Conclusions
275 Les conclusions que puntualitzem en aquest capítol volen ser el reflexe i compilació de tots i cadascun dels temes que hem anat proposant. Creiem que és oportú extreure’n tant de generals, que constatin idees i fets diversos, com de més concretes, referides a les hipòtesis que hem plantejat. També volem dedicar una petita part d’aquest capítol a pensar en el futur, en com serà el demà, escenogràficament parlant, a la televisió.
aTot i que en les dues setmanes mostra analitzades no hem localitzat cap errada tècnica concreta pel que fa a l’escenografia electrònica, a partir dels resultats d’anàlisi de les setmanes mostra es pot concretar que encara no hi ha estructurades unes mesures de seguretat, uns sistemes paral·lels, prou fiables per tal que l’ús de la tecnologia es faci de forma exitosa, sense eventuals problemes tècnics. L’escenografia clàssica, la que té una realització física, es pot alliberar gairebé totalment d’aquest tipus d’errades ja que se sustenta en elements reals que n’asseguren la seva estabilitat amb elements probats i comprobats pel dia a dia. A més, en l’ús de l’escenografia tradicional hi ha unes normes de seguretat bàsiques1 que, si s’acompleixen, asseguren quasi al 100% l’estabilitat de l’escenografia. Per altra banda la matèria prima de l’escenografia electrònica és tan evanescent i intangible, sutentada en una estructura tan efímera (l’espai acotat per la pantalla), que el més mínim problema l’aniquila.
1
Conclusions La tecnologia escenogràfica electrònica actual se sent més segura en la realització de programes enregistrats, que ofereixen uns bons marges de seguretat i possibilitats de rectificació, que en els directes. És aquesta una de les raons per les quals els programes que incorporen escenografia electrònica (a excepció dels espais meteorològics i de “L’informatiu” de Sant Cugat, origen d’aquest conflicte) són fruit de l’enregistrament previ.
Els espais meteorològics entren dins la categoria del directe però cal tenir en compte que són de curta durada (en les setmanes mostra, 6 minuts com a màxim) i estan completament planificats reduint la problemàtica de l’errada a la mínima expressió. A més, el tipus d’imatge que si presenta està plenament assumida pels telespectadors i és entenedora, cosa que anul·la, també, la possibilitat d’errada estètica.
Per la seva banda, els infantils són un gènere que usa l’enregistrament previ. De fet, no es pot entendre d’altre manera en el panorama televisiu actual tenint en compte que estructuren macro-espais de llarga durada a partir de petits incisos entre sèrie i sèrie. Amb l’enregistrament és possible treballar més les qüestions escenogràfiques del programa i coreogràfiques dels diversos presentadors per aconseguir una imatge final que coordini ambdós aspectes.
Conclusions
277 qui crea la imatge com de qui la visiona, acoten uns marges que restringeixen l’escenografia electrònica a usos, encara, molt realistes. Les escenografies electròniques de les setmanes mostra analitzades són, majoritàriament, associatives. En major o menor mesura conserven un referent que les lliga amb la realitat establerta. Les que hem localitzat de contingut no associatiu (per exemple les del “Club Megatrix”) actuen com a farciment i no són capaces de crear una dimensió paral·lela, una realitat diversa sorgida de la imaginació.
Amb tot, mentre la capacitat i les possibilitats imatgístiques de la tecnologia on se sustenta l’escenografia electrònica són, des d’un punt de vista teò ric, infinites, sense cap mena de limitació física, a la pràctica hi ha limitacions tant des d’un punt de vista tècnic, en la creació de les imatges, com des d’una vessant estètica.
aLa tecnologia escenogràfica electrònica només és, actualment, un instrument, un vehicle que aporta la vessant estètica del programa. La pressió de la indústria i la insistència, en certs moments, per a la ràpida incorporació d’innovacions tecnològiques en poden forçar la introducció i l’ús però no s’ha aconseguit establir encara un bon equilibri entre contingut i continent. Així l’escenografia electrònica s’aplica a programes televisius amb continguts tradicionals. D’aquesta manera
qualsevol programa dels que es poden considerar
Conclusions mateixos espais amb una escenografia tradicional. Una bona aplicació de l’escenografia electrònica ha de ser aquella que permeti la màxima realització de les seves possibilitats estètiques i, per tant, necessita d’uns continguts apropiats.
L’escenografia és un dels elements creadors
d’espectacularitat a la televisió. Amb l’escenografia electrònica aquest factor d’espectacularitat pot arribar a nivells desconeguts ja que aquesta variant escenogràfica, en teoria, no té límits. La tècnica fa que despareguin problemes físics com l’alçada dels decorats, la il·luminació, els sostres, així com conflictes amb la distribució i d’accés dels equips.
aMés com a constatació que com a conclusió explicitem que és decebedor fer una visita a les obres de consulta generals (diccionaris i enciclopèdies) i descobrir, redescobrir, que no estan al dia, que no contemplen ni tan sols l’accepció d’escenografia tradicional aplicada a la televisió d’una forma explícita. Tan sols les obres angleses donen al mot set una aplicació televisiva, especificant el plató de televisió com a contenidor d’aquesta escenografia tan particular com essencial en tot el procés televisiu. D’aquí la necessitat de proposar una definició específica.
Conclusions
279 Aquesta tendència, aquest oblit, s’acaba de concretar en el funcionament intern de les cadenes televisives. La forma i el contingut de la televisió ostenten categories diferents. Al contingut se li atorga un nivell d’importància molt superior, té estatus d’element fonamental; hi ha un seguit de responsables dins l’organigrama que vetllen per la seva eficàcia i mantenen una línia d’acord amb els criteris de la cadena a partir de les especificacions, en el cas dels informatius, dels llibres d’estil. Contràriament s’oblida que la forma també transmet contingut i es deixa la seva estructura en mans dels criteris personals del director o del realitzador del programa sense seguir, si més no en el moment de realitzar-se aquest treball, una estratègia comuna i compartida, una línia estètica determinada, una forma escenogràfica estructurada i pensada.
Entenem que, tenint en compte que l’escenografia és en gran mesura component estètic, no s’hi poden fixar uns límits que n’acotin la seva vessant artística. Deixar el seu ús en mans de les bones intencions o els gustos personals, però, no ajuda al seu desenvolupament.
Conclusions element estructurador, un fons d’imatge generat electrònicament és un grafisme electrònic, no una escenografia.
aL’espai bàsic de creació de la televisió és un espai dual: el plató i l’espai pantalla. En el plató hi trobem els elements físics i en l’espai pantalla el conjunt d’ingredients, de tota naturalesa, que es presenten als ulls dels telespectadors. Tot i que l’escenografia electrònica és no-física i, per tant, només visible en l’espai pantalla, concluïm que per qüestions de mobilitat dels personatges i creació de profunditat és fonamental tenir en compte l’estructura arquitectònica on es fonamenta l’escenografia electrònica, és a dir, l’espai i l’arquitectura del plató per a treure’n el màxim profit. Per aconseguir una escenografia electrònica virtual necessitem una estructura física complexe.
Conclusions
281 aL’oferta tecnològica dels sistemes més avançats del mercat és àmplia i variada però, encara, experimental. El fet que encara s’estigui en una fase d’investigació, amb diverses línies obertes i petites variants entre sistemes però cap estàndard fixat, porta a una certa desconfiança inversora per part de les empreses televisives.
aL’escenografia electrònica modifica la feina dels professionals de la televisió, tant dels de davant la càmera com dels de darrera. Les rutines de producció establertes per a treballar amb escenografia tradicional estan sotmeses a canvis constants que s’acullen amb reticències. Tots els sectors implicats han de reciclar-se en la seva manera de treballar cosa que provoca que, d’entrada, sigui més fàcil treballar amb les tècniques habituals i conegudes que amb les més noves.
A partir de les sessions de prova de “L’informatiu” de Sant Cugat podem afirmar que l’escenografia electrònica suposa un augment necessari d’implicació de tots els estaments que intervénen en la producció televisiva. Les sessions de prova i d’assaig es converteixen en habituals fins que hi ha una adaptació home-entorn. D’entrada, doncs, la rendibilitat disminueix amb l’ús de l’escenografia electrònica.
Conclusions aL’evolució de l’escenografia televisiva (a l’estat espanyol, però també arreu) ha passat per un seguit d’etapes assimilables a les que ja havien viscut d’una forma molt més dilatada sobretot el teatre (amb 25 segles d’història) però també el cinema (amb 100 anys d’histò ria). Així la televisió amb un període histò ric de cinquanta anys, segueix i repeteix en el camp escenogràfic fases i fites ja superades o assimilades pels espectacles audiovisuals que l’han precedit però sense assumir-ne les seves experiències d’una forma completa i final.
A la vista de les imatges que ens ha deixat la història de la televisió ens adonem que els professionals encarregats de la vessant artística i més concretament escenogràfica de la televisió necessiten d’un rodatge i d’un aprenentatge propi, quasi independent i al marge dels altres mitjans. Només experimentant i provant és com el professional, en aquest cas del mitjà televisiu, repeteix errades i aconsegueix èxits, busca maneres de fer pròpies fins a trobar un camí més o menys particular.
L’escenografia televisiva ha evolucionat del més simple al més complicat, s’han anat incrementant els límits de dificultat. Acumular experiència en el camp escenogràfic és bàsic per ser capaç d’aconseguir entorns adequats al contingut i a les capacitats possibilistes de qui els ha de portar a terme. Així els inicis de la televisió mostren imatges senzilles, amb decorats simples basats en els fons pla. Mica a mica es van complicant, es passa pel díptic, pel tríptic i per la combinació de tota mena d’estructures sense oblidar mai l’arquitectura més bàsica.
