senyora, 1517, Sevilla, Jacobo Cromberger
És la traducció més antiga que hem pogut consultar. La cataloguen correctament Norton (1978: 330) i Wilkinson (2010: 567), i localitzen un exemplar a l'Österreichische Nationalbibliothek (sig. 22.B.24). En el colofó llegim les dades de la impressió:88
A loor y glòria de nuestro senyor Jesuchristo y de la sacratíssima virgen sancta Maria su madre fue emprimida la presente obra en la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla por Jacobo Cronberguer, alemán, a veinte y siete dias de mayo de mill y quinientos xvii años.
Norton (1978: 330) descriu l'exemplar:
Fº a-e8 f-g6. 52 ff. unn.,: the last presumably blank. 9a: 47 lines, 231x155 mm. Two columns. Types: c. 285 G (title), 1583 G (headings), 98 G. [...] Some twenty five woodcuts of column width, of the life of the BVM and of
88 BETA (texid BETA 4294) considera que aquest exemplar i l'exemplar albergat a la
Biblioteca Pública d'Èvora són exemplars de la mateixa edició de 1516, i els aplega a la mateixa entrada. A més, en la fitxa descriptiva testimoni de la Wien Österreichische Nationalbibliothek (manid 4279) trobem transcrita erròniament la data d'edició i s'hi indica 27-05-1527, en lloc de 27-05-1517.
89
the Passion, of varying style, mostly, if not entirely, also used in editions of Juan Padilla's Retablo.
L'enquadernació és moderna, i al llom llegim: «Perez. Vida de nuestra señora».
En la portada el títol s'acompanya de 4 gravats disposats a manera de retaule que representen festivitats relacionades amb la vida de Maria. En el cos de l'obra, a més, trobem fins a vint-i-cinc gravats al·lusius al contingut de cada episodi,89 segons la moda de l'època, normalment al començament de cada capítol.90 Norton ja apunta en la descripció de l'exemplar que la majoria dels gravats, que representen escenes de la vida de Jesús i de Maria, havien estat usats en edicions del Retablo de la vida de Christo, del cartoixà Juan Padilla, imprés en el mateix taller sevillà de Cromberger els anys 1505, 1510, 1512, 1516 i 1528. Aquesta poguera ser la raó per la qual alguns capítols de la VVM que descriuen episodis que no són habituals en els relats de la vida de Crist, no incloguen cap gravat.91
Alguns dels gravats inclosos no representen exactament el contingut que acompanyen. Així, en el capítol II, «De la Natividad de la gloriosa virgen María», s'inclou un gravat que representa en realitat el naixement de Jesús en el pessebre. El gravat relatiu al capítol XI, en què es narra la fugida de la sagrada família a Egipte, representa en realitat el viatge de Josep i Maria a Betlem, quan la verge encara està encinta. Així mateix, el gravat del capítol XII, «Como la gloriosa virgen María tornó de la tierra de Egipto», representa en realitat l'escena anterior, la de la fugida, ja que Jesús, al braç de Maria, és encara un nadó.92 Altres gravats representen escenes pròpies de la vida de Jesús que no es narren directament en la VVM, com ara el gravat del Baptisme de Jesús present en el capítol XIV, «Cómo tomó licencia de la gloriosa Virgen María el su bienaventurado hijo para yr al
89 Un d'aquests gravats, però, apareix repetit en dues ocasions. Es tracta del gravat que
representa el capítol VIII de la Circumcisió que il·lustra també el capítol X, de la Presentació de Jesús al temple.
90 Alguns capítols inclouen més d'un gravat, com ara el capítol XXVI, centrat en la
narració de la passió de Jesús, que inclou un gravat que representa Jesús amb la creu camí del Calvari i un altre ab Jesús crucificat; o el capítol XXX dedicat a l'Assumpció de Maria, que també inclou dos gravats.
91 Normalment es tracta de capítols que representen escenes de la vida de Maria, com ara
el XVII («Como la gloriosa Virgen Maria recibió el precioso cuerpo de su hijo en la Sancta Cena...»), el XVIII («Como tomó licencia de la gloriosa virgen María el su bendito hijo para yr a la muerte y passsión dolorosa»), el XIX («Qué cosas pensava la virgen María quando su hijo ovo tomado d·ella licencia para yr a la muerte y passión»), el XXII («Como la gloriosa virgen María conortava y consolava al sancto ladrón...») o el XXV («Qué cosas hizo la gloriosa virgen María en el sábado sancto y como recontó a los apóstoles e discípulos la muerte y passión de su glorioso hijo»).
90
sancto Baptismo y ayunar en el desierto», o en el XXVI, «Quines coses féu la gloriosa verge Maria en la resurrecció del seu gloriós fill», que inclou un gravat que mostra Jesús triomfant fora del sepulcre envoltat de soldats romans.
Per la descripció de l'exemplar sembla que estem davant de la mateixa traducció que Jacobo Cromberger reedita un any abans, en 1516, ja que el text sembla ser idèntic, segons es desprén de la transcripció de l'incipit, però la disposició de les línies en les columnes del text no coincideix en les dues edicions,93 i, per tant, es tracta de dues edicions diferents.94 Una reedició del text tant pròxima en el temps indica, sens dubte, la gran acollida de l'obra entre el públic, i que l'impressor Cromberger, un dels impressors i llibreters més importants del regne de Castella,95 hi tinguera interés, era també una garantia de la gran acceptació que s'esperava.
93 Vegeu les descripcions més exhaustives a Norton (1978: 330, 423). 94 Vegeu la nota 87.
95 La llibreria de Jacobo Cromberger en 1528 comptava amb un stock de més de 160.000
unitats valorades en uns 4.000 ducats, suma molt elevada a l'època que parla de l'envergadura del seu negoci (Griffin 1998: 259).
91
La vida y excelencias y milagros de la sacratíssima virgen María nuestra senyora, 1517, Sevilla, Juan Cromberger.
Portada
92
pàg. 41 pàg.43
pàg. 8 pàg. 5
93
pàg. 52 pàg. 64 pàg. 71 pàg. 87 pàg. 7494
3. La vida y excelencias y milagros de la sacratíssima virgen María nuestra
Señora, Sevilla, 1525, Juan Varela de Salamanca
Cap catàleg bibliogràfic dels consultats donava referències d'aquesta edició impresa a Sevilla en 1525 per Juan Varela. Tanmateix, a través del National Union Catalog (vol. 450, p. 250, NP 0231650), hem localitzat un exemplar en la Boston Public Library (EUA), sig. 39999066731652 (tot i que en la coberta del volum trobem el codi D.270.15).96 Segons el colofó:
A loor e gloria de nuestro Señor Jesuchristo y de la sacratíssima virgen sancta María su madre, fue empremida la presente obra en la muy noble e muy leal cibdad de Sevilla por Juan Varela de Salamanca, a dos días del mes de Março. Año de mill τ quinientos τ ·xxv·.
L'exemplar l'integren 50 folis (I+50+II) amb numeració romànica, distribuïts en 6 quaderns (a-e8, f10) amb signatures; estampat en dos columnes, 47 línies (f. Iib); lletra gòtica, amb caplletres a l'inici de cada capítol. Enquadernació en pell de l'època, amb una incisió en daurat en la portada que indica «Beatrix dvcissa Sabadie».
La portada (f. Ir) conté el títol de l'obra i una composició a manera de retaule que inclou nou gravats que resumeixen escenes significatives de la vida de Maria –que sembla seguir el model de l'edició de Cromberger–; se segueix la taula de capítols (f. Iv); el pròleg que precedeix i justifica la traducció de l'obra de Peres, tal i com hem vist en les edicions anteriors, i la carta dedicatòria de «Miguel Pérez a la señora Monpalaua, muger de mossén Juan Escrivano, maestro racional del reyno de Valencia» (f. IIr).
Aquesta nova edició sevillana reimprimeix, per tant, la traducció anònima impresa prèviament també a Sevilla per Cromberger en 1516 i 1517. D'altra banda, no sobta que el nou editor de l'obra siga Juan Varela de Salamanca, impressor que va desarrotllar una tasca important a la ciutat de Sevilla entre 1509 i 1539 i que, a més, va mantenir una estreta relació amb els Cromberger, tant professional com personal, ja que arribaren fins i tot a establir llaços familiars (Martín Abad 2003: 57).97
L'edició inclou vint-i-tres gravats98 al·lusius a escenes pròpies de la vida de
96 Vegeu la fitxa electrònica del catàleg: http://archive.org/details/lavidayexcelenci00pere. 97 Griffin (1998: 266) recorda l'estreta relació entre el taller dels Cromberger i el de Juan
Varela, que es van associar en col·laboracions comercials diverses vegades, i és molt probable que en ocasions intercanviaren material tipogràfic. A més les bones relacions comercials s'estengueren a les socials, i un net de Jacobo Cromberger (i fill de Juan Cromberger), Jácome, es va casar en 1551 amb la filla de Juan Varela, Inés.
98
En realitat són només dinou, ja que quatre d'ells apareixen repetits: un, que representa la fugida de la sagrada família en Egipte, apareix reproduït fins a tres vegades, en el
95
Jesús i de Maria, probablement reutilitzats d'altres obres de temàtiques semblants. Els capítols més centrats en episodis de la vida de Maria que no coincideixen amb festivitats, o amb escenes de la vida de Jesús no contenen gravats.99 Sobta que, alguns dels gravats que incorpora aquesta edició presenten una gran similitud amb els gravats que inclou l'edició de Cromberger de 1517 que hem descrit més amunt, però no són del tot idèntics.100 Martín Abad (2003: 151) recorda que «los tacos de madera se deterioraban con cierta facilidad y era preciso retocarlos o simplemente copiarlos de nuevo». Sembla, doncs, que els entalladors del taller de Varela han reproduït els motius de l'edició de Cromberger, tot i que les xilografies resultants no són tan elaborades com les de l'edició anterior.101
capítol de les esposalles de Maria i Josep, en la fugida a Egipte, i en la tornada. El mateix gravat, com sol ser habitual, serveix per a il·lustrar la circumcisió de Jesús i la presentació en el temple; i, en aquesta edició, el mateix gravat que representa la visita a santa Isabel s'incorpora, a més, en el capítol que aborda la vida de Maria en el temple.
99 No inclouen gravats els capítols XVII-XIX, XXV, XXIX-XXX. 100
S’aprecia especialment en el capítol II, VII, XX, XXIII, XXIV, XXVI i XXVII. A continuació incloem alguns gravats per tal de veure els paral·lelismes amb els gravats de l'edició de 1517 que hem inclòs prèviament.
101 A més, si comparem les xilografies que Varela havia fet servir en l'edició de la Leyenda
de los santos, impresa a Sevilla en 1520-1521 (Cabasés 2007), comprovem com alguns
dels gravats que apareixen en les festivitats cristològiques o mariològiques imiten també els motius usats per Cromberger, sense ser tan semblants com els que s'empren en aquesta nova edició de la VVM, pel que es fa encara més evident que, en aquesta edició Varela segueix el models de Cromberger i no els que havia usat prèviament en altres edicions.
96
La vida y excelencias y milagros de la sacratíssima virgen María nuestra Señora, (Sevilla, 1525, Juan Varela de Salamanca).
Portada:
97
fo. 4r
fo. 32r fo.36v
98
4. La vida y excelencias y milagros de la sacratíssima virgen María nuestra
Señora, agora nuevamente corregida y enmendada, Toledo, 1526, Miguel de
Eguía
Per a Palau (1961 [1950]: 21), únic catàleg que arreplega la notícia, és la traducció més antiga de què tenia notícia, però ja hem comprovat que no és així, sinó que s'hi compten tres edicions anteriors. Palau transcriu el colofó però no diu d'on l'ha extret ni localitza cap exemplar:
Fué impresa la presente obra llamada la vida de nuestra senyora en la muy noble y imperial cibdad de Toledo, en casa de Miguel de Eguía, a veynte y nueve días de noviembre, año de mill quinientos y veynte y seys años.
L'únic exemplar que hem localitzat d'aquesta edició es conserva a la U.S. Library of Congress de Washington (EUA), sig. BT600.P445 1526 (Rosenwald Collection).102 En la breu fitxa descriptiva de la biblioteca, l'autor se cita amb el nom de «Péreza, Miquel», i com a «Related Names» inclou el de Juan de Molina com a traductor de l'obra. Tanmateix, ens trobem davant d'una nova reedició de la traducció anònima, i no de la traducció de Juan de Molina,103 i, per tant, l'atribució indicada per la biblioteca és incorrecta.104
En la portada de l'edició (air) s'inclou un gran gravat que presenta la Mare
de Déu tenint en braços al nen Jesús, i el títol de l'obra sense cap referència a l'autor. Afegeix, això sí que l'obra ha estat «agora nuevamente corregida y emendada». A continuació, en el revers del foli, segueix la «Tabla de los capítulos de la presenta obra de la gloriosa virgen Maria, señora nuestra»(aiv-aiiv). En aiir
sembla que inclou, també, el pròleg anònim que justifica la traducció del text valencià, i tot seguit s'inicia l'obra.
Després de tres edicions impreses a Sevilla, ens trobem amb la primera de les que s'estamparen a Toledo. Potser, la clau que explica aquesta primera edició toledana resideix en l'acord comercial signat des de Sevilla per Juan Varela105 i Jacobo Cromberger amb Miguel de Eguía el 20 d'octubre de 1525 (Martín Abad 2003: 86).106 Segons aquest acord Cromberger i Eguía es comprometeren a enviar-
102 Vegeu l'enllaç de la localització a la biblioteca: http://lccn.loc.gov/48033299 103
Tot i que només hem tingut accés a la portada i a la taula de continguts de l'obra, ja que la biblioteca no ha permés la reproducció total de l'exemplar, gràcies a la taula de continguts hem pogut comprovar que ens trobem davant de la mateixa traducció, ja que, com veurem tot seguit, la versió de Juan de Molina és força diferent.
104
Palau (1961 [1950]:21) tampoc inclou cap referència a Juan de Molina.
105 A més, Juan Varela també tenia un taller d'impressió a Toledo, sucursal del taller sevillà
on duia a terme la major part de la producció, tot i que l'activitat més intensa del taller toledà cal situar-la entre 1509 i 1515 (Martín Abad 2003: 64).
106
Segons Martín Abad (2003: 68), amb aquest acord Varela i Cromberger pretenien posar fre al monopoli de Miguel de Eguía, que s'havia estés per tota la península.
99
se mútuament, durant cinc anys, els llibres que imprimiren per vendre'ls en les seues respectives llibreries (Cornejo 2009: 135). De segur que aquesta relació comercial facilità la nova edició de l'obra en la capital manxega.107
Més amunt, en parlar de les edicions catalanes, hem referit una notícia continguda en l'Abecedario B primigeni de Hernando de Colón, que indicava la referència a dos testimonis de la VVM de Peres, un en català i un en castellà. En el testimoni castellà es citava: «Vita b. Marie en español, 15074. To(?) 1525». Cap de les edicions que hem localitzat coincideix amb aquestes dades, ja que, comptem amb una traducció impresa a Toledo, però, en 1526, i, una que sí és de 1525, però, impresa a Sevilla. Sembla doncs, que les notícies de l'Abecedarium B no són del tot exactes, i, en qualsevol cas, cal donar per perduts els exemplars que conservaren.
107 Griffin (1998: 266) sobre les relacions entre el taller dels Cromberger i el de Miguel de
Eguía conclouen que «es evidente que las relaciones comerciales entre las dos imprentas fueron muy estrechas".
100
La vida y excelencias y milagros de la sacratíssima virgen María nuestra Señora. (Toledo, 1526, Miguel de Eguía)
Portada: