671616_Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar

(1)

Pla de millora

Programa d’ampliació

Ciències Socials 4

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori

Soldevila.

TEXT I EDICIÓ

Montserrat Herrero González María Rosa López Pérez

IL·LUSTRACIÓ

Jordi Baeza Albalate

EDICIÓ EXECUTIVA

Aurora Moral Santa-Olalla

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

B IB L IO T E C A D E L P R O F E S S O R A T P R Im À R IA

Ensenyament

individualitzat

(2)

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín González.

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.

Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.

Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Raquel Sánchez Mayo i Marisa Valbuena Rodríguez. Elaboració cartogràfica: Tania López González.

Correcció: Gemma Avellan Bisbal i Àngels Campos González.

Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín. Fotografies: ARXIU SANTILLANA.

46210 Picanya, València Printed in Spain CP: 671616

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-lla que tinga finalitats comercials.

(3)

L’ensenyament individualitzat

L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.

Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-dàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas.

Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi ha:

• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de Primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-ment en les tècniques d’estudi.

• El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. • I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que

inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:

– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts principals i per a desenvolupar les competències.

– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.

(4)

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS COMUNITAT AUTÒNOMA

Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA CASTELLA- _{LA MANXA} CASTELLA _{I LLEÓ} COMUNITAT _{DE MADRID} COMUNITAT FORAL DE

NAVARRA

COMUNITAT

VALENCIANA EXTREMADURA LA RIOJA D’ASTÚRIESPRINCIPAT DE MÚRCIAREGIÓ I MELILLACEUTA BLOC 2: EL MÓN EN QUÈ VIVIM La Terra i l’univers X X X X X X X X X X X X X X La representació de la Terra X X X X X X X X X X X X X X La geosfera, les

roques i els minerals X X X X X X X X X X X X X X

El relleu d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X L’atmosfera i l’oratge X X X X X X X X X X X X X X Els climes X X X X X X X X X X X X X X La hidrosfera i les aigües X X X X X X X X X X X X X X

Els rius d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

Els elements del

paisatge X X X X X X X X X X X X X X

Els paisatges

d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

BLOC 3: VIVIM

EN SOCIETAT El territori i les institucions X X X X X X X X X X X X X

La població X X X X X X X X X X X X X X Les activitats econòmiques X X X X X X X X X X X X X X BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS El temps històric X X X X X X X X X X X X X X Les edats de la història X La prehistòria X X X X X X X X X X X X X

Els pobles preromans X X X X X X X X X X X X X

L’època romana X X X X X X X X X X X X X

Els aborígens canaris X

(5)

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS COMUNITAT AUTÒNOMA

Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA CASTELLA- _{LA MANXA} CASTELLA _{I LLEÓ} COMUNITAT _{DE MADRID} COMUNITAT FORAL DE

NAVARRA

COMUNITAT

VALENCIANA EXTREMADURA LA RIOJA D’ASTÚRIESPRINCIPAT DE MÚRCIAREGIÓ I MELILLACEUTA BLOC 2: EL MÓN EN QUÈ VIVIM La Terra i l’univers X X X X X X X X X X X X X X La representació de la Terra X X X X X X X X X X X X X X La geosfera, les

roques i els minerals X X X X X X X X X X X X X X

El relleu d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X L’atmosfera i l’oratge X X X X X X X X X X X X X X Els climes X X X X X X X X X X X X X X La hidrosfera i les aigües X X X X X X X X X X X X X X

Els rius d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

Els elements del

paisatge X X X X X X X X X X X X X X

Els paisatges

d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

BLOC 3: VIVIM

EN SOCIETAT El territori i les institucions X X X X X X X X X X X X X

La població X X X X X X X X X X X X X X Les activitats econòmiques X X X X X X X X X X X X X X BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS El temps històric X X X X X X X X X X X X X X Les edats de la història X La prehistòria X X X X X X X X X X X X X

Els pobles preromans X X X X X X X X X X X X X

L’època romana X X X X X X X X X X X X X

(6)

Índex

PLA DE MILLORA Bloc 2

Fitxa 1. El sistema solar ... 10

Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna ... 11

Fitxa 3. La representació de la Terra i l’orientació ... 12

Fitxa 4. La geosfera ... 14

Fitxa 5. Les roques i els minerals ... 15

Fitxa 6. El relleu d’Espanya ... 16

Fitxa 7. L’atmosfera ... 18

Fitxa 8. El temps atmosfèric ... 19

Fitxa 9. Els climes ... 20

Fitxa 10. Els climes d’Espanya ... 21

Fitxa 11. La hidrosfera i el cicle de l’aigua ... 22

Fitxa 12. Les aigües de la Terra ... 23

Fitxa 13. Els rius d’Espanya ... 24

Fitxa 14. Els elements del paisatge ... 26

Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya ... 28

Bloc 3 Fitxa 16. El territori d’Espanya ... 30

Fitxa 17. Les institucions d’Espanya ... 31

Fitxa 18. El govern de la UE ... 32

Fitxa 19. La població ... 34

Fitxa 20. Els canvis de població ... 35

Fitxa 21. Les activitats econòmiques ... 36

Bloc 4 Fitxa 22. El temps històric ... 38

Fitxa 23. Les etapes de la història ... 39

Fitxa 24. Com vivien en la prehistòria ... 40

Fitxa 25. L’art de la prehistòria ... 41

Fitxa 26. Els celtes i els ibers ... 42

Fitxa 27. Els pobles colonitzadors ... 43

Fitxa 28. Roma i la conquista d’Hispània ... 44

Fitxa 29. La romanització ... 45

(7)

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Bloc 2

Fitxa 1. Un repte, conéixer l’univers ... 50

Fitxa 2. Representar el nostre planeta .... 52

Fitxa 3. Els fòssils, roques que ens parlen del passat ... 54

Fitxa 4. Les nostres costes ... 56

Fitxa 5. El temps atmosfèric ... 58

Fitxa 6. Els climes del món ... 60

Fitxa 7. Els rius ... 62

Fitxa 8. Els rius espanyols ... 64

Fitxa 9. Els paisatges ... 66

Fitxa 10. Els paisatges transformats ... 68

Bloc 3 Fitxa 11. El nostre territori ... 70

Fitxa 12. La població espanyola ... 72

Fitxa 13. L’economia ... 74

Bloc 4 Fitxa 14. El temps històric ... 76

Fitxa 15. Les edats de la història ... 78

Fitxa 16. La prehistòria ... 80

Fitxa 17. Els pobles preromans ... 82

Fitxa 18. L’època romana ... 84

Fitxa 19. Els aborígens canaris ... 86

(8)

(9)

Pla de millora

(10)

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

El sistema solar està format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta segueix una òrbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups: els pròxims al Sol i els allunyats del Sol.

1 _{Defineix els termes següents.} • Estrella:

• Planeta:

• Satèl·lit:

2 _{Escriu el nom dels planetes que formen part del sistema solar.}

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa

1

2 El sistema solar

(11)

La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment de translació. El nostre planeta té un satèl·lit, la Lluna.

1 _{Indica si les afirmacions següents corresponen al moviment} de rotació (R) o al moviment de translació (T).

El fa la Terra sobre si mateixa. El fa la Terra al voltant del Sol. Tarda a fer-lo un any.

Dóna lloc als dies i les nits.

Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. 2 _{Explica què són les fases de la Lluna.}

3 _{Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.}

• Afig en el dibuix que corresponga cada estació de l’any.

Nom Data

2

BLOC

El planeta Terra i la Lluna

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

eix de rotació SOL 21 de juny 21 de març 22 de setembre 21 de desembre SOL

(12)

Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta. Els mapes i els plànols informen del territori que representen mitjançant diversos elements. Hi ha diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics.

Per a poder orientar-se en un lloc, és imprescindible localitzar els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

1 _{Explica les diferències entre un globus terraqüi i un mapa.}

2 _{Indica els elements del globus terraqüi.} A. Eix de rotació B. Pol nord C. Pol sud D. Equador E. Hemisferi nord F. Hemisferi sud

3 _{Indica a quin element del mapa o plànol es refereix cada oració.} • Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plànol:

• Són els textos del mapa o del plànol: • Explica els símbols i els colors utilitzats:

• Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori:

Nom Data

3

2 La representació de la Terra i l’orientació

(13)

4 _{Contesta les preguntes.}

• Quins són els punts cardinals?

• Per quin punt cardinal ix el Sol? • Per quin es pon?

5 _{Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?}

6 _{Escriu el nom del relleu o el riu a què fa referència cada número.}

1. 5. 2. 6. 3. 7. 1 2 3 4 6 5 7 8

(14)

La geosfera és la capa sòlida de la Terra i té tres parts: escorça, mantell i nucli. L’escorça és la part exterior i més estreta de la geosfera. S’hi distingeixen l’escorça dels continents i l’escorça dels oceans.

1 _{Indica quines són les tres capes del planeta Terra i de què està composta} cada una.

2 _{Assenyala les parts de la geosfera.}

3 _{Què és el relleu? Assenyala’n algunes de les formes.}

4 _{Explica les diferències que hi ha entre l’erosió i la sedimentació.}

Nom Data

4

2 La geosfera

(15)

Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques. Les propietats dels minerals són: duresa, lluïssor, forma i color.

1 _{Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.} Després, escriu correctament les oracions falses.

Les roques estan formades per minerals. Totes les roques són líquides.

La sienita és una roca formada per un sol mineral.

2 _{Completa la taula següent sobre els tipus de roques segons l’origen.}

Tipus de roca Com es formen Exemples

Granit Sedimentàries

Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura.

3 _{Escriu amb cada una de les paraules següents una oració que tinga} relació amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas. • Dur:

• Brilla: • Color:

Nom Data

5

2

BLOC

Les roques i els minerals

(16)

El relleu d’Espanya és molt variat. Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta, que té dues serralades a l’interior i quatre que la voregen.

Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A més, al territori d’Espanya hi ha dos arxipèlags.

A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.

1 _{Escriu on corresponga en el dibuix el número d’aquestes unitats} del relleu d’Espanya.

1. Sistema Central 2. Muntanyes de Toledo 3. Serralada Cantàbrica 4. Sierra Morena 5. Serralada Ibèrica 6. Massís Galaic

7. Pirineus 8. Serralades Bètiques 9. Muntanyes Basques

Nom Data

6

2 El relleu d’Espanya

(17)

2 _{Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumera’ls i després situa’ls en el mapa anterior.}

3 _{Escriu en els espais que han quedat buits en el mapa els noms de la depressió} de l’Ebre i de la depressió del Guadalquivir.

4 _{Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions.} Després, escriu correctament les oracions falses.

La Meseta central és una gran serralada. El Sistema Central és una gran plana.

Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta.

Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta.

Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó.

5 _{Indica si aquests sistemes muntanyosos voregen la Meseta (V) o són exteriors} a la Meseta (E). Serralades Bètiques Serralada Cantàbrica Sierra Morena Massís Galaic Serralada Ibèrica Pirineus

6 _{Quina és l’altitud màxima d’Espanya? On està situada?}

7 _{En quin mar o oceà es troben les illes Canàries? I les illes Balears?}

(18)

L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. Està dividida en diverses capes.

1 _{Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida.}

2 _{Situa correctament les capes} que formen l’atmosfera.

A. Troposfera B. Estratosfera C. Capes exteriors

3 _{Completa el text.}

La és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta es produeixen els atmosfèrics.

A l’ hi ha la capa d’ ,

un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als . Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes

fins a arribar a l’ .

Nom Data

7

2 L’atmosfera

(19)

Per a saber l’oratge o temps atmosfèric d’un lloc cal saber com són les temperatures, les precipitacions i el vent.

