Instruments de recerca

Partint de la reflexió de Walke (1989:178):

“Es importante no perder de vista el propósito y los objetivos del proyecto,… en la investigación educativa… el contexto de uso nunca debería supeditarse a cuestiones de carácter técnico. La tentación histórica de muchos investigadores es dejar que las cuestiones técnicas desplacen a las educativas y es a lo que debemos resistirnos”.

I tenint en compte la finalitat , objectius i context de la recerca he optat, com ja he citat anteriorment, per l’aplicació de 4 instruments metodològics diversos amb la intenció de donar-li major rigor i validesa científica mitjançant un adequat procés de triangulació.

130

Com afirma Imbernón (2002:49): ”El estudio de casos es multiinstrumental, por eso el estudio de caso es una metodología muy usual en el enfoque de investigación cualitativo”.

Triangulació metodològica

La credibilitat de la investigació d’arrel qualitativa depèn de la veracitat de les dades, de l’anàlisi desenvolupat i de les conclusions establertes.

La credibilitat es pot obtenir mitjançant diversos procediments, però un dels més comuns en aquest tipus d’investigacions és la triangulació, ja que aquesta permet la comparació entre les dades obtingudes a partir de tècniques o instruments diferents.

La triangulació pot ser de tipus temporal, de manera que es recullen dades en moments diferents de la investigació, espacial, comparant els resultats amb d’altres cultures, de teories, d’investigadors, de mètodes o fins i tot múltiple. Així, Latorre (2003) afirma que la triangulació és una combinació de metodologies en l’estudi d’un mateix fenomen. Es tracta d’un control creuat entre diferents fonts de dades, persones, instruments, documents o la combinació entre ells.

Per la seva banda Elliott (1993) defensa que la triangulació no és només una tècnica per controlar, sinó un mètode més general per tal de relacionar diferents tipus d’evidències entre sí amb l’objectiu de comparar-les i contrastar- les.

En el meu cas he desenvolupat una triangulació metodològica d’instruments de recerca, seguint el criteri proposat per Rué (1989:30): “Se entiende por triangulación el uso de más de dos métodos de recogida de información en el estudio de algún aspecto de la conducta humana”.

L’aproximació plurimetodològica plantejada a partir de la aplicació de diversos instruments de recerca em permetran així els criteris de validesa i fiabilitat.

Observació

Textos dels

alumnes

Focus -grup

131

Observació

És una tècnica etnogràfica d’arrel qualitativa que permet la descripció d’allò que realment succeeix en un context real d’aula.

Segons Quivy i Campenhoudt (2001:187): “Los métodos de observación directa constituyen los únicos métodos de investigación social que captan los comportamientos en el momento en que se producen y en ellos mismos, sin la mediación de un documento o de un testimonio”.

En aquestes circumstàncies el camp d’observació esdevé un camp extraordinàriament ampli i, en conseqüència, la seva acotació acaba depenent dels objectius i de les hipòtesis de la investigació.

Els mateixos autors defensen que els seus principals avantatges són la captació de comportaments i esdeveniments en viu i la recopilació d’un material d’anàlisi relativament espontani. Per això l’observació participant és el mètode més apropiat en les investigacions que impliquen una participació activa de l’investigador per arribar a la comprensió dels fenòmens educatius o socials en profunditat.

En una recerca qualitativa, com aquesta, la comprensió és l’objectiu fonamental, per tant, en l’observació participant l’investigador emet judicis i interpretacions del què està passant, per això és un instrument d’alta inferència, ja que per Cardona (2002:147): “observar conductas relevantes para el objetivo en cuestión y hacer inferencias sobre su significado”.

Per la seva banda, Walker (1989:107) explicita: “La observación participante… permite acercar al investigador a estratos diferentes del proceso educativo. Sirve para obtener de los individuos sus significados sobre la realidad y los constructos que organizan su mundo”.

En conseqüència es tracta d’una observació des de dins, que permet obtenir unes dades que d’una altra manera seria impossible i, que han de permetre la interpretació i la comprensió del fenomen que s’està investigant.

Per aquest motiu al llarg de la investigació he desenvolupat un quadern de camp amb les observacions més rellevants per a la recerca, especialment vinculades al procés de construcció col·lectiva del coneixement (veure annex 2).

Textos alumnes

Durant el curs escolar 2012 .2013 s’han desenvolupat múltiples tasques amb l’alumnat de 4t d’ESO vinculades al treball específic amb la contemporaneïtat, de manera que en cadascun dels temes del curs s’ha potenciat el treball amb l’esmentat operador i amb d’altres operadors del temps històric necessaris per un adequat desenvolupament del mateix.

