Metodologia de la recerca

Aquesta recerca parteix del paradigma constructivista interpretatiu, el qual considera la naturalesa social del nostre món, la historicitat de les pràctiques i de l’existència. Les pràctiques socials produeixen coneixement i construeixen la realitat social. L’individu i la seva identitat són una creació social. Tot allò que ens defineix com individus de manera espontània, ens defineix com subjectes socials. Excepte alguns irreductibles biològics, tots els trets de la nostra identitat, des dels més genèrics fins als més específics ens remeten a les institucions de la societat: els nostres cognoms i els vincles familiars, el lloc on vàrem nàixer, la nostra adreça, la llengua (s) que parlem, la nació a la qual pertanyem, els símbols i les tradicions de la cultura on hem crescut, les organitzacions de les quals som membres, els nostres interessos, valors, creences, idees... El món quotidià es conforma a través dels pensaments i les accions dels membres que conformen la societat. Ens adherim com a membres d'una societat a través dels processos d’internalització i de socialització que fan que cada subjecte assimili als altres com a significants i al mateix temps copsi el món que l’envolta com una estructura de plausibilitat, socialment significativa. Les persones perceben, interpreten, construeixen i atorguen sentit a les seves experiències en un context sociocultural que condiciona les seves representacions i interpretacions (Duque, 2012; Prat, 2007; Cabruja i Íñiguez,2000; Gergen 1996; Legrand, 1993, Bruner, 1990; Berger i Luckman, 1968).

La finalitat del paradigma construccionista o interpretatiu és comprendre i interpretar la realitat partint dels significats de les persones, les seves percepcions i accions en un context i un temps donat, des d’una perspectiva EMIC, és a dir, des del propi subjecte. Per Berger i Luckmann (1968), la vida quotidiana es presenta com una realitat interpretada per les persones que per a elles té un significat subjectiu d’un món coherent.

El paradigma constructivista considera que la realitat és concebuda com una complexitat que només podem conèixer parcialment, a partir de retalls intencionals realitzats per l’observador en funció dels

155

seus objectius específics. Aquesta complexitat ens obliga a transitar per la incertesa i abandonar els límits suposadament clars de la investigació positivista (Tineo, 2010).

Acceptar la complexitat de l’objecte d’estudi des del paradigma constructivista, significa assumir que el subjecte és actiu, intencional, motivat i està involucrat de forma permanent en relacions de comunicació que impliquen desenvolupament. La perspectiva constructivista parteix d’una concepció de l’ésser humà com a subjecte propositiu i autodeterminant. L’ésser humà construeix les pròpies respostes davant les situacions que ha d’afrontar, les quals donen significat a la seva realitat (Espinàs, 2010; Burrick: 2010; Mendoza i Roja: 2008; Cornejo, 2006; González i Fonseca, 2006; González Rey, 1998, Legrand: 1993).

Des la metodologia fenomenològica i subjectivista que utilitzarem en el nostre estudi, l’ésser humà actua d’acord amb els significats que les coses tenen per a ell, i aquests significats sorgeixen de la interacció social entre els individus, que els utilitzen singularment en un procés interpretatiu constant, el qual modifica els mateixos significats. En aquest sentit, la recerca vol dir identificar els significats, comprendre com es construeixen en els processos d’interacció social i determinar com operen en la constitució tant de les pròpies persones com de les situacions i contextos socials on es produeix l’acció social (Collet, 2010).

El nostre marc de referència conceptual, té en compte la perspectiva del curs de la vida (life span), en el context de les societats hipermodernes, en les quals les diferents etapes que conformen les trajectòries de vida focalitzades en la segona meitat de la vida es caracteritzen per la seva variabilitat i fluïdesa com a conseqüència de la dissolució de la estandardització de les diferents transicions i els papers que s'atorguen a cada una d'elles. Es pretén articular aquest marc de referència amb el nou paradigma de l'envelliment actiu des d'una perspectiva de promoció del benestar subjectiu en la segona meitat de la vida i l'enfocament biogràfic.

Per posar a prova la nostra hipòtesi, en el disseny del treball de camp, utilitzarem el model del dispositiu que va desenvolupar Michel Legrand a la UCLLN, en les Consultes Especialitzades en Relats de Vida, de la Facultat de Psicologia de la Universitat Catòlica de Louvain la Neuve (Bèlgica), i que posteriorment ha seguit desenvolupant Marichela Vargas - Thils i altres investigadors en el grup de recerca CPSHV.

156

La nostra recerca es basa doncs en l'aplicació d'aquest model de recerca, de formació i d'intervenció que se situa, segons Legrand, en una orientació socioanalítica, a partir de les influències de la sociologia clínica, la psicoanàlisi, l'antropologia i la psicologia social.

Des d’aquest model d'intervenció, el subjecte esdevé actor i autor de la seva història en tant és capaç de situar-se davant d’ella, de mirar-la de manera més comprensiva i responsable, i així modificar la posició subjectiva per poder assumir-la i projectar-la cap el futur en una direcció, amb una finalitat, evitant així la reiteració sense sentit o el malestar. En un sentit existencial, projectar -se o tenir projecte és anar cap endavant. Cada RV integra multiplicitat de projectes en funció de diferents períodes del moment vital en què es troba i del context i circumstàncies en què es desenvolupa. No obstant, en la nostra recerca el concepte "projecte" no és sinònim d'acció, sinó de donar sentit i orientar noves accions futures.

Aquesta orientació biogràfica i la pràctica amb RV, s'articula també, amb les aportacions científiques d'investigadors i investigadores que han desenvolupat les seves recerques, partint de les aportacions que va fer el psicogerontòleg Robert Butler, sobre la reminiscència i la revisió de vida durant els processos de transició i de canvi en l'envelliment individual (Webster i Haigh, 2010; Villar,2006; Muchinik, 2005, Butler, 1963).

El RV és en sí mateix un objecte de recerca, en tant que pretenem valorar els efectes que pot produir la seva aplicació a una persona singular, en un espai d'interacció entre la persona entrevistada i la investigadora. Tornarem a aquest punt, quan desenvolupem el disseny metodològic.

La recerca, de tipus exploratori, utilitzarà la perspectiva d'estudi de cas.