GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 19-IV-1989 874
Actasessió 9-V-1989 892
Acords sessió 16-VI-1989 899
Disposicions Generals
Decrets de l'Alcaldia
Delegaciód'atribucions en el Regidorde Presidèn¬
cia 904
Modificaciódel decret de l'Alcaldia de23-IX-1988 904
Consells Municipals de Districte
Districte6. Gràcia. Acords
sessions23-V-1989i 31-V-1989 905
Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió25-V-1989 905
Disposicions d'interès per al'Ajuntament
Maig 1989 906
Personal
Concursosioposicions
Convocatòria per a la provisió de 65 places de
Guàrdia de laGuàrdia Urbana 908
Convocatòriaper a la provisió d'1 plaça d'Arxiver
Cap 911
:ripc
inta
Ajuntament V
de Barcelona
22 /AnyLXXVI
874 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 30-VI-1989
CONSELL
PLENARI
Acta de lasessiódel19 d'abril de1989, aprova¬ da el 16 de juny de
1989.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la
Ciutat
de Barcelona, el dinou d'abril de mil nou-cents vuitan-ta-nou, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinà¬
ria, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren
els ll·lms.
Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc
Raventós
iTorras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.
Srs.
Regidors, Guerau Ruiz i
Pena, Josep
M. Serra i
Martí,
Joan Torres i Carol, Marta Matai Garriga,
Mercè
Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls iSerra, M.
Aurèlia Cap¬
manyi Famés, Jordi Parpal iMarfà, Antoni Santiburcio i
Moreno, Jordi Borja i
Sebastià,
EnricTruñó i Lagares,
FrancescaMasgoret i Llardent, Josep
Espinàs i Xivillé,
Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud deLasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp,Teresa
Perelló
i
Domingo, Artur Mas i
Gavarró,
Josep
Bueno i Escale¬
ra, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi
Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas,
Antoni
Mar-cet i Rocabert,Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabre¬ gat i Llorente, JoanAnton Audet i
Novell, Josep
Lluís
Olmedo i López, Enric Lacalle i
Coll, Antoni Albesa
i
Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per ril·lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.Excusala assistènciaI'lllm. Sr. Joan Clos i Matheu. Hi és present l'Interventor
Municipal, Sr.
Martí
Pago-nabarraga i Garro.Constatadal'existència de quòrum legal, la
Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc minuts. Es dóna perllegida l'acta de la
sessió
anterior, de
10
de marçde 1989, l'esborrany
de la qual ha
estattramès
a tots els membres del Consistori; i s'aprova.El Sr. Bonet demana, com a qüestió prèvia, que el Secretari General faci constar si els expedientsde tots els dictàmens de l'ordre del dia, i més concretament el. corresponent al núm. 3, han
romàs
ala
Secretaria
General des del moment de la convocatòria; i la Presi¬ dència li indica que formuli aquesta
petició
quan esdebati tal dictamen.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari
acorda:
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 20 de marçde 1989
(NC-50),
quecanvia el
nomde la
Direcció
de Serveis de Disciplina Urbanística pel de
Direcció
de Serveis de Control de l'Edificació.Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de març de 1989 (NC-35), que designa
el
Sr.
Francesc
Galmés i Díaz-Plaja, membre en
representació
del'Ajun¬
tament, del Patronat de l'Escola Superior de Relacions Públiques.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 13 de
marçde 1989 (NC-44),que, per
ampliar la
Comissió de
l'Enquesta confidencial de mortalitat
perinatal,
nomenaelsSrs. Xavier Carbonell i Estrany, Xavier Krauel i Vidal, August Moragas i
Redecilla, i Carlos
Rodrigo i de Liria,
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13de
març de
1989 (NC-37),
que nomenal'll im.
Sr. Lluís
Armet i Coma, President de laComissió d'Imatge.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 de
març de 1989
(NC-38),
que nomenael Sr. Miquel
Sanllehy i Garcia Coordinador de
Serveis del Districte
de Gràcia.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 13 de
marçde 1989
(NC-36),
quedetermina
les activitats
que s'han de comunicar als Districtes i els supòsits en què l'informed'aquestsés preceptiu i novinculant.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 21 de
març de 1989
(NC-48),
quedesigna
membres del
Consell d'Administració de l'Institut Municipal Barcelona Espectacles: a) en
representació
de l'Ajuntament,
els
ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Eulàlia Vintró i Castells, Enric Truñó i Lagarés, Joan Torres i
Carol, Josep M.
Ainaud de Lasarte, i Antoni Albesa i Vilalta; b) com a persones de reconegudacompetència: la ll·lma.
Sra.
M.
AurèliaCapmany i Farnés, i els
Srs. Miquel Lumbierres i
Méndez, Francesc Rafart i Estela, Jordi Vallverdú i Gimeno, JoanFusté i Sobrepera, i Jordi Carrió i Figuero¬ la; i c) el Coordinador de Cultura,Sr. Ferran Mascarell
i
Canalda.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 de març de 1989 (NC-47), que nomena
el Sr. Josep
Oriol Amell i
Amell, membre del Consell Municipal del Districte de Gràcia, ensubstitució del Sr. JosepSantfeliu i Richarte.Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 20 de febrer de 1989 (NC-49), que delegaen el
Sr. Francesc
Raventós i Torras l'adopció de la resolucions que
calguin per al desplegament
i
execució
de
l'acord
del
Consell Plenari, de 22 de juliol de 1988, relatiu a
l'assumpció de la recaptació municipal, i la
fixació
de
la fermança a presentar
pel Recaptador
municipal
i
encarregales negociacions ambels Agents
executius
i la Diputació per a l'efectivitat d'aquest
acord i
la
preparació de lafórmula organitzativa de la
recaptació
municipal.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 31 de
marçde 1989
(NC-54),
quedesigna el
Sr. José M.
Asín i
Castelló, Conseller General en representació de l'Ajun¬ tament de Barcelonaa l'Assemblea General de laCaixa d'Estalvis Provincial d'Alacant, i proposa com a
candi¬
dats per a
l'elecció
a ConsellersGenerals de
la mateixa
Caixa, els Srs. Luís Garrido iGuzmán, i RobertoCrema¬ des i Monerris.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 31 de març de 1989
(NC-52
i53),
que,amb
caràcter
transitori peral període
comprès
entreel2 i el
23 d'abril
de 1989, deleguen, respectivament, en la
ll·lma.
Sra.
Eulàlia Vintró i Castells, i en l'll im. Sr. Guerau Ruizi
Pena, