Humbert Salvadó, Xavier bayer i CiSCo GuaSCH
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Introducció
A nivell mundial la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) ela- bora una llista amb les espècies vegetals i animals més amenaçades. La llista es basa en un sistema objectiu que avalua el risc d’extinció de cada espècie. A més, la UICN ha desenvolupat les directrius per avaluar les espècies a altres nivells: naci- onals, regionals, etc. En el cas dels ocells la SEO i l’ICO han fet avaluacions rela- tives a Espanya i a Catalunya respectivament. També hi ha una avaluació feta per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació que inclou el Parc del Foix i la resta de parcs gestionats per la Diputació de Barcelona. Quedava pendent, doncs, de fer una avaluació centrada exclusivament en el Parc del Foix.
Metodologia
D’acord amb els criteris usats per la UICN, fem una primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells del Parc del Foix. S’ha fet per a les espècies nidificants i d’acord amb les informacions acumulades de què disposem dels darrers vint anys. De forma sintètica, exposem els criteris de la UICN que s’han tingut en compte a l’hora de fer l’avaluació de les espècies. Per tal de poder aplicar-los ha estat neces- sari fer una adaptació d’acord amb la superfície del parc. Els criteris s’especifiquen segons la següent proposta:
Criteri 1: Disminució de les poblacions
Quan s’ha observat un descens de la mida poblacional en els darrers deu anys. En funció del percentatge d’aquest descens i de si les causes de la disminució són re- versibles o no.
Criteri 2: Àrea de distribució
Es valora el nombre de quadrícules UTM 1×1 km del Parc del Foix ocupades per parelles nidificants i es relaciona amb el total del parc. També es té en compte si les poblacions estan fragmentades, si hi ha disminució de zones ocupades i d’hà- bitats potencials per a la nidificació de l’espècie i les fluctuacions (de localitats de cria i de parelles reproductores) que hi ha hagut al llarg dels darrers vint anys. Cal tenir present que l’àrea potencial de nidificació per a cada espècie és diferent. Hi ha casos en què en un mateix quadrat UTM 1×1 km hi pot haver diverses parelles i d’altres casos en què una sola parella pot cobrir tota l’extensió del parc.
Criteri 3: Població petita i en disminució
En espècies en què al Parc del Foix la seva població de parelles reproductores és inferior a trenta, es relaciona amb si s’ha observat una regressió i en quin percen- tatge es produeix aquest retrocés.
Criteri 4: Població molt petita o restringida
Quan el nombre de parelles nidificants és igual o menor a les deu parelles. També es valora els casos d’espècies que hi han nidificat molts anys i recentment han dei- xat de fer-ho. Fins a una parella es considera en perill crític, entre dues i cinc es considera en perill i entre sis i deu es considera vulnerable. L’adaptació d’aquest criteri s’ha fet tenint en compte les dimensions del parc i l’entorn. Cal tenir pre- sent que cada espècie té uns requeriments territorials específics.
Criteri 5: Anàlisi quantitativa i possibilitats d’extinció
Es valora l’estatus de l’espècie a nivell mundial, europeu, peninsular i català. Es relaciona amb la tendència de les seves poblacions en aquests àmbits i s’avaluen les possibilitats d’extinció en els propers anys al Parc del Foix.
Aquests criteris que s’han aplicat al Parc del Foix són els mateixos que s’apliquen a escala mundial o regional. Les categories proposades per la UICN són les se- güents: extingit (EX), extingit en estat silvestre (EW), en perill crític (CR), en pe- rill (EN), vulnerable (VU), proper a l’amenaça (NT), preocupació menor (LC), dades insuficients (DD), no aplicable (NA), no avaluat (NE).
Destaquem, doncs, que en tots els casos, i en particular en el cas del Parc del Foix, es consideren espècies amenaçades les incloses en les categories: en perill crític (CR), en perill (EN) i vulnerable (VU). Aquestes categories, tant pel que fa a la UICN com en el cas del Parc del Foix, són revisables periòdicament, ja que els ocells po- den experimentar canvis en la seva distribució, en la seva abundància, etc.
Per a cada espècie es donen les categories assignades segons l’àmbit geogràfic avaluat. A escala mundial les dades s’han baixat del web de la UICN www.iucn.org/ redlist/ (abril 2016). Pel que fa a la península Ibèrica les dades s’han extret del
Libro rojo de las aves de España (2004). Les dades de Catalunya són de l’Estatus d’amenaça dels ocells nidificants de Catalunya (2012). La informació corresponent
a la Xarxa de Parcs prové del document Pla estratègic de conservació de la fauna
de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (projecte G-019) (2008).
Finalment les dades corresponents al Parc del Foix han estat avaluades per l’equip de Còbit (gener-maig de 2016).
Conclusions
Unes primeres conclusions d’aquest treball d’avaluació han estat les següents:
• El total d’espècies nidificants al Parc del Foix que considerem amenaçades és de 34 ocells: 7 en perill crític (CR), 17 en perill (EN) i 10 de vulnerables (VU). La qual cosa representa un 32,69 % sobre un total de 104 ocells nidificants.
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Taula 1. Llistat d’espècies amenaçades
Àliga calçada - Aquila pennata
en perill crític Àliga cuabarrada - Aquila fasciata
Òliba - Tyto alba
Botxí - Lanius meridionalis Corb - Corvus corax
Cogullada fosca - Galerida theklae Roquerol - Ptyonoprogne rupestris Cabusset - Tachybaptus ruficollis
en perill Àliga marcenenca - Circaetus gallicus
Astor - Accipiter gentilis
Esparver vulgar - Accipiter nisus Aligot comú - Buteo buteo Rascló - Rallus aquaticus Fotja - Fulica atra
Torlit - Burthinus oedicnemus Cucut reial - Clamator glandarius Mussol banyut - Asio otus Blauet - Alcedo atthis
Falcó mostatxut - Falco subbuteo Gralla - Corvus monedula Còbit ros - Oenanthe hispanica Cuereta torrentera - Motacilla cinerea Trobat - Anthus campestris
Cruixidell - Emberiza calandra Martinet menut - Ixobrychus minutus
vulnerable Corriol petit - Charadrius dubius
Duc - Bubo bubo
Siboc - Caprimulgus ruficollis Puput - Upupa epops Colltort - Jynx torquilla
Picot garser petit - Dendrocopos minor Oreneta cua-rogenca - Hirundo daurica Balquer - Acrocephalus arundinaceus Bitxac comú - Saxicola rubicola
• Les espècies més amenaçades responen sobretot a la conservació dels ambients naturals més singulars del parc, o també a altres aspectes:
a) Atesa la reduïda extensió del parc, algunes espècies de les quals cada parella
requereix grans territoris són especialment vulnerables, ja que els efectes sobre una sola parella podrien significar l’extinció d’aquella espècie al parc.
b) La reforestació natural de les zones altes amb espècies arbòries podria fer
perdre l’hàbitat per a algunes espècies que requereixen ambients naturals més oberts i amb una cobertura vegetal reduïda.
c) Un altre medi molt localitzat i important al parc és l’aquàtic. Un increment
de la seva degradació o de la contaminació fa molt vulnerables les espècies aquàtiques.