L’àmbit patrimonial

El punt de partida de l’actuació del guardador de fet és que sempre ha de ser en benefici de la persona en guarda (art. 325-3.1). La intervenció del guardador “tenint cura” de la persona que necessita protecció, si bé és voluntària, haurà d’estar presidida sempre pel benefici d’aquesta persona que resta sota la seva guarda. Per això, la interpretació que

cal fer de la frase “[s]i n’assumeix la gestió patrimonial, s’ha de limitar a fer actes d’administració ordinària” de l’esmentat art. 325-3.1 no s’ha d’interpretar en el sentit ni que la gestió patrimonial sigui excepcional ni tampoc que el guardador sigui lliure de decidir si assumeix o no l’esfera patrimonial de la persona que estarà en guarda. El que succeeix és que, d’alguna manera, el legislador pressuposa que les persones que disposen de patrimoni es trobaran poc sovint en una situació de necessitat que justifiqui la guarda de fet. No obstant, si s’esdevé així, el guardador ha de tenir cura de la persona en tots els seus àmbits, tant el personal com el patrimonial, sense que pugui obviar els interessos econòmics.

Els “actes” que pot realitzar el guardador amb relació al patrimoni de la persona en guarda no són qualsevol tipus d’actes, sinó que la seva legitimació queda restringida a l’administració ordinària18. Per consegüent, d’entrada estan vedats al guardador els actes de disposició i els d’administració extraordinària, com ara l’atorgament de contractes d’arrendament de termini llarg. No obstant, pot realitzar actes de transcendència econòmica no irrellevant segons quin sigui el patrimoni de la persona en guarda, com ara cobrar els arrendaments existents de què sigui titular aquella.

Tanmateix, la realització d’actes jurídics pel guardador de fet topa amb la problemàtica de l’acreditació de la seva condició, per tant, de l’acreditació de la seva legitimació per a immiscir-se en l’esfera jurídica de la persona en guarda sense haver estat designat per a cap càrrec tutelar ni tenir poder de representació. Algun autor ha proposat recórrer a l’acta de notorietat19, però planteja certament molts problemes per al notari que ha de constatar la causa d’incapacitació que concorre en la persona i la mateixa condició del guardador. Únicament si existeix alguna resolució judicial –la que estabilitza les

18 _{Per exemple, segons la SAP Huelva 4.3.2009 (JUR 275451), el guardador de fet podria rebre les}

pensions de què fos beneficiària la persona en guarda i aplicar el seu import en tot o en part a mantenir-la. Segons la SAP Valladolid, sec. 3ª, 1.2.2005 (AC 550), el guardador té legitimació per al rescat d’un pla de pensions per a dedicar-lo al sosteniment de la persona en guarda. L’art. 145 de la Llei aragonesa de dret de la persona contempla també únicament els actes d’administració, però afegeix: “La realización de estos actos comporta, frente a terceros, la necesaria representación legal”, la qual cosa suposa el reconeixement ex ante de facultats representatives al guardador.

19 _L

EÑA FERNÁNDEZ, Rafael, “El tráfico jurídico negocial y el discapacitado”, a La protección jurídica de discapacitados, incapaces y personas en situaciones especiales, Madrid, 2000, pàg. 208 seg. Vegeu les reflexions al respecte de FÁBREGA RUIZ, La guarda de hecho y la protección, pàg. 20 seg.

funcions del guardador, paradigmàticament (infra, subapartat 4.4)– el guardador podrà acreditar sense problemes la seva condició. Una altra solució que s’ha proposat és que el jutge lliuri al guardador un certificat acreditatiu de la guarda de fet20. Més fàcil és el cas dels directors de centres residencials a Catalunya que, d’acord amb el Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials21, esdevenen guardadors, de manera que és suficient si demostren que són els directors del centre on la persona està ingressada. Finalment, cal tenir en compte que d’acord amb l’art. 38.6 de la Llei del Registre Civil, l’existència de la guarda de fet pot ser objecte d’anotació al Registre civil22.

Si el guardador pot acreditar, davant tercers, la seva legitimació per a exercir funcions tutelars, és de destacar que, d’acord amb la Disposició Addicional única, apartat 3, de la Ley 1/2009, de 25 de març, de reforma de la Ley de 8 de junio de 1957, sobre el

Registro Civil, en materia de incapacitaciones, el guardador de fet està legitimat “para

solicitar y obtener de los organismos públicos la información jurídica y económica de relevancia patrimonial y contable que resulte de interés para el ejercicio de sus funciones”23.

Cal plantejar-se quina eficàcia tenen els actes que realitza el guardador de fet. La LTIT preveia al seu art. 94 que "[e]ls actes realitzats pel guardador de fet en interès del menor o del presumpte incapaç no poden ésser impugnats si redunden en utilitat d’aquests darrers", però aquesta norma no es va incorporar al Codi de Família i tampoc no hi ha equivalent al Llibre II del CCCat. El guardador, en tant que no ocupa cap càrrec tutelar i simplement exerceix de facto determinades funcions tutelars, està mancat de legitimació en l’esfera jurídica del guardat: no és el seu representant legal i, per tant, aquests actes haurien de ser nuls si s’apliqués immediatament l’art. 1259 CC espanyol. No obstant, es

20 _S

ALAS MURILLO, Sofía de, Responsabilidad civil e incapacidad, Valencia, 2003, pàg. 253; PÉREZ

MONGE, Marina, “Regulación de la guardia de hecho en la Ley de Derecho de la Persona de Aragón”, a SALAS MURILLO (coord.), Hacia una visión global, pàg. 366. Vegeu, també, JIMÉNEZ

MUÑOZ, Francisco Javier, “Breves observaciones acerca de la guarda de hecho, en el derecho común y los derechos catalán y aragonés”, a SALAS MURILLO (coord.), Hacia una visión global, pàg. 640-642.

21 _{Vegeu infra nota 28.}

22 _{Al dret aragonès, la Junta de Parientes pot justificar la condició de guardador de fet, segons}

disposa l’art. 145.2 de la Ley de derecho de la persona.

23 _{Al respecte, R}

IVERA ÁLVAREZ, Joaquín María, “¿Realiza el guardador de hecho una función que le legitima para la obtención de información jurídica y económica de los organismos públicos?”, a SALAS MURILLO (coord.), Hacia una visión global, pàg. 997 seg.

pot arribar a una solució equivalent amb l’aplicació analògica de la regla prevista per a la tutela i l’apoderament a l’art. 222-46, en funció de la qual els actes realitzats amb autorització judicial o dins de l’àmbit del poder no resulten impugnables; en el cas del guardador, caldrà entendre que si són actes d’administració ordinària i en benefici de la persona en guarda –és a dir, que evitin una pèrdua patrimonial o suposin un guany o bé que satisfacin alguna necessitat de la persona–, els actes seran inimpugnables24. Que l’actuació del guardador sigui en benefici de la persona en guarda no significa un judici de valor sobre la intenció del guardador en dur-los a terme, sinó que cal atendre a si, situats en l’exercici sense càrrec de determinades funcions tutelars, tals actes entrarien en l’abast de la "representació" en cas que el guardador estigués investit d’un càrrec tutelar amb el límit que es tracti d’administració ordinària25. En definitiva, s’ha d’entendre com a benefici patrimonial. En concret, no s’ha de recórrer al concepte d’utilitat del pagament de l’art. 1163.1 CC espanyol amb relació al pagament fet al creditor incapaç. La valoració de la utilitat de l’acte ha de ser global, en el sentit que l’acte s’ha de mesurar en la seva integritat, i per tant la possibilitat o no d’impugnació ha de ser total, sense que es pugui pretendre destil·lar només aquells aspectes purament beneficiosos per a impugnar la resta. L’acte del guardador en la seva integritat ha de ser o no impugnable atenent a la seva naturalesa –administració ordinària– i al benefici per a la persona en guarda26.

En conseqüència, els actes que no siguin d’administració ordinària o que no siguin beneficiosos per a la persona en guarda podran ser impugnats, i evidentment qualsevol acte si no concorria el supòsit de fet habilitador de l’actuació del guardador de fet, és a dir, que no es tractés d’una persona que necessités cura immediata per estar desatès pels seus guardadors legals. La impugnació és una facultat que pot exercir tant el menor com la persona afectada per la causa d’incapacitat, en assolir la plena capacitat d’obrar, i pel representant legal que nomeni el jutge ex art. 225-5.1 o que ja tingués i en realitat estigués exercint les seves funcions amb normalitat. Facultat que, com resulta obvi, pot no ser exercida, amb la qual cosa l’acte acabarà esdevenint ferm. I si la persona en guarda, malgrat tot, no és declarada incapaç i conserva tota la seva capacitat d’obrar, com

24 _{La mateixa solució la defensa S}

ANCHO GARGALLO, com. art. 256 CF, pàg. 1041, però per aplicació analògica de l’art. 304 del Codi civil espanyol.

25 _{Vegeu, en aquest sentit, B}

ERCOVITZ RODRÍGUEZ-CANO,ob. cit., pàg. 790.

26 _M

ORENO QUESADA, ob. cit., pàg. 329; BERCOVITZ RODRÍGUEZ-CANO, ob. cit., pàg. 391; ROGEL

VIDE, "De la guarda de hecho", pàg. 867-868; NÚÑEZ MUÑIZ, Carmen, “La guardia de hecho”, Revista de Derecho Privado, 1999, pàg. 440.

assenyala BERCOVITZ27,caldrà aplicar plenament l’art. 1259 CC espanyol, i l’acte podrà ser

objecte de ratificació. Qui estigui interessat en l’eficàcia o la ineficàcia de l’acte del guardador haurà d’acreditar que és o no és un acte d’administració ordinària i beneficiós o no per a la persona guardada, ja que no existeix cap presumpció legal que alteri les normes de la càrrega probatòria.