IV Trobada d’Estudiosos del Foix
3
Sèrie Territori i Parcs NaturalsLa IV Trobada d’Estudiosos del Foix, celebrada el 16 de juny de 2016 al Centre Cívic de Clariana, a Castellet i la Gornal, ha servit per posar en comú el més rellevant de les recerques que, des de diferents àmbits de la ciència, es fan any rere any a l’entorn de la conca del riu homònim. Aquestes trobades són un termòmetre de l’estat de salut de tota la conca del Foix i un escenari on es constata la voluntat decidida de les
administracions gestores, amb el concurs d’alguns departaments universitaris i part de la societat civil del territori, d’abordar decididament la millora de la qualitat del pantà.
Aquesta tasca requereix la col·laboració dels estudiosos i investigadors, vertaders coneixedors d’aquest entorn natural del Penedès, que van presentar públicament i van compartir amb la resta de participants els resultats de les seves recerques. Els seus treballs abasten els àmbits de la gestió, la fauna, l’ecologia, la història, la geologia i la hidrologia; i permeten validar els encerts i rectificar els errors d’aquest procés, i també indicar els eixos de treball prioritaris que cal escometre. Aquesta publicació és el recull de les diferents aportacions presentades.
Sèrie Territori i Parcs Naturals
IV Trobada d’Estudiosos
del Foix
16 de juny de 2016. Castellet i la Gornal
© dels textos: els seus autors © de l’edició: Diputació de Barcelona Coordinació: Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona Producció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona
Índex
Presentació 7
Gestió
Resums
Centre Internacional UNESCO de les Reserves de la Biosfera
Mediterrànies i el Parc del Foix 11
Martí Boada, roser Maneja, Cinthia Pereira Fauna
Biodiversitat de coleòpters en vinyes del Penedès 13
enriC Bartra, aMador Viñolas, joseP Muñoz-Bateti XaVier Bayer
Restauració de microhàbitats aquàtics per al foment i la protecció
d’amfibis a Santa Margarida i els Monjos 23
diego Martínez-Martínez, FrederiC Casas, Pedro torresi joseP Maria CalaF
Interaccions ecopatològiques de les tortugues del Foix:
Trachemys vs Mauremys 39
alBert Martínez-silVestre, joaquiM soler, juan Miguel Cano, Maria alaMoi isaBel
Verdaguer
Progetto LIFEEMYS: Ligurian Invasive Fauna Eradication pro Indigenous
Emys orbicularis restocking 49
MassiMiliano Cardellii Paola CarneVale
La migració d’ocells rapinyaires al Parc del Foix 54
CisCo guasCh, MarC Peris, huMBert salVadói XaVier Bayer
La llista roja de les espècies d’ocells nidificants al Parc del Foix 68
huMBert salVadó, XaVier Bayeri CisCo guasCh
Ratpenats a la capçalera del Foix (les mines de Pontons) 80
Ecologia Resums
És possible revertir la ultraeutròfia de l’embassament de Foix? 91
Narcís Prat, Pau Fortuño, toNy Herrerai Miguel-cañedo-argüelles Història
La Mota de Sant Pere (Cubelles, el Garraf) 93
Magí Miret-Mestre
Coves sepulcrals (iii mil·lenni aC) al baix Foix.
Un patrimoni oblidat i malmès 105
artur cebriài escuer, JoseP M. Fullolai Pericot,
Xavier oMs ariasi Mireia Pedro Pascual
Resultats de la primera intervenció arqueològica al jaciment protohistòric del Planot de la Timba de Santa Bàrbara
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès) 116
daNi lóPez reyesi sergio JiMéNez MaNcHóN
El camí ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès.
Un camí per fer valer un patrimoni mil·lenari 128
JoaN rovirai JoseP Maria calaF
Conèixer, gestionar i difondre: el forn de l’ermita de Sant Llorenç
de la Senabre. Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) 144
Pablodel FresNoi JoseP socorregut Geologia
Intent de datació i contextualització d’uns antics pous de sondeig geològic als paratges de la Senabra i la Torreta, a Santa Margarida
i els Monjos 155
JoaN rovirai JoseP Maria calaF
Història geològica recent del riu Foix 174
MaNuel góMez, david albalat, Miquel vilà Hidrologia
Resums
L’aigua potable, un problema mundial 189
aluMNatdeciclesuPeriordel’escola saNt doMèNec - la ràPita
Presentació
Ens complau presentar-vos la IV Trobada d’Estudiosos del Foix que, com en edi-cions anteriors, ha servit per posar en comú el més rellevant de les recerques que, des de diferents àmbits de la ciència, es fan any rere any a l’entorn de la conca del riu homònim.
En aquesta quarta edició es concreten i es difonen alguns temes que resulten especialment rellevants per als gestors d’aquest espai protegit. En el fons, les tro-bades d’estudiosos venen a ser un termòmetre de l’estat de salut de tota la conca del Foix. El pantà de Foix, si se’ns permet el símil, és on van a parar tots els pro-blemes i afloren alhora els beneficis d’aquest riu i torrents tributaris. Malaurada-ment, però, cal dir que actualment el seu estat no és tan satisfactori com tots vol-dríem, si bé és molt millor que el que hi havia l’any 1993, quan es va començar a gestionar aquest espai protegit per mitjà del Consorci del Parc del Foix que van constituir la Diputació de Barcelona amb els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal. A nivell terrestre del pantà, podem comprovar que s’observen millores notables en el seu entorn, com podreu llegir en les ponències dedicades a la fauna i flora. En canvi, es constata que queda molta feina per fer en l’àmbit aquàtic, força minvat avui dia, tant per la manca d’atenció en èpoques pre-cedents, com per la mateixa evolució natural dels ecosistemes, sense cap tipus de gestió efectiva fins fa pocs anys. És interès prioritari del Consorci, doncs, revertir en un futur aquest procés.
Les trobades d’estudiosos són un escenari més on es constata la voluntat de-cidida de les administracions gestores, amb el concurs d’alguns departaments universitaris i part de la societat civil del territori, per abordar decididament la millora de la qualitat del pantà. Aquesta no és una tasca fàcil ni ràpida, certament. Caldrà el suport de tothom en aquest sentit. I és evident que en aquest camí ple-gats ens ajuda molt la col·laboració dels estudiosos i investigadors, vertaders co-neixedors d’aquest entorn natural del Penedès. Els seus treballs ens permeten va-lidar els encerts i rectificar els errors que es vagin tenint en aquest procés, així com indicar els eixos de treball prioritaris a escometre.
Esment a part mereixen els treballs arqueològics i geològics que s’han pre-sentat a la trobada. Com s’ha vist des de les primeres edicions, la qualitat
cien-tífica i tècnica de les aportacions fetes en aquest camp ens ajuda a posar en va-lor el patrimoni cultural del parc. En aquest sentit, volem destacar la feina que s’està fent en l’àmbit de la recuperació de carrerades, que posa en valor el pes secular de la ramaderia en aquestes contrades; en un mapa d’on mai hauria d’haver desaparegut.
Volem agrair finalment el suport del municipi de Castellet i la Gornal en la celebració i acollida de la trobada. I la complicitat de tots els ponents i assistents que van contribuir a l’èxit de la reunió. Esperem que la lectura de les planes se-güents us ajudi a conèixer i valorar, encara una mica més si cal, aquest singular espai protegit que tanca, pel seu extrem sud, la Xarxa de Parcs Naturals.
Resum
El Centre Internacional UNESCO de les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, amb seu al castell de Castellet, es basa en un compromís entre l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri d’Agri-cultura, Alimentació i Medi Ambient i la Fundació Abertis amb l’objectiu d’amplificar els esforços de la UNESCO envers la promoció del desenvolupament sostenible en el marc dels espais naturals protegits.
El centre, un dels pocs de categoria II arreu del món, representa un agent de dinamització important del seu entorn més immediat, i especialment del Parc del Foix. En aquest sentit, vol esdevenir un centre estratègic per a promoure l’assistència tècnica, la recerca i l’intercanvi d’informació i de coneixement en les esferes socials i ambientals de competència de la UNESCO. Per aquest motiu, des del centre s’organit-zen activitats de formació i d’educació ambiental relacionades amb el Parc del Foix, dirigides tant al públic general com especialitzat i focalitzades en diferents temàtiques de rellevància i d’actualitat.
Paraules clau
Espais naturals protegits, educació ambiental, formació, coneixement
Resumen
Centro Internacional UNESCO de las Reservas de la Biosfera Mediterráneas y el Parque del Foix
El Centro Internacional UNESCO de las Reservas de la Biosfera Mediterráneas, con sede en el castillo de Cas-tellet, se basa en un compromiso entre el Organismo Autónomo de Parques Nacionales del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y la Fundación Abertis con el objetivo de amplificar los esfuerzos de la UNESCO para la promoción del desarrollo sostenible en el marco de los espacios naturales protegidos.
El centro, uno de los pocos de categoría II en todo el mundo, representa un agente de dinamización im-portante de su entorno más inmediato, y especialmente del Parque del Foix. En este sentido, pretende con-vertirse en un centro estratégico para promover la asistencia técnica, la investigación y el intercambio de información y de conocimiento en las esferas sociales y ambientales de competencia de la UNESCO. Por este motivo, desde el centro se organizan actividades de formación y de educación ambiental relacionadas con el Parque del Foix, dirigidas tanto al público general como especializado y focalizadas en diferentes te-máticas de relevancia y de actualidad.
Palabras clave
Espacios naturales protegidos, educación ambiental, formación, conocimiento
Abstract
UNESCO International Centre for Mediterranean Biosphere Reserves and Foix Park
The UNESCO International Centre for Mediterranean Biosphere Reserves, based in Castellet Castle, is the outcome of an agreement between the National Parks Agency in the Ministry of Agriculture, Food and Environment and the Abertis Foundation with the aim of adding to UNESCO’s efforts to promote sustainable development in protected natural areas.
It is one of the few category II centres anywhere in the world and a major facilitator for its immediate surroundings and especially Foix Park. It is designed to be a strategic centre for promoting technical ser-vices, research and information and knowledge sharing within UNESCO’s social and environmental re-mit. To that end it runs environmental training and education activities related to Foix Park for general and specialised audiences alike which address a range of significant and topical issues.
Keywords
Protected natural areas, environmental education, training, knowledge
Centre Internacional UNESCO de les
Reserves de la Biosfera Mediterrànies i el
Parc del Foix
Martí Boada,1,2 roser Maneja,1,2 Cinthia Pereira1,2
1Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona 2Centre Internacional UNESCO de les Reserves de la Biosfera Mediterrànies
Biodiversitat de coleòpters en vinyes
del Penedès
enriC Bartra,1 aMador Viñolas,2 joseP Muñoz-Batet2i XaVier Bayer3 1Institut Català de la Vinya i el Vi
2Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Col·lecció d’artròpodes 3EDN, Estudi Divulgació de la Natura
Resum
En un estudi sobre la biodiversitat en paisatges vitícoles del Penedès s’ha obtingut 2.902 coleòpters, cor-responents a 76 espècies i 6 gèneres de 22 famílies. L’interès de l’estudi és que hi ha poques dades sobre els coleòpters presents en vinya i el paper que poden tenir en l’equilibri de la vinya i el seu entorn. Al 90 % de parcel·les estudiades s’ha trobat Sinoxylon muricatum, un barrinador paràsit de la vinya, i al 10 % de parcel·les el seu predador: Denops albofasciatus.
Paraules clau
Biodiversitat, vinya, paisatge, coleòpters
Resumen
Biodiversidad de coleópteros en viñedos del Penedès
En un estudio de la biodiversidad en paisajes vitícolas del Penedès se han obtenido 2.902 coleópteros co-rrespondientes a 76 especies y 6 géneros de 22 familias. El interés del estudio se debe a que existen pocos datos sobre los coleópteros presentes en viñedo y el papel que pueden tener en el ecosistema de la viña y su entorno. En el 90 % de las parcelas se ha encontrado Sinoxylon muricatum, un barrenador parásito de la viña, y en el 10 % de parcelas se ha encontrado su depredador: Denops albofasciatus.
Palabras clave
Biodiversidad, viña, paisaje, coleópteros
Abstract
Biodiversity of Coleoptera in Penedès Vineyards
In a biodiversity study on the vineyards in Penedès we have found 2.902 coleopterans with 76 species and 6 genera of 22 families. The interest of the study is that very few data exist on the coleopteran of the vineyards and the function they can have on the vineyard landscape ecosystem. In 90 % of the vineyards we found Sinoxylon muricatum, a vine trunk parasite, and in 10 % we found its predator: Denops
albofasciatus.
Keywords
Introducció
Durant el 2013, en el context del projecte LIFE+ Biodivine, es van estudiar diver-sos aspectes de la biodiversitat en ambients vitícoles. Entre aquests llocs es va fer un seguiment de vint vinyes i el seu entorn. L’objectiu del treball és aportar dades per a conèixer millor els organismes relacionats amb la vinya i els elements del paisatge del seu voltant: boscos, sembrats, altres conreus, etc. Inicialment només es van arribar a identificar els ordres, però amb una col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona es van poder determinar els exemplars de l’or-dre coleòpters.
Treball realitzat
S’han analitzat els coleòpters obtinguts en vint vinyes de l’Alt Penedès i el Garraf durant deu setmanes, entre l’abril i el juny de 2013. Entre els objectius hi ha co-nèixer la riquesa de la biodiversitat dels coleòpters a les vinyes estudiades. Els in-ventaris de biodiversitat poden servir per a avaluar la qualitat ambiental de l’àrea estudiada (Hilty i Merenlender, 2000) i els artròpodes són uns bons indicadors de la biodiversitat global (Duelli, 1997)
Material i mètodes
S’ha estudiat un conjunt de vint vinyes situades entre l’Alt Penedès i el Garraf, pertanyents a la Denominació d’Origen Penedès on s’han deixat paranys aeris (combi) i terrestres (pitfall). A cada vinya s’han col·locat dos paranys, un de cada tipus. Els quaranta paranys s’han posat a la primavera, mitjans d’abril, i les mos-tres s’han recollit durant deu setmanes. En una primera fase totes les mosmos-tres es van separar per ordres. En una segona fase es van determinar els gèneres i espè-cies, amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Resultats
S’ha trobat una bona abundància i riquesa de coleòpters a les vinyes estudiades. S’han obtingut 2.902 individus: 2.440 en paranys aeris i 462 en paranys terrestres. Vegeu la taula 1.
15
IV T
robada d’Estudiosos del Foix
Taula 1. Espècies i gèneres observats en vinya, primavera de 2013
Família Subfamília Gènere Subgènere Espècie Subespècie Autor
Bostrichidae Bostrichinae Sinoxylon Sinoxylon muricatum muricatum Linnaeus, 1767
Buprestidae Buprestinae Anthaxia Cratomerus hungarica hungarica Scopoli, 1772
Buprestidae Buprestinae Anthaxia Melanthaxia sepulchralis sepulchralis Fabricius, 1801
Buprestidae Buprestinae Chrysobothris Chrysobothris affinis affinis Fabricius, 1794
Cantharidae Cantharinae Cantharis Cantharis coronata coronata Gyllenhal, 1808
Cantharidae Cantharinae Cantharis Cantharis livida livida Linnaeus, 1758
Cantharidae Cantharinae Cantharis Cantharis rustica rustica Fallén, 1807
Cantharidae Cantharinae Rhagonycha Rhagonycha fulva fulva Scopoli, 1763
Cantharidae Cantharinae Rhagonycha Rhagonycha iberica iberica Dahlgren, 1975
Carabidae Pterostichinae Amara Amara aenea aenea DeGeer, 1774
Carabidae Trechinae Bembidion sp.
