2. Enfocament biogràfic: una mirada a les vides singulars
2.2. La perspectiva socioantropològica Erik Erikson i el cicle vital completat
El procés d'individuació d'una persona es produeix a través de les diferents etapes del seu trajecte vital. La seva identitat no és un conjunt de qualitats predeterminades sinó una construcció inacabada que està oberta a les continuïtats i discontinuïtats en un marc de temporalitat, contingències i interacció amb els altres (Güelman i Borda, 2014; Gastron, 2008). Aquesta construcció comporta un itinerari a través de diferents etapes, les quals representen canvis en la configuració i l’organització de les experiències, les capacitats i la resolució de conflictes. La complexa interacció entre els factors biològics, psicològics i les condicions de l’entorn natural i sociocultural en el que es desenvolupa la vida de la persona estableix un camp de possibilitats i oportunitats. En aquest sentit, pren rellevància l’agència humana o autonomia personal en la construcció de la trajectòria vital, la qual cosa dóna compte de la gran heterogeneïtat i variabilitat de les experiències personals observables davant un mateix fet i context social (Martínez, Morgante, Remorini; 2010).
2.2. La perspectiva socioantropològica. Erik Erikson i el cicle vital completat
En Antropologia, l’estudi de les representacions culturals sobre el cicle de vida va adquirir rellevància a partir de la producció etnogràfica de l’escola de Cultura i Personalitat. Alguns dels seus representants són Margaret Mead, Ruth Bennedict, Abraham Kardiner o Erik Erikson, entre altres. Aquests autors varen investigar la relació existent entre la cultura d’un grup i el comportament individual dels seus membres amb la finalitat de poder realitzar estudis comparatius de caràcter intercultural. L’abordatge del cicle de vida va esdevenir una estratègia fonamental per copsar la manera en què els patrons culturals modelaven la personalitat dels individus i en com les societats assignaven rols i estatus als diferents membres en funció de les expectatives, valors i estereotips sobre els individus d’un mateix grup d’edat (Martínez, Morgante I Remorini, 2010).
Erikson (1993, 1985) elabora la "Teoria de les Edats de la Vida" partint dels treballs etnogràfics dels antropòlegs i elabora un model psicosocial i antropològic de desenvolupament humà en el qual sosté la idea que la construcció de la identitat és un procés que dura tota la vida. Situa el seu model d’interrelació humana i d’interacció amb l'entorn sociocultural. La teoria d’Erikson destaca perquè és una de les primeres que afronta el concepte de "desenvolupament" des d’una perspectiva que inclou tot el cicle vital, del naixement fins a la mort.
En la literatura científica, aquest autor s'identifica com un dels primers autors que va introduir el concepte d'identitat en les ciències humanes (Kaufmann, 2004). Erikson (1993, 1985) ressalta la
48
dimensió subjectiva de la persona quan parla del sentiment d'identitat, vinculant-lo al context social en el que es desenvolupa i destacant la importància de la confiança bàsica, vers un mateix i vers els altres, com una de les qualitats humanes fonamentals per al desenvolupament individual.
Tot i que Erikson provenia del camp psicoanalític, la seva teoria posava més èmfasi explícitament en els aspectes socials de l'esdevenir humà. Mentre Freud se centrava sobretot en la dinàmica de l’inconscient, Erikson ho feia en el "JO" com a unitat unificadora que assegura la coherència del comportament de la persona, sota les tensions del "ÇO" i el "Superjo". Per ell, la funció del "JO" no és tant la d’evitar l'ansietat, sinó la d’assegurar el manteniment d’un comportament efectiu, i la seva teoria es basa en una proposta sobre com va desenvolupant -se aquest "JO" en la mesura que va adquirint competències en el seu esdevenir. Rebutja l’èmfasi dels impulsos sexuals i les forces biològiques com a determinants del comportament. Segons ell, és la societat la que funciona com a guia en les eleccions de l’individu. La seva teoria és, fonamentalment, una teoria de la relació del "JO" amb el context social que l’envolta i les demandes que aquest exerceix. (Lombardo: 2008, Triadó i Villar: 2008).
En la seva trajectòria intel·lectual, Erikson va anar evolucionant vers la interdisciplinarietat i l'interès pels aspectes relacionats amb l'organització social des d'una vessant antropològica. Per Erikson, les societats humanes modelen l’ethos dels seus membres proposant-los una actitud predominant en cada fase de la vida. Aquestes actituds són una manera de descriure l'orientació del nen, l’adolescent, l’adult o el vell. En la figura 1, es representen les esmentades actituds d'acord a un eix dicotòmic de resolució positiva o negativa.
Planteja el cicle vital com una seqüència estructurada en vuit etapes a través de les quals cada subjecte ha d’enfrontar-se a nous compromisos i demandes de la societat. Subratlla que cada de elles es caracteritza per un seguit de reptes i conflictes que generen un període de crisi que la persona ha d'afrontar i resoldre. Si aquests reptes se superen de manera satisfactòria, suposen un reforçament del "JO" i de la pròpia identitat: la persona madura i incorpora noves competències que li han de permetre afrontar les següents etapes de la vida amb més capacitat. Si, al contrari, no és capaç d’afrontar -los de manera satisfactòria, pot viure un sentiment d'ineficàcia o de fracàs, dificultant així, la resolució de crisis posteriors. Des d’aquest punt de vista, el cicle vital es contempla com un procés obert que travessa les diferents edats de la vida, en les quals es produeixen pèrdues i guanys que comporten crisi de desenvolupament que la persona resol de manera positiva o negativa, generant actituds positives o negatives, marcant així una direcció del desenvolupament en un sentit o altre.
