Pla director de sanejament de Barcelona (PDISBA)
L’objectiu principal del Pla director és estudiar la xarxa existent, inclòs el comportament de l’escorrentiu en superfície i la seva interacció amb la xarxa de clavegue- ram, així com incorporar totes les mesures per fer més resilient la ciutat davant els episodis de pluges, i dotar la
ciutat d’estratègies per protegir les masses d’aigua sub- terrànies i el medi receptor (aigües litorals, rius, lleres).
Pla d’actuació d’emergència municipal per a risc de contaminació accidental de les aigües marines
Aquest pla d’emergència intenta donar resposta a qual- sevol accident que derivi en la contaminació de les ai- gües del litoral urbà, tant per l’abocament directe de les clavegueres com pel vessament d’un vaixell o indústria costanera. La probabilitat d’abocaments del sistema de
sanejament en períodes de pluges fortes és significativa
i, per tant, és necessari establir actuacions per garantir la qualitat de les aigües de bany.
Agenda Besòs (en elaboració)
L’Agenda Besòs té com a finalitat definir una estratègia
d’acció compartida i consensuada entre els cinc municipis
que configuren l’eix Besòs, amb la intenció de destacar el
potencial d’aquest territori i d’afrontar els reptes socials, econòmics, ambientals i urbanístics actuals, en col·labora- ció amb les entitats i les associacions del territori. L’Agenda descriu l’horitzó de futur del territori i proposa un full de ruta per arribar-hi a partir d’un procés participatiu amb tots els agents.
9.3.5 Gestió de l’escorrentiu i del
risc d’inundació
Gestió d’inundacions amb la xarxa de dipòsits de retenció d’aigües pluvials
Per fer front al risc d’inundació que pateix la ciutat, l’Ajuntament ha desenvolupat una potent xarxa de col- lectors i dipòsits de retenció d’aigües pluvials situats
en punts estratègics: 15 dipòsits de retenció d’aigües
pluvials, dels quals 12 tenen una funció antiinundació, 1 té funció anti-DSU i 2 són basses de laminació o zones d’inundació per a pluges extraordinàries. Aquests dipò- sits tenen una doble funció de protecció:
Protecció de la ciutat davant episodis de pluja inten- sos: fan un funció de laminació del cabal de punta en retenir l’aigua de pluja i evitar inundacions.
Protecció del medi receptor: la primera aigua de plu- ja, que és la que té més càrrega contaminant, queda retinguda en els dipòsits anti-DSU i és conduïda a la depuradora.
Sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS)
Amb el doble objectiu de millorar els problemes de dre- natge associats a l’increment de la impermeabilització de
l’espai urbà i d’augmentar l’aprofitament de l’aigua de plu- ja, en els darrers anys l’Ajuntament està impulsant la im- plantació de SUDS en diversos espais verds de la ciutat. Els SUDS tenen un funcionament anàleg als processos
naturals per filtrar, emmagatzemar i infiltrar l’aigua d’es- corriment, i actuen de manera descentralitzada i comple- mentària a la xarxa de col·lectors i dipòsits. Aporten di-
versos beneficis a la ciutat, ja que suposen un increment
de la superfície verda, capten l’aigua de pluja del seu en-
torn per al creixement de la vegetació i infiltren aigua al
subsol per a recàrrega de l’aqüífer. A més, l’aigua captada pels SUDS no entra a la xarxa de clavegueram, de manera que redueix el volum dels abocaments del sistema unitari al medi receptor i redueix també el cabal de punta que arriba a la depuradora en episodis de pluja.
Recentment, s’ha elaborat un estudi que recopila i ana-
litza les experiències amb SUDS executades a Barcelona,
amb l’objectiu de desenvolupar criteris i línies d’acció.
Pla d’actuació per insuficiència de drenatge o
inundacions
Barcelona disposa d’un Pla d’actuació d’emergència municipal per risc d’insuficiència de drenatge o inunda- cions, que estableix el model de coordinació i actuació
operativa dels serveis municipals amb l’objectiu de mini- mitzar els efectes de les inundacions. L’Ajuntament hi ha afegit un annex per onades (el Protocol del pla per risc
d’insuficiència drenant / inundacions per mal estat de la mar), com a conseqüència dels episodis de fort onatge
que periòdicament afecten el litoral de la ciutat, que, a banda de produir moviment de sorra, posen en perill la seguretat de les persones i malmeten el mobiliari urbà de les platges.
El parc de Joan Reventós disposa d’un sistema de drenatge sostenible: es recull l’aigua pluvial a través de diversos tipus de paviments drenants que la filtren i alhora la depuren, i finalment s’infiltra al subsol. En cas de pluges torrencials, l’aigua queda retinguda a la zona de detenció o en àrees inundables creades per a aquest propòsit.
Vetllar per un cicle de l’aigua eficient i optimitzat és actu- alment un dels reptes principals, tant a escala de ciutat com d’àrea metropolitana, i en el futur encara es plante- ja més rellevant, ja que, degut al canvi climàtic, es preveu una reducció dels recursos hídrics i un augment de la demanda.
En aquest context, el repte és fer compatible la garan- tia de subministrament d’aigua per les demandes de consum humà amb el manteniment del bon estat hidro- morfològic i ecològic dels rius. Complir aquest objectiu requereix un coneixement exhaustiu de tot el cicle de l’aigua.
9.4.1 Actuació per resoldre la
disponibilitat de recursos hídrics
a la ciutat
Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos
hídrics alternatius (2017-2022)
El nou pla de recursos hídrics alternatius consta de les línies d’acció següents per assolir els objectius que es plantegen:
Millora i ampliació de l’aprofitament d’aigua freàtica
per abastir el 70% de la demanda total dels serveis municipals amb aigua d’aquest tipus.
Aprofitament de l’aigua regenerada, de manera que, en les edificacions amb ús residencial, comercial i in- dustrial que tinguin accés proper a la xarxa general d’aigua regenerada i no disposin d’altres recursos hí- drics alternatius, sigui preceptiva la seva connexió.
Aprofitament d’aigües grises, preceptiu en noves
construccions i rehabilitacions integrals d’habitatges
(>16 habitatges), hotels i poliesportius, a fi d’assolir un
estalvi del 30% en el consum d’aigua potable.
Aprofitament d’aigües pluvials de coberta, preceptiu en edificis amb cobertes no transitables i que no dis-
posin d’altres aprofitaments de recursos hídrics alter- natius.
Aprofitament d’aigües pluvials en capçalera, de mane- ra que es puguin construir 10 dipòsits amb una capa- citat de 60.600 m3 per a usos municipals.
Tractament de les aigües pluvials de l’espai públic mi- tjançant SUDS per poder gestionar el 85% dels episo- dis de pluja.
En conjunt, aquestes mesures proporcionarien 21 hm3 anuals i, per tant, satisfarien la demanda prevista, inclo- ent-hi els 18 hm3 de més que es preveuen en el Pla Clima per al 2050. A banda, cal recordar que també es disposa de la dessalinitzadora com a font d’abastament d’aigua, tot i que en un context de canvi climàtic on es vol aug-
mentar l’adaptació i la resiliència, es descarta cobrir-hi
l’augment de la demanda d’aigua, ja que és una infraes-
tructura que té un consum energètic i econòmic elevat.
Pla Clima de Barcelona 2018-2030
També cal destacar que un dels objectius estratègics que
marca el Pla Clima X per a l’any 2030 és reduir el consum
d’aigua fins a assolir un consum d’aigua potable domèsti- ca inferior a 100 litres per habitant i dia. Per assolir aquest objectiu, el Pla preveu un seguit de mesures:
Augmentar la permeabilitat del sòl a través de la de-
finició d’una estratègia de drenatge urbà sosteni- ble de Barcelona que estableixi recomanacions de disseny a través d’una guia i de protocols de mante- niment (i formació a professionals per fer-ho correc- tament) i indiqui com fer-ne el seguiment i avaluar-ne
l’eficàcia a través del monitoratge i la sensorització.
Disposar d’un pla d’abastament de la ciutat de Barcelona.
Potenciar l’ús de les aigües grises en els nous des- envolupaments d’habitatges o en les rehabilitacions i per a usos industrials, i estudiar-ne la inclusió en re- visions futures de l’Ordenança municipal de medi am- bient urbà.
Estudiar la viabilitat de la producció d’aigua regene- rada a l’EDAR Besòs per alimentar l’aqüífer del Besòs, per mantenir els cabals ecològics del riu i per alimentar la planta potabilitzadora.
Utilitzar aigua regenerada del Llobregat per als usos industrials del Consorci de la Zona Franca i per recarregar l’aqüífer.