GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 28-IX-1990 1482
Disposicions generals
Acords delsòrgans degovern
Modificacions de crèdit 1492
Modificacions de l'Ordenança sobre el Control de la contaminació peragents físics 1498 Correcció d'errades en el Programade substitució
d'antenes 1501
Decretsde l'Alcaldia
Modificacions de crèdit 1501
Consells Municipalsde Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords
sessió 27-IX-1990 1505
Consell Municipal Permanent
Actasessió 26-IX-1990 1507
Anuncis
Concursos 1510
Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 al 27
d'octubre de 1990 1510
CIO:
Ajuntament
V
de
Barcelona
34/Any LXXVII
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 28 de setembre de
1990,
aprovada el26
d'octubre de
1990.
AlSaló de la Reina Regentde la
Casa
dela
Ciutat de
Barcelona, el vint-i-vuit de setembre demil nou-cents
noranta, es reuneixel Consell Plenari, en
sessió
ordinà¬
ria, sota la presidència de l'Excm.Sr. Alcalde,
Pasqual
Maragall i Mira, i
hi
concorrenels ll ims. Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, FrancescRaventós I
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll ims.Srs. Regi¬
dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M.Serra i
Martí, Joan
Torresi Carol, MartaMata I Garriga, Joan
Clos
iMatheu,
Mercè Sala iSchnorkowski, Juan José Ferrelro iSuàrez,
Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i
Caparà, Xavier
Valls i Serra, M. Aurèlia Capmany i
Famés, Antoni
Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i
Sebastià, Enric
Truñó
i Lagares, Josep
Espinàs
i
Xivillé, Núria Gispert i
Feliu,
Joan Fuster i Sobrepere, AntoniLucchetti i
Farré, Josep
M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de Lasarte,
Enric
Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas
i Falp, Teresa
Perelló
iDomingo, Artur
Mas i
Gavarró,
Josep Bueno i Escalera,
Fèlix Amat i
Parcerisa, Jaume
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan
Puigdollers
i Fargas, Antoni Marcet
i Rocabert,
Eduard Cardona i
Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan
Anton
Audet
i Novell, Josep Lluís Olmedo I
López,
Enric Lacalle i
Coll, Antoni Albesa I Vilalta, i José Alberto
Fernández i
Díaz, assistits per I'll lm. Sr. Secretari
General, Jordi
Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor
Municipal, Sr.
Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Albert Batlle i
Bastardas.
Constatadal'existència de quorum legal, la
Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida l'acta de
la
sessió anterior,
celebrada el 20 de juliol de 1990, l'esborranyde la
qual
ha estat tramès atotsels membres del Consistori; i s'a¬prova.
En el despatx d'ofici, el Consell
Plenari acorda:
Quedar assabentat dels acords de la Comissió deGovern de 21 de setembre de 1990, pels quals es prorroguen fins al 31 de desembre
de
1991 bonifica¬
cions en les quotes de l'arbitri de
radicació,
d'un
20%
per als establiments ubicats en el
Polígon Industrial del
Consorci de la Zona Franca, i d'un 10% per a determi¬ nades agrupacions de contribuents.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia de 25 de juliol de 1990 (NC-103), relatiu a la
Instrucció sobre el
trànsit.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia de 26 de juliol de 1990 (NC-105), que admet
la
renúncia
del
Sr.
Francesc Rafart i Estela com a Coordinador de Serveis
d'Economia i Empreses.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 27 de juliol de 1990 (NC-106), que nomena el
Consell Rector i
la Comissió Tècnica per a la revisió del Catàleg del
Patrimoni Arquitectònic
Històrico-Artístic.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia de 23 de
juliol de
1990
(NC-108),
queassigna al Sr.
Manuel Tuñí i
Vancells, Cap de la SecretariaExecutiva de
l'Àmbit
d'Urbanisme,Obres i Serveis, les funcionsd'integració i
direcció executiva superior de les
Àrees
d'Urbanisme
ide Projectes i Obres.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 27 de
setembre de 1990 (NC-113), que accepta
la
renúncia
presentada per
l'll
im.Sr. Josep
M. Ainaud i de Lasarte
com a President del Consell Municipal del Districte de l'Eixample.
Quedarassabentatdel decretde l'Alcaldia, de 27de
setembre de 1990 (NC-114), que nomena
l'll im. Sr.
Antoni Marcet i Rocabert President del Consell Munici¬ pal del Districte de
l'Eixample.
RatificareI decret del'Alcaldia de 23 de juliol de 1990 (NC-102), pel qual es nomena
el Sr. Juan Manuel
Velasco i García, membre del Consell Municipal del
Districte d'Horta-Guinardó.
RatificareI decret del'Alcaldia de 17 de setembrede
1990 (NC-109), pel qual es nomena
el
Sr. Joan Arnau i
Roca, membre del Consell Municipal del Districte
de
Sant Martí.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de
les
modificacions dels articles 10 i 11 i de la disposició
transitòria 2a de l'Ordenança
d'Instal·lacions i Activitats
Publicitàries, en no haver-s'hi presentat cap
reclamació
durant el períoded'informació pública.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia de 6 d'agost de
1990, pels quals, en virtut de concurs, es nomenen:
el
Sr. Miguel Angel Banduezo
i Romero,
Cap del
Servei
Tècnic de Sistemes (P-740); la Sra. Pilar
Serrano
i
Gracia, Cap de la Subdivisió de RecursosHumans
de
la
Guàrdia Urbana (P-741); laSra. Isabel
Balliu i
Badia, Cap
del Negociat d'AfersSocials i Joventut
(P-742); el
Sr.
Francesc Mir i del Pozo, Cap de la Divisió deServeis
Tècnics del Districte d'Horta-Guinardó (P-752); la
Sra.
Tecla Fort i Riera, Cap Adjunt a la Unitat
Operativa
d'Administració de Recursos Humans (P-753); el
Sr.
Joan Ignasi Pérez i Torio,
Cap del
Negociat de
Selecció
i Promoció de Personal (P-754); la Sra. Concha
Rodà i
de Lanza, Cap del Servei
d'Informació i
Documentació
de la Direccióde Serveis deDifusió i RelacionsCulturals(P-755); la Sra. M. Teresa Fontes
de Albornoz
i
Blanch,
Cap del Negociat de
Plus-vàlues-Recursos
(P-756);
el
Sr. José Oriol Gual i Dalmau, Cap del Servei
d'Exposi¬
cions (P-757); el Sr. Josep M.
Queralt i
Capdevila,
Cap
del Servei de Relacions Culturals (P-758); elSr.
Fran¬
cesc Molina i García, Cap del Negociat de
Classes
Passives i Atencions Socials (P-759).
Ratificar els decrets de l'Alcaldia de 6 d'agost
de
1990, pels quals, en virtut de concurs, es
nomena:
el
Sr. Josep Pallaros i
Saltó, Cap del
Taller de
Radiotelefo¬
nía i Radiotelegrafía de laGuàrdia Urbana
(P-761);
la
Sra. BeatrizMartínez i Martos, Cap del NucliOrgànic
de
Gestió Econòmicadel Districte
d'Horta-Guinardó i
el
Sr.