49
La resolució de la crisi comporta unes tasques de desenvolupament específiques per a cada etapa que la persona ha de portar a terme si vol estar preparada per resoldre les tasques que comportarà l’etapa següent. L’encert o el desencert que es pugui obtenir determinarà la qualitat de les etapes posteriors. Si la resolució és positiva, la persona afegeix alguna cosa a sí mateixa, i augmenta les seves competències i capacitat d’afrontar noves crisis. Si una crisi no es resol amb eficàcia en l’etapa de desenvolupament apropiada, experiències posteriors els poden oferir noves oportunitats.
La idea principal d’Erikson és que la vida humana té com a finalitat construir la integritat del "JO", generant un sentit de coherència, confiança i construcció de la pròpia identitat malgrat les crisi, dificultats o contingències que pugui experimentar al llarg del seu recorregut. De manera contraposada, el sentiment de fracàs o d'ineficàcia o la manca de sentit pot conduir a la desestabilització o la desesperança.
En base a aquestes premisses, Erikson (1993, 1985) descriu un mapa de les edats de la vida, on cadascuna d'elles, des la infantesa fins a la senectut, es caracteritza per una resolució dicotòmica generadora d’actituds bàsiques relacionades amb la resolució, positiva o negativa, de cadascuna de les etapes evolutives. L'eix dicotòmic que planteja descriu les qualitats positives que enforteixen l'ego i la fortalesa humana davant els esdeveniments i circumstàncies vitals que ha de viure, així com la capacitat per afrontar nous reptes i dificultats, mentre que les actituds negatives, obstaculitzen la resolució de nous conflictes. Estableix així una seqüència de nivells de realització personal. A continuació s'exposen les diferents etapes del cicle vital descrites per Erik Erikson, les quals queden representades en la figura 1.
Primer any de vida: Confiança bàsica versus Desconfiança Primera infància: Autonomia versus Vergonya, Dubte Edat del joc: Iniciativa versus Culpa
Edat escolar: Diligència versus Inferioritat Adolescència: Identitat versus Confusió Joventut: Intimitat versus Aïllament
Edat adulta: Generativitat versus Estancament Vellesa: Integritat del jo versus Desesperança
50
Figura 1. Les Edats de la Vida i les Actituds Bàsiques. Erik Erikson (1993)
Font: E. Erikson (1993, 1985) El ciclo vital completado. Paidós: Buenos Aires
Per a la segona meitat de la vida planteja dos tipus de crisi : la que es produeix en l'edat adulta avançada que pot conduir a una vivència de generativitat o bé d'estancament; i la que apareix durant la vellesa que promou un sentiment d'integritat o bé de desesperança.
Després d’haver assolit certes fites a la vida, la persona de mediana edat, s’afronta a la necessitat de ser generativa, de reformular nous projectes i de crear coses que vagin més enllà d’ella mateixa, de comprometre’s i d'aportar la seva experiència als altres, ja sigui el grup familiar, la comunitat o la societat, en general. La persona que és capaç de ser generativa - entenent com a tal el fet d'atorgar sentit i significat allò que fa - reforça el seu sentiment d'utilitat i de realització personal, aconseguint així nivells de satisfacció elevats en totes les dimensions de la seva vida. Mostra compromís i s'implica en allò que ha creat i que en certa forma, perdurarà en el temps.
La integritat es considera l’acceptació d’un cicle vital únic i singular. Significa acceptar que un és el responsable de la pròpia vida, de les pròpies eleccions i renúncies, reconèixer les pròpies fortaleses malgrat les pròpies febleses o vulnerabilitats. Amb la vivència d'integritat la persona es recolza en un gran respecte a si mateixa per a afrontar les situacions que comporta el procés d'envelliment, escurçant així la distància entre el "JO" i el "JO ideal". Integritat significa acceptar un procés del qual es forma part i que prové d’un passat i s’estén cap a un futur que el transcendirà.
Conf ianç INFA NTE Auto nomi PRI Ini cia EDA Prod uctiv EDA Iden titat ADOLE SCÈNC Inti mita JOV Gen erati EDA Inte grita VELL
51
Segons Erikson, quan la integritat no s’assoleix o es perd, apareix un estat que ell anomena de «desesperança», el qual expressa la vivència de que el temps és curt, massa curt per reorganitzar la pròpia vida de forma satisfactòria. En aquest cas la persona té dificultats per afrontar les pèrdues que pugui comportar el procés d'envelliment.
La desesperança és fruit de totes aquelles emocions contingudes durant l’existència: la ràbia, l’odi, la revolta o la culpabilitat, entre altres. Expressa una vivència de fracàs que pot ser deguda a la incapacitat d’acceptar els esdeveniments, el propi envelliment, les pertorbacions importants al llarg de la vida o les alteracions brusques d’un estat d’equilibri.
La teoria d'Erikson, tot i les crítiques que va rebre, va cristal·litzar enmig d'aquestes polèmiques però el seu model explicatiu sobre les edats de la vida i la concepció de la construcció de la identitat en el decurs del cicle vital va obrir nous camps d'investigació que encara perduren avui dia. Malgrat els seus orígens freudians, se l'atribueix una major obertura a l'espai social. Els avenços científics posteriors han estat molts i de gran rellevància per l'aprofundiment del coneixement de la segona meitat de la vida, no obstant va ser pioner en el desenvolupament posterior de la gerontologia crítica.