècie invasora que va penetrar a Catalunya a principis del 2000, i que provoca greus desequilibris en l’ecosistema i en els usos de l’aigua.

2007 2008 2009

larves nre/l estació larves nre/l estació larves nre/l estació Presència del _{musclo zebrat}

Rialb >O1 _estiu _- _- _- _- _{no consolidada}

Riba-roja 13,9 primavera 5,7 primavera 8,3 primavera consolidada

Flix 0,04 primavera 4,24 primavera 3,88 primavera consolidada

Utxesa2 _- _- _- _- _0,02 _primavera _{no consolidada}

PRESÈNCIA DEL MUSCLO ZEBRAT ALS EMBASSAMENTS CATALANS

(42)

No compleix 15%

COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNyA (PGDCFC)

Les afeccions mostrades en aquest mapa són indicatives tan sols dels resultats del 2009. A l’embassament de Foix, les dades històriques permeten confirmar les afeccions posades de manifest per aquests resultats. A la resta d’embassaments, els resultats del 2009 podrien estar condicionats per circumstàncies excepcionals en la gestió de cada embassament. Una taxa de renovació més baixa del que sol ser habitual podria ser la causa, per exemple, dels resultats del 2009 a la Baells, un embassament on la qualitat de l’aigua sol ser bona.

Al districte de conca fluvial de Catalunya el compliment dels objectius del PGDCFC és del 85%.

Objectius a 2015

Previsió que fa el Pla de gestió sobre les mas-ses d'aigua que han d'assolir el bon estat l'any 2015 d'acord amb el Programa de mesu-res. En determinades masses, el Pla prorroga l'assoliment del bon estat més enllà del 2015. Són d'aplicació al districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes).

(43)

CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIAL

L’entrada de contaminació puntual a través dels rius pot ser un problema en alguns embassaments si les aportacions de nutrients són elevades. En aquests casos les condicions tròfiques de l’embassament poden patir alteracions significatives i donar lloc a una pèrdua de la qualitat de l’aigua. D’entre els embassaments catalans, el de Foix és el més afectat per aquesta problemàtica.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARI

Igual que en el cas dels rius, la sobrefertilització dels camps i l’ús de plaguicides són els principals factors que poden donar lloc a fenòmens de contami-nació difusa de l’aigua dels embassaments. L’entrada de contamicontami-nació difusa té lloc fonamentalment a través dels rius, tot i que també hi pot contribuir l’escorrentia de zones agrícoles adjacents. Les zones d’agricultura intensiva de regadiu són les més afectades per aquest tipus de contaminació, junta-ment amb àrees on l’ús generalitzat de dejeccions ramaderes com a font d’adob pot excedir la capacitat de càrrega dels camps.

ALTERACIONS DE LES MASSES D’AIGUA PER LA PRESÈNCIA D’ESPÈCIES INVASORES

A la gran majoria dels embassaments de Catalunya, les espècies exòtiques introduïdes són dominants dins la comunitat de peixos. Moltes d’aquestes espècies tenen caràcter invasor, i algunes d’elles poden condicionar l’estat tròfic de l’embassament. Els problemes ambientals més significatius, però, són sobre les comunitats biològiques dels rius adjacents, on les poblacions autòctones de peixos es poden veure severament afectades per l’arribada d’espècies exòtiques des dels embassaments. A banda dels peixos, hi ha altres espècies de gran capacitat invasora, com el musclo zebrat, que afecten o amenacen els embassaments catalans. La seva presència i proliferació pot provocar desequilibris en l’ecosistema, i sobretot greus danys econòmics derivats d’afeccions als usos i les infraestructures dels embassaments.

FREQÜENTACIÓ

L’elevada freqüentació d’alguns embassaments, per les possibilitats d’ús lúdic i recreatiu que ofereixen, pot comportar un major risc d’alteració de la seva qualitat ambiental. Activitats lligades a l’ús recreatiu d’aquestes masses d’aigua, com la navegació o la pesca, són els principals vectors d’entrada d’espècies exòtiques.

(44)

DINS DE LA CATEGORIA D’ESTANYS ES CONSIDEREN DOS GRUPS DIFERENCIATS DE MASSES D’AIGUA:

Els estanys profunds: Profunditat superior a 6 m o altitud superior a 800 m. ESTAT ECOLÒGIC determinat segons

ESTAT O POTENCIAL ECOLòGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent _parcialsDades Total

% masses d'aigua 8% 37% 24% 8% 14% 9% 100%

INDICADORS DE QUALITAT BIOLòGICA

Fitoplàncton Altra flora aquàtica: Macròfits i vegetació helofítica

INDICADORS DE QUALITAT FISICOQUÍMICA

Nutrients Grau d’acidificació

Transparència Salinitat

S’assoleixen els objectius d'estat o potencial ecològic en un 49% de les masses d’aigua amb dades.

Els estanys de Banyoles, Basturs i Montcortès presenten un bon estat ecològic. La valoració de l'estat ecològic d'aquestes masses d'aigua s'ha fet amb dades del període 2007-2009.

Als estanys del Pirineu un 68% de les masses d'aigua estan en bon o molt bon estat ecològic. L'estat ecològic d'aquests es-tanys s'ha valorat a partir de les dades de 2007 i 2008 del Programa de seguiment de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). En les masses d'aigua per a les quals la CHE no disposa de dades, s'han utilitzat els resultats del document IMPPRESS de l'Agència Catalana de l'Aigua.

A les zones humides caracteritzades com a estanys soms (menys de 6 metres de profunditat), tan sols un 25% de les masses d'aigua amb dades assoleixen un bon estat o potencial ecològic. La majoria de les zones humides en bon estat es localitzen a les comarques gironines, principalment a la zona de les Alberes. D'entre les que no assoleixen el bon estat ecològic, els casos que presenten els nivells de qualitat més baixos són els Herbassars de Castelldans, a les Garrigues, i la Sèquia Major, a Salou. En el cas de les zones humides, les dades utilitzades corresponen al període 2003-2008.

(45)

Les zones humides: Profunditat inferior a 6 m i altitud inferior a 800 m. ESTAT ECOLÒGIC determinat segons

Dins de la categoria dels estanys, només hi ha una massa d’aigua per a la qual es disposa de dades d’estat químic. És l’estany de Banyoles, que mostra un bon estat. A la resta, la valoració de l’estat químic està prevista per als propers anys, dins l’actual cicle del Programa de Seguiment i Control.

ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent _parcialsDades Total

% masses d'aigua 1% 0% 99% 100%

INDICADORS DE QUALITAT BIOLòGICA

(índex QAELS)

Invertebrats

INDICADORS DE QUALITAT hIDROMORFOLòGICA (índex ECELS)

Morfologia del litoral Aspecte de l’aigua