CLEVER CONSUMERS INVESTIGATE DETERGENTS __

SEGON CICLE

Crèdit variable integrat

Llibre per al professorat

Ciències de la naturalesa en anglès

_________________________________________________________________ ____

CLEVER CONSUMERS INVESTIGATE DETERGENTS

_________________________________________________

__

Volem agrair la col.laboració dels professors y professores que es varen animar a experimentar aquests materials en els seus centres, aleshores en fase

d’elaboració, y que varen aportar els seus comentaris y suggeriments per la seva millora.Els equips de professors experimentadors varen ser:

Gemma Coll (Ciències de la naturalesa) IES Badalona-7

Fernando Cuesta (Anglès), IES Badalona-7

Elisabet González (Ciències de la naturalesa) IES del Vallès

MªAngeles Fuertes (Francès) IES del Vallès

José Luis Bricio (Francès), IES del Vallès

Ajut informàtic i de disseny:

Nona Viguer

Dibuixants:

Rodolfo Valero, Lluís Vilardell i Joan Serradell

A les persones que han prestat les seves veus:

Joan Mitjavila, Roser Basco i Cristina Serradell

Assessorament científic:

Miquel Erra

1. Introducció 5 1.1. El projecte d’innovació curricular 5 1.2. L’opció metodològica del crèdit variable integrat 5 1.2.1. Dins el marc de la Reforma Educativa 6

1.2.2. “Content-Teaching” 6

1.2.3. Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) 7 1.3. Justificació de la selecció de continguts 8

2. Contingut 8

2.1. Estructura del crèdit 8

2.2. Estructura de les unitats 8

2.3. Programació dels continguts del crèdit unitat a unitat 9

3. Objectius del crèdit 14

4. Activitats d’aprenentatge 14

5. Criteris i activitats per a l’avaluació 20

6. Temporització 22

7. Orientacions per a la intervenció pedagògica 22 7.1. Estratègies didàctiques de “Content-Teaching” 23 7.1.1. El diari com a eina de seguiment setmanal 23 7.1.2. Ús de la llengua estrangera a classe 24 7.1.3. Estructura de la sessió i rols de les professores de les dues

àrees

24 7.2. Estratègies didàctiques de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) 25 7.2.1. L’errada com a estadi d’aprenentatge 25 7.3. Estratègies didàctiques de “Cooperative Learning” 26 7.3.1. Els rols de cada membre de l’equip al laboratori 27

8. Bibliografia 28

9. Recursos didàctics 29

9.1. “Tapescripts” 29

9.2. Propostes de controls i exàmens 30

9.3. “Reference material” 49

“CLEVER CONSUMERS INVESTIGATE DETERGENTS”,

UN CRÈDIT VARIABLE INTEGRAT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA EN ANGLÈS PER AL SEGON CICLE D’ESO

1. INTRODUCCIÓ

1.1. El projecte d’innovació curricular

El crèdit variable integrat “Clever Consumers Investigate Detergents” fou creat com a part d’un projecte d’innovació curricular encarregat i subvencionat per la Direcció General d’Ordenació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els responsables de la creació dels materials, la

formació del professorat participant en el projecte i l’avaluació del mateix foren els membres del grup de treball “Content Teaching Group”. Tots els integrants del grup de treball (Àngel Raluy, Joana Masip, Manuel Morer, Teresa Socias i Joellen Quincannon) són professors d’anglès a centres públics d’ensenyament secundari a Catalunya. Les professores Margarita Ravera (autora, a més, del crèdit “Keep Fit”) i Mª Teresa Navés portaven la coordinació del grup.

El “Content Teaching Group” va dur a terme un projecte curricular de dos anys de durada. Durant aquest temps, van escriure tres crèdits variables integrats: “How to Become a Young Scientist” (1r cicle de l’ESO) i “Clever Consumers Investigate Detergents” (2n cicle de l’ESO) de ciències de la naturalesa en anglès i francès i “Keep Fit” (2n cicle de l’ESO) d’educació física en anglès. Els materials

dissenyats pel “Content Teaching Group” foren experimentats durant els cursos 1994-1995 i 1995-1996 a diversos centres públics i concertats a l’àrea

metropolitana de Barcelona (CEIP Costa i Llobera, IES del Vallès, IES Badalona-7, Escoles Pies de Terrasa). Els cursos de formació per als professors

participants en el projecte van tenir lloc el primer trimestre del curs 1994-1995 i al setembre de 1995. L’avaluació del projecte va començar al febrer 1995 fins al juliol 1996.

1. 2. La base pedagògica del crèdit variable integrat

Els currículums escolars de diversos països de la Unió Europea ja tenen una tradició d’ofertar algunes assignatures (història, ciències, etc.) en una llengua estrangera. La Direcció General d’Ordenació Educativa i, més concretament, la secció d’Innovació Curricular, volia dur a terme una experiència similar a

Catalunya. Els membres del “Content Teaching Group” es van entusiasmar amb el projecte, puix que era una oportunitat de posar en pràctica la metodologia de “Content Teaching” i comprovar si el “Content Teaching” era efectiu en la situació educativa de Catalunya. No es tractava de treballar matèria curricular en la

segona llengua dels alumnes sinó en una llengua estrangera.

1.2.1. Dins el marc de la Reforma Educativa

La Reforma Educativa té com a objectiu la formació global de cada nen/a de Catalunya sense discriminacions de sexe, ètnia, classe social o capacitat intelectual o física. L’enfocament pedagògic de la Reforma Educativa és el constructivisme. Segons el constructivisme, el procés d’aprenentatge s’ha de construir sobre els coneixements previs de l’alumne/a, incloent els seus conceptes erronis, puix que els errors formen part del procés d’aprenentatge.

Els conceptes de la Reforma Educativa recolllits en el projecte d’innovació curricular són els següents:

a) l’aprenentatge significatiu

b) l’errada com a estadi d’aprenentatge

c) la finalitat cabdal de l’ensenyament-aprenentatge és la formació integral dels alumnes

d) els eixos transversals d’educació per al consum i educació medioambiental e) un dels crèdits tipificats consisteix en iniciar els alumnes en el disseny de petites investigacions

f) treball cooperatiu (cada alumne té una tasca dins del seu equip. A més, els alumnes han de discutir molts punts de les activitats i posar-se d’acord per prendre decisions. També s’han d’ajudar mútuament per superar les dificultats que se’ls hi presentin tant a nivell de llengua com de contingut)

1.2.2. “Content Teaching”

A més de seguir les orientacions de la Reforma Educativa, els membres del grup “Content Teaching” proposava un ensenyament de continguts de dues matèries diferents en llengua estrangera. Segons aquest enfocament, els professors empren els materials d’aprenenatge, les tasques d’ensenyament-aprenentatge i les estratègies didàctiques pròpies de les àrees de contingut acadèmic (en aquest cas de ciències) com a mitjans pel desenvolupament dels continguts acadèmics, les capacitats cognitives i les destreses d’aprenentatge. La llengua estrangera és la llengua vehicular per a l’aprenentatge de ciències, història, educació física i altres assignatures.

S’imparteix l’ensenyament segons diferents fórmules:

1. el/la professor/a és l’especialista de l’assignatura que, degut al seu nivell de llengua estrangera pot impartir el crèdit íntegrament en anglès o francès.

2. el/la professor/a és l’especialista de llengua estrangera, però és una persona que està familiaritzada amb l’assignatura o bé els materials després d’un procés de formació.

3. Un equip format per un/a professor/a de la matèria curricular i un/a professor/a de llengua estrangera que treballen coordinats dins l’aula.

Els membres del grup de treball “Content Teaching Group” creien que un

ensenyament basat en continguts és adient per una classe d’alumnes de l’ESO per les següents raons:

a) el llenguatge emprat en els materials és autèntic.

b) l’ús de materials de continguts acadèmics desenvolupa totes les destresses: lectura, escriptura, pràctica oral i aural, i també hi ha un treball de lèxic. c) l’ensenyament de continguts acadèmics dóna prioritat a l’ús de tècniques que faciliten la comprensió.

d) es busca una correspondència entre els interessos i necessitats de l’alumne/a i els materials d’ensenyament-aprenentatge.

e) els materials de continguts en llengua estrangera poden incrementar la motivació

de l’alumne/a que li agrada l’assignatura de ciències o educació física i, en canvi,

no li fa tant el pes l’assignatura de llengua estrangera, i viceversa.

1.2.3. Ciència, Tecnologia i Societat (CTS)

Els dos crèdits variables de ciències d’aquest projecte d’innovació (“How to Become a Young Scientist” i “Clever Consumers Investigate Detergents”) foren inspirats per l’enfocament metodològic de ciències anomenat “ciència, tecnologia i societat”. Aquesta didàctica de les ciències va sorgir a Gran Bretanya als anys seixanta després de l’estudi que va fer la Fundació Nuffield sobre el currículum de ciències a les escoles públiques angleses. Segons aquest enfocament, tot els alumnes havien de fer crèdits de ciències, independentment del seu nivell o interessos acadèmics.

La Fundació Nuffield, però, advocava per un enfocament diferent de les ciències. Enlloc de memoritzar conceptes científics, fórmules, etc., es volia enfatitzar el fet que els alumnes haguessin d’utilitzar el mètode científic per resoldre problemes en un contexte quoditià. D’aquesta manera, els alumnes utilitzen la ciència com a mitjà per resoldre problemes i comprendre l’entorn i, per tant, se n’adonen de la importància de la ciència en les seves vides diàries.

La metodologia de “ciència, tecnologia i societat” proposa cinc tipus diferents de treball pràctic:

a) experimentació per comprovar una llei, un concepte, un principi científic

b) experimentació per resoldre un problema, dubte que els alumnes han articulat c) investigació d’un problema real en el qual els alumnes han de dissenyar la investigació

d) utilització de destreses bàsiques: mesures, instrumental, etc. e) observació de fenòmens per a extreure conclusions

1. 3. Justificació de la selecció de continguts

Per què un crèdit variable interdisciplinar de ciències en anglès? D'una banda, és una oportunitat perquè els alumnes puguin millorar el seu nivell d'anglès tot

utilitzant-lo en una àrea específica del seu currículum i entrar en contacte amb el lèxic del llenguatge científic.

D'altra banda, ofereix un espai perquè els alumnes dissenyin i realitzin les seves pròpies investigacions posant en pràctica la comprensió procedimental de la Ciència i s'informin sobre aspectes interessants relacionats amb els detergents, no només des del punt de vista estrictament científic, sinó des de la globalitat que ens proporciona un enfocament CTS. Aquest enfocament ens permet tractar aspectes d’educació pel consum i educació medioambiental (eixos transversals).

2. CONTINGUT

2.1. Estructura del crèdit

Els alumnes d'aquest crèdit variable formen part d'una organització de consumidors anomenada "Clever Consumers". Pertanyen a uns equips

d'investigadors (“research teams”) que atenen els problemes i qüestions que els hi adrecen els consumidors. Les consultes dels consumidors poden ser de tipus pràctic o bé teòric.

Si les consultes són de tipus pràctic, han de dissenyar i realitzar investigacions senzilles per tal de resoldre els problemes plantejats i després de recollir les dades i analitzar els resultats dels experiments, informar de les conclusions del seu treball.

Les consultes de tipus teòric són una excusa per a que els alumnes s'interessin i s’informin sobre el tema que es tracta. Els continguts de conceptes s'intenten introduir sempre des d'observacions al laboratori ("practical work") o bé de l'entorn immediat i coneixements previs dels alumnes.

Les unitats 1 i 3 consisteixen en el disseny d’una investigació. Les unitats 2 i 4 introdueixen conceptes a partir de les pràctiques de laboratori proposades.

2. 2. Estructura de les unitats

UNITS 1 and 3 UNITS 2 and 4

What do you know about ...? (Avaluació inicial)

Consumers want to know

Let’s investigate

a) Identify the problem b) Design the investigation c) Do the experiments

d) Observe and record the results e) Draw conclusions

“Clever Consumers“ respond

Self-assessment

What do you know about ... ? (Avaluació inicial)

Consumers want to know

Let’s find out

a) Identify the problem b) Look for information c) Draw conclusions

“Clever Consumers“ respond

A més a més, intercalades en aquesta estructura marcada pel funcionament intern de l’organització de consumidors “Clever Consumers”, hi ha una sèrie de diferents tipus de fitxes. Les que aporten una informació de caire teòric

s’anomenen “Fact Files”. Les que presenten pràctiques de laboratori s’anomenen “Practical Work”. Les “Field Work” són treballs de camp, en aquest cas estudis comparatius dels components dels diferents detergents per rentar roba que trobem als supermercats o bé dels diferents detergents que tenim a casa. A l’apendix 1 presentem una sèrie de fitxes a part, “Lab Skills Files”, on es treballen diferents tècniques de laboratori des d’un diari d’aprenentatge, els rols dels alumnes quan treballen en equip (“research teams”) i hàbits de treball al laboratori fins a tècniques per utilitzar els estris de laboratori per mesurar liquids, etc. A l’apendix 2 hi ha quatre propostes de “Projects”.

Els materials estan dissenyats per tal que el professor pugui seleccionar els materials segons els seus interessos i els dels alumnes i adequar-los al nivell dels alumnes.

2.3. Programació dels continguts unitat a unitat

UNITATS

CONCEPTES

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Societat de Consum

Organització de consumidors Comprovació i anàlisi de productes

Comprovació de coneixements previs Lectura per contrastar les idees prèvies

Sensibilització del paper de l’alumne/a com a consumidor

Sensibilització envers la funció de les organitzacions de consumidors

Unit 1 Format i convencions d’una carta formal de sol.licitud d’informació i de resposta

Format, convencions i ús d’un memoràndum

Introducció a les tècniques de laboratori i de recerca

Passos en la planificació i realització d’una investigació científica

a. identificació del problema a investigar

b. disseny de la investigació c. realització dels experiments d. observació i enregistrament dels resultats

e. extracció de conclusions Variables i variable independent Factors que influeixen en el procés de neteja de la roba

Comprensió global i específica d’una carta formal de sol.licitud d’informació i d’un text expositiu sobre el tema objecte d’estudi Extracció de la qüestió a recercar

Transferència de la pregunta de la carta de sol.licitud d’informació a un memorándum Redacció d’una carta formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Planificació dels passos d’una investigació Identificació de les variables: dependents i independents

Tria escaient de l’instrumental de laboratori Discussió dels valors a assignar a les variables (quantitat, durada, temperatura ..)

Elaboració d’un informe dels experiments (objectius, materials, estris, instruccions i il.lustracions)

Realització dels experiments utilitzant les tècniques de mesures adequades

Redacció de les observacions realitzades durant l’execució dels experiments

Anotació de resultats

Comparació dels resultats propis amb els dels altres equips

Redacció de les conclusions

Transferència d’informació d’uns mitjans a uns altres

Respecte envers els companys, idees, opinions, les instal.lacions, material... Responsabilitat en les tasques

Apreciació dels mètodes de treball científic Interès per cercar la forma més científica de resoldre el problema plantejat

Valoració de la utilitat de documents específics com el memoràndum, l’informe dels experiments, el full d’observacions, etc.