Conclusions
283 la creació a través de l’ordinador s’ha fet un pas qualitatiu. Només falta aconseguir les aplicacions adequades.
aLa teatralitat popular usa un tipus d’escenografia que lliga molt bé amb els programes televisius en directe amb públic a l’estudi. Els uns i els altres són espectacles que necessiten d’aquest contacte. De la mateixa manera que el frec a frec és necessari pel teatre de carrer per molts espais televius també ho és; necessiten de la reacció del públic, de públic en directe.
Hi ha formats televisius (amb públic) que deriven més de l’evolució de la teatralitat popular que del teatre establert en un espai tancat, que no admeten amb facilitat les noves tendències escenogràfiques ja que el públic en directe necessita d’un espectacle complert, també des d’una vessant visual, que l’escenografia electrònica televisiva li nega.
Després d’aquestes conclusions generals que, proposem com a constatacions, volem recordar les hipòtesis que fèiem en iniciar aquest treball i que volíem comprovar i argumentar
La naturalesa macrodiscursiva del mitjà televisiu, per cubrir el seu ampli ventall de funcions, ha hagut d’incorporar al seu discurs estratègies prototípiques d’altres mitjans. En aquest mateix sentit, en l’aspecte escenogràfic, també concluïm que la televisió s’ha basat, i es basa encara majoritàriament, en fórmules més pròpies dels espectacles que l’han precedit, sobretot del teatre i del cinema, que en fórmules pròpies i personals.
Hipòtesi general.- Les noves tecnologies de la imatge, incorporades a la producció televisiva, permeten l’escenografia electrònica que suposa la descoberta i l’inici de l’escenografia televisiva per exel·lència.
Sub-hipòtesi 1.- Hi ha uns gèneres i unes tipologies televisives, les que són més pròpies del mitjà televisiu, que admeten millor l’escenografia electrònica.
Sub-hipòtesi 2.- L’entorn escenogràfic electrònic afecta i modifica d’una forma directa el treball d’actors - presentadors - conductors dels espais televisius que incorporen la nova tipologia escenogràfica.
Conclusions Amb les noves tendències escenogràfiques fetes realitat podem afirmar que la televisió està en disposició de descobrir a partir de l’escenografia electrònica, un camí personal, una escenografia que li és més prò pia, una escenografia televisiva per excelència aplicable a programes, això sí, amb un ampli component televisiu. A partir de l’ús dels mitjans electrònics per a la construcció escenogràfica acotem en dues característiques definitòries del llenguatge escenogràfic electrònic televisiu:
-Tot i la limitació que imposa la mida de la pantalla del televisor, l’escenografia electrònica reclama enquadraments amplis que deixin veure l’entorn escenogràfic. Es deixa en un segon pla d’importància el personatge que gestiona les imatges. Usant tècniques de creació d’imatge electrònica, l’escenografia passa a ser l’element principal.
-Concreció d’una coreografia televisiva que, tot i ser evolució dels mateixos paràmetres que s’usen per a la tradicional, suposa una radicalització en la forma. Des de l’enquadrament més curt -PM- al més llarg –PG- l’objectiu mínim és desenganxar els personatges del plafó de croma i el màxim tenir prou mobilitat per a poder mostrar i gestionar l’entorn. L’escenografia electrònica vehicula amb major coherència els enquadraments amplis.
Conclusions
285 mitjà televisiu només l’adapta al seva manera de fer, a les seves possibilitats i limitacions.
Per tant la televisió que no buscà, en principi, una manera de fer nova, diferent i pròpia, sinó que adaptà les que ja existien, té la possibilitat ara d’independitzar-se des d’un punt de vista d’imatge escenogràfica.
Actualment hi ha dos macro-gèneres on es troba fàcilment l’escenografia electrònica aplicada: els infantils i els informatius. Els programes infantils (encara que no s’hi aplica en totes les cadenes) tenen la possibilitat de desevolupar la vessant més imaginativa, la faceta més creativa des d’un punt de vista estètic mentre que els informatius creen unes escenografies realistes i associatives adequades a la necessària credibilitat informativa que han de mostrar.
Conclusions d’acció cap a altres gèneres televisius i cap a continguts nous que l’usin amb més coherència.
En l’anàlisi més concret dels informatius del temps es conceben els fons escenogràfics com a imatges útils. El presentador se’n serveix per a mostrar situacions concretes, és a dir, són imatges explicatives. A diferència dels imaginatius infantils, les imatges de del temps tenen una alta component informativa.
El format de la presentació també acull amb facilitat escenografies electròniques creades amb tècniques infogràfiques. El fons tradicional de cortines ha quedat del tot relegat per les
cortines electròniques capaces d’incorporar tota mena estils. A més són, com bona part de les escenografies creades infogràficament, econòmiques, ràpides i fàcils d’emmagatzemar.
L’escenografia electrònica televisiva força la mobilitat dels personatges que interactuen en aquests entorns. La coreografia ha de ser més evident i els moviments més explícits. Els presentadors estan a disposició de l’escenografia que es coverteix en l’element fonamental de la nò mina. És per això que han d’adaptar la seva manera d’actuar cosa que els complica la interpretació davant càmera.
La recepció de les imatges a la televisió és ja, d’entrada, en dues dimensions. La petita pantalla aixafa volums i desapareix la profunditat. L’escenografia electrò nica que s’incrusta en estructures planes, provoca encara més aquest efecte tot i la búsqueda de creació de volum i perspectiva en el moment de
2
Conclusions
287 construcció de les imatges infogràfiques. És per això que els moviments del presentador es fan del tot necessaris i estan plenament justificats.
D’altra banda les escenografies electròniques més complexes, que hem anomenat virtuals, demanen un esforç de moviment suplementari. Els assajos es fan imprescindibles per aconseguir que les evolucions aconsegueixin donar a l’escenografia la tan necessaria tercera dimensió.
La “interpretació” en un entorn escenogràfic electrò nic és més difícultosa ja que, la complexitat tècnica condiciona el presentador / conductor / intèrpret a adaptar-se a l’escenografia, a una escenografia que per a ell és inexistent i que només es pot veure com a real en l’espai pantalla final.
Així, tot i que un dels arguments positius de l’escenografia electrònica és la reducció de costos, és innegable que s’augmenta la feina de pre-producció i preparació sobretot en assajos dels personatges que hi actuen. Aquest cost addicional, tant temporal com econòmic (o ambdós alhora) s’entreveu com una de les causes en la dificultat d’implantació de l’escenografia electrònica.
Conclusions reclama grans enquadraments on poder-se mostrar, per exhibir-se. De fet aquesta necessitat ja era ben present en les grans escenografies d’origen tradicional de programes que reclamaven espectacularitat visual (per exemple els programes de varietats), però amb la incorporació de les noves possibilitats de la imatge aquesta servitud s’extén cap a altres programes televisius on la vertadera estrella era, fins ara, el presentador.
En aquest sentit, la planificació que reclama l’escenografia electrònica va contra la configuració d’un star-system. L’escenografia electrònica (de fet qui la crea i qui la integra en els diversos programes) exigeix plans oberts que permetin veure l’arquitectura creada. Contràriament, l’star-system, element fonamental de la televisió en molts períodes i ocassions, necessita del Primer Pla que en magnifica la presència icònica dels intèrprets. Aquest nivell de proximitat possibilita a l’espectador el reconeixament i la familiaritat amb els actors-presentadors que deriva en el culte col·lectiu. L’escenografia electrònica entra, doncs, en conflicte amb la personalització dels programes de televisió.
Conclusions
289 simplifica l’element de mobilitat dels personatges que actuen, de nou, dins dels estàndards establerts.
La imatge ha assolit un paper clau en la societat actual fins a convertir-se en una indústria que abarca molts i variats camps. En el que fa referència a la televisió, la indústria informàtica, base de bona part de l’escenografia electrònica, està en una fase inicial on es proven sistemes diversos i es presenten diverses possibilitats. Tot i que durant l’etapa inicial d’implantació d’aquests sistemes escenogràfics s’observà amb fàcilitat un ús i aplicació força impulsius de la tecnologia, les dades sorgides de les dues setmanes mostra marquen una tendència d’aplicació molt moderada. Això es pot deure a la interrelació de diverses causes:
-No s’han aconseguit encara uns estàndards que permetin a les empreses televisives implantar un sistema amb la seguretat que en un futur proper es pugui aprofitar l’equipament.
Conclusions -Tot i la força de la indústria, considerem que actualment les empreses comunicatives no tenen interlocutors vàlids que els permetin i facilitin l’entrada de les noves tecnologies de la imatge. Dins l’organigrama no hi ha ningú prou poderós capaç de decidir i instaurar uns criteris d’ús en aquest o en un altre sentit. Les cadenes televisives treballen i actuen seguint unes rutines i unes maneres de fer que sense una determinació i un compromís específic. Així s’impedeix la incorporació d’una tecnologia que, com a percepció, complica la vida a tots els sectors implicats. És una lluita entre la quotidianeïtat i la novetat que sense uns criteris valents, d’aposta de futur, es queden en l’anar fent del dia a dia.
-La indústria de creació de fons escenogràfics amb tècniques electròniques troba un mercat més receptiu en petites televisions locals i productores. Aquestes empreses tenen una estructura, tot i que sense objectius primaris referits a la vessant estètica, que els permet optimitzar la nova tecnologia3.
