• No se han encontrado resultados

A B R I L D O S S I E R D E P R E M S A. L A T R A N S F O R M A C I Ó D E L C E L L E R D E V I L A - S E C A

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "A B R I L D O S S I E R D E P R E M S A. L A T R A N S F O R M A C I Ó D E L C E L L E R D E V I L A - S E C A"

Copied!
14
0
0

Texto completo

(1)

D O S S I E R D E P R E M S A . L A T R A N S F O R M A C I Ó D E L C E L L E R D E

V I L A - S E C A

A B R I L 2 0 2 2

(2)

índex

MEMÒRIA HISTÒRICA DE L’EDIFICI

Context social, polític i econòmic El Celler de Vila-seca, oportunitat per a

Pere Domènech i Roura

Descripció de l’edifici del Celler

ESTAT ABANS DE LA RESTAURACIÓ

RESTAURACIÓ DEL CELLER Rehabilitació

Museïtzació

Taula de superfícies Pressupost actuació

ESPAIS I AFORAMENT LA PROGRAMACIÓ

(3)

3

La crisi agrícola provocada per l’aparició de la fil·loxera va provocar un abandonament massiu del camp català dedicat a la viticultura, alhora que això també desencadenà amb la revolta dels rabassaires, doncs els propietaris reals de les terres, seguint la política de la rabassa morta, donaven per acabat el contracte d’arrendament de les seves terres. El conflicte es resolgué l’any 1896 amb un acord que limitava l’explotació de les terres a una durada determinada i deixava enrere la política de rabassa morta.

Aquest canvi contractual va propiciar que aquests pagesos no propietaris, per fer front a la crisi, s’associessin en entitats de caràcter agrícola, de manera que s’inicià la creació de les cooperatives agrícoles. L’objectiu d’aquestes associacions era millorar la producció,

l’elaboració i la comercialització del vi de forma mancomunada. Com a conseqüència d’aquest moviment, apareix entre els anys 1900 i 1903, a Barberà de la Conca, el primer celler

cooperatiu de Catalunya, i a partir d’aquí aquest moviment associacionista propicià l’aparició de cellers per tot Catalunya.

Paral·lelament a aquests esdeveniments en el camp de la pagesia, Catalunya es trobava immersa en un seguit de canvis i innovacions a nivell polític, associats també a un canvi estètic i cultural, amb un moviment artístic que hom anomenarà Noucentisme.

MEMÒRIA HISTÒRICA DE L’EDIFICI

El Celler Noucentista de Vila-seca és un edifici bastit entre els anys 1919 i 1920, i el seu autor n’és l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de l’il·lustre arquitecte modernista Lluís

Domènech i Muntaner. El promotor de la construcció del Celler en fou el Sindicat Agrícola de Vila-seca, fundat l’any 1917, hereu de l’antiga Societat de Pagesos o Societat Agrícola

Cooperativa, nascuda l’any 1899.

CONTEXT SOCIAL, POLÍTIC I ECONÒMIC 1.

Aquest moviment es superposà temporalment amb el Modernisme, d’aquí a que el

protagonista de la construcció del Celler de Vila-seca, l’arquitecte Pere Domènech i Roura, prengui un llenguatge i un estil completament diferent al del seu pare, Lluís Domènech i Muntaner, a l’hora d’afrontar la construcció dels tres únics cellers que construí per tot Catalunya.

(4)

4

2. EL CELLER DE VILA-SECA, OPORTUNITAT PER A PERE DOMÈNECH I ROURA

L’arquitecte Lluís Domènech i Muntané fou molt prolífic a la ciutat de Reus, on hi construí l’institut Pere Mata (1899 - 1919) i a partir de l’any 1911 la Casa Gasull. El seu fill, Pere Domènech obtingué el títol d’arquitecte l’any 1904, amb només 23 anys, i començà immediatament a col·laborar a l’estudi del seu pare.

El seu primer projecte com a arquitecte en solitari fou el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, l’any 1913; el qual fou el pas previ per a la construcció del de Sarral, l’any 1914 i per la construcció del Celler de Vila-seca, anys 1919-1920.

Com ja hem dit anteriorment, el Sindicat Agrícola de Vila-seca fou fundat el 25 d’agost de 1917, i era hereu de la Societat de Pagesos o Societat Agrícola Cooperativa, nascuda l’any 1899. Aviat la secció de viticultura de la nova entitat veié la necessitat d’engegar la construcció de l’edifici del Celler. Així, el dia 9 de desembre de 1917 es comprà el terreny on s’edificaria el Celler, al Comte de Sicart, qui vengué una porció de la finca confrontant a la finca del Castell de Vila- seca.

Per tal de poder afrontar el pagament del cost del terreny es realitzà una emissió d’obligacions, adquirides pel Banc de Valls, amb les propietats de tots els socis com a garantia.

(5)

5

La nau central disposa d’una llum de 15,70 metres, i té una estructura de pilars de pedra de saldo, molt esvelts i formats per tambors de quatre lòbuls, que sustenten arcs

diafragma de maó atirantats (peraltats carpanells) sobre els quals hi havia l’embigat i l’enllatat originals, una solera de rajoles ceràmiques i a sobre la teula col·locada en sec, conformant una coberta a dues aigües, la qual assoleix una alçada màxima en el carener de 14 metres respecte a la cota de paviment de la planta baixa.

Les dues naus laterals disposen d’una llum de 4 metres d’amplada, es troben cobertes amb arcs de mig punt rebaixats, també de maó, i el nivell de la seva coberta es troba deprimida respecte la coberta de la nau central, a imitació de la secció basilical romana.

La façana principal presenta una composició d’ordre arquitectònic clàssica, situada a sobre d’un podi, que és l’element sobre el que es situa el paviment de la planta baixa, el qual és comú als dos ordres, el de la nau central i el de les naus laterals.

La façana de tancament d’ambdues naus laterals es troba coronada per una filera de finestres bipartides, situades en la part superior del mur, el qual gravita sobre una filera d’arcs rebaixats que es troben desplaçats cap a l’interior de l’edificació, aconseguint la imatge exterior d’un ordre arquitectònic, on en el punt en què es situen aquests arcs interiors, al parament exterior hi apareix una imposta a mode de cornisa d’un

entaulament, a sobre del qual hi existeix el fris, en un pla enretirat respecte la vertical de la façana, i en el qual s’hi insereixen les finestres bipartides.

El Celler de Vila-seca s’ha de considerar com a hereu directe de les formes, proporcions i esquema compositiu del Celler de Sarral; doncs disposa d’una similar concepció basilical de l’edifici. El de Vila-seca però mostra en major mesura la monumentalitat i el

classicisme més pur que després trobarem a la majoria d’edificis de caràcter noucentista.

L’edifici de Vila-seca és de grans proporcions, de planta rectangular, ordenada segons l’esquema clàssic de la basílica, amb tres naus, una de central, de majors dimensions, i dues laterals de menors dimensions. Les seves dimensions generals són de 25 metres d’amplada i 44 metres de profunditat.

3. L’EDIFICI DEL CELLER DE VILA-SECA

La façana principal és de maçoneria comuna, amb carreus de soldó de Vila-seca rematant les cantonades i conformant els elements arquitectònics decoratius i

ornamentals. La façana principal es troba presidida per una gran obertura de ventilació de 6,50 metres d’alçada, acabada amb un arc de mig punt de 6,50 metres de llum.

(6)

6

ESTAT ABANS DE LA RESTAURACIÓ

L’edifici del Celler noucentista de Vila-seca es trobava en complet desús de les seves funcions inicials, i des de l’any 2014 és un edifici de propietat municipal. No obstant el seu abandonament com a edifici de producció vitivinícola, podem afirmar que el seu estat general és correcte, doncs presenta un bon estat de conservació i no presenta patologies remarcables, que puguin fer perillar la seva integritat.

