Zoo Barcelona. Núm. 2 (2002)

---~

...,

2+.,-Barcelona

MEMBRE DE:

UICN

UOlÓ Internacional per a laConservació de la Natura

WOKLv ASSOCIATIO~ v, LUOS AND AQUARIUMS

AI~

ASOCIOClon lbênco de ZoosyAcuarcos

Participants en programes europeus de reproducció d'espècies en captivitat

ZOO DE BARCELONA President Jordi Porta bella

Director gerent Esteve Tomàs Director tècnic Ferran Costa Director administratiu

Josep M. Deulofeu Directora de recerca

Carme Maté Director de màrketing

Miquel Sallehy

Editada per.

SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la Ciutadella, s/n 08003 BARCELONA Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 2213853

E-mall. [email protected]

l'Nmzoobarcelona com

Director

Miquel Sanllehy

Cap de redacció

Rafael Cebnan

Consell de redacció

Manel Aresté, Eulàlia Bohiqas, Rafael Cebnan Jordi Fàbregas,

Jesús Fernàndez, Josep-Lluís Melero, M. Neus Miró, M Josep Virgos

Coordinació

Maria Gómez de Segura

Fotografia Arxiu Zoo Producció Josep Vives Publicitat NÚria Rulduà 61643 57 72

Realització i coordinació

üuasar Serveis d'Imatge, SL

Fotomecànica

Catalunya Accés, SL

Impressió

Gráficas Gómez BOJ,SA

ZOOCLUB

Parc de la Ciutadella, s/n 08003 BARCELONA Telèfon 93 225 67 86 zooc [email protected]!.es

Dipòsit legal: B-30671-98

EIParc Zoològic de Barcelona no es fa responsable de les opinions exposades pels seus diversos coltaboracors

Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d'aquesta pubhcació

amb finalitats comercials siguI qum siguI el mltlà o procés de reproducció,

senseautomzacró de l'editor

Esteve Tomàs

Director Gerent

Editorial

Benvolguts amigues i amics:

Un altre número de la revista és a les vostres mans. l'equip redactor que la dissenya i escriu pertany a la plantilla del Parc Zoològic i està formada per professio-nals de la Biologia i la Veterinària que tenen cura dels nostres animals, però, a més, són uns defensors aferris-sats de la natura i entusiastes divulgadors de l'ideal de la conservació. Per aquesta raó, s'esforcen a confeccionar una revista que desperti l'interès per la protecció de la natura. Són dones i homes compromesos amb la defensa de la diversitat, i la seva és una de les moltes feines que fan els qui treballen en un parc zoològic i que general-ment són poc conegudes pel públic.

Una altra d'aquestes feines és la col.laboració amb altres zoològics europeus en programes de conservació i investigació per a espècies exòtiques molt valuoses per la seva condició d'amenaçades d'extinció. Aquesta fun-ció dels zoos no és perceptible pel visitant de manera directa, i tampoc no és fàcil d'explicar, ja que és un tre-ball lent i constant que requereix molt de temps. Per aquesta raó, en els darrers anys intentem millorar la comunicació amb els nostres visitants a través de noves experiències basades en l'ús de la tecnologia informàti-ca o en les mateixes visites guiades, entre d'altres. Amb aquestes eines, pretenem donar a conèixer l'activitat del propi Parc i explicar els motius pels quals destinem els nostres esforços als programes esmentats.

Molt aviat incorporarem més tècniques explicatives a les noves instal.lacions que estem construint. Aniran dirigi-des al públic general i serviran per donar a conèixer un animal en concret i explicar-ne les característiques mor-fològiques, el comportament i la situació en què es troba la seva espècie a la natura. Aquesta nova tècnica comu-nicativa la posarem en pràctica a la nova instal.lació que acabem de construir per als lleons marins.

..."

...

Barcelona

1

EDITORIAL

3

TINENÇA RESPONSABLE

D'ANIMALS

4

ACTUALITAT

"'

14

FITXA BOTANICA

EL GINKO, UN FÒSSIL AMB BONA SALUT

16

CONSERVACiÓ

L'ENRIQUIMENT COMPORTAMENTAL

21

PÒSTER

LLOP IBÈRIC

26

REPORTATGE

LA CRISI DE LES TORTUGUES ASIÀTIQUES

34

QUADERN DE CAMP

AMBIENTS D'AIGUA DOLÇA

~---~

Jordi

Porta bella

President del Zoo

Tinença responsable d'animals

En aquest número trobareu un article que explica un cas molt preocupant d'agressió a la fauna

sal-vatge i de com els zoològics hi han respost. És el cas del decomís a Hong Kong de deu mil tortugues

asiàtiques, considerades espècies e.n perill d'extinció, que anaven cap al mercat clandestí de la

gas-tronomia i la medicina xinesa. EI paper dels zoològics esdevé, altra vegada, de gran importància per

tres motius. EI primer, pel fet d'atendre els animals afectats, que no es poden tornar a alliberar

per-què afectarien les poblacions lliures. En segon lloc, per per-què és una oportunitat per donar suport a la

reproducció de les espècies amenaçades. I, finalment, pel fet de poder apropar la població a un

pro-blema que té diferents nivells de causa i efecte.

Tot això porta a reflexionar sobre un dels principals objectius dels animalistes que és la tinença

res-ponsable d'animals. AI Zoo estem fent grans esforços per transmetre

el concepte de tinença

res-ponsable d'animals. Ho fem des del Departament d'Educació però també mitjançant el diàleg amb

d'altres entitats públiques i privades de protecció dels animals i del mateix Gremi de Comerciants

d'Animals de Companyia. Junts, hem iniciat diverses vies de

collaboració

per a la formació del

sec-tor i per a l'establiment

d'uns criteris de qualitat que ofereixin suficients garanties als consumidors

sobre el tracte que han rebut els animals que compren o bé si pertanyen o no a espècies en perill

d'extinció.

Sobre la cacera d'animals salvatges, com és el cas de les tortugues

asiàtiques

o dels primats a

l'Àfrica, el problema és global. Els animals poden venir de l'Àfrica o de l'Àsia, però la demanda és

arreu. lla demanda és l'origen del problema. Cal un compliment de les normes de protecció i cal que

tots els ciutadans

i ciutadanes

siguem conscients

de les greus repercussions

que comporta el

comerç

illeqal

d'espècies, un dels negocis fraudulents més importants del món.

Així doncs, la missió dels zoològics en el rescat i cura dels animals és vital. EI Zoo de Barcelona s'ha

ofert per acollir aquestes tortugues asiàtiques decomissades

a Hong Kong. Per això hem traçat un

ambiciós pla d'obres, amb més de quaranta actuacions per a l'any 2002, amb l'objectiu de millorar el

Zoo actual. EI nou Zoo que estem projectant ha de permetre anar encara més lluny en la que creiem

que és la nostra feina: la conservació d'espècies amenaçades, l'educació ambiental i la recerca per

al benestar animal. Aprofundint en aquestes línies de treball, pensem que us podem oferir unes

visi-tes amb més valor afegit, on pugueu compaginar l'augment del coneixement amb un passeig

AI Zoo estem d'obres!!

Durant l'any 2002, estem posant la casa a punt, rentant-nos la cara i posant-nos ben guapos. Estem endegant tot un seguit d'obres que deixaran el Zoo amb unes instal-lecions més boniques, més modernes i més adequades als

nos-tres animals. Us convidem a venir i comprovar els canvis que s'aniran donant en tot el jardí.

Els diferents projectes que s'inauguren al llarg de l'any afecten, sobretot. a les instal-lacinns més velles del Parc. Algunes es tiraran a terra i, d'altres, s'ampliaran per millorar la visió del públic i el benestar dels animals. Aquest primer trimestre ja podem oferir-vos una primera tanda de novetats que passem a explicar-vos seguidament.

Nova piscina per als lleons marins.

La piscina dels lleons marins, situada davant del Terrari, és una de les

installacions

estrella del nostre Zoo. Quan es va construir,l'any 1965, va ser un gran esdeveniment per la ciutat i, tot i que actualment ja havia quedat una mica antiqua-da, ha funcionat molt bé fins avui.

Els canvis que s'han fet són la redecoració de tot l'entorn amb una pedra artificial que imita a la perfecció les roques californianes on aquesta espècie viu reunida en grans colònies. Amb això s'aconsegueix una visió més educativa de la zona i el públic pot veure els animals en un hàbitat més natural i bonic.

També s'aprofitarà per

collocar

grans finestrals, des d'on es podran observar els animals de molt a prop, per fer les delí-cies dels més petits.

Hàbitat gran per a

l'hipopòtam nan

L'Aviari

A la punta més sud del Zoo, al costat dels elefants asià-tics, hi ha l'Aviari. En aquest edifici s'hi resguarden els ocells més exòtics i curiosos de la nostra col·lecció, en un ambient ben calentó i humit que pretén assemblar-se a les zones tropicals on habiten.

L'edifici, que ha hagut de ser evacuat temporalment dels seus hostes, està patint un gran canvi, i un exèrcit de pale-tes, pintors, electricistes i industrials de tota mena

treba-Ilen incansablement per deixar tot l'espai renovat i millo-rat a l'estiu.

Alguns dels canvis que podreu observar un cop acabada l'obra són: una entrada i una sortida nova, la supressió d'escales que impedien el lliure pas a cadires de rodes i cotxets, una nova cuina on es prepararan les dietes dels ocells, nous lavabos, una sala educativa on es passaran vídeos i es faran conferències, i instal-lacions més grans amb algunes sorpreses.

fjl:., ~,_,:1':.':~r.,

_.;0 .

Mayani

Mayani és una femella de goril.la de plana occidental

Garilla garilla garilla que va néixer en el nostre Zoo el pas-sat dia 6 de desembre. Els seus pares són Xebo i Machinda, aquesta última és filla d'en Floquet de Neu.

Com és habitual en el cas de Machinda, després del part va ser incapaç d'atendre correctament a la petita.

Machinda sempre es mostra molt interessada per les seves cries, però desconeix com s'han de portar, protegir i alimentar de manera adequada, un fet que en algun cas ha provocat la mort del petit a les poques hores de néixer. Donat que els qoril.les són uns animals força amenaçats en el seu medi natural, la importància de mantenir una bona població en captivitat i, per tant, aconseguir la repro-ducció i la supervivència de les cries, és evident.

Per això, quan una qoril.la amb antecedents semblants als deMachinda es queda prenyada, establim uns exhaustius torns de vigilància que ens permeten observar el compor-tament de la mare i la cria en els primers moments des-prés del naixement, i actuar ràpidament en el cas de que es detecti el més mínim problema.

Així es va fer en aquest cas, iMayani va ser separada de la seva mare a les poques hores de néixer i portada a la "nurseria" del Zoo, on les nostres esperimentades

cuida-dores ("nurseres", en diem nosaltres). en van tenir cura nit i dia. Després, el dia 17 de gener, va ser enviada al cen-tre coordinador de l'EEP (Programa de Cria Europeu). que es troba al Zoo de Wilhelma (Stuttgart, Alemanya), on seguiran tenint cura d'ella expertes mans humanes, però on, al mateix temps, podrà conviure amb altres cries de goril.la i aprendre els secrets del comportament de la seva espècie, fins que arribi el moment en que pugui ser rein-troduïda en un grup familiar.

Nimba, Batanga i el seu avi. .. en Floquet!

Des del passat 24 de febrer, la

Nimba i laBatanga, les nétes d'en

Floquet de Neu, que ja tenen 3 anys, viuen totalment integrades en el grup de qoril-les del seu avi. En aquest grup s'hi troben, a més d'en Floquet i les dues nétes, la

Virunga, una filla d'en Floquet de 23 anys i tia de les petites, i la Coco,

que va arribar a Barcelona l'any 1995 procedent d'un decomís a la duana. LaCocoté aproximadament 8 anys.

EI procés d'introducció de laNimba

i laBatanga en un grup de qoril-tes adults ha estat llarg i difícil, però al final s'ha aconseguit amb èxit. Per problemes de seguretat i salut, aquestes dues qoril-letes van haver de ser criades per humans. I és molt important que les cries de qoril-Ia que han estat criades amb biberó

pels cuidadors convisquin amb adults des de la infància. D'aquesta manera poden aprendre les pautes de comportament pròpies de la seva espècie i, quan siguin grans,

Nova instal.lació per a l'anaconda comuna

Des de la llunyana prima-vera de l'any 1983, el Zoo de Barcelona té a la seva col.lecció un exemplar femella d'anaconda verda o comuna

Eunectes

muri-nus.

Aquest animal, que quan va venir procedent del Zoo del Bronx de Nova York era una animal jove de menys de dos metres de longitud, ara mesura quasi 5 metres i pesa prop deis 100 kg.

La seva instal.lació ha anat canviant durant aquests quasi 20 anys. La darrera, naturalitzada i amb una bona zona aquà-tica on submergir-se, s'ha quedat petita a causa de l'extraordinari creixement d'aquest animal durant els últims anys.

Per aquesta raó, hem ampliat la instal.lació just el doble. Ara tindrà una zona més àmplia on banyar-se, ja que les anacondes verdes passen la major part del seu temps a laiqua. També hem naturalitzat de nou tota la instal.lació, intentant que l'entorn ens recordi les basses i rius de la conca de l'Amazones on viu aquesta espècie. Les ana-condes són famoses per ser, junt amb els pitons reticulats

Python reticulatus,

les serps més grans del món. Poden arribar a una llargària de 9 metres encara que, normalment, no són tan grans.

Aquesta ampliació també ens permetrà intentar reproduir l'espècie, ja que ben aviat la juntarem amb un mascle. Si tenen descendència, ja ens podem preparar, perquè les anacondes verdes

poden tenir fins a 90 cries de cop (són ovovivípares i pareixen les cries ja total-ment formades).

Les tortugues de l'àvia

Us volem recomanar un llibre d'en Pere Martí i Bertran que es titula Les tor-tugues de l'àvia, de l'editorial Cruïlla. Aquest llibre té una important vessant ecologista i de defensa dels animals en perill d'extinció, i ens obre els ulls

sobre un cas que tenim molt a prop nostre: la tortuga mediterrània, que encara viu lliure en alguns paratges catalans. També ens parla de la vida a la natura, de l'emoció que això provoca en els joves protagonistes, de com

el seu projecte els uneix i els fa més sensibles.

Noves adquisicions

Les darreres incoporacions d'animals de la nostra col-leo-ció són les següents:

Tortuga de caixa asiàtica Cuora amboinensis:

6 femelles i 2 mascles

Tortuga d'aigua espinosa Heosemys spinosa :

5 femelles i 6 mascles

Tortuga d'aigua negra Siebenrockiella crassicollis:

6 femelles i 5 mascles

Tortuga bruna gegant asiàtica Manouria emys:

2 femelles i 1 mascle

Totes aquestes tortugues ens han arribat procedents del decomís que es va fer a Hong Kong a finals de l'any pas-sat, i que és àmpliament comentat en l'article central de la revista.

Ànec vidu Dendrocygna viduata :

6 exemplars joves que encara no estan sexats Ànec arbori de bec vermell Dendrocygna autumnalis:

5 joves també sense sexar Ànec de la Carolina Aix sponsa :

3 mascles i 3 femelles

Ànec peposaca

Netta peposaca :

3 mascles i 3 femelles

Ànec de bec crestat Sarkidiornis me/anotos:

un mascle i una femella.

Tots ells procedeixen del Zoo de Santillana del Mar (Santander), y serviran per augmentar la nostra ja impor-tant col-lecció d'ànecs autòctons i d'arreu del món que es poden observar en els diferents llacs que tenim repar-tits per tot el recinte del Zoo.

A més, també s'ha incorporat al Zoo un jove Guacamai verd i vermell Ara ch/oroptera recentment decomissat.

Les Gavines rialleres i la predicció del temps

La gavina riallera o vulgar Larus ridibundus és l'espècie de gavina més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

EI

plomatge hivernal que presenten mentre resten aquí, amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat de l'ull, és ben diferent del que tenen a l'estiu en els seus llocs d'origen, que es caracteritza pel color marró fosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l'ull.

Doncs bé, heu de saber que aquests ocells ens permeten saber amb tota fiabilitat quan arribarà o quan marxarà el fred d'una manera definitiva. I sense prediccions errònies.

AIZoo de Barcelona, per exemple, els primers exemplars es poden començar a observar a finals de setembre o principis d'octubre. Uns anys tarden més que altres, però quan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arri-ba el fred.

I al revés: a finals de febrer comencen a veures animals amb el cap fosc i ja marxen els primers en direcció al nord d'Europa, el gruix de la població ho fa normalment durant

•

..

•

'

.

'

l' ••

.

'

l ' Mustela fJutorius

o

La Fura

i

el Pardal surten a passejar

Sa va

Quatre espècies de mol·luscs d'ai-gua dolça sobreviuen a la destruc-ció del seu hàbitat refugiades en el Parc Zoològic de Barcelona. Com és sabut el riu Llobregat serà desviat en el seu tram final per per-metre l'ampliació del port de Barcelona. Aquesta obra gegantina comportarà importants modifica-cions en l'ecosistema del delta del Llobregat, la principal zona humida del litoral central català. Tanmateix, per tal de preservar el gran valor mediambiental del delta, els treballs inclouen tasques de minimització de l'impacte provocat per les obres amb l'aplicació de nombroses mesures correctores dels danys causats.

En un dels canals que han quedat reomplerts per la maquinària pesant vivien quatre espècies de petits

rnolluscs

d'aigua dolça. No són unes espècies particularment escasses pel que fa a la seva distri-bució mundial. però es dóna el cas de que el canal afectat era l'únic lloc de tot el delta del Llobregat on

ent de

mol-luscs

s'hi trobaven. Una adequada políti-ca de manteniment de la biodiversi-tat exigia la preservació d'aquestes poblacions úniques en el context del delta, tot i que l'únic canal on vivien estava condemnat a desaparèixer. La manera de fer-ho va ser iniciar un programa de conservació

ex situ

en el qual el Parc Zoològic de Barcelona aporta les seves

installacions

i la seva experiència en el manteniment d'espècies en captivitat a sol-licitud de l'Agència

Catalana de l'Aigua, responsable de les obres.

Gràcies a aquest acord, actualment mantenim en les

installacions

del nostre aquari poblacions correspo-nents a dues espècies de cargol aquàtic i dues espècies més de bivalvs (comparables a petites cloïs-ses d'aigua dolça). Quan les obres estiguin acabades i el medi regene-rat, aquests minúsculs animalons tornaran a la seva llar del delta del Llobregat.

Intervenció quirúrgica a la goril.la

més petita del Zoo

Muni, de tan sols 1 any d'edat, va ser intervinguda el passat mes de febrer d'una fístula anal.

Muni és la qoril-la més jove del Zoo de Barcelona. Va néixer el dia 19 de desembre de 2000, és filla deXebo i Machinda i néta d'en Floquet de Neu.

La família creix

EI passat dia 26 gener, a les 3 h de la matinada, va néixer una petita girafa a les nostres instal-lacions. I dir petita no és molt assenyat, ja que aquests animals, els més alts de la terra, que poden assolir 6 m d'alçada en estat adult, ja

arri-ben al món mesurant gairebé

2

m!

La nova girafa, una femella, és filla d'en Kiko, un gros mas-cle d'uns 6 anys d'edat, i de Kamoa, la mare, que ara té uns

5

anys. La nouvinguda ja té nom,

Eura,

i viurà també amb la seva germana gran, Kenya, que va néixer al Zoo ara farà ja

2

anys.

Després d'haver estat uns anys sense reproduir aquesta espècie, ara la família creix. I com veieu, no tan sols en alça-da ...

Nova Enciclopèdia

Acaba d'aparèixer el que hom podria considerar l'obra defintiva sobre els zoos del món i les seves activitats, fonaments i orientacions. Es tracta de "Encyclopedia of the World's Zoos", és a dir "Enciclopèdia dels Zoos del Món", en anglès. Aquesta és una obra en tres volums que conté més de 400 articles ordenats alfabèticament, que inclouen els que fan referèn-cia a la descripció i la història dels 146 principals zoos del món, els dedicats a les espè-cies i grups zoològics que han tingut i tenen un paper rellevant en els parcs zoològics i en l'apreciació del públic, i els que tracten temes implicats en la gestió i con-cepció de qualsevol zoo seriós com la genètica de poblacions reduïdes, els programes conjunts de conservació, el disseny de les instal-lacions, la recerca o la reintroducció d'espècies. EI Parc Zoològic de Barcelona, atesa la seva rellevància, té un article dedicat en exclusiva i a més és men-cionat en els articles que fan referència al bisó europeu, als cocodrils nans, als cérvols del Pare David, al llop i al dril, totes elles espècies notables pel que fa als esforços internacionals esmerçats en la seva protecció. Així mateix és citat com a Zoo reconegut pels seus esforços de conservació dins l'article anomenat "Extinció". Tampoc no podia faltar una menció dins l'article "Goril-les" destacant la presència del nostre exemplar més conegut arreu del món, naturalment el

qorilla

albí

Primer curs organitzat

per

rAleAS

EI Sr. Esteve Tomàs, Director gerent del Zoo de

Barcelona, acompanyat de Pep Xarles i Luis Alberto Alcoceba, President i Tresorer d'AICAS, signant

l'adhe-sió del Zoo de Barcelona com

a

soci institucional.

Un nou tigre de Sumatra

A mitjans de març ens va arribar un mascle de tigre de Sumatra

Panthera tigris sumatrae,

nascut el dia 1 de gener de 1993 a Augsburg (Alemanya), i que vivia al Zoo de Wuppertal (Alemanya). Es diu Andi i ens l'han cedit en prèstec dins del programa EEP d'aquest escàs i ame-naçat felí asiàtic.

EItigre de Sumatra, una subespècie endèmica d'aquesta illa d'Indonèsia, es caracteritza per ser més petit que les subespècies continentals, pel seu color més fosc i per tenir una petita crinera al clatell. Es troba avui en greu perill d'extinció. La deforestació, el conreu de grans zones abans verges i la caça furtiva han provocat que aquest gran caçador només sobrevisqui en els pocs llocs ben conservats que encara queden a l'illa, principalment localitzats en les àrees muntanyoses de les serralades centrals. Les últimes dades conegudes donen un resultat molt decebedor: es creu que no queden més de 500 exemplars en llibertat.

Donada aquesta precària situació, aquesta subespècie de tigre està sent objecte d'un programa internacional de cria en captivitat que pretén aconseguir l'existència en captivitat d'un mínim nombre d'exemplars que assegurin la seva supervivència.

L:Andi formarà parella amb la jove femella de tigre de Sumatra que ja tenim a la col·lecció des de fa temps amb

Fruit de la col-laboració d'AI CAS amb DEPANA, aviat es celebrarà al museu de Zoologia de Barcelona, el curs "Claves para la Evaluación de las Condiciones de Mantenimiento de Especies Silvestres", dirigit a tota per-sona interessada pel tema del maneig i manteniment d'espècies silvestres en captivitat. AICAS amb aquest curs vol apropar-se a altres associacions que treballen al nostre país en la protecció de la fauna silvestre, ja sigui autòctona o bé exòtica, i assolir al mateix temps l'objec-tiu de donar eines a totes les persones que es dediquin o bé tinguin previst dedicar-se a la nostra professió, la de cuidador de fauna silvestre, per introduir les noves tècni-ques en disseny d'installacions, en enriquiment ambien-tal, en diagnòstic de patologies, .... que permeten una millora en la qualitat de vida dels animals.

Per a més informació contacteu amb:

[email protected](coordinador del curs)

http//perso.wanadoo.es/jxarles [email protected] http//www.depana.org

[email protected]

~

~

,-';'" ,.

,:- <;-"-~'-'

4: -.

r:i

".f'.':t;; e, , __ ""

I

I I

I

EI millor coneixement de les espè-cies i del seu comportament a la natura ens ha permès entendre les seves necessitats i, com a conse-qüència, millorar el disseny dels espais on es mantenen els animals. EI benestar animal s'ha convertit en una de les prioritats en el manteni-ment de les espècies en les institu-cions zoològiques, i el que es pretén és que cadascuna de les espècies tingui cobertes les seves necessi-tats principals, però no tan sols les alimentàries, sinó totes aquelles que fan referència a les conductes típi-ques dels animals.

D'una banda s'ha desenvolupat el que es coneix com a enriquiment ambiental, que afecta a les

ins-tallacions

i que consisteix en la introducció d'elements orogràfics

que es tenen en compte en el dis-seny i la remodelació de les instal·lacions, i que estan directa-ment lligades al coneixement de l'hàbitat i del comportament de l'espècie en qüestió. També és important la utilització de diferents substractes en el terra de la instal-lació (com en el cas dels óssos), que permet als animals triar en funció de les seves preferències. En general, es tendeix a oferir diver-ses possibilitats perquè siguin els propis animals els que decideixin en cada moment.

D'altra banda, la definició de pro-grames d'enriquiment

comporta-mental està sent en aquests

moments un dels aspectes primor-dials en la modernització dels zoolò-gics. Mitjançant aquests progra-mes, es pretén establir una sèrie d'activitats que permetin a les espè-cies manifestar les seves conductes típiques, com poden ser: observar, gratar, saltar, nedar, explorar, ... D'aquesta manera, s'evita la manca d'activitat i es prevé l'aparició de conductes aberrants. Aquests

pro-grames , que en un principi van ser aplicats de forma aleatòria, des del punt de vista dels animals suposen un estímul positiu que els manté pendents del seu entorn tal com passa a la natura.

EI disseny dels programes es basa en les experiències que ja existien

diàriament. EI primer pas consisteix en recollir tota la informació dispo-nible de l'espècie i definir quines són les conductes habituals en lli-bertat. A continuació es proposen una sèrie de possibilitats que són estudiades amb molta cura per part dels responsables de cada secció, conjuntament amb d'altres seccions com el departament de Veterinària o el de Jardineria, per tal d'establir els possibles perills o la toxicitat dels elements que s'utilitzen.

Un cop determinades quines seran les activitats concretes a realitzar, un equip de voluntaris passa a ava-luar la seva efectivitat pràctica en cada cas, de manera que mitjançant la utilització de registres de compor-tament, podem establir quina és la utilitat real de cadascuna de les activitats i, així, descartar aquelles per les quals els animals no mostren interés, o que no potencien les res-postes desitjades.

Els resultats finals són transferits al programa de l'espècie i és alesho-res quan els cuidadors passen a fer una avaluació permanent per detec-tar quan alguna de les activitats deixa de fer efecte, o bé per propo-sar-ne de noves que aniran sent afe-gides al programa.

Aquestes activitats, algunes de les quals ja fa anys que es porten a terme, estan sent recollides i estructurades afi i efecte d'establir un programa integral d'enriquiment comportamental per a cadascuna de les espècies de la nostra

collec-ció. No us sorprengui doncs veure en algunes

installacions

trossos de gel, sacs amb aliment al seu interior, tubs i boles amb grills o cucs, cor-des amb menjar penjant o objectes de plàstic o d'altres materials. Per tal d'advertir als visitants que en una

installació

s'està duent a terme l'enriquiment, utilitzarem un cartell que indiqui que els objectes que es veuen en el seu interior -en alguns casos poden sorprendre- formen part d'aquest projecte.

Conrad Enseñat

...

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE

Originàriament era el predador més abundant i estès del nostre país, però la constant persecu-ció a la qual ha estat sotmés des de fa segles per part de l'home, ha fet que en l'actualitat sobre-visqui tan sols en zones naturals ben conservades, o en llocs on encara es manté una activitat humana raonablement equilibra-da amb l'entorn natural. De fet, avui només resten poblacions més o menys estables de llops a Galícia, la meitat septentrional de Castella i lleó, Astúries, Cantàbria i algunes àrees de La Rioja i el País Basc. A més, exis-teixen dues poblacions aïllades en greu perill d'extinció a Extremadura i Sierra Morena.

Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), pre-parades per la Comissió de la Supervivència d'Espècies, la situació del llop ibèric Canís

lupus sígnatus és de RISC •

MENOR.

Extinta Extínta en estat silvestre

Críticament amenaçada Amenaçada

Vulnerable Risc menor Dades insuficients

ADOPTANTS

PARTICULARS

ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMILLA 1ORANGUTAN

MIQUEL FERNÁNOEZ ARAGONÉS 1PANTERA NEGRA

PAULA GABAR RELLA OEL

aln

1GIRAFA

COLLA DEL DRAC DEL POBLE-NOU

1IGUANA RINOCERONT

GEMMA SÁNCHEZ EDO 1GOSSET DE LES PRADERIES

ROSA COLLELLDEVALL 1TIGRE

ALFREDO GARGALLO 1PANDA VERMELL

RICARD MASSAGUÉ 1PINGUI

EMMA CANALS 1JAGUAR

PREMATURA Associació Catalana pe, a Nenes i

Nens Premtaurs 1CANGUR

NATALlA GARCíA PINO 1LINX

MARIO CLOBER 1LLEONA

ecoverd

JAGUAR

EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES

PINGüí

SONY

._

...

,

...

_--FLOOUET DE NEU

PUBLISERVEI

Serveis de Publicitat Exterior

PANTERA DE LES NEUS

Fundació

s.~

Territori i Paisatge

CAIXA CATALUNYA

+

LLÚDRIA

LLEÓ MARí DE CALIFÒRNIA

~

.--...

_{•• upo ...} DII.

CAPIBARA

BASI, S.A.

COCODRIL DEL NIL

j\igües de Barcelona

FLAMENCS DE CUBA I XILE

~ FUJIFILM

LLEÓ D'ANGOLA

AGFA+

GUARÀ

~~

L_

INDUSrRIAS rITAN, S.A.

MUNI

~

CALlER LABORATORIOS PORC IBÈRIC

1IIatutano

TIGRE DE SUMATRA

TORTUGA GEGANT DE LES SEYCHELLES

S&C

LYNX·

r

---

-

.

Floració: primavera

Color flor: groc

Fructificació:

tardor

Color fruit: marró

----•

I I Ull ~I

-=1

_cI

¡;;:I

ci

NI I

t

~---

4-6 metres

_....

EI ginkgo Ginkgo biloba és un arbre caducifoli de capçada piramidal i aspecte esclarissat, que es planta molt sovint als carrers de les nostres ciutats. EI seu port, la facilitat de cultiu i la gran resistència a la pol-lució, el fan un candidat idoni per a jardineria urbana.

EI més característic del ginkgo són les seves fulles en forma de ventall que agafen una tonalitat groga brillant a la tardor abans de caure. Les flors són peti-tes i el fruit fa tanta pudor que només es planten exemplars masculins.

SABíEU

QUE ...

Aquesta espècie és l'arbre viu més antic del món. La seva presència a la terra data de més de 250 milions d'anys, raó per la qual es considera un fòssil vivent. Durant el Juràssic habitava en els boscos d'Àsia, Amèrica i Europa, i va sobreviure als canvis evolu-tius que van fer desaparèixer moltes espècies per sempre més. Actualment només es conserva salvat-ge en alguns boscos asiàtics.

Aquesta capacitat de supervivència del ginkgo sem-bla que ve afavorida per una immunitat natural a les mutacions genètiques, que ha quedat demostrada, no només per la seva resistència al pas dels temps, sinó que és protagonista d'alguna història insòlita al Japó. A Hiroshima, uns mesos després de que la bomba atòmica ho destruís tot, un ginkgo que havia quedat calcinat a menys d'l km del centre de l'ex-plosió va rebrotar. La població va respectar i mimar el petit arbre durant molts anys i avui presideix un temple japonès.

També és molt resistent als atacs dels insectes, grà-cies a la presència de dos àcids: l'oxàlic i el màlic, que tenen propietats insecticides.

PROPIETATS

MEDICINALS

Si haguéssim de fer la llista de tots els mals que cura el ginkgo ompliríem massa pàgines. Des del segle XV, l'antiga medicina xinesa n'utilitza els beneficis de l'extracte de les fulles per multitud de curacions que van des de fer baixar el colesterol fins per a millorar la memòria, passant per tota mena de malalties cir-culatòries, cerebrals o respiratòries.

...

ON SÓN AL ZOO?

En tot el Zoo n'hi ha 3 de ben alts: a la zona dels Jocs, al Zoo Infantil (dins la gàbia de l'ase) i prop de l'ele-fant asiàtic.

________________________ ~G- h

Hàbitat: boscos temperats de caducifolis i coníferes

Quan compres un animal

de companyia,

no compres una joguina.

~---Reportatge

~---~

Reportatge

~~---~

Reportatge

ntre el formigueix

con-- trnu de persones que fan les seves com-pres, o simplement passegen i miren, des-taquen les parades del mercat dedicades a la venda d'animals salvatges; pràctica-ment, i segons diu un vell proverbi xinès, tot el que camina per terra, neda per l'aigua o vola per l'aire es pot menjar, i així gàbies i caixes de mamífers, aus, peixos i rèptils vius o prèviament elaborats, esperen en condicions lamentables al compra-dor que els durà a l'olla. Els animals es solen mantenir vius perquè la carn no es podreixi i per poder-los tenir més temps pendents de ser venuts, però les condicions d'em-magatzematge són terribles i man-cades de qualsevol humanitat.

Si tota la fauna salvatge pateix amb aquest comerç, les tortugues es veuen afectades especialment. La cuina tradicional xinesa conside-ra els quelonis una menja excel.lent, i al seu exquisit sabor s'afegeix la creença de què, en menjar-les, s'ad-quereixen grans beneficis per a la salut i es remeien molts mals. Per agravar més la situació, a l'ús pura-ment culinari s'uneix la gran utilitza-ció que la medicina tradicional xine-sa fa de la carn, ossos i closca d'a-quests animals. Potser la primera pregunta que sorgeix davant aquest problema és: per què, si la gastrono-mia i la medicina xinesa té una tradi-ció mil.lenària, es manifesta ara aquesta crisi? Bé, la resposta està en la reforma de l'economia xinesa: l'adquisició d'estructuras d'econo-mia de mercat i la convertibilitat en monedes estrangeres han permès que ara estigui en la mà de milions de xinesos la possibilitat d'accedir a les tortugues del sud-est asiàtic.

L'altra pregunta que amb segure-tat a continuació li ve al cap al lec-tor poc informat és si aquest proble-ma és verdaderamenttan important, i no serà una exageració dels ecolo-gistes o dels amants dels animals sempre amb una certa tendència a l'alarmisme. Aquí la resposta ens la

-donaran algunes poques dades (dades extretes d'un article d'Elrnar Meier publicat en el número 25 de la revista Reptilia i titolat: Queda espe-rança per a les tortugues asiàti-ques?):

Segons una informació d'Òscar Shiu, comerciant d'animals de Hong Kong, al 1966 es van introduir diària-ment entre 5 i 6 tonelades de tortu-gues des d'Indonèsia a Xina. Segons les xifres publicades per l'organització Pro Wildlife, sols al

1998 es van introduir 12.000 tonela-des de tortugues a Hong-Kong.

EIcomerç de tortugues en països fronters com Nepal, Vietnam, Birmània, i Pakistan cap a Xina, segons observadors en les zones frontereres, és actualment més actiu que mai i ni tan sols les zones protegides d'aquests països perme-ten seguretat a les seves pobla-cions.

~---~

Reportatge

increibles, han estat confirmades per estudis independents:

A l'agost de 1995, Artner va visitar el mercat de Xing-Ping a Guangzhou (Canton) el més gran dels quatre mercats d'animals vius de la ciutat, i segons les seves estimacions s'ofe-rien com a mínim 3.000 tortugues (de 20 espècies], algunes d'elles situa-des a l'Apèndix I del conveni CITES. AI juliol del 1997, McCord va tro-bar en el mercats de Guangzhou un total de 10.000 tortugues de 30

espè-cies, 5 d'elles llistades a l'Apèndix I del CITES.

En un sol dia d'abril del 1999, Valentin (2000) va observar en el mercat de Xing-Ping més de 7.000 tortugues de 25 espècies. Però una quantitat més gran estaven empa-quetades en caixes a les rebotigues.

Segons aquestes dades, podem assegurar que molts milions de tor-tugues (15 milions segons alguns autors) de tota Àsia acaben a les olles i a les farmàcies de Xina cada

any. Si pensem en les que moren abans d'arribar al seu destí i en la disminució de les seves poblacions per altres causes com l'alteració de l'hàbitat o la contaminació, arribem a la conclusió de què la renovació

natural no és capaç de rescabalar aquesta sagnia i, per tant, més de 50 espècies es veuen seriosament afectades per aquesta situació. Moltes d'elles estan arribant a una situació crítica en les seves pobla-cions naturals i algunes poden ja haver-se extingit, com és el cas de

la Cuara yunnanensis, ja donada per

desapareguda a la Llista Vermella de la IUCN del 2000.

I el pitjor és que no es veu un límit al problema i cada vegada poden haver més països implicats. Un cop acabada la població de tortugues autòctones, i afectades les pobla-cions dels països asiàtics veïns, altres països més llunyans com Filipines i Nova Guinea i fins i tot els EUA es sumen a la llarga llista de nacions que poden perdre les seves poblacions de quelonis. És, per tant, un problema global d'una complexi-tat i gravecomplexi-tat difícil d'imaginar. Com a mostra del difícil que resulta modi-ficar els hàbits dels xinesos i com d'arrelats estan aquests en la vida cotidiana, val l'anècdota que explica Vladislav

T.

Jirouse, eminent her-petòleg, en un article a la revista de l'EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) sobre la crisi de les tortu-gues asiàtiques. L'autor explica que va ser invitat a dinar pel director d'un zoològic xinès; aquest li va ofe-rir un plat per a ell exquisit: una tor-tuga de closca tova xinesa

Pelodiscus sinensis. Quan en

exò-~~---~

Reportatge

tic plat, el director va mostrar una actituttolerant, però en cap moment va deixar de degustar

l'excel.lent

-per a ell- vianda.

La reacció de la comunitat inter-nacional davant aquest problema ha estat lenta i fins ara bastant inefi-caç. Entitats proteccionistes, zoolò-gics, científics i opinió pública, ocu-pats en altres grups animals més vistosos i interessants per al gran públic, no han reaccionat amb la suficient rapidesa, però és possible que aquesta tendència estigui ara canviant.

La solució és molt complexa i pos-siblement no arribarà sinó a llarg termini amb canvis en la cultura popular, augment de la quantitat i qualitat de les zones protegides que permetin una regeneració de les poblacions implicades, i canvis

substancials en les legislacions que regulen el comerç d'aquestes espè-cies animals. Naturalment, totes aquestes noves lleis hauran de tenir un efectiu compliment.

Però disposen d'aquest temps les tortugues asiàtiques? Per tal de contestar aquesta pregunta, s'hau-ran de fer urgentment estudis de camp i determinar quin és restat actual de les diferents espècies de tortugues asiàtiques.

Actualment, no hi ha moltes zones segures per a elles en el sud-est d'Àsia lliures del comerç iLlegal i de la pressió de les activitats humanes; per tant, és la constitució de colò-nies de cria fora d'aquesta àrea una de les solucions que avui dia es pre-sumeixen com a més efectives.

Els zoològics del món en aquest punttenen molt a dir. Fins ara, la cria

en captivitat dels rèptils ha estat per a molts d'ells tan sols una anècdota secundària, sense prendre cons-ciència de la problemàtica que envolta moltes espècies. Però ara això ha canviat i l'EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), mit-jançant el seu grup d'amfibis i rèptils (TAG), ha pres mesures i ha recoma-nat als zoològics associats el man-teniment de colònies de cria de les espècies implicades en aquest comerç.

ELS ÚLTIMS ESDEVENIMENTS

"Port de Hong Kong, 11de desem-bre del 2001, una patrulla de dua-ners xinesos pertanyents a l'AFe

o

________________________________________

~I~

Reportatge

tortugues, trobades en un vaixell dins de 10 grans contenidors, procedien de Macao i el seu valor de mercat estimat és de 3.2 milions de dòlars."

Aquesta escarida nota d'agència va ser el principi d'una gran operació internacional, que tenia com a fi no sols salvar la vida de les tortugues, sinó establir colònies de cria en cap-tivitat per tal d'assegurar el futur de les diferents espècies.

Desgraciadament, es va haver de descartar la possibilitat d'alliberar-Ies en el seu medi natural, no sols per desconèixer l'origen exacte d'aques-" tes tortugues i per la carència de llocs segurs on alliberar-les, sinó per-què la major part d'aquests animals estaven greument malalts a causa de les horribles condicions de confina-ment, i la possibilitat de sobreviure en llibertat era mínima. Un altre factor a tenir en compte va ser que aquestes tortugues estaven molt parasitades i podien transmetre greus enfermetats a les poblacions lliures un cop allibe-rades en el medi natural.

Les tortugues pertanyien a 11 espècies catalogades per la IUCN entre vulnerables, en perill, o en perill

crític. Algunes d'elles també estaven en els Apèndixs I i II del CITES.

En un principi les tortugues van ser allojatdes al Kadoorie Farm and

Botanic Gardens de Hong Kong,i els

contactes a tot nivell per allotjar defi-nitivament a les tortugues van començar a un ritme frenètic. AI final, 9.000 d'aquestes tortugues anirien repartides a zoològics i criadors pri-vats americans de provada expe-riència. La resta, uns 1.000 exem-plars, anirien a 31 institucions euro-pees que, en un esforç inèdit de coordinació, havien demostrat interès en participar en la tasca de transportar, allotjar, curar i reproduir a aquestes espècies greument ame-naçades. En realitat, el nombre de tortugues que van poder arribar a les institucions interessades va ser molt més petit ja que, com era previsible, va haver una elevada mortalitat.

Finalment, el 23 de gener d'en-guany van arribar al nostre zoològic 33 tortugues del sud-est d'Àsia per-tanyents a 4 espècies, totes elles implicades en el terrible comerç de tortugues per al consum humà a Xina.

Aquestes espècies són:

3 Manouria emys Tortuga bruna

gegant asiàtica

4 Heosemys spinosa Tortuga

d'ai-gua espinosa

5

Siebenrockiella crassicollis

Tortuga d'aigua negra

6 Guara amboinensis Tortuga de

caixa asiàtica

Els animals, com esperàvem, van arribar en molt mal estat amb tot tipus de paràsits (un d'ells tenia fins i tot una sangonera), inapetència, dificul-tats respiratòries i altres símptomes que ens revelen les extremes dificul-tats que han hagut de passar en el seu cruel captiveri. Un cop allotjats en unes cubetes en una zona de qua-rantena situada a la secció de vete-rinària, van ser mesurades i pesades i van començar a ser tractades pels nostres veterinaris.

Esperem que amb el temps i els nostres esforços les tortugues millo-rin i la seva trista història tingui un final feliç.

Manel Aresté

~---Reportatge

...

.,.

10IIUIA

BRUNA GEGANT ASIÀTICA

Descripció: Aquesta gran tortuga pot arribar al mig metre de longitud. És de color marró fosc i les seves parts toves tenen grans callositats en forma d'espi-nes.

Hàbitat: Es troba a les zones selvàtiques.

Distribució: Sud de Tailàndia, Malàisia, Sumatra i Borneo.

Alimentació: Gran varietat de tipus de plantes, fruits, fongs i ocasionalment algun tipus de matèria animal.

Reproducció: Poden posar més de 30 ous. És l'úni-ca tortuga que construeix un veritable niu amb matèria vegetal i que el defensa de possibles pre-dadors.

Protecció: Està inclosa en l'Apèndix 11del CITES, i catalogada com En Perill per nUCN per la pèrdua dels seu hàbitat i la recol.lecció directa.

Heosemys spinosa

TORTUGA D'AIGUA ESPINOSA

Descripció: Arriba als 23 cm. En els animals joves, les plaques marginals acaben en unes agudes espines. Quan l'animal creix, aquestes espines disminueixen de grandària. La closca és de color marró i presenta una quilla vertebral. EI coll està tacat de vermell.

Hàbitat: Viu a prop de basses i rierols als turons coberts de selva tropical. Passa llarg temps a terra mig enterrada entre les restes vegetals.

Distribució: Sud de Tailàndia, Malàisia, Sumatra, Borneo, Illes Natuna i Mindanao (Filipines) .

Alimentació: Mengen fruits, altres matèries vegetals i restes animals.

Reproducció: Ponen d'un a tres ous enormes en pro-poció a la femella.

---

I~

Reportatge

SitbtMIt:kieIIB Cl'lSlÍf:onis

TORTUGA O'AIGUA NEGRA

Descripció: Mesura 29 cm de longitud. Aquesta tortuga és totalment negra excepte els punts blancs al cap i algunes taques marrons en el plastron.

Hàbitat: Aigües tranquiles de terres baixes amb abundant vegetació on amagar-se.

Distribució: Tailàndia, Malàisia, Sumatra, Borneo i Java.

Alimentació: Mol.luscs i carronya animal.

Reproducció: Fan 3 o 4 postes d'un o dos ous durant l'època de reproducció.

Protecció: Catalogada com a Vulnerable per nUCN. Els seus perills més grans són la pèrdua d'hàbitat i el comerç com a menjar.

Descripció: EI plastron (la part ventral de la closca) s'articula totalment, podent l'animal tancar totes les obertures del seu cos. EI cap presenta unes visto-ses ratlles grogues.

Hàbitat: Principalment en zones baixes pantano-ses. Alguns individus es troben en boscos lluny de l'aigua.

Distribució: Bangladesh, Cambodja, índia, Indo-nèsia, Malàisia, Birmània, Tailàndia, Vietnam.

Alimentació: Fruites, vegetació, cucs i altres peti-tes preses.

Reproducció: De dos a quatre ous. Els mascles tenen el plastron còncau.

AMBIENTS D'AIGUA DOLÇA

7-Quan sortiu al camp, agafeu notes i feu dibuixos que us ajudin després a ordenar els vostres

coneixe-ments. Encara que els vostres dibuixos us ".,::~ ... - semblin a vegades de dubtosa qualitat, us exigiran observar

amb més atenció, a més d'ajudar-vos a recordar millor. Comencem aquí una sèrie dedicada al quadern que m'acompanya en cada excursió. Us ensenyaré algunes pàgines dels meus quaderns de camp, juntament amb altres dibuixos més elaborats, i reco-rrerem alhora els diferents ambients de la nostra geo-grafia al llarg del cicle anual de les estacions.

_L,

•

Buscant bé, localitzaràs a les reinetes Hy/a meridiana/is enfi-lades als joncs i les bogues. esperant atrapar mosques i mos-quits. Has d'aprendre a distingir les seves veus de les d'altres anurs,

,/

.t

~ ,J <-'I ~ '<,

", "¡~'"I

.3" ~-.~

A.. ~ ~~

/' ¿;J:-:e~~k

~

Jl~

C-'~.

~-En començar l'època càlida de l'any, ve de gust con-templar els am-bients d'aigua do-lça. Gairebé segur ( que ben a prop d'on

í

vius hi ha un riu o , una bassa. Acostat

l,_

en silenci i passaràs \ moments inoblidables ~\\ mirant el que allà suc-ceeix, apuntant-ho i '\ dibuixant en el teu qua-dern. Notaràs que la vege-tació és diferent, són plan-tes molt dependents de l'aigua

però, al mateix temps, el riu o la llacuna es veuen molt afavorides per elles.

En el centre de la pàgina tens algunes notes i dibuixos que vaig fer l'estiu de 2001 en una gran bassa de La Selva (Girona). Els verns

Alnus glutinosa

són sempre els arbres més propers a l'aigua, les seves arrels for-men una atapeïda xarxa que subjecta la

terra i protegeix la riba de

;

• -!

EI bernat pescaire és una grossa i elegant au a la qual pots sorprendre caçant granotes entre la vegetació de la riba,

És molt interessant tractar d'identificar amb exactitud un animal que et trobes mort, ja que et permet estudiar bé els detalls, L'any 1995 em vaig trobar un jove gripau mort a la vore-ra d'una bassa castellana. Evore-ra quasi un cap gros però ja tenia potes, Vaig fer uns dibui-xos ajudant-me amb la lupa de butxaca i després, consultant alguns llibres, vaig poder saber que era un tòtil A/ytes obstetri-cans. A dalt, a l'esquerra, veuràs un altre apunt de camp sobre un peix que surava mort en una llacuna, Es tractava d'un gardí

Scardinius erythrophtha/mus,també

35

l'erosió. Dins de l'aigua, amb les arrels enfonsades a la sorra i els sediments del fons, les bogues Typha latitalia,

amb la seva gran capacitat per eliminar el nitrogen i el fòs-for de l'aigua, són com les depuradores de la llacuna i a més ofereixen refugi als ocells que s'alimenten furgant en el fang o les que pesquen a les vores. EI dia que vaig fer aquest aquests dibuixos em vaig emportar a casa un "pura" (infructescència o conjunt de fruits procedents d'una inflorescència) de boga i el vaig esmicolar amb molta cura, mirant els seus petits fruits amb la lupa binocular. Vaig dibuixar un d'ells amb el seu vil.là, que ara pots veure. Aquest fruit mesurava menys de mig mil·límetre i en un sol "pura" n'hi ha milers. Així, arrossegats pel vent, arriben els fruits a altres basses i comencen a colonitzar-la.

Podràs veure postes i larves d'amfibis (les postes a la pri-mavera) i també veuràs que a l'aigua dolça crien moltís-sims insectes, alguns d'ells permanentment aquàtics i altres només en fase larvària, encara que els més

abun-Fa anys, visitant la llacuna deltaica de La Vidala, vaig dibuixar alguns ocells aquàtics. Aquí es veu el cap del cabusset Tachybaptus ruticollis en detall i l'animal en un de les seves llar-gues capbussades, tractant d'il-lustrar l'habilitat amb la qual es desplaça sota l'aigua.

~"-;~41;( "";.

"",t

"'ó<."

t: """""d'::'-,,,,., .c..v;2,/

.e,. </~,~

Per distingir amb seguretat el verm d'altres arbres, comprova els seus fruits vells, que són com diminutes pinyes negres, gairebé sempre en grups de tres.

dants són els mosquits, les larves dels quals es troben en aigües tranquil-les. I fixa't quina opor-tunitat per conèixer de prop una interessant

cadena tròfica: aquestes larves de mosquit ser-veixen d'aliment a les golafres gambúsies

Gambusia affinis, uns petits peixos originaris de l'Amèrica del Nord que van ser introduïts a Europa fa molt temps per lluitar contra aquests

dípters. Els mosquits adults són menjats per les granotes adultes, a més de per alguns ocells insectívors, rats- penats, ... i les granotes i els peixos són menjats pel bernat pescaire Ardea cinerea Si tens sort podràs veure i dibuixar algun dia a un preciós ocell blau, que també és un formidable pescador, el blauet Alcedo atthis,

pescant gambúsies des del seu trampolí, com em va passar a mi en aquella bassa de La Selva.

Eduardo Sainz

Oferta gastronómica

durante

su

visita

al

100

Bocadillos

fríos

y

calientes

Diversos tipos

de

hamburguesas

Nuggets

de

Polla

Sticks

de

Mozzarella

Paellas

"Escalivades",

"EsqUeixades"

Carnes

a la Brasa

Gambas

a la Brasa

(10% OtoSocios)

•

~

_'.trr/olJt1I

~~ v

~ ~ tl¡Cc..t.~"

tt~i¡¡III/~'"

?01f11

Espaguetis,

Raviolis, Pizzas

Escalopines

al

limón

Paellas

(10% Otosocios)

En todas

las

Cabañas encOntrará

una gran variedad

de

Helados

y

Refrescos

En todas

las

islas Vending

encontrará

Refrescos,

Cervezas

y

sólidos

Una Caja con un Menú

compuesto

de: Ensalada verde,

Polla asado, Patatas fritas,

Bebida, Pan

y

Cubiertos Por

1.300

ptS.

(Deventa en la cabaña allado de los Osos)

----

Barcelona

~

MENT~

e~

departament d'educació

~

37

MATINS AL ZOO.

Activitat per als nens i nenes de 4 a 11 anys els dissabtes de 10 h a 13 h.

Alguns matins entraran a quadres d'animals del zoo i així veuran on passen la nit, algun cop podran tocar un animal o preparar el seu dinar i també faran treballs relacionats amb el tema del dia. Els nens/es aniran sempre acompanyats pels seus educadors/es i per voluntaris/es del zoològic. MATINS FAMILIARS:

Activitat de cap de setmana trimestral, per a les famílies. dissabte i diumenge de 10 h a 12.30h. Aquesta vegada es farà un taller de màscares animals basat en la fauna de l'horòscop xinès. Es visi-taran els dotze animals que tenim al zoològic relacionats amb aquest horòscop. s'observaran les característiques físiques del seu cap i ja a l'aula cadascú farà la màscara de l'animal que li corres-pon. Aquesta activitat serà conduïda per l'escultora Ana Marín amb la col.laboració dels voluntaris del zoològic.

CALENDARI: 6 d'abril 13 d'abril 20 d'abril 27 d'abril 4 de maig 11 de maig 18 de maig

25 de maig i 26 de maig 1 de juny

8 de juny 15 de juny 22 de juny 29 de juny 7 de setembre 14 de setembre 21 de setembre 28 de setembre

On dormen les girafes? T'agradaria tocar una serp? Vull ser entrenador/a de dofins! Sigues el granger/a del zoo! Les cries del zoo

Cuidem els lèmurs EI somriure dels dofins

TALLER FAMILIAR DE MÀSCARES

En

Hoquet

de Neu

Ouè mengen els elefants? Els teus amics dofins Naixements al zoo La pell dels felins

Sigues el granger/a del zoo! Les cries del zoo

EI somriure dels dofins La família hipopòtam

o

o

HORARI:

Matins al zoo, de 10 h a 13 h - Matins familiars, de 10 h a 12,30 h Preu Matins al zoo: 12 €, socis Zoo-Club, 17 €, no socis

Abonament trimestral4 matins al zoo: 36,10 € (només per a socis Zoo-Club) Preu Matins familiars (Cap de setmana) :

13€, nen soci

i

20 €, adult soci, 18 €, nen no soci i 24 € adult no soci INFORMACiÓ I INSCRIPCIONS:

e

A S A lS D E Z

o o

lO G IA E S T I U

I

J

U

N

'11

J

U L IOL

I

p\GOST

I

S ETEM8RE

C9

HORARI: DE 9 HA 16 H

PREU DELS CASALS: Els de cinc dies: . 127,10€, socis Zoo-Club 141,25 €, no socis

Els de quatre dies (juny i 2ª set.setembre): 101,70€, socis Zoo-Club

113€, no socis

Hi ha descomptes, per a socis de Zoo-Club, si es fa més d'una setmana de casals

25, 26, 27

i

28 de juny

Les cries del zoo

(5-7anys)

Vols ser el granger/a del Zoo?

