L’ASSEGURANÇA
PRIVADA
per
© Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum. © Autor: Ignasi Farrando Miguel (Barcelona. 2001)
Tots els drets reservats. Se n’autoritza la reproducció citant la font, excepte que es realitzi amb finalitats comercials. En aquest últim cas és necessària l’autorització per escrit i expressa dels titulars del ©.
La present obra ofereix una introducció general a les principals qüestions relacionades amb el món de l'assegurança privada. La seva lectura no pot, per tant, substituir la consulta dels textos legals o, tractant-se de problemes particulars, el consell de persones expertes en la matèria.
ABREVIATURES
D 632/68 Decret 632/1968, de 21 de març, de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor
ECCS Llei 21/1990, de 19 de desembre de 1990, d’adaptació del Dret espanyol a la Directiva 88/357/CEE, sobre llibertat de serveis en assegurances diferents a les de vida i actualització de la legislació d’assegurances privades (que conté l’Estatut Legal del Consorci de Compensació d’Assegurances)
LCCU Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la defensa dels consumidors i usuaris
LCGC Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre condicions generals de la contractació LCS Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança
LMSP Llei 9/1992, de 30 d’abril, de mediació en assegurances privades
LOSSP Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades
RD 2022/1986 Reial Decret 2022/1986, de 29 d’agost de 1986, pel qual s’aprova el Reglament de Riscos Extraordinaris sobre les Persones i els Béns (modificat pel Reial Decret 354//1988, de 19 d'abril).
RD 7/2001 Reial Decret 7/2001, de 12 de gener, pel qual s'aprova el Reglament sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor RDGS 22-VII-1996 Resolució de la "Dirección General de Seguros y Fondos de
Pensiones", de 22 de juliol de 1996, que aprova els recàrrecs a favor del Consorci de Compensació d’Assegurances per a l’exercici de les seves funcions en matèria d’Assegurança de Riscos Extraordinaris a satisfer obligatòriament pels assegurats, la clàusula de cobertura a inserir en les pòlisses d’assegurança ordinària i la informació a facilitar per les entitats asseguradores, relativa a les pòlisses incloses en el règim de cobertura dels riscos extraordinaris.
ROSSP Reial Decret 2486/1998, de 20 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. RSRCC Reglament de l’Assegurança de Responsabilitat Civil del Caçador, de
subscripció obligatòria.
STC Sentència del Tribunal Constitucional STS Sentència del Tribunal Suprem
ÍNDEX
Abreviatures.
I. IDEES GENERALS DEL CONTRACTE D'ASSEGURANÇA 1. Conceptes generals...
2. ... i idees un poc més detallades.
2.2. ...sobre la naturalesa del contracte d'assegurança. 2.2. ...sobre les diverses classes d'assegurança.
2.2.1. Classes d’assegurances per branques d’activitat 2.2.2. Assegurança obligatòria vs. assegurança voluntària 2.3. ...sobre el risc.
2.4. ...sobre la prima. 2.4.1. General
2.4.2. Falta de pagament de primes 2.5. ...sobre el sinistre.
2.6. ...sobre la indemnització.
2.7. ...sobre la durada del contracte d'assegurança. 2.8. ...sobre la documentació del contracte.
2.8.1. La sol.licitud d'assegurança. 2.8.2. La proposta d'assegurança. 2.8.3. La pòlissa.
(a) General
(b) Condicions generals, especials i particulars (c) Clàusules abusives i condicions lesives (d) Condiciones o clàusules limitatives 2.8.4. Altres documents.
3. Recordi que ...
II. SUBJECTES PARTICIPANTS EN L'ASSEGURANÇA. 4. Idees generals.
5. Subjectes participants. 5.1. L'entitat asseguradora.
5.2. Els mediadors en els contractes d'assegurances. 5.2.1. General.
5.2.2. Els agents d'assegurances. 5.2.3. Els corredors d'assegurances. 5.3. El prenedor de l'assegurança. 5.4. L'assegurat.
5.5. El beneficiari.
5.6. El Consorci de Compensació d’Assegurances 5.6.1. General
5.6.2. Funcions de caràcter privat: Cobertura de riscos extraordinaris 5.6.3. Funcions de caràcter privat: Altres
5.6.4. Funcions de naturalesa pública
5.7. Altres subjectes i entitats relacionats amb el món de l'assegurança. 6. Recordi que ...
III. DRETS I OBLIGACIONS DE LES PARTS. 7. Obligacions de l'entitat asseguradora.
7.1. General.
7.2. L'obligació d'informació al prenedor de l'assegurança. 7.3. L'obligació de lliurament de documentació.
7.4. L'obligació de col.laboració amb el prenedor de l'assegurança. 7.5. L'obligació d'indemnitzar els danys causats pel sinistre.
7.5.1. General.
7.5.2. L'obligació de satisfer la "indemnització mínima". 7.5.3. El peritatge extrajudicial del dany (remissió). 7.5.4. L'impagament de la indemnització.
7.6. Prescripció de l’acció.
8. Obligacions del prenedor de l'assegurança i, si escau, de l'assegurat i del beneficiari.
8.1. General.
8.2. El deure inicial de declarar el risc. 8.3. El deure de comunicar l'increment del risc. 8.4. El deure de pagar la prima.
8.4.1. General.
8.4.2. Falta de pagament de primes.
8.5. El deure de comunicar el sinistre i d'informar sobre el seu abast i circumstàncies.
8.6. El deure de procurar la reducció de les conseqüències del sinistre. 2.7. El deure de provar la preexistència dels béns i objectes assegurats. 9. Drets del beneficiari.
10. Recordi que ...
IV. RECLAMACIONS, QUEIXES I CONFLICTES. 11. General.
12. Reclamacions davant la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones".
13. Reclamacions davant el “defensor de l’assegurat” o el departament o servei d'atenció a l'assegurat.
14. Resolució de conflictes mitjançant procediments arbitrals. 15. Resolució de conflictes mitjançant procés judicial.
V. IDEES BÀSIQUES SOBRE LES PRINCIPALS MODALITATS D'ASSEGURANCES (I): LES ASSEGURANCES “NO DE VIDA”. 16. General.
16.1. Alguns conceptes bàsics.
16.1.1. Suma assegurada i interès assegurat. 16.1.2. Límits de la indemnització.
16.1.3. Relacions entre suma i interès assegurats: infraassegurança i sobreassegurança.
16.1.4. Multiplicitat d’assegurances. 16.1.5. Coassegurances i reassegurances. 16.2. La transmissió de la cosa assegurada.
16.3. El procediment de valoració del dany mitjançant peritatge extrajudicial. 16.4. La subrogació de l'assegurador.
16.5. La protecció dels creditors amb garantia real sobre l'objecte assegurat. 17. Idees bàsiques sobre ...
17.1. ... l'assegurança d'incendi. 17.2. ... l'assegurança de robatori. 17.3. ... l'assegurança "multirisc".
17.4. ... l'assegurança de responsabilitat civil en general.
17.5. ... l'assegurança de responsabilitat civil per la circulació de vehicles a motor. 17.6. ... l'assegurança d'accidents.
18. Recordi que ...
VI. IDEES BÀSIQUES SOBRE LES PRINCIPALS MODALITATS D'ASSEGURANCES (II): LES ASSEGURANCES “DE VIDA”.
19. General.
20. El beneficiari de l'assegurança de vida. 21. Les assegurances col.lectives o de grup.
22. Algunes qüestions bàsiques de la tipologia de les assegurances de vida. 23. Drets del prenedor en les assegurances de vida per casos de mort i mixtos. 24. Recordi que ...
VII. VOCABULARI BÀSIC. Índex de preguntes
I. IDEES GENERALS DEL CONTRACTE
D’ASSEGU-RANÇA.
1.
Conceptes generals ...
1.
Què és un contracte d’assegurança?.– És el contracte pel qual l’entitat asseguradora (p.e.: societat anònima asseguradora, mútua d’assegurances, etc.) s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima i en el cas que es produeixi el fet que és objecte de cobertura (p.e.: incendi, jubilació, accident, mort, etc.), a (1) indemnitzar dins dels límits pactats, el dany produït a l’assegurat o, (2) a satisfer un capital, renda o altres prestacions convingudes (p.e.: assistència sanitària).2.
Quines operacions no tenen la consideració de contracte d’assegurança privada?.– No tenen aquesta consideració (1) la prestació de serveis professionals; (2) els contractes d’abonament concertats per prestar serveis de conservació, manteniment, reparació i similars, sempre i quan en les obligacions que assumeixin les parts no figuri la cobertura d’un risc tècnicament assegurable; i (3) la simple obligació de prestar serveis mecànics a l’automòbil realitzada pels clubs automobilistes als seus socis.3.
Qui resol els dubtes sobre si un contracte és o no d’assegurança?.– Aquests dubtes són resolts en via administrativa pel Ministeri d’Economia i Hisenda a petició de les entitats asseguradores o les persones que acreditin un interès legítim (article 2.3 ROSSP).4.
Què és el risc?.– És la possibilitat que sobre una persona, els seus béns (p.e.: el seu automòbil) o el seu patrimoni es produeixi un fet que generi un dany (p.e.: el robatori de l’automòbil) o provoqui una necessitat (p.e.: de mitjans econòmics en el cas de jubilació de l’assegurat).5.
Què és la prima?.– És la suma de diners que, en única quantitat (prima única) o en quantitats successives (primes periòdiques), ha de pagar el prenedor de l’assegurança a l’entitat asseguradora per la cobertura del risc. Com ha indicat el Tribunal Suprem, la prima no és res més que “el preu que rep l’entitat asseguradora per assumir el risc” (v. la sentència del Tribunal Suprem del 1-IV-1987 i STS 23-IX-1998)o "la contraprestació essencial de l'assegurat"(v. la STS 30-III-1998).6.
Què és el sinistre?.– És la producció del risc assegurat que genera en l’entitat asseguradora l’obligació de satisfer la indemnització, reparar els danys o realitzar la prestació prevista en el contracte d’assegurança.7.
Què és la indemnització?.– És la prestació (p.e.: una quantitat de diners, una renda, etc.) que ha de satisfer l’entitat asseguradora a l’assegurat, o si escau al beneficiari, en cas que s’hagi produït el sinistre.l’existència del contracte d’assegurança i que ha de ser lliurat per l’entitat asseguradora al prenedor de l’assegurança.
SÍNTESI DE LES FASES ESSENCIALS EN UN CONTRACTE D’ASSEGURANÇA
(patir un) RISC
(tenir un) INTERÈS ASSEGURABLE
(concertar una) ASSEGURANÇA AMB UNA ASSEGURADORA (pagar la) PRIMA
(rebre la) PÒLISSA (patir el) SINISTRE (valorar el) DANY (percebre la) INDEMNITZACIÓ
9. Quines són les normes bàsiques que regulen el contracte d’assegurança?.– Essencialment són dues: per una banda, la Llei 50/1980, del 8 d’octubre del contracte d’assegurança i, d’altra banda, la Llei 30/1995, del 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les Assegurances Privades. Per altra banda també s’ha de tenir en compte el reglament de desenvolupament d’aquesta última Llei (Reial Decret 2486/1998, de 20 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades).
10.
Totes les assegurances es regeixen por les esmentades lleis?.– No. Existeixen determinades modalitats de contractes d’assegurança (p.e.: marítim, aeronàutic), que aquí no s’examinaran, que es regulen per les normes contingudes en el Codi de Comerç, tractats internacionals i altres normes especials (v. entre moltes decisions del Tribunal Suprem que exclouen aquestes modalitats d'assegurança del règim de la Llei del Contracte d'Assegurança, la STS 19-X-1987, STS 30-IV-1990, STS III-1991, STS 22-IV-1991, STS 2-XII-1991, STS 22-VI-1992, STS 13-X-1993, STS 16-II-1994, STS 20-II-1995, STS 23-I-1996, STS 12-II-1996, STS 29-IV-1998 i STS 23-VII-1998 però v. també STS 21-VII-1989, STS 23-I-1996 i, especialment, STS 8-III-1990).11.
On puc assegurar-me o assegurar les meves responsabilitats?.– La regla general és que els espanyols amb residència a Espanya poden assegurar la seva persona o les seves responsabilitats (p.e.: l’assegurança de responsabilitat civil) en qualsevol Estat integrat en l’Espai Econòmic Europeu però no podran, exceptuant que es trobin en viatge internacional i mentre duri aquest, o que tinguin l’autorització excepcional del Ministre d’Economia i Hisenda, assegurar-se en tercers països aliens a l’esmentat Espai Econòmic Europeu. Està igualment prohibit (1) concertar a Espanyaoperacions d’assegurança directa amb entitats asseguradores de tercers països aliens al repetit Espai Econòmic Europeu o (2) fer-ho a través de mediadors d’assegurances privades que duguin a terme la seva activitat per a les mateixes, excepte, és clar, que les esmentades entitats asseguradores contractin a través de sucursals legalment establertes a Espanya.
12.
I els meus béns?.– De la mateixa manera que s’ha dit abans, es poden assegurar en qualsevol Estat integrat en l’Espai Econòmic Europeu (1) els vehicles (i vaixells o aeronaus) que tinguin el seu estacionament habitual a Espanya, o (2) els béns de qualsevol tipus situats en territori espanyol. És per això que, excepte supòsits marginals (p.e.: mercaderies en règim de transport internacional), està prohibit (1) contractar aquestes assegurances en un altre Estat no integrat en l’Espai Econòmic Europeu, o (2) concertar a Espanya operacions d’assegurança directa amb entitats asseguradores de tercers països aliens a l’Espai Econòmic Europeu, o fer-ho a través de mediadors d’assegurances privades que duguin a terme la seva activitat per a les mateixes, excepte, és clar, que les esmentades entitats asseguradores contractin a través de sucursals legalment establertes a Espanya (article 76 LOSSP).13.
Quins països formen part de l’Espai Econòmic Europeu?.– Són països membres de l’esmentat Espai Econòmic Europeu els membres de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein i Noruega (Acord de Porto de 2 de maig de 1992 sobre creació de l’Espai Econòmic Europeu adaptat a Brussel.les el 17 de març de 1993).2.
... i idees una mica més detallades ...
2.1. ...sobre la naturalesa del contracte d’assegurança.
1.
Quina naturalesa té el contracte d’assegurança?.– Com en diverses ocasions ha indicat el Tribunal Suprem, el contracte d’assegurança és, per regla general, un exemple clar de contracte d’adhesió (v. les sentències del Tribunal Suprem del 13-IV-1984, 1990, 9-X-1990, 20-III-1991, 2-II-1992, 22-VII-1992 o, entre moltes altres, la sentència del 3-X-1994). No obstant això, no poden qualificar-se com a contractes d’adhesió les assegurances concertades per grans empreses sobre grans riscos donat que en aquests casos el prenedor de l’assegurança té força suficient per a negociar amb l’entitat qualsevol contingut del contracte (és per això que l’article 44 II LCS exonera en aquests contractes sobre grans riscos de la protecció que confereix l’article 2 LCS a l’assegurat).2.
Què significa que el contracte d’assegurança sigui un “contracte d’adhesió”?. – En termes molt generals implica que (1) el prenedor de l’assegurança ha d’acceptar les condicions generals del contracte que li presenta l’entitat asseguradora, per la qual cosa (2) la seva capacitat de negociació és més limitada que en altre tipus de contractes (p.e: compravenda d’un habitatge o d’un cotxe).d’adhesió”.– Com també ha tingut ocasió d’indicar en diferents ocasions el Tribunal Suprem, el fet que el contracte d’assegurança sigui qualificat com un contracte d’adhesió comporta dos efectes fonamentals. En primer lloc, que la pòlissa on s’instrumenta el contracte d’assegurança ha d’interpretar-se en el sentit més favorable a l’assegurat (v. sentències del Tribunal Suprem del 12-XII-1988, 22-II-1989, 20-III-1991, 11-IV-1991, 25-X-1991, 7-II-1992, 22-VII-1992 o del 3-X-1994). I, en segon lloc, que l’obscuritat de les seves clàusules no ha de perjudicar l’assegurat, que no ha participat en la seva redacció, sinó sempre l’entitat asseguradora (v. les sentències del Tribunal Suprem del 13-IV-1984, 22-II-1985, 3-II-1989, 5-IX-1991, 2XI-1991, 7-IV-1992 o, entre moltes altres, la sentència del 22-VII-1992).
