• No se han encontrado resultados

1516elmonactual web pptx

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "1516elmonactual web pptx"

Copied!
18
0
0

Texto completo

(1)
(2)

TEMA 13.- EL MÓN ACTUAL

1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL.

2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL.

3.- LA GLOBALITZACIÓ.

4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL.

5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC I

TECNOLÒGIC.

6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ I

SOCIETAT DE MASSES.

(3)

1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (I)

La fi de l’URSS ha deixat un nou ordre econòmic mundial: hegemonia dels Estats Units com a única superpotència

Estats Units s’ha convertit en el policia mundial que actua impunement on vol per defensar els interessos de les seues multinacionals, abandonant la resta

L’exemple de les dues Guerres del Golf: amb l’excusa de conservar la independència

de Kuwait i les armes, EUA ha massacrat Irak dues vegades per assegurar el control del petroli per les multinacionals americanes front a Saddam Hussein

Rússia s’ha convertit en un estat capitalista i una democràcia formal amb tendències

autoritàries (Ieltsin, Putin): les diferències entre uns pocs rics i els pobres són cada vegada majors (descens del nivell de vida) i la màfia té molt de poder El control econòmic del món es troba en tres zones: Estats Units, Unió Europea i

(4)

1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (II)

Xina, amb reformes liberalitzadores en l’economia, s’ha obert al món i s’ha convertit en un gegant econòmic que creix sense parar

El comunisme ha quedat relegat a Cuba i Corea del Nord

(5)

2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (I)

Europa

Balcans: des del 1991 Iugoslàvia s’ha fracturat en set estats, moltes vegades després de guerres salvatges → encara hi ha soldats de l’ONU

Resta d’Europa: grups terroristes residuals lligats a nacionalismes sense Estat (País Basc, Còrsega,...)

Amèrica Llatina

Les guerrilles marxistes encara són importants en molts països (Mèxic, Colòmbia), amb el recolzament de la població més pobra

Els càrtels de la droga: actuen com un estat paral·lel (màfies), amb molt de poder i infiltrats en l’administració

Les injustícies socials i el fracàs de la dreta neoliberal han propiciat la pujada al poder de governs d’esquerres en els últims anys

Socialdemòcrate s

(6)

2.- ELS CONFLICTES AL MÓN ACTUAL (II):

L’ÀFRICA SUBSAHARIANA.

La majoria de conflictes són conseqüència de la descolonització i el neocolonialisme:

darrere de les guerres civils estan els interessos, els diners i les empreses de les grans potències, que volen fer-se amb les riqueses naturals d’aquests països República Democràtica del Congo: cruel guerra civil i ètnica des del 1997,

amb l’interès dels països rics en les riqueses mineres interiors com a rerafons Serra Lleona: llarga guerra civil (1991-2001) que encara no està tancada del tot

i que ha provocat més de dos milions de refugiats, a més dels xiquets soldat Rwanda i Burundi: conflictes ètnics (hutus i tutsis) amb més

d’un milió de morts i dos milions de desplaçats

Libèria: llarga guerra civil (1986-2003) que ha destruït el país

Sudan: conflicte ètnic a Darfur (400.000 morts i milions de refugiats)

Kènia: s’ha encetat una guerra civil i ètnica després del frau a les últimes eleccions

(7)

2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III)

Ex-URS S

Dins de Rússia: poder de la màfia, violència per part de l’Estat contra els crítics i conflicte nacionalista de Txexènia

Enfrontaments de Rússia amb Ucraïna i Bielorússia: els ha amenaçat de deixar-los sense gas natural si s’apropen a Europa i l’OTAN Caucas: conflictes fronterers entre Armènia i Azerbaijan

i conflictes nacionalistes interns (Geòrgia i Ossètia)

Els kurds: viuen repartits entre sis països, sense un Estat propi i s’han enfrontat amb armes (terrorisme) a Turquia (encara) i a Irak, sent durament reprimits Continua el conflicte entre Israel i Palestina (tema anterior)

(8)

2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL

(IV): EL FONAMENTALISME ISLÀMIC

Es basa en:

Rebuig al domini occidental, tant colonial com neocolonial Idea de formar una gran “Nació Àrab” per acabar amb Israel

Creació d’Estats organitzats a partir dels preceptes corànics Ha estat en el poder en l’Iran (Jomeini, 1979) i en l’Afganistan dels talibans

Canvien d’estratègia després de la Iª Guerra del Golf (1991) i adopten el terrorisme com a forma de lluita, als països àrabs primers (Algèria, Egipte, Turquia)

i internacional més tard amb Al-Qaeda i Osama Bin Laden Els atacs de l’11 de setembre del 2001: mes de 4.000

morts

EUA enceta una guerra contra els terrorisme internacional, envaeix Afganistan i aplica tortures a tots els sospitosos (Guantánamo, Abu Ghraib,...)

Altres atacs del terrorisme fonamentalista islàmic: 11-M del 2004 a Madrid, Juliol del 2005 a Londres i atacs a Casablanca, Algèria,...

(9)

2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL

(V): GUERRA D’IRAK (DES DEL 2003)

Saddam Hussein es nega a cedir el petroli a les empreses d’Estats Units El govern Bush acusa falsament a Irak de tindre armes de destrucció massiva

i ser una base del terrorisme fonamentalista i l’envaeix amb l’ajuda de Gran Bretanya i Espanya (març del 2003)

EUA ha acabat amb Saddam Hussein, ha envait el país i s’ha apropiat del petroli,

però no pot acabar amb la guerra de guerrilles i la guerra civil entre sunnites i shiites: van sis anys de guerra, més d’un milió de morts i milers de refugiats La intenció del nou president dels EUA (Obama) és abandonar Irak

(10)

3.- LA GLOBALITZACIÓ

És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres

en la mobilitat de mercaderies, persones i capitals.

La globalització no és sols econòmica, sinó també política, social i cultura, i imposa el model occidental dels països rics a tot el món

Els països ja no són lliures per a fer la política econòmica que consideren més convenient, ja que depenen de la resta: són les grans empreses multinacionals

les que imposen les polítiques, especialment als països pobres

Conseqüències econòmiques

Deslocalització de la producció

Inestabilitat financera (la taxa Tobin com a possible solució) Augment de les diferències de renda entre rics i pobres

Les decisions es prenen en els centres de poder (EUA, UE i Japó),

(11)

4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (I).

L’activitat industrial ha caigut als països rics i s’ha desplaçat als països pobres

emergents (deslocalització)

Ha pujat l’atur industrial, però han crescut els serveis i les multinacionals són dels rics L’Estat del benestar ha perdut importància als països rics (neoliberalisme): reducció de les despeses socials, del sector públic i dels drets laborals i socials (reducció del salari real, jornades laborals més llargues, inestabilitat laboral,...) La situació al Tercer Món no millora i creixen les diferències internes: els pobres

ho són cada vegada més i la pujada del preu dels aliments sols es deixa com a eixides les protestes i revoltes o l’emigració als països rics

Diferents situacions al Tercer Món

Estan especialment mal a l’Àfrica Negra i alguns països del sud d’Àsia (fam i guerres es junten)

La situació és millor als països emergents (Xina, Índia, Mèxic, Brasil,...), però el preu és una gran explotació

(12)

4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (II).

Des del 2007 el món està passant per una greu crisi econòmica Causes principals: l’especulació financera, el recurs

excessiu al deute i l’especulació immobiliària La

crisi actual

Mecanismes de la crisi: Es donen massa crèdits hipotecaris, creient que el preu de la vivenda continuarà pujant

Moltes vivendes es compren sols per a especular

El preu de la vivenda puja tant,

que la gent no pot pagar-ho La demanda de vivenda

baixa

i els preus baixen La gent té massa deutes i

no pot consumir tant

Cau la demanda Tancament d’empreses

Augment de l’atur La gent no pot

tornar

els crèdits als bancs Els bancs es queden sense liquidesa i

(13)

4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (III).

Les xifres de la crisi: reducció de la riquesa (PIB), tancament d’empreses, augment de l’atur, creixement de la pobresa, gent que es queda sense

casa,

reducció del consum (demanda), possibilitat de deflació,...

La crisi és greu als països rics, però encara és pitjor per als pobres,

que veuen com empitjoren encara més si cap (menys inversions i ajudes,...)

Els governs s’estan endeutant moltíssim i gastant per a evitar que la crisi acabe

amb el sistema capitalista

Immenses ajudes als bancs

Inversions públiques per a crear llocs de treball Subsidis per als aturats Ajudes per a incentivar la

demanda (automòbils,...) Ajudes i nacionalitzacions

(14)

5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC

I TECNOLÒGIC

Ciència i tècnica es confonen en l’actualitat: la ciència aplica els seus coneixements al creixement econòmic, estan al seu servei moltes

vegades La investigació

científica

provoca desigualtats

Sols els països rics i les grans empreses tenen diners per a investigar i continuen creixent

“Fuga de cervells” als països pobres: els investigadors se’n van als països rics (cobren més i tenen més

mitjans)

Majors avanços

Biologia: investigació cel·lular, microbiologia i genètica Física nuclear

(15)

6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ

I SOCIETAT DE MASSES (I)

Al segle XX s’ha viscut una revolució als mitjans de comunicació de masses

Premsa

És el primer mitja de comunicació de masses important en la transmissió i anàlisi d’informació

Es dediquen tant a la transmissió i anàlisi més profund de l’actualitat com a informacions més frívoles o a l’oci

És el mitjà que analitza més a fons la informació, però està molt vinculat a interessos econòmics i polítics

La ràdio arriba a més gent, és immediata (informa en directe) i també ofereix entreteniment (música, esports,...)

Televisió

És el mitjà d’entreteniment i informació més habitual La informació la controlen grans companyies

de producció i distribució de programes

(16)

6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ

I SOCIETAT DE MASSES (II)

L’aplicació de noves tecnologies (satèl·lits, electrònica, fibra òptica) ha revolucionat

les comunicacions i la interactivitat: Internet i els mòbils (“veïnatge universal”)

Problemes

Els mitjans de comunicació els controlen els poders econòmics i polítics, que manipulen la informació

S’evita el conflicte i el debat a fons, decantant-se per programes d’oci i

evasió

Els missatges es simplifiquen molt

El principal objectiu sol ser vendre productes i augmentar el consum: la publicitat (guanyar diners)

(17)

7.- LA SOCIETAT ACTUAL (I)

Societat capitalista: el món continua dividint-se entre aquells que posseixen els

mitjans de producció (burgesia) i aquells que no els posseixen i han de vendre la seva força de treball a canvi d’un salari (proletariat)

La societat es terciaritza: cada vegada menys gent treballa al sector primari i més gent al sector terciari

El món s’ha urbanitzat: la majoria viu en ciutats i amb un model de vida urbà Augment del nivell d’estudis i la demanda de professions

que requereixen estudis superiors (i secundaris)

El nou rol femení

Als països desenvolupats la dona assoleix nivells propers als homes en el món laboral i estudiantil

El moviment feminista ha aconseguit la igualtat legal i la reducció de les diferències socials i laborals, però queda molt per fer Al Tercer Món la situació de la dona continua sent molt mala: desigualtat legal, reducció a l’àmbit domèstic, maltractaments,...

(18)

7.- LA SOCIETAT ACTUAL (II)

Canvis en el model familiar (països

rics)

Nous models: divorcis, famílies monoparentals, unions de fet, matrimonis homosexuals,... Major llibertat sexual

Reducció del nombre de fills per dona

Vivim en una societat de consum en què la publicitat juga un paper clau en la creació de necessitats: tot es compra i es ven i es treballa per a consumir

Aquest model genera frustracions, insatisfaccions i depressions per no aconseguir un alt nivell de consum (aturats, joves sense treball, jubilats,...) Creació d’una cultura de masses destinada al gran públic (televisió, música,

esports, ídols de masses,...) i vista com a negoci i espectacle

El creixement descontrolat té greus conseqüències sobre el medi ambient: tot tipus de contaminació, canvi climàtic, desforestació, destrucció de biodiversitat,... El moviment ecologista ha forçat la celebració de cimeres mundials que intenten

Referencias

Documento similar

The Bath Ankylosing Spondylitis Radiology Index (BASRI): a new, validated approach to disease assessment. A radiographic scoring system and identification of

Els mecanismes previstos a la Llei 5/1983, reformada per la Llei 6/1995, són els següents: els debats de política general; la compareixença dels membres del Consell i l’atenció

document que sigués adreçat únicament per l’escola i pels professors per tal de que tinguessin eines per tal de saber tractar de forma correcta a l’infant amb

○ Els serveis dels quals disposen són: Comunicació (Elaboració i enviament de materials informatius, convocatòries de premsa especialitzades, mitjana brand experience a

Grifoll són els hidrocarburs, típics contaminants d'un sòl industrial, de manera que ens centrarem en els microorganismes que degraden aquests compostos; però,

Aquests resultats van suggerir l'existència de zones o microdominis rics en calci entre el reticle endoplasmàtic i els mitocondris que requereix una unió

La importància dels fets del Palau, el seu discurs polític en el judici i les campanyes de suport posteriors, són fonamentals per al relat mític de Pujol i la recreació

La més espectacular (per nova) ha estat la creació de l’Institut Joan Lluís Vives, que agrupa el conjunt de les universitats dels Països Catalans; però també cal esmentar