Participació activa en la presentació d’idees

Ordre en el treball

Respecte a les normes de seguretat i als protocols del laboratori

Valoració de la importància de la precisió en l’observació i presa de notes

UNITATS

CONCEPTES

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Unit 2 Maneres d’embrutar-se

Fases en el procés de neteja de la roba

Dificultats en el procés de neteja de la roba: com fer que l’aigua penetri la roba i com fer que la grassa es disolgui amb aigua

La tensió superficial dels líquids Insolubilitat dels greixos amb aigua i solubilitat dels greixos amb aigua i detergent

Hidrofílic i hidrofòbic Funcions dels detergents

Format i convencions d’una carta semi-formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Exploració de conceptes previs

Lectura d’un còmic per contextualitzar la trucada telefònica

Comprensió global i específica d’un missatge al contestador

Transferència de la pregunta del contestador a un missatge escrit

Identificació de la informació sol.licitada en un memoràndum

Comprensió de les fases en el procés de neteja de la roba

Observació directa de la base científica d’un fenomen quotidià

Traslació de les experiències pràctiques a un marc conceptual

Relació de les experiències pràctiques amb les causes de les mateixes

Comparació de la solubilitat dels greixos en aigua i de greixos en aigua amb detergent Resum dels resultats obtinguts

Redacció d’una carta semi-formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Reflexió sobre coneixements previs i idees preconcebudes

sobre les maneres d’embrutar-se i les maneres més efectives de netejar

Valoració de les experiències quotidianes com a element de reflexió sobre la neteja Curiositat per descobrir la base científica d’activitats de la vida diària com la neteja de la roba

UNITATS

CONCEPTES

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Unit 3 Format i convencions d’una carta formal de sol.licitud d’informació i de resposta

Format, convencions i ús d’un memoràndum

Passos en la planificació i realització d’una investigació científica

a. identificació del problema a investigar

b. disseny de la investigació c. realització dels experiments d. observació i enregistrament dels resultats

e. extracció de conclusions Tipus d’aigua: aigua molt dura, aigua dura, aigua tova i aigua destilada

La neteja segons els tipus d’aigua Tipus d’aigua en diferents zones d’Espanya

Causes de la duresa de l’aigua Conseqüències de la duresa de l’aigua en la neteja de la roba

Comprovació de coneixements previs Comprensió global i específica d’una carta formal de sol.licitud d’informació i d’un text expositiu sobre el tema objecte d’estudi Extracció de la qüestió a recercar d’un memorándum

Redacció d’una carta formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Planificació dels passos d’una investigació sobre la quantitat de detergent com a variable en la neteja de la roba en relació de la duresa de l’aigua

Identificació de les variables

Tria escaient de l’instrumental de laboratori Discussió dels valors a assignar a les variables (quantitat, durada, temperatura ..)

Elaboració d’un informe dels experiments (objectius, materials, estris, instruccions i il.lustracions)

Realització dels experiments utilitzant les tècniques de mesures adequades

Redacció de les observacions realitzades durant l’execució dels experiments

Anotació de resultats

Comparació dels resultats propis amb els dels altres equips

Redacció de les conclusions

Transferència d’informació de les etiquetes de detergents a una graella

Lectura de mapes geològics de zones amb diferent tipus d’aigua

Respecte envers els companys, idees, opinions, les instal.lacions, material... Responsabilitat en les tasques

Curiositat per descobrir la base

científica de fenòmens de la vida diària com la duresa de l’aigua i les seves implicacions en la neteja de la roba Apreciació dels mètodes de treball científic

Interès per cercar la forma més científica de resoldre el problema plantejat

Valoració de la utilitat de documents específics com el memoràndum, l’informe dels experiments, el full d’observacions, etc.

Participació activa en la presentació d’idees

Ordre en el treball

Respecte a les normes de seguretat i als protocols del laboratori

Valoració de la importància de la precisió en l’observació i presa de notes

Reflexió sobre els processos seguits en la planificació i realització de la

UNITATS CONCEPTES

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Unit 4

Els ingredients dels detergents i la seva funció

Característiques dels detergents biològics

Biodegradabilitat

Els fosfats i els seus substituts Estudi comparatius

L’impacte dels ingredients desl detergents en el medi ambient L’impacte desl fosfats en el medi ambient: eutroficació de l’aigua

Exploració de conceptes previs Comprensió global i específica d’una entrevista radiofónica sobre problemes medioambientales

Identificació de la informació sol.licitada en un memoràndum

Identificació del ingredients del detergents i la seva funció per una lectura ràpida (“scanning”) Transferència d’informació d’etiquetes de detergents a una graella

Interpretació de la informació de l’etiquetatge dels detergents per rentar la roba

Comparació de les quantitats dels ingredients de diferents detergents per rentar la roba Identificació dels ingredients nocius pel medi ambient

Comprensió global i específica d’un text expositiu sobre l’impacte medioambiental dels fosfats

Llistar arguments a favor i en contra Contrastació i discussió d’idees Resum de les conclusions del debat

Redacció d’una carta formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Reflexió sobre coneixements previs i idees preconcebudes

sobre les ingredients dels detergents Curiositat per descobrir l’impacte

medioambiental d’activitats de la vida diària com la neteja de la roba

Interés per comparar la composició de diferents detergents del mercat

Curiositat per conèixer quelcom sobre la quotidianitat:

els ingredients dels productes de la neteja de la roba

Foment de l’hàbit d’informar-se sobre els productes que comprem

Posicionament com a consumidor conscient davant l’oferta del mercat Valoració crítica dels efectes nocius dels detergents

Senibilització envers els problemes de contaminació de les aigües i el nostre paper

com a consumidors contaminants

Respecte a les idees dels altres i al torn de paraules

3. OBJECTIUS DEL CRÈDIT

L’alumne, en acabar el crèdit, ha de ser capaç de:

1. Iniciar-se en el plantejament de petites investigacions.

2. Fer una anàlisi de les variables i estudiar el procés de la neteja de la roba.

3. Comparar alguns detergents i el seu efecte en el medi ambient.

4. Valorar críticament el rol de les persones com a consumidors.

5 Comprendre i produir missatges escrits i orals en anglès.

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE

INTRODUCTION: CLEVER CONSUMERS

What do you know about consumer organizations?

Avaluació inicial sobre les organitzacions de consumidors: objectius i funcions de les mateixes

Fact File 1: What are consumer organizations?

Text expositiu sobre la història, objectius i funcions de les organitzacions de consumidors. Els exercicis que acompanyen el text serveixen per explotar-lo amb el fi de construir nous coneixements. També el “fact file 1” és una presentació de l’organització de consumidors “Clever Consumers” a la qual pertanyen els

alumnes que cursen aquest crèdit. Aquesta organització imaginària (“Clever Consumers”) és el fil conductor i suport temàtic de tot el crèdit.

UNIT 1: STAINS

What do you know about planning investigations?

Avaluació inicial sobre tècniques de laboratori i investigació científica per crear expectatives sobre el tema i el treball de la unitat

Consumers want to know

1. A letter from students from Sant Vicenç del Munt

Lectura d’una carta sol.licitant l’ajut de l’organització “Clever Consumers” 2. A memorandum

Totes les unitats del crèdit contenen memoràndums, una forma de comunicació escrita i interna utilitzada en moltes oficines, institucions, etc. L’ús del

memoràndum durant el crèdit contribueix a donar major credibilitat i

professionalitat a l’organització imaginària “Clever Consumers” i serveix per transferir el problema plantejat pel sol.licitant d’un format a un altre. D’aquesta manera, reforça la comprensió del problema a investigar. També afavoreix la pràctica de la llengua estrangera.

Activitats d’explotació del problema plantejat a la carta. 3. A memo for you from “Clever Consumers”

Let’s investigate:

A/ Identify the problem

Identificació del problema a investigar

B/ Design the investigation

1.2. Pluja d’idees o maneres de resoldre el problema a investigar

1.3. La finalitat d’aquest exercici és introduir el vocabulari bàsic de les accions a realitzar en els dos experiments per a que el puguin utilitzar quan hagin d’escriure les instruccions de l’informe. Com que el que es pretén és que siguin els alumnes els qui defineixin els detalls dels experiments el més acuradament possible, l’exercici mostra els passos a nivell general i en un context no-científic

Fact File 2: Controlled or independent variables

Texts i exercicis per identificar i comprendre les variables d’una investigació

Nota:

A mesura que fan el crèdit, els alumnes poden confeccionar un petit

glossari de termes científics, paraules referents a activitats de la vida

quotidiana, etc. Al costat de la paraula poden incloure la seva transcripció fonètica utilitzant els diccionaris de l’escola. És important aconseguir una acurada pronunciació dels termes d’ús més freqüent durant el crèdit. També poden incloure la traducció de la paraula en castellà i català.

