Les notícies que remeten a aquesta edició són ben escasses. En realitat només comptem amb una única referència que arreplega Nicolás Antonio (1788 [1696]: 144), el qual, en una breu entrada sobre la VVM de Peres, indica l'any 1531 per a una edició realitzada a Sevilla per Juan Cromberger –fill i hereu de Jacobo Cromberger, qui publicà les dues primeres edicions en castellà–:108
Michael Perez, valentinus, proprio illius regni idiomate publicavit librum, quem is Castellae sermonem vidimus conversum, atque editum Hispali, nempe: De la vida y excelencias de Nuestra Señora y de sus milagros. Typis Joannis Cromberger, 1531, in folio; sed Catalonica editio Barcinone facta est anno 1495. (Antonio 1788 [1696]: 144).
A pesar que no localitza cap exemplar, nombrosos bibliògrafs s'han fet ressò de la breu notícia, de manera directa o indirecta, però sovint han tramés les dades erròniament, i han donat peu a la suposició d'edicions fantasmes.
Ximeno (1749: 52) i Fuster arrepleguen la referència de l'edició a partir de Nicolás Antonio, però Fuster reprodueix les dades erròniament, i esmenta una edició de l'obra en 1531, però indica Barcelona, i no Sevilla, com a ciutat de l'edició: «[...] en Barcelona, en 1531, en folio, letra de tortis [...]» (Fuster 1827: 49). Ribelles Comín (1920: 481) cita –segons declara–, a través de Nicolás Antonio, la notícia de dues edicions: una editada a «Barcelona, 1531 (s. n. de i.)», i una altra «traducida al castellano [...] en Sevilla, por Juan Cromberger, 1531», però l'edició de Barcelona a què es refereix Antonio és la de 1495, com hem llegit en la notícia: «editio Barcinone facta est anno 1495», és a dir, reprodueix el mateix error que Fuster. Palau (1961 [1950]: 21) dóna tant la notícia de Fuster i, per tant, aporta com a dades de l'edició «Barcelona, 1531» (però ja corregeix: «posiblemente no existió»), com la notícia de Nicolàs Antonio, i hi indica «En Sevilla, por Juan Cromberger, 1531»; a més, afegeix que aquesta edició sevillana ha estat «traducida en verso castellano por el bachiller Juan de Molina», informació que no considerem encertada, ja que probablement degué tractar-se de la traducció anònima editada ja prèviament en el taller dels Cromberger en 1516 i 1517, i que, com veurem més endavant, és diferent de la versió que enllesteix Juan de Molina.
Salvà (1849: 651), núm. 3488,109 descriu un exemplar d'una edició de la
108 Juan Cromberger heretà el taller de son pare a la seua mort en 1528 (Martín Abad 2003:
56).
109 A partir del catàleg de Salvà (que al seu tomb agafa les dades de l'edició de Nicolás
Antonio), Simón Diaz (1992 [1954]: 120) arreplega la notícia de l'edició sevillana de 1531, i hi afegeix que la traducció pertany a Juan de Molina. També atribueix a Juan de Molina l'edició de Sevilla impresa per Juan Varela en 1525, però com ja hem indicat més amunt, aquesta edició també és de la traducció anònima, i no de la que realitzà més
102
VVM mancat de portada i fulls finals, i declara: «el título y fecha de esta traducción castellana de la obra de Pérez los he sacado de Nic. Antonio, por faltar a mi ejemplar la portada y alguna hoja al fin, pues sólo llega al folio XLIIII». Per la foliació, sembla que l'exemplar és en mesura de foli, com les edicions sevillanes editades per Jacobo Cromberger en 1516 i 1517 (que contenien un total de 52 folis), ja que Salvà indica que només falten unes poques al darrere.
De l'exemplar no hi ha cap altra traça. D'una banda, la mancança d'altres dades ens podria fer dubtar sobre la veracitat de la notícia referida per Antonio, i considerar si es podria tractar d'un exemplar d'una altra de les edicions prèvies, com ara les edicions sevillanes de 1516 i 1517, sorgides de les premses de Cromberger pare. Tanmateix, les dades que hi refereix semblen força versemblants, ja que en 1531 trobem a Juan Cromberger al cap del taller sevillà, cosa que ens fa sospesar la possible existència d'una nova edició sevillana de 1531, ja que en aquestes dates va reeditar altres obres que son pare havia imprés prèviament.110 D'altra banda, que el catàleg d’Antonio siga de les darreries del segle XVII, també ens fa valorar la possibilitat, ja que l'exemplar a què es refereix poguera haver-se perdut temps després, com sembla que s'esdevingué amb l'edició barcelonina de 1495 que també anota al seu catàleg i que la resta de bibliògrafs consideren com una edició perduda.
Altra dada interessant per donar per vàlida la notícia de l'edició ens arriba de l'inventari de l'estoc del taller de Juan Cromberger en 1540. Griffin (1998: 265) esmenta que una de les entrades de l'inventari (la núm. 135) «sugiere que la tirada de La vida de Nuestra Señora excedía los 3.000 ejemplares», tot i que aquesta indicació planteja alguns dubtes. De l'anàlisi dels ítems de l'inventari es dedueix que és l'obra de la qual es conserven més exemplars emmagatzemats.111
En l'inventari s'inclouen fins a tres entrades per a la mateixa obra: l'entrada 126 indica «Diez y nueve vidas de nuestra señora»; l'entrada núm. 129 especifica «19 [o 80 o 89] vidas de nuestra señora»; i la núm. 135: «3154 vidas de nuestra señora». Per a Griffin (1998: 295), les diferents entrades podrien fer referència a
tard Juan de Molina. Com veiem, totes les notícies que remeten a l'edició de 1531 parteixen en última instància de Nicolas Antonio.
110 Així, per exemple, reedita novament en 1530 i 1531 la III i la II part de la traducció
castellana de la Vita Christi del cartoixà feta per fray Ambrosio de Montesinos, que son pare, Jacobo Cromberger, havia editat en 1520 i 1521 respectivament. (Wilkinson 2010: 464).
111 Griffin (1998: 262) destaca que, de les obres citades en l'inventari, aquelles de les que es
conservava un major nombre d'exemplars, més de 2000 volums, són: «cartillas, coplas, libros de horas, y una obra titulada Vida de Nuestra Señora», que Griffin no dubta en identificar amb l'obra de Peres.
103
exemplars d'edicions anteriors de l'obra romanents encara en el magatzem, però planteja alguns dubtes sobre l'entrada 135, la més nombrosa, i considera si poguera fer referència en realitat a alguna altra obra de menor envergadura, i no a la de Peres. Aquestes xifres ens mostrarien una tirada molt nombrosa per a una obra de més de 50 folis, com és la VVM, i, d'altra banda, que en 1540 es conservaren encara 3.154 exemplars en estoc ens pareix també un romanent massa elevat per a una edició realitzada suposadament en 1531.112
Malgrat tot, l'evidència d'exemplars de la VVM anotats en diferents entrades en l'inventari de la impremta Cromberger en 1540, ens duu a pensar que efectivament, pogué haver existit una edició de Juan Cromberger en 1531 de la qual no s'ha conservat cap exemplar, ni altra notícia que la referència del catàleg de Nicolàs Antonio.113