2.4 Règim jurídic
CAPÍTOL 4: LES ALTRES INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ DE LA PERSONA
4. La protecció patrimonial de la persona discapacitada o dependent: el patrimoni protegit
4.5. L’extinció dels efectes jurídics de la declaració de desemparament
El legislador català no contempla directament l’extinció de la declaració de desemparament, sinó que aborda aquesta qüestió des de la perspectiva de l’extinció de les concretes mesures de protecció adoptades arrel de la declaració de desemparament. En concret, l’art. 124 LDOIA enumera les següents:
a) Adopció.
b) Assoliment de la majoria d’edat, emancipació o habilitació d’edat. c) Resolució judicial civil ferma.
d) Constitució de la tutela.
e) Acord de l’òrgan competent que declara que han desaparegut les circumstàncies que havien donat lloc a l’adopció de la mesura.
f) Mort o declaració de defunció de l’infant o l’adolescent.
A més, l’art. 130 LDOIA contempla une seguit de causes d’extinció de la mesura de l’acolliment familiar: la mort, incapacitat o voluntat de la família o la persona acollidora, i per voluntat de l’adolescent; en aquests casos cal establir seguidament la mesura de protecció que escaigui en benefici de l’infant o l’adolescent.
Totes aquestes mesures suposen que o bé el menor s’integra en una nova família (l’adopció) o resta sota tutela, que triomfa la via judicial instada pels familiars o tutor contra la declaració de desemparament, o que han desaparegut les circumstàncies que van motivar la declaració de desemparament i així ho acorda l’entitat competent. A banda, com que el desemparament es refereix a menors, l’assoliment de la majoria d’edat implica igualment l’extinció dels efectes derivats la declaració de desemparament. En sentit propi, doncs, la declaració de desemparament només s’extingeix per dos motius: per resolució judicial que dóna lloc a la impugnació realitzada per qui tenia la guarda del menor, i per
resolució de la pròpia administració arran de la desaparició de les circumstàncies que la van motivar.
BIBLIOGRAFIA
ALONSO PÉREZ, Mariano, "El patrimonio de los hijos sometidos a la patria potestad", RDP,
1973, p. 7 a 39
ARENAS GARCÍA, Rafael, “Dimensión internacional de la tutela por ministerio de la ley”,
Revista Jurídica de Catalunya, 1998-III, p. 378 i seg.
ARROYO I AMAYUELAS, Esther: "Les institucions civils de protecció relatives a la incapacitat d'obrar", a BADOSA COLL, Ferran (director): Manual de Dret Civil Català, Marcial Pons, Madrid - Barcelona, 2006, p. 551-569
BADOSA COLL, Ferran (dir.), Manual de dret civil català, Madrid-Barcelona, 2003
BAUER, Andreas, § 1896, Rn 2, a PRÜTTING, Hans, WEGEN, WEINREICH, Gerhard Gerd (ed.),
BGB Kommentar, Köln, 2010
BERCOVITZ RODRÍGUEZ CANO, Rodrigo, Comentarios a las reformas del Derecho de Familia,
Vol. II, arts. 164 a 166, p. 1102 a 1124, Ed. Tecnos,Madrid, 1984.
BERCOVITZ RODRÍGUEZ-CANO, Rodrigo, "De la guarda de hecho", a Comentarios a las
reformas de nacionalidad y tutela, Madrid, 1986, p. 788 i seg.
BOSCH CAPDEVILA, Esteve, La administración de los bienes de los hijos en el «Codi de
Família», Barcelona, Bosch - Centro de Estudios Registrales de Cataluña (coed.) 1999
CASTÁN VÁZQUEZ, José Mª, La patria potestad, Ed. Revista de Derecho Privado, Madrid, 1960
CASTILLO TAMARIT, José, "Reflexiones sobre la modificación del Código Civil en materia de patria potestad", RDN, nº 12, Abril-Junio 1981
COUTO GÁLVEZ, Rosa Mª de, “De la guarda de hecho”, a RAMS ALBESA, Joaquín (coord.),
DE LA IGLESIA MONJE, Isabel, “Impugnación de la declaración de desamparo de menores y
su posible reinserción en la familia biológica”, Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, 2010, p. 297 i seg.
DELGADO ECHEVERRÍA, Jesús (dir.), Manual de derecho civil aragonés, Zaragoza, 2006
EGEA FERNANDEZ, Joan, "El mecanismo de la representación legal en la Ley de 24 de octubre
de 1983 de reforma del Código civil en materia de tutela", RJC, 1986, p. 57 i ss,
EGEA FERNÁNDEZ, Joan, "La protecció de menors a Catalunya. Els diferents règims de
protecció (propostes de nova regulació)", V Jornades de dret català a Tossa, Barcelona 1990, p. 161 i ss.
EGEA FERNÀNDEZ, Joan, “La doctrina constitucional sobre la oposición judicial a la
declaración de desamparo hecha por la entidad pública. (Sobre las SSTC 298/1993, de 18 de octubre, y 260/1994, de 3 de octubre)”, a Derecho Privado y Constitución, 1995, núm. 5, p. 274 i ss.
EGEA FERNÁNDEZ, Joan, “La protecció dels menors a Catalunya. Els diferents règims de protecció (Propostes de nova regulació)”, a Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (coord.), Materials de les V Jornades de Dret Català a Tossa, Barcelona, 1990, pàg. 210 i ss.
EGEA FERNÁNDEZ, Joan, FERRER RIBA, Josep (dir.), Comentaris al Codi de Familia, a la Llei
d’Unions Estables de Parella i a la Llei de Situacions Convivencials d’Ajuda Mútua, Madrid,
2000
FÁBREGA RUIZ, Cristóbal Francisco, “Realidad y nuevos horizontes de la guarda de hecho
de las personas con autogobierno limitado”, a SALAS MURILLO, Sofía de (coord.), Hacía una
visión global de los mecanismos jurídico-privados de protección en materia de discapacidad, Zaragoza, 2010.
FERNÁNDEZ GALBÍS, Eduardo, "Supuestos especiales de enajenación de los bienes inmuebles
del hijo menor de edad sometido a patria potestad", a La Reforma del Derecho de Familia, p. 309 a 315, Jornadas hispalenses sobre la Reforma del Derecho de Familia, 1982
FERNÁNDEZ MASIÁ, Enrique, “Las entidades pública y la protección de los menores
extranjeros en España”, Actualidad Civil, 1998-II, p. 434 i ss.
FERRER RIBA, Josep, “Derechos del menor, relaciones familiares y potestades públicas para la
protección de la infancia y la adolescencia en Cataluña”, DPyC 1995, vol. 7, p. 31-85;
GARCÍA-RIPOLL MONTIJANO, Martín, “La nueva legislación alemana sobre la tutela o
asistencia (Betreuung) de los enfermos físicos y psíquicos: otro modelo”, Actualidad Civil, 1999, p. 554 i ss.
GARRIDO MELERO, Martín, La intervención notarial en la nueva regulación de la potestad del
padre y de la madre y la tutela en Cataluña, separata de La notaria, 1997
GARRIDO MELERO, Martín: Derecho de Familia. Un análisis del Código de Familia y de la
Ley de Uniones Estables de pareja de Cataluña y su correlación con el Código Civil,
Marcial Pons, Madrid - Barcelona, 1999
GETE-ALONSO Y CALERA, Mª del Carmen, SOLÉRESINA, Judith y YSÀS SOLANES, Maria,
Derecho de la persona vigente en Cataluña, 2ª ed., Valencia, 2008.
GETE-ALONSO Y CALERA, Mª del Carmen: "El patrimonio protegido de la persona
discapacitada o dependiente. Una primera lectura de su regulación en el Libro II del Código Civil de Cataluña" (ponència presentada en el V Congrés de Dret Civil Català,
Tarragona, 2009; en premsa)
GIMÉNEZ SALINAS, Esther, "Protecció de menors", en Comentaris sobre l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya, vol. II, Barcelona 1988, p. 169 i ss.
GONZÁLEZ BOU, Emilio, «Administración y disposición de los bienes de los menores adquiridos
por título gratuito en Catalunya. Examen especial del art. 66.1 del Código de Sucesiones de Catalunya», La Notaria, 1994-3, p. 39 i ss.
GONZÁLEZ LAGUNA, Miguel, "Bienes de menores y Registro de la Propiedad", RCDI nº 570, sept.-oct. 1985 , p 1177 a 1195.
JIMÉNEZ MUÑOZ, Francisco Javier, “Breves observaciones acerca de la guarda de hecho,
en el derecho común y los derechos catalán y aragonés”, a SALAS MURILLO, Sofía de
(coord.), Hacía una visión global de los mecanismos jurídico-privados de protección en
materia de discapacidad, Zaragoza, 2010.
JOU MIRABENT, Lluís, “Les relacions paterno-filials en el futur Codi de Família de Catalunya”, a
AA.VV., Materials de les vuitenes Jornades de Dret Civil a Tossa, 1994, València, Tirant lo Blanch, 1996, p. 109-129;
LARRONDO LIZARRAGA, Joaquín: "Notas sobre la administración y disposición de los bienes
fiduciarios ante el Registro, a NASARRE AZNAR, Sergio - GARRIDO MELERO, Martín: Los
patrimonios fiduciarios y el trust, Colegio Notarial de Cataluña - Marcial Pons, Madrid -
Barcelona, p. 695-714
LEÑA FERNÁNDEZ, Rafael, “El tráfico jurídico negocial y el discapacitado”, a La protección
jurídica de discapacitados, incapaces y personas en situaciones especiales, Madrid, 2000
LINACERO DE LA FUENTE, Mª Asunción, Régimen patrimonial de la patria potestad",Ed. Montecorvo, Madrid, 1990
LLAMAS POMBO, Eugenio, El patrimonio de los hijos sometidos a la patria potestad, Ed. Trivium S.A., Madrid, 1993
LLEBARÍA SAMPER, Sergio, “El desamparo de menores en el Derecho catalán”, Tribunal,
1992-I.
MARTÍNEZ DÍE, Rafael: "Algunos puntos críticos en la regulación del patrimonio
especialmente protegido del discapacitado", a NASARRE AZNAR, Sergio –
GARRIDO MELERO, Martín, Los patrimonios fiduciarios y el trust, Colegio Notarial de
MORENO QUESADA, Bernardo, "El curador, el defensor judicial y el guardador de hecho",
Revista de Derecho Privado, 1985, p. 326 i ss.
MUÑIZ ESPADA, Esther: "Trust y patrimonio protegido de las personas con discapacidad", a
NASARRE AZNAR, Sergio - GARRIDO MELERO, Martín, Los patrimonios fiduciarios y el trust,
Colegio Notarial de Cataluña - Marcial Pons, Madrid - Barcelona, p. 283-295
NÚÑEZ MUÑIZ, Carmen, “La guarda de hecho”, Revista de Derecho Privado, 1999.
PALANDT/DIEDERICHSEN, Uwe, Bürgerlichen Gesetzbuch, München, 2011
PARRA LUCÁN, María Ángeles, “El régimen de la tutela e instituciones tutelares en el
derecho catalán (2)”, Revista jurídica de Castilla - La Mancha, 1994, núm. 21
PAU PEDRÓN, Antoni: "El patrimonio fiduciario desde la perspectiva registral", a NASARRE
AZNAR, Sergio - GARRIDO MELERO, Martín, Los patrimonios fiduciarios y el trust, Colegio
Notarial de Cataluña - Marcial Pons, Madrid - Barcelona, p. 671-694
PAU PEDRÓN, Antonio, "La nueva regulación alemana sobre patria potestad", ADC, 1982, t.
35, Fascículo 3, p. 723 a 749
PÉREZ MONGE, Marina, “Regulación de la guardia de hecho en la Ley de Derecho de la Persona de Aragón”, a SALAS MURILLO, Sofía de (coord.), Hacía una visión global de los
mecanismos jurídico-privados de protección en materia de discapacidad, Zaragoza, 2010
PRADA GONZÁLEZ, José Mª De, "La patria potestad tras la reforma del Código Civil", RDN, 1982-1, nº 117 i 118, p 261 a 290
PUIG I FERRIOL, Lluís - ROCA I TRIAS, Encarna: Institucions del dret civil de Catalunya, vol. II
(Dret de la persona i dret de família), Tirant lo Blanch, València, 2005
QUESADA GONZÁLEZ, María Corona, La tutela y otras instituciones de protección de la
RAUSCHER, Thomas, Familienrecht, Heidelberg, 2008
RICO PEREZ, Francisco, La protección de los menores en la Constitución y en el Derecho civil, Madrid, 1980
RIVERA ÁLVAREZ, Joaquín María, “¿Realiza el guardador de hecho una función que le
legitima para la obtención de información jurídica y económica de los organismos públicos?”, a SALAS MURILLO, Sofía de (coord.), Hacía una visión global de los mecanismos
jurídico-privados de protección en materia de discapacidad, Zaragoza, 2010
RIVERA ÁLVAREZ, Joaquín María, “Eficacia de los actos patrimoniales realizados por el
guardador de hecho”, NUL. Estudios sobre invalidez e ineficacia, 2006
ROGEL VIDE, Carlos, "De la guarda de hecho", a MINISTERIO DE JUSTICIA, Comentario del
Código civil, t. I, Madrid, 1991
ROGEL VIDE,Carlos, La guarda de hecho, Madrid, 1986
SALAS MURILLO, Sofía de, Responsabilidad civil e incapacidad, Valencia, 2003
SANCHO GARGALLO, Ignacio, “Tutela y demás instituciones tutelares”, a Jornadas sobre el
Código de Familia y la Ley de Uniones Estables de Pareja, separata de La notaria, 1999, p.
187-213
SANCHO GARGALLO, Ignacio, com. art. 253, a EGEA FERNÁNDEZ, Joan, FERRER RIBA, Josep
(dir.), Comentaris al Codi de Familia, a la Llei d’Unions Estables de Parella i a la Llei de
Situacions Convivencials d’Ajuda Mútua, Madrid, 2000
SAURA MARTINEZ, Fernando, Incapacidad y tuición, Madrid, 1986
SUÁREZ SÁNCHEZ VENTURA, José Mª- MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Fernando, "Los actos de
disposición de bienes de menores sometidos a la patria potestad en el Código Civil", RDP, 1981-2, p. 851 a 891
URIBE SORRIBES, Antonio, "La representación de los hijos", AAMN, 1982, pp. 262 y ss.
VARGAS CABRERA, Bartolomé, La protección de menores en el ordenamiento jurídico, Granada, 1994
VENTOSO ESCRIBANO, Adolfo La representación y disposición de los bienes de los hijos, Ed.
Colex, Madrid, 1989