1 _{Identifica en la fotografia els fenòmens atmosfèrics representats.}

2 _{Què és el temps atmosfèric?}

3 _{Completa les oracions.}

El termòmetre… … indica la direcció del vent. L’anemòmetre… … mesura les precipitacions. El pluviòmetre… … mesura la velocitat del vent. El penell… … mesura la temperatura de l’aire.

Nom Data

8

2

BLOC

L’oratge

(20)

La Terra té climes molt diferents segons la proximitat a l’equador, l’altitud i la distància al mar.

Els climes de la Terra es poden classificar en tres grups: càlids, temperats i freds.

1 _{Què és el clima?}

2 _{Quins factors fan que a la Terra hi haja distints tipus de climes?}

3 _{Relaciona les dues columnes.}

Climes càlids Al voltant dels pols nord i sud

Climes freds Entre la zona càlida i les dues fredes Climes temperats Al voltant de l’equador

4 _{Indica les característiques i el tipus de vegetació dels climes de la Terra.}

Característiques Tipus de vegetació Climes càlids

Climes freds Climes temperats

Nom Data

9

2 Els climes

(21)

La major part d’Espanya està situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre tipus de climes: oceànic, mediterrani, subtropical i de muntanya.

1 _{Pinta el mapa segons la llegenda.}

2 _{Completa la taula sobre els climes d’Espanya.}

Temperatures Precipitacions Clima oceànic Clima mediterrani Clima subtropical Clima de muntanya Nom Data

10

2

BLOC

Els climes d’Espanya

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Verd Oceànic

Groc Mediterrani Roig Subtropical Morat De muntanya

(22)

La hidrosfera és la capa d’aigua de la Terra. Està formada per aigua salada i aigua dolça. L’aigua està en moviment continu.

La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.

L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies… Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius.

Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura.

2 _{Completa el dibuix del cicle de l’aigua.}

Nom Data

11

2 La hidrosfera i el cicle de l’aigua

(23)

Les aigües continentals s’agrupen en superficials i subterrànies.

1 _{Explica les diferències entre aquests termes.} • Aigües superficials i aigües subterrànies:

• Llit i cabal:

2 _Completa.

Les glaceres són una capa gruixuda de que es forma per l’acumulació d’ . Els són corrents continus d’aigua.

Els aqüífers són depòsits d’aigua.

3 _{Observa el dibuix i completa’l amb el número corresponent.}

Nom Data

12

2

BLOC

Les aigües de la Terra

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

1. Curs alt 2. Curs mitjà 3. Curs baix 4. Afluent 5. Desembocadura

(24)

Els rius d’Espanya són molt variats perquè per les zones per les quals corren tenen relleus i climes molt distints.

A Espanya hi ha tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.

1 _{Completa aquest text.}

Els rius són quan naixen en muntanyes allunyades del mar on desemboquen; si hi estan pròximes, són . Quan els rius passen per zones amb clima sec, tenen de cabal; si travessen zones amb clima plujós, tenen un cabal .

2 _{Què és un vessant?}

3 _{A quins mars i oceans aboquen les aigües els rius d’Espanya?}

El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs. Els rius del vessant atlàntic són curts.

Els rius del vessant mediterrani són llargs perquè naixen en muntanyes molt allunyades del mar.

Nom Data

13

2 Els rius d’Espanya

(25)

5 _{Quin és el riu més cabalós d’Espanya? Raona la resposta.}

6 _{Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.}

Verd Vessant cantàbric Rosa Vessant mediterrani Taronja Vessant atlàntic

7 _{Relaciona cada riu amb el vessant a què pertany.}

Tajo Cantàbric Guadiana

Nerbion Atlàntic Segura

(26)

El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre. Els paisatges tenen elements naturals i elements fets per les persones, és a dir, poden ser naturals

o transformats.

1 _{Què és el paisatge?}

2 _{Explica les diferències entre un paisatge natural i un paisatge transformat.}

3 _{Escriu els elements naturals que observes en aquesta fotografia.}

Nom Data

14

2 Els elements del paisatge

(27)

4 _{Localitza en aquesta fotografia els elements realitzats per les persones.}

habitatges carretera cultius pont 5 _{Indica quines activitats humanes poden deteriorar el paisatge.}

6 _{Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.}

(28)

A Espanya hi ha paisatges diferents perquè el relleu, les aigües i la vegetació són distints. A més, s’hi desenvolupen diferents activitats humanes.

A Espanya es distingeixen paisatges d’interior, mediterranis, atlàntics i canaris.

1 _{Descriu com és el relleu de cada paisatge i quina activitat humana} l’ha transformat.

Nom Data

15

2 Els paisatges d’Espanya

(29)

2 _{Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.} Després, copia correctament les oracions falses.

En els paisatges d’interior el clima és oceànic. El relleu dels paisatges canaris és volcànic.

Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa.

A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.

3 _{Observa aquest paisatge i respon a les preguntes.}

• Quins elements naturals hi ha?

• Indica quins elements han transformat aquest paisatge.

4 _{Contesta a les preguntes sobre els paisatges mediterranis.} • Com és el clima en els paisatges mediterranis?

• On viu la població?

(30)

El nostre país està organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses províncies, i cada província està dividida en municipis.

1 _{Observa el mapa i fes les activitats.} • Pinta de roig les comunitats

autònomes formades per illes. • Pinta de verd les comunitats

autònomes amb una sola província.

• Pinta de blau les comunitats autònomes formades per diverses províncies.

• Encercla de groc les ciutats autònomes.

2 _{Completa aquestes oracions.}

alcalde – diputacions – capital – ajuntaments – regidors

Cada província té una provincial.

Les provincials s’encarreguen d’administrar el territori de cada província.

Els municipis estan governats pels .

L’ajuntament està format per l’

i els .

Nom Data

16

3 El territori d’Espanya

(31)

Espanya és un estat democràtic. En la Constitució es recullen els drets i els deures dels ciutadans i les principals institucions de l’estat.

1 _{Explica per què Espanya és un estat democràtic.}

2 _{Quina és la llei més important d’Espanya? Quan es va aprovar?} Què s’hi recull?

3 _{Completa la taula.} Funcions Membres Cap de l’estat Corts Generals Govern Tribunals de Justícia Nom Data

17

3

BLOC

Les institucions d’Espanya

(32)

La Unió Europea (UE) és una organització política i econòmica que agrupa diversos països europeus.

1 _{Defineix els termes següents.} • Ciutadania europea:

• Euro:

2 _{Pinta els països que formen part de la UE.}

Nom Data

18 El govern de la UE

(33)

3 _{Quins objectius comuns tenen els països de la Unió Europea?}

4 _{Completa aquesta taula.}

Funcions Parlament Europeu

Consell de la Unió Europea

Comissió Europea

Tribunal de Justícia S’ocupa que es respecten les lleis de la UE.

5 _{Relaciona les institucions de la UE amb els membres corresponents.}

Parlament Europeu Jutges

Consell de la Unió Europea Ministres

Comissió Europea Eurodiputats

Tribunal de Justícia Comissaris

6 _{Escriu el nom de tres països que tinguen l’euro com a moneda.}

(34)

La població són les persones que viuen en un territori. La població s’estudia amb el padró i el cens.

La població es pot classificar de diferents maneres.

1 _{Defineix els termes següents.} • Immigrant:

• Natalitat:

• Mortalitat:

• Emigrant:

2 _{Completa aquest esquema.}

Nom Data

19 La població

3 VIURE EN SOCIETAT

Classificació de la població Per sexe Per edat Per activitat

(35)

La població canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigració, i disminueix amb la mortalitat i l’emigració.

Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.

1 _{Observa les dades de població de la Pobla i respon a les preguntes.}

Bebés nascuts _{de persones}Defuncions Immigrants Emigrants

240 37 17 3

• Quina va ser la natalitat que va tindre? I la mortalitat?

• Quants immigrants i emigrants va haver-hi?

• La població de la Pobla, va augmentar o va disminuir? Per què ho saps?

A Espanya la població no està repartida de manera desigual. Les zones molt poblades es troben a l’interior.

Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses. A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants.

Nom Data

20 Els canvis de població

3

BLOC

(36)

Els treballs s’agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.

1 _{Defineix els termes següents.} • Sector primari:

• Sector secundari:

• Sector terciari:

2 _{Indica a quin sector correspon cada una de les imatges.}

3 _{Defineix aquestes activitats i digues a quin sector pertanyen.} • Agricultura:

• Pesca:

Nom Data

21 Les activitats econòmiques

(37)

4 _{Observa el procés d’elaboració del formatge i contesta.}

• Quina és la matèria primera que es necessita per a elaborar formatge?

• Què és el que es fa a la fàbrica?

• Una vegada elaborat el formatge, què es fa amb aquest producte?

5 _{Què vol dir que el procés industrial es fa amb un treball en cadena?}

El sector terciari és el que ocupa més persones.

El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se.

A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones. El transport és el trasllat de productes i passatgers.

(38)

La història és la ciència que estudia el passat de les persones. Les fonts

històriques són les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps; les fonts poden ser escrites i no escrites.

Les unitats de temps més usades en història són l’any i el segle. La data de referència és l’any de naixement de Jesucrist, que és l’any 1.

1 _{Qui són els historiadors? Quins altres científics treballen amb els historiadors} per analitzar el passat?

2 _{Què és una font històrica? Posa’n dos exemples i digues de quin tipus} de font històrica es tracta.

3 _{Ordena cronològicament aquests anys.}

51 dC – 450 dC – 3250 aC – 21 aC – 1 aC – 1 dC

4 _{Explica les diferències que hi ha entre els fets successius} i els fets simultanis.

Nom Data

22 El temps històric

(39)

Els historiadors han dividit la història en cinc etapes.

1 _{Ordena les etapes de la història de més antiga a més recent.} Escriu 1, 2, 3, 4 i 5. edat antiga edat contemporània edat mitjana prehistòria edat moderna

2 _{Quin és el període més llarg de la història? I el més curt?}

3 _{Escriu en aquesta línia del temps el nom de les edats de la història.}

Nom Data

23 Les etapes de la història

4

BLOC

LES EMPREMTES DEL TEMPS

edat contemporània

(40)

La prehistòria és l’etapa més llarga del passat. Es divideix en: paleolític, neolític i edat dels metalls.

En cada un d’aquests períodes les persones van fer descobriments i invents.

1 _{Completa la taula següent.}

2 _{Escriu si va ser un invent o un descobriment. Després afig si va començar a usar-se} en el paleolític, en el neolític o en l’edat dels metalls.

• Molí de mà: • Foc:

• Arada:

3 _{Quan va aparéixer la ceràmica? Per què va ser tan important?}

Nom Data

24 Com vivien en la prehistòria

4 LES EMPREMTES DEL TEMPS

On vivien De què s’alimentaven Com estaven organitzats Paleolític

Neolític

Edat

(41)

De la prehistòria es conserven distintes manifestacions artístiques, com pintures rupestres i monuments megalítics.

1 _{Què significa el terme pintura rupestre?}

2 _{Indica si aquestes afirmacions corresponen a les pintures rupestres} de la zona cantàbrica (C) o de la zona llevantina (L).

Representen animals com mamuts, cavalls…

Representen persones dansant, caçant o recol·lectant. Són esquemàtiques i d’un sol color.

Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors. 3 _{Què és un monument megalític?}

4 _{Observa les imatges i escriu a què correspon cada una.} menhir – dolmen - cromlec

Nom Data

25 L’art de la prehistòria

4

BLOC

(42)

Abans de l’arribada dels romans, la península Ibèrica estava ocupada per dos pobles: els celtes i els ibers.

1 _{Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.}

2 _{Observa la fotografia d’aquest poblat i marca l’opció correcta.}

• Les cases són: rectangulars. circulars. • Les cases estan disposades de forma: ordenada. desordenada. • Es tracta d’un poblat: celta. iber. Nom Data

26 Els celtes i els ibers

4 LES EMPREMTES DEL TEMPS

Groc Àrea d’influència celta Àrea d’influència ibera Taronja

(43)

Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van fundar colònies a la Península.

1 _{Localitza aquests elements de la polis grega.}

muralla – acròpolis – temple – teatre – àgora

2 _{Contesta les preguntes.}

• Per a què van arribar els fenicis a la Península?

• Quins productes intercanviaven els fenicis?

• On es van instal·lar els cartaginesos quan van arribar a la península Ibèrica?

Nom Data

27 Els pobles colonitzadors

4

BLOC

(44)

En l’any 753 aC les tribus que vivien a la península Itàlica es van unir i van arribar a formar un gran imperi que va durar fins l’any 476 dC.

Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC, i la van anomenar Hispània.

1 _{Pinta en el mapa el territori d’origen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma.}

2 _{Ordena cronològicament les fases de la conquista romana} de la península Ibèrica. Escriu 1, 2 i 3.

Interior de la Península Costa mediterrània Nord peninsular

3 _{Com estava organitzat el territori d’Hispània?}

Nom Data

28 Roma i la conquista d’Hispània

(45)

A Hispània els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la població vivia al camp. La població estava dividida en grups.

1 _{Completa aquest text sobre la societat romana.}

La societat romana estava composta per i persones lliures.

Entre les persones lliures hi havia i .

2 _{Indica a quin tipus d’habitatge correspon cada imatge i qui vivia} en cada una.

Hi vivien: Hi vivien:

3 _{Escriu el nom de l’edifici en què es feien les activitats següents.} • Se celebraven lluites de gladiadors i feres:

• S’organitzaven carreres de quadrigues de cavalls:

Nom Data

29 La romanització

4

BLOC

(46)

Els primers pobladors de Canàries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborígens vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia.

Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat fins a l’actualitat.

1 _{D’on provenien els primers pobladors de Canàries?}

2 _{Respon a les preguntes.}

• On estaven situades les coves dels aborígens canaris?

• Què es va trobar dins de les coves?

• Quins motius pintaven a les coves?

3 _{Observa la imatge i marca l’opció correcta.}

• Els poblats se situaven en: llocs plans. zones escarpades. • Les cases eren de: pedra. fang. • El sostre es feia amb: pedra.

vares, lloses, palla i terra.

Nom Data

30 Els aborígens canaris

4 LES EMPREMTES DEL TEMPS

(47)

Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl i porcs amb ullals. Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio.

Recol·lectaven arrels i fruits silvestres i recollien fusta. Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall.

5 _{Qui eren els guanartemes i els menceys?}

6 _{Coneixien els aborígens canaris l’escriptura? Raona la resposta.}

7 _{Indica què representa cada imatge.}

8 _{Posa tres exemples de costums dels aborígens canaris que} han arribat fins a l’actualitat.

(48)

(49)

Programa

d’ampliació

(50)

La Via Làctia

L’univers està format per milers de milions de galàxies. Una galàxia és una gran concentració d’estrelles, planetes, gasos, pols…

S’hi distingeixen diversos tipus de galàxies segons la grandària, la forma (espiral, el·líptica o irregular), la llum, etc. Les galàxies estan en moviment continu i se separen les unes de les altres a gran velocitat.

La galàxia en què està el sistema solar és la Via Làctia. El terme Via Làctia vol dir

‘camí de llet’.

S’anomena així perquè si es mira al cel durant la nit s’hi pot vore una banda ampla de color blanc formada per milers d’estrelles, com si fóra un camí. També es va anomenar Camí de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que

viatjaven a Santiago de Compostel·la.

La Via Làctia és una galàxia gran en forma d’espiral amb diversos braços. Té més de 200.000 milions d’estrelles. Les estrelles més antigues estan situades al centre de la galàxia i les més joves, als braços.

La nostra galàxia tarda més de 200 milions d’anys a rotar sobre si mateixa. I, si volguérem travessar-la, tardaríem 100.000 anys.

El sistema solar es troba al Braç d’Orió.

1 _{Llig el text i contesta.} • Què és una galàxia?

• Per què la nostra galàxia s’anomena Via Làctia?

• Quina forma té?

• Per quantes estrelles està formada?

• On està situat el sistema solar dins de la Via Làctia?

Un repte, conéixer l’univers

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

(51)

2 _{El sistema solar està a la Via Làctia. Quins astres formen part del sistema solar?}

3 _{Els planetes són cossos que giren al voltant d’una estrella.}

Classifica els planetes del sistema solar, segons la posició respecte al Sol. Planetes pròxims al Sol Planetes allunyats del Sol

4 _{Quins moviments realitzen els planetes? Indica en què consisteix cada un.}

5 _{Alguns planetes tenen satèl·lits. Com s’anomena el satèl·lit del nostre planeta?}

6 _{Busca informació en Internet sobre una altra galàxia (Andròmeda, del Triangle…)} i respon a les preguntes.

• On està situada respecte a la Via Làctia?

• Quina forma té: espiral, el·líptica…?

• Quins colors hi predominen?

(52)

Les projeccions cartogràfiques

Les projeccions cartogràfiques s’utilitzen per a representar la Terra, que és una esfera, en un pla. Això provoca certes distorsions en la grandària, la forma o les distàncies de l’espai representat.

Algunes de les projeccions més conegudes són la de Mercator i la de Peters. Cada projecció representa més bé unes zones del planeta que altres.

Projecció cilíndrica La Terra es projecta sobre un cilindre. És la projecció més usada per a representar tot el planeta (planisferis).

Projecció cònica La Terra es projecta sobre un con. És la projecció més usada per a representar les zones entre els tròpics i els pols.

Projecció azimutal La Terra es projecta sobre un pla tangent a un dels plans. És la projecció

més usada per a representar les zones polars.

1 _{Llig el text i contesta.}

• Què és una projecció cartogràfica?

• Quin tipus de projeccions hi ha?

• Quina projecció empraries per a representar les zones polars?

Representar el nostre planeta

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

BLOC 505399_06_125b_b p cilindrica 505399_06_125b_e p cónica 505399_06_125b_e acimutal 505399_06_125b_b p cilindrica 505399_06_125b_d p cónica 505399_06_125b_f acimutal

(53)

2 _{Escriu on corresponga els elements del plànol.}

3 _{Observa les projeccions de Mercator i de Peters en cada planisferi.}

• Compara Europa i Àfrica en les dues projeccions. Quines diferències hi observes?

• En quina projecció s’exagera la grandària dels continents de l’hemisferi nord en perjudici dels continents del sud?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa

2

665187_02_p51b_mapamundiPetersBN 0 50 metres Escala H H Església de Sant Pere Museu de la Ciència C_a_r_r er d_el Quadrat C_a r_re r d e _{l’ A} lb_a Carrerd e l’Amor Car rer del V ent Carre r de la Ll um Hotel Bon Son Hotel Descans A B C D E F 1 2 3 4 Parcs i jardins Museus H Hotels Esglésies N S E O

662328_00_07_plano de una ciudad

Projecció de Peters Projecció de Mercator

(54)

Els dinosaures que van viure a Espanya

T’has parat a mirar alguna vegada una pedra amb restes fòssils? Voràs que en aquestes s’han quedat restes d’animals, ossos, esquelets i plantes.

Se sap que molts d’aquests són d’éssers vius que habitaven a la Terra fa milions d’anys.

Els fòssils es troben a les roques sedimentàries i són estudiats pels paleontòlegs. Són documents molt importants per a conéixer, per exemple, les condicions ambientals d’una època remota. Si en una zona es troben roques amb restes d’animals marins, es podrà deduir que aquest lloc va estar alguna vegada cobert per les aigües dels mars. A Espanya, en concret, en diverses localitats de la comunitat autònoma de La Rioja i de les províncies de Terol i Sòria, a Aragó i Castella i Lleó, respectivament, s’han trobat uns fòssils molt especials. S’anomenen icnites i són roques en què han quedat impreses les petjades dels dinosaures.

1 _{Llig el text i contesta.} • Què és un fòssil?

• Qui estudien els fòssils? Què els indiquen?

• Què són les icnites?

• On s’han trobat icnites a Espanya?

Els fòssils, roques que ens parlen del passat

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

(55)

2 _{Els fòssils es formen en roques sedimentàries. Algunes roques} metamòrfiques es creen a partir de les sedimentàries. Relaciona

a partir de quines roques s’han generat aquestes roques metamòrfiques.

Pissarra Gres

Marbre Argila

Quarsita Calcària

3 _{El carbó i el petroli són també tipus de roques sedimentàries.} Busca informació i completa la fitxa.

4 _{Com creus que es formen les icnites?} Llig, observa els dibuixos i numera’ls en ordre.

a. L’animal xafa amb força sobre el terreny.

b. La xafada de l’animal queda impresa sobre el terreny.

c. Sobre la petjada, al llarg del temps, es van depositant altres materials. d. Amb el temps, l’erosió o l’acció

de l’ésser humà fan que la petjada aparega de nou i siga visible.

3

(56)

Les ries

Les costes espanyoles són molt variades. Tenen un gran nombre d’entrants i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries…

Les ries són valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per l’aigua del mar. Al nostre país es localitzen al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia.

Destaquen les Rías Altas i les Rías Baixas. Les Rías Altas van des de la ria de l’Eo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galícia. Les Rías Baixas s’estenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal, a la costa oest de Galícia.

1 _{Llig el text i contesta.} • Què és una ria?

• En quines costes espanyoles podem trobar ries?

• Descriu la ria de Cedeira, situada a les Rías Altas.

Les nostres costes

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

BLOC

(57)

2 _{Situa en el dibuix el nom d’aquests accidents costaners.}

3 _{Explica quina diferència hi ha entre els termes següents.} • Un cap i un golf:

• Una illa i un arxipèlag:

4 _{Indica en quina costa se situen cada un d’aquests accidents.} • Cap de Finisterre:

• Cap de Gata: • Cap de la Nau: • Golf de Cadis: • Golf de València:

5 _{Busca informació en Internet i assenyala en quins altres llocs d’Europa} es poden trobar ries.

4

A. Cap B. Golf C. Platja D. Illa E. Delta F. Arxipèlag G. Badia

(58)

Un temporal inesperat

Des que era menut, Xavier observava com es movien els núvols i jugava a trobar-los una semblança amb diversos objectes.

Li encantaven els dies de tronada. Es quedava a les fosques a la seua habitació, sentint com retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps. Després, començava el tamborineig de les gotes de pluja als vidres i li arribava una agradable olor de terra banyada.

Per això, va tindre clar que volia estudiar l’oratge. I va descobrir que la professió era la de

meteoròleg.

Ara treballa en l’Institut Valencià de Meteorologia, on elabora informes sobre l’oratge que farà cada dia.

L’any passat es va produir una cosa molt important en la vida de Xavier. Era el mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt escasses. Xavier revisava les dades per fer l’informe diari. En analitzar-les, es va adonar que els pròxims dies s’aproximava un temporal per al qual ningú estava preparat.

Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella informació als seus caps i a les autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessàries perquè el temporal no ocasionara una catàstrofe.

Al cap de poc de temps va començar a ploure intensament. I va continuar plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps.

1 _{Llig el text i contesta.} • Què és un meteoròleg? • En què creus que es fixa un meteoròleg per predir l’oratge? • Com era l’oratge al mes de setembre? • Per què es va evitar una catàstrofe?

El temps atmosfèric

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

BLOC

(59)

2 _{Què és el temps atmosfèric?}

3 _{Què mesura un termòmetre? I un pluviòmetre?}

4 _{Observa el mapa amb la previsió del temps i respon a les preguntes.}

• En quines zones d’Espanya farà sol?

• On es preveu que plourà?

• Quin temps farà a les illes Balears?

• Com seran els vents a la costa cantàbrica?

5

Mar Mediterrani Mar Cantàbric

Oceà Atlàntic POR

TUGAL FRANÇA Illes Canàries Illes Balears N S O E Andorra

sol núvols pluja

tronada núvols

i clarianes vent

moderat vent

fluix vent fort

(60)

El desert florit

A l’Amèrica del Sud es troba el desert d’Atacama, que és el més sec del món. Encara que parega mentida… poden passar 5, 20 o 400 anys sense ploure! I com et pots imaginar, la falta d’aigua fa quasi impossible la vida dels animals i les plantes.

Però, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen extraordinari, que s’anomena desert florit.

Las llavors de les plantes, que porten anys enterrades, germinen, floreixen i reparteixen les llavors a una velocitat increïble. Tot seguit, el desert es cobreix d’una catifa de flors.

• On es troba el desert d’Atacama?

• Quant de temps pot estar sense ploure en aquest desert?

• Què passa quan plou?

• Creus que la vida al desert d’Atacama deu ser fàcil? Per què?

Els climes del món

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

(61)

2 _{Què és el clima?}

3 _{A la Terra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen} aquestes diferències?

4 _{Observa el dibuix} i fes les activitats.

• Situa en el dibuix les zones climàtiques de la Terra.

• Com són les temperatures en els climes pròxims a l’equador?

• Quins climes tenen les temperatures més baixes? On es localitzen?

• En quins climes es dóna una vegetació formada per praderies i boscos?

6

OCEÀ AtlÀntiC ÀFRICA EUROP A AMÈRICA equador

(62)

El naixement del riu Cuervo

El riu Cuervo naix al nord-oest de la província de Conca (Castella-la Manxa). El naixement d’aquest riu està situat en una zona composta de roques molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou l’aigua es filtra a l’interior de la terra. A l’interior l’aigua circula i s’acumula, i torna a eixir a la superfície a través de molts brolladors.

El brollador més destacat és el del naixement del riu Cuervo. Quan l’aigua arriba a l’exterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure després en forma de cascades.

A causa d’una reacció química, un dels

components de l’aigua no es dissol, i en caure l’aigua sobre les roques i les plantes pròximes crea formes molt variades de gran fragilitat. Gràcies a això es crea un paisatge singular i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999 el naixement del riu Cuervo va ser declarat Monument Natural.

Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de tindre en compte que el cabal del riu Cuervo varia amb les estacions de l’any. A l’estiu, i en els anys amb una sequera molt prolongada, el naixement d’aquest riu sol estar sec.

• On es troba el naixement del riu Cuervo? • Què és el que passa amb l’aigua de pluja en aquesta zona? • De quina manera ix a l’exterior l’aigua del riu Cuervo? • Per què el naixement del riu Cuervo a vegades està sec?

Els rius

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

BLOC

(63)

2 _{Què és la hidrosfera?}

3 _{Ordena el cicle de l’aigua. Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una} de les fases.

L’aigua dels rius acaba al mar.

En augmentar el pes de les gotes d’aigua, cauen dels núvols a l’escorça terrestre i arriben als rius.

L’aigua passa d’estat líquid a estat gasós (vapor) a causa de la calor del Sol.

El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se es condensa en gotes d’aigua que formen els núvols.

4 _{Escriu on trobem aigua en la naturalesa.}

(64)

Es pot navegar pels rius d’Espanya?

És interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte, o el Mississippí, als Estats Units.

Podem vore imatges semblants a Espanya? Són navegables els rius espanyols?

En general, els rius espanyols no són navegables, encara que en algun tram del curs baix d’alguns es puga navegar. A què és degut? Hi ha diverses explicacions.

Gran part dels rius espanyols corren entre muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes zones els rius són estrets, amb moltes revoltes i les aigües corren a gran velocitat.

Per altra banda, el cabal dels rius espanyols és molt irregular, disminueix molt a l’estiu.

No obstant això, a Espanya al llarg del temps s’han construït alguns canals amb la intenció d’utilitzar-los com a vies de comunicació. Per exemple, el canal de Castella, projectat per a unir el nord de la Meseta amb el port de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza, que permetia la navegació des de Sevilla fins a l’oceà Atlàntic.

• Què significa que els rius espanyols tenen un cabal irregular?

• Per què els rius espanyols no són navegables?

• Amb quin motiu s’han construït alguns canals a Espanya?

Els rius espanyols

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

BLOC

(65)

2 _{Observa el mapa i contesta a les preguntes.}

• Com són els rius del vessant cantàbric, llargs o curts, amb molt de cabal o amb poc? Raona la resposta.

• I els del vessant atlàntic? Per què?

3 _{Busca informació sobre el riu Ebre i indica on naix, on desemboca, quins són} els afluents principals i quines comunitats autònomes travessa.

8

Riu J ar ama 662328_03_p46_vertientes Riu N_alón RIU EB_RE RIU M IÑO RIU DUERO RIU TAJO RIU GUADIA NA RIU GUA DALQUIVIR RIU SEGURA R IU XÚQUER M ar M e di t e r r an i Mar Cantàbric O C E À A T L À N T I C F R A N Ç A PO RT UG AL MARROC Ceuta Melilla ILLES BALEARS ILLES CANÀRIES Riu Nav ia ANDORRA Riu Si l Riu Eo _Ne rb io n Riu Se gre Riu Jaló n Riu Tú ria Riu P i sue rg a Riu To_rmes Riu Esla Riu A l agón Riu Cigü ela Riu Z újar Riu G e nil

662328_03_p46_leyenda mapa vertiente mediterrani atlàntic cantàbric VESSANTS D’ESPANYA rius barrancs o rambles

(66)

La platja del Silenci

En les vacances d’estiu, la meua família i jo sempre passem uns quants dies en un poble que es diu Castañeras, al concejo de Cudillero (Astúries).

Molt prop d’allí hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit de la Costa Occidental.

La platja del Silenci és increïble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor és pujar al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. És un lloc molt poc transformat per les persones.

Des del lloc més alt es pot contemplar la platja, que té forma d’arc, i els illots rocosos que hi ha enfront, dispersos al mar.

Des d’aquest punt, els colors de cada element del paisatge es fonen en un de sol: el blanc de l’arena de la platja, el blau del mar i el verd de les plantes.

Amb sort, fins i tot s’hi pot vore algun corb marí emplomallat prenent el sol sobre les pedres dels illots.

• On es troba la platja del Silenci? • Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los. • És un lloc poc o molt transformat per les persones? Per què? • Per què creus que està protegit aquest lloc?

Els paisatges

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

BLOC

(67)

2 _{Què és un paisatge?}

3 _{Com poden ser els paisatges?}

4 _{Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.}

• Quin tipus de paisatge és? • On es localitza, a l’interior o a la costa? • Com és el relleu? • Quin tipus de vegetació hi distingeixes? • Hi veus algun riu, llac…? En cas d’afirmativa, on és? • Hi ha algun element fet per les persones? Quin?

(68)

Una cascada en un poble!

Orbaneja del Castillo és un poble de muntanya que està situat al nord de la província

de Burgos, prop del riu Ebre.

El paisatge que l’envolta, els carrers costeruts i les cases amb balcons atrauen molts turistes, sobretot durant la primavera i l’estiu, per la qual cosa té restaurants i hotels.

Va ser declarat conjunt històric artístic en 1993.

Però el que més sorprén d’aquest lloc és que… pel mig del poble cau una gran cascada!

L’aigua ve d’un rierol que naix en una cova situada a la part alta d’Orbaneja.

I cau, relliscant a tota velocitat, com si fóra una font natural immensa que alegra el so dels carrers.

• On està situat el poble d’Orbaneja del Castillo?

• D’on ve l’aigua que forma la cascada a Orbaneja?

• Quins elements naturals té aquest paisatge?

• I quins són els elements realitzats per persones?

• A quin paisatge d’Espanya correspon: interior o mediterrani?

Els paisatges transformats

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

(69)

2 _{Quins elements naturals tenen els paisatges d’interior?}

3 _{Quines són les activitats humanes que destaquen més en els paisatges} d’interior?

4 _{Observa aquestes fotografies i contesta a les preguntes.}

• Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani? I amb un paisatge atlàntic?

• Quins elements naturals veus en el paisatge atlàntic?

• Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani?

5 _{Quins altres paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?}

(70)

Un món de fronteres

El món està dividit en estats que tenen sobirania pròpia, és a dir, que disposen d’un territori i d’un govern que regula la vida dels ciutadans mitjançant lleis i s’encarrega de les relacions amb els governs d’altres estats.

Els límits entre els estats s’anomenen fronteres i s’estableixen per acords.

Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen

amb una barrera muntanyosa o un riu, o bé línies de delimitació que hi ha en els mapes però no en el terreny.

En el passat, les fronteres eren un barrera important entre els països i resultava difícil traspassar-les. En l’actualitat, són més permeables:

les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners… circulen cada vegada amb més llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet als habitants dels països membres de la Unió Europea residir, estudiar

o treballar en qualsevol país de la UE.

En canvi, en el món actual hi ha fronteres d’un altre tipus: aquelles que diferencien els països pobres dels països rics i que constitueixen barreres, moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar la qualitat de vida.

1 _{Llig el text i contesta.} • Què és una frontera? • Com poden ser les fronteres? • És fàcil passar hui dia d’un país a un altre? I fa anys? • Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment?

El nostre territori

Nom Data

VIURE EN SOCIETAT

3

BLOC

El riu Miño és la frontera natural entre Espanya i Portugal.

(71)

2 _{Quins territoris formen part d’Espanya?}

3 _{Quines són les fronteres naturals i polítiques del país?}

4 _{Observa el mapa i respon a les preguntes.}

• Quantes comunitats autònomes té Espanya?

• Quines són les comunitats formades per una sola província?

11

P M A R R O C A N D A L U S I A AR A G Ó C AS T EL LA I LLE Ó G AL Í C I A C AS T EL LA - L A M AN X A C ATA L U N Y A EX T R E MA D U R A LA R IO JA C O M U N I TAT VA L EN C I AN A PAÍS BASC REGIÓ DE MÚRCIA C AN TÀ B R I A PRINCIPAT D’ASTÚRIES COMUNITAT DE MADRID COMUNITAT FORAL DE NAVARRA IL L E S B AL E AR S Palma Mèrida Múrcia Madrid Toledo Oviedo Sevilla Logronyo València Saragossa _Barcelona Santander Pamplona Vitòria Santiago de Compostel·la LLEÓ JAÉN BADAJOZ CÀCERES CONCA TEROL TOLEDO OSCA LLEIDA LUGO SEVILLA SÒRIA SARAGOSSA BURGOS ÀVILA ALBACETE CIUDAD REAL CÒRDOVA HUELVA GRANADA CADIS ZAMORA VALÈNCIA SALAMANCA ALMERIA MÀLAGA GUADALAJARA SEGÒVIA GIRONA OURENSE VALLADOLID PALÈNCIA LA CORUNYA BARCELONA ALACANT CASTELLÓ ÀLABA TARRAGONA PONTEVEDRA BISCAIA GUIPÚSCOA F R A N Ç A P O R T U G A L AN D O R R A Ceuta Melilla Las Palmas de Gran Canaria Santa Cruz de Tenerife C A N À R I E S LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE O C E À A T L À N T I C M a r C a n t à b r i c M a r M e d i t e r r a n i O C E À A T L À N T I C 662328_05_p68_Politico_Espana S E N O Capital d’estat P Capital de comunitat autònoma Ciutat autònoma Límit d’estats Límit de comunitats Límit de províncies