C/ Do the experiments

Una vegada que els alumnes hagin definit i planficat la seva investigació (tria del instrumental apropriat, control de les variables, resum dels passos a seguir, etc), han de realitzar els experiments al laboratori. Arribat a aquest punt, suggerim anar a Lab Skills File 3: Laboratory roles i Lab Skills File 4: In your research team, who does what? i llegir el punt 7.3.1. de les orientacions per a la intervenció pedagògica, on en un requadre es llisten les instruccions a seguir pel professor/a per organitzar la sessió al laboratori.

D/ Observe and record the results

Enregistrament de les observacions i resultats dels experiments al laboratori. Els alumnes han de posar el nom del detergent sota “biological” /”non-biological” a la graella.

E/ Draw Conclusions

Avaluació dels resultats, omplint diverses graelles, comparant els resultats amb els resultats obtinguts pels companys, i finalment, establint conclusions.

“Clever Consumers” respond

Carta de resposta a la carta inicial. És una carta formal. Cal remarcar les

convencions de les cartes formals, utilitzant el model de la carta original i aquesta.

Fact File 3: Factors which influence the cleaning power of detergents

Lectura sobre els factors que influeixen en el procés de neteja de la roba

Es treballa la comprensió lectora a la vegada que s’introdueix informació d’utilitat per les altres unitats (unitat 3: com el tipus d’aigua afecta el procés de neteja de la roba)

Auto-avaluacions sobre els procediments científics i l’ús de la llengua estrangera utilitzats al llarg de la investigació, i sobre actituds, valors i normes.

UNIT 2: DIRTY AND CLEAN

What do you know about cleaning?

Avaluació inicial que anticipa els temes d’aquesta unitat

Consumers want to know

1. A cartoon strip: A day in the life of Marc Rovira

Activitat de lectura per presentar el protagonista de la trucada telefònica i el

vocabulari de la brutícia en anglès. S’han de fer activitats curtes i senzilles de pre-lectura per introduir el tema i el vocabulari. El dibuix de la portada pot ajudar. Si ho considera necessari, el professor/a pot fer la distinció entre les paraules “cloth” (de la primera unitat) i “clothes” (paraula clau de les unitats 2/3)

2. A telephone message

Els alumnes escolten un missatge deixat al contestador automàtic. El missatge presenta el problema a investigar de la unitat 2.

3. A memo from “Clever Consumers”

El memoràndum recull el problema presentat en el missatge telefònic. Aquest cop és una consulta més aviat teòrica.

Let’s find out:

A/ Identify the problem

Identificació del problema a investigar

B/ Look for information

Fact File 1: What does cleaning mean?

Lectura d’un text informatiu per ajudar l’alumne en la comprensió del procés de la neteja de la roba

Practical Work 1: The wetting action of water

Ara al laboratori els alumnes observen el primer problema dins del procés de la neteja de la roba: com fer que l’aigua penetri la roba. Cal decidir amb els alumnes la quantitat de detergent d’utilitzar (molt poc).

Fact File 2: Why is water not very good at wetting things?

Aquesta lectura explica per què l’aigua té una pobra capacitat mulladora. Aquest concepte científic s’anomena la tensió superficial de l’aigua. El text utilitza el pronom “you” com a forma impersonal, col.lectiu.

Practical Work 2: Mixing oil and water

Una experiència pràctica al laboratori per observar que l’oli no es barreja amb l’aigua sola (i per tant l’aigua sola no pot treure taques d’oli) però si es barreja amb aigua amb detergent. Nota: cal que els alumnes conservin el vas de precipitats de l’experiment 1 (oli amb aigua) mentre facin l’experiment 2.

Fact File 3: Why does oil mix with detergent and water?

Lectura d’un text amb imatges per tal de reflexionar sobre les causes del la sol.lubilitat dels greixos amb aigua amb detergent. El text no menciona la paraula “molecule” sinó utilitza “particle”. Si el professor/a ho creu adient, pot utilitzar la paraula “molecule”.

C/ Draw Conclusions

“Clever Consumers” respond

La carta de resposta a la pregunta d’en Marc Rovira demana una síntesi de tot allò que s’ha fet durant la unitat didàctica. És una carta semi-formal i no cal posar l’adreça del Marc al començament.

Self-assessment

Auto-avaluació dels hàbits de treball i participació a classe

UNIT 3: ARE ALL WATERS THE SAME?

What do you know about water?

Avaluació inicial sobre els tipus d’aigua i la seva influència en el procés de la neteja de la roba

Consumers want to know 1. Isidro Cuesta’s letter

Lectura d’una carta sol.licitant ajut per resoldre un problema quotidià. Preguntes de comprensió lectora.

2. A brief summary

Transferència i resum d’informació d’un mitjà escrit (carta) a un altre (resum) 3. A memo

Reformulació del problema a investigar

Let’s investigate:

A/ Identify the problem

Comparació de l’aigua de Barcelona i la de Madrid per tal de descobrir com el tipus d’aigua incideix en la neteja de la roba

B/ Design the investigation

Definició i planificació de la investigació (tria de l’instrumental, control de les variables, passos a seguir, etc.) Per fer l’experiment, els alumnes han d’utilitzar aigua destil.lada, CaCl2 i aigua de l’aixeta. Si només utilitzen una gota d’aigua destil.lada, només han d’utilitzar un gram de CaCl2, 2g perquè els resultats siguin més obvis.

Fact File 1: Hard water

Lectura informativa sobre el què és l’aigua dura

Field Work 1: Detergent labels

Un mini-projecte per veure la diferència en la quantitat de detergent emprat en la neteja de la roba segons el tipus d’aigua i la presència/no-presència dels fosfats en els diferents detergents d’ús domèstic. Els alumnes fan el projecte a casa seva per deures

C/ Do the experiments

Treball de laboratori per observar la reacció del detergent barrejat amb aigua dura, de detergent barrejat amb aigua tova i de detergent barrejat amb l’aigua de l’aixeta.

D/ Observe and record the results

Enregistrament de les observacions i resultats dels experiments al laboratori.

E/ Draw conclusions

“Clever Consumers” respond

Carta de resposta a la carta inicial de la unitat 3

Self-assessment

Auto-avaluacions sobre els procediments científics i l’ús de la llengua estrangera utilitzats al llarg de la investigació, i sobre actituds, valors i normes.

UNIT 4: CLEAN CLOTHES, DIRTY RIVERS?

What do you know about detergents?

Avaluació inicial per veure què coneixen els alumnes sobre els ingredients dels detergents per rentar la roba així com l’impacte dels detergents sobre el medi ambient

Consumers want to know

1. An interview with Maria Puig, the mayoress of Sant Vicenç del Munt

Audició i comprensió d’una entrevista radifònica amb l’alcaldesa de Sant Vicenç del Munt.

2. A memo from “Clever Consumers” Presentació del problema a investigar.

Let’s find out:

A/ Identify the problem

Identificació del problema a investigar.

B/ Look for information

Activitat de preparació per la lectura del Fact File 1. Buscar en el “Fact File 1” els equivalents en anglès dels noms del ingredients dels detergents i la seva funció. La finalitat és que els hi sonin alguns ingredients que després es mencionaran com a característiques de detergents biològics o bé que trobaran a les etiquetes dels detergents en el treball de camp.

Fact File 1: The most common ingredients in detergents

Lectura sobre els ingredients dels detergents per rentar la roba

Fact File 2: Characteristics of biological detergents

Lectura sobre els ingredients dels detergents biològics per rentar la roba.

Field Work 1: A comparative analysis of concentrated washing powders

Taules d’anàlisi comparatiu de diferents detergents per rentar la roba de venda a Espanya. Els equips d’investigació han d’omplir la seva taula fent un treball de camp al supermercat. Recordem que la legislació actual no obliga a les empreses a mencionar la composició exacta dels detergents. Comprensió i debat sobre les dades de les dues taules al dossier i les taules dels companys.

Fact File 3: Where do the detergents you use at home go?

Lectura sobre l’impacte dels detergents en el medi ambient i explotació de la lectura per comprovar comprensió.

C/ Draw conclusions

Activitat preliminar de pluja d’idees (brainstorming) sobre els avantatges i

“Clever Consumers” respond

Carta de resposta a la crida de l’alcaldesa feta a l’entrevista per la ràdio

Self-assessment

Auto-avaluació dels hàbits de treball i participació a classe

APPENDIX 1: LABORATORY SKILLS

Lab Skills File 1: Què és el que saps sobre planificar i realitzar una investigació?

Auto-avaluació sobre procediments científics.

Lab Skills File 2: Becoming a young scientist: a Clever Consumer’s diary

Funció i ús del diari d’aprenentatge.

Lab Skills File 3: Laboratory roles

Organització i funcions dels equips d’investigació.

Lab Skills File 4: Who does what in your research team?

Assignació de rols als equips d’investigació.

Lab Skills File 5: Becoming familiar with laboratory equipment in English

Aprenentatge dels noms (i la seva pronunciació) de l‘instrumental de laboratori més comú en anglès. Els alumnes poden utilitzar el diccionari i copiar la

transcripció fonètica tots o només dels més utilitzats.

Lab Skills File 6: How to use an electronic balance

Text i exercicis per un ús correcte del balanç electrònica

Lab Skills File 7: How to use a measuring cylinder

Text i exercicis per un ús correcte de la proveta per mesurar i la lectura del menisc.

Lab Skills File 8: Laboratory rules

Exercicis sobre normes de comportament al laboratori

Lab Skills File 9: Self-assessment on lab skills

Auto-avaluació sobre procediments científics

APPENDIX 2: PROJECTS

Project 1: Washing Survey

Creació d’un qüestionari per detectar els hàbits personals envers la neteja de la roba.

Project 2: I wash, you wash, he washes...

Creació d’un qüestionari per comprovar la preponderància/no preponderància d’un sexe sobre l’altre en la cura de la neteja de la roba domèstica.

Project 3: How much detergent do you use? How much water do you use?

Observació personal dels hàbits de consum (d’aigua, d’electricitat, de detergent, etc.) en la neteja de la roba i el seu càlcul.

Project 4: Washing symbols on clothing labels. What do they mean?

5. CRITERIS I ACTIVITATS PER A L’AVALUACIÓ

5.1. Avaluació inicial

Opcional: Abans d'entrar en l'anàlisi de la introducció entorn a què és una organització de consumidors i la seva missió, què són estudis comparatius d'un mateix producte en el mercat, com per exemple els detergents en pols per rentar la roba (Fact File 1), el professor pot extreure tota la informació que els alumnes tenen relacionada amb aquest tema i la va anotant a la pissarra en forma de mapa conceptual, posant un interrogant a les qüestions que desconeixen o no n'estan segurs.

Al començament de cada unitat, hi ha un qüestionari amb els principals conceptes que es treballen dins la unitat amb la finalitat d'esbrinar què és el que realment saben, explorar les idees preconcebudes que tenen entorn al tema i a la vegada anticipar els continguts que treballaran al llarg de la unitat, així com crear

expectatives sobre el què ens disposem a fer. Els resultats d'aquest qüestionari ens serviran de punt de referència per a conèixer l'evolució de l'alumne/a.

Opcional: els alumnes poden tornar a fer el qüestionari al final de la unitat, aquest cop aplicant tot el que han après.

5.2. Avaluació formativa

Dins la seqüència didàctica de la planificacció de la investigació hi ha moltes activitats que són una mica redundants perquè són de connexió entre un pas i l'altre o tenen la funció d'anar reciclant el nou vocabulari per facilitar-ne el seu ple assoliment i que, realitzades durant els primers 10 o 15 minuts de la classe o al final, es poden utilitzar com a exercicis d'avaluació formativa (veure els “tests”).

L'objectiu és comprovar, d'una banda, si els alumnes van seguint el fil conductor de les activitats, què és el que els recorden, què és el que "exactament" han entès (recordem que el fet d'utilitzar una llengua estrangera fa que molts alumnes es quedin amb una idea "aproximada" que pot ser no del tot acurada), detectar problemes de ciències i, d'altra banda, fins a quin punt van superant o no les dificultats lingüístiques. Els resultats d'aquestes activitats ens proporcionen un “feedback” molt útil que ens permet decidir si continuem endavant o introduïm algunes activitats de reforç ("remedial work") de llengua o de procediments de ciències.

5.3. Avaluació sumativa

Les activitats d’avaluació de lesunitats 1 i 3, on es dissenyen dues investigacions són les següents:

1. Elaborar un informe detallant tots els passos a seguir per la realització dels experiments (objectius, material, equip de laboratori, instruccions i il.lustracions dels diferents passos)

investigació i als procediments a utilitzar.

3. Planificar una investigació semblant, però amb diferents variables a controlar.

Per a l'avaluació sumativa de continguts de procediments de les dues àrees utilitzarem el full d'instruccions de la investigació que els alumnes han escrit individualment, tot i que, prèviament ho han fet amb el grup sencer (apartat 5 del disseny d’una investigació). Aquest informe de la pràctica recull tots els

procediments instrumentals de ciències, així com la utilització de la llengua estrangera per una finalitat concreta.

Ara bé, la prova més interessant és la que fan els alumnes quan han de dissenyar individualment una investigació semblant, però on les variables són un xic

diferents. És en aquesta prova on realment podem comprovar si els alumnes han interioritzat els pasos d'una investigació i no simplement els han memoritzat, i fins a quin punt són capaços d'entendre un nou contexte, i identificar un nou problema a investigar a través de la llengua estrangera i sense les pautes que tenien en les activitats d'aprenentatge.

Per tal de contemplar la diversitat dins l'aula en aquest punt de l'avaluació, aconsellem que, enlloc de donar una puntuació a cada exercici de l'examen tot aplicant un barem comú per tothom, es doni una nota global al conjunt de

l'exercici de cada alumne tenint en compte el seu treball per véncer les dificultats lingüístiques que ha hagut de superar donat el seu nivell inicial d'anglès o les dificultats de tipus procedimental de ciències.

Per últim, si es vol acabar d'arrodonir la nota, suggerim la possibilitat de fer una petita prova oral al final de cada unitat. Com que per molt que hi insistim, els alumnes parlen en castellà o català entre ells la major part del temps i, de fet, és normal, per esperona'ls a que l'utilitzin una mica més se'ls hi pot dir que al final de cada unitat tindran una prova oral en anglès. Així, al final de "Let's investigate", cada professor agafa un grup de tres i els hi fa preguntes sobre els diferents passos de la investigació que van dissenyar a la prova i els procediments utilitzats. Com a exercici és interessant per a comprovar què és el que els

alumnes han après i si tenen les idees clares sobre els procediments d'identificar la qüestió a investigar, identificar les variables, escollir mesures apropiades i realitzar-les de forma acurada i si tenen clars els passos a seguir. És molt fàcil detectar els alumnes que no han assolit els objectius mínims.

A més, hi ha dos fulls d'auto-avaluació, un sobre els procediments de ciències i l'altre sobre l'ús de l'anglès. Els dos fulls d'auto-avaluació són molt útils perquè ens donen una idea de la percepció que té l'alumne del seu treball i en la majoria dels casos correspon amb la nota que els hi assignem.

Per a l'avaluació sumativa de conceptes de ciències utilitzarem la carta que els nostres grups de recerca de l'organització de consumidors "Clever Consumers" han d'escriure en finalitzar tota la seqüència didàctica als consumidors que els hi han adreçat les qüestions a investigar. En la redacció d'aquests resultats

característiques d'un detergent biològic o bé l'impacte medioambiental dels fosfats en el medi aquàtic.

Està clar que en uns materials integrats d'aquest tipus, l'avaluació dels continguts de ciències de la natura no pot anar desvinculada de l'avaluació dels continguts instrumentals de la llengua estrangera, ni fer una prova de llengua del tipus

tradicional (exercicis d'imperatius, preposicions de lloc i moviment, vocabulari, etc) aïllada del context que s'ha treballat.

