Variables d’estud

De la història clínica de cada usuari es vàren extreure les següents variables:

edat (en anys, que s’agrupà en tres: 18-40, 50-64 i >64 anys), sexe, activitat laboral (actiu i pensionista), hàbit tabàquic (sí, no i en 4 categories), índex de privació MEDEA per ABS (alt, mig, baix), anys de registre a l'equip d'atenció primària assignat

(agrupats en <5 anys, 5-10, >10anys).

Per distingir a la població autòctona de la immigrant, vam utilitzar la

nacionalitat, ja que és la dada que es recull en el Registre Central d’Assegurats, el fitxer de dades personals de que disposa el Servei Català de la Salut i que en el cas

dels estrangers, en tractar-se d’adults, vàrem fer servir com equivalent del terme immigrant (Malmusi D & Del Vallado J, 2007).

Les diferents nacionalitats s’agruparen per regions: Espanya; Europa (Alemanya França, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suïssa, Armènia,

Bòsnia i Herzegobina, Bulgària, Polònia, Romania, Ucraïna); Estats Units d’Amèrica; Magrib (Algèria, Marroc i Mauritània); Amèrica Llatina (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Veneçuela, Xile, Ururguai, Hondures, Mèxic,

Cuba, República Dominicana); Àsia (Nepal, Índia, Federació Russa, Xina) i Àfrica

Subsahariana (Camerun, Gàmbia, Ghana, Guinea Equatorial, Senegal).

Els diagnòstics varen ser els actius de malalties cròniques a l'any 2014. Es van elegir diagnòstics de problemes de salut prevalents a la població general i

influenciats pels hàbits nutricionals, d’activitat física i hàbits tòxics.

A l’eCAP els diagnòstics estan codificats segons la Classificació Internacional

de Malalties (CIM-10) de l’OMS, que és l’estàndard de codificació de les causes de

morbiditat i de mortalitat a nivell mundial.

La Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10ª revisió (CIM-10), és la traducció al català de la International

- 72 -

(ICD-10), de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La primera versió oficial al

català la va dur a terme el Centre de Terminologia TERMCAT, a partir de l’obra

original, amb la correspondent autorització de l’OMS. La CIM-10 es va aprovar el maig de 1990 en la 43ª Assemblea Mundial de la Salut.

La CIM defineix l’univers de les malalties, transtorns, lesions i altres condicions

de salut relacionades. La informació s’organitza en grups estàndards de malalties, el que permet: facilitar l’emmagatzematge, la recuperació i l’anàlisi d’informació de

salut per a la presa de decisions, compartir i comparar informació de salut.

El màxim nivell d’agregació a la CIM-10, el constitueixen els capítos, dins dels

quals hi ha blocs de categories; les categories s’expressen amb 3 dígits. (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2013).

En el nostre estudi els codis vàren ser agrupats considerant les similituds clíniques, diagnòstiques i terapèutiques de les malalties. Les agrupacions varen ser:

obesitat, sobrepès, cardiopatia isquèmica, accident vascular cerebral, insuficiència cardíaca, diabetis mellitus tipus 2, hipertensió arterial, malaltia pulmonar obstructiva

crònica, malaltia per refluxe gastro-esofàgic, insuficiència renal crònica, asma,

esteatosi hepàtica, depressió, ansietat, artrosi, problemes

osteomusculars,fibromiàlgia, osteoporosi, incontinència urinària, hiperuricèmia,

apnees del son, neoplàsies, insuficiència venosa i també problemes ginecològics-

obstètrics. Els codis inclosos en cada agrupació poden veure’s a l’ANNEX I.

Pel que fa al nivell socioeconòmic, es va utilitzar l’índex de

privació MEDEA. El terme privació va sorgir a la Gran Bretanya a finals dels anys 80 com a resultat d’una llarga tradició en l’anàlisi de desigualtats socials en salut. Townsend (Townsend P & Phillimore P, 1988) va definir la privació com un estat de desavantatge observable i demostrable en relació amb la comunitat, la societat o la nació a la que pertany un individu, una família o un grup. Hi ha dos formes de privació: la material i la social. La primera fa referència a la falta de béns, serveis,

- 73 -

recursos i comoditats que són habituals o estan àmpliament extesos en una societat determinada; la segona considera les persones socialment aïllades, retirades o excloses per pertàyer a una determinada classe o raça, edat, sexe o altres trets d’estructura social.

El MEDEA originàriament es va desenvolupar a Barcelona i a 4 ciutats espanyoles més (Bilbao, Madrid, Sevilla i València), dins el marc del projecte “Mortalidad en áreas pequeñas Españolas y Desigualdades socioconómicsa y Ambientales”, un projecte d’investigació coordinat de 10 grups, que té per objectiu descriure els patrons geogràfics de mortalitat de diverses ciutats d’Espanya i relacionar-los amb les característiques socioeconòmiques i ambientals. Es va considerar la secció censal (SC) com a unitat d’anàlisi, una unitat territorial que s’estableix amb criteris operatius per al treball de camp en les operacions estadístiques i que es defineix fonalmentalment per criteris de volum de població, delimitant-se per accidents del territori, geogràfics o urbanístics. El seu tamany reduït afavoreix l’homogeneïtat de les vivendes que el composen. La Font d’informació per als indicadors socioeconòmics va ser el cens de 2001 del Instituto Nacional de Estadística (INE). El MEDEA es va calcular a partir de 5 indicadors procedents dels cens relatius a l’ocupació (un indicadors de treballadors manuals, un d’atur i un relacionat amb l’eventualitat de l’ocupació) i l’educació (instrucció insuficient total i en joves). Per aquest motiu és un índex compost.

Per agrupació d’aquestes seccions censals es poden obtenir unitats majors, com les corresponents a les ABS. Els valors de l’índex tenen una mitjana de 0 i una desviació típica de 1, els valors més alts indiquen una situació socioeconòmica més desfavorable (Domínguez-Berjón M et al., 2008).

Des del SISAP i amb la col.laboració dels autors originals es van obtenir els valors de l’índex per a cada SC de Catalunya i gràcies a això, disposem de l’índex per ABS. L’índex MEDEA de l’ABS Reus 1 és de 1,21 (urbà amb privació alta); el de

- 74 -

Reus 2: 0.72 (urbà amb privació mitja alta); el de Reus 3: 0,04 (urbà amb privació

baixa) i el de Reus 4: 1,51 (urbà amb privació alta).

La base de dades es va obtenir amb el consentiment de la direcció d’Atenció Primària i es van seguir les normes de la Guia de Bones Pràctiques de l‘IDIAP Jordi Gol.