A
Accident.– Sense perjudici de la delimitació que pogués fer-se en la pòlissa, per accident, s'ha
d'entendre tota lesió corporal que deriva d'una causa violenta, sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l'assegurat, que provoca una invalidesa temporal, invalidesa permanent o la mort.
Acció directa (dels perjudicats).– Tractant-se d'assegurances de responsabilitat civil, és l'acció
que concedeix la LCS al perjudicat, o als seus hereus, contra l'entitat asseguradora per tal d'exigir-li la indemnització.
Agent mediador d'assegurances.– Són les persones físiques, o jurídiques, que es comprometen
enfront d'una entitat asseguradora a intermediar per compte de l'esmentada entitat amb els prenedors de l'assegurança i assegurats i, si escau, a promoure i assessorar la contractació d'assegurances i donar assistència al prenedor, a l'assegurat o al beneficiari del contracte d'assegurança.
Assegurança.– És aquell contracte pel qual l'entitat asseguradora s'obliga, mitjançant el cobrament
d'una prima i en el cas que es produeixi l'esdeveniment, el risc del qual és objecte de cobertura (p.e.: incendi, jubilació, accident, mort, etc.), a indemnitzar, tot respectant els límits pactats, el dany produït a l'assegurat o, si escau, a satisfer un capital, renda o altres prestacions convingudes.
Assegurança a primer risc.– És la modalitat d'assegurança on, en cas de sinistre i per una quantitat
determinada, l'entitat asseguradora renuncia a aplicar la regla proporcional.
Assegurança col.lectiva.– És aquella assegurança (de vida o d'accidents) en la qual es cobreixen
els riscos que afecten a un conjunt d'assegurats units per alguna característica comuna diferent de l'ànim d'assegurar-se.
Assegurança cumulativa.– És la situació per la qual un mateix prenedor de l'assegurança contracta
amb diverses entitats asseguradores la cobertura d'un determinat interès assegurable enfront d'un mateix risc per un mateix període de temps.
Assegurança de vida.– És aquella modalitat d'assegurança en la qual, pel pagament d'una prima,
l'entitat asseguradora es compromet a satisfer un capital o una renda (o una combinació d'ambdós) al prenedor de l'assegurança o a la persona que aquest designi (beneficiari) quan l'assegurat mori (assegurança de vida en cas de mort) o bé quan arribi a una determinada edat (assegurança de vida en cas de supervivència).
Assegurança de vida mixta.– És aquella assegurança que combina una assegurança en cas de mort
amb una assegurança de vida per supervivència en cas que superi una determinada edat (p.e.: edat de jubilació).
Assegurança multirisc.– És aquella assegurança que combina diverses assegurances pels
riscos que afecten a un habitatge i, en alguns casos, a les persones que l’habiten. Usualment aquestes assegurances comprenen assegurances de robatori, d’incendi, de responsabilitat civil (p.e.: per inundacions als veïns, etc.), trencament de vidres, etc.
Assegurança obligatòria?.– És l’assegurança necessària per a desenvolupar certes activitats
Assegurança plena.– És aquella situació on l'interès assegurat és igual a la suma assegurada. Assegurat.– És la persona, sobre els béns o persona de la qual recau el risc que s'assegura (p.e.: el
propietari de l'habitatge en un cas d'assegurança d'incendi, etc).
Avançament.– En les assegurances de vida és el dret que té el prenedor de l'assegurança a exigir a
l'entitat asseguradora, en concepte de penyora, una quantitat a compte de la suma assegurada. Aquest dret només es podrà exercir un cop pagades les dues primeres anualitats de la prima i d'acord amb el que s'ha indicat en la pòlissa.
B
Barem.– És el conjunt de criteris i límits indemnitzadors que presenta la LOSSP per a quantificar
de manera objectiva els danys i perjudicis de tota classe (p.e.: dany real patit inclòs el dany moral i guanys que s'han deixat d'obtenir) causats a les persones (per la qual cosa els danys causats als béns no tenen una limitació quantitativa predeterminada legalment) com a resultat d'un delicte de circulació llevat que siguin conseqüència d'un delicte dolós.
Beneficiari.– És la persona expressament indicada en la pòlissa, en una declaració posterior o en el
testament, a qui correspon percebre la indemnització en cas de mort de la persona assegurada.
Bonificació.– Són els descomptes sobre la prima que concedeix l'entitat asseguradora en adoptar-se
determinades mesures de prevenció (p.e.: comptar amb extintors, etc.) o no haver sofert sinistres durant un cert període.
Branques d'assegurança.– Són aquelles denominacions típiques en les quals es cataloguen,
a efectes de la seva classificació, les diverses modalitats de contractes d’assegurances.
Butlletí o fitxa d'adhesió.– És el document que subscriu l'assegurat per a la seva incorporació en
una assegurança col.lectiva.
C
Cessió de cartera.– És aquella operació per la qual una entitat d'assegurances cedeix a una altra, un
conjunt de contractes d'assegurança en vigor. La cessió de cartera pot ser de tots o de part dels contractes que integren una branca d'activitat i, en el cas que sigui parcial, els prenedors de les assegurances podran resoldre els seus contractes d'assegurança (article 22 LOSSP).
Clàusula lesiva.– Són aquelles clàusules contingudes en la pòlissa que estan expressament
prohibides per la LCS perquè perjudiquen els drets de l'assegurat.
Clàusula limitativa- Són aquelles que restringeixen algun dret de l'assegurat i, per aquesta raó, han
de destacar-se de manera especial en la pòlissa (p.e.: en negreta) i han de ser acceptades expressament per escrit (p.e.: mitjançant la signatura del prenedor de l'assegurança).
Coassegurança.– Acord entre diferents entitats asseguradores i el prenedor de
l’assegurança per la qual aquelles entitats es reparteixen quotes d’un, o varis, contractes d’assegurança, relatius al mateix interès, risc i temps.
Comissió Liquidadora d'Entitats Asseguradores (C.L.E.A).– La CLEA és una entitat de Dret públic espanyola vinculada al Ministeri d'Economia i Hisenda i que té per objecte dur a terme la liquidació ordenada d'entitats asseguradores quan aquesta tasca li sigui encomanada pel Ministre d'Economia i Hisenda o, si escau, l'òrgan respectiu de la Comunitat Autònoma.
Condicions especials.– Són els esments de caràcter especial que, en algunes ocasions, s'inclouen
en la pòlissa per tal de modificar alguna circumstància continguda en les condicions generals.
Condicions generals.– Són els esments de caràcter comú que, prèviament impresos en la pòlissa
per l'entitat asseguradora, contemplen els aspectes bàsics d'una determinada assegurança (p.e.: noció de sinistre, obligacions de les parts, etc.) i s'apliquen de manera comuna a tots els assegurats, llevat que existís alguna condició especial.
Condicions generals de la contractació.– Són les clàusules predisposades, la incorporació al
contracte de les quals, ve imposada per una de les parts que, amb independència de qui sigui l’autor material, aparença externa, extensió o altres circumstàncies, han estat redactades amb la finalitat d’ésser incorporades a una pluralitat de contractes.
Condicions particulars.– Són els esments de caràcter individual inclosos en la pòlissa que
identifiquen una determinada assegurança. En la LCS i en la LOSSP s'indiquen alguns d'aquests esments particulars (p.e.: nom i cognoms de les parts contractants i el seu domicili; si escau, la designació de l'assegurat i del beneficiari; concepte en el qual s'assegura; la naturalesa del risc cobert; etc).
Consorci de Compensació d'assegurances.– És una entitat de Dret públic que té per finalitat
oferir determinades cobertures (p.e.: de riscos extraordinaris, nuclears, agrari combinat, de viatgers, de responsabilitat civil obligatòria derivada de l'ús i circulació de vehicles a motor, etc.) així com ocupar-se, per compte del Govern de l'Assegurança de crèdit a l'exportació i gestionar i recaptar el recàrrec destinat a les subvencions a la CLEA.
Contracte d'adhesió.– És aquella modalitat de contractes en els quals, el consumidor o usuari
(prenedor de l'assegurança), ha d'acceptar les condicions generals de contracte que li presenta el prestador del servei (entitat asseguradora) sense poder influir de manera sensible en la seva formació.
Contracte d'assegurança.– És aquell contracte pel qual l'entitat asseguradora s'obliga, mitjançant
el cobrament d'una prima i, en el cas que es produeixi l'esdeveniment, el risc del qual és objecte de cobertura (p.e.: incendi, jubilació, mort, accident, etc.), a indemnitzar tot respectant els límits pactats, els danys produïts a l'assegurat o, a satisfer un capital, renda o altres prestacions convingudes (p.e.: assistència sanitària).
Conveni multilateral de garantia.– En l'àmbit de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil per circulació de vehicles a motor, és el conveni internacional signat el 15 de març de 1991 al qual pertanyen, a més a més de tots els Estats membres de l'Espai Econòmic Europeu, Hongria i les Repúbliques Federatives Txeques i Eslovaca.
Corredors d'assegurances.– Són les persones físiques o jurídiques que realitzen mediació en les
assegurances privades sense mantenir vincles que suposin afecció amb alguna entitat asseguradora, o pèrdua d'independència enfront d'elles, i que ofereixen assessorament professional i imparcial a qui demanda la cobertura dels riscos als quals es troben exposats les seves persones, patrimonis, interessos o responsabilitats.
Defensor de l'assegurat.– És la persona o entitat de reconegut prestigi que, si escau, ha estat
designada per una o més entitats asseguradores per tal de resoldre sobre les reclamacions que, de manera voluntària, siguin plantejades contra aquesta o aquestes entitats pels seus assegurats, beneficiaris, tercers perjudicats o hereus.
Despeses de salvament.– Són aquelles despeses que es produeixen en intentar minorar les
conseqüències del sinistre i que, llevat que siguin inoportunes o desproporcionades i amb independència que haguessin tingut resultats positius o no, aniran a càrrec de l'entitat asseguradora fins arribar a la xifra indicada en la pòlissa i si aquesta no indica res, fins el límit de la suma assegurada.
Duplicat de la pòlissa de l'assegurança.– És el document que, sol.licitat pel prenedor de
l'assegurança (o si escau, el beneficiari), substitueix a la pòlissa original quan aquesta s'ha perdut o ha estat sostreta. L'entitat asseguradora expedirà el duplicat d'acord amb el que consti en el seu Llibre de registre de pòlisses.
E
Entitat asseguradora.– Són aquelles entitats jurídiques (concretament: societat anònima, mútua,
cooperativa i mutualitats de previsió social, a “prima fixa” o “prima variable”) que estan autoritzades per concloure contractes d'assegurança ja siguin de vida o diferents del de vida) o activitats de reassegurança.
Espai Econòmic Europeu.– És un acord internacional (Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, fet a Oporto el maig de 1992 i adaptat a Brussel.les l'any 1993) on es recullen totes les Directives comunitàries en matèria d'assegurances i s'apliquen als 15 països membres de la Unió Europea, a més a més de Noruega, Islàndia i Liechtenstein.
F
Facultat de resolució (en les assegurances de vida).– És el dret que té tot prenedor d'una
assegurança de vida individual d'una durada superior a sis mesos de resoldre'l dins del termini dels quinze dies següents a la data en la qual l'assegurador li lliuri la pòlissa o el document de cobertura provisional.
Fitxa o butlletí d'adhesió.– És el document que subscriu l'assegurat per a la seva incorporació en
una assegurança col.lectiva.
Fitxers de dades.– Són aquells registres de dades personals que permeten la col.laboració
estadístico-actuarial així com la prevenció de fraus en el món de l'assegurança. L'exemple més rellevant serà el FIVA (Fitxer informàtic de vehicles assegurats) que permetrà conèixer si un determinat vehicle circula sense assegurança obligatòria.
G
Grans riscos.– Són determinats riscos (p.e.: vehicles ferroviaris, incendis, etc.), en els quals el
prenedor de l'assegurança ha de complir, com a mínim, dos dels següents criteris: (1) que el total del seu balanç sigui superior a 6.200.000 ecus; (2) que l'import net del seu volum de negocis sigui
superior a 12.800.000 ecus; o que el nombre mig de treballadors durant l'exercici sigui superior a 250. En aquests casos, la LCS considera que el contracte d'assegurança no ha de quedar subjecte necessàriament a la legislació espanyola i que, per tant, les parts tenen llibertat d'elecció de la llei aplicable (article 107.2 LCS) i exclou aquests contractes de la regla de semiimperativitat de l’article 2 LCS degut al fet que en aquests casos el prenedor pot negociar amb l’entitat asseguradora (article 44 II LCS).
I
Indemnització.– És la quantitat de diners que ha de satisfer l'entitat asseguradora a l'assegurat, o si
escau, al beneficiari, quan s'hagi produït el sinistre.
Indemnització mínima.– És el dret que té l'assegurat o beneficiari del contracte d'assegurança a
exigir que l'entitat asseguradora li pagui, tot respectant els quaranta dies a comptar des que se li hagi comunicat la realització del sinistre, l'import mínim del que pot deure l'entitat asseguradora segons les circumstàncies conegudes per l'esmentada entitat.
Indemnització per mora.– Quan l'entitat asseguradora no pagui la indemnització deguda (o, si
escau, no repari o reposi l'objecte sinistrat) en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre (o en determinats casos: des que li fos comunicat el sinistre), se li considerarà “en mora” de la seva obligació i haurà de pagar un interès moratori sobre la quantitat deguda, llevat que pugui justificar que la falta de pagament estigui fonamentada en una causa justificada o en una causa que no li fos imputable.
Infraassegurança.– És aquella situació on l'interès assegurat és més gran que la suma assegurada. Interès assegurat.– És el valor econòmic dels béns assegurats.
Interès assegurable.– És la relació que ha d’existir entre el prenedor de l’assegurança i el
bé assegurat en el moment de contractar l’assegurança.
M
Mediadors d'assegurances.– Són aquelles persones que intermedien professionalment en el
mercat de l'assegurança privada entre prenedors de l'asegurança i assegurats i les entitats asseguradores, i que també promouen i assessoren la formalització de contractes d'assegurança i donen assistència al prenedor, a l'assegurat o al beneficiari d'aquests contractes d'assegurança.
Mútua a prima fixa.– És una entitat asseguradora privada que no té ànim de lucre i es constitueix
per tal de donar cobertura als seus socis mutualistes enfront dels riscos que haguessin assegurat mitjançant una contraprestació consistent en una prima que es paga al començament del període de risc.
Mútua a prima variable.– És una entitat asseguradora privada, sense ànim de lucre, que es
constitueix sobre el principi d'ajuda recíproca i que té per objecte donar cobertura als seus socis mutualistes enfront dels riscos que haguessin assegurat mitjançant una contraprestació consistent en una derrama que es cobra un cop produïts els sinistres. La responsabilitat d'aquests socis mutualistes és mancomunada, proporcional a l'import dels capitals que haguessin assegurat en la mútua i, en tot cas, limitada en aquest import.
N
Nota de cobertura provisional.– És el document que, un cop cobrada la prima, extén l'entitat
asseguradora al prenedor de l'assegurança amb la finalitat de formalitzar provisionalment el contracte d'assegurança fins que s'emeti la pòlissa. El Tribunal Suprem (sentència 18-VII-1988) ha mantingut que el “document de cobertura provisional” sorgeix de la necessitat de garantir immediatament un determinat risc i que, per la voluntat de les parts, dóna lloc al fet que l'assegurança comenci a produir els seus efectes en el termini o moment en el qual s'indica en aquest document, independentment de la data de subscripció de la pòlissa.
O
Operació tontina.– És aquella operació que consisteix en la creació d'una associació de persones
que reuneixen en comú les seves aportacions per tal de capitalitzar-les i repartir l'actiu així constituït entre els supervivents o els seus hereus.
P
Passaport europeu o comunitari.– És l'expressió que s'acostuma a utilitzar per tal d'identificar el règim “d'autorització administrativa única” pel qual un cop l'Administració nacional competent (p.e.: a Espanya: el Ministre d'Economia i Hisenda) atorgui autorització per operar com entitat asseguradora, podrà desenvolupar aquesta activitat en qualsevol Estat de l’Espai Econòmic Europeu quedant subjecta al control financer de l'Estat d'origen (p.e.: Espanya) (Disposició Transitòria 1ª LOSSP).
Pèrit d'assegurances.– És aquella persona que realitza un dictamen sobre les causes del sinistre, la
valoració dels danys i les altres circumstàncies que poden influir en la determinació de la indemnització derivada del contracte d'assegurança i formulen la proposta d'import líquid d'indemnització (Disposició addicional 5ª LOSSP).
Peritatge extrajudicial.– Procediment especial de valoració dels danys previst per a les
assegurances “no de vida” (p.e.: de robatori) a l’article 38 LCS en el cas que, en el termini de quaranta dies des que s'hagués comunicat la producció del sinistre, l'entitat asseguradora i l'assegurat no arribessin a un acord sobre l'import de la indemnització o reparació.
Pòlissa.– És el document que demostra l'existència del contracte d'assegurança i que ha de ser
lliurat per l'entitat asseguradora al prenedor de l'assegurança. Consta de condicions generals, particulars i, si escau, especials.
Pòlissa a primer risc.– És aquella pòlissa en la qual s’estableix que la suma assegurada
sempre cobreixi l’interès més elevat.
Pòlissa estimada.– És aquella pòlissa en la qual l’entitat asseguradora i el prenedor de
l’assegurança accepten en la pòlissa de comú acord el valor econòmic de l’interès assegurat.
Prenedor de l'assegurança.– És la persona que contracta amb l'entitat asseguradora l'assegurança i
Prima.– És la suma de diners que, en una única quantitat (prima única) o en quantitats successives
(prima periòdica), ha de pagar-se a l'entitat asseguradora per la cobertura del risc.
Prima complementària.– És aquella suma accessòria que ha de satisfer el prenedor de
l'assegurança a l'entitat asseguradora per tal que aquesta entitat cobreixi determinats riscos especials (p.e.: en una assegurança d'accidents per pràctica d'activitats esportives, la realització de submarinisme).
Principi indemnitzador.– L'assegurança no pot constituir una causa d'enriquiment injust per l'assegurat i, per això, és lògic acceptar que per determinar el dany que ha d'indemnitzar-se, s'hagi de tenir en compte el valor real del bé assegurat en el moment immediatament anterior a la producció del sinistre (article 26 LCS).
Principi de localització.– Principi pel qual l’assegurador no estarà obligat a indemnitzar
els danys causats per un incendi als béns assegurats si aquests estan fora del lloc descrit en la pòlissa, exceptuant que aquest trasllat hagués estat expressament comunicat per escrit a l’assegurador i aquest no hagués manifestat en quinze dies la seva disconformitat.
Proposició d'assegurança.– És el document que emet l'entitat asseguradora acceptant cobrir un
determinat risc i efectuant una proposta econòmica (p.e.: primes, venciments, etc.) per aquesta cobertura.
Proposta d'assegurança.– (v. Proposició d'assegurança).
Pròrroga automàtica.– És la renovació tàcita pactada en la pòlissa per períodes de temps que no
poden superar un any per cada cop. Aquesta pròrroga automàtica s'evita enviant una notificació per escrit a l'entitat asseguradora amb una antelació mínima de dos mesos a la data de conclusió de l'assegurança.
R
Reducció (de la suma assegurada).– Un cop transcorregut el termini indicat en la pòlissa, que
no podrà ser superior a dos anys de vigència de la pòlissa, el prenedor de l’assegurança pot deixar de pagar les primes sense que aquest impagat provoqui la suspensió del contracte i, si escau l’extinció del contracte ja que l’efecte que desenvoluparà aquest impagat no és res més que la reducció de l’assegurança d’acord amb la taula de valors expressada en la pòlissa.
Regla d'equitat.– Consisteix en la reducció proporcional de la indemnització en els casos en els
quals la informació de la qual disposi l'entitat asseguradora no sigui correcta (p.e.: per incrementar- se el risc i no haver-li comunicat encara). Aquesta reducció proporcional consisteix en la diferència entre la prima convinguda i la que s'hagués aplicat en conèixer la vertadera entitat del risc (STS 16- VII-1990).
Regla de semiimperativitat.– Per regla general la Llei del Contracte d’Assegurança té caràcter
semiimperatiu a favor de l’assegurat donat que les seves normes han d’aplicar-se sempre excepte que el propi article prevegi una altra cosa i sense perjudici del fet que s’entendran vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per l’assegurat” (article 2 LCS).
Regla proporcional.– És el principi pel qual, davant la producció del sinistre en una situació
d'infraassegurança, l'entitat asseguradora només haurà d'indemnitzar el dany causat en la mateixa proporció en la qual la suma assegurada cobreixi el bé assegurat. Aquesta regla és d'aplicació llevat que en la pòlissa s'hagués exclòs expressament.
Regulació Automàtica de Capital.– Pacte contingut en la pòlissa pel qual s'acorda per les parts
revaloritzar automàticament el capital assegurat d'acord amb un determinat índex (p.e.: l'IPC).
Rehabilitació (de l’assegurança).– És el dret que, d’acord amb les condicions establertes en la
pòlissa, té el prenedor de l’assegurança de satisfer les primes que hagués deixat de pagar i evitar d’aquesta forma la reducció de la suma assegurada.
Rescat de la pòlissa.– És el dret que té el prenedor de l'assegurança de vida que ja hagi pagat les
dues primeres anualitats de la prima per tal de rescindir el contracte d'assegurança i, d'acord amb la taula de valors continguda en la pòlissa, recuperar el capital acumulat o el valor de rescat de la pòlissa.
Risc.– És la possibilitat que sobre una persona, els seus béns (p.e.: automòbil) o el seu patrimoni es
produeixi un fet que generi un dany (p.e.: el robatori de l'automòbil) o provoqui una necessitat (p.e.: de mitjans econòmics en el cas de jubilació de l'assegurat).