Com a avaluació sumativa de valors, actituds i normes es pot utilitzar el full d'auto-avaluació que hi ha al final i on s'expliciten d'una manera molt sintètica els punts que avaluem en aquest apartat.

Veure les propostes d’exàmens a la secció de recursos didàctics.

6. TEMPORITZACIÓ

Hi ha molts factors que intervenen a l’hora de que el professor seleccioni les activitats que prefereixi: que el crèdit es faci a 3r o a 4rt d'ESO, al primer o a l’últim trimestre, si els alumnes estan habituats a realitzar mesures i a treballar al laboratori d'una manera bastant independent, si interessa més el procés de disseny d’investigacions o els resultats, si es vol aprofundir més en les qüestions de química (parts de la mol.lècula de detergent: hidrofòbica, hidròfila, etc.), si els alumnes estan avesats a escoltar les instruccions del professor en anglès i a utilitzar-lo a nivell oral, sobretot de “classroom language”, etc.

A més, cal tenir en compte que el fet d'utilitzar la llengua estrangera com a llengua vehicular fa que no s'avanci al mateix ritme que es farien les mateixes activitats en la llengua materna.

A l’apartat 2 ja hem explicat que a part de l’estructura determinada pel

funcionament de l’organització de consumidors “Clever Consumers” (consulta, investigació/ recerca bibliogràfica o pràctica, resposta amb les conclusions del treball), inclosos en aquests materials hi ha tota una sèrie de fitxes que es poden realitzar o no en funció de la durada del crèdit, el professor que imparteix el crèdit (és a dir, si és de llengua estrangera, química o ciències de la natura), els

interessos, edat, nivell de llengua estrangera, coneixements previs de procediments científics dels alumnes, etc. És, per tant, difícil establir una

temporització més o menys raonable degut a totes aquestes variables que hi ha en joc. Això sí, el professor que s’engresqui a dur aquests materials a la classe no s’ha de plantejar realitzar “totes” les activitats que ofertem, perquè això no és possible en un crèdit de 35 hores lectives, sinó que ha de seleccionar el que més bé s’adequi als alumnes als quals va dirigit el crèdit.

7. ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

El crèdit variable integrat de ciències de la naturalesa en anglès “Clever

Consumers Investigate Detergents”utilitza estratègies didàctiques especifíques de “Content Teaching”, de la metodologia “ciència, tecnologia i societat” i del

7.1. Estratègies didàctiques de “Content-Teaching”

Les tècniques d’ensenyament de “Content Teaching” és poden resumir en els següents punts:

a) Els/les professors/es fan ús de gestos corporals i facials i mímica per tal de facilitar la comprensió i connectar l’abstracte amb el concret.

b) Els alumnes poden anticipar l’ordre d’activitats de la classe puix que el/la professor/a ha establert unes rutines previsibles.

c) S’aconsegueix la comprensió a través de visuals i accions. La informació es presenta a través d’il.lustracions, dibuixos, objetes reals, etc.

d) La comprensió és possible perquè hi ha una redundància en els materials, permitint que l’alumne/a tingui moltes oportunitats per comprendre la matèria. e) També el/la professor/a procura parlar de manera clara i lenta, emprant un vocabulari limitat.

e) El/la professor/a ha de comprovar el nivell de comprensió de l’alumne regularment.

7.1.1. El diari com a eina de seguiment setmanal

Un dels problemes que al començar la investigació de seguida vàrem veure les professores que experimentàvem els materials va ser comprovar el nivell de comprensió de l’alumne/a i intentar detectar si els/les alumnes sabien el que estaven fent o senzillament seguien les activitats mecànicament sense

interioritzar el procés. Va ser aleshores quan vàrem introduir el diari com a eina de seguiment setmanal. Volíem un de més fàcil, amb opcions tancades, però no ens servia de res, perquè el que realment volíem era que els alumnes ens expliquessin amb les seves pròpies paraules el que havien fet, què els hi semblava que havien après i que donessin la seva opinió.

Vàrem detectar que la majoria de les vegades podien fer les activitats més o menys bé, però sense saber per què ho feien d’aquella manera i no d’una altra i sovint no tenien consciència de que estaven seguint diferents estadis d'un procés. Estan acostumats a seguir instruccions com si fossin receptes i no interioritzen el que fan ni el per què ho fan, a no ser que se'ls hi faci reflexionar sobre aquest fet en diferents fases del procés. També vàrem constatar una manca de mètode de treball a l'hora de deixar-los dissenyar i decidir el què i el com fer una investigació senzilla.

Al recollir els diaris d’aprenentatge, de seguida vàrem veure que els seus comentaris eren tant generals que no ens donaven gens d'informació. Vàrem voler aleshores resaltar una característica del científic que és la d'observar i

anotar amb la màxima precisió possible tot el què fa i veu. Quanta més informació i detalls recull, més possibilitats té de trobar una explicació a les preguntes que se li van plantejant a cada pas de la seva investigació.

7.1.2. Ús de la llengua estrangera a classe

Una norma a seguir per part de tothom és la de parlar sempre en anglès a classe. És molt important mentalitzar els alumnes des de la sessió de presentació de la importància d'aquesta norma i cal ser bastant estricte al començament, de manera que s'ho prenguin com un joc o com un repte.

Entre ells és molt difícil que ho aconsegueixin, perquè hi ha alumnes amb diferent nivell d'anglès dins del mateix equip. Però els professors han d'estimular-los a que formulin els seus dubtes en anglès, si és que volen que se'ls hi contestin.

Una altra norma a seguir per part dels professors és la de no traduïr al català o al castellà les instruccions o paraules que no els hi són familiars si no és del tot necessari. S'ha de buscar sinònims o definicions, utilitzar gestos, etc. i esperar que els alumnes ho encertin. És precisament en aquest context on els alumnes s'enfronten a la necessitat més real d'utilitzar la llengua estrangera.

Els/les professors/es responen els dubtes de llengua, si és que no hi ha diccionari a l'aula, o d'instruccions, però no els dubtes que els alumnes tinguin sobre les seves decisions o respostes. En el disseny de la investigació es tracta que els alumnes formulin les seves pròpies hipòtesis i discuteixin quina és la més encertada en equip. La solució que ells busquen no l'han d'obtenir fins a la correcció que es fa amb tot el grup-classe sencer al final de la secció B del disseny de tota la investigació, on es discuteixen totes les possibilitats i quines són encertades i quines no.

Es pot dir que al final de cada lliçó hi haurà una prova oral individual, per tal de comprovar els seus progressos en l'ús de l'idioma. La finalitat no és espantar-los, sinó que facin l'esforç d'utilitzar-lo en tot el que els hi sigui possible. Aquesta prova consisteix en respondre una pregunta que els hi formula el/la professor/a sobre el que han fet en aquella unitat, mentre la resta de la classe fan exercicis o omplen els fulls d’auto-avaluació o bé organitzen el dossier.

7.1.3. Estructura de la sessió i rols de les professores de les dues àrees

En el cas que siguin dos professors/es que entrin dins l’aula, un de cada matèria, és molt important entendre's amb la persona amb la qual col.laborem dins i fora l'aula a nivell de metodologia, disciplina i hàbits. Com en totes les classes, és important establir uns hàbits, una rutina, i sistematitzar-la. El que aquí proposem només són algunes de les pautes que van establir les professores en la fase de pre-experimentació dels materials a l'aula.

Després que els alumnes entressin al laboratori i s'asseguessin en el lloc de sempre junt amb els altres membres del seu grup, el primer que havien de fer mentre encara estaven adormits o xerrant era treure el material de l'última sessió i posar els deures sobre la taula si és que n'havia. La professora de ciències

la carta dels nens de Sant Vicenç del Munt, i recordar els diferents pasos que havien fet fins a situar-los en el què tocava aquell dia. En aquests 5 o 10 minuts inicials, s'aprofitava per refrescar vocabulari, inclús pronunciació, conceptes, solucionar dubtes, i després es passava a comentar i corregir els deures.

La feina de passar taula per taula és lenta i absorbeix molt de temps, entre que els alumnes troben els fulls que busquen o bé s'excusen per no haver fet el què calia o no tenen les fotocòpies de la sessió anterior perquè no van venir. Si entre les dues professores haguéssim fet aquesta tasca, hauríem perdut més temps, perquè els professors també hem de fer uns preparatius previs per començar la classe. A més els primers minuts sempre eren de disbauxa, alguns alumnes s'arrepenjaven en el fet que no havien entès el què s'havia de fer.

Els deures del divendres sempre eren fer un diari de les sessions d'aquella

setmana, és a dir, reflexionar sobre el què havien fet i què havien après, a més de la seva opinió al respecte. Els entregaven a la professora de ciències quan

passava taula per taula cada dimarts, i després de donar-los-hi un cop d'ull i anota'ls-hi si estaven bé o els comentaris eren tant generals que no deien res, els hi tornàvem el divendres següent.

Pel que fa a la resta de la sessió, el que procuràvem fer entre nosaltres en les posades en comú era preguntar-nos mútuament sobre problemes que havien sorgit durant el treball en equip o idees que volíem resaltar, a la professora de ciències dubtes pel que fa als procediments o conceptes de ciències i a la professora d'anglès els dubtes de llengua.

7.2. Estratègies didàctiques de “Ciència-Tecnologia-Societat”

Les estratègies emprades en la metodologia “ciència, tecnologia i societat” complementen les tècniques del “Content Teaching” i a vegades són similars. Hi han moltes estratègies per preparar els alumnes abans de començar la

investigació, per exemple, enquestes per comprovar coneixements prèvis, llistat d’idees i conceptes per després sotmetre’ls a la discussió del grup-classe, l’ús de mapes conceptuals, classificació de respostes, idees i suggeriments. També hi ha l’ús freqüent de la transferència d’informació d’una font a altra. Com a les

tècniques del “Content Teaching”, el/la professor/a ha de comprovar contínuament el nivell de comprensió.

7.2.1. L’errada com a estadi d’aprenentatge

Aquests materials estan dissenyats de manera que els alumnes hagin de pensar i decidir què han de fer per resoldre científicament la pregunta que se'ls hi adreça que és del tipus "comparar quin de dos productes és millor", per exemple.

Aquesta part de disseny i planificació és esgotadora pels professors perquè els alumnes no estan acostumats a haver de resoldre qüestions que no se'ls hi han explicat abans com resoldre-les ni a prendre decisions respecte a les proporcions i estris a utilitzar en els experiments. Tenen la sensació que no han entès les instruccions o ens consulten perquè els hi diguem si ho fan bé o no. Els professors han d'estimular els alumnes per a que aquestes qüestions les

de fet estava bé o no. Cal insistir que no tindran mala nota si el seu procediment o mesures no eren del tot correctes i recalcar la metodologia de formulació

d’hipotèsis a comprovar i modificar segons els resultats.

Per exemple, pel que fa a mesures molts grups varen decidir utilitzar 5 l d'aigua i utilitzar un vas de precipitats per posar-la. Després del primer esborrany, vàrem dedicar una sessió per a que comprovessin si les mesures que havien decidit eren correctes i es podien mesurar amb els estris que ells havien escollit. Algun grup va intentar mesurar 50 g de detergent amb la balança electrònica i quan anaven per

10 g ja varen veure que la proporció que havien decidit era una exageració. Del que es tracta és que a partir d'aquestes observacions vagin sent cada cop més acurats i es sentin més segurs de ser els protagonistes reals de la investigació.

Com se'ls hi fa fer i re-fer el que han fet o una activitat que han discutit en grup se'ls hi fa fer a nivell individual o amb una perspectiva diferent per comprovar què els hi ha quedat, algunes vegades els alumnes tenen la impressió que estan repetint el mateix. Hem d'intentar considerar el nivell d'assoliment del grup i escollir o suprimir les activitats segons el ritme del grup o dedicar més o menys temps segons el seu funcionament.

7.3. Estratègies didàctiques de “Cooperative-Learning”

Amb el propòsit de promocionar un aprenentatge més autònom i menys dirigit pel professor/a, s’empren estratègies de treball cooperatiu. Tant “Content Teaching” com la metodologia “ciència, tecnologia i societat” proposen activitats

d’aprenentatge-ensenyament en les quals l’alumne/a és un participant actiu, tant en l’organització de l’actitivat com en la realització de l’activitat i la seva posterior avaluació.

El treball en equip en un crèdit en llengua estrangera és fonamental, perquè els primers problemes de comprensió els han d'intentar resoldre entre els membres del grup. Cada equip té un espai assignat a l'aula i al laboratori. Els/les

professors/es van per la classe d'un grup a l'altre seguint la roda en el mateix sentit. És per a que tothom esperi el seu torn de ser atesos i mentretant vagin discutint pel seu compte.

Aconsellem treballar en equips de tres alumnes i que siguin el més heterogenis possible a nivell de grup-classe, sexe, nivell de ciències i d'anglès, personalitat, ... dissenyats pels professors/es. Han d’escollir un nom per a identificar el seu equip i distingir-lo dels altres. Es poden fer abans de posar en ordre la carta dels

consumidors i veure com funcionen en aquesta activitat, si hi ha algun grup que veiem que queda una mica descompensat, podem fer algun canvi en la següent sessió.

Els equips són els mateixos al llarg de la planificació de la investigació de la unitat 1 com a mínim. Abans de començar la segona meitat del crèdit és un bon

7.3.1. Els rols de cada membre de l’equip al laboratori

A “Lab Skills File 3/4” hi ha les funcions de cada membre de l’equip quan treballen en l’execució de les investigacions o bé els ”Practical Work”, repartides en tres rols diferents i rotatius.

En el requadre següent trobareu tots els passos del funcionament de les sessions pràctiques de laboratori.

AT THE LABORATORY

1. The teacher recalls the objective of the investigation, the laboratory equipment and materials the students need, and the most important steps. Students can ask about things which are not clear enough for them.

2. The performers fetch all the laboratory equipment the team needs following the instructor’s instructions and put it on their table.

3. The performers fetch all the material they need following the instructor’s instructions and put it on their table.

4. The instructor checks that everything they need is on the table.

5. The instructor starts reading the first instruction of experiment 1 and the performer of experiment 1 starts doing what the instructor says.

6. The instructor starts reading the first instruction of experiment 2 and the performer of experiment 2 starts doing what the instructor says.

7. When they finish, all the members of the team observe the results of the two experiments and compare them.

8. Then they take notes of the results of the two experiments and fill in the grid from section D.

9. The three members of the team clean all the instruments and take everything back

to their place.

7. When they finish, they observe the results the results of the two experiments and compare them.

8. Then they take notes of the results of the two experiments and fill in the grid from section D.

8. BIBLIOGRAFIA

1. Amades, Joan: Històries i Llegendes de Barcelona, volum II, Edicions 62, Barcelona, 1984.

2. Beene, Linda, Goodson, Phyllis, Lauer, Lois, Slesnick, Irwin: Life Science, Scott Foresman & Company, Glenview, Illinois, 1990.

3. Cantera, Resu, de la Iglesia, Rosa, Múgica, Maite, Ortiz de Lanzagorta, Carmen, Pérez Fabo, Ascen, Tejedor, Javier: Curso Práctico de Ciencias Naturales (I. Geología), Akal Editor, Madrid, 1981.

4. Chevenal, Jean-Pierre: “La Toxicidad de los Detergentes”, Mundo Científico, nº 133, volumen 13, páginas 216-223, marzo 1993.

5. Cooney, Timothy, Pasachoff, Jay, Pasachoff, Naomi: Earth Science, Scott Foresman & Company, Glenview, Illinois, 1990.

6. “Quién lava más blanco”, Ciudadanos, páginas 44-49, noviembre 1994. 7. De Bolòs i Capdevila, Oriol, Gosàlbez i Noguera, Joaquim, Nuet i Badia,

Josep, Panareda Clopès, Josep M., Riba i Arderiu, Oriol: Geografia Física dels Països Catalans, Ketres Editora, Barcelona, 1980.