Francisco García i Fernández, Gestor Econòmic
Admi¬
de Nou Barris (P-762); el Sr. Alberto Moreno i
Àlvarez,
Cap de Grup de Treball d'Intervenció de l'Edificació del
Districtede Nou Barris (P-770); el Sr. Francesc Soler de
Magriñá, Cap del Servei de Gestiód'Equipament Espor¬
tiu P-771); el Sr. Salvador Espadalé i Llobet, Cap del
Servei Tècnic de Vehicles de la Subdivisió de Recursos Materials de la Guàrdia Urbana (P-772); el Sr. Josep M.
Berengueres i Palau, Cap de la Unitat Operativa d'Enllu¬
menat Públic.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 17 de setembre de
1990 (P-825), pel qual s'imposa al funcionari Joan Fité i
Utges la
sanció
de separació de servei pel fet d'haverocasionat desperfectes amb un arma de foc, escopeta
de caça major, efectuant uns trets en la nova teulada
de la Gran Sala del Palau Nacional els dies 29 de setembre del 1989 i 17 de novembre de 1989, per haverabandonat el servei devigilància que tenia enco¬ manat i per haver causat, per negligència i mala fe,
danys moltgreus al patrimoni de la Corporació, fetsque són constitutius de faltes molt greus de disciplina pre¬ vistes a l'article 3, lletres c) i n), del Reglament de
Règim disciplinari 336/1986, de 6 de novembre, i,
igualment, constitutius de faltes greus de disciplina
previstes a l'article4, lletrese) i k), del mateix reglament
enhaver causatnegligentment danysgreus a laconser¬ vació dels locals i enhaver incomplert, amb negligència greu, els deures i obligacions que com a funcionari té
encomanats.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 6
d'agost de 1990 (EF-796), que faculta l'Ajuntament de
Sant Adrià de Besòs perquè exerceixi les facultats inherents al dret de propietat de les finques municipals situades al polígon residencial la Mina.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 12 de
juliol de 1990 (EF-827), pel qual s'aproven reconeixe¬ ments de crèdit per un import total de 27.504.491 pes¬
setes.
RatificareI decret de l'Alcaldia de 30 dejuny de 1990
(EF-828), pel qual s'aproven els Comptes de cabals de Dipositaria corresponents al segon trimestre de 1990.
Ratificar els següents Convenis:
A) Amb el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme,
sobre l'aportació definitiva del Ministeri a l'execució de
les obres del Cinturó del Litoral;
B) Amb el Ministeri de Justícia, relatiu al compromís
de venda a l'Estat de la finca anomenada Mercat del
Peix, per construir-hi un edifici que aculli els òrgans
judicials de Barcelona;
C) Amb la Generalitat de Catalunya i l'Arquebisbat de Barcelona, relatiu ala integració de la Generalitat en el
Patronat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a la regulació de les obligacions mútues entre les tres Enti¬
tats que hi són representades;
D) Amb la Diputació de Barcelona, el Consorci del
Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(Casa de Caritat), relatiu a la cessió de terrenys i compromisos per a la construcció del Museu d'Art
Contemporani
de Barcelona;E) Amb la Diputació de Barcelona i Ràdio-Televisió
Espanyola,
relatiu a la realització conjunta dels actescommemoratius del cinquantenari de la mort de Lluís
Companys;
F) Amb el Departament d'Ensenyament de la Gene¬
ralitat de Catalunya, per al sosteniment de diversos centres docents públics;
G) Amb l'Institut Catalàde Serveis a la Joventut, per
a la pròrroga de la cessió gratuïta del local situat a la
plaça Eivissa, núms. 17 i 18;
H) Amb l'Instituto Nacional de Servicios Sociales, per a la reserva de places en el Programa de Vacances de
tercera edat;
I) Amb la Universitat de Barcelona, per a la promoció
de tesis, tesines i altres treballs d'investigació sobre el
fenomen esportiu a laCiutat;
J) Amb la Universitat de Barcelona, per a la col·labo¬
ració en aspectes de recerca, formació i intercanvi d'informació i documentaciócientífica;
K) Amb la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de
Cultura i laDiputació de Barcelona, sobre acords institu¬ cionals en relació al Consorci del Gran Teatre del Li¬ ceu.
En relació a l'apartat C), relatiu a la integració de la Generalitat en el Patronat de l'Hospital de Sant Pau, el Secretari General dóna compte de l'acord de ratificació del Capítol Catedralici que, sota condició resolutoria,
dóna nova redacció a l'acord quart de l'esmentat con¬ veni el qual queda ratificaten els termes proposats per l'esmentat Capítol.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a I ordre de dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 27
de juliol de 1990, que declaren deserts senglesconcur¬ sos per ala construcció d'uns aparcaments subterranis als carrers Manuel Girona-passeig Sant Joan Bosco i a
l'avinguda de la Diagonal-carrer de Numància.
El Sr. Albesa observa que aquest assumpte, que es
presentàelmes de juliolcom amoció i torna avui com a
dictamen, forma part d'ungrup d'aparcaments d'inicia¬
tiva privada dels quals només s'acceptaren dos sense que hihagués unes raonsobjectives clares perdeclarar
deserts els altres dos, perquè hi concorregueren tres
empreses i els projectes complien les especificacions
dels plecs de condicions.
El Sr. Torres contesta que el concurs s'ha tramitat
amb totatransparència; que la Comissió tècnica d'ava¬
luació ha estimat que enels casosdeclarats deserts les
ofertes no s'ajustaven a les exigències econòmiques i
urbanístiques preestablertes; i que tanmateix, a partir
d'ara se cercaran les solucions per tirar endavant la construcció dels dos aparcaments.
S'aprova amb els vots en contra dels Srs. Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz.
Ratificareis acords de la Comissió deGovern, de 21
de setembre de 1990, pels quals s'aproven inicialment:
1) el Pla especial per a la qualificació com a zona
d'equipaments de les finques situades en el carrer de
Pomaret, núms. 49-55 (Club Arsenal) i ordenació volu¬
mètrica i rehabilitació de l'edifici situat alcarrer de Terré
2-16; i 2) el Projecte de delimitació de la Unitat d'actua¬
ció limitada per les finques del carrer d'Agudells núms.