(5-8 anys)

Coneix els mamífers!

(5-14 anys)

1,2,3,4

i 5 de juliol

Ponis i cavalls

(5-7 anys)

Vols ser el granger/a del zoo?

(5-8 anys)

La vida al zoo

(5-14 anys)

8, • 10. 11 i 12 de juliol

Ponis i cavalls

(5-7 anys)

Vols ser el granger/a del zoo?

(5-8 an'{¡s)

EI món dels animals

(5-14 an'1ls)

PROGRAMA

15. 16, 17, 18 i 19 de juliol

Ponis i cavalls

(5-7 anys)

Vols ser el granger/a del zoo?

(5-8 anys)

Paradisos animals

(5-14 anys)

22, 23,24.25 i 26 de juliol

Ponis i cavalls

(5-7 anys)

Animals aquàtics

(5-14 anys)

29. 30. 31 de juliol,

1

i

2

d'agost:

Les cries del zoo

(5-14 anys)

5,6,

7, 8

i

9

d'agost

La vida a la selva

(5-14 anys)

19,20,21,

22

i

23 d'agost

L'aventura sota l'aigua

(5-14 anys)

26,27,28,29

i

30 d'agost

La vida al zoo (5-14 anys)

2, 3, 4, 5

i

6

de setembre

Ponis i

v

IIL~ __

~

~-

anys)

Vols ser el granger/a del Zoo?

(5-8 anys)

Paradisos animals

(5-14 anys)

9, 10, 12

i

13

de setembre

Ponis i cavalls

(5-7 anys)

Vols ser el granger/a del zoo?

(5-8 anys)

~

---.I

EI preu del dinar hi està inclòs .

.I

Es pot fer la inscripció trucant al tqlèfon

932256787,

a partir del dia 15

d'abril, però és imprescindible

omplir una fulla amb les dades i una foto del

nen/a en el Depart

ent d'Educació o enviar-la per Fax:

932252563 .

.I

EI

pagament es realitza mitjançant

un ingrés al compte de Caixa de

Pensions

Nº

2100-1198-35-0200 5001. Feu constar el número de refèrencia i

el nom del nen/a .

.I

S'ha de portar o enviar el resguard de l'ingrés a: Departament d'Educació'

del Zoològic, Passeig Circumval.lació

nil

3,

08003 Barcelona=--_---_~

.I

Els casals de juny, juliol

i agost han d'estar

p.

a

s 15 dies abans del

començament de cada casal; els casals

e set .mbre s'han de pagar abans

del15 de juliol .

.I

la informació

dels casals: programes

m nús, etc ..., es pot recollir

al

Departament

d'Educacié

del Parc Zoològ'c a partir del mateix 15 d'abril. Si

ho voleu rebre a domicili truqueu al nostr

te èfon i deixeu la vostra adreça .

.I

Hi ha hores de permanència, de 8 h a 9 h i

e 16 ha 17

h.

a 500 ptes/h.

S'ha

d'avisar

amb antelació

i el pagame

es farà efectiu

al Departament

dlEducació el mateix dia .

.I

Si voleu conèixer les nostres inst . .Iacion

i altres detalls sobre aquests

casals estem a la vostra disposició

I Depart ment

d'Educacié

del Zoològic,

e dilluns a divendres de 9 h a

h i de 15 ha 17 h i, els dissabtes i

~~---~

DIUMENGES

Al ZOO

(PER A TOTS ELS PúBLICS)

Novetat! EI segon diumenge de cada mes el Zoo organitza visites comentades per tota la família

pel recinte del Zoològic. Si voleu augmentar els vostres

coneixements

sobre la fauna del Parc

Zoològic

apunteu-vos-hi!

EL ZOO PER DINS

Sabies que els nostres carnívors es mengen 29.000 quilos de carn cada any?

Sabies que no totes les plantes poden conviure amb tots els animals? Aquesta visita tracta del funcionament del Zoo, i s'hi expliquen els problemes i les anècdotes que comporta el manteniment de

pobla-cions d'animals en captivitat. LA CONSERVACiÓ AL ZOO

Sabies que el bisó europeu o el cèrvol del Pare David, entre d'altres, no s'han extingit gràcies als zoològics? Sabies que el Zoo de Barcelona ha dut a terme diversos

programes d'alliberament d'animals a la natura? Sabies que molts animals de Barcelona estan en

d'al-tres zoos europeus reproduint-se i viceversa? Aquí es proposa un recorregut per les espècies en les

que es treballa en programes de conservació, una de les funcions bàsiques del Zoo.

ANIMALS EN PERILL

Un viatge per tot el planeta seguint les espècies que avui es troben en perill d'extinció: motius que les han

portat e estar en perill, mesures que s'han de pendre per evitar-ho i com hi podem col.laborar.

Coneixes el colom faisà de clatell blanc? Doncs és una de les espècies greument amenaçades que es

repro-dueixen al Zoo de Barcelona. Sabies que ja hi ha, al Garraf, desenes de tortugues mediterrànies

nascudes al Zoo?

LES CRIES DEL ZOO

Vols saber quant dura la gestació d'un elefant? Vols conèixer com ho fem per criar goril.letes? La reproducció de les espècies que viuen al Zoo

és la prova més evident de les condicions de benestar dels animals.

Es visiten les instat-lacions on hi ha cries de mamifers i peti its ocells, les incubadores d'ous de rèptils i s'ex-pliquen els comportaments sexuals de moltes espècies

NOSALTRES ELS PRIMATS

Sabies que els humans i els ximpanzés compartim el 99% del codi genètic? Per què és blanc

en Floquet de Neu?

Quines conductes són instintives i quines apreses en el primats i els humans? Aquestes i altres són les preguntes que provem de respondre en aquesta visita. Sabies que el Zoo de Barcelona compta amb una de les millors

eol-leceiens

de primats del món?

FAUNA CATALANA

Sabies que el Zoo de Barcelona és hoste de la colònia nidificant lliure de bernats pescaires més

important de Catalunya? Sabies que les cabres salvatges estan augmentant les seves poblacions en

llibertat en els darrers anys?

Vine a conèixer les espècies que formen part de la fauna del nostre país, molt més variada i interesant

!!!JI

FUJ I FI LM

Iools far the imaginatian.

PATROCINADOR OFICIAL DE IMÁGENES

Con la cámara digital

vas

a

tener que aplicar el

oído.

~IÓtl

P~IAI-P~ilCIOiJ)l

... 11

D

OTRAS CÁMARAS DIGITALES FUJIFILM:

~

~

~~E"~

__.

çt

~t'.t' ~:,-,

~; J

~,

v,

!i--

,

flnePlxAl01 FmePlxA201 FmePlx26DOZ

¿

Te imaginas una cámara digital que, además de hacer

extraordinarias fotografías, sea capaz de hacer muchas

cosas más? Aguza bien los oídos, porque la FinePix 30i

es justo la cámara en que estás pensando .

¡Escucha! La FinePix 30i tiene una excelente calidad de

imagen, ¿vale?, y si quieres le puedes poner voz

a

todas tus

fotos después de cada disparo; pero, además, puede grabar

vídeo con sonido, funcionar como webcam, grabar y

repro-ducir tu música preferida en formato MP3. ¡¡Como lo oyes!!

Con la FinePix 30i ¡¡¡ENLOQUECERÁÁÁÁÁÁÁÁÁÁSSSSSSSS!!!

~

.

e.: .~

flnePu2800Z FmePb4800Z FmePI16800Z FlnePlx6900Z

S&S POOlS, CI Galà 29, Pol Ind Pla d'en Coll, 08110 Monteada IReixac, Barcelona, tel. 935725025, fax 935 725 084, ¡Visita nuestra exposición!

Nombre yapellidos

S&S Poals

PISCINAS

Dtreccron

PoblaClon/PrOVlnCl8 ep Tel