8. Freiman, Chana “Head to Head Testing”, Science World, September 15, 1995.

9. Gott, Richard, Welford, Geoff, Foulds, Ken: The Assessment of Practical Work in Science, Basil Blackwell Ltd., Oxford, 1988.

10. Hunt, Andrew: Chemistry, Nuffield Coordinated Sciences, Nuffield-Chelsea Curriculum Trust, Longman Group UK Limited, United Kingdom, 1988. 11. Mason, C.F. : Biología de la contaminación del agua dulce, Editorial

Alhambra, Madrid, 1984.

12. Monger, Grace: Biology, Nuffield Coordinated Sciences, Nuffield-Chelsea Curriculum Trust, Longman Group UK Limited, United Kingdom, 1988. 13. Parnwell, E.C.: Oxford Picture Dictionary, Oxford University Press, Oxford,

1985.

9. RECURSOS DIDÀCTICS

9.1. TAPESCRIPTS

UNIT 2: DIRTY AND CLEAN

CONSUMERS WANT TO KNOW

2.

“Hello? Clever Consumers? This is Marc Rovira speaking. I’m calling because I have a question and I think maybe you can give me an answer. You see, my mother gets really angry with me because my clothes are always dirty. She says getting my clothes clean is very difficult.

UNIT 4: CLEAN CLOTHES, DIRTY RIVERS?

CONSUMERS WANT TO KNOW

1.

Interviewer: Good afternoon from VSV, the Voice of Sant Vicenç, your local radio station in Sant Vicenç del Munt. Today we have with us the honourable Maria Puig, the mayoress of Sant Vicenç del Munt. We are going to talk to the mayoress about the new industrial laundry they want to build near the lake.

Well, Mayoress Puig, are they going to build that big industrial laundry near our lake?

Mayoress Puig: The town hall hasn't made a decision. We are studying the situation.

Interviewer: Is it true that the waste water from the laundry will go into our lake?

Mayoress: Yes, the waste water will go into the lake. And this waste water will contain phosphates and other chemical substances from the detergents they use in the laundry.

Interviewer: Are these chemical substances bad for the fish in our lake? And what about the water? Will the water in our lake be polluted?

Mayoress: We don't know what the impact of the waste water on our lake will be. We haven't got the answers. We need the advice and help of consumer organizations and scientists. I send a message to all the citizens of Sant Vicenç who are listening today to contribute their ideas and suggestions.

Interviewer: Thank you Mayoress Puig. I am sure that all the citizens in Sant Vicenç will make an effort to find out if the laundry will be beneficial for our town. And now the sports report coming up in one minute...

9.2. PROPOSTES DE CONTROLS I EXÀMENS

En els fulls següents recollim algunes propostes de petits controls per l’avaluació formativa, la finalitat dels quals és comprovar el nivell de seguiment dels materials per part dels alumnes o bé reforçar algun concepte o simplement un lèxic específic. Segons el grau de dificultat que comportin pels alumnes, es poden fer

individualment o en equips.

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 1: STAINS

Name: ... Research team: ... Class Group: ... Date: ...

TEST: Stages of an investigation

1.

.... DO THE EXPERIMENT

.... OBSERVE AND RECORD THE RESULTS

.... IDENTIFY THE PROBLEM

.... DESIGN THE EXPERIMENT

.... DRAW CONCLUSIONS

2.

experiments? Put them in chronological order.

.... Choose appropriate laboratory equipment to control each variable

.... Decide the measurements (how much?how long? what temperature?...)

.... Identify the variables to be controlled

.... Write the instructions of the experiments in detail

.... Think about what to do (general ideas)

3.

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 1: STAINS - Avaluació de Procediments

Name: ... Research team: ... Class Group: ... Date: ...

TEST: How did you control the variables in your experiments?

1. The amount of water:

a) How much water did you use?

b) How did you measure it?

2. The amount of detergent:

a) How much detergent did you use?

b) How did you measure it?

3. The amount of stain:

a) How many drops did you drop in each cloth?

b) How did you count them?

4. Washing time:

a) How long did you keep the two cloths in the water?

b) How did you control the time?

5. Water temperature:

a) How long did you keep the thermometer in the water?

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS APPENDIX 1: LABORATORY SKILLS - Avaluació de procediments

Name: ... Research team: ... Class Group: ... Date: ...

TEST: Laboratory Skills

Read the following sentences. Are they RIGHT or WRONG ? If they are WRONG, correct them.

1. To measure the amount of washing powder, we get some detergent with the spatula and put it directly on the electronic balance.

RIGHT WRONG

2. To measure 200 ml of water we use a beaker and a dropping pippette to be exact.

RIGHT WRONG

3. To measure the water temperature, we put a thermometer in the beaker of water which is on the Bunsen burner. The Bunsen burner is ”on”.

RIGHT WRONG

4. To read the amount of water in a measuring cylinder, you hold the measuring cylinder in your hand at the level of your eyes.

RIGHT WRONG

5. It's OK to leave a test tube on the table if you do it carefully.

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 1: STAINS - Avaluació de procediments

Name: ... Research team: ... Class Group: ... Date: ...

EXAM: Design an investigation

LET’S INVESTIGATE

Hot water cleans stains better than cold water. But this is not true for all types of stains.

Design an investigation to test if blood stains are better eliminated in cold water or hot water.

A/ IDENTIFY THE PROBLEM

I have to investigate "Why ... ... ...?"

B/ DESIGN THE INVESTIGATION

1.

2.

You have to compare the power of the same detergent to clean a blood stain at two different water temperatures.

EXPERIMENT 1 EXPERIMENT 2

WATER TEMPERATURE: ... WATER TEMPERATURE: ...

2.1. Decide which temperatures you are going to use to clean the clothes in the two experiments. Write them in the table above.

2.2. Compare these two experiments and answer the questions below.

a) What is different in the two experiments?

b) What factors will you keep the same in the two experiments?

c) What will you measure at the end?

3.

Fill in this grid.

CONTROLLED VARIABLES

HOW MUCH? HOW LONG? ...

LABORATORY EQUIPMENT FOR MEASURING 1.

2.

3.

4.

5.

5.

CLEVER CONSUMERS INVESTIGATION ...

Objective:

Material:

Laboratory Equipment:

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 2: DIRTY AND CLEAN - Avaluació de procediments

Name: ... Research team: ... Class Group: ... Date: ...

EXAM: Design an investigation

LET’S INVESTIGATE

Water mixed with detergent cleans clothes. But what about water on its own?

Design an investigation to test the cleaning power of water alone. Investigate which of the following substances, sugar, flour or mayonnaise, water alone can dissolve.

A/ IDENTIFY THE PROBLEM

I have to investigate "... ... ...?"

B/ DESIGN THE INVESTIGATION

1.

2.

You have to compare the cleaning power of water alone on three different substances: sugar, flour and mayonnaise. Can water alone clean a stain of sugar, a stain of flour and a stain of mayonaise?

2.1. Draw the experiments in the table.

2.2. Compare these experiments and answer the questions below.

a) What is different in the experiments?

b) What factors will you keep the same in the experiments?

c) What will you measure at the end?

3.

Fill in this grid.

CONTROLLED VARIABLES

HOW MUCH? HOW LONG? WHAT TEMPERATURE?

LABORATORY EQUIPMENT FOR MEASURING 1.

2.

3.

4.

5.

5.

CLEVER CONSUMERS INVESTIGATION ...

Objective:

Material:

Laboratory Equipment:

Avaluació de conceptes

Now you are ready to perform the experiment in the laboratory. But can you predict the results? And can you give reasons for your predictions? Use what you have learnt in unit 2 to explain why these substances, sugar, flour and

mayonnaise, are or aren’t dissolved in water alone.

Use these sentences as a model to write your predictions of the results of the experiments.