Podríem concluir que la nova indústria de la imatge escenogràfica en vol intensificar la seva implantació però es troba amb una barrera múltiple de la qual n’apuntem i resumim que:
.la tecnologia no està prou desenvolupada i encara té mancances i limitacions (la multiplicitat de presentadors és molt difícil, la presència del públic en directe, molt habitual actualment, impedeix l’espectacularitat en el mateix plató,...).
.les grans empreses mantenen el funcionament intern amb les rutines de producció ja conegudes i provades i, a més, no tenen un interlocutor vàlid capaç de mirar amb bons ulls els nous sistemes.
3
Conclusions
291
.en un procés de producció on tot està pensat per a l’escenografia tradicional no és fàcil d’incorporar-hi una tecnologia que no aporti avantatges directes pels professionals que la creen o que l’usen.
En posar punt i final a aquest treball ens sembla fonamental introduir un conjunt d’idees que són, al nostre entendre, la tendència a seguir per l’escenografia electrò nica televisva en el futur proper.
Tot i que les dades sorgides i la conclusió de les hipòtesis desvetllen una inclinació negativa pel que fa a la implantació de l’escenografia electrònica a la televisió de l’estat espanyol, creiem que hi ha alguns elements que permeten preveure’n una aplicació més optimista i generalitzada en un futur no massa llunyà. Amb aquesta intenció ens disposem a fer una prospectiva concretada en els següents punts:
gL’assentament i, fins a cert punt, estandardització, de la tecnologia que possibilita els fons escenogràfics electrònics ha de comportar a curt-mitjà termini una major confiança per part de les empreses televisives per a fer inversions en aquest camp.
gLa incorporació de l’escenografia electrònica dependrà, també, del
nivell de compromís que adoptin les empreses televisives. Tot i que en el panorama actual cap de les televisions analitzades demostra aquest interés, el creïem possible i necessari per a poder fer un pas endavant en les estructures de presentació estèticament televisives.
gL’alternança i la novetat estètica que es produeix en les
Conclusions tradicionals com novedosos tenen amb l’escenografia electrò nica una possibilitat atractiva amb gran capacitat espectacular. Amb uns elements tecnològics avançats, que no suposin una dificultat afegida per al conjunt d’estaments que intervenen en la confecció d’un espai televisiu, l’escenografia electrònica pot passar de ser d’un element esporàdic a un d’alternança i, fins i tot, un entorn imprescindible per la seva gran capacitat espectacular i els seus avantatges econòmics.
gL’escenografia electrònica té una doble vessant genèrica: pot ser
TESI DOCTORAL
VOLUM II
Es ce no g rafia e le ctrò nica a la te le vis ió
de l’e s tat e s panyo l.
Inicis , e vo lució i te ndè ncie s .
Dire cto ra
Ro s a Franque t i Calve t
Auto ra
Do lo rs Be rnadas i Suñé
Bibliografia
293
AGUI LERA, Mig u e l d e
1 9 8 5 El Te le d ia rio: u n p roce s o in form a t ivo. Mit re . Ba rce lon a .
AGUI LERA, GARCI A i OLI VER
1 9 9 7 Lle n g u a t g e t e le vis iu . Dos s ie r a s s ig n a t u ra “Te oria i t è cn ica d e l Lle n g u a t g e Te le vis iu ”. Be lla t e rra .
ARTHUR AN DERS EN - UN I VERS I DAD DE N AVARRA
2 0 0 0 El fu t u ro d e la t e le vis ión e n Es p a ñ a . An á lis is p ros p e ct ivo ( 2 0 0 0 2 0 0 5 ) Fa cu lt a d d e Com u n ica ción . Art h u r An d e rs e n -Un ive rs id a d d e Na va rra . Pa m p lon a .
BAGGALEY, Jo n P & DUCK, S t e v e W
1 9 7 9 An á lis is d e l m e n s a je t e le vis ivo. Gu s t a vo Gili. Ba rce lon a .
BAGET i HERMS , Jo s e p Ma .
1 9 6 5 Te le vis ión , u n a rt e n u e vo. Ed icion e s Ria lp , s a . Ma d rid .
1 9 7 5 1 8 a ñ os d e TVE. Diá fora s a . Ba rce lon a .
1 9 9 2 “1 9 9 2 , l’a n y d e l ca n a l olím p ic” a Ca t a lu n ya d ia a d ia . Ed . 6 2 . Ba rce lon a .
1 9 9 3 His t oria d e la t e le vis ión e n Es p a ñ a 1 9 5 6 - 1 9 7 5 . Fe e d - Ba ck e d icion e s , Ba rce lon a .
Bibliografia
1 9 9 4 His t òria d e la t e le vis ió a Ca t a lu n ya . Ce n t re d ’In ve s t ig a ció d e la Com u n ica ció. Ge n e ra lit a t d e Ca t a lu n ya . Col.
In form e s - 9 . Ba rce lon a .
1 9 9 4 “TV3 , líd e r d ’a u d iè n cia ” a His t òria g rà fica d e Ca t a lu n ya . Día a d ía . Ed . 6 2 . Ba rce lon a .
1 9 9 9 “Vu it d è ca d e s d e t e le vis ió” a Món TV. La cu lt u ra d e la t e le vis ió. Ce n t re d e Cu lt u ra Con t e m p orà n ia d e Ba rce lon a . In s t it u t d ’Ed icion s . Dip u t a ció d e Ba rce lon a . Ba rce lon a .
BARROS O, Ja im e
1 9 9 6 Re a liza ción d e los g é n e ros t e le vis ivos . Com u n ica ción Au d iovis u a l. Ed . S ín t e s is . Ma d rid .
BETTETI N I , Gia n fra n c o 1 9 8 4
1 9 9 5 La s n u e va s t e cn olog ia s d e la com u n ica ción . Ed . Pa id ós . Ba rce lon a .
BURDEA & COI FET
1 9 9 6 Te cn olog ía s d e la re a lid a d virt u a l, Pa id ós Hip e rm e d ia 3 . Ba rce lon a .
BUXTON , Bill
1 9 9 9 Con fe rè n cia d e le s Jorn a d e s “La co lo n it z a ció d e l
cib e re s p a i”. In s t it u t d ’Es t u d is Ca t a la n s . Ba rce lon a .
CAN AL +
Bibliografia
295
CAS ARES , Ju lio
1 9 5 9 Diccion a rio id e ológ ico d e la le n g u a e s p a ñ ola . Gu s t a vo Gili.
CAS S ETTI , Fra n c e s c o i DI CHI O, Fe d e ric o
1 9 9 9 An á lis is d e la t e le vis ión . In s t ru m e n t os , m é t od os y p rá ct ica s d e in ve s t ig a ción . In s t ru m e n t os Pa id ós . Ba rce lon a .
CAS TI LLO, JM
1 9 9 7 Ele m e n t os d e l le n g u a je a u d iovis u a l e n t e le vis ión . UD/ 2 5 8 . IORTV. Ma d rid .
CATALÀ DOMÉN ECH, Jo s e p Ma .
1 9 9 6 La e s ce n a m e t a fórica ( La s t ra n s form a cion e s d e la im a g e n e n la e ra d e la vis ión t e cn ológ ica ) . Te s i Doct ora l. De p . d e Com u n ica ció Au d iovis u a l i p u b licit a t . UAB. Be lla t e rra .
CI N EVI DEO 2 0
1 9 9 4 “El s is t e m a d e com p os ición d e im á g e n e s ” n ú m . 1 1 2 . p . 1 5 -1 9
“Es ce n a rios virt u a le s ” n ú m . 1 1 2 . p . 3 4 - 3 6
“VIRTUAL S TUDIO, S is t e m a d e d e cora d os Virt u a le s ” n ú m . 1 1 2 p . 4 5 - 4 6
1 9 9 5 “S orp re s a e s p a ñ ola e n S ig g ra p h ” n ú m . 1 2 0 . p . 3 - 2 0 1 9 9 6 “BBC a d q u ie re u n e s t u d io virt u a l ELS ET d e Accom ” n ú m .
1 2 7 . p . 5 0
“Es ce n a rios virt u a le s ” n ú m 1 2 8 . p . 1 4 - 1 5
“Eu rovis ión u t iliza rá e l s e t virt u a l Va p ou r” n ú m 1 2 8 . p . 5 1 “Nu e va t e cn olog ia = Nu e vo le n g u a je ” n ú m . 1 3 1 . p . 3 Pa n orà m ica d ’e m p re s e s . n ú m 1 3 1 . p . 4 4 - 5 0
Bibliografia
1 9 9 7 “An t e n a 3 TV, la a p u e s t a p or e l virt u a l” n ú m . 1 3 5 . p . 1 6 - 1 7 “Nu e vo s is t e m a e s p a ñ ol d e s e t virt u a l”. n ú m 1 3 5 . p . 7 8 “La s n u e va t e cn olog ia s e n los in form a t ivos d e TV3 y TVE Ca t a lu ñ a ” n ú m . 1 3 5 . p . 8 - 1 1
“Es ce n a rios virt u a le s ”. n ú m . 1 3 9 . p . 2 3 - 2 4
“Nu e va s t é cn ica s d e ilu m in a ción t e le vis iva ”. n ú m . 1 3 9 . p . 6 2 - 6 4
“Es ce n a rios virt u a le s : u n a re a lid a d ”. n ú m . 1 4 2 . p . 1 6 - 1 7 “Es Ba rru g e t s : d e la e xce le n cia t é cn ica a la cre a ción a rt ís t ica ”. n ú m . 1 4 2 . p . 1 8 - 2 4
Pa n orà m ica d ’e m p re s e s . n ú m . 1 4 2 . p . 2 5 - 3 1 “Prom ovis a : p roye ct os d e l 9 7 ”. n ú m . 1 4 3 . p . 4 0
1 9 9 8 “La in d ú s t ria t e cn ológ ica e n Es p a ñ a ”. n ú m . 1 4 7 . p . 3 4 -3 6 / 4 6 - 5 1 / 5 5 - 5 6
“Pra g m a t is m o e n e s ce n og ra fia virt u a l”. n ú m . 1 5 3 . p . 2 0 - 2 2 1 9 9 9 “Es ce n a rios virt u a le s ”. n ú m . 1 6 2 . p . 3 2
“Los e s t u d ios virt u a le s s e p on e n a l d ía ”. n ú m . 1 6 4 . p . 8 8 - 9 6 2 0 0 0 “En d ire ct o d e s d e Na t u ra l S t u d io”. n ú m . 1 7 7 . p . 7 8 - 7 9
COLLI N S
1 9 9 1 Collin s En g lis h Dict ion a ri. Ha rp e r Collin s Pu b lis h e rs
CON TRERAS , J. M i d e l P I N O, , J. ( d ir. )
1 9 9 5 El lib ro d e la t e le . An u a rio d e la t e le vis ión e n Es p a ñ a . GECA. Te m a s d e h oy. Ma d rid .
COROMI N AS , Ma ria i LLI N ÉS Mo n t s e rra t
Bibliografia
297
COS TA, An t o n io
1 9 8 8 S a b e r ve r e l cin e . In s t ru m e n t os Pa id ós . Ed icion e s Pa id ós . Ba rce lon a .
CHI ON , Mic h e l
1 9 9 2 El cin e y s u s oficios . Cá t e d ra . S ig n o e In ¡m a g e n . Ma d rid
CHOUCHAN , Do m in iq u e
“De cora d os virt u a le s p a ra la t e le vis ión ” a Mu n d o Cie n t ífico. Nú m 1 5 7 , vol. 1 5 . p à g s . 4 8 2 - 4 8 3 .
DÍ AZ, Lo re n z o
1 9 9 4 La t e le vis ión e n Es p a ñ a 1 9 4 9 - 1 9 9 5 . Alia n za e d it oria l. Ma d rid .
1 9 9 9 In form e s ob re la t e le vis ión e n Es p a ñ a . 1 9 8 9 - 1 9 9 8 . La d é ca d a a b om in a b le . Ed icion s B. Ba rce lon a .
DI CCI ON ARI O d e CI EN CI AS y TECN I CAS d e la COMUN I CACI ÓN
1 9 9 1 Diccion a rio d e Cie n cia s y Té cn ica s d e la Com u n ica ción . Ed . Pa u lin a s . Ma d rid .
DI CCI ON ARI O DE LA LEN GUA ES P AÑ OLA
1 9 9 2 Diccion a rio d e la le n g u a e s p a ñ ola . Re a l Aca d e m ia Es p a ñ ola . Ma d rid .
DI CCI ON ARI DE LA LLEN GUA CATALAN A
Bibliografia
DI CTI ON AI RE DE LA LAN GUE FRAN ÇAI S E
1 9 8 7 Dict ion a ire d e la La n g u e Fra n ça is e . Le xis . Lib ra ire La rou s s e .
DÍ EZ BORQUE, Jo s é Ma ría
1 9 7 5 a S e m iolog ia d e l t e a t ro. Ed it oria l Pla n e t a . Ba rce lon a .
DI OS DADO, An a
1 9 8 1 El t e a t ro p or d e n d ro. Col. Te m a s Cla ve . Au la Ab ie rt a S a lva t . S a lva t Ed it ore s . Ba rce lon a .
DON DI S , Do n is A.
1 9 9 2 La s in t a xis d e la im a g e n . In t rod u cción a l a lfa b e t o vis u a l. Gu s t a vo Gili. Ba rce lon a
DOY, An t o n i
2 0 0 0 En t re vis t a a m b l’a u t ora . TV3 , S a n t Joa n De s p í, 2 4 - 0 7
ECO, Um b e rt o
1 9 9 8 Com o s e h a ce u n a t e s is . 2 2 e d ició. Ed . Ge d is a . Ba rce lon a .
EUROMON I TOR
1 9 9 2 Es t ru ct u ra s y t e n d e n cia s d e la p rog ra m a ción t e le vis iva e n Eu rop a . De p . Com u n ica ció Au d iovis u a l i Pu b licit a t . UAB. Be lla t e rra .
FAUS , An g e l
Bibliografia
299
FÀBREGAS , Xa v ie r
1 9 7 3 In t rod u cció a l lle n g u a t g e t e a t ra l. De la t ra g è d ia a l
h a p p e n in g . Llib re s a l’a b a s t , 1 0 7 . Ed icion s . 6 2 . Ba rce lon a .
1 9 7 9 Icon olog ia d e l’e s p e ct a cle . Ed icion s 6 2 , Ba rce lon a .
F & C MULTI MÈDI A
1 9 9 0 “Ult im a t t e s ys t e m , e l crom a - ke y d e ca lid a d ”. Nú m . 9 , p à g . 2 4
1 9 9 4 “VERCTOR- 3 : S oft wa re e n d ire ct o”. n ú m . 2 5 , p . 4 2 - 4 6 “ULTIMATTE p re s e n t a Virt u a l S t u d io”. n ú m . 2 8 , p . 3 0 - 3 1 1 9 9 5 “Es t u d io d e p rod u cción virt u a l d e t e le vis ión ”. n ú m . 3 0 , p .
6 4 - 6 6
“Os t ra De lt a d is e ñ a la n u e va im a g e n d e An t e n a 3 TV”, n ú m , 3 1 . p . 1 2
“Es t u d io Virt u a l ELS ET. Àccom ”, n ú m . 3 1 . p . 2 6
“S t u d ioPro TM y S t ra t a TM Me d ia Forg e . S t ra t a ”, n ú m . 3 1 . p . 2 6
“Ult im a t t e - 8 y Me m ory He a d . ULTIMATTE Corp ora t ion ”, n ú m . 3 1 . p . 3 6 .
“Es t u d io Virt u a l GIGTIME. ELECTROGIG”, n ú m . 3 1 . p . 3 4 “Es t u d io Virt u a l con On yx Re a lit y En g in e . S ilicon Gra p h ics In c. ”, n ú m . 3 1 . p . 3 8 .
1 9 9 5 “Es t u d ios virt u a le s ”. Nú m . 3 3 . p . 2 8 - 3 1
1 9 9 6 “Tu rn e r com p ra d os ELS ET d e Àccom ”. n ú m . 3 4 . p . 6 . “Ca m b ie s u e s t u d io re a l a virt u a l”. Nú m . 3 7 . p . 3 4 - 3 5 1 9 9 7 “Pla t ó virt u a l e n RTV Elch e ”, n ú m . 4 0 . p . 6 - 7
“Ma yor g a m a d e e s t u d ios ELS ET”, n ú m . 4 0 . p . 6 6 1 9 9 8 “La BBC a d q u ie re u n s e t virt u a l”, n ú m . 4 6 . p . 2 4
Bibliografia
“La p rod u cción virt u a l d e t e le vis ión s e h a ce re a lid a d ”, n ú m . 5 0 , p . 5 0 - 5 1
GARCÍ A JI MÉN EZ, Je s ú s
1 9 6 5 Te oría d e los con t e n id os d e la t e le vis ión . Pu b . De l MIT. S e rvicio d e form a ción TVE- 4 . Ma d rid .
GRAN EN CI CLOP EDI A LAROUS S E 1 9 8 8 Ed . Pla n e t a , Ba rce lon a .
GI FREU, JOS EP
1 9 9 9 “Qu a d re s s ob re l’ob je ct e t e le vis iu ” a Món TV. La cu lt u ra d e la t e le vis ió. Ce n t re d e Cu lt u ra Con t e m p orà n ia d e
Ba rce lon a . In s t it u t d ’Ed icion s . Dip u t a ció d e Ba rce lon a . Ba rce lon a .
GÓMEZ, Xa v ie r
2 0 0 0 En t re vis t a a m b l’a u t ora . TVE- S a n t Cu g a t . 2 4 - 0 7 - 2 0 0 0 .
GON ZALEZ REQUEN A, Je s ú s
1 9 8 8 El d is cu rs o t e le vis ivo: e s p e ct á cu lo d e la p os m od e rn id a d . Cá t e d ra . S ig n o e im a g e n . Ma d rid .
1 9 8 9 El e s p e ct á cu lo in form a t ivo o la a m e n a za d e lo re a l. Ed . Aka l. Ma d rid .
GRAN EN CI CLOP EDI A LAROUS S E
1 9 8 8 Gra n En ciclop e d ia La rou s s e . volu m 8 . Ed . Pla n e t a . Ba rce lon a
GUBERN , Ro m à
Bibliografia
301
1 9 8 3 La im a g e n y la cu lt u ra d e m a s a s . Ed . Bru g u e ra . Lib ro Bla n co. Ba rce lon a .
1 9 9 2 “Es t è t iq u e s t e le vis ive s d e ls a n ys 9 0 ” a Mú s ica , víd e o, t e le vis ió. 1 0 a n ys d e víd e o- m ú s ica i ca n vis e n la t e le vis ió. In s t it u t d ’Es t u d is n ord - a m e rica n s . Ba rce lon a .
1 9 9 4 La m ira d a op u le n t a . Exp lora ción d e la icon og ra fia con t e m p orá n e a . 3 ª . Ed ició. Gu s t a vo Gili. Ma s s Me d ia . Ba rce lon a .
1 9 9 6 De l b is on t e a la re a lid a d virt u a l. La e s ce n a y e l la b e rin t o. Ed . An a g ra m a . Ba rce lon a .
1 9 9 7 Me d ios icón icos d e m a s a s . His t oria 1 6 . Ma d rid .
1 9 9 9 “Es p e ct á cu lo e le ct rón ico” a His t oria d e los e s p e ct á cu los e n Es p a ñ a . Ed it oria l Ca s t a lia . Ma d rid .
2 0 0 0 El e ros e le ct rón ico. Ta u ru s . Pe n s a m ie n t o. S a n t illa n a d e Ed icion e s , s a . Ma d rid .
GUARI N OS , Virg in ia
1 9 9 2 Te a t ro y t e le vis ión . Ce n t ro An d a lu z d e l t e a t ro- Ed s . Alfa r. S e villa .
GUTI ERREZ ES P ADA, L.
Bibliografia
HARTLEY, Jo h n
2 0 0 0 Us os d e la t e le vis ión . Pa id ós Com u n ica ción 1 2 0 . Ba rce lon a .
KN AP P , Ma rk L.
1 9 8 5 La com u n ica ció n o ve rb a l. El cu e rp o y e l e n t orn o. Pa id ós . Ba rce lon a .
JON ES , P .
1 9 7 7 La t é cn ica d e l cá m a ra d e t e le vis ión . IORTV. Ma d rid
JÚS TEL, P a c o i GOMEZ, S a n t i
2 0 0 0 En t re vis t a a m b l’a u t ora , TVE- S a n t Cu g a t , ju liol d e l 2 0 0 0 .
KULECHOV, L.
1 9 6 4 Tra t a d o d e la re a liza ción cin e m a t og rà fica . Ed icion e s ICAIC. La Ha b a n a .
LÁZARO, P a t ríc ia
1 9 9 2 L’e s p e ct a cu la rit za ció d e la in form a ció com a fa ct or d e
cre d ib ilit a t . Te n d è n cie s e s ce n og rà fiq u e s . Tre b a ll d e re ce rca . De p . d e Com u n ica ció Au d iovis u a l i Pu b licit a t . UAB.
Be lla t e rra .
1 9 9 4 Cre d ib ilit a t i re cu rs os vis u a ls a la in form a ció t e le vis iva d ià ria . Te s i d oct ora l. De p . d e Com u n ica ció Au d iovis u a l i Pu b licit a t . UAB. Be lla t e rra .
MARTI N , Ma rc e l
Bibliografia
303
MI LLERS ON , Ge ra ld
1 9 8 5 Té cn ica s d e re a liza ción y p rod u cción e n t e le vis ión . IORTV. Foca l p re s s . Ma d rid .
1 9 8 7 Es ce n og ra fía b á s ica . IORTV- Foca l Pre s s . Ma d rid .
1 9 8 9 Dis e ñ o e s ce n og rá fico p a ra t e le vis ión . IORTV- Foca l Pre s s . Ma d rid .
MOEGLI N , P ie rre
1 9 8 6 “Un e s cé n og ra p h ie e n q u ê t e d e m od e rn it é : d e n ou ve a u x t ra it e m e n t s d e l’im a g e a u jou rn a l t é lé vis é ”, a El JT. Mis e e n s cè n e d e l’a ct u a lit á à la t é lé vis ion . INA- La Docu m e n t a t ion Fra n ça is e . Pa rís . Pà g s . 1 4 3 - 1 7 7 .
MOLES , Ab ra h a m
1 9 7 5 Te oría d e la in form a ción y la p e rce p ción e s t é t ica . Ed icion e s Jú ca r. S in d é re s is . Ma d rid - Gijón .
MOLI N A, To m à s
1 9 9 8 En t re vis t a a m b l’a u t ora , TV3 , m a ig d e 1 9 9 8 . S a n t Joa n De s p í.
MOLI N ER,
1 9 9 4 Diccion a rio d e l u s o d e l e s p a ñ ol. Ed . Gre d os . Ma d rid
MUN S Ó, Jo a n e t a l.
Bibliografia
N I EVAS , Jo s é Lu ís
1 9 8 7 La t e le vis ió p e r d in t re . Pu b lica cion s d e l’In s t it u t Mu n icip a l d ’Ed u ca ció d e l’Aju n t a m e n t d e Ba rce lon a : TVE Ca t a lu n ya . Col. S è rie s d id à ct iq u e s ; 1 9 .
P ALACI O, Ma n u e l
2 0 0 1 His t oria d e la t e le vis ión e n Es p a ñ a . Ed it oria l Ge d is a . Ba rce lon a .
P AN CORBO, Lu is
1 9 8 3 Los s ig n os d e la e s fin g e . IORTV. Ma d rid .
P ARDO, Fe rn a n d o y J. Ra m ó n
1 9 8 2 Es t o e s t e le vis ión . Au la Ab ie rt a . Te m a s Cla ve . S a lva t Ed . Ba rce lon a .
P AREJA, Em ilio
1 9 9 8 Es ce n og ra fía virt u a l. UD/ 1 5 7 . IORTV. Ma d rid
P AVI S , P a t ric e
1 9 8 4 Diccion a rio d e l t e a t ro. Dra m a t ú rg ia , e s t é t ica , s e m iolog ia . Pa id ós . Ba rce lon a .
P EAS E, Alla n
1 9 9 8 El lle n g u a t g e d e l cos . Pa id ós . Ed icion s 6 2 . Ba rce lon a .
P EREZ JI MEN EZ, JC.
Bibliografia
305
1 9 9 6 Im a g o Mu n d i. La cu lt u ra a u d iovis u a l. Fu n d e s co.
P ERI COT, Jo rd i
1 9 8 7 S e rvirs e d e la im a g e n , u n a n á lis is p ra g m á t ico d e la im a g e n . Arie l Com u n ica ción , Ba rce lon a .
PERI ÓDI CO, EL
1 9 9 4 “A- 3 TV d a rá e l t ie m p o con re a lid a d virt u a l”. 1 2 d e n ove m b re .
1 9 9 5 “Pre m io a A- 3 TV p or s u in form a ción m e t e orológ ica ”. 1 9 d e m a rç, p . 4 8
“La ADR a le m a n a e s t re n a n ot icia rio con re la id a d virt u a l”. 8 d e ju n y, p . 6 4
1 9 9 6 “A- 3 TV e s t re n ó e n e l Ba rça - Nu m a n cia p u b licid a d virt u a l”. 1 6 d e fe b re r, p . 5 1
“La t e le q u e n o e xis t e ”. 1 2 d e m a rç, p . 5 7
An t e n a 3 TV e s t re n a h oy la n u e va im a g e n d e s u s in form a t ivos ”. 9 d e s e t e m b re . P. 2 8
1 9 9 7 “TVE. Ca t a lu n ya m od e rn iza s u s n ot icia rios con t e cn olog ia virt u a l”. 3 0 d e g e n e r, p . 6 5
“Te le s d e 4 9 p a is e s a n a liza n s u s p rog ra m a s d e l t ie m p o e n Fra n cia ”. 2 5 d e fe b re r. p . 7 2
“’Am or a p rim e ra vis t a ’ vu e lve con re a lid a d virt u a l”. 4 d e m a ig , p . 5 6
1 9 9 8 “TVE- Ca t a lu n ya p re p a ra s u “Mis s a ” e n re a lid a d virt u a l”. 2 6 d e g e n e r, p . 2 8
P OUS i MAS , Ma . Te re s a
Bibliografia
P RADO, Em ili
1 9 9 2 “Te n d e n cia s in t e rn a cion a le s d e p rog ra m a ción t e le vis iva ”, a Te los , n ú m . 3 1 , p à g s . 6 6 - 7 1 .
P RADO, E.; Hu e rt a s , A.; P e ro n a , J.J.
1 9 9 2 “Es p a ñ a : n u e vos m od e los d e p rog ra m a ción ”, a Te los , n ú m . 3 1 . p à g s . 7 2 - 8 4
P UYAL, Jo a q u im Ma .
1 9 9 3 “La im a t g e i l’a ct it u d d a va n t la cà m e ra ”. En re g is t ra m e n t s on or. Lliçó m a g is t ra l. Fa c. d e Ciè n cie s d e la In form a ció. UAB.
RODRÍ GUEZ, Án g e l
1 9 9 8 La d im e n s ión s on ora d e l le n g u a je a u d iovis u a l. Ed icion e s Pa id ós Ib é rica , s a . Ba rce lon a .
S ADOUL, Ge o rg e s
1 9 8 3 His t oria d e l cin e m u n d ia l. 7 ª . Ed . S ig lo XXI e d it ore s .
S ALVAT, Ric a rd
1 9 8 3 El t e a t ro com o t e xt o, com o e s p e ct á cu lo. Mon t e s in os Ed . Ba rce lon a .
S AN GRÀ, Ra m o n
1 9 9 6 En t re vis t a a m b l’a u t ora . 3 d ’oct u b re . In s t a l· la cion s d e TV3 .
S TAN I S LAVS KI , Co n s t a n t in
Bibliografia
307
S ERRAN O, S e b a s t ià
1 9 8 3 La s e m iót ica , u n a in t rod u cción a la t e oría d e los s ig n os . Bib liot e ca d e d ivu lg a ción t é cn ica / 1 0 . Mon t e s in os . Ba rce lon a .
S OLARI N O, Ca rlo
1 9 9 3 Cóm o h a ce r t e le vis ión . Cá t e d ra . S ig n o e im a g e n . Ma d rid .
S OLER, Llo re n ç
1 9 8 8 La t e le vis ión . Un a m e t od olog ia p a ra s u a p re n d iza je . Gu s t a vo Gili. Ba rce lon a .
TECN O 2 0 0 0
1 9 9 9 “L’a rt d ’a p a re n t a r”, n ú m . 9 2 . 2 a . è p oca . Fu n d a ció Ca t a la n a p e r a la Re ce rca .
TP TELEP ROGRAMA
1 9 9 1 2 5 a n ive rs a rio, 1 9 6 6 - 1 9 9 1 . La h is t oria d e la t e le vis ión
TVE- Ma d rid
“Prim e ra s e m is ion e s d e TVE”. TVE s a . Ma d rid
“Los ve in t icin co p rim e ros a ñ os d e Te le vis ión ”. TVE s a . Ma d rid
“Ad e u Mira m a r. Bon d ia S a n t Cu g a t ”. TVE s a . Ma d rid
“2 5 a n ys d e t e le vis ió e n ca t a là . 1 9 6 4 - 1 9 8 9 ” TVE s a . Ma d rid
TVE- S a n t Cu g a t
1 9 9 7 “L’in form a t iu m ig d ia ” ( 5 - 5 - 9 7 )
TV3
Bibliografia
1 9 9 7 Mon t s e Ma rt ín e z a “El t e m p s com a p rot a g on is t a ”. Prog ra m a d e TV3 “On off”, 9 d e m a ig .
1 9 9 8 “Es p e cia l TV3 1 5 a n ys ” Prog ra m a a n ive rs a ri ( 1 1 - 0 9 ) . TV3 . “Poca b rom a ” 2 8 - 8 - 9 8 i 4 - 9 - 9 8 . TV3 .
VÁZQUEZ MON TALBÁN ,
1 9 7 3 El lib ro g ris d e la t e le vis ión e s p a ñ ola . Col. In form e s ( Ed icion e s 9 9 ) . Ma d rid .
VI LLAFAÑ E, Ju s t o
1 9 9 8 In t rod u cción a la t e oría d e la im a g e n . Ed s . Pirá m id e . Ma d rid .
VI LA- S AN - JUAN , Ju a n Fe lip e
1 9 8 1 La “t ra s t ie n d a ” d e TVE. Pla za & Ja n é s . Es p lu g u e s d e Llob .
VI LCHES , Lo re n z o
1 9 8 8 La le ct u ra d e la im a g e n . Pre n s a , cin e , t e le vis ión . 3 ª . Ed . Pa id ós Com u n ica ción . Ba rce lon a .
1 9 8 9 Ma n ip u la ción d e la in form a ción t e le vis iva . Pa id ós Com u n ica ción . Ba rce lon a .
W I MMER, Ro g e r D. &DOMI N I CK, Jo s e p h R.
1 9 9 6 La in ve s t ig a ción cie n t ífica d e los m e d ios d e com u n ica ción . Un a in t rod u cción a s u s m é t od os . Bos ch Com u n ica ción . Ba rce lon a .
YA
L’oferta del mercat
re cu ll, q u e n o p re t é n s e r e xh a u s t iu , e s fa e n b a s e a le s in form a cion s d e re vis t e s e s p e cia lit za d e s .
.ACCOM con t in u a t re b a lla n t a m b la lín ia ELS ET, u n s is t e m a d is s e n ya t p e r com b in a r ob je ct e s re a ls i a ct ors e n m ovim e n t m it ja n ça n t víd e o a m b e n t orn s 3 D cre a t s a l’ord in a d or, t ot e n t e m p s re a l, t é u n a à m p lia g a m m a d e p rod u ct e s in d ivid u a lit za t s . Així, l’Els e t Live q u e m illora l’in t e rfa ce g rà fic a m b u n s is t e m a a n om e n a t “Virt u a l Ca m a ra Ch a s e ” i e l s u p ort p e r a On yx2 ; l’Els e t Pos t , q u e fu n cion a s ob re O2 i a m b e l s oft wa re d e Alia s p e r a cre a r e ls e s ce n a ris ; l’Els e t Pos t NT, q u e corre s ob re p la t a form e s a m b Win d ows NT i u s a e l p rog ra m a 3 D S t u d io Ma x d e Kin e t ix; l’Els e t Live NT, u n s e t virt u a l q u e fu n cion a s ob re NT i q u e in corp ora e l s is t e m a d e g rà fics Re a l 3 D Pro- 1 0 0 , p e rm e t e n t , a m b u n cos t e con òm ic m e n or, la p rod u cció d e p rog ra m e s e n t e m p s re a l.
.BRAI N S TORM MULTI MEDI A é s u n a d e le s e m p re s e s e s p a n yole s m é s d e s t a ca d e s e n e l ca m p d e la p rod u cció d e p rog ra m e s d e t e le vis ió, con cre t a m e n t e n e s ce n og ra fia e le ct ròn ica t e le vis iva . El s oft wa re Bra in s t orm Es t u d io p e r a la cre a ció d e s e t s virt u a ls , e l Bra in s t orm Me t e o p e r a la p re s e n t a ció m e t e orològ ica i e l Bra in s t orm Da t os , p e r a la vis u a lit za ció d e d a d e s ( p rog ra m e s e le ct ora ls ) s ón e ls s e u s p rin cip a ls p rod u ct e s q u e va n in cid ir d e form a e s p e ct a cu la r e n e l ca m p d e l’e s ce n og ra fia d e la m à d e la ca d e n a p riva d a An t e n a 3 TV l’a n y 1 9 9 4 .
L’oferta del mercat
310
ABC e n la cob e rt u ra d e le s e le ccion s p re s id e n cia ls i e n in form a t iu s d ia ris .
.ELECTROGI G, com p a n yia h ola n d e s a q u e d e s e n volu p a t e cn olog ia d ig it a l p e r a la in d ú s t ria d e l b roa d ca s t i d e l víd e o, ofe re ix la lín ia d e p rod u ct e s Gig t im e p e r a la cre a ció d e s e t s virt u a ls e n t e m p s re a l. Am b e l “Re a lit y Tra ckin g ”, q u e form a p a rt d ’a q u e s t a lín ia d e p rod u ct e s , e ls a ct ors e s p od e n m ou re lliu re m e n t e n d ire ct e e n u n e n t orn virt u a l 3 D con s t ru ït a m b ord in a d or. “Re a lit y Tra ckin g ” u s a u n h íb rid con s t ru ct iu p roce d e n t d e ls s is t e m e s d e m od e la t g e 3 D i d e le s CAD, i u n s oft wa re d e Lig h t s ca p e Te cn olog y q u e ofe re ix u n a a p a re n ça re a lis t a t a n t e n colors com e n om b re s i p rofu n d it a t . La t e cn olog ia d ’Ele ct rog ig é s com p a t ib le a m b t ot e s le s s e n ya ls e s t à n d a rd d e la in d ú s t ria d e l b roa d ca s t com g e n e ra d ors d e ca rà ct e rs , fra m e s t ore , ra cks a m b d ive rs os VTR’s i DVEs . La ca d e n a d e t e le vis ió t é a q u e s t s is t e m a d e s d e m it ja n s d e 1 9 9 5 .
.FOR.A, a m b e l s e u Dig iwa rp , p ot in cru s t a r e n e l Crom a d u e s im a t g e s d ife re n t s e n d ire ct e .
L’oferta del mercat
.RADAMEC e s b a s a e n e l Virt u a l S ce n a rio S ys t e m . Aq u e s t s is t e m a a cce p t a im a t g e s e n d ire ct e , e n re g is t ra d e s o d e l’ord in a d or.
.RT S ET t é u n s is t e m a d e s e t virt u a l e n 3 D d e b a ix cos t , com p a t ib le a m b e s t a cion s d e S ilicon Gra p h ics .
.S I LI CON S TUDI O, e m p re s a s u b s id ià ria d e S ilicon Gra p h ics In c. t é , t a m b é u n a p ròp ia p e r a la con s t ru cció d e s e t s virt u a ls . La t e cn olog ia d ’e n t orn s 3 D g e n e ra t s a l’ord in a d or q u e p e rm e t e n m ovim e n t s e n d ire ct e d e ls p e rs on a t g e s i la p os s ib ilit a t d ’in t e ra ct u a r a m b u n e n t orn virt u a l re a lis t a e n t e m p s re a l. L’On yx Re a lit y En g in e 2 TM, q u e s im u la e n t orn s 3 D m olt re a lis t e s i ca n via n t s , t é u n a a lt a ca p a cit a t d e re n d e rin g i lla n ça m e n t d e g rà fics 3 D, “t e xt u re m a p p in g ” e n t e m p s re a l i a b s olu t a com p a t ib ilit a t a m b e q u ip s b roa d ca s t i víd e o d ’a lt a q u a lit a t . A m é s e l s is t e m a p e rm e t in t rod u ir im a t g e re a l e n e l b a ckg rou n d t rid im e n s ion a l, a m p lia n t a ixí e l ca rà ct e r re a lis t a d e l s e t
L’oferta del mercat
312
Loca lit za ció d e le s im a t g e s q u e a p a re ixe n e n la t e s i d oct ora l a p a rt ir d e :
- n ú m e ro d ’im a t g e ( ca p ít ols 1 i 6 ) / q u a n t it a t im a t g e s p e r s è rie ( ca p . 8 ) .
- p à g in a d e la t e s i on a p a re ix.
- re fe rè n cia m ín im a d e la fon t d ocu m e n t a l ( a p a re ix com p le rt a e n l’a p a rt a t d e la b ib liog ra fia ) .
- d e s crip ció d e l con t in g u t d e la im a t g e / p rog ra m a .
-LOCALITZADOR-Localitzador d’imatges
312
CAPITOL 1
núm. Pàg. Font documental descripció
1 11 Vídeo domèstic “L’informatiu migdia” 5-05-1997
2a 11 Vídeo, setmana mostra “L’informatiu migdia” 11-06-1997
2b 11 Vídeo, setmana mostra “L’informatiu migdia” 11-06-1997
2c 11 Vídeo, setmana mostra “L’informatiu migdia” 11-06-1997
2d 11 Vídeo, setmana mostra “L’informatiu migdia” 11-06-1997
2e 11 Vídeo, setmana mostra “L’informatiu migdia” 11-06-1997
2f 11 Vídeo, setmana mostra “L’informatiu migdia” 11-06-1997
3 14 Cinevideo20, n.112 “El tiempo” temporades 1994-1996
3a 14 Cinevideo20, n. 131 “El tiempo” temporades 1994-1996
4 14 Cinevideo20, n. 131 “El tiempo” temporades 1994-1996
CAPITOL 6
núm. Pàg. Font documental descripció
1 144 Teleprograma, 1991 Proves de Philips, 1948
2 144 Fascicles Ya Retransmissió taurina, 1948
3 144 Vídeo, arxiu TVE Proves musical
4 145 Díaz, 1994 Inauguració TVE a Paseo de la Habana
5 146 Fascicles Ya Inauguració “Los tres de castilla”
6 149 Díaz, 1994 Presentació Matias Prats
7 149 Cine de barrio, 16-6-2001 Primeres emissions, Mariano Medina
Localitzador d’imatges
núm. Pàg. Font documental descripció
9 151 Díaz, 1994 Temps. M. Medina amb isòbares
10 151 Cine de barrio, 16-6-2001 Temps. Eugenio Martin Rubio
11 152 Baget, 1993 Presentació informatiu. J. Álvarez
12 152 Fascicles Ya Magazin “Tele Madrid”
13 153 Teleprograma Musical “Teatro Apolo”
14 153 Díaz, 1994 Musical “La goleta”, 1957-58
15 154 Fascicles Ya Musical “Gran Parada”
16 155 Fascicles Ya Musical “Escala en Hi-FI”
17 155 Díaz, 1994 Musical “Escala en Hi-FI”
18 156 Fascicles Ya Varietats “Amigos del Lunes”
19 156 Fascicles Ya Concurs “Preguntas al espacio”
20 157 Vídeo, “Miramar, adéu” Concurs “X-0 da dinero”
21 157 Díaz, 1994 Infantils de marionetes
22 157 Díaz, 1994 Infantils de marionetes
23 158 Baget, 1993 Divulgatiu “Visado para el futuro”,1963
24 160 Díaz, 1994 Inauguració estudis Prado del Rey
25 162 Díaz, 1994 “Esta es su vida”
26 162 Vídeo, “Miramar, adéu” “Esta es su vida”
27 163 Vídeo, arxiu TVE Musical “Galas del sábado”
28 163 Baget, 1975 Musical “Galas del sábado”
29 163 Baget, 1975 Musical “Galas del sábado”
30 164 Baget, 1975 Musical “Tele ritmo”
31 165 Díaz, 1994 “Nosotros”
32 165 Díaz, 1994 “Reina por un día”
33 165 Baget, 1975 “Reina por un día”
34 166 Díaz, 1994 Concurs “Cesta y puntos”
35 166 Díaz, 1994 Concurs “Cesta y puntos”
36 166 Díaz, 1994 Concurs “Cesta y puntos”
Localitzador d’imatges
314
núm. Pàg. Font documental descripció
38 171 Baget, 1993 Mag. “Todo es posible en domingo”
39 171 Fascicles Ya Mag. “Todo es posible en domingo”
40 171 Díaz, 1994 Set d’entrevistes de “Directísimo”
41 172 Baget, 1975 “Semanal Informativo”
42 172 Víd.“25 anys de TV en català” Informatiu “Miramar”
43 173 Fascicles Ya Debat “La clave”
44 174 Baget, 1993 Concurs “Un, dos tres,...”
45 174 Baget, 1975 Concurs “Un, dos tres,...”
46 174 Palacio, 2001 Concurs “Un, dos tres,...”
47 177 Baget, 1975 Informatiu “Telediario”
48 178 Víd.“25 anys de TV en català” Informatiu “Miramar”
49 178 Munsó et al., 1980 Entrevista “Vosté pregunta”
50 179 Munsó et al., 1980 “Musical Expréss”
51 179 Díaz, 1994 “Musical Expréss”, 1977
52 180 Munsó et al., 1980 Infantil “Quitxalla”
53 180 Palacio, 2001 Cultural “Trazos”, 1977
54 184 Fascicles Ya “Telediario”
55 184 Fascicles Ya “Telediario”
56 184 Teleprograma “Telediario”, 1983
57 184 Víd.“25 anys de TV en català” “L’informatiu” Sant Cugat
58 184 Víd.“25 anys de TV en català” “L’informatiu” Sant Cugat
59 185 Díaz, 1994 “Telediario”, 1987
60 185 Vídeo, “Especial TV3 15 anys” “Telenotícies” TV3
61 185 Vídeo domèstic “El temps” TV3
62 186 Vídeo, “Especial TV3 15 anys” “Telenotícies” TV3
63 186 Vídeo domèstic “Telenotícies” TV3, 1992
64 186 Vídeo, “Especial TV3 15 anys” “Telenotícies” TV3
65 187 Díaz, 1994 Entrevistes “De jueves a jueves”
Localitzador d’imatges
núm. Pàg. Font documental descripció
67 187 Teleprograma “Como Pedro por su casa”, 1985
68 188 Teleprograma Infantil “La bola de cristal”, 1984
69 188 Teleprograma Infantil “Cajón Desastre”, 1989
70 189 Vídeo domèstic Infantil “Club Súper 3”
71 189 Vídeo domèstic Infantil “Club Súper 3”
72 189 Vídeo domèstic Infantil “Club Súper 3”
73 190 Fascicles Ya Musical “Jazz entre amigos”
74 190 Vídeo, “Especial TV3 15 anys” Musical “Oh bongònia”
75 190 Vídeo domèstic Musical “Estudi 8”, 1992
76 191 RTVE Concurs “El precio justo”
77 191 Vídeo, “Especial TV3 15 anys” Concurs “Vosté jutja”
78 192 Vídeo, “Poca broma” 4-9-98 Concurs “Filiprim”
79 192 Teleprograma Concurs “Videos de primera”, 1990
80 192 Fascicles Ya Tertúlia de “Fin de siglo”
81 193 El libro de la Tele 1994-95 Reality Show “Quien, sabe, donde”
82 194 Vídeo, “Poca broma” 28-8-98 “Persones humanes”, TV3
83 198 Vídeo, setmana mostra “Linformatiu” TVE Sant Cugat
84 199 Vídeo domèstic “El Tiempo” Antena 3
85 199 Vídeo domèstic “El Tiempo” Antena 3,1996
86 199 “Onoff”, 9-5-1997 Ciclorama de “El Tiempo” Antena 3
87 200 Vídeo domèstic “Noticies 33” Canal 33
88 200 Vídeo domèstic “De vacances” TV3
89 200 Vídeo domèstic “30 minuts” TV3
90 200 Vídeo domèstic “Klaatu Barada niktó” TV3
91 201 F&C Multimedia, 33 “A toda página” Antena 3
92 201 “Onoff”, 9-5-1997 “A toda página” Antena 3
93 201 “Onoff”, 9-5-1997 “Espejo Público” Antena 3
94a 202 Vídeo, setmana mostra “Impacto TV” Antena 3, 1997
Localitzador d’imatges
316
núm. Pàg. Font documental descripció
94c 202 Vídeo, setmana mostra “Impacto TV” Antena 3, 1997
94d 202 Vídeo, setmana mostra “Impacto TV” Antena 3, 1997
94e 202 Vídeo, setmana mostra “Impacto TV” Antena 3, 1997
94f 202 Vídeo, setmana mostra “Impacto TV” Antena 3, 1997
95 202 F&C Multimedia, 33 Especial eleccions 1995, Antena 3
96 203 Vídeo, setmana mostra Infantil “Club Súper 3”
97 203 Vídeo, setmana mostra Infantil “Club Megatrix”
98 203 Vídeo, setmana mostra Infantil “P+ o-xo·/·”
99 203 Vídeo, setmana mostra Musical “Sputnik” Canal 33
Localitzador d’imatges
CAPITOL 8 (sèries d’imatges)
Total
Imatges/sèrie
Pàg. Font documental descripció
4 255 Vídeo, setmana mostra Infantil “Club Súper 3”, 1997
4 256 Vídeo, setmana mostra Infantil “Club Súper 3”, 1999
6 259 Vídeo, setmana mostra Infantil “Club Megatrix”, 1997
5 260 Vídeo, setmana mostra Infantil “P+ o-xo·/·”, 1997
2 261 Vídeo, setmana mostra Infantil “P+ o-xo·/·”, 1997
10 264 Vídeo, setmana mostra “El Tiempo”, TVE-Madrid, 1997
12 265 Vídeo, setmana mostra “El Tiempo”, TVE-Madrid, 1999
9 266 Vídeo, setmana mostra “El Temps” TVE- Sant Cugat, 1997
10 269 Vídeo, setmana mostra “El Temps” TV3, 1997
10 270 Vídeo, setmana mostra “El Temps” TV3, 1999
5 271 Vídeo, setmana mostra “El Tiempo” Antena 3, 1997
5 272 Vídeo, setmana mostra “El Tiempo” Antena 3, 1999
7 273 Vídeo, setmana mostra “El Tiempo” Tele 5, 1997
La b a s e d e d a d e s re p re s e n t a e l fon a m e n t d e ls re s u lt a t s q u a n t it a t iu s d e la t e s i d oct ora l. Le s d a d e s i e ls d ive rs os cre u a m e n t s h a n p os s ib ilit a t la con cre ció e n p rog ra m e s i e le m e n t s t e le vis iu s e s p e cífics , p e rt in e n t s d ’a n à lis i.
El con ju n t d e d a d e s s org e ix d e l vis ion a t i b u id a t d e le s d u e s s e t m a n e s - m os t ra d ’e n re g is t ra m e n t ( d e l 9 a l 1 5 d e ju n y d e 1 9 9 7 / / d e l 2 4 a l 3 0 d e m a ig d e 1 9 9 9 ) d e le s ca d e n e s g e n e ra lis t e s d e l’e s t a t e s p a n yol, e s collid e s p e r a l’a n à lis i. Le s ca d e n e s e s con cre t e n e n TVE, La 2 , TV3 , Ca n a l 3 3 , An t e n a 3 , Te le 5 i Ca n a l + , i a p a re ixe n e n a q u e s t m a t e ix ord re .
Bases de dades
Le s e n t ra d e s re fe rid e s a p rog ra m e s a m b e s ce n og ra fia e le ct ròn ica e s t a n re m a rca t s p e r a fa cilit a r e l s e u re con e ixa m e n t .
Alg u n e s d e le s e n t ra d e s p od e n p rop orcion a r, e n fu t u re s in ve s t ig a cion s , in form a cion s d ’in t e ré s q u e h e m h a g u t d e d e ixa r d e b a n d a , e n virt u d d e la n os t ra ca p a cit a t , e n l’e la b ora ció d e l p re s e n t t re b a ll d ’in ve s t ig a ció.
Le s d ive rs e s e n t ra d e s e s con cre t e n e n :
A. - n om d e l p rog ra m a . B. - ca d e n a d ’e m is s ió.
C. - d ia d e la s e t m a n a d ’e m is s ió. D. - fra n ja h orà ria d ’e m is s ió. E. - d u ra d a t ot a l.
F. - m a crog è n e re . G. - m icrog è n e re .
H. - s í: p rog ra m a e s ce n og rà fica m e n t t e le vis iu . n o: p rog ra m a e s ce n og rà fica m e n t n o t e le vis iu . I. - t ip u s d ’e s ce n og ra fia d e s d e l p u n t d e vis t a d e la con s t ru cció.
J. - e s t ru ct u ra a rq u it e ct òn ica q u e s u p ort a l’e s ce n og ra fia .
K. - n om é s e n e l ca s d e p rog ra m e s a m b e s ce n og ra fia t ra d icion a l q u e in corp ore n u n a s e cció a m b e s ce n og ra fia e le ct ròn ica .
8
Procés de producció
8.1.- macro: els programes meteorològis i el infantils
8.2.- l’escenografia electrònica
. l’escenografia electrònica en els infantils . l’escenografia electrònica en el temps
8.3.- la coreografia televisiva 8.3.1.- de presentador a tecno-comunicador
. coreografia en els espais infantils . coreografia en l’espai del temps
8.4.- escenografia electrònica i coreografia dels programes infantils
. “Club Súper 3”
. “Club Megatrix”
. “P+o-xo·/·”
8.5.- escenografia electrònica i coreografia dels programes meteorològics
. “El Tiempo” de TVE
. “El Temps” de TVE-Sant Cugat
. “El temps” de TV3
. “El tiempo” d’Antena 3
Procés de producció
8.- Procés de producció
Hem tancat el capítol 7 constatant el període i els programes televisius concrets que treballen amb escenografia electrònica en el panorama televisiu de l’estat espanyol a les darreries del segle XX. La concreció ha establert que són pocs i força definits els espais que es construeixen amb escenografia electrònica.
En aquest capítol final, abans de les conclusions, volem fixar-nos en com incideix l’escenografia electrònica en aquests gèneres i formats televisius. D’una banda volem veure quina és la concepció de la seva escenografia; de l’altra, un element que ha anat sorgint de forma puntual però constant, com el presentador s’integra en aquest entorn estrany i desconegut que suposa l’escenografia electrònica.
Fixem els gèneres d’anàlisi en una doble vessant: d’una banda els informatius, més concretament, els programes d’informació meteorològica, i de l’altra els infantils.
A partir de l’apropament general a què representa de forma específica l’escenografia electrònica pels programes del temps i pels infantils, volem concretar, visualitzar1 i analitzar cadascun dels espais concrets. També ens volem acostar als elements del llenguatge no verbal que es tenen en compte en col·locar-se davant d’una càmera per acabar afinant els termes i veure com
Procés de producció
235
es desenvolupen, a la pràctica, els presentadors de televisió en un entorn escenogràfic electrònic.
L’anàlisi d’ambdues vessants i dels dos gèneres permetran establir la concreció d’una manera de fer escenografia electrònica televisiva i d’una manera d’estar en aquesta escenografia electrònica específica.
Les fonts que usem per a aquestes concrecions deriven de l’anàlisi programàtic de la televisió de l’estat espanyol, de l’anàlisi de com és l’escenografia i de les fonts documentals, en molts casos orals, que ens han acotat la feina del presentador televisiu en la seva vessant comunicativa més visual.
8.1.- macro: els programes meteorològics i els infantils
Les dades sorgides de l’enregistrament de la setmana del 1997 i del 1999 d’una forma global, en la suma del conjunt del panorama televisiu de l’estat espanyol, aporta, visualment, dos gèneres on destaca l’ús de l’escenografia electrònica: els infantils i els informatius.
El gènere i el format informatius és un dels espais on més s’inclou, en la seva presentació, l’escenografia electrònica que suposa el 40,7% de l’ús total en l’etapa de 1997 i un 54% en l’etapa de 1999. A més, encara que l’escenografia sigui de base tradicional, és a dir, física, es busca en aquest tipus de programa una estètica propera a l’escenografia electrònica, sobretot a partir de les pantalles i les multipantalles amb elements que es poden
1997 ESCENOGRAFIA ELECTRÒNICA / GÈNERE
20,6%
6
13, 44,7%
0,3% 14,3%
Procés de producció
activar en qualsevol moment i, per tant, mostrar-se en moviment.
D’entre tots els formats que composen el ventall dels informatius, són els espais dedicats a la informació meteorològica els que més necessiten i usen d’una forma generalitzada de l’escenografia generada electrònicament (un 6,6% en la setmana mostra de 1997 i un 15,9% del total en la setmana mostra de 1999). És per aquest fet que ens fixarem exclusivament en aquests micro-programes informatius tant específics, especials i amplis quant a audiència, per a extreure’n dades i maneres de treballar dels seus presentadors. D’altra banda, es podran aïllar elements visuals que configurin un llenguatge televisiu específic.
Tot i que l’escenografia electrònica no és usada en els infantils de totes les cadenes, pensem que val la pena fixar-nos en l’ús que en fan els programes infantils que sí que utilitzen entorns infogràfics per vestir el programa i acompanyar els presentadors i veure, també, com es mouen aquests presentadors en un entorn electrònic. En l’anàlisi quantitatiu, l’escenografia electrònica en els programes infantils suposa el 44,7% del total en l’etapa de 1997 i el 40,6% de 1999.
El gènere infantil usa la tecnologia de la imatge que possibilita una escenografia ben especial en el sentit més experimentador del terme pressuposant que, en cap cas, significarà un trencament amb els espectadors. Es parteix de la idea que l’àmbit d’audiència, els nens, és un camp verge que no té idees prefixades sobre què és correcte i què no ho és. Així mateix, creiem que el presentador
1999 ESCENOGRAFIA ELECTRÒNICA / GÈNERE
12,9%
15,
25,2% 40,6%
5,3% 0,1%
Procés de producció
237
d’aquests espais treballa, també, amb uns paràmetres diferenciats d’altres gèneres.
8.2.- l’escenografia electrònica
En parlar d’escenografia ens referim a l’element
imatgístic que acompanya la presentació d’un programa televisiu. En concretar-la en electrònica, de la variant de
construcció que usa aquesta escenografia.
En aquest punt volem explicitar les variants quant a contingut que hi ha en cadascun dels gèneres televisius on s’aplica, majoritàriament, l’escenografia electrònica a la televisió: informatius meteorològics i programes infantils.
Des d’un punt de vista teòric i estètic, les possibilitats de l’escenografia electrònica i virtual són gairebé il·limitades. Amb ella es pot reproduir escenaris reals, recrear elements referencials de la realitat o inventar espais i estructures que només existeixen en la ment del creador.