4.
És imperatiu el règim de la LCS?.– En efecte, els preceptes de la Llei delContracte d'Assegurança té caràcter imperatiu (és a dir, d'aplicació obligatòria), a no ser que en ells es disposi una altra cosa, considerant-se, però, vàlides les clàusules contractuals més beneficioses per l'assegurat (article 2 LCS). I per això, el Tribunal Suprem ha repetit diverses vegades que la LCS té aquest caràcter imperatiu de la Llei (v. per exemple les STS de 20-III-1991, o de 5-VI-1997) o, ha declarat la validesa de les clàusules contractuals més beneficioses per l'assegurat (v. les STS de 3-II-1989, de 25-X-1990, o de 30-IV-1999.
5. Es
tà subjecta la subscripció d’un contracte d’assegurança al pagament d’algun impost?.– La Llei 13/1996, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, de 30 de desembre de 1996 (BOE del 31 de desembre), creà un nou impost anomenat Impost sobre les Primes d’Assegurances que grava totes les operacions d’assegurança i capitalització efectuades a Espanya amb l’excepció, al marge d’altres supòsits marginals, de les assegurances de vida per a casos de mort, supervivència o mixtes previstes a l’article 83 i ss. LCS. Aquest impost, que es merita en satisfer les primes, és del 6 per 100 i es repercuteix per les entitats asseguradores sobre els contractants de les assegurances gravades.2.2. ...sobre les diverses classes d’assegurances.
1.
Quantes clessificacions de les assegurances existeixen?.– Les clessificacions de les assegurances són múltiples encara que aquí ens centrarem en dues: (1) les classes d’assegurances, segons les seves diferents “branques” i (2) la contraposició entre assegurances obligatòries i assegurances voluntàries.2.2.1. Classes d’assegurances per “branques” d’activitat.
1.
Quantes classes d’assegurances existeixen?.– Existeixen diverses classes o modalitats d’assegurances que, en termes molt generals, poden agrupar-se en alguna de les dues categories següents: (1) assegurances sobre la vida i (2) assegurances diferents de l’assegurança de vida. En aquestes darreres se les ha denominat tradicionalment “assegurances de coses”.2.
Què són les “branques” d’assegurances?.– Són aquelles denominacions típiques en les quals es cataloguen, a efectes de la seva clessificació, lesdiverses modalitats de contractes d’assegurances.
3.
Quines són les assegurances compreses en l’àmbit d ' “assegurances directes sobre la vida”?.– Segons l’actual normativa, i sense perjudici que sota certs requisits puguin cobrir-se com a riscos complementaris la branca d’accidents i de malaltia, s’engloben en l’àmbit de la branca de vida les següents.En primer lloc, l’assegurança sobre la vida, que podrà ser: (a) per a casos de mort, (b) per a casos de supervivència, (c) mixta, per a casos de mort i supervivència; (d) assegurança de renda; (e) assegurança de vida amb contraassegurança; (f) assegurança de nupcialitat; (g) assegurança de natalitat i qualsevol de les anteriors quan estiguin vinculades amb fons d’inversió. En segon terme, les operacions de capitalització basades en tècniques actuarials que permetin obtenir compromisos determinats quant a la seva duració i el seu import a canvi de reemborsaments fixos o periòdics prèviament establerts.
I, finalment, les operacions de gestió de fons col.lectius de jubilació i de gestió d’operacions tontines (que són les que impliquen constitucions d’associacions que apleguin partícips per a capitalitzar en comú les seves aportacions i per repartir l’actiu així constituït entre els supervivents o entre els seus hereus).
PRINCIPALS ASSEGURANCES DIRECTES SOBRE LA VIDA assegurances sobre la vida 1. en cas de mort 2. en cas de supervi-vència 3. mixta operacions de capitalització operacions de gestió de fons col.lectius de jubilació operacions de gestió d’operacions tontines
4.
Com es classifiquen els riscos a les assegurances diferents de l’assegurança de vida?.– Segons l’actual normativa, aquests riscos es classifiquen en les següents branques:• La branca 1ª, “d’accidents”, que podran ser: (a) a tant alçat, (b) d’indemnització; (c) mixta, i (d) de cobertura d’ocupants de vehicles. • La branca 2ª, “de malaltia”, compresa l’assistència sanitària, que podran
ser: (a) de tant alçat, (b) de reparació, i (c) mixta. • La branca 3ª, “de vehicles terrestres no ferroviaris”. • La branca 4ª, “de vehicles ferroviaris”.
• La branca 6ª, “de vehicles marítims, lacustres i fluvials”. • La branca 7ª, “de mercaderies transportades”.
• La branca 8ª, “d’incendi i altres elements naturals”, que comprendrà els causats per incendi, explosió, tempesta, elements naturals diferents de la tempestat, energia nuclear i enfonsament del terreny.
• La branca 9ª, “d’altres danys als béns”, que comprèn els danys soferts pels béns causats per gelada o pedra, robatori o altres fets diferents dels inclosos anteriorment.
• La branca 10ª, “de responsabilitat civil en vehicles terrestres automòbils”.
• La branca 11ª, “de responsabilitat civil en vehicles aeris”
• La branca 12ª, “de responsabilitat civil en vehicles marítims, lacustres i fluvials”.
• La branca 13ª, “de responsabilitat civil en general” diferent d’aquelles contemplades en les branques 10,11 i 12.
• La branca 14ª, “de crèdit”, que comprèn la insolvència general, la venda a terminis, el crèdit a l’exportació, el crèdit hipotecari i el crèdit agrícola. • La branca 15ª, “de caució”.
• La branca 16ª, “de pèrdues pecuniàries diverses”, que comprèn els riscos d’insuficiència d’ingressos, mal temps, subsidi per privació temporal del permís de conduir, etc.
• La branca 17ª, “de defensa jurídica”.
• La branca 18ª, “d’assistència” a persones que es trobin en dificultats durant els seus desplaçaments o absències del seu domicili o lloc de residència permanent.
• La branca 19ª, “de defunció”, que garanteix prestacions en cas de mort a satisfer (a) en espècie o (b) en metàl.lic [sempre que el seu import no excedeixi el valor mitjà de les despeses funeràries per una defunció].
ASSEGURANCES “NO DE VIDA”
Branca 1ª: d’accidents Branca 2ª: de malaltia Branca 3ª: de vehicles terrestres no ferroviaris Branca 4ª: de vehicles ferroviaris
Branca 5ª: de vehicles aeris Branca 6ª: de vehicles marítims, lacustres i fluvials Branca 7ª: de mercaderies transportades Branca 8ª: d’incendi i altres elements naturals Branca 10ª: d’altres danys a béns Branca 11ª: respons. civil en vehicles terrestres automòbils Branca 11ª: respons. civil en vehicles aeris Branca 12ª: de resp. civil en vehicles marítims, lacustres i fluvials Branca 13ª: de respons. civil en general
Branca 14ª: de crèdit Branca 15ª: de
caució
Branca 16ª: de
pèrdues pecuniàries diverses
Branca 17ª: defensa jurídica Branca 18ª: d’assistència Branca 19ª: de defunció
5.
Quines són les denominacions de les assegurances directes diferents de l’assegurança de vida quan comprenen diverses branques?.– En els casos en què l’autorització de l’entitat asseguradora comprengui diverses branques s’utilitzaran les següents denominacions:• “Accidents i malaltia” quan conjugui les branques “d’accidents” (branca 1ª) i “de malaltia” (branca 2ª).
• “Assegurança d’automòbil” quan conjugui l’ “assegurança de cobertura d’ocupants de vehicles” (branca 1ª) i les assegurances “de vehicles terrestres no ferroviaris” (branca 3ª), “de mercaderies transportades” (branca 7ª) i “de responsabilitat civil en vehicles terrestres automòbils " (branca 10ª).
• “Assegurança marítima i de transport” quan conjugui l ' “assegurança de cobertura d’ocupants de vehicles” (branca 1ª), i la “de vehicles ferroviaris” (branca 4ª), “de vehicles marítims, lacustres i fluvials” (branca 6ª), “de mercaderies transportades” (branca 7ª), i “de responsabilitat civil en vehicles marítims, lacustres i fluvials” (branca 12ª).
• “Assegurança d’aviació” quan conjugui l’ “assegurança de cobertura d’ocupants de vehicles” (branca 1ª), “de vehicles aeris” (branca 5ª), “de mercaderies transportades” (branca 7ª), i “de responsabilitat civil en vehicles aeris” (branca 11ª).
• “Incendi i altres danys als béns” quan conjugui la “d’incendi i altres elements naturals” (branca 8ª) i d’ “altres danys als béns” (branca 9ª). • “Responsabilitat civil” quan conjugui la “de responsabilitat civil en
vehicles terrestres automòbils” (branca 10ª), “de responsabilitat civil en vehicles aeris” (branca 11ª), “de responsabilitat civil en vehicles marítims, lacustres i fluvials” (branca 12ª), i “de responsabilitat civil en general” (branca 13ª).
caució” (branca 15ª).
• Finalment, es denominarà “Assegurances generals” quan l’autorització sigui per a totes les branques.
DENOMINACIÓ DE LES ASSEGURANCES QUAN COMPRENEN DIVERSES BRANQUES
Denominació conjunta Branques diverses a les quals afecta
“Accidents i malaltia” “D’accidents” i “de malaltia”
“Assegurança d’automòbil” “assegurança de cobertura d’ocupants de vehicles”, “de vehicles terrestres no ferroviaris”, “de
mercaderies transportades” i “de responsabilitat civil en vehicles terrestres automòbils”
“Assegurança marítima i de transport”
“assegurança de cobertura d’ocupants de vehicles”, “de vehicles ferroviaris”, “de vehicles marítims, lacustres i fluvials”. “de mercaderies transportades” i “de responsabilitat civil en vehicles marítims, lacustres i fluvials”
“Assegurança d’aviació” “assegurança de cobertura d’ocupants de vehicles”, “de vehicles aeris”, “de mercaderies transportades” i “ de responsabilitat civil en vehicles aeris”
“Incendi i altres danys als béns” “d’incendis i altres elements naturals” i “altres danys als béns”
“Responsabilitat civil” “de responsabilitat civil en vehicles terrestres
automòbils”, “de responsabilitat civil en vehicles aeris”, “de responsabilitat civil en vehicles marítims, lacustres i fluvials” i “de responsabilitat civil en general”
“Crèdit i caució” “de crèdit” i “de caució”
“Assegurances generals” autorització per a totes les branques
6.
Quina és la branca més conflictiva?.– Segons la Memòria 1993-1994 de la Secció de Consultes i Reclamacions de la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones", els danys a automòbils és la branca més conflictiva (29,4 per 100 de les reclamacions efectuades durant el 1993 i 26 per 100 de les presentades durant el1994).
2.2.1. Assegurances obligatòries vs. voluntàries
1.
Què és una “assegurança obligatòria”?.– Enfront de la norma general que qualsevol contracte d’assegurança és voluntari (p.e.: de robatori en el meu habitatge, de pèrdua d’equipatges, de vida, etc.) existeixen certs casos en els quals la contractació d’una assegurança privada és un pressupòsit necessari per a realitzar certes activitats (p.e.: caça amb armes de foc, etc.) o, com diu el Tribunal Suprem, mentre que l’assegurança voluntària té el seu fonament en la voluntat de les parts, l’assegurança obligatòria té caràcter legal i és requisit necessari per a realitzar l’activitat (v. la sentència del Tribunal Suprem del 12-V-1992).2.
Quines són les principals diferències entre l’assegurança obligatòria i la de caràcter voluntari?.– Com s’ha esmentat anteriorment, una de les principals diferències radica en el fet que el desenvolupament de certes activitats exigeix necessàriament la contractació d’una assegurança obligatòria (p.e.: conduir vehicles automòbils, etc.) mentre que la concertació d’una assegurança per a realitzar les altres activitats (p.e.: busseig, muntar a cavall, etc.) és una decisió totalment voluntària (v. la sentència del Tribunal Suprem del 12-V-1992). La segona gran diferència es troba en el fet que l’assegurança obligatòria té un límit màxim d’indemnització mentre que, tractant-se d’una assegurança voluntària, l’import màxim de la indemnització serà el pactat entre l’assegurat i l’entitat asseguradora (v. les sentències del Tribunal Suprem del 10-XII-1992 i del 2-II-1994).3.
Pot negar-se una entitat asseguradora a oferir-me l'assegurança obligatòria?.– Sí, ja que la qualificació “d'assegurança obligatòria” només indica que per a desenvolupar certa activitat és necessari comptar amb aquesta assegurança i no que tota entitat asseguradora estigui obligada a oferir l’esmentada assegurança. És per això que una entitat asseguradora pot negar-se a oferir-me aquesta assegurança obligatòria (p.e.: de responsabilitat civil derivada de la circulació de vehicles) o imposar-me la contractació simultània d'altres cobertures de contractació voluntària (p.e.: d'ocupants, de robatori del vehicle, de defensa jurídica, etc).4.
Què succeeix si l’entitat asseguradora no m’ofereix l'assegurança obligatòria?.– Quan s’acrediti davant del Consorci de Compensació d’Assegurances que una sol.licitud d’assegurança obligatòria no és acceptada per una entitat asseguradora, aquest organisme haurà d’assumir el risc llevat que, a petició del Consorci, aquest risc sigui acceptat per una altra entitat asseguradora. La raó es troba en què una de les funcions típiques d’aquell organisme és, precisament, la “contractació de la cobertura dels riscos (d’assegurances obligatòries) no acceptats per les Entitats asseguradores” [v. p.e. articles 7.1(a) RSRCC i 13.1(a) ECCS per l’assegurança de caça, article 11.1(b) ECCS per l’assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòria derivada de l’ús i circulació de vehicles de motor, etc].1.
Quins riscos poden assegurar-se?.– En general es pot afirmar que, fent l’excepció dels casos que es diran a continuació, poden ser objecte d’assegurança tots els riscos que recaiguin (1) sobre la vida (p.e.: assegurança de vida en el cas de mort, etc.), i (2) els béns o el patrimoni sobre el qual existeixi incertesa sobre la seva realització (p.e.: pèrdua de l’equipatge, incendi de l'habitatge, etc.) o, fins i tot quan hi hagi la seguretat que succeirà, existeixi incertesa sobre la data en què tindrà lloc (p.e.: la defunció de l’assegurat, etc).2.
Pot l’assegurança cobrir diverses classes de riscos?.– En efecte, l’assegurança pot cobrir riscos de naturalesa individual o singular (p.e.: incendi); de naturalesa plural (p.e.: “multiriscos” de la llar); o qualsevol risc que pugui arribar a produir-se en base al principi d’universalitat de riscos (p.e.: assegurança de transports).3.
Quins riscos no poden ser objecte d’assegurança?.– Existeixen determinats riscos que, per diversos motius, no poden ser objecte d’assegurança. No podran ser objecte d’assegurança els següents riscos: (1) els de naturalesa impossible (p.e.: que el cel caigui sobre el meu cap, etc.); (2) els inexistents a l’hora de concertar l’assegurança (p.e.: que s’incendii l'habitatge que ja no existeix [v. les sentències del Tribunal Suprem del 15-VII-1988 i del 20-II-1989]); (3) els contraris a la llei, moral o ordre públic (p.e.: una activitat il.legal, etc.); (4) els derivats de conflictes armats, hagi o no hagi precedit una declaració oficial de guerra (article 44 LCS); i (5) excepte quan existeixi un pacte en contra, els riscos de naturalesa extraordinària (article 44 II LCS).4.
Qui assegura (i com) els danys produïts per terrorisme?.– Els danys en les persones o en les coses produïts per accions terroristes són objecte de reparació per l’Estat [Reial Decret 1211/1997, de 18 de juliol de 1997 (que aprova el Reglament d’ajudes i rescabalaments a les víctimes de delictes de terrorisme)] donat que el Consorci de Compensació d’Assegurances té entre els seus fins indemnitzar aquest risc extraordinari (article 6.1(b) ECCS i article 1(b) RD 2022/1986). Els rescabalaments per danys corporals són compatibles amb qualsevol altra indemnització a què tinguin dret les víctimes o els seus drethavents (p.e.: de la Seguretat Social, d’assegurances privades, etc.). La resta de rescabalaments per danys tenen caràcter subsidiari respecte de qualsevol altre reconegut per les Administracions públiques o derivat de contractes d’assegurança.5.
Quins riscos s'han de considerar coberts?.- Només estan coberts els riscos determinats en la pòlissa del contracte d'assegurança. Per exemple, si només es va pactar la cobertura de la invalidesa permanent per tota professió o ofici, no es pot considerar que també queda coberta la incapacitat que només inhabilita per la professió habitual (v. STS 14-V-1999).6.
Què són les clàusules delimitadores del risc?.– Són aquelles que determinen concretament els riscos que estan coberts, per la qual cosa, entre altres extrems, no estan sotmeses als requisits d'haver de constar de forma especial en la pòlissa i dehaver d’acceptar-se específicament per escrit (v. article 3 LCS i STS 18-IX-1999, 8-VI-1992, 5-VI-1997). Entre altres exemples, el nostre Tribunal Suprem considera que tenen aquest caràcter les que exclouen a determinats subjectes de la condició de tercers en l'assegurança de responsabilitat civil (STS 27-II-1990); aquelles que disposen, en una assegurança voluntària d'automòbils, la no cobertura dels danys soferts pels familiars fins el tercer grau de consanguinitat del contractant, quan convisquin habitualment amb ella (STS 9-II-1994); les que, en un contracte d'assegurança de responsabilitat civil derivada de la circulació de vehicles a motor, circumscriuen la indemnització els sinistres passats dins del territori espanyol (STS 5-VI-1997); les que, en un contracte d'assegurança de transport, exclouen la reclamació de la indemnització en cas de pèrdua total de l'objecte assegurat. (STS 22-IV-1991).
2.4. ...sobre la prima.
2.4.1. General.
1.
Qui ha de pagar la prima?.– El pagament de la prima ha de realitzar-lo el prenedor de l’assegurança, però l’entitat asseguradora no podrà rebutjar-lo quan sigui fet per l’assegurat.2.
Com s’ha de pagar la prima?.– La prima ha de pagar-se necessàriament en diners ja sigui en pessetes [en un proper futur en euros] o, en certs casos, en divises (v. les diverses regles contingudes a la Disposició addicional 4ª LOSSP per resoldre la identificació de la moneda).3.
Quan ha de pagar-se la prima?.– Lògicament la prima ha de ser pagada quan indiqui la pòlissa si bé el pagament per anticipat constitueix una pràctica corrent (com reconeix la sentència del Tribunal Suprem del 1-IV-1987). En cas que s’hagués pactat el pagament de primes periòdiques, la primera d’elles serà exigible a la signatura del contracte i la resta com indiqui la pòlissa.4.
Totes les primes de l'entitat asseguradora són iguals?.– Evidentment no. Les tarifes de primes de les entitats asseguradores són diferents donat que s’estableixen en règim de llibertat de competència (això és: no requereixen autorització per part de cap òrgan administratiu) i, per tant, és convenient comparar-les abans de contractar una assegurança. L’única exigència imposada a les primes és que siguin suficients “segons hipòtesis actuarials raonables” per permetre a l’entitat asseguradora satisfer el conjunt de les obligacions derivades dels contractes d’assegurança i, en particular, constituir les provisions tècniques adequades (article 24 LOSSP).5.
Existeixen bonificacions o descomptes en la prima?.–. En moltes ocasions les entitatsasseguradores ofereixen bonificacions o descomptes als assegurats que no hagin declarat cap sinistre durant un determinat període de temps (p.e.: descompte del 50 per 100 per cada anualitat sense declaració de sinistre). Aquests descomptes també es denominen bonus. Les condicions i característiques d’aquests descomptes depenen de cada entitat asseguradora per la qual cosa hauran de consultar-se els seus fullets de tarifes. Altre tipus de descomptes possibles són les que deriven de la forma
de contractació i així és possible que, contractant directament amb l'entitat asseguradora (en lloc de fer-ho a través d'un intermediari) o, a través d'internet, resulti la prima més econòmica.
6.
On s’ha de pagar la prima?.– En cas que no s’hagués indicat res a la pòlissa, la prima haurà de pagar-se en el domicili del prenedor de l’assegurança. No obstant això, cal tenir present que (1) el pagament de les primes a l’agent d’assegurances que hagi mitjançat en el contracte es considera realitzat a l’entitat asseguradora excepte quan estigués expressament exclòs i destacat de forma especial en la pòlissa d’assegurança (p.e.: en lletra negreta o subratllada) [article 10.2 LMSP] , i (2), i com va indicar el Tribunal Suprem en la seva sentència del 30-III-1989, l’emissió del rebut per l’entitat asseguradora no prova que hagi estat passat a cobrament en el domicili de l’assegurat, però, d’altra banda, no es pot ignorar la presumpció del fet que va estar a disposició de l’assegurat en les oficines de l’asseguradora.7.
Què és la prima complementària?.– És aquella quantitat accesòria que ha de satisfer el prenedor de l’assegurança a l’entitat asseguradora per tal que aquesta entitat cobreixi certs riscos especials. D’aquesta manera, en la seva sentència del 20-VII-1988, el Tribunal Suprem va considerar que la prima complementària té per funció cobrir un excés de risc (p.e.: la realització de submarinisme en una assegurança d’accidents per pràctica d’activitats esportives).2.4.2. Falta de pagament de primes.
Flecha III.2. 2.4.2 El deure de pagar la prima.
2.5. ...sobre el sinistre.
Flecha III.1.1.5. L'obligació d'indemnitzar els danys causats pel sinistre.
III.2. Obligacions del prenedor de l'assegurança i, si escau, de l'assegurat i del beneficiari.
1.
Qui comprova el sinistre.– La producció del sinistre es comprova per l’entitatasseguradora amb l’objectiu de poder acreditar la seva producció i avaluar els danys causats.
2.
Quines obligacions genera la producció del sinistre en l’assegurat?.– Essencialment: (1) intentar reduir l’impacte del sinistre, (2) comunicar a l’entitat asseguradora la seva realització, i (3) informar-la sobre el seu abast i circumstàncies.3.
Quines obligacions genera la producció del sinistre en l’entitat asseguradora?.– Essencialment: (1) l’obligació de satisfer la “indemnitzaciómínima” i, no cal dir, (2) valorar i indemnitzar els danys produïts d’acord amb el que s’ha pactat a la pòlissa.
4.
Què passa quan el sinistre es produeix de mala fe per l’assegurat?.– Com indica amb tota claredat l’article 19 LCS, en aquests casos (p.e.: incendi causat voluntàriament per l’assegurat per percebre la indemnització) l’entitatasseguradora no estarà obligada al pagament de la indemnització (v. per exemple,la sentència del Tribunal Suprem de 9-XI-1990).
5.
Què és el “valor residual”?.– És el valor de l’interès assegurat (p.e.: el valor de l'habitatge de la meva propietat assegurada contra incendi) un cop s’ha produït el sinistre.6.
S’ha de fer constar en algun lloc els sinistres que s’hagin produït?.– Les entitats asseguradores han de dur un registre on anotaran els sinistres que es produeixin tan aviat com li siguin coneguts. La informació que haurà de contenir aquest registre sobre cada sinistre serà, entre altres: (1) la pòlissa de la que procedeixi; (2) la data en què s’hagi produït el sinistre; (3) la data de declaració del mateix; (4) la valoració inicial que se li hagi assignat; (5) els pagaments o consignacions realitzats; (5) la data de l’última valoració del sinistre; i (6) si ha existit alguna reclamació judicial, administrativa, davant del defensor de l’assegurat de l’entitat o de qualsevol altre tipus.2.6. ...sobre la indemnització.
Flecha III.1.5 L’obligació d’indemnitzar els danys causats pel sinistre
Flecha III.1.6. L’obligació de satisfer la “indemnització mínima”.
1.
Quin és el límit màxim de la indemnització?.– Com regla general pot afirmar-se que, en les asafirmar-segurances de coafirmar-ses (p.e.: de robatori, incendi, etc.), la indemnització no pot sobrepassar els següents dos grans límits: (1) el dany que efectivament hagi produït el sinistre i (2) la suma assegurada en la pòlissa (v. les sentències del Tribunal Suprem de 1-XII-1990 i 29-III-1995).2.
Pot substituir-se el pagament de la indemnització per la reparació del’objecte sinistrat?.– Tenint present que la pòlissa pot indicar el contrari, l’entitat asseguradora podrà substituir el pagament de la indemnització per la reparació, o reposició, de l’objecte sinistrat sempre que (1) la naturalesa de l’assegurança li permeti (p.e.: assegurança de danys sobre el vehicle) i (2) l’assegurat li consenti (v. així,les sentències del Tribunal Suprem de 20-X-1990 i 31-X-1990).
3.
Què passa quan entitat asseguradora i assegurat no arriben a un acord sobre l’import de la indemnització?.– Si en el termini de quaranta dies des que s’hagués realitzat el comunicat de la producció del sinistre, l’entitat asseguradora i l’assegurat no haguessin arribat a un acord sobre l’import de la reparació o indemnització, s’haurà d’acudir al procediment especial de peritatge extrajudicial del dany previst en l’article 38 LCS i explicat més endavant.4.
Quins efectes té la signatura del “finiquito”?.– Com indica el Tribunal Suprem, i la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones", la signatura d'un “finiquito” en rebre la indemnització evitarà que es pugui reclamar posteriorment a l'entitat asseguradora llevat que expressament s'indiqui que la quantitat rebuda ho ha estat “a compte d'una liquidació definitiva” o qualsevol altra fórmula similar (p.e.:“liquidació condicionada a la valoració definitiva”, etc.) que permeti entendre que l'assegurat no renuncia a exercir altres drets (p.e.: una major indemnització a la vista de perjudicis posteriors).
2.7. ...sobre la durada del contracte d’assegurança.
1.
Quina és la durada d’un contracte d’assegurança?.– La durada del contracte d’assegurança dependrà, lògicament, de la classe d’assegurança que es tracti (així una assegurança de pèrdua d’equipatge tindrà una durada diferent a una assegurança de vida). No obstant això, és important advertir que (1) la durada de l’assegurança ha de ser indicada en les condicions particulars de la pòlissa com un esment obligatori i que (2), excepte en casos d’assegurança de vida, la seva durada no podrà excedir els deu anys.1Bis.
Com es computa el termini de durada d'una assegurança?.- El Tribunal Suprem sosté que el còmput dels terminis en el contracte d'assegurança s'ha de fer per dies sencers, i no de moment a moment, així el dia final del còmput ha de transcórrer plenament, de manera que si la mort de l'assegurat passa durant aquell dia, s'ha d'entendre dins del termini de vigència del contracte (v. STS 17-IX-2000).2.
És possible que el contracte d’assegurança es prorrogui automàticament?.– Sí. De fet, és normal que les pòlisses contemplin la pròrroga automàtica del contracte per períodes de temps que no poden superar un any per cada vegada.3.
Com s’evita la pròrroga automàtica del contracte d’assegurança?.– Per tal d’evitar que l’assegurança es prorrogui automàticament cal enviar una notificació per escrit a l’entitat asseguradora (o, si escau, a l’agent d’assegurances que va mitjançar en el contracte) amb una antelació mínima de dos mesos a la data de la conclusió de l’assegurança (v. sobre aquesta qüestióla sentència del Tribunal Suprem de 25-X-1991).4.
Com ha de notificar-se l'oposició a la pròrroga?.– Segons la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones", la notificació de l'oposició a la pròrroga de l'assegurança ha de ser fefaent (p.e.: carta enviada per conducte notarial, telegrama amb justificant de recepció, etc.) ja que quan no es pot provar, l'entitat asseguradora (o l'assegurat) quedarà vinculada a una pròrroga del contracte (criteri de la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones" en les Memòries de 1991, 1992 i 1993-1994). Per altra banda, s'ha de tenir present que la sentència del Tribunal Suprem de 30-IV-1993 va indicar que una comunicació verbal no és suficient per oposar-se a la pròrroga.5.
Quins efectes té l'oposició a la pròrroga realitzada fora de termini?.– Segons la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones", l'oposició a la pròrroga realitzada per una entitat asseguradora en el termini de dos mesos a l'acabament del contracte d'assegurança és nul.la i, per tant, és plenament aplicable un període de pròrroga del contracte (criteri de la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones" en les Memòries de 1991, 1992 i 1993-1994).6.
Pot l'entitat asseguradora incrementar la prima en cas de pròrroga?.– L'entitat asseguradora només podrà incrementar la prima en cas de pròrroga quan aquesta opció estigui expressament pactada en la pòlissa. En cas que no fos així, l'entitat asseguradora no podrà incrementar-la (o augmentar-la per sobre del barem indicat en la pòlissa) sense el consentiment exprés del prenedor de l'assegurança. Quan desitgi augmentar-la sense estar previst en la pòlissa haurà d'oposar-se a la pròrroga en el termini exigit i negociar un nou contracte amb una nova prima (criteri de la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones" en les Memòries de 1991, 1992 i 1993-1994).7.
Com interpreta el Tribunal Suprem els requisits per evitar la pròrroga automàtica?.– Els dos requisits esmentats (notificació per escrit i antelació mínima de dos mesos) són exigits amb molt rigor pel Tribunal Suprem ja que, per exemple, (1) va imposar la pròrroga del contracte d’assegurança, perquè l’assegurat no va enviar la notificació amb una antelació mínima de dos mesos (v. la sentència del Tribunal Suprem del 30-IV-1993) o (2) va mantenir la pròrroga obligatòria ja que l’assegurat (l’Ajuntament de Bilbao) no va comunicar per escrit amb l’antelació mínima pactada en la pòlissa la seva voluntat de rescindir el contracte (v. la sentència del Tribunal Suprem del 25-X-1991). No obstant això, un cop enviada una carta a l’entitat asseguradora indicant-li la clara voluntat de no abonar les primes futures s’extingeix el contracte si l’entitat asseguradora no contesta i deixa de girar els rebuts (v. la sentència del Tribunal Suprem del 21-II-1994).8.
Què succeeix si es produeix el sinistre un cop finalitzat el contracte i sense que s’hagi prorrogat?.– En aquest cas és evident que l’entitat asseguradora no està obligada a satisfer la indemnització (v. per totes, la sentència del Tribunal Suprem del 22-XII-1992).9.
Pot produir-se el venciment anticipat d’un contracte d’assegurança?.– Només en el cas de què l’entitat asseguradora es trobi en situació de liquidació, la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones" podrà establir una data en la qual es produeixi el venciment anticipat de tots o una part dels contractes d’assegurança contractats amb aquella entitat (v. article 84 ROSSP).10.
Quina publicitat s’ha de donar del venciment anticipat?.– La resolució de la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones" que estableixi el venciment anticipat dels contractes d’assegurança (1) ha de ser comunicada a l’entitat asseguradora; (2) ha de ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat amb una anterioritat mínima de quinze dies naturals a la data en què hagi de tenir efecte el venciment anticipat dels contractes (en circumstàncies excepcionals, però, es pot declarar el venciment dels contractes sense esperar aquest termini de quinze dies i llavors s’obliga a què l’acord es publiqui també en dos dels diaris de major circulació en l’àmbit territorial d’actuació de l’entitat asseguradora); i (3) s’ha de notificar de forma individual als prenedors de l’assegurança o, en el seu cas, assegurats.comunicació al prenedor de l’assegurança (o, en el seu cas, assegurat) que el contracte ha vençut anticipadament serà feta pels liquidadors de l’entitat asseguradora.
2.8. ...sobre la documentació del contracte.
2.8.1. La sol.licitud d’assegurança.
1. Què és la sol.licitud d’assegurança?.– És el document en el qual el prenedor de l’assegurança sol.licita de l’entitat asseguradora informació sobre la cobertura d’un risc. Degut al fet que la “sol.licitud” constitueix una petició que el possible assegurat fa a una entitat asseguradora, només necessita de la signatura del sol.licitant (v. la sentència del Tribunal Suprem del 18-VII-1988) llevat que es tracti d’una sol.licitud d’assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l’ús i circulació de vehicles a motor.
2. Quins extrems ha d'indicar la sol.licitud d'assegurança de responsabilitat civil obligatòria derivada de la circulació de vehicles a motor?.– La sol.licitud d'assegurança de subscripció obligatòria dirigida pel prenedor de l'assegurança a l'entitat asseguradora (i també la proposició d'assegurança de subscripció obligatòria feta per l'assegurador al prenedor), ha de contenir, com a mínim, les següents indicacions: (1) la identificació del propietari del vehicle, del conductor habitual i del prenedor de l'assegurança, amb constància del seu domicili a efectes de notificacions; (2) les relatives a la identificació del vehicle, marca, model, característiques del mateix i matrícula o signe distintiu anàleg; (3) les garanties sol.licitades o ofrenades, que en cap cas podran ser inferiors a les de l'assegurança de subscripció obligatòria regulades en el RD 7/2001; (4) la identificació clara i destacada de què es tracta d'una proposició o d'una sol.licitud d'assegurança; (5) i el període mínim de cobertura a què es refereix l'article següent, amb indicació del dia i hora del seu còmput inicial (article 19 RD 7/2001).
3.
A qui vincula la sol.licitud d’assegurança?.– La sol.licitud d’assegurança no vincula la persona que la formula (que no estarà obligat a contractar l’assegurança amb aquesta entitat) donat que no és una oferta de contracte (v. les sentències del Tribunal Suprem del 24-VI-1982 i 2-II-1990), ni tampoc l’entitat asseguradora (exceptuant l'especialitat de les assegurances de responsabilitat civil obligatòria derivada de la circulació de vehicles a motor) que tampoc estarà obligada a acceptar el risc proposat i contractar l’assegurança (v. les sentències del Tribunal Suprem del 24-V-1988 i del 7-III-1994).4.
Quin és el criteri del Tribunal Suprem en aquesta matèria?.– El Tribunal Suprem ha mantingut, per exemple, que la sol.licitud d’ampliació del capital assegurat (en una assegurança de robatori de vídeocassettes) que no va ser contestada per l’entitat asseguradora no la vincula, excepte que accepti expressament la modificació de la pòlissa (sentència del Tribunal Suprem del 2-II-1990) però també que quan l’entitat asseguradora “va assentar en el seu llibre de registres la petició, va atorgar i numerar la pòlissa i va calcular l’import de la prima, la data a partir de la qual havia de tenir efecte i el termini de duració” i, a la vegada, “va ser pagada la prima a un agent de l’entitat asseguradora”, el contracted’assegurança va perfeccionar-se i l’entitat asseguradora ha de pagar la indemnització (v. la sentència del Tribunal Suprem del 19-IX-1988).
5.
Quina particularitat té la sol.licitud en el cas d’assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l’ús i circulació de vehicles a motor?.– En cas d’assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l’ús i circulació de vehicles a motor la sol.licitud d’assegurança (degudament diligenciada per l’entitat asseguradora o pel seu agent) comporta que l’entitat asseguradora ha de cobrir el risc durant un termini de quinze dies (article 20.1 RD 7/2001).6. Què s'entén per sol.licitud diligenciada en el cas d’assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l’ús i circulació de vehicles a motor?.– L'article 20.1 RD 7/2001 indica que “s'entendrà que (la sol.licitud) està diligenciada quan es faciliti al sol.licitant còpia de la sol.licitud segellada per l'entitat asseguradora o per l'agent de la mateixa". És per aquest motiu que l'assegurador, en el termini màxim de deu dies des d'aquesta diligència de la sol.licitud de l'assegurança, podrà rebutjar la mateixa, mitjançant escrit dirigit al prenedor per qualsevol mitjà que assegura la constància de la seva recepció, especificant les causes, i tindrà dret a la percepció de la prima que li correspongui per la cobertura dels quinze dies previstos en el paràgraf anterior. Cas que transcorri el termini de deu dies i l'assegurador no hagués rebutjat la contractació, s'entendrà que la mateixa ha estat admesa i, per tant, i en el termini de deu dies, l'assegurador haurà d'enviar la pòlissa d'assegurança en un termini de deu dies.
2.8.2. La proposta d’assegurança.
1.
Què és la proposició (o proposta) d’assegurança?.– És el document que emet l’entitat asseguradora acceptant cobrir un risc determinat (p.e.: risc d’incendi en el meu habitatge, etc.) i efectuant una proposta econòmica per aquesta cobertura (p.e.: prima, venciments, etc). Tractant-se d’una proposta d’assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l’ús i circulació de vehicles a motor, serà necessari que la sol.licitud contingui: (1) la identificació del propietari del vehicle, del conductor habitual i del prenedor de l'assegurança, fent constar el seu domicili a efectes de notificacions; (2) les relatives a la identificació del vehicle, marca, model, característiques del mateix i matrícula o identificatiu anàleg; (3) les garanties sol.licitades o ofrenades, que en cap cas podran ser inferiors a les de l'assegurança de subscripció obligatòria regulada en el RD 7/2001; (4) la identificació clara i destacada de què es tracta d'una proposició o d'una sol.licitud d'assegurança; (5) i el període mínim de cobertura referit a l'article següent, amb indicació del dia i hora del seu còmput inicial (article 20.2 RD 7/2001).2. A qui vincula la proposició d’assegurança?.– Degut al fet que la proposició, o proposta d’assegurança, és un document que emet voluntàriament l’entitat asseguradora, és lògic que l’entitat quedi vinculada per un període mínim de temps que l’article 6 LCS xifra en quinze dies. El destinatari de l’oferta no queda obligat ni vinculat per la proposició, però pot acceptar-la en els termes en què va ser realitzada dintre d’aquests quinze dies (v. així la STS
26-II-1997).
3. Quines especialitats presenta la proposició d'assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l'ús i circulació de vehicles a motor?.-L'article 20.2 RD 7/2001 indica que la proposició de l'assegurança de subscripció obligatòria feta per l'entitat asseguradora o el seu agent, vincularà a l'asseguradora pel termini de quinze dies i què, una vegada acceptada la proposició pel prenedor, s'entendrà perfeccionat el contracte (quedant sempre resguardat, en cas d'impagament de la primera prima per culpa del prenedor, el dret de l'assegurador a resoldre el contracte, mitjançant escrit dirigit al prenedor per correu certificat amb acusament de rebut o per qualsevol altre mitjà admès en dret, o exigir el pagament de la prima en els terminis de l'article 15 LCS), Acceptada la proposició pel prenedor, l'assegurador haurà de facilitar la pòlissa d'assegurança en el termini de deu dies.
2.8.3. La pòlissa d’assegurança.
(a) General
1.
Què és una pòlissa de l’assegurança?.– És el document que prova l’existència d’un contracte d’assegurança i es composa de (1) condicions (o clàusules) generals, (2) condicions (o clàusules) particulars; i, si escau, (3) condicions (o clàusules) especials. Per modificar aquestes condicions es recorre a l’apèndix o suplement de la pòlissa.2.
Ha de ser per escrit?.– Sí, ja que l'article 5 LCS diu que el contracte d'assegurança i les seves modificacions han de ser formalitzades per escrit (v. així també, la STS 21-IX-1999).3.
Què passa si el contingut de la pòlissa és diferent del pactat?.– Quan el contingut de la pòlissa difereixi de la proposta d’assegurança, o de les clàusules que s’hagin acordat, el prenedor de l’assegurança disposarà d’un mes des que li ha estat lliuradada la pòlissa per a reclamar a l’entitat asseguradora la subsanació de les divergències. Transcorregut aquest termini sense efectuar-se la reclamació, caldrà acceptar el que indiqui la pòlissa. Aquesta sol.lució és també l'adoptada expressament com a criteri per la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones".4.
Pot exigir-se que la pòlissa estigui redactada en català?.– Com que la pòlissa ha de redactar-se, a elecció del prenedor, en qualsevol de les llengües espanyoles que siguin oficials en el lloc on es formalitzi i que el prenedor podrà exigir que, a més, es redacti “en una altra llengua diferent” (article únic de la Llei 18/1997, de 13 de maig de 1997, que modifica l’article 8 de la Llei del Contracte d’Assegurança per garantir la plena utilització de totes les llengües oficials en la redacció dels contractes) és clar que (1) el prenedor d’una assegurança formalitzada a Catalunya podrà exigir que es redacti només en català o (2) cas que la pòlissa es formalitzi fora de Catalunya, també en català.5.
És necessari del lliurament de la pòlissa, perquè l’assegurança sigui vàlida?.– Si bé aquesta és una qüestió discutida sembla que l’opinió més raonable és la que defensa que, ja que l’assegurança és un contracte consensual que es perfecciona amb la unió de l’oferta i la demanda (v. les sentències del Tribunal Suprem del 22-XII-1980, 21-V-1991 i 21-XI-1991), la falta de lliurament de la pòlissa no pot ser impediment per a la seva existència (però v. també la sentència del Tribunal Suprem del 7-III-1994 afirmant que, degut al fet que el sinistre es va produir amb anterioritat a l’expedició de la pòlissa, l’entitat asseguradora era exempta del pagament del sinistre).6.
Què és una pòlissa flotant o “d’abonament”?.– És un tipus particular de pòlissa que assegura de forma successiva un conjunt de persones o coses diferents. És tradicional en l’assegurança de robatori en magatzems on l’assegurança cobreix el robatori de les mercaderies que es trobin emmagatzemades i que són successivament identificades mitjançant notes d’abonament o apèndixos.7.
Què passa quan es perd qualsevol pòlissa?.– En aquest cas l’entitat asseguradora, a petició del prenedor de l’assegurança o, en el seu defecte, de l’assegurat o beneficiari estarà obligada a expedir una còpia o un duplicat de la pòlissa extraviada, que tindrà idèntica eficàcia que l’original.8.
Com s’ha de sol.licitar una còpia o duplicat de la pòlissa?.– En cas que s’extravii la pòlissa, la petició d’una còpia o duplicat s’haurà de fer a través d’un escrit dirigit a l’entitat asseguradora en el qual s’expliquin les circumstàncies de la pèrdua i s’aportin les proves d’haver-la notificat a aquells que siguin titulars d’algun dret en virtut de la pòlissa (p.e. el beneficiari de l’assegurança de vida). També el sol.licitant s’ha de comprometre a tornar la pòlissa original si apareix i a indemnitzar a l’assegurador els danys i perjudicis que li pugui ocasionar la reclamació d’un tercer.9.
S’ha de tenir constància de les pòlisses emeses?.– En efecte, les entitats d’assegurances han de dur un registre on constin les pòlisses i els suplements emesos i les seves anul.lacions. En aquest registre s’hi anotaran les dades rellevants de cada pòlissa o suplement en relació amb els seus elements personals, característiques del risc cobert i condicions econòmiques del contracte.(b) Condicions generals, especials i particulars
1.
Què són les condicions generals de l’assegurança?.– Són les clàusules de caràcter comú que, prèviament impresos en la pòlissa per l’entitat asseguradora, contemplen els aspectes bàsics d’una determinada assegurança (p.e.: noció de sinistre, obligació de comunicar el sinistre, etc.) i s’apliquen de forma comuna a tots els assegurats, excepte quan existeixi alguna condició especial.els articles 3 LCS, 5 LCGC y 10 LGCU, les condicions generals de tota pòlissa d’assegurança han de (1) fer constar a la pòlissa o en el seu document complementari sense reexpedició a textos o documents que no es facilitin prèviament o simultàniament a la conclusió del contracte (v. així la STS 30-IV-1999, que indica expressament que les condicions generals han de redactar-se amb “claredat, concreció i senzillesa, sense reenviaments a textos o documents que no es facilitin prèviament o simultània a la conclusió del contracte"), (2) redactar-se amb claredat, concreció i senzillesa, (3) ésser subscrites per l’assegurat, a qui ha de facilitar-se una còpia de les mateixes.
3.
Com s’han d’interpretar les condicions generals?.– Els dubtes en la interpretació de les condicions generals no poden afavorir a qui les ha redactat o imposat per la qual cosa sempre han de resoldre’s en benefici de l’adherent (articles 6.2 LCGC i 10.3 LGCU i v. també la sentència del Tribunal Suprem del 21-V-1998).4.
Són abusives totes les condicions generals de l’assegurança?.– No, donat que ambdós conceptes són independents. És per això que poden existir condicions o clàusules generals (per estar predisposades per a una pluralitat de contractes per l’entitat asseguradora) que (1) siguin abusives perquè atemptin contra la bona fe i causin un desequilibri important i injustificat en les obligacions contractuals de les parts en perjudici del consumidor i (2) que no provoquin aquest desequilibri i, per tant, no posseeixin aquell caràcter.5.
Què són les condicions especials de l’assegurança?.– Són els esments de caràcter especial que, en algunes ocasions, s’inclouen en la pòlissa per modificar alguna circumstància continguda en les condicions generals.6.
Què són les condicions o clàusules particulars de l’assegurança?.– Són els esments de caràcter individual, incloses en la pòlissa que identifiquen una determinada assegurança. Aquests esments particulars són, en termes generals, els següents: (1) el nom i cognom de les parts contractants i el seu domicili; (2) si escau, la designació de l’assegurat i del beneficiari (p.e.: en una assegurança de vida); (3) el concepte en el qual s’assegura (p.e.: en concepte de propietari, arrendatari, etc.); (4) la naturalesa del risc cobert (p.e.: incendi); (5) designació dels objectes assegurats i de la seva situació (p.e.: la meva residència habitual); (6) suma assegurada (p.e.: 10.000.000 de pessetes); (7) import de la prima, recàrrecs i impostos; (8) venciment de les primes, lloc i forma de pagament; (9) durada del contracte amb expressió del dia i hora en què comencen i acaben els seus efectes; i (10) nom de l’agent d'assegurancesque, si escau, ha mitjançat en el contracte.7.
Poden existir clàusules abusives que no siguin condicions generals?.– La consideració d’una estipulació com a abusiva és independent de la seva qualificació com a condició general. D’aquesta forma és perfectament possible que una clàusula sigui abusiva (1) i tingui el caràcter de condició general per estar predisposada per a una pluralitat de contractes per l’entitat asseguradora o (2) que no tingui aquest caràcter en tractar-se d’una clàusula predisposada per un contracte particular al que el consumidor es limita a adherir-se sense negociacióindividual.
8.
Quines condicions prevalen en cas de contradicció: les generals o les particulars?.– L’article 6 LCGC indica que en cas de contradicció prevalen les condicions particulars sobre les generals, excepte quan aquestes siguin més beneficioses per a l’adherent que les condicions particulars. El Tribunal Suprem també sosté que qualsevol dubte que pugui aparèixer de la coordinació de les condicions particulars amb les condicions generals no ha d’afavorir a l’entitat asseguradora ja que aquesta deficiència és imputable a deficiències de redacció que només poden ser atribuïdes en aquesta entitat (v. les sentències del Tribunal Suprem del 22-II-1989, STS 11-IV-1991; STS 3-II-1989; STS 29-I-1996; STS 27-XI-1991 en les quals aquest Tribunal atorga prevalença a les condicions particulars sobre les generals ja que aquestes últimes tenen només caràcter complementari i valor informatiu) ja que, com indica la STS 22-I-1999, “qualsevol dubte que pugui oferir la coordinació i coherència interna de les condicions generals respecte a les particulars no pot afavorir a l'asseguradora, que és qui materialitza la seva redacció, donat que es tracta l'assegurança, d'un contracte d'adhesió"CONDICIONS O CLÀUSULES GENERALS, ESPECIALS I PARTICULARS DEL CONTRACTE D’ASSEGURANÇA
condicions generals condicions especials condicions particulars
Esments de caràcter comú que estan prèviament impreses en
la pòlissa per l’entitat asseguradora i regulen els aspectes bàsics d’una determinada assegurança
Esments de caràcter especial que s’inclouen en la pòlissa
per modificar algun extrem contingut en les condicions
generals
Esments de caràcter individual inclosos en la
pòlissa que identifiquen una determinada
assegurança