L’any 2005 es va procedir a la rehabilitació de les cobertes, amb una intervenció de substitució total dels elements de la coberta, deixant només els arcs com a

elements originals. Sobre d’aquests arcs de maó es situaren unes bigues de fusta, i a sobre d’aquestes un panell d’encenalls de cartró premsat amb missió

fonoabsorvent, conformant un panell sandvitx in situ, a sobre del qual s’hi col·locà la teulada nova. Aquesta actuació ha permès que l’estat del Celler no empitjorés en els últims deu anys.

Pel que fa a la resta d’elements arquitectònics que conformen el Celler, com ara façanes, tancaments, cos d’elaboració, amb una inspecció ocular realitzada sembla que la majoria d’elements que el composen són estables, a excepció de les escales de cargol, de pedra, que unien els nivell de la sala de tines amb els nivells de la sala d’elaboració. Les façanes requeriran d’una restauració, i d’una actuació de

conservació, neteja i reposició d’alguns elements perduts. Tot i que la façana principal en origen no presentava la obertura de planta baixa, atès que aquesta és ja existent avui, es proposarà el seu manteniment i la seva integració en la composició actual de la façana.

(7)

7

RESTAURACIÓ DEL CELLER

El Celler Noucentista de Vila-seca té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local i s’emplaça a la confluència del carrer del Castell amb el carrer de Castillejos, a tocar de l’edifici del Castell de Vila-seca.

La iniciativa de l’Ajuntament de Vila-seca incloïa la restauració i rehabilitació del Celler i diferents accions amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat turística catalana i contribuir a la diversificació de l’oferta i desestacionalització de la demanda a través d’un projecte innovador, la museïtzació del Celler. L’objectiu d’aquesta actuació ha estat el disseny i execució d’un museu diferent destinat a impactar tant als ciutadans de Vila-seca, amb la seva història recent, com al visitant de fora, amb una oferta interessant de visita cultural i turística.

El projecte global preten crear un Parc Cultural entre els dos grans equipaments que disposa la zona de llevant: el Castell de Vila-seca, i el conjunt arquitectònic del Celler de Vila-seca, per tal de permetre diversos usos culturals.

(8)

8

1. REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ

L’Ajuntament de Vila-seca ha finalitzat les obres de Restauració, per al

Desenvolupament Cultural, del Celler de Vila-seca. Les actuacions, subvencionades pel PO FEDER 2014-2020, s’han dut a terme en els terminis establerts, amb una

duració de pràcticament 20 mesos i d’acord amb les previsions del Projecte que es va aprovar. L’equipament entrarà en funcionament durant la primavera de l’any 2022.

Les obres han consistit en la completa restauració de l’edifici patrimonial per a la seva utilització com a edifici multifuncional, cultural i museístic. El Projecte ha

potenciat l’interès arquitectònic de l’equipament mitjançant la posada en valor de les preexistències i elements arquitectònics que el fan únic: ha mantingut i respectat la concepció originària dels espais interiors, n’ha preservat els paraments, els materials, i ha col·locat les noves infraestructures i elements funcionals en cossos o volumetries annexes sense alterar el Celler original. No obstant això, a la vegada, el projecte ha estat agosarat en el seu plantejament: la nova caixa escènica ha convertit l’antiga tàpia del Celler en una nova façana enfrontada al Parc del Castell; d’aquesta manera el Celler ha deixat de ser una obra inacabada.

La intervenció ressalta els materials preexistents: la pedra de soldó i la configuració de les cobertes i els cossos construïts de nova planta es situen al voltant, sempre revestits d’acer, tant la caixa escènica com el nou pavelló de serveis, per diferenciar- se de l’edifici original. A la vegada, però, s’ha alliberat del seu entorn tots aquells cossos annexos de poca entitat que en desvirtuaven el seu valor des de l’exterior.

(9)

9

2. MUSEITZACIÓ

L’objectiu d’aquesta actuació és el disseny i construcció d’un museu diferent, sorprenent i emocional, destinat a impactar als ciutadans de Vila-seca amb la seva història íntima recent que recalca la importància del llegat del cooperativisme a Vila- seca i també al visitant de fora, convertint-se en motiu de visita cultural i turística.

Tradició i tecnologia. El Museu del Celler és un espai on la tradició i la tecnologia s’uneixen amb l’objectiu de divulgar el valor de l’edifici, la pràctica de la viticultura a la zona en els últims 100 anys i la història, l’esforç i l’entusiasme dels seus protagonistes.

Sala de premsat. A la sala de premsat hi podreu veure restaurades les antigues

màquines de premsat i els sistemes de bombeig fins els cups i les tines. La museografia d’aquesta sala vol explicar la història de l’antic celler cooperatiu i divulgar el

coneixement de la producció del vi i la labor dels socis viticultors de la Cooperativa.

Sala d'elaboració. A la nau d’elaboració és on els pagesos portaven, pesaven i premsaven la verema. Avui, una gran projecció animada de vídeo mapping

narra de forma il·lustrada el procés d’elaboració del vi, des de la verema fins a la taula.

En aquesta sala també trobareu espais interactius per comprendre i aprofundir sobre la creació, funció i arquitectura dels cellers de Catalunya.

Experiència virtual. Una innovadora experiència virtual de 5 minuts de durada ens endinsa, a través d'una gran potència visual i sensorial, en el procés de la primera construcció de l’edifici per part del seu arquitecte, Pere Domènech i Roura, i en la participació dels propis socis de la cooperativa.

(10)

10

3. TAULA DE SUPERFÍCIES

Planta Baixa Total 2.210 m² Edifici principal celler - Espai polivalent 1.135 m² Vestíbul - Zona de serveis 300 m² Cos ampliació - Escenari 415 m² Magatzem 150 m² Espai museïtzat - Soterrani 210 m² Planta Primera Total 750 m² Cos ampliació - Camerinos 190 m² Espai museïtzat - Planta baixa 120 m² Espai exterior 440 m² Planta Segona Total 190 m² Cos ampliació - Oficines 190 m² Total conjunt actuació 3.150 m²

4. PRESSUPOST ACTUACIÓ

Obres de restauració i rehabilitació 6.217.730,31 € Equipament i escenografia 1.231.867,65 € Museïtzació 589.514,42 € Total pressupost IVA inclòs 8.039.112,38 €*

*Subvenció de 2.000.000,00 € (sense IVA) del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2014-2020

(11)

11

ESPAIS I AFORAMENT DEL CELLER

Tenir les 6 primeres fileres: 126 persones Tenir 12 fileres : 252 persones

Tenir 18 fileres ( tota desplegada): 382 persones

Està configurada per poder desplegar només algunes de les fileres per tal de que en espectacles amb aforament reduït sigui possible no tenir tota la grada desplegada.

Aforament des pista amb les butaques replegades: 950

Màxim aforament tribuna telescòpica (18 fileres) amb un total de 382 persones.

Màxim aforament butaques mòbils (7 fileres) amb un total de 135 persones (+4 places per a persones amb mobilitat reduïda).

TRIBUNA TELESCÒPICA La tribuna telescòpica té un

aforament total de 517 persones, que es divideixen en:

(12)

12

Teatre clàssic i contemporani Dansa (tots els estils)

Música (tots els estils) Circ

Espectacles de petit format

ARTS ESCÈNIQUES I MUSICALS, àrees:

PROGRAMACIÓ DEL CELLER

L’oferta cultural del Celler se centra principalment en les arts escèniques i musicals, les arts visuals, amb projeccions de cicles de cinema, i les activitats al voltant del patrimoni, la història, el territori i la cultura.

Una oferta destinada també al públic familiar i infantil amb la creació del programa Petit Celler: cinema, titelles, teatre, màgia,..

El Celler és alhora un espai de trobada i convivència, que també acollirà activitats del teixit associatiu, festivals i fires.

(13)

13

Altres formats de tast de vins

Activitats organitzades per les entitats, escoles de Vila-seca com els Festivals de fi de curs de les escoles de Dansa i d’altres.

ALTRES ACTIVITATS:

TAP DE SURO

Sota el nom de Tap de Suro, s’organitzaran tast de vins combinats amb “tast de cultura”.

Els tast de vins es faran amb la col·laboració de les Diferents DO’s de Catalunya, posant de relleu les de la nostra província. Cada Tap de Suro tindrà una discurs temàtic que serà combinat amb un petit acte musical, poètic, que hi tingui relació.

Un espai per a la degustació de tots els sentits i per a la promoció dels nostres productes.

Audiovisuals: Cicles de Cinema per a públic adult i infantil), passi de documentals, Festivals (FICVI).

ARTS VISUALS

PETIT TALLER

Programa d’arts escèniques i musicals de petit format pensat especialment per a les famílies i els infants: titelles, màgia, contacontes... en horari de diumenge a les 12h.

(14)

14

TINES

La programació concebuda sota el nom de Tines és aquella que, en format de presentació, jornades, debats i conferències ens permetrà debatre i divulgar coneixement de diferents àrees: Arquitectura, Patrimoni vitivinícola, història de Vila-seca així com gaudir de presentacions literàries i activitats al voltant de la recerca.

ACTIVITATS PROGRAMADES:

Diumenge 22 de maig. Dos passis: a les 17h i les 19

Espectacle infantil ZUM. Companyia la Tresca i La verdesca Dins el Pla Educatiu d’Entorn: públic familiar

Zum és un espectacle musical d’animació amb cançons i danses, de proposta participativa i dirigit a públic familiar. El repertori és de creació i composició pròpies i s’adapta a les característiques del públic i de la festa.

Del 23 al 31 de maig

L’escola a Escena. Cicle de teatre i música per a les escoles

El Celler de Vila-seca vol oferir, durant una setmana, una programació d’espectacles teatrals de qualitat, pensats per cadascun dels nivells educatius de les nostres escoles i instituts, des de les Llars d’infants fins a batxillerats i cicles informatius.

Dissabte 4 de juny. A les 20h Concert de Pol Bordas

Dins el Pla Educatiu d’Entorn: públic jove

Pol Bordas és un projecte autogestionat que debuta el 2020. Al llarg de la seva trajectòria col·labora amb nombrosos artistes de diferents vessants creatives. Ho torna a fer aquest cop amb el seu nou EP, on hi treballen productors i dissenyadors.

Mes d’octubre

Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca. FICVI

Al FICVI, Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca, es presenten, durant 9 dies, els millors curtmetratges del circuit nacional i internacional produïts durant l’any anterior i el que està en curs.

Referencias

Documento similar

a) Los pagos se realizarán por el “INSTITUTO” por parte del departamento de Recursos Financieros, contra factura la cual deberá ser enviada al correo del área

Todos los cíclicos se dividen entre dos, excepto el de 54 meses que se divide en 3 para formar el de 18 meses.. Entre mayor sea el ciclo, mayor jerarquía tiene sobre

“EL PRESTADOR DE SERVICIOS” será el único responsable de las obligaciones derivadas de la relación existente entre él y su personal, empleados o terceros de

CONTRATO DE COMODATO QUE CELEBRAN POR UNA PARTE, EL MUNICIPIO DE TULA DE ALLENDE Y EL SISTEMA MUNICIPAL DIF DE TULA DE ALLENDE REPRESENTADO EN ESTE ACTO POR LOS

En consecuencia, hemos recorrido un camino l i d e r a n d o l a c o n f o r m a c i ó n d e r e d e s colaborativas solidarias en los territorios en los que

Servicio de conectividad a Internet y mantenimiento del equipamiento informático de la red de telecentros de la Diputación Provincial de Huesca, de acuerdo con lo señalado en el

Categoría C: normativa correspondiente a los sistemas de negociación electrónicos de instrumentos de renta fija (IRF) e intermediación financiera (IIF) de la

• Se centran en estudiar las exigencias de la situación para poder dar respuestas adecuadas: cómo afrontar el estrés. • Ante la situación de estrés se centran en sí mismos: