dos aspectes es presenta com el camí únic i obligat cap al desenvolupament .
En aquest marc general, el lloc i la funció de la coope- ració al desenvolupament s’han modificat, respecte al que eren fins a l’inici dels vuitanta. L’horitzó final i l’ob- jectiu central de la cooperació -que era en aquell mo- ment el desenvolupament dels països del sud, i això malgrat tots els errors que es van fer aleshores sobre la definició i el contingut del concepte de desenvolu- pament- ha deixat pas a la “eradicació de la pobresa”, que tradueix la voluntat d’evitar les situacions huma- nes més greus, sense posar l’èmfasi en una transfor- mació de la dinàmica econòmica internacional”. 4 RELACIONS SUD-NORD, 2006 QUÈ FEM A CATALUNYA?
BLOC 3 COOPERACIÓ PÚBLICA CATALANA
La cooperació catalana
al desenvolupament
apareix i es
desenvolupa dins
d'un marc conceptual i
ideològic que s'imposa
a partir dels anys
vuitanta: el paradigma
neoliberal
Sembla doncs del tot necessari que els diferents actors de la cooperació descentralitzada catalana reflexionin sobre quina política de cooperació es vol prioritzar: sortir del marc actual i proposar un model de cooperació diferent del model dominant o, al contrari, reproduir les tendències i els siste- mes existents.
2. L'AOD de la Generalitat de Catalunya.
2.1. Evolució dels recursos destinats a cooperació aldesenvolupament i solidaritat internacional de la Generalitat (1986 – 2006).
a) Una primera aproximació.
Si bé en els últims anys s’ha fet un important esforç en ter- mes absoluts quant a una assignació pressupostària destina- da a la cooperació al desenvolupament i a la solidaritat inter- nacional, aquestes dades s'han de matisar, tenint en compte:
• Altres comunitats autònomes: ja a finals de la dècada dels noranta algunes CA comptaven amb assignacions pressu- postàries per a cooperació i solidaritat més elevades respec- te a l'aportació de la Generalitat de Catalunya. Aquesta últi- ma comença a fer una acceleració en el seu reforçament normatiu, operacional i pressupostari, a partir de 2001.
• L'esforç relatiu de l'AOD de la Generalitat segons el seu compromís pressupostari.
• La quantitat que es dedica a l’AOD, segons els seus ha- bitants i en comparació a d’altres CA.
• L'esforç relatiu, segons la riquesa de Catalunya, mesu- rat pel PIB per càpita.
• L'evolució de l'AOD de les altres CA.
• La corresponsabilitat dels governs autonòmics respecte al Govern central, perquè les seves aportacions pressu- postàries en cooperació s'acostin als compromisos in- ternacionals.
Si es fa una anàlisi de tot el període (1986-2006) de l'ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, es constata que la majoria de les seves aportacions totals pressupostàries i executades s'han portat a terme en els darrers anys.
L'AJUT OFICIAL AL DESENVOLUPAMENT A CATALUNYA (2003-2005). UNA ANÀLISI CRÍTICA DE LA COOPERACIÓ GOVERNAMENTAL CATALANA.
“ (...) Democràcia i suficiència material. Termes molt gas- tats però que són la condició necessària (encara que no suficient) del caràcter antisistèmic de la cooperació trans- formadora. A partir d'elles, però també de la seva orienta- ció vers la desconnexió, es poden reprendre les "noves alternatives" que organismes internacionals i ONG s'han plantejat en els últims quinze anys. Si bé són les arrels teòriques de l'operativitat del paradigma del desenvolu- pament humà i sostenible, i fins i tot de la lluita contra la pobresa, només ho seran realment si s'estenen i consoli- den en el terreny de la desconnexió. Les oportunitats i les capacitats de les persones no es poden definir fora de l'estructura social, i la seva interpretació liberal (indivi- dualista) està condemnada al fracàs: serà superada o pel marasme social, o pel triomf del col·lectiu, incloent aquí la solidaritat intergeneracional (sostenibilitat). Democrà- cia i suficiència material per a la desconnexió poden orientar, per tant, la "nova cooperació" que demana el PNUD (1994, 2005) i que practica, amb la millor de les in- tencions, la cooperació reformista. Del que es tracta és de passar dels paradigmes i de les intencions a la realitat de l'estructura i a la seva transformació. Per i per a això, i reprenent la Primera Tesi, cal deixar analíticament clar que no hi ha més que dues sortides: o amb el sistema o contra ell. La cooperació reformista, o integra les seves intencions a la lluita per la transformació del sistema ca- pitalista, o es converteix en la seva defensora més hipò- crita i farisaica.
La cooperació per a la desconnexió, per la seva part, pot integrar les pràctiques més variades del món de la coo- peració oficial i no oficial en la seva estratègia antisiste- ma, en activitats tant bloquejadores de la globalització neoliberal com impulsores d'alternatives que fomentin la seguretat, l'autonomia i els drets dels éssers humans. Sempre des d'una perspectiva global, ajudant i coope- rant davant dels problemes i els desajusts creats per les dinàmiques de "desperiferació" a escala local, nacional o regional (que haurien de ser els objectius a curt i mig ter- mini), la cooperació antisistema fa seus els drets de lli- bertat (civils i polítics), igualtat (econòmica, social i cultu- ral) i fraternitat (en els àmbits del desenvolupament, la sostenibilitat, la conservació i el foment de béns públics globals i també en l'ajuda humanitària davant dels de- sastres). En aquesta línia, la cooperació antisistema pot redirigir pràctiques més o menys contradictòries ja cita- des (en la producció, el comerç, les finances i les institu- cions) per enfocar-les com passos estructurals en el pro- cés d'autocentrament. I això serà, en definitiva, situar- los com a instruments condemnats a desaparèixer a llarg termini: la cooperació antisistema s'ha de proposar com a horitzó deixar de ser precisament cooperació per al desenvolupament, per arribar a ser simplement coo- peració entre els éssers humans diversament iguals”5.
5Conclusions de la ponència d'Irene Maestro i J.M. Peinado,
Elementos de discusión sobre la cooperación para el desarrollo en el Capitalismo Global. X Jornades d'Economia Crítica, Barcelona, març de 2006.
• La Partida d'Ajut al Tercer Món (PATM) durant el període del Pla di- rector de la cooperació catalana 2003-2006 (endavant, Pla director 2003-2006), ha gestionat el 70,64% del seu volum total pressupostat des del seu inici el 1986. Entre el període de 2000 a 2006 s'ha executat el 8,14%.
• La partida assignada per la Llei de pressupostos a departaments i or-
ganismes autònoms de la Generalitat de Catalunya, en concepte de cooperació i solidaritat iniciada el 1995, també té una forta concentració de la seva execució en els últims anys, en relació amb el seu volum total. En- tre 2000 i 2006 s'ha executat el 76,06%, i el període del PD ha implicat gairebé la meitat (48,74%).
• Si valorem l'Ajut Total Executat per la Generalitat de 1986 a 2006, constatem que el 59,44% s'ha executat durant el Pla director; de 2000 a 2006 s'ha executat el 79,92%.
Amb aquestes dades es pot afirmar que, des de la perspec- tiva del volum aportat per la Generalitat a la cooperació per al desenvolupament i la solidaritat internacional, aquesta ad- ministració s'incorpora a partir de 2000-2001 com a actor de la cooperació descentralitzada dins el panorama de l'Estat espanyol.
Pel que fa a la resta de CA, des de finals de la dècada dels noranta, algunes d’elles van començar a assignar aporta- cions a l'AOD amb un esforç relatiu, segons els seus habi- tants i la seva riquesa, superiors a les aportacions de la Ge- neralitat de Catalunya per a aquest període.
Un altre element d'anàlisi per matisar el suposat increment en termes ab- soluts de la Generalitat, és comparar aquests augments respecte a d’altres CA i segons l’evolució en la participa- ció de l'AOD espanyola en cooperació descentralitzada dels governs autonò- mics. Per homogeneïtzar les dades, partirem de l’Informe de Seguimiento del PACI 2004, de la cooperació es- panyola.
Com es constata a la Taula 1, si bé és cert que hi ha hagut un increment important en termes absoluts de la cooperació de la Generalitat, també en aquests anys ha augmentat l'aportació d'altres governs autonòmics. Això suposa que el creixe- ment nominal mig de l'aportació de la Generalitat a l'AOD descentralitzada, ha estat únicament d'un 7,98% en termes corrents (sense aplicar l'efecte de la inflació).
Les dades de la Taula 2 mesuren l'increment nominal mig anual de les aportacions de l'AOD dels diferents governs au- tonòmics durant el període de 2000-2004. Si bé és indubta- ble que la mitjana de totes les CA ha implicat un augment del 18,05%, i, per tant, la Generalitat de Catalunya està per damunt d'aquesta xifra (24,85%), set d’aquestes CA -que no tenen el règim de finançament de les comunitats forals- han fet un esforç major en els últims anys: Castella – La Manxa (72,58%), Cantàbria (51,64%), Múrcia (40,11%), Ba- lears (38,11%), C. Valenciana (33,37%), Madrid (27,92%) i Astúries (24,97%).
Aquest increment pressupostari de la Generalitat en els úl- tims anys ha possibilitat que s'hagi convertit en un dels prin-
RELACIONS SUD-NORD, 2006 QUÈ FEM A CATALUNYA? BLOC 3 COOPERACIÓ PÚBLICA CATALANA