Carabidae Brachininae Brachinus Brachynidius sclopeta sclopeta Fabricius, 1792
Carabidae Platyninae Calathus Calathus fuscipes graecus Dejean, 1831
Carabidae Platyninae Calathus Neocalathus melanocephalus melanocephalus Linnaeus, 1758
Carabidae Carabinae Calosoma Campalita maderae maderae Fabricius, 1775
16
IV T
robada d’Estudiosos del Foix
Carabidae Cicindelinae Cicindela Cicindela maroccana pseudomaroccana Roeschke, 1891
Carabidae Harpalinae Dixus Dixus clypeatus clypeatus Rossi, 1790
Carabidae Harpalinae Harpalus Harpalus affinis affinis Schrank, 1781
Carabidae Harpalinae Harpalus Harpalus distinguendus distinguendus Duftschmid in, 1812
Carabidae Pterostichinae Poecilus Poecilus cupreus cupreus Linnaeus, 1758
Carabidae Scaritinae Scarites Scallophorites buparius buparius Forster, 1771
Cerambycidae Lamiinae Agapanthia Agapanthia cardui cardui Linnaeus, 1767
Cerambycidae Lamiinae Calamobius Calamobius filum filum Rossi, 1790
Cerambycidae Cerambycidae Certallum Certallum ebulinum ebulinum Linnaeus, 1767
Cerambycidae Cerambycidae Chlorophorus Chlorophorus varius varius O. F. Müller, 1766
Cerambycidae Cerambycidae Clytus Clytus arietis arietis Linnaeus, 1758
Cerambycidae Cerambycidae Clytus Clytus rhamni rhamni Germar, 1817
Cerambycidae Cerambycidae Deilus Deilus fugax fugax Olivier, 1790
Cerambycidae Cerambycidae Stenopterus Stenopterus rufus rufus Linnaeus, 1767
Cerambycidae Lepturinae Stictoleptura Cribroleptura stragulata stragulata Germar, 1824
Chrysomelidae Bruchinae Bruchus Bruchus rufimanus rufimanus Linnaeus, 1767
17
IV T
robada d’Estudiosos del Foix
Família Subfamília Gènere Subgènere Espècie Subespècie Autor
Chrysomelidae Clytrinae Clytra Clytra espanoli espanoli Daccordi & Petitpierre, 1977
Chrysomelidae Galerucinae Exosoma Exosoma lusitanica lusitanica Linnaeus, 1767
Chrysomelidae Clytrinae Labidostomis Labidostomis taxicornis taxicornis Fabricius, 1792
Chrysomelidae Alticinae Sphaeroderma Sphaeroderma rubidum rubidum Graells, 1858
Chrysomelidae Galerucinae Xanthogaleruca Xanthogaleruca luteola luteola Müller, 1766
Cleridae Clerinae Denops Denops albofasciatus albofasciatus Charpentier, 1825
Cleridae Clerinae Trichodes Trichodes apiarius apiarius Linnaeus, 1758
Cleridae Clerinae Trichodes Trichodes leucopsideus leucopsideus Olivier, 1795
Coccinellidae Coccinellinae Hippodamia Adonia variegata variegata Goeze, 1777
Coccinellidae Scymninae Scymnus sp.
Coccinellidae Coccinellinae Tytthaspis Tytthaspis sedecimpunctata sedecimpunctata Linnaeus, 1761
Curculionidae Lixinae Lixus Dilixellus punctiventris punctiventris Boheman, 1835
Curculionidae Baridinae Malvaevora Malvaevora timida timida Rossi, 1792
Curculionidae Curculioninae Mecinus Mecinus pyraster pyraster Herbst, 1795
Curculionidae Curculioninae Miarus Miarus campanulae campanulae Linnaeus, 1767
Curculionidae Entiminae Rhytideres Rhytideres plicatus plicatus Olivier, 1790
18
IV T
robada d’Estudiosos del Foix
Dryophthoridae Rhynchophorinae Sphenophorus Sphenophorus striatopunctatus striatopunctatus Goeze, 1777
Elateridae Elaterinae Agriotes Agriotes sordidus sordidus Illiger, 1807
Elateridae Cardiophorinae Cardiophorus Cardiophorus biguttatus biguttatus Olivier, 1790
Elateridae Agrypninae Drasterius Drasterius bimaculatus bimaculatus Rossi, 1790
Histeridae Saprininae Saprinus Saprinus lautus lautus Erichson, 1839
Lampyridae Lampyrinae Lampyris Lampyris iberica iberica Geisthardt et al., 2008
Melyridae Malachiinae Attalus Abrinus amictus amictus Erichson, 1840
Melyridae Dasytinae Dasytes sp.
Melyridae Dasytinae Psilothrix Psilothrix cyaneus cyaneus Olivier, 1790
Mordellidae Mordellinae Mordellistena Mordellistena neuwaldeggiana neuwaldeggiana Panzer, 1796
Oedemeridae Oedemerinae Oedemera Oedemera barbara barbara Fabricius, 1792
Oedemeridae Oedemerinae Oedemera Oedemera flavipes flavipes Fabricius, 1792
Oedemeridae Oedemerinae Oedemera Oedemera lateralis lateralis Gleber, 1829
Oedemeridae Oedemerinae Oedemera Oedemera nobilis nobilis Scopoli, 1763
Rhynchitidae Rhynchitinae Byctiscus Byctiscus betulae betulae Linnaeus, 1758
Scarabaeidae Scarabaeinae Onthophagus Palaeonthophagus vacca vacca Linnaeus, 1767
19
IV T
robada d’Estudiosos del Foix
Família Subfamília Gènere Subgènere Espècie Subespècie Autor
Scarabaeidae Melolonthinae Rhizotrogus Rhizotrigus aestivus aestivus Olivier, 1789
Scarabaeidae Cetoniinae Tropinota Epicometis hirta hirta Poda, 1761
Scarabaeidae Cetoniinae Valgus Valgus hemipterus hemipterus Linnaeus, 1758
Silphidae Silphinae Silpha Silpha tyrolensis tyrolensis Laicharting, 1781
Staphylinidae Aleocharinae Aleochara sp.
Staphylinidae Staphylinae Ocypus Pseudocypus aethiops aethiops Waltl, 1835
Staphylinidae Staphylinae Ocypus Ocypus olens olens O. Müller, 1764
Staphylinidae Staphylininae Philonthus sp.
Staphylinidae Staphylinae Xantholinus Polydontophallus elegans elegans A.G. Olivier, 1795
Tenebrionidae Tenebrioninae Blaps Blpas lusitanica lusitanica Herbst, 1799
Tenebrionidae Tenebrioninae Gonocephalum Gonocephalum rusticum rusticum Olivier, 1811
Tenebrionidae Alleculinae Isomira Isomira hispanica hispanica Kiesenwetter, 1870
Tenebrionidae Alecullinae Omophlus Odontomophlus lepturoides lepturoides Fabricius, 1787
Gràfic 1. Abundància de coleòpters a les vint vinyes estudiades pit-fall 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450
Total coleòpters per vinya
combi
Discussió
Les espècies més freqüents han estat Coccinella septempunctata, Deilus fugax,
Philonthus sp. i Psilothrix cyaneus. El barrinador Sinoxylon muricatum s’ha
tro-bat a divuit de les vint vinyes estudiades (90 %), el seu predador, el clèrid Denops
albofasciatus (Charpentier, 1825) s’ha trobat en dues de les vinyes (10 %). També
s’ha trobat el cigarrer Bytiscus betelae en tres vinyes. Epicometis hirta s’ha tro-bat en setze de les vinyes prospectades. En total s’han determinat setanta-cinc espècies i sis gèneres, tots típics de la zona mediterrània on es troben les vinyes estudiades.
Les espècies més abundants han estat: Philonthus sp., Psilothrix cyaneus,
Cant-haris rustica, Mecinus pyraster i Deilus fugax. Per la seva possible importància
com a paràsit i perquè és l’espècie més lligada a la vinya destaquem el bostríquid barrinador Sinoxylon muricatum. Els bostríquids estan descrits com a barrina-dors de fusta i han estat documentats en vinya i altres arbres, com ara la figue-ra, en els llibres de viticultura i paràsits de la vinya. Una de les referències al bostríquid Sinoxylum és a la Revista d’Agricultura del 1924. Se’l considera un paràsit de la vinya i pot fer danys en vegetació jove (Ruiz, 1947; Bahillo de la Pu-ebla & López-Colón, 2002; Bahillo de la PuPu-ebla et al., 2007).
A bun dà ncia o n omb re d ’in di vi dus Codi vinya
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Gràfic 2. Abundància d’algunes espècies en vinyes ecològiques i convencionals
Coccinella Epicometis Coccinella Deilus Sinoxylon Mecinus Calathus Cantharis Cantharis
0 50 100 150 200 250 Se pt emp un ct at a Hi rta Sc lop et a Fuga x Mur ica tum Py ra st er Fus cip es Ru sti ca Li vid a conv eco
Tal com es veu al gràfic 2 s’ha trobat un major nombre de Coccinella s.,
Dei-lus f. i Cantharis l. en vinyes on es fa agricultura ecològica (eco), respecte de
les vinyes convencionals (conv). El paper de control entre predadors i paràsits pot ser important pel fet que, de setanta-cinc espècies, només quatre o cinc han estat descrites com a paràsits. En tot cas, per estudiar el paper dels cole-òpters hauríem de fer el seguiment del seu cicle, que sovint inclou diversos anys de fases larvàries subterrànies o en llocs poc visibles i ha quedat fora de l’abast d’aquest estudi.
Bibliografia
Bahillo de la Puebla, P., López-Colón, J. L. (2002): «Los Bostrichidae
Latreille, 1802 de la Comunidad Autónoma Vasca y áreas limítrofes
(Coleoptera)». Heteropterus, Revista de Entomologia, 1; p. 25-40.
Bahillo de la Puebla, P., López-Colón, J. L., Baena, E. (2007): «Los
Bostrichidae latreille, 1802 de la fauna íbero-balear (Coleoptera)». Heteropterus Revista de Entomologia, 7, 2; p. 147-227.
Duelli, P. (1997): «Biodiversity evaluation in agricultural landscapes: An ap-proach at two different scales». Agriculture, ecosystems & environment, 62, 2; p. 81-91. A bun dà ncia o n omb re d ’in di vi dus
Hily, J. Merenlender, A. (2000): «Faunal indicator taxa selection for moni-toring ecosystem health». Biological Conservation 92; p. 185-197.
Ruiz Castro, A. (1947): Fauna Entomológica de la vid en España (Coleoptera), Vol. IV, Instituto Español de Entomología, Madrid: CSIC. 132 p.
Resum
Les basses temporals, que s’omplen amb les pluges i s’eixuguen normalment en arribar l’estiu, han estat tradicionalment hàbitat de poblacions estables d’amfibis i altres animals que necessiten l’aigua per re-produir-se. A causa de l’abandonament de les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els punts d’aigua, abans molt abundants, ara estan majoritàriament abandonats o en desús, i això contribueix, en-tre alen-tres causes, a que les espècies d’amfibis es trobin en la seva majoria en regressió. Els amfibis són bons indicadors de l’estat del medi ambient, són font de biodiversitat i aliment d’altres animals i una gran eina per al control de plagues. La recuperació de punts d’aigua és clau per al foment i la protecció d’aques-tes espècies, i en això es treballa al Parc del Foix amb resultats prou satisfactoris.
Paraules clau
Amfibis, basses
Resumen
Restauración de microhábitats acuáticos para el fomento y la protección de anfibios en Santa Margarida i els Monjos
Las balsas temporales, que se llenan con las lluvias y se secan en verano, han sido tradicionalmente há-bitat de poblaciones estables de anfibios y otros animales que se reproducen en el agua. Debido al aban-dono de las prácticas agrícolas y ganaderas tradicionales, los puntos de agua, antes abundantes, ahora están mayoritariamente abandonados o en desuso, lo que contribuye, entre otras causas, a que la mayoría de especies de anfibios se encuentren en regresión. Los anfibios son buenos indicadores del estado del medio ambiente, fuente de biodiversidad y alimento de otros animales y una gran herramienta para con-trolar plagas. La recuperación de puntos de agua es clave para el fomento y la protección de estas espe-cies, y en eso se trabaja en el Parque del Foix con resultados bastante satisfactorios.
Palabras clave
Anfibios, balsas
Abstract
Restoration of Aquatic Microhabitats for Promoting and Protecting Amphibians at Santa Margarida i els Monjos
Temporary ponds, which are filled with rain and dry out in summer, have traditionally been home to sta-ble populations of amphibians and other animals that breed in water. Due to the abandonment of tradition-al agriculturtradition-al and livestock practices, previously abundant water points are now largely abandoned or dis-used and this is one of the reasons why most amphibian species are in regression. Amphibians are good indicators of the state of the environment, a source of biodiversity and food for other animals and a great tool for controlling pests. The recovery of water points is crucial for promoting and protecting these species and Foix Park is working to do this with fairly successful results.
Keywords
Amphibians, ponds
Restauració de microhàbitats aquàtics
per al foment i la protecció d’amfibis
a Santa Margarida i els Monjos
diego Martínez-Martínez1, FrederiC Casas2, Pedro torres2i joseP Maria CalaF3 1Forestal Catalana, S.A.
2Consorci del Parc del Foix
Presentació
Les basses temporals, que generalment s’omplen amb les pluges primaverals i de tardor i s’eixuguen normalment en arribar l’estiu, han estat tradicionalment hà-bitat de poblacions estables d’amfibis i altres animals que necessiten l’aigua per reproduir-se. A causa de l’abandonament de les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els punts d’aigua, abans molt abundants, ara estan majoritàriament també deixats o en desús i això contribueix, entre altres raons, a que les espècies d’amfibis es trobin en la seva majoria en regressió. No menys importants són al-tres microhàbitats aquàtics, com les fonts de bassa i els cocons, punts d’aigua que també en molts casos es troben desapareguts o en mal estat de conservació.
A banda d’aquesta progressiva pèrdua d’hàbitats aquàtics, cal destacar que aquests vertebrats es troben molt directament afectats també pels atropellaments en camins i carreteres, la utilització reiterada de plaguicides, la introducció de pei-xos exòtics, així com pels efectes del canvi climàtic en la seva biologia.
Els amfibis són bons indicadors de l’estat del medi ambient. Alhora que són font de biodiversitat i aliment d’altres animals, també són una gran eina per al con-trol de plagues. La recuperació de punts d’aigua és clau per al foment i la protec-ció d’aquestes espècies, i en això es treballa al Parc del Foix amb resultats prou satisfactoris.
Aquest treball no deixa de ser un exemple, segurament exportable, de com, amb relativament pocs recursos, es poden endegar projectes de recuperació de microhàbitats aquàtics per fomentar la cria d’amfibis i contribuir a frenar la re-gressió global a la qual aquests estan sotmesos.
Antecedents
El declivi en les poblacions d’amfibis es veu reflectit també en els diferents estudis de seguiment realitzats des de fa anys al Parc del Foix, tant des de la pròpia guar-deria del parc, com des de l’Oficina Comarcal del Cos d’Agents Rurals, així com per part d’altres estudiosos i experts en la matèria. Destacar, per exemple, els tre-balls fets per Pere Xavier Albornà i per l’Associació Còbit (Xavier Bayer, Cisco Guasch i Humbert Salvadó).
L’any 2014, recollint una proposta de l’oficina comarcal del Cos d’Agents Ru-rals, i amb la col·laboració de Forestal Catalana, SA, empresa pública de la Gene-ralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos organitza un curs de formació sobre amfibis a través del Molí del Foix, l’equipament munici-pal d’educació ambiental. En aquest curs es tracta sobre la biologia, l’etologia i el reconeixement d’espècies d’aquests animals vertebrats, i es posa de manifest la problemàtica global en relació amb la regressió de les seves poblacions arreu del món, també a Catalunya i al Parc del Foix.
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Figura 1. Estudis de seguiment i publicacions diverses
Vista l’experiència de recuperació de basses temporals en altres regions de Catalunya, a partir d’aquest curs sorgeix la idea de recuperar alguns microhà-bitats aquàtics desapareguts o en desús a Santa Margarida i els Monjos, dins el Parc del Foix.
Procediment
Com a punt de partida, es procedeix a elaborar un inventari de microhàbitats aquà-tics a Santa Margarida i els Monjos, dins el Parc del Foix, diferenciant entre els antics punts d’aigua ja inexistents o en desús, identificant d’entre aquests els que serien potencialment recuperables, i les possibles ubicacions susceptibles d’aco-llir-ne de nous.
Figura 2. Inventari inicial georeferenciat de microhàbitats aquàtics existents i potencials a Santa Margarida i els Monjos, al Parc del Foix
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Si bé es fa alguna intervenció de caràcter menor també en alguns punts d’aigua de petites dimensions (cocons i basses de reduïdes dimensions associats a fonts), les actuacions se centren bàsicament a restaurar set basses temporals en desús, o desaparegudes, normalment vinculades a antigues masies avui deshabitades i ge-neralment mig, o del tot, enrunades: Mas Bellestar, Cal Pere Joan, tres basses a Cal Rossell, Maset del Rossell i Penyafel.
Aspectes tècnics de la restauració
Per bé que la morfologia de les set basses abans de la intervenció fos diferent (per les mides, per la presència d’un o altre tipus de vegetació, per l’existència o inexis-tència d’un vas definit, o per la forma d’aquest, per la insolació rebuda...), els cri-teris tècnics genèrics de restauració aplicats van ser iguals per a totes i es van fer només petites adaptacions a cada cas particular. A continuació, es relacionen les diferents fases del procediment seguit:
Figura 4. Exemple de desbrossada de canyís a la bassa de Mas Bellestar
De forma general, i amb la bassa seca, es procedeix al condicionament del vas a partir de la retirada de residus del seu interior, així com de la desbrossada de la vegetació dels marges i del mateix receptacle de la bassa. La neteja es pot fer de manera manual o bé amb desbrossadora giratòria amb braç articulat i capçal tri-turador, segons la mida de la bassa i l’accessibilitat a aquesta. És important desta-car que l’existència de vegetació a l’interior del vas, si bé afavoreix la presència de
determinades espècies d’amfibis, pot provocar alhora pèrdues d’aigua a la bassa, tant per l’absorció que fan les plantes per les arrels, com per les filtracions que aquestes produeixen quan perforen el terra obrint múltiples petites galeries. És el cas, per exemple, de la presència de canyís (Phragmites australis spp australis) a la bassa de Mas Bellestar, on cal fer esforços per mantenir un equilibri entre la quan-titat de vegetació necessària per afavorir la presència d’amfibis a la bassa i el punt d’excés de plantes que podria posar en perill la permanència de l’aigua al vas du-rant el temps suficient per assegurar-ne la cria.
Fet això, i en fase de lluna vella, el següent pas és aprofundir el vas amb la retirada de sediments acumulats, que en la majoria dels casos implicarà també la retirada d’arrels i/o rizomes juntament amb la terra extreta. Per a aquesta operació és especialment útil l’ús de maquinària, com ara una retroexcavadora giratòria amb braç articulat i cullera. Per evitar la contaminació entre basses, o entre zones humides en general, sigui per fongs, llentia d’aigua (Lemna
mi-nor) o altres, pot ser convenient netejar i desinfectar convenientment la cullera
abans d’utilitzar-la. L’aprofundiment del vas és una feina que cal fer amb cura de no trencar possibles capes impermeables naturals, siguin de roca o de ma-terial argilós.
Figura 5. Retirada de sediments a la bassa de Penyafel
Al mateix temps, i encara en fase de lluna vella, convé excavar un pou de de-cantació de sòlids al canal d’entrada d’aigües d’escorrentia a la bassa per evitar tant com sigui possible l’aportació de sediments a l’interior i allargar-ne així la vida útil.
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Figura 6. Pou de decantació de sòlids a la bassa del Maset del Rossell
De forma addicional, és fonamental realitzar una breu anàlisi hidrològica de l’entorn de la bassa per tal de determinar la necessitat de modificar o crear ele-ments en el terreny que millorin i garanteixin la conducció de les aigües d’escor-rentia cap al receptacle a través del canal d’entrada i el pou de decantació. En aquest sentit, cal valorar si escau modificar la inclinació i el peraltat dels camins propers, netejar o fer més fondes les rases de l’entorn, així com perfilar, o crear de nou, tren-ques transversals als vials de la zona.
El pas següent, encara en fase de lluna vella, consisteix a impermeabilitzar el vas de la bassa amb una capa d’argila compactada d’aproximadament mig pam de gruix, un recobriment que convé repujar pels marges tant com sigui possible per tal d’evi-tar filtracions d’aigua i maximitzar el volum de la part no permeable del receptacle.
A continuació, cal omplir de seguida el vas amb aigua de pou, la qual cosa permet estabilitzar la capa impermeable i evitar que s’hi facin esquerdes. L’ús d’aigua subterrània o de pluja, en lloc d’aigua clorada i tractada, permet generar un ambient més propici per a la cria d’amfibis, si bé fer-ho així no és garantia de colonització immediata. En el cas concret de les basses recuperades a Santa Mar-garida i els Monjos es considera que l’ús d’aigua de pou en va afavorir la ràpida ocupació, ja que a la majoria s’hi van observar diverses postes ja la setmana se-güent d’haver-les omplert.
Figura 8. Voluntariat de l’ADF Puig de l’Àliga omplint amb aigua de pou la bassa del Maset del Rossell
Figura 9. La bassa de Mas Bellestar, la més gran de les set basses restaurades, omplerta amb aigua de pou
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Seguiment i avaluació dels resultats
Fonamentalment a través de la guarderia del Parc, i amb l’ajut d’unes fitxes dis-senyades a aquest efecte des de Forestal Catalana, SA, s’ha fet un seguiment pe-riòdic a les basses temporals recuperades, tant pel que fa a la presència d’amfibis com a l’estat de conservació i manteniment d’aquestes.
Figura 10. Exemple de fitxa de seguiment utilitzada per la guarderia del Parc del Fiox
A partir de les fitxes omplertes al llarg de l’any 2015 i part del 2016 s’han ela-borat una sèrie de mapes de distribució d’espècies, especificant-ne l’existència en els diferents microhàbitats recuperats. Cal esmentar que no s’ha fet cap mapa específic per al gripau comú (Bufo bufo), encara que pel seguiment dels seus cants se sap que es troba més aviat localitzat a les vores del riu Foix i de l’em-bassament.
En relació amb el manteniment i la conservació de les basses, a grans trets s’observa que en moltes d’aquestes la facilitat d’accés del senglar (Sus scrofa) hi ha fet estralls, en fer lliscar avall bona part de l’argila repujada pels marges del vas i reduir així el volum impermeable del receptacle, o bé directament trencant amb les peüngles la capa impermeable de la base. Un exemple molt concret és el de la bassa de Cal Pere Joan, on l’aigua hi aguanta poc en comparació amb el que ho feia els primers mesos d’ençà de la seva recuperació. S’estudia l’opció de
refer-hi la capa d’argila o utilitzar algun altre sistema alternatiu d’impermeabi-lització, acompanyat de mesures que impedeixin l’accés del senglar (Sus scrofa) a qualsevol racó de la bassa.
Fitxes de distribució: en negreta s’indica la presència de l’espècie els anys 2015 i 2016 a les basses restaurades, sense negreta es menciona la presència de l’espè-cie els anys 2015 i 2016 en altres microhàbitats aquàtics a Santa Margarida i els Monjos, també dins el Parc del Foix, i de color taronja es relacionen els micro-hàbitats aquàtics on l’espècie ha estat citada l’any 2015 però no durant el primer semestre del 2016.
Figura 11. Mapa de distribució del tòtil (Alytes obstetricans) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Figura 12. Mapa de distribució de la salamandra (Salamandra salamandra) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
Figura 13. Mapa de distribució del gripau corredor (Epidalea calamita) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
Figura 14. Mapa de distribució de la granota verda (Pelophylax perezi) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
Figura 15. Mapa de distribució de la reineta (Hyla meridionalis) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Figura 16. Mapa de distribució del gripauet o granoteta de punts (Pelodytes punctatus) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
Figura 17. Mapa de distribució del gripau d’esperons (Pelobates cultripes) basat en la presència de l’espècie en els diferents microhàbitats aquàtics recuperats
Figura 18. Sortida de camp oberta al públic per tal de donar a conèixer el projecte de restauració de microhàbitats aquàtics per al foment de la cria d’amfibis al Parc del Foix. Durant l’activitat es detecta la presència de gripau d’esperons (Pelobates cultripes) a la bassa de Mas Bellestar
Només en un dels casos la presència de vegetació a l’interior del vas podria ar-ribar a ser preocupant. És el cas de Mas Bellestar on, després d’haver desbrossat el canyís (Phragmites australis spp australis) i haver extret gairebé tot el seu rizo-ma de l’interior del receptacle, ara de nou comença a colonitzar amb empenta els espais que abans ocupava. Per tal de frenar l’avenç d’aquest canyís, s’ha fet algu-na desbrossada en temporada seca esperant que l’aigua de les primeres pluges in-tenses cobreixi les tiges tallades i les ofegui.
En alguns casos, el transport de sediment amb les aigües d’escorrentia ha co-mençat a omplir alguns dels pous de decantació de sòlids, cosa que en demostra la utilitat. En general, es considera que encara poden mantenir la seva funciona-litat durant força temps.
Prenent el testimoni de les actuacions exposades, cal destacar que posterior-ment, o en paral·lel, s’han dut a terme accions de recuperació en altres microhà-bitats aquàtics dins el Parc del Foix i fora d’aquest. Així, per exemple, dins el ter-me municipal de Castellet i la Gornal s’ha actuat a Sant Semison, a la font d’Horta, al cocó de la Talaia i a la bassa petita del Fondo de la Bovera. Al muni-cipi de Santa Margarida i els Monjos s’ha intervingut també a la font de la Mina i a la font de Sant Joan, i s’estudien possibles accions a la bassa de Cal Vicenç i a la font del Castell d’Espitlles, així com millores a la bassa de Cal Pere Joan, per
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
evitar filtracions i danys ocasionats pel senglar (Sus scrofa). En altres municipis de l’Alt Penedès i el Garraf també s’han dut a terme actuacions en la línia dels exemples mostrats (Olèrdola, Canyelles, Vilafranca del Penedès...).
Conclusions
Es podria dir que la manca de microhàbitats aquàtics al Parc del Foix ha quedat, si més no en part i temporalment, superada gràcies a la recuperació d’una sèrie de basses temporals desaparegudes o en desús a principis de l’any 2014. Sols pel fet d’haver augmentat el nombre de punts d’aigua al sector nord del Parc del Foix i d’haver pogut comprovar que en tots aquests de seguida s’hi van trobar postes, larves i adults de diferents espècies d’amfibis propis de la zona, ja es pot conside-rar que els resultats del projecte han estat d’allò més positius.
Les actuacions realitzades han permès incrementar la diversitat i la dispersió d’espècies d’amfibis en aquesta zona, destacant-hi especialment la presència del gripau d’esperons (Pelobates cultripes), espècie mai abans citada en aquest àm-bit geogràfic.
Si bé els criteris tècnics aplicats en aquest procés de recuperació han resultat eficaços a curt i mitjà termini, esdevé imprescindible planificar actuacions futu-res de manteniment que permetin evitar filtracions i pèrdues d’aigua, sigui per la presència de vegetació dins el receptacle de les basses o per danys directes ocasi-onats pel senglar (Sus scrofa) sobre la capa d’argila.
En aquest punt, cal posar de manifest que s’ha posat en pràctica un sistema de recuperació amb un elevat grau de naturalitat i reversibilitat, sense utilitzar ma-terials artificials de tipus plàstic o aglomerant. No obstant això, és clar que no cal limitar-se a altres mètodes de restauració si es demostra que per eficàcia i esforç de manteniment hi ha solucions millors.
També convé esmentar que s’han pres precaucions per evitar possibles conta-minacions entre basses per fongs i algues, encara que no d’una forma sistemàtica ni suficientment programada.
En qualsevol cas, i sempre amb el seguiment i assessorament de personal tècnic especialitzat (Parc del Foix, Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Cos d’Agents Rurals, Forestal Catalana, SA, universitats, estudiosos de la zona i altres), cal garantir un correcte i adient segui-ment i mantenisegui-ment de les actuacions realitzades, així com una programació as-sessorada de les possibles futures noves actuacions en aquest àmbit de treball.
Més enllà de l’àmbit del Parc del Foix, ajuntaments, entitats o particulars que necessitin més informació o assessorament sobre recuperació i creació de micro-hàbitats aquàtics per fomentar la cria d’amfibis, poden contactar amb l’oficina comarcal del Cos d’Agents Rurals de l’Alt Penedès a través del correu electrònic
Agraïments
En aquest punt és important destacar que la concreció de les accions que cal fer i la seva execució esdevenen possibles gràcies a l’estreta col·laboració que s’esta-bleix entre diverses administracions, entitats i persones, tant de l’àmbit públic com privat, així com també del món associatiu i del voluntariat. Concretament, intervenen en el projecte l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, el Consorci del Parc del Foix, l’oficina comarcal del Cos d’Agents Rurals a l’Alt Penedès, l’empresa pública Forestal Catalana, SA, l’empresa privada Cementos Portland Valderrivas, SA i l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Puig de l’Àli-ga, a través de persones voluntàries de l’Agrupació de Defensa de la Natura de Santa Margarida i els Monjos (ADN).
Així mateix, volem fer constar també la inestimable, decisiva i imprescindible col·laboració del Tomàs Pulido i altres persones que, com l’Aina Mestres i el Roberto Romero, han intervingut voluntàriament en algunes de les actuacions.
Cal fer arribar un agraïment, doncs, a totes les persones que han contribuït d’una manera o altra a tirar endavant el conjunt del projecte.
Bibliografia
Albornà i Rovira, P. X.: «Materials per a la identificació dels amfibis del Parc del Foix», document de treball no editat.
Albornà i Rovira, P. X.; Torres, P.; Llorente, G. A. (2009): «Els amfibis del Parc del Foix i entorns». II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona. Bayer, X.; Guasch, C.; Salvadó, H. (Associació Còbit) (2010): «Fauna
verte-brada del Parc del Foix». Fundació Abertis.
Guasch, C.; Salvadó, H.; Cardona, M.; Bayer, X. (2009): «Seguiment dels am-fibis com a indicadors biològics a l’embassament del Foix i distribució dels amfibis de la conca del Foix». II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona. LLobet, A.; Bayer, X.; Guasch, C. (2011): Flora Flora i fauna de l’espai natural
Parc del Foix. (Guies il·lustrades de Natura). Brau edicions.
Monzó Giménez, J. C. (2011): Anfibios y réptiles del entorno de Pinoso (Alicante). Ajuntament de Pinoso.
Martínez-Martínez, D. (2014): Els amfibis: biologia, etologia i reconeixement
Resum
Fins a l’any 2015 s’han capturat un total de 618 tortugues exòtiques. Amb aquestes tortugues s’han realitzat diferents estudis d’anatomia patològica, parasitologia o microbiologia. En aquest estudi s’han pogut treure les següents conclusions: la població de tortugues invasores segueix estable o creixent; les tortugues exò-tiques estan en un perfecte estat reproductor; les tortugues exòexò-tiques tenen malalties infeccioses i podri-en ser-ne dispersives; s’ha detectat la presència d’una espècie de paràsit (Serpinema microcephalus) que és propi dels ambients aquàtics mediterranis i està parasitant les tortugues exòtiques com a nou hoste, no típic per a l’espècie; aquest paràsit provoca infeccions internes (enteritis i pancreatitis) a les tortugues invasores, però no a les autòctones.
Paraules clau
Tortugues, patologia, espècies invasores, parasitologia
Resumen
Interacciones ecopatológicas de las tortugas del Foix: Trachemys vs Mauremys
Hasta el año 2015 se han capturado un total de 618 tortugas exóticas. Con ellas se han realizado distintos estudios de anatomía patológica, parasitología o microbiología. En este estudio se ha podido llegar a las siguientes conclusiones: la población de tortugas invasoras sigue estable o creciente; las tortugas exóticas se encuentran en perfecto estado reproductor; las tortugas exóticas tienen enfermedades infecciosas y po-drían ser dispersoras; se ha detectado la presencia de una especie de parásito (Serpinema microcephalus) propio de los ambientes acuáticos mediterráneos; está parasitando a las tortugas exóticas como un nuevo huésped, no típico para la especie; este parásito provoca infecciones internas (enteritis y pancreatitis) a las tortugas invasoras, pero no a las autóctonas.
Palabras clave
Tortugas, patología, especies invasoras, parasitología
Abstract
Ecopathological Interactions of Foix Turtles: Trachemys vs. Mauremys
A total of 618 exotic varieties of turtles were captured up to 2015. They have been used in various patho-logical anatomy, parasitology and microbiology studies. In this study the following conclusions have been reached: the population of invasive turtles remains stable or is increasing; the exotic turtles are in perfect reproductive condition; the exotic varieties of turtles have infectious diseases and could be dispersers; the presence of a parasite species (Serpinema microcephalus) characteristic of Mediterranean aquatic environ-ments has been detected; it is parasitising the exotic varieties of turtles as a new host, not typical for the species; this parasite causes internal infections (enteritis and pancreatitis) in the invasive turtles but not in the native ones.
Keywords
Turtles, pathology, invasive species, parasitology
Interaccions ecopatològiques de les
tortugues del Foix: Trachemys vs Mauremys
alBert Martínez-silVestre, joaquiM soler, juan Miguel Cano, Maria alaMo i isaBel Verdaguer
Introducció
El projecte de gestió de quelonis exòtics al Parc del Foix va començar l’any 2002 (Martínez Silvestre et al., 2003). Fins avui, els treballs de prospecció i captura de tortugues exòtiques i autòctones han permès fer una imatge de l’estat dels que-lonis que poblen el Parc del Foix (Soler et al., 2005a). La captura gairebé anual d’exemplars juvenils i cries de tortuga de Florida d’orelles vermelles (Trachemys
scripta elegans) demostra la reproducció i l’establiment consolidat d’aquesta
espè-cie al pantà. S’han desenvolupat estudis d’ecologia del comportament (Martínez Silvestre et al., 2012) i ecopatologia (Martínez Silvestre et al., 2005) per tal de donar elements d’anàlisi en les relacions dels quelonis exòtics invasius amb les tortugues autòctones. A fi de conèixer la magnitud de la perillositat d’aquestes espècies en l’ecosistema, durant els darrers 5 anys s’està fent, a més, una anàlisi de les malalties macroscòpiques que afecten aquestes tortugues capturades.
Material i mètodes
El nombre de tortugues exòtiques capturades en el transcurs del projecte ha estat de 658 (gràfic 1), corresponents a 8 espècies diferents (taula 1).
Gràfic 1. Valors totals de les captures de tortugues exòtiques anuals al pantà de Foix
2002 15 2003 25 38 45 93 27 52 12 26 1 144 147 5 0 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 20 0 40 60 80 100 120 140 160
Paral·lelament a les captures de quelonis al·lòctons, s’han fet captures i recap-tures de tortugues autòctones. Un total de 178 tortugues de rierol (Mauremys
le-prosa) han estat marcades i retornades al pantà. L’any 2009 la població s’estimava
entre 90 i 145 individus (interval de confiança al 95 %) (Martínez Silvestre et al., 2009). També van ser capturats dos exemplars de tortuga d’estany (Emys
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Taula 1. Quantitat d’individus retirats del pantà de Foix per cada espècie en el període 2002-2016
Espècie Nre. exemplars capturats
Trachemys scripta elegans 584
Trachemys scripta scripta 45
Graptemys pseudogeographica 5
Trachemys scripta troosti 8
Trachemys decussata 13
Mauremys reveesi 1
Mauremys (Ocadia) sinensis 1
Pelodiscus sinensis 1
Un total de 50 Trachemys scripta, 6 Graptemys pseudogeographica, 1 Ocadia
(Mauremys) sinensis van ser incloses en aquest estudi (n = 57 tortugues). Totes les
tortugues eren adultes i no tenien signes externs de la malaltia. Totes les tortugues van ser sacrificades sota anestèsia intravenosa, seguint els protocols especificats humanitaris per a rèptils (Forrest, 1998). Es van recollir mostres post mortem per a l’anàlisi histològica i la descripció de les lesions.
Es van extreure mostres fresques d’intestí per detectar-hi paràsits. Les seccions de teixits d’intestí, fetge, pàncrees, pulmons, ronyons, estómac i melsa (aproxi-madament 0,5 a 1 cm d’ample) van ser fixades en formol al 10 % tamponat neutre, embeguts en cera de parafina i seccionats a 3 micres. Les seccions van ser mun-tades en portaobjectes de vidre, es van tenyir amb hematoxilina-eosina i es van examinar mitjançant microscòpia de camp clar.
Tots els paràsits observats es van recollir i es van fixar en etanol al 70 % fins a la seva tramesa al laboratori de parasitologia de la Facultat de Medicina Veterinà-ria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els paràsits es van rentar, es van muntar i es van observar sota un microscopi de llum. Es van aplicar claus taxonò-miques per a la identificació parasitària (Baker, 1979).
Resultats
A partir dels estudis de necròpsia s’ha pogut constatar que les tortugues exòtiques estan en un perfecte estat reproductor. Les tortugues exòtiques tenen malalties infeccioses i podrien ser-ne dispersives. S’ha detectat la presència d’una espècie de paràsit (Serpinema microcephalus) que és propi dels ambients aquàtics medi-terranis i que està parasitant les tortugues exòtiques com a nou hoste, no típic per
a l’espècie. Aquest paràsit provoca infeccions internes (enteritis i pancreatitis) a les tortugues invasores, però no a les autòctones.
Es van detectar paràsits en 22 de les 57 tortugues examinades (38,6 %; 95 % interval de confiança / IC: 27,2 % -51 %). Van ser trobats en 22 T. scripta, 1 G.
pseu-dogeographica i 1 O. sinensis. La càrrega total de paràsits va variar de 5 a 21
indi-vidus distribuïts dins de la mucosa entèrica de l’hoste. Els paràsits sempre es tro-baven a l’intestí prim, principalment al duodè i al jejú, i ancorats en la mucosa (figura 1). Els adults van ser de 5 a 10 mil·límetres de longitud i es feia evident macroscòpicament el seu color vermell brillant.
S’han emprat diversos criteris morfològics per identificar els nematodes. Atès que les estructures reproductives masculines en els extrems posteriors, pel que sembla, no mostren diferències significatives entre les espècies de Serpinema, es van estudiar algunes estructures morfològiques cranials. Entre aquestes, la forma de les vàlvules bucals i el nombre i amplada de les crestes. Així doncs, es va con-cloure que les espècies presents en tots els casos van ser Serpinema microcephalus (Baker, 1979). La forma de les vàlvules bucals en vista lateral és significativament diferent (figura 2). En el cas de S. microcephalus, les crestes són menys nombroses (8 a 11, en comparació amb les 15 a 19 de S. trispinosum), notablement més grui-xudes i més àmpliament separades per la zona mitjana de les vàlvules que separa les llargues crestes en grups dorsals i ventrals. A més, rarament s’observen crestes curtes en el cas de S. microcephalus.
Figura 1. Paràsits ancorats a la mucosa duodenal d’una tortuga de Florida (Trachemys)
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
Figura 2. Extrem cefàlic que mostra els límits de les vàlvules bucals (vista lateral): espècimen de S. microcephalus (present estudi) a la dreta i la mostra de S. trispinosum a l’esquerra (provinent de l’intestí prim d’una tortuga importada d’Estats Units (Chrisemys picta belli)
Per a una descripció detallada vegeu l’apartat de resultats. (Cortesia de Nikola Pantchev)
D’altra banda, el cent per cent de les tortugues parasitades va mostrar enteritis en diferents graus (figura 1): 18 van revelar enteritis catarral (el teixit afectat va ser no supuratiu, amb leucòcits mononuclears, principalment limfòcits i macròfags, com a cèl·lules inflamatòries predominants), 8 tenien enteritis hemorràgica (es van trobar hemorràgies secundàries a les àrees parasitades) i, finalment, només un exemplar va mostrar enteritis ulcerosa (una pèrdua de capes mucoses i reacció pro-liferativa limfocítica, així com teixit de granulació que es desenvolupava a la base de l’úlcera). Els paràsits es trobaven en totes les seccions afectades de l’intestí. Altres troballes importants van ser la presència de plecs intestinals (17 tortugues), gastritis (5 tortugues) i pancreatitis (2 tortugues). Totes les tortugues van mostrar lipidosi hepàtica. Cap tortuga era caquèctica, i 2 eren notablement obeses (amb profunda acumulació de greix al voltant de l’intestí, les gònades i el celoma). No es van detectar altres paràsits (helmints) dins dels intestins.
Discussió
El gènere Serpinema pertany a la superfamília de nematodes Camallanoidea. Aquest últim inclou 8 gèneres que contenen unes 150 espècies a tot el món, amb prop de 40 d’aquestes en amfibis i rèptils (sobretot tortugues), mentre que la resta es troben en els peixos (Anderson, 2000).
Serpinema microcephalus és una espècie comuna en les tortugues del Vell Món; Serpinema trispinosum es limita a les tortugues americanes (Gagno, 2006) i Ser-pinema octorugatum a les espècies asiàtiques (Sharma et al., 2002). En l’hàbitat
natural de les tortugues d’orelles vermelles, la regió neàrtica, aquestes tortugues són parasitades comunament per Serpinema trispinosum (Leidy, 1852) (Esch et
al., 1979). No obstant això, en les zones colonitzades a Espanya, les tortugues
exò-tiques són parasitades per S. microcephalus, que sembla ocupar un nínxol similar a S. trispinosum en la seva àrea de distribució natural (Hidalgo-Vila et al., 2009).
S. microcephalus és un paràsit heteroxen que en general utilitza la tortuga
autòc-tona (tortuga de rierol, Mauremys leprosa), com a hoste definitiu. En aquesta es-pècie de tortuga, el paràsit es pot trobar amb càrregues pesades sense símptomes de malaltia (Villarán i Domínguez, 2009). Aquest nematode també s’ha detec-tat en la tortuga d’estany, Emys orbicularis (Yildirimhan i Sahin, 2005).
El cicle de vida de Serpinema no s’ha determinat encara amb exactitud, però pot ser similar al d’espècies estretament relacionades, com Camallanus
oxycep-halus, en què copèpodes (Cyclops spp.; microcrustacis; «zooplàncton») serveixen
d’hostes intermediaris i alguns peixos d’amfitrions (transport) paratènics (Conboy
et al., 1993). Algunes etapes del desenvolupament semblen ser les mateixes entre
les espècies estudiades: la primera eclosió de les larves es produeix a l’úter i aques-tes es transmeten a l’aigua, ja sigui a través de la matèria fecal o d’una femella gràvida a terme (la femella gràvida pot pondre en sortir de l’anus i arribar a l’ai-gua, alliberant així les larves). Un major desenvolupament en larves de tercer es-tadi es produeix en hostes intermediaris (copèpodes o, possiblement, altres crus-tacis). Quan un amfitrió final adequat menja un dels copèpodes infectats o hostes de transport paratènics, el cicle ha acabat. També és possible que el peix (i fins i tot els amfibis o els caragols) que s’alimenten dels amfitrions intermedis es con-verteixen en transportadors, cosa que permet el creixement de les larves fins a larves de quarta etapa (Anderson, 2000). Fins ara les larves del tercer estadi de S.
trispinosum (Leidy, 1852) només s’han trobat infectant cargols aquàtics i peixos
menjadors de plàncton com a amfitrions paratènics (Gonzales i Hamann, 2007). Un altre estudi va trobar larves de tercer estadi de S. trispinosum a un conjunt de quatre espècies d’insectes aquàtics adults (espiadimonis) (Wiles i Bolek, 2012). És important saber que la infecció també pot ocórrer en tortugues en captivitat, si els amfitrions intermedis (microcrustacis com copèpodes) són presents en els estanys o aquaris (Conboy et al., 1993) artificials. L’única condició serà que esti-guin a l’aire lliure i hi hagi visites esporàdiques d’invertebrats de vida lliure. Molts d’aquests hostes intermediaris o paratènics són comuns en la dieta de les tortu-gues d’aigua dolça omnívores com Trachemys o Pseudemys. Quan el paràsit arri-ba al tracte intestinal de l’hoste definitiu, resta ancorat en la mucosa gastrointes-tinal, de la qual s’alimenta.
En altres països europeus on s’han introduït aquestes tortugues, s’han descrit altres paràsits exclusius d’aquests ecosistemes, com ara hemoparàsits a Àustria (Hassl, 2012). D’altra banda, ja hi ha dades sobre la presència de S.
microcepha-lus en hàbitats naturals on s’han introduït T. scripta, com Espanya o el Japó
IV Trobada d’Estudiosos del Foix
hi ha fins ara cap descripció de parasitisme de les espècies de tortugues europe-es en leurope-es seveurope-es àreeurope-es de distribució natural amb S. trispinosum, introduïdeurope-es a Eu-ropa amb espècies d’Amèrica del Nord (per exemple, T. scripta elegans). Això podria explicar-se ja sigui amb especificitat d’hoste més pronunciada de S.
tris-pinosum en comparació amb S. microcephalus, o factors ecològics, com la
com-posició dels hostes intermediaris o de transport dins de l’hàbitat, entre d’altres. A més, només hi ha escassa informació respecte de la patogenicitat de S.
trispi-nosum en els seus hostes naturals. Conboy et al., (1993) remarquen la pèrdua de
pes, anorèxia i excrements mucoides tacats de sang com a símptomes potencials, i Marcus (1981) descriu un possible abscés parasitari a la capa basal dins de la mucosa gàstrica i el duodè.
S’ha descrit una pancreatitis parasitària causada per S. microcephalus a tor-tugues exòtiques al Parc Nacional de Doñana (sud d’Espanya) (Hidalgo et al., 2011). Dos animals mostrejats en el nostre estudi van mostrar lesions pancreà-tiques. En aquests casos, es va observar un infiltrat inflamatori granulocític lleu que afectava un 25 % del parènquima pancreàtic, però de paràsits no se’n van observar a l’interior del teixit pancreàtic. No obstant això, totes les tortugues infectades van revelar enteritis i una tenia enteritis ulcerativa (amb perforació intestinal en el duodè). En aquestes zones també hi havia neoformació vascular amb alguns limfòcits al voltant dels paràsits i els granulòcits eosinòfils. La pre-sència de S. microcephalus normalment no està associada a inflamació en les tortugues autòctones (Mauremys leprosa o Emys orbicularis), on és un paràsit comú (Villarán i Domínguez, 1999; Yildirinham i Sahin, 2005). Segons les nostres observacions, però, en Trachemys, Graptemys i Ocadia, sembla que aquests nematodes generen una enteritis reactiva. La relació entre la lipidosi hepàtica i l’abundància de paràsits no és del tot clara en el nostre cas. No obs-tant això, l’obesitat i/o el fetge gras podrien ser factors que debiliten i predispo-sen l’hoste davant una infestació de paràsits. En general es pot proposar que la invasió amb una nova espècie de paràsit en un sistema immunològic sense cap adaptació prèvia pot causar lesions més greus que en un sistema immune coa-daptat, sempre que aquestes espècies de paràsits siguin comunes (com en les tortugues natives).
Els plecs intestinals observats podrien ser una resposta a l’augment del peris-taltisme associat amb el parasitisme, així com a la presència d’infecció gastroin-testinal.
S’han descrit casos similars amb úlceres gàstriques i intestinals causades per paràsits de la mateixa família (Camallanus) o ordre (Spiroxis), ancorats a la mu-cosa gastrointestinal en tortugues d’aigua dolça a Louisiana (EUA) (Acholonu, 1970). D’altra banda, en la tortuga Emydoidea blandinguii, la presència dels can-vis ambientals ha estat descrita com un factor immunosupressor que debilita el sistema immunològic i n’augmenta la vulnerabilitat als endoparàsits (Lacroix, 2012). Es podria trobar una explicació similar per a les tortugues no autòctones
