Tractament de la informació i interpretació

Quivy i Van Campenhoudt (1997) exposen que una recerca no és mai un enfilall de tècniques estereotipades que s’apliquen mecànicament en ordre. La selecció, l’elaboració, l’ordenació dels mètodes de treball, el tractament de les dades i la seva interpretació varien d’una recerca a l’altra.

Segons aquests autors, en ciències socials existeixen dos esculls importants en les investigacions socials i educatives i que de fet són les dues cares d’una mateixa moneda: el cientifisme ingenu que imagina que pot establir veritats definitives i l’escepticisme que acaba negant tota possibilitat de coneixement científic.

150

Com ja he mencionat anteriorment, la meva recerca no té cap propòsit de generalització, ni pretén, en cap cas, establir veritat absolutes, però sí pretén ser una “investigació sistemàtica i autocrítica” com reclama Stenhouse (1998:28)

Quivy i Van Campenhoudt (1997) destaquen com a qualitats de la recerca la curiositat, l’autenticitat i el rigor.

La curiositat, com afirma Stenhouse (1998:29): “Es siempre peligrosa porque conduce a la innovación intelectual que arrastra tras de sí un presión en pro del cambio social”. Precisament aquesta curiositat permanent per saber, per esbrinar, per descobrir la meva pròpia pràctica docent és la que mou la present investigació.

Una bona investigació s’ha de cenyir sempre a l’autenticitat, ha de ser una recerca sincera de la veritat i això passa per una gestió precisa de les dades d’una forma sistemàtica, ordenada i rigorosa.

Eisenhart i Howe (1992) proposen cinc criteris de validesa científica d’una recerca tant quantitativa com qualitativa.

1- La concordança entre la qüestió investigada, els procediments emprats per a l’obtenció d’informació i les tècniques de tractament de les dades. 2- L’aplicació eficaç de la recollida de dades i de la seva anàlisi.

En relació a aquests dos criteris, considero que la metodologia portada a terme, basada en un model qualitatiu d’investigació – acció de tipus interpretatiu, aplicat a un estudi de cas, és la que millor s’ajusta al problema plantejat en aquesta recerca i a la consecució dels objectius de la mateixa, en tant, que com estudi de cas de la pròpia pràctica educativa, permet determinar l’eficàcia de la contemporaneïtat i el seu procés de construcció d’una forma naturalista, sistemàtica i continuada al llarg d’un curs acadèmic.

Per un altre costat, les dades recollides, bàsicament de tipus qualitatiu, permeten aquesta interpretació.

Com he explicat anteriorment, el doble qüestionari aplicat, els focus grup desenvolupats, l’observació participant, el diari d’aula i els treballs de l’alumnat, difícilment permeten obtenir dades quantificables objectivables.

Per contra el volum de dades obtingudes sí que permeten obtenir informació sobre el procés de construcció del concepte contemporaneïtat, valorar l’eficàcia de la metodologia educativa aplicada i comprovar el possible progrés de l’alumnat en relació a la comprensió històrica.

En aquest cas, com especificaré en l’anàlisi de les enquestes, he volgut establir un criteri quantitatiu de puntuació en funció de les respostes, amb la intenció d’observar el progrés grupal i individual de l’alumnat.

151

Així doncs, les dades qualitatives, han estat classificades segons els nivells de complexitat establerts per a la contemporaneïtat (identificar, relacionar, explicar, aplicar), segons la utilització de conceptes temporals relacionats amb la contemporaneïtat (especialment la simultaneïtat) i segons les dificultats presentades per l’alumnat en l’aplicació de la contemporaneïtat.

Al mateix temps, com deia, les respostes de les enquestes s’han traduït a una puntuació “objectivable”e n funció de l’aplicació dels nivells de complexitat de la contemporaneïtat, de la utilització d’altres operadors temporals, de l’estructura dels textos presentats, … Aquestes dades numèriques s’han aplicat a un programa informàtic per tal de quantificar els resultats, convertir-los en percentatges i establir les comparacions oportunes entre enquestes.

En definitiva, considero que aquesta gestió de les dades, m’ha permès una recollida sistemàtica i continuada durant un curs escolar, una anàlisi rigorosa i eficaç de les dades i una interpretació adequada de les mateixes per extreure’n conclusions.

3- Ètica i respecte pels participants de la investigació.

El fet que el propi investigador sigui el seu professor ha permès d’una banda una major facilitat en l’aproximació als participant, de manera que el meu coneixement previ del grup i, de bona part de l’alumnat, m’ha facilitat una tasca que d’altra manera hagués estat molt més complexa i complicada.

Al mateix temps, el respecte mutu i la normalitat “d’aula” en que s’ha desenvolupat la recerca certament ens ha facilitat la tasca i ha permès uns recerca autèntica, sobre el terreny, amb informacions reals i problemes reals. En tot moment es va informar l’alumnat del què consistiria la investigació i s’explicità, òbviament, que es gestionaria la informació obtinguda de forma anònima i acurada.

Val a dir que cap dels alumnes va mostrar reticències per desenvolupar la investigació, el fet que formés part dels continguts i de les tasques a desenvolupar durant el curs no sols va suposar cap problema, sinó que, contràriament, va motivar l’alumnat a participar d’una nova manera d’aprendre història des de la contemporaneïtat.

4- Coherència amb el cos de coneixement construït per la didàctica de les ciències socials i la tradició teòrica.

El desenvolupament de la present investigació es cenyeix, com he desenvolupat en els fonaments teòrics i metodològics de la recerca, al cos de coneixement elaborat des de la historiografia i des de la didàctica de les ciències socials, tant pel que respecte a la metodologia d’investigació pròpia d’aquest camp, com de les investigacions relatives al temps històric i de la contemporaneïtat.

152

5- L’acompliment global dels quatre criteris anteriors.

En aquest sentit considero que la meva recerca parteix del respecte i consideració absoluta per l’alumnat investigat, se sustenta en el cos de coneixement construït per la història, la historiografia, la didàctica de les ciències socials i la investigació educativa, mostra una gran coherència interna entre el problema de la recerca, els objectius, la metodologia i els instruments d’investigació i, finalment, realitzo una gestió de les dades eficaç, autèntica i rigorosa.

En definitiva, considero que es tracta d’una recerca on la pròpia aula ha esdevingut un autèntic laboratori per a la comprovació de la teoria de la didàctica de les ciències socials referida al temps històric i de la meva aportació a la mateixa, en relació a la contemporaneïtat.

Perquè com diu Elliott (2000: 30): “Pienso que se puede elaborar teoría tanto desde el punto de vista de la ciencia como desde la práctica”.

153

Segona Part

Procés de recerca sobre la

contemporaneïtat.

Situació inicial i intervenció

Didàctica.

154