132

Si bé aquest procés es descriu en el capítol 7 i es detalla en l’annex 2 s’han seleccionat tres intervencions al llarg del curs per tal de valorar el procés de construcció de l’operador i les possibles correccions o necessitats detectades. Aquestes tres intervencions realitzades es traduïren en diversos treballs de l’alumnat, ja fossin textos, presentacions o vídeos, que m’haurien de permetre disposar de més instruments d’anàlisi per tal de validar el procés de recerca. Aquests treballs, així com el buidat de les gravacions d’una de les intervencions es poden trobar a l’annex 2.

Focus –grup

Es tracta d’un enfocament grupal d’entrevista semiestructurada. En aquest sentit, Elliott (1993) defineix aquest enfocament com aquell model d’entrevista on l’entrevistador planteja determinades qüestions preparades d’antuvi, tot i que permet que els subjectes entrevistats es desviïn i plantegen els seus propis temes a mesura que es desenvolupa l’entrevista.

Segons Quivy i Campenhoudt (2001:185): “La entrevista centrada, mejor conocida en inglés con el nombre de focused interview, tiene por objetivo analizar el efecto de un acontecimiento o de una experiencia precisa en aquellos que asistieron o participaron”.

Els mateixos autors defensa l’aplicació d’aquest mètode en tant que resulta convenient per:

- Analitzar el sentit que els entrevistats donen a les seves pràctiques o esdeveniments desenvolupats.

- Analitzar un problema precís.

- Reconstruir un procés d’acció d’experiències o d’esdeveniments del passat.

D’aquesta manera, Latorre (2003) afirma que aquesta tècnica permet comentar, explicar i comparar les experiències i punts de vista diversos dels subjectes entrevistats, per la qual cosa és possible la contraposició d’opinions i perspectives i enriqueix la informació obtinguda.

Descripció dels instrumets utilitzats Focus - grup Primer d’ESO

Per esbrinar el procés de construcció del pensament històric vinculat a la temporalitat de l’alumnat de primer d’ESO, així com la seva concepció sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge de la història i la metodologia utilitzades a sisè de primària es van realitzar dos focus-grup de 5 alumnes cadascun. El primer grup estava format per 5 alumnes amb uns bons resultats acadèmics en el darrer curs de l’Educació primària: 3 noies i 2 nois, tots del mateix centre escolar: el col·legi FEDAC Sant Vicenç.

133

El segon grup, en canvi, estava integrat per 5 alumnes amb dificultats d’aprenentatge en el curs anterior i de procedències diverses: Pont de Vilomara, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Sant Vicenç i per tant, d’escoles d’Educació Primària també diferents. En aquest cas, eren 3 nois i 2 noies.

Les diverses preguntes utilitzades durant els focus grup així com la transcripció de les converses desenvolupades, les podem trobar a l’annex 2.

Focus- Grup exalumnes 4t ESO 2012-2013

Després d’un any i mig de la finalització del procés d’investigació-acció amb els alumnes de 4t d’ESO del curs 2012-2013 vaig decidir portar a terme un focus grup amb alguns dels alumnes participants d’aquest procés.

L’objectiu era determinar i valorar el grau d’incidència del procés d’ensenyament i aprenentatge de la contemporaneïtat aplicat durant tot aquell curs escolar, en relació amb la comprensió històrica, la formació del pensament temporal i, en definitiva, amb la formació de la consciència històrica d’aquest grup d’alumnes.

Per tal d’obtenir un major volum d’informació vaig optar per realitzar dos focus grup diferents amb un nombre reduït d’alumnes cadascun (4 alumnes). Ambdós grups s’estructuraren de forma heterogènia, segons gènere, grup de nivell a quart d’ESO, base sociocultural familiar, procedència i situació acadèmica o professional en el moment de la realització del focus grup:

Alumnes Edat Grup 4t Estudis actuals Futur Aprenent. història extern Nivell sociocultural familiar Procedència Focus grup 1 QG noi 17 2 2n CFGM Informàtica CFGS No història des de 4t ESO

Mitjà-baix Sant Vicenç

AA noi 17 1 2n Batx. Tecnològic Enginyeria Industrial Història des fa 3 mesos Mitjà-alt Monistrol de Montserrat MM noia 16 1 2n Batx. Científic Biociència Història des fa 3 mesos

Alt Sant Vicenç

AI noi 17 2 1r Batx. CS Dret Història des fa 3 mesos

Mitjà- baix El pont de Vilomara Focus grup 2 CJ noia 17 1 2n Batx. Científic Ciències ambientals Història des fa 3 mesos Mitjà-alt Castellbell

134 AV Noia 17 1 2n Batx. Científic Dret Història des fa 3 mesos

Mitjà Sant Vicenç

FA Noi 17 1 2n Batx. Científic- tecnològic Pilot comercial Història des fa 3 mesos

Alt Sant Vicenç

AB Noi 17 2 2n CFGM Gestió administr. CFGS Administr. i finances No història des de 4t ESO

Mitjà Sant Vicenç

La realització dels dos focus grup es portà a terme el novembre de 2014 i la transcripció completa de les gravacions es troba a l’annex 2

Les preguntes plantejades, a priori, seguien el model aplicat al focus grup de 1r d’ESO i alhora reproduïen les preguntes finals de les enquestes realitzades a 4t relatives a l’explicació del present i la projecció de futur.

Aquest plantejament em permetria establir les comparacions oportunes i determinar la significativitat i competencialitat del treball realitzat a partir de la contemporaneïtat.

Les preguntes doncs, buscaven respostes sobre:

1- La importància que donen a la història per a la comprensió del seu món. 2- La valoració del procés d’ensenyament i aprenentatge de la història realitzat a 4t d’ESO.

3- El domini i aplicació dels diversos operadors del temps històric.

4- La importància atorgada i la capacitat d’utilització en la seva realitat acadèmica i/ o quotidiana, dels diversos nivells de complexitat de la contemporaneïtat, tant per a la comprensió del propi present com per a la projecció de futur a partir d’aquesta realitat

5- La formació del pensament crític.

6- L’estructuració de la seva consciència històrica.

Preguntes que en el seu conjunt em permetrien valorar la incidència real del procés d’investigació acció desenvolupat al llarg del curs escolar 2012-2013. Qüestionari

Tradicionalment s’associa aquest mètode amb una investigació de tipus quantitatiu, però segons Imbernon (2002:48): “El cuestionario en sí mismo como técnica, no pertenece únicamente a la perspectiva positivista sino que, utilizado para obtener datos y comprobaciones y como una técnica más de contraste puede ser útil en la investigación Interpretativa”.

135

Efectivament, els qüestionaris utilitzats en la present investigació estan plantejats de forma clarament qualitativa, ja que malgrat els límits evidents de l’espai de resposta, les diverses preguntes plantejades de forma absolutament oberta permeten una anàlisi clarament qualitativa de les respostes.

Durant la recerca he passat 3 qüestionaris, dos qüestionaris a 4t d’ESO (un d’inicial i un de final) i un qüestionari a 1r d’ESO per esbrinar les estructures de partida a l’inici de la secundària obligatòria.

Qüestionari inicial 4T D’ESO – CURS 2012-2013 Dades generals

L’enquesta inicial es desenvolupà en començar el curs 2012- 2013, en concret el 2 d’octubre de 2012, amb la intenció d’esbrinar el nivell de domini de la contemporaneïtat per part dels alumnes de 4t d’ESO del Col·legi FEDAC Sant Vicenç. Un col·legi d’un petit municipi de 8.000 habitants situat al Bages Sud, Sant Vicenç de Castellet. L’enquesta es va passar sense haver treballat de forma específica l’esmentat operador temporal amb anterioritat.

L’enquesta es va aplicar a un total de 57 alumnes, 26 nois (45’6%) i 31 noies (54’4%) dividits en dos grups de nivell: el grup 1, integrat per 33 alumnes (57’8% del total) format per 22 noies (66’7%) i 11 nois (33’3). Aquest grup el constituïa un alumnat amb un nivell acadèmic més elevat i que pretenia cursar Batxillerat en finalitzar l’escolaritat obligatòria i, el grup 2, amb 24 alumnes (42’2% del total) integrat per 9 noies (37’5%) i 15 nois (62’5%).

Gènere Grup de nivell

Aquest segon grup estava format per alumnes amb una major dificultat acadèmica i que majoritàriament pretenien cursar Cicles Formatius de Grau Mitjà o integrar-se al món laboral en finalitzar el curs. Entre aquests alumnes cal destacar el fet que 7 alumnes (29’1%) eren repetidors (6 nois i 1 noia) i 2 alumnes (1 noi i 1 noia) tenien 2 anys més que la resta de companys en haver repetit 2 cursos (8’4%).

L’enquesta inicial tenia per objectiu analitzar els resultats de forma global, però també per grups de nivell i segons gènere, amb la intenció d’obtenir informació sobre les possibles diferències tant en la construcció com en la manera

Nois Noies Grup 1 Grup 2

136

d’afrontar la comprensió de la contemporaneïtat per part d’alumnes amb resultats escolars desiguals i entre els nois i les noies. Aquesta informació m’hauria de permetre realitzar les intervencions posteriors oportunes atenent la diversitat de l’alumnat.

Dels 57 alumnes enquestats, 37 (64’9%) eren del mateix poble, Sant Vicenç de Castellet, mentre que els altres 20 alumnes procedien de la resta de poblacions del Bages Sud: Castellbell i el Vilar (2), Castellgalí (6), Monistrol de Montserrat (8), el Pont de Vilomara (2) i Vacarisses (2).

Origen alumnes

La presència d’alumnes de procedència immigrada (origen marroquí però amb més de 3 anys a Catalunya) era molt limitada, de manera que només 3 alumnes, en concret 3 noies, dues del grup 1 i una al grup 2, formaven part del conjunt de l’alumnat, per la qual cosa aquesta variable –la procedència cultural- no s’ha tingut en compte de forma específica en l’anàlisi de l’enquesta donada l’escassetat de la mostra.

El nivell sociocultural dels alumnes era mitjà- baix, de manera que només en el cas de 5 alumnes els seus pares comptaven ambdós amb estudis universitaris i en 12 casos més, únicament un dels progenitors, mentre l’altre comptava amb estudis secundaris.

La majoria de l’alumnat manifestà que pare i mare disposaven d’ estudis secundaris (18 alumnes), però eren igualment nombrosos els alumnes amb un progenitor amb estudis secundaris i l’altre amb estudis primaris (17).

Finalment 4 alumnes expressaren que els seus pares tenien en tots dos casos estudis primaris i en el cas d’una alumna cap dels progenitors disposava d’estudis. En definitiva, els pares i mares dels alumnes enquestats disposaven d’estudis secundaris, un total de 65 sobre 114 ( 57%).

0 5 10 15 20 25 30 35 40 Sant Vicenç Bages Sud

137

Nivell sociocultural familiar: estudis

Tenint en compte els resultats finals en ciències socials del alumnes assolits el curs immediatament anterior, podríem classificar el conjunt de l’alumnat en 5 nivells: Un nivell molt baix (entre 0 i 3) es correspondria a un total de 7 alumnes (5 nois i 2 noies), un nivell baix (entre 3 i 5) per un total de 12 alumnes (6 nois i 6 noies), un nivell mitjà (entre 5 i 7) per 19 alumnes (9 nois i 10 noies), un nivell alt (entre 7 i 9) es correspondria a 9 alumnes (3 nois i 6 noies) i finalment un nivell molt alt (entre 9 i 10) per un total de 10 alumnes (3 nois i 7 noies).

Nivell acadèmic en ciències socials alumnat

Podríem determinar doncs que el rendiment en ciències socials en el curs anterior, com a mitjana se situaria en un nivell mitjà (entre 5 i 7) i amb una tendència clara a obtenir millors resultats per part de les noies que els nois. Aquestes dues darreres variables, el nivell sòcio-cultural dels alumnes i el seu nivell acadèmic, no s’han tingut en compte de forma específica en l’anàlisi detallada de cadascuna de les qüestions, però sí en els resultats quantitatius finals de l’enquesta. 0 5 10 15 20 Universitaris Secundaris/ universitaris Secundaris Primaris/ secundaris Sense estudis/Primaris 0 5 10 15 20 0 i 3 3 i 5 5 i 7 7 i 9 9 i 10

138

Criteris de preparació de l’enquesta:

L’enquesta s’estructurà tenint en compte els següents criteris:

1- A partir dels diversos nivells de construcció de l’operador contemporaneïtat:

En aquest sentit, s’estructurà la primera pregunta per determinar el primer nivell de domini de l’esmentat operador: La identificació d’esdeveniments simultanis. Partint en primer lloc de la pròpia vida de l’alumne/a (1997 -2012) i, per tant, de fets que li fossin significatius, afegint després esdeveniments succeïts en l’àmbit familiar o en l’entorn més proper i finalment sumant-hi esdeveniments històrics esdevinguts en el mateix període, el de la durada de les seves pròpies vides.

La part final d’aquesta pregunta obria les portes al segon nivell de construcció de l’operador contemporaneïtat: La relació de fets succeïts en una mateixa unitat temporal.

La pregunta 2, basada en la identificació d’imatges de parelles simultànies, augmentava la dificultat, passant a la identificació d’esdeveniments històrics de totes les èpoques i civilitzacions i, per tant, desvinculades de les pròpies vides. Al mateix temps aquesta pregunta, demanava a l’alumnat de datar les parelles identificades i d’establir relacions entre elles.

139

La pregunta 3 pretenia encara determinar el grau de domini dels dos primers nivells de construcció de l’operador. Demanava als noies i a les noies datar 10 notícies d’àmbits diversos i de dos períodes diferents (anys 60 i anys 2000). A més havien d’afegir alguna notícia pròpia i finalment relacionar-les.

140

La finalitat de la pregunta 4 era identificar un període històric, relacionar diverses notícies simultànies i finalment passar al tercer nivell de construcció de l’operador a partir de diverses històries de vida agrupades en dos blocs, el primer corresponent a la Segona Guerra Mundial i el segon al paleolític. A més calia explicar el període analitzat.

141

La pregunta 5 pretenia que els alumnes fossin capaços de relacionar 8 imatges corresponents a diverses realitats o situacions del nostre present per tal d’explicar-lo.

A més podien afegir qualsevol altre fet, situació, idea... que també caracteritza el món actual per tal de completar l’explicació.

142

Finalment la pregunta 6 pretenia arribar al darrer nivell en la construcció de l’operador, ja que es tractava d’aplicar a una altra realitat el sistema d’identificació i relació, per tal d’explicar a partir d’aquestes relacions un període, cultura, civilització, ... diferent a la pròpia. En aquest cas havien de projectar-se al futur, en concret a l’any 2050.

143

2- A partir de l’ús de múltiples recursos.

Per tal que l’enquesta permetés demostrar el domini de la contemporaneïtat i tenint present les diverses maneres de construir coneixement s’ utilitzaren diversitat de recursos, com quadres de simultaneïtat a la pregunta 1, imatges en la pregunta 2 i 5, notícies de premsa en la pregunta 3, històries de vida en la pregunta 4 i la descripció o narració en les preguntes 4, 5 i 6

3- Que atengués a tots els àmbits d’una realitat històrica.

Donat que l’enquesta havia de permetre relacionar esdeveniments simultanis, ja fossin dins d’una mateixa cultura civilització, ... o entre realitats simultànies d’arreu del món, es feia necessari atendre a la multiplicitat d’àmbits que estructuren una determinada realitat: societat, economia, política, tecnologia, art, creences.

Així, la pregunta 2, s’estructurà a partir d’ imatges corresponents a àmbits diferents per a cadascun dels períodes històrics plantejats i la pregunta 5 partia de múltiples imatges corresponents a política, societat, economia, tecnologia... del present arreu del món.

4- Que permetés vincular la comprensió de la contemporaneïtat a d’altres operadors del temps històric

Totes les preguntes es plantejaren de forma que permetessin obtenir informació no sols del domini de la contemporaneïtat, sinó també sobre la vinculació amb aquesta d’altres operadors del temps històric com ara la datació, la causalitat, el període, passat- present –futur, canvi i continuïtat...

5- Que permetés l’obtenció d’informació amb dades quantitatives i qualitatives.

Validació prèvia de l’enquesta

Abans d’aplicar l’enquesta al gran grup, es va passar a 5 alumnes de quart d’ESO. Aquests alumnes van ser escollits pel seu nivell acadèmic, el seu gènere i la seva procedència. L’objectiu era determinar-ne la fiabilitat, el temps de desenvolupament i les possibles dificultats de comprensió de les qüestions plantejades, per tal de portar a terme les correccions oportunes abans de la seva aplicació al conjunt de l’alumnat.

En la selecció dels 5 alumnes es tingué en compte el seu rendiment acadèmic general i de forma específica el seu rendiment en ciències socials durant el curs anterior, després de consultar-ho amb els tutors i tutores respectius i amb el seu professorat de ciències socials dels cursos anteriors.

144

Igualment s’escolliren 2 alumnes del grup de nivell 1, 2 alumnes del grup de nivell 2 i una alumna de procedència immigrada amb tan sols 3 anys a Catalunya. L’objectiu era determinar el nivell de dificultat de comprensió de les preguntes plantejades tenint en compte els diversos nivells de competència lingüística.

Per tot plegat, els 5 alumnes escollits foren:

-LF : Alumna amb un nivell acadèmic molt alt, amb una mitjana d’excel·lent i