9B al 17 i el carrerde Pedrell, núms. 166 al 174. El Sr. Bonet, quant al Pla especial relatiu ales finques
núms. 49-55 del carrer de Pomaret, significa que, trac¬
tant-se del primer document urbanístic que incideix sobre terrenys qualificats de sistema viari que després no s'han vist afectats pel projecte constructiu cor¬
responent, caldria haver ficat prèviamentunsobjectius i
inseguretatjurídica als propietaris i
endreçar les façanes
de les finquesque confronten amb els cinturons
i altres
avingudes importants com la
prolongació
de la Via
Augusta; que en el cas en
debat caldria establir
unaunitat d'actuaciócomprensivade les finques adjacents,
en una de les quals hi ha una escola; que el Pla
presentat comporta, en
definitiva,
unarequalificació
dels terrenys i l'expedient hauria d'incloure un
informe
jurídic que justifiqui perquè
no cal tramitar unamodifi¬
cació del Pla General Metropolità; que, per tots aquests
motius, sobretot els dos darrers, el seu Grup opta per abstenir-se en lavotació de l'esmentat instrument urba¬
nístic.
El Sr. Alcalde indica que el Regidor de
l'Àmbit
d'Ur¬banisme, Obres i Serveis ha pres nota del suggeriment
que ha formulat elSr. Bonetenel primer puntde laseva
intervenció.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud,
Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina,
Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i
Olmedo, quantal'apartat 1) relatiu al Pla Especial de les
finques núms. 49-55 del carrer de Pomeret i
2-16
delcarrer de Terré.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 21
de setembre de 1990, pels quals s'aproven inicialment:
1) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, dels
carrers de les Corts, entre els d'Europa i de Joaquim Molins, i de Joaquim Molins, entre els de les Corts i de
Joan Güell; 2) el Projecte d'urbanització d'iniciativa
privada, del carrer Nou, entre el carrer de Pelfort i el
passatgedel Negociant; 3) el Projecte
d'urbanització
del'avinguda Diagonal, entre la plaça de les Glòries i el
carrer de la. Llacuna; i 4) el Projecte d'urbanització del
carrer de Tarragona, entre el carrer de la Diputació i la
plaça d'Espanya.
El Sr. Bonet, respecte al Projecte d'urbanització de l'avinguda Diagonal entre la plaça de les Glòries i el
carrer de la Llacuna, indica que tal projecte, que s'eleva a l'aprovació plenària abans que estigui apro¬
vat definitivament el Pla especial de la zona, condicio¬
na el disseny de la urbanització fins al carrer Prim d'una avinguda tant emblemàtica de la ciutat com és la Diagonal; que tal projecte dóna, també, sortida a la
plaça de les Glòries sense que aquest Plenari hagi
tingut ocasió de conèixer el projecte relatiu a aquest
importantíssim nus viari i reclamat reiteradament pel
seu Grup; i que el seuGrup no pot assumir el Projecte d'urbanització que avui es presenta, ja que parteix
d'un disseny de la plaça de les Glòries que no pot
acceptar perquè trenca la continuïtat de l'avinguda
Diagonal, que defensà en debatre's el Pla especial de Diagonal-Sud i que, en part, ha estat, sortosament,
recollida per l'equip de Govern.
El Sr. Alcalde ofereix l'oportunitat de tractar del pro¬
jecte de la plaça de les Glòries dins el torn de precs i preguntes.
El Sr. Serra i Martí puntualitzaque el projecte del nus de la plaça de les Glòries no comporta expropiacions que exigeixin un acord plenari, però ha estat explicat a bastamenten reunions informatives i ha romàs exposat
al públic sense que s'hi presentessin reclamacions; i
que el Projecte d'urbanització del tram de l'avinguda
Diagonal comprès entre la plaça de les Glòries i el
carrerde la Llacuna tindrà continuïtat en el Pla especial de Diagonal-Poble Nou que convertirà aquesta via en un eix molt important del barri.
El Sr. De Nadal, en laseva condició de President del
Districte de Sant Martí, destaca la importància del Projecte d'urbanització de l'avinguda Diagonal que es debat avui i que era esperat des de fa molt temps pel veïnat.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat, Audet i Olmedo, quant a l'apartat 3), relatiu al Projecte d'urbanització de l'avinguda Diagonal.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 21
de setembre de 1990, pels quals s'aproven definitiva¬
ment: 1) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada,
de l'illa formada per l'avinguda Diagonal, i pels carrers de Numància, Entença i Déu i Mata; i 2) el Projecte
d'urbanització del carrer d'Aiguablava fins a l'avinguda de Vallbona (4a fase).
La Sra. Perelló, en laseva condició de Presidentadel
Districte de les Corts, referint-sealProjecte d'urbanitza¬
ció de l'illa delimitada per l'avinguda Diagonal i pels
carrers de Numància, d'Entença i de Déu i Mata, es
congratula que la petita desviacióque s'introdueixen el traçat del vial subterrani eviti diverses afectacions; i precisaque el seu Grupcondiciona el vot afirmatiu que avui emetràal'informe favorable de l'Àreade Circulació
pel que fa a la incidència de les obres de construcció
del túnel sobre la circulació de la zona.
El Sr. Albesa destaca que, com propugnà el seu
Grup recollint les al·legacions del veïnat, el nou traçat
del vial subterrani no afectarà els jardins ni accessos als aparcaments de les finques del carrer de la Cara¬
vel·la Niña, tanmateix discrepa en el fet que la cons¬ trucció del nouvial esfaci a cel obert i no pasforadant un túnel.
El Sr. Lucchetti anticipa que, per coherència amb
posicionaments anteriors, el seu Grup tornarà a votar negativament avui perquè, entre altres raons exposa¬ desen ocasions anteriors, en una zonamancada d'es¬
cola pública es finança, sense contrapartides, una es¬ cola privada religiosa, i perquè el recurs interposat
contrael Plaespecial exigeixunaactitudde prudència; i
afegeix que tractant-se d'un acord d'aprovació definiti¬
va, no pot entendre el condicionament de vot del Grup
convergent.
El Sr. Torres significa que el carrer deprimit per sota
de l'avinguda Diagonal és necessari des del seu punt de vista; que el sistema constructiu, avalat per uns estudis tècnics moltseriosos, mantindràla capacitatde
trànsit de l'avinguda Diagonal i comportarà menys
difi¬
cultats que l'altra opcióesmentada pel Sr. Albesa.El Sr. Serra i Martí puntualitza que precisament el
respectedels drets dels veïns del carrer de laCaravel·la
Niña fa necessari el sistema a cel obert perquè el
túnel
exigeix uns pendents superiors i, consegüentment,
unes afectacions més grans; i que les obres es
poden
enllestiren un termini de tres o quatre mesos.El Sr. Albesa, discrepant del Sr. Torres sosté que
les
obres de construcció del tram deprimit per sota dela
Diagonal afectaran greument la circulació de la zona.
El Sr. Ferreiro subratlla la importància de laurbanitza¬
ció del carrer d'Aiguablava perquè aproparà els
barris
de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbonaa la resta delaCiutat.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la
Sra.
Vintró i el Sr. Lucchetti quant a l'apartat 1),
relatiu
al
Projecte d'urbanització de l'illa delimitadaper
l'avinguda
Diagonal i pels carrers de Numància, d'Entença
i
de
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA ÀREA DE FINANCES
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
Aprovar les modificacions de crèdit dins el Pressu¬ post General de
1990,
de conformitat amb la documen¬tació adjunta.
S'aprova per unanimitat.
Concedir l'aval subsidiari de l'Ajuntament quant a la
xifra de 4.500.000.000 de pessetes, pel que fa a
l'operació de crèdit que concerti Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, SA, amb el Banc de Crèdit
Local per al finançament de vint-i-clnc nous aparca¬ ments subterranis municipals, amb un termini d'amor¬
tització de deu anys, Inclosos els dos de manca, amb el tipus d'Interès Mibor més 0,50% anual, i d'altres condi¬
cions que figuren a l'annex adjunt; I autoritzar l'Excm.
Sr. Alcalde o Regidor en qui delegui, per tal que formalitzi els documents necessaris per a l'atorgament
de l'aval esmentat.
El Sr. Torres explica que l'operació de crèdit que s'avala permetràrealitzar elprograma, valoraten 10.900 milions de pessetes, de construcció de vint-i-cinc nous
aparcaments, amb una capacitat de 9.898 places, una
part dels quals (els dels carrers de Marià Aguiló i de
Menorca, del passeig de Valldaura i de la plaça de
Ferran Casablancas) respon a les demandes dels Dis¬
trictes, mentre que altres tenen caràcter dissuasorl (com el de la plaça de les Glòries, el del nus de la
Trinitat o el de les Cotxeres de Sant Genis) o estan
lligats a les instal·lacions olímpiques com és el cas del
de lamuntanya de Montjuïc.
S'aprova per unanimitat.
Negociat d'Administració de Béns
Modificar l'acord adoptat per la Comissió Municipal Permanent el 29 d'octubre de 1981, en el sentit de
cedirgratuïtamental'Institut Català del Sòl, subrogaten els drets i obligacions de l'Instltuto Nacional de la
Vivienda, lesfinques de propietat municipal situades en elcarrerdel Doctor Pi i Molist, des del núm. 39 al 63, on
es va construir la promoció pública de protecció oficial PI i Molist executada d'acord amb el Conveni subscrit el 24d'agost de 1977 entre l'extingit Instituto Nacional de
la Vivienda i aquest Ajuntament.
El President del Patronat Municipal de l'Habitatge, Sr.
Valls, justifica aquest dictamen en els traspassos de competències a la Generalitat de Catalunya.
S'aprova per unanimitat.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Informe sobre el Consell de Benestar Social.
La Tinent d'Alcalde de Benestar Social, Sra. Vintró,
comença advertint que pot sintetitzar la seva interven¬
ció perquè ha facilitat als membres del Consistori el
conjunt de les propostes i recomanacions elaborades pels diferents grups de treball i aprovades el juliol pel
Plenari del Consell de Benestar Social, i també una
valoració de la tasca de l'esmentat Consell i dels seus grups de treball i del grau de compliment per part de l'Ajuntament de lespropostes i recomanacions formula¬
des pel Consell l'any passat, com a Indicador de l'eficàcia del Consell, i en aquesta línia vol agrair la
sensibilitat que hi han demostrat els Districtes i
Àrees
municipals.
Constata que la consolidació i continuïtat de l'instru¬ ment de participació que és el Consell de Benestar Social, s'ha reflectit en l'increment qualitatiu de les
persones que hi treballen -260 l'últim any-, de les
entitats que en formen part I dels grups de treball -nou en el darrercurs i dos més enel proper-, ien lacohesió dels diferents grups integrats per gent procedent d'ex¬
periències molt diverses que ha sabut trobar en l'inter¬
canvi, en el coneixement mutu I en la participació,
formes importants de col·laboració juntament amb els tècnics municipals.
Respecte al grau de compliment de les propostes
formulades pels diferents grups de treball, comentaque es presentaren al Conseller de Benestar Social de la Generalitat i a la Ministra d'Afers Socials aquelles que eren de laseva incumbència; que l'Ajuntament, en els
seus pressupostos i programes, incrementà les línies d'acció recomanades pel Consell i els diferents serveis
municipals esperen lesnoves recomanacionsper Incor-porar-les ala programació subsegüent;que s'han cons¬ tituït les deu Conselleries per a la igualtat de les dones;
que
l'Àrea
de Desenvolupament porta a terme, ambgran eficàcia, elprograma per a la recol·locació i forma¬
ció professional de les dones més grans de trenta-clnc anys; que els dos plans de lluita contra la pobresa en el
Barri Gòtic i en el del Bon Pastor són una experiència
enormement útil per a l'aplicació generalitzada deípro¬ grama interdepartamental de la renda mínima d'inserció
(PIRMI), i que es desenvoluparà seguint el model muni¬ cipal; que s'ha Incrementat significativament l'atenció
domiciliària a les persones grans seguint la recomana¬ ció del Consell de facilitar, tant com sigui possible, la
permanència de lespersones grans en el domicili propi,
no tant sols per raons de cost econòmic sinó, sobretot,
per atendre humanament les preferències d'aquestes
persones; que lacreació de la cultura del benestar s'ha plasmaten cursosde formació, jornades, publicacions i
estudis; que hom pot sentir-se satisfet del grau de coincidència que lapolítica municipal trobaen elsgrups de participació; que quanta l'objectiu d'assolir acords I concertacions amb altres administracions i amb entitats
privades, s'ha signat el Convenidecol·laboració amb la
Conselleria de Benestar Social -que, lògicament, com¬
portarà cada any una discussió sobre el volum de
finançament necessari- i hi ha altres convenis de col·la¬
boració amb la Creu Roja, Càritas i altres entitats,
mitjançant els quals s'eixampla la col·laboració entre l'Ajuntament I el teixit associatiu.
Respecte a les recomanacions formulades enguany
pel Consell de Benestar Social, explicaque la seriositat,
el rigor i la generositat dels participants queden ben
palesos amb la simple lectura dels documents; que enguany s'ha preferit d'aprofundir en determinats as¬
pectes enlloc de formularuninventari genèric; quetotes
les recomanacions criden a impulsar i promoure l'asso¬
ciacionisme, a cercar la coordinació de les instàncies
policial, judicial i social i també dels recursos públics i privats; que el Sr. Alcalde I ella personalment han
assumit el compromís de donar trasllat de les recoma¬ nacions d'enguany a les altres Administracions I amb
aquest propòsit ja tingué una entrevista amb el Conse¬
de lareunió quetindrà el mes d'octubre
amb la
Comis¬
sió Permanent del Consell de Benestar; que molts Regidors ja li han
fet arribar el
seupunt
de vista sobre la
formad'incorporar les propostesenles
línies
d'actuació
futura, i el debat pressupostari
donarà l'oportunitat de
quantificar-nel'execució.
Acaba valorant positivament la feina del
Consell de
Benestar Social i agraintelseu esforçalaSecretaria del
Consell, i alsseus col·laboradors, als tècnics municipals
que han intervingut en elsgrups
de
treball i
al'Adminis¬
tració municipal, que en el seu conjunt ha
fet possible
que l'esforç de la societat
tingui
unatraducció
enl'activitat quotidiana.
El Sr. Vila expressa el suport del seu
Grup
ales
tasques del Consell de
Benestar Social
i,
ensems,remarca la necessitat de posar-ne en pràctica les reco¬
manacions, sobretoten elscampsde les bonificacions,
exempcions i desgravacions agent gran
amb pensions
insuficients, de la potenciació de l'associacionisme,de
l'habitatge social -que
serà
tractat per un grupde
treball específic-, de l'ajut domiciliaria la gentgran
i de
l'assistència sòcio-sanitària. Expressa també la conve¬ niència d'assegurar una coberturapressupostària ade¬
quada al Pla de la dona, de constituir un
Consell de la
dona encadaDistricte, d'establircases d'acollida per a dones maltractades i centres d'acollida per a dones dedicades a laprostitució i joves drogaaddictes, i d'ex¬
tremar la vigilància en els voltants de les escoles per evitar el tràfic de drogues.
Destaca la importància de les mesures preventives i
propugna la creació d'un
Consell
de benestarsocial
encadaDistricte, l'extensió dels programes preventius de
Ciutat Vella als Habitatges del Governador i als barris del Bon Pastor i del Poble Sec, i l'eliminació dels últims
reductes del barraquisme.
Pensa que la nova Carta municipal ha de reforçar el
paper dels Districtes dintre la
política
de benestar so¬ cial; i demanaque esgaranteixiunadotació
pressupos¬tària suficient a les diferents mesures del programa contralapobresa, avaluades en25 milions depessetes pel que resta d'any.
Diu, en resum, que el seu Grup dóna suport al
Consell de Benestar Social i en comparteix les conclu¬ sions, però està preocupat per la manera com es posaran en pràctica, aspectedavant el qual
manté
una bona dosi d'escepticisme per la insuficiència de lesdotacions pressupostàries. Demana, finalment, que es doni un major protagonisme als Districtes i que es creï una Comissió de Regidors per al seguiment de les
propostes del Consell de Benestar Social a fi que no
quedin en el camp de les bones intencions.
El Sr. Albesa agraeix la presentació del'informe, però
opina que, salvant l'aspecte de la participació, no
presenta un balanç positiu, perquè després de fer els
estudisno es prenen lesmesures adientsqueresolguin els diversos problemes detectats i analitzats a basta¬
ment -pobresa, integració de la dona, drogaaddicció, etc. - és a dir, perquè els estudis no es plasmen
després en una gestió que porti les solucions als car¬ rers.
La Sra. Vintró replica que el Sr. Albesa en la seva intervenció ha demostrat desconèixer latascade cente¬ narsde treballadors municipals i de les Entitats ciutada¬ nes mitjançantconvenis amb l'Administració municipal.
Cita, a títol d'exemple, que el Pla de pobresa ja està
elaborat i les experiències posades en pràctica en
alguns barris han servit, com ha explicat, de model per
a generalitzar la renda mínima
d'inserció,
queté
un volum previsible de despesa entre els1.200
i els 1.500 milions de pessetes; i que en el camp de la inserció laboral de la dona, l'acció no s'ha limitat tampoc a l'estudi perquè, concretament,fa
dos dies es presentàel Programa en marxa mitjançant el qual unes
200
senyores, elegides entre2.000
sol·licitants, estan se¬guint un curs de
formació
encol·laboració
amb el Fons
Social Europeu i l'Instituto Nacional de Empleo.
Creu, doncs, que el Sr. Albesa hauria de tornar a
llegir atentamentla
documentació
lliurada, queconté
unbalanç d'actuacions que els components de Benestar
Social, tot i ésser conscients que els recursos són inferiors a les necessitats, valoren positivament atesos
l'àmbit competencial i les possibilitats financeres de
l'Ajuntament, ja que, per exemple, les cases
d'acollida
esmentades pel Sr. Vila, com atenció especialitzada, són competència de l'Institut Interdepartamental de la
Dona, el qual no ha facilitat encara els diners compro¬ mesos en el Conveni de 1989, de manera que es mantenen conversesper aclarir laxarxa competencial a fi que equipaments especialitzats, com les
residències
per agentgran,siguin sufagrades per
l'Autonomia,
queés l'Administració competent, i es puguin aplicar els diners quel'Ajuntament arahi destina, alaxarxa
d'aten¬
ció domiciliària que és més pròpia de
l'Administració
municipal.
Accepta, finalment, de bon grat, el suggeriment for¬
mulatpel Sr. Vila, que es creïuna Comissió que faci el
seguiment de la posada en
pràctica
de les diversesrecomanacions del Consell.
El Sr. Albesa insisteix que es llegeix ladocumentació
que se li envia, però en la seva intervenció ha volgut
recollir la impressió que hi ha al carrer; que els
Serveis
municipals citats per la Tinent d'Alcalde ja existien
abans de la creació de l'Àmbit de BenestarSocial; que dintre la rúbrica del benestar social, s'hi arriben a computar accions com la construcció de clavegueres,
adduint que milloren la qualitat de vida; i que el balanç de l'informe no es positiu pel que fa a la posada en
pràctica dels diversos estudis, en els quals hi ha una
bona voluntat innegable.
El Sr. Alcalde opina que el Sr. Albesa parteix d'una
concepció equivocada del benestar social
perquè la
distribució directa de diners als que sofreixenno resulta
gaire efectiva i així ho afirmen diversos adagis
i refle¬
xions, com la relativa a si és més convenient donar al
necessitat peixoso una canyaperquè pugui pescar-ne.
Suposa que tal concepció deu estar motivada per
sentir-seobligat moralment enversels necessitats,
però
ésser políticament refractari a les accions de benestarsocial, motiu pel qual s'intenta resoldre el problema
donant els diners directament sense intermediaris; i observa que, bo i respectant totes les ideologies, se¬
gons el seu parer val més disposar d'una xarxa que garanteixi la presència de la societat a prop
dels
que pateixen la pobresa i la marginació, perquèaixí
es potencial'acció.El Sr. Albesa replica que ell no ha proposat un
Consell de caritat i almoines, sinó un veritable
Consell
de benestar social; que el seu Partit no ha tingut
mai la
concepció que l'Alcaldia li ha atribuït i ell s'ha
limitat
apropugnar que es deixi de donar voltes amb
estudis
i
s'entri a resoldre efectivament els problemes
mitjançant
lesmesures de gestió adequades, que sónresponsabi¬
litat de l'equip de Govern, el qual,però,
lesdefuig
passat; i que
cal
prendre,també,
mesures fiscals perprevenir que les situacions de pobresa, que no són
exclusives de determinats barris, augmentin.
El Sr. Alcalde matisa que, deixantper unaaltraocasió la discussió sobre les diferències conceptuals, ell no
podia permetre que
quedés
lasensació
que aquest punt s'haviainclòs
a l'ordre del dia per complir ambl'expedient i que no s'aborda el fons dels problemes. Aprovarla creació del Premi Ciutat de Barcelona de
Solidaritat amb la Infància del Tercer Món.
La Sra. Vintró explica que aquest dictamen consti¬
tueix unapart de la resposta municipal a la conferència
pronunciada I' 11 de juny de 1990 en el
Saló
de Centpel Secretari General de la Unicef, el qual denuncià la
situació angoixant que pateix la infància del tercer
món, i a la Cimera mundial que tindrà lloc els tres
propers dies en la seu de les Nacions Unides amb
participació
dels màxims representants dels Estatsd'arreu del món, a fi de concentrar els esforços per evitar la mort d'unapartdels 250.000infants de menys de cinc anys d'edat que moren cada setmana per causa de la desnutrició, de la manca d'aigua potable,
o de malalties -com el sarampió o la tos
ferina-evitables amb vacunes d'un preu molt baix, ja que
aquestes morts espodrien impedir amb unadespesa,
durant el proper decenni, de 2.500 milions de dòlars, quantitat equivalent al cost de la propaganda, en un any, de les empreses americanes de tabac, o el d'un
sol dia de la despesa mundial en armament. Afegeix
que la Cimera esmentada, convocada en un context
mundial menys preocupant que el d'avui, cerca l'adhe¬
sió i el suport alseu objectiu, dels Estats que han signat la Declaració universal dels Drets de l'Infant, aprovada solemnement l'any passat, o que estan en procés de
fer-ho; que la Unicef ha demanat als Estats, a les
Administracions públiques, a les entitats públiques i
privades i als ciutadans l'increment de la sensibilització i
el coneixement de la realitat infantil en el món, per promoure la solidaritat, i la moció s'inscriu en aquesta línia; que l'Ajuntament ha de seguir de prop les resolu¬
cions que surtin de la Cimera, iprocurar incorporar-Ies a la seva actuació; que l'assignació -que s'ha proposat
d'incloure en la nova Carta municipal- del 0,7% per a
qüestions de cooperació, s'hauria d'aplicar prioritària-ment a atencions d'infància del tercermón; que mitjan¬ çant un nucli de Regidors i entitats enteses en els problemes d'infància i cooperació es procurarà fer un
seguiment de l'aplicació de l'import del Premi perquè tingui unatraducció pràctica en la millora de les condi¬
cions de vida de la infància del tercermón, sensedeixar
de banda altres línies tradicionals d'actuació com són l'edició i difusió de la Declaració universal de Drets de
l'Infant, la col·laboració Internacional amb les entitats
juvenils o el Congrés de Ciutats Educadores.
El Sr. Alcalde subratlla el consens de tots els Grups municipals en la creació d'aquest Premi i, alhora, la preocupació -que s'hauria de reflectir en les bases del
Premi- per l'evolució dels desequilibris demogràfics a nivell mundial, dels quals uns països són més cons¬ cients que altres. Afegeix que la creació del Premi
connecta amb la sensibilitat de la Ciutat, la qual, en un
moment en què han caigut les grans fronteres Ideològi¬ ques, també és conscient dels desequilibris demogrà¬
fics entre el Nord i el Sud, que provoquen el fenomen, dramàtic, de les emigracions, i les causes dels quals
s'han de prevenir.
S'aprova el dictamen per unanimitat.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Secretaria Executiva de l'Àmbit d'Urbanisme,
Obres i Serveis
Aprovar la modificació del Plec de condicions
econò-mico-administratives i del Plec de condicions tècniques que han de regir el concurs per al'adjudicació dels sòls
de l'Àrea de nova centralitat Rente-Meridiana, aprovats
pel Consell Plenari en sessió de 21 de juliol de 1989;
sotmetre els esmentats Plecs a informació pública du¬
rant un termini de quinze dies.
El Sr. Serra i Martí informa que mitjançant aquest dictamen s'introdueix en els plecs de condicions del concurs relatiu a l'Àrea de nova centralitat de
Renfe-Meridiana, la doble opció de venda o de constitució de
dret de superfície a fi d'elegir després ¡'alternativa
políticament més convenient; que l'Ajuntament ha se¬
guitun procés d'expansió del seupatrimoni del sòl, del qual són exemple les actuacions en els sectors de
Mercabarna i de la Zona Franca, però hl ha certes operacions -com la promoció d'unes oficines o d'un centre comercial- que no són les més adequades
perquè les realitzi directament el Municipi, i el capital
que se n'obtingui pot revertir en altres programes de
compra de sòl per a objectius municipals prioritaris, com la construcció d'habitatges.
Finalment, per comptar amb més elements de judici
proposa d'introduir en el Plec de condicions économi¬ co-administratives, l'obligatorietat per als licitadors de
formular la doble oferta de compra i de dret de super¬ fície.
El Sr. Bonet recorda que al 1976 el Pla General
Metropolità ja va preveure en aquests terrenys un centre direccional; que el 1983 s'aprovà el corres¬
ponent pla parcial d'aquesta
Àrea
de nova centralitat i l'any passat ho fou el Plec de condicionsperl'adjudica¬ció dels terrenys, amb el voten contra del seu Grup per ladelegació que el dictamen conteniaenfavor d'Iniciati¬
ves, SA, sobre la gestió expropiatòria de la qual desitja,
per cert, que se II faciliti informació. Comenta que no veu clara la modificació dels Plecs de condicions que avui es proposen, si bé la darrera rectificació que
suggereix el Regidor de
l'Àmbit
d'Urbanisme, Obres i Serveis, pot ajudar, en el seu moment, a valorar laconveniència de l'adjudicació; i critica la manca de capacitat del govern municipal per a executar un plane¬ jament previst des de fa catorze anys en un polígon tan important estratègicament. Anuncia, doncs, que el seu
Grup, al'espera de poder valoraren el seu dia l'adjudi¬
cació que es proposi, es decanta avui per l'abstenció
en aquestdictamen sense ànim de frenar l'execució del
planejament previst.
El Sr. Albesa discrepa del plantejament que es fa en el dictamen tot adduint que el pla d'hotels fou objecte
de diverses rectificacions a fi d'evitar la pèrdua de sòl per a equipaments; i que avui el sòl està pràcticament
exhaurit en el terme municipal i es desconeixen quines
seran d'aquí a una cinquantena d'anys les necessitats
ciutadanes de sòl. En conseqüència, no accepta que per causa de les necessitats actuals s'hipotequi la
Barcelona del futur, quan els mateixos objectius es
poden assolir mitjançant sistemes que no impliquenuna alienació de terrenys que, per altra banda, no reduirà el
volum del dèficit municipal: creu, pertant, que la redac¬ ció inicial dels Plecs de condicions era bona per a
El Sr. Lucchetti observa que les modificacions pro¬
posades avui, quejaquedaren sobre la taula la darrera
sessió a petició del seu Grup, rebaixen, per una banda, de 3.000 a2.500 milions de pessetes la valora¬
ció del dret de superfície sense que cap estudi ho justifiqui i introdueixen, per altra, la possibilitat de
venda dels terrenys, que es valoren en 5.000 milions de pessetes sense, tampoc, cap estudi justificatiu; que lasituaciófinancera de l'Ajuntamentés difícil, però l'alternativa de venda no la resoldrà i resulta, a més,
onerosa per al futur de la Ciutat; que malgrat haver-se anunciat l'execució immediata de l'Àrea de nova cen-tralitat, avui encaras'esta modificant el Plecs de condi¬
cions per adjudicar-la, aprovats fa un any; que en e\
fons del dictamen hi ha subjacent la políticade l'Ajun¬
tament respecte al seu patrimoni de sòl; que quan el
Consistori celebraria poder revisar avui decisions de venda de sòl preses cinquanta anys endarrera, ara es
planteja un dictamen que comporta una pèrdua ir¬
remissible de sòl públic municipal; que la nova redac¬ ció proposada suara pel Regidor de
l'Àmbit
planteja una falsa doble alternativa, perquè deixa una decisiósobre el sòl municipal -que és responsabilitat de l'Ajuntament- en mans del sector privat, el qual formu¬ larà, amb tota seguretat, ofertes més generoses en
l'opció de compra que no pas en la de constitució del
dret de superfície. Anuncia que, per tot això, el vot dels membres del seu Grup serà negatiu, malgrat reconèixer la necessitat de portar a terme el planeja¬
ment previst en el sector de Renfe-Meridiana.
El Sr. Armet significa que les operacions de compra i venda tenen per objectiu final incrementar el patrimoni
de sòl municipal, que els últims anys ha crescut notabi-líssimament; que el dictamen amplia el ventall de possi¬
bles ofertes perclarificar el mercat i podercomparar els avantatges de les dues alternatives -venda i dret de superfície- i d'aquesta manera decidir millor; que el pla
d'hotels fou una operació singularitzada mitjançant una
qualificació i un plantejament específics -una utilització temporal i la posterior recuperació d'uns terrenys de
ciutat- que tenia una coherència, mentre que ara es
pretén unaoperació puntualque produiràuns ingressos
atípics mitjançant la venda oel dret de superfície; i que abans de decidir, es podrà valorar l'alternativa més
convenient sense que sigui vàlid anticipar avui judicis de valor.
El Sr. Serra i Martí puntualitzaque la gestió
expropia-tòria ha estat feta pels Serveis municipals i no pas per
Iniciatives, SA i quan estigui acabada, es facilitarà un
detall dels preus d'expropiació pagats; que s'ha arribat
a un acord amb tots els titulars d'habitatges i d'indús¬ tries i tallers per resoldre el procés expropiatori; que el temps transcorregut ha obligat a modificar els paràme¬ tres inicials de l'operació; que mentre el pla d'hotels tenia la preocupació de mantenir els sistemes d'equipa¬
ment, la promoció en debat no reduirà, en canvi, els
terrenys d'equipament ans comportarà la construcció i
cessió d'un nou equipament al servei de la Ciutat; i que els recursos que s'obtinguin podran aplicar-se a la compra de sòl perreforçar altres programes prioritaris.
S'aprova el dictamen -introduint en el Plec de condi¬ cions la concreció proposada pel Regidor d'Urbanisme Obres i Serveis- amb el vot en contra de la Sra. Vintró i dels Srs. Lucchetti, Lacalle, Albesa, i Fernández, i amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,
Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo.
Modificare Is articles10, apartat 1), 20, 24, 31, 32, 33, 36, 39 i laDisposició transitòria4a, i suprimiré Is articles
23 i 29 de l'Ordenança dels Establiments de concur¬ rència pública, aprovada definitivament el 15 de maig de 1987 pel Consell Plenari; i sotmetre a informació
pública les esmentades modificacions.
El Sr. Bonet deixa constància que el seu Grup votà
en el seu moment en contra de l'Ordenança d'Establi¬
ments de concurrència públicapels motius que ara, en
ésser recollits parcialment per una sentència judicial,
obliguen a modificar-la. S'aprova perunanimitat.
QUALITAT DE VIDA
Estimar parcialment, d'acord amb els informes del Servei de Coordinació i Assessorament de Llicències
d'Activitats i de la Direcció de Serveis de Control de
l'Edificació, lesal·legacions presentades per Telefónica
de España, SA, Grup Municipal Popular i Margarita
Brender, durant el tràmit d'informacióalpúblic, al'Orde¬
nançasobreInstal·lació d'antenes, aprovada inicialment
el 27 d'abril de 1990; i, en conseqüència, aprovar definitivament el text refós de l'Ordenança sobre ins¬ tal·lació d'antenes.
El Sr. Serra i Martí puntualitza que, segons l'informe del Consell Municipal Permanent, el període transitori per al desmuntatge de les intal·lacionsque no complei¬
xen amb l'Ordenança s'amplien fins a tres anys i proposa«in voce»introduir en el text definitiu de l'Orde¬
nançaduesesmenes en el sentit d'ampliar finsa un any el període per adequar les antenes ales condicions de la llicència, i de suprimir l'exigència de tub rígid i permetre la instal·lació directa del cable quan hagi de
discórrer per les façanes posteriors i patis interiors dels
edificis. Fa avinent que la Campanyaper ala Millora del paisatge urbà té previst subvencionar les agrupacions
d'antenes individuals o col·lectives en funció del nom¬ bre d'instal·lacions substituïdes en cada cas; que els Serveis competents de la Generalitat s'han ofert a col·laborar a l'efectivitat de la nova Ordenança, oferi¬
ment que es formalitzarà mitjançant el conveni adient;
que la nova reglamentació contribuirà a millorar la qualitat de vida en combatre la pol·lució visual obligant
a retirar les antenes endesús i antiguesque comporten un perill; que s'ha preparat una campanya per donara conèixer lanovanormativa; i que noés previsible, acurt
termini, unadisminució significativa del nombre d'ante¬
nes deguda a l'expansió de la televisió per cable, ja
molt estesa en països com Bèlgica i Estats Units. El Sr. Albesa es congratula que s'hagin recollit les
al·legacions delseu Grup i comparteix els criterisdel Sr.
Serra i Martí sobre la pol·lucióvisual.
S'aprova perunanimitat.
Justificada la urgència en la forma reglamentària, es
debaten les mocions següents:
Dels Srs. De Nadal, Ruiz i Pena, i Torres:
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes.
Concedir l'aval subsidiari de l'Ajuntament quant a
la
xifra de 507.500.000 pessetes, pel que fa al'operació
de crèdit que concerti Túnels i Accessos de Barcelona,SAC-TABASA amb el Banco Europeo de Inversiones
interès fix per cada període d'interessos a determinar
pel BEI i amb una durada de vint anys, avalat pel Banc
de Crèdit Local d'Espanya; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en qui delegui, pertal que formalitzi els documents necessaris per a l'atorgament de l'aval
esmentat.
El Sr. De Nadal justifica l'atorgament d'aquest aval
pel fet d'ésser aquest Ajuntament titular d'un 10 i escaig per cent de les accions de TABASA i posa en relleu el diferent tracte que reben els ens locals socis d'aquesta empresaperquè, mentre aquest Ajuntament i
la Diputació de Barcelona han d'avalar els crèdits que TABASA rep, la Comarca del Barcelonès i l'Ajuntament
de Sant Cugat gaudeixen d'un aval directe procedent de la Generalitat, i mentre que en aquests dos darrers
casos s'avala únicament el capital i no els interessos, això no és així pel que fa als avals que han de prestar
aquest Ajuntament i la Diputació.
LaSra. Sala demana els bons oficis del Cap del Grup de Convergència i Unió perquè, en correspondència a lagenerositat de l'AjuntamentenversTABASA, la Gene¬ ralitat faci també un gest en la qüestió dels accessos a Montjuïc, vist que la signatura del conveni per a la
construcció de la línia II del metrodel Paral·lel aMontjuïc està parada per desavinences entre la Generalitat i el Ministeri, i s'està arribant al límit de temps perquè la
millora de l'antic funicular pugui entrar en servei per als Jocs Olímpics.
El Sr. Cullell respon que, com sap la Sra. Sala, ha fet
diverses gestions i ahir mateixestigué en el Ministeri de
Hisenda, d'on començaren asortir els problemes eco¬
nòmics; que téla impressióque el Govern deCatalunya
està disposat a signar el conveni quan el Ministre d'Hisendaencengui la llum verda; que estàadisposició de la Sra. Sala i del Sr. Alcalde per facilitar eldiàleg que
permeti l'arribada del metro a Montjuïc; i que l'atorga¬ ment d'aquest aval sense represàlies li sembla lògic,
atès que l'Ajuntament de Barcelona és accionista de
TABASA.
El Sr. De Nadal matisa que l'Ajuntament desitja rebre
el mateix tracte que els altres accionistes; i confia en la paraula del President de la Societat avalada de trobar una solució a aquestes qüestions perquè l'Ajuntament
desitjaria no haver de prestar l'aval o, sí més no, fer-ho
enles mateixes condicions queels seusaltres consocis enl'empresa; ique segons l'han informat en el Ministeri
d'Hisenda, la firma del Contracte-programa depèn dels signataris de la Generalitat.
La Sra. Sala puntualitzaques'ha fixat ja unadataper a la signatura del Contracte-programa, però hi ha
encara
discrepàncies quant a la construcció de la línia II del
metro, sobretot després de determinades actituds -que està disposada a comentar amb el Sr. Cullell-, com la
posada en funcionament de l'Estació del Paral·lel, que
descartaria la pujada del metro fins a Montjuïc; i que
tanmateix, segons les seves notícies, el Ministeri, malgrat
els desacords sobre els terminis, està disposat a signar
el Conveni perquè no hi ha impediments econòmics.
El Sr. Albesa demana que l'oferiment de la Sra. Sala
al Sr. Cullell es faci extensiu al Grup popular, que ha
estat un dels principals defensors de la prolongació de la línia II del metro fins a Montjuïc i, encara, dues
estacions més enllà.
El Sr. Alcalde confia que latensióenel Golf Pèrsicno serveixi d'excusa perquè el metro no arribi a Montjuïc.
En obrir el torn de precs i preguntes, el Sr. Alcalde
llegeix el document acordat amb els altres Grups polí¬
ticsmunicipals que li ha lliurat el Regidorde laPresidèn¬
cia, on s'estableix la tramitació a seguir en les pregun¬ tes i interpel·lacions presentades per a aquesta sessió, de forma que es preveu per a cada pregunta o inter¬ pel·lació dues intervencions, una de l'interpel·lant i una altra de contestació de l'interpel·lat, amb una durada
màxima de tres minuts en cada cas i sense possibilitat d'aclariments si la Presidència noho accepta, ni d'inter¬ venció en preguntes d'altres Grups.
Tot seguit el Sr. Alcalde fa avinent que per a aquesta
sessió hi ha plantejades les qüestions següents: Del Sr. Fernández, sobre:
- El Pla
d'emergència municipal.
El Sr. Fernández i Díaz significaque la protecció civil
és un dels serveis de competència municipal i en virtut
d'un Decret publicat el mes de maig per la Generalitat,
s'imposa als Ajuntaments la confecció d'un pla d'emer¬
gència municipal que ha de prevenir catàstrofes i cala¬
mitats públiques i riscs a persones i coses, motius pels quals el seu Grup desitja que es concretin les línies
bàsiques del pla d'emergència de la Ciutat, l'estat dels
treballs fets per confeccionar-lo i el calendari per apro¬ var-lo.
El Sr. Torres contesta que el Decret 142/90 fixa el termini d'un any per a elaborar el Pla d'emergència
municipal i fou redactat amb participació d'experts del
Servei d'Incendis i Salvaments i d'altres
Àrees,
circums¬tància que acredita la capacitat d'aquest Ajuntament
per redactar els criteris bàsics del Pla esmentat, que espera poder sotmetre a l'òrgan municipal competent
en el termini de dos o tres mesos però, mentrestant,
l'Ajuntament ja disposa d'uns plans sectorials referents
als aiguats, les nevades i la contaminació atmosfèrica i, per altra banda, el Pla director de la seguretat olímpica
ha generat la confecció per l'Estat i la Generalitat, en col·laboració amb els Serveis municipals, d'uns plans sectorials en matèria d'energia, aigües, transports i inversió tècnica que seran un actiu més que rebrà la
Ciutat gràcies als Jocs Olímpics. Del Sr. Albesa, sobre:
-Les desaparicions de nadons al'Hospital Clínic.
El Sr. Albesa manifesta que aquesta pregunta -que formula en aquest Plenari com ha fet en el de la
Diputació de Barcelona pel fet que ambdues Adminis¬
tracions formen part del Patronat de l'Hospital Clínic- ha
estat provocada per la desaparició d'uns nadons, nas¬ cuts vius després del període normal de gestació, sense que fossin inscrits en el Registre Civil ni
com a persones vives nicom afetus morts ni constin tampoc
les oportunes llicències d'enterrament i sense que hi hagi constància en l'Institut Municipal de Serveis Fune¬
raris de l'enterrament d'aquestes criatures; i que la
gravetat d'aquests fets el porta ademanar, sens perju¬
dici que es depurin judicialment les responsabilitats
personals, que s'obri una investigació per deixar total¬ ment aclarits aquests fets i que s'expliquin les orienta¬ cions polítiques i administratives que s'han cursat als directius del Centre perquè en el futur no es tornin a produir casos similars, sobretot quan, segons téentès,
també s'ha produïtun cas semblant al'Hospital de Sant Pau.
El Sr. Clos, havent advertitque aquest Ajuntamentno
figura en el Patronat de l'Hospital Clínic a pesar que hauria de contribuir a sostenir-lo i això és causa d'un contenciós històric, observa que el Regidor popular
