1. • Ciutadania europea: permet als habitants
dels països de la Unió Europea viure, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE.
• Euro: moneda que comparteixen molts països
de la UE.
2. RG.
3. Els països de la Unió Europea tenen per objectiu
millorar l’economia i la societat.
4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans
de la UE i aprova les lleis.
Consell de la Unió Europea. Aprova les lleis. Comissió Europea. Governa la UE i decideix
en què es gastarà els diners de la Unió.
Tribunal de Justícia. S’ocupa que es respecten
les lleis de la UE.
5. Parlament Europeu: eurodiputats.
Consell de la Unió Europea: ministres. Comissió Europea: comissaris. Tribunal de Justícia: jutges.
6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya,
Portugal i Itàlia, entre altres.
7. L’euro és important perquè entre els països
que l’utilitzen no s’ha de canviar de moneda, cosa que facilita els intercanvis.
Fitxa 19
1. • Immigrant: persona que arriba a un lloc a viure.
• Natalitat: nombre de bebés que naixen en un any.
• Mortalitat: nombre de persones que moren
al llarg d’un any.
• Emigrant: persona que se’n va d’un lloc per
viure en un altre.
2. Classificació de la població. Per sexe: dones
i homes.
Per edat: joves, adults i ancians.
Per activitat: població activa i població inactiva; i dins de l’activa, ocupada i desocupada.
Fitxa 20
1. • La natalitat va ser de 240 bebés i la mortalitat
de 37 persones.
• Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants. • La població de la Pobla va augmentar ja que
hi van nàixer més bebés que persones hi van morir,
2. A Espanya la població no està repartida
de manera desigual. Falsa.
Les zones molt poblades es troben a l’interior. Falsa.
Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses. Verdadera.
A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants. Verdadera.
Les oracions correctes serien: A Espanya la població està repartida de manera desigual. Les zones molt poblades es troben a la costa.
Fitxa 21
1. • Sector primari: agrupa les activitats
que obtinguen productes que puguen utilitzar-se directament o que s’utilitzen com a matèries primeres per a la indústria.
• Sector secundari: agrupa els treballs
que transformen les matèries primeres en productes elaborats.
• Sector terciari: agrupa els treballs que no
produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones.
2. RG. D’esquerra a dreta: secundari, terciari,
primari.
3. • Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre
productes vegetals. Sector primari.
• Pesca: captura de peixos i mol·luscos de les
aigües superficials i marines. Sector primari.
4. • La matèria primera necessària per a elaborar
formatge és la llet.
• A les fàbriques es transforma la llet en formatge.
• Es du als establiments comercials perquè es venga.
5. El treball en cadena significa que cada treballador
s’especialitza en una part del procés industrial.
6. El sector terciari és el que ocupa més persones.
Verdadera.
El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se. Verdadera.
A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones. Falsa.
El transport és el trasllat de productes i passatgers. Verdadera.
L’oració correcta seria: A Espanya, el comerç és el servei en què treballen més persones.
Bloc 4
Fitxa 22
1. Els historiadors són les persones que investiguen
els esdeveniments ocorreguts en el passat. Treballen amb ells científics com els geògrafs i els arqueòlegs.
2. És una empremta del passat que ha perviscut
al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita) i un quadre (font gràfica).
3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC
i 450 dC.
4. Els fets successius són els que tenen lloc un
darrere d’un altre i els fets simultanis són els que es produeixen al mateix temps.
Fitxa 23 1. (2) edat antiga. (5) edat contemporània. (3) edat mitjana. (1) prehistòria. (4) edat moderna.
2. El període més llarg va ser la prehistòria i el més
curt, l’edat contemporània.
3. RG. Seguint la línia del temps: prehistòria, edat
antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.
• RG. Prehistòria, aparició de l’ésser humà; edat antiga, invenció de l’escriptura; edat mitjana, fi de l’Imperi romà; edat moderna, descobriment d’Amèrica; edat contemporània, Revolució Francesa.
Fitxa 24
1. Paleolític. Vivien a l’aire lliure, en coves o en
cabanes. S’alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruites silvestres. Estaven organitzats en tribus i es repartien les tasques.
Neolític. Vivien en aldees. S’alimentaven dels
productes que cultivaven i dels animals que criaven. Els homes i dones s’anaren especialitzant en un treball.
Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van
convertir en poblats i més tard en ciutats. S’alimentaven de l’agricultura i la ramaderia. Les ciutats tenien un cap i guerrers, també van aparéixer nous oficis, com l’artesania.
2. • Molí de mà: invent. Neolític.
• Foc: descobriment. Paleolític. • Arada: invent. Edat dels metalls.
3. La ceràmica va aparéixer en el neolític i va ser
molt important ja que en els gerros es guardava i es conservava la collita, en les olles es cuinava, i en els plats i bols es menjava i es bevia.
Fitxa 25
1. Pintura rupestre significa ‘pintura a les roques’. 2. Representen animals com mamuts, cavalls…
Zona cantàbrica.
Representen persones dansant, caçant o recol·lectant. Zona llevantina.
Són esquemàtiques i d’un sol color. Zona llevantina.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors. Zona cantàbrica.
3. Un monument megalític és un monument construït
amb grans pedres anomenades megàlits.
4. RG. D’esquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen. Fitxa 26
1. RG.
2. • Les cases són circulars.
• Les cases estan disposades de forma desordenada.
• Es tracta d’un poblat celta.
Fitxa 27
1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: temple,
teatre, muralla, acròpolis, àgora.
2. • Els fenicis van arribar a la Península per
comerciar amb els pobles que la poblaven. • Els fenicis intercanviaven adorns d’or i plata,
ceràmica, ivori o seda.
• Els cartaginesos es van instal·lar a les antigues colònies fenícies. Fitxa 28 1. RG. 2. (2) Interior de la Península. (1) Costa mediterrània. (3) Nord peninsular.
3. Els romans van organitzar el territori d’Hispània
en cinc províncies: Bètica, Tarraconense, Gal·lècia i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un
Fitxa 29
1. La societat romana estava composta per esclaus
i persones lliures. Entre les persones lliures hi havia patricis i plebeus.
2. La imatge de l’esquerra és una insula. Hi vivien
les persones pobres.
La imatge de la dreta és una domus. Hi vivien les persones riques.
3. • Amfiteatre.
• Circ. • Temple.
Fitxa 30
1. Els primers pobladors de Canàries van arribar
des del nord-est d’Àfrica.
2. • Les coves estaven situades als penya-segats
de la costa o als barrancs.
• Dins de les coves es van trobar molins de pedra, d’oli, agulles d’os, grinyols de ceràmica, sarrons de pell…
• Hi pintaven animals, figures humanes i formes geomètriques.
3. • Els poblats se situaven en llocs plans.
• Les cases eren de pedra.
• El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra.
4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl
i porcs amb ullals. Verdadera.
Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio. Verdadera.
Recol·lectaven arrels i fruites silvestres i recollien fusta. Verdadera.
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall. Falsa.
L’oració correcta seria: Per a treballar la terra no utilitzaven ferramentes de metall, ja que a Canàries no hi havia metalls.
5. Els guanartemes i els menceys era com
s’anomenaven els caps de territoris extensos a Gran Canària i a Tenerife.
6. Els aborígens canaris coneixien l’escriptura,
se sap perquè a Lanzarote, Gran Canària i Hierro es conserven textos gravats en pedra.
7. La imatge de l’esquerra és un gravat
i la de la dreta, una ceràmica aborigen.
Bloc 2
Fitxa 1
1. • Una galàxia és una concentració d’estrelles,
planetes, gasos, pols…
• Perquè si es mira al cel a la nit es pot vore una
banda ampla de color blanc, com si fóra un camí de llet.
• Forma d’espiral amb diversos braços. • Està formada per més de 200.000 milions
d’estrelles. • Al Braç d’Orió.
2. Sol, Lluna, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Urà,
Júpiter, Saturn i Neptú.
3. Planetes pròxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra
i Mart.
Planetes allunyats del Sol: Júpiter, Saturn, Urà
i Neptú.
4. Moviment de rotació: el planeta gira sobre
si mateix.
Moviment de translació: el planeta es trasllada al voltant del Sol.
5. La Lluna.
6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lleó,
Andròmeda, el Triangle, el Drac, etc.
Fitxa 2
1. • Una projecció cartogràfica és la representació
de la Terra en un pla. • Cilíndrica, cònica i azimutal. • La projecció azimutal.
2. RG. Dalt a l’esquerra, la rosa dels vents;
a l’esquerra baix, l’escala; a la dreta dalt, la retolació i a la dreta baix, la llegenda.
3. • En la projecció de Peters, Àfrica apareix més
gran que Europa. En canvi, en la projecció de Mercator, Europa i Àfrica tenen una grandària molt semblant.
• En la projecció de Mercator.
Fitxa 3
1. • Un fòssil es forma per les restes d’un organisme
viu que s’ha petrificat.
• Els paleontòlegs. Indiquen com eren les condicions ambientals d’una zona.
• Les icnites són roques en les quals han quedat impreses les petjades dels dinosaures.
• A La Rioja, Terol i Sòria.
2. Pissarra: argila. Marbre: calcària. Quarsita: gres. 3. Carbó. Roca sedimentària. De restes d’éssers
vius. S’empra per a obtindre energia.
Petroli. Roca sedimentària. De restes d’éssers
vius. S’empra per a obtindre energia.
4. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix
els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.
Fitxa 4
1. • Una ria és una vall fluvial inundada per l’aigua
del mar.
• Al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia.
• RM. L’alumne pot fer referència a l’extensió de la ria i al fet que està envoltada de penya-segats.
2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: arxipèlag,
badia, delta, golf, cap, platja, illa.
3. • Un cap és un ixent de terra al mar i un golf és
un entrant de mar a la terra.
• Una illa és un tros de terra envoltada d’aigua i un arxipèlag és un conjunt d’illes.
4. • Costa atlàntica • costa mediterrània • costa
mediterrània • costa atlàntica • costa mediterrània.
5. RL. L’alumne pot anomenar les ries de Formosa
i d’Aveiro a Portugal.
Fitxa 5
1. • La persona que estudia el temps.
• RM. Revisa i analitza les dades atmosfèriques. • Feia calor intensa i les pluges eren molt
escasses.
• Perquè Xavier va advertir que s’aproximava un temporal i s’hi van prendre les mesures necessàries a temps.
2. És l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment
determinats.
3. Un termòmetre mesura la temperatura de l’aire.
Un pluviòmetre mesura les precipitacions que cauen cada dia al depòsit.
4. • Al sud, Ceuta, Melilla i Canàries.
• A Galícia, País Basc, Castella i Lleó, sud d’Aragó i Catalunya.
• Estarà núvol.
• Moderats.
• Moderats al nord i fluixos al sud.
Fitxa 6
1. • A l’Amèrica del Sud.
• Poden passar 5, 20 o 400 anys.
• Les llavors de les plantes germinen, floreixen i estenen les llavors per formar el desert florit. • No, la vida hi deu ser molt difícil per la falta
d’aigua.
2. El clima és el conjunt de condicions de
l’atmosfera que es donen en una regió durant molts anys.
3. De la proximitat a l’equador, del relleu i de la
distància al mar.
4. • RG. Partint de la cartel·la superior esquerra
i seguint el moviment de les agulles del rellotge: zona temperada, zona freda, zona temperada, zona càlida, zona temperada, zona freda, zona temperada i zona càlida.
• Les temperatures són altes.
• Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols nord i sud, i a les altes muntanyes.
• En els climes temperats.
Fitxa 7
1. • Al nord-est de la província de Conca,
Castella-la Manxa.
• L’aigua es filtra a l’interior de la terra, circula i s’acumula.
• Ix a través de molts brolladors. • Per les sequeres molt prolongades.
2. La hidrosfera és la capa de la Terra que està
composta d’aigua.
3. 4. Retorn; 3. Precipitació; 1. Evaporació;
2. Condensació.
4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: glacera, afluent,
riu, torrent o barranc, brollador, aqüífer.
Fitxa 8
1. • Que no porten el mateix cabal al llarg de l’any,
a l’estiu disminueix molt.
• Perquè gran part dels rius corren entre
muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal molt irregular.
2. • Són curts i tenen bastant pendent perquè naixen
en muntanyes pròximes al mar i amb molt de cabal perquè hi plou molt en totes les estacions. • Són llargs perquè naixen en muntanyes
allunyades de l’oceà i tenen més cabal en els mesos de primavera i tardor.
3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar
Mediterrani, els seus afluents principals són el Segre i el Jalón. Travessa Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya.
Fitxa 9
1. • A Cudillero, Astúries.
• RM. És una platja prop d’un gran penya-segat, amb vegetació.
• És un lloc poc transformat per les persones perquè està protegit.
• RM. Per a mantindre la bellesa que té.
2. És l’aspecte que té la superfície terrestre des
d’un lloc. 3. Naturals o transformats. 4. • És un paisatge transformat. • És un paisatge d’interior. • El relleu és muntanyós. • Arbres.
• No es veu l’aigua, però sembla que hi ha un riu a la part dreta de la foto.
• Les carreteres i els edificis.
Fitxa 10 1. • A Burgos.
• D’un rierol que naix en una cova situada a la part alta del poble.
• La muntanya, el riu i la vegetació. • Les cases i el camí.
• Paisatge interior.
2. Les planes de la Meseta central i de la depressió
de l’Ebre, tenen poca vegetació.
3. L’agricultura i la ramaderia.
4. • La fotografia de la dreta. Paisatge atlàntic
és la fotografia de l’esquerra. • Muntanyes, prats i arbres. • Els edificis.
5. Els paisatges d’interior i els paisatges canaris.
Bloc 3
Fitxa 11
1. • El límit entre dos estats.
• Naturals, com les muntanyes o els rius, o línies de delimitació que hi ha en els mapes, però no en el terreny.
• Sí, en l’actualitat és fàcil circular entre
els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera important entre els països.
• Les que diferencien els països pobres dels països rics.
2. La major part de la península Ibèrica, les illes
Balears, les illes Canàries, Ceuta i Melilla.
3. Fronteres naturals: mar Cantàbric, Pirineus, oceà
Atlàntic i mar Mediterrani. Fronteres polítiques: França, Andorra, Portugal i el Marroc.
4. • Dèsset comunitats autònomes i dues ciutats
autònomes.
• Astúries, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regió de Múrcia.
Fitxa 12
1. • El cens és una relació de població d’un territori.
• En 1594.
• Per conéixer amb exactitud quants súbdits havien de pagar els impostos.
• El nombre de persones de cada grup d’edat, quantes són homes i dones, lloc de naixement de cada persona i el nivell d’estudis.
2. • 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434.
Disminuirà.
• La mortalitat anirà augmentant. • Aquesta xifra no canvia.
• El nombre d’emigrants anirà disminuint. • La població disminuirà perquè la natalitat es
reduirà i augmentarà la mortalitat i hi haurà més emigrants que immigrants.
3. RM. L’alumnat ha de reflexionar sobre les
necessitats d’una població cada vegada més envellida: més hospitals, geriàtrics, residències, etc.
Fitxa 13
1. • Els tres es dedicaven a fabricar joguets.
• La forma de fer els joguets és diferent: el iaio els feia de fusta; el fill, de metall, i la néta, digitals.
• El text tracta de la fabricació de joguets, és a dir, correspon al sector secundari.
2. La indústria.
3. El procés industrial és la transformació
de les matèries primeres en productes elaborats.
4. • En un taller artesanal solen treballar poques
persones.
• No, cada treballador fa el producte des del començament fins al final.
• Les ferramentes són senzilles. • No, és un treball manual.
• Elaboren pocs productes perquè no és una fabricació en cadena.
5. El sector terciari agrupa els treballs que
no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones.
6. El comerç i el transport perquè posen en contacte
els productes amb els consumidors.
Bloc 4
Fitxa 14
1. • És una pedra molt especial que conté tres textos:
un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost per jeroglífics. • És una pedra de basalt de color negre intens. • Uns soldats de l’exèrcit francés.
• Jean-François Champollion.
• Va servir per a descobrir el significat de cada un dels símbols que constituïen l’escriptura
jeroglífica, i així conéixer el fascinant món de l’antic Egipte.
2. Són correctes les dates 1 i 4.
3. • De diferents esdeveniments en la vida
d’una xiqueta que es diu Eva. • D’esquerra a dreta.
• Cada tram representa un any en la vida d’Eva. • En 2006
• En 2015.
• Al principi de la línia del temps. • Al final de la línia del temps. • Als 8 anys.
Fitxa 15
1. • El tam-tam, emissaris, senyals de fum
o coloms missatgers.
• Amb els coloms missatgers o emissaris. • En l’edat antiga.
• En el segle XIII.
2. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2
i 4.
3. RG.
4. RL. L’alumne ha de fer referència a l’aparença
externa dels edificis.
Fitxa 16
1. • Fa mig milió d’anys.
• Fregant dues pedres i encenent amb les espurnes unes branquetes seques.
• Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar les ferides.
2. • En un jaciment arqueològic.
• Busquen restes del passat. • Arqueòlegs.
• RM. Perquè treballen en un jaciment.
• RM. Les restes humanes que hi estan enterrades i el lloc.
3. RM. Els alumnes poden parlar d’una agulla
de cosir, un arpó, una peça de roba...
Fitxa 17
1. • Objectes i materials del passat, des de peces
de vestir fins a restes de gerres de fang. • Per a comprendre com vivien els nostres
avantpassats. • RL.
• RL. Els alumnes han de comprendre que s’ha de respectar el lloc i el que hi ha, no córrer ni cridar, no molestar els altres visitants, etc.
2. • Perquè marca el començament de la història.
• Els jeroglífics.
• Els jeroglífics són figures i símbols que
representen les paraules i l’alfabet es compon de lletres que formen les paraules.
3. RL.
Fitxa 18
1. • És un quadre o mural fet amb tessel·les.
• Es componen imatges ajuntant peces menudes quadrades de colors, anomenades tessel·les. • Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets. • RL.
2. El pont de l’esquerra és renaixentista i el de
la dreta, romà.
• RM. Els alumnes faran referència a les característiques estètiques, els materials de construcció, la grandària, etc.
• RL.
3. El temple de Diana (Mèrida), el teatre de Sagunt
(València), l’arc de Medinacel·li (Sòria), el circ de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont d’Alcántara (Càceres).
Fitxa 19
1. • Des d’abans de l’arribada dels conquistadors
a les illes.
• És un aliment ric en vitamines, proteïnes, fibres, magnesi, ferro, calci i sodi.
• Es torra el gra d’ordi, blat, avena, cigró o mill i es tritura als molins.
2. • A l’oceà Atlàntic.
• Set illes.
• Província de Santa Cruz de Tenerife, capital Santa Cruz de Tenerife, i província de Las Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas de Gran Canaria.
3. Fuerteventura: hubara i cardó de Jandía; Gomera:
xixella canària i Persea indica; Gran Canària: gos de presa canari i cardó; Hierro: fardatxo gegant i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dolça; La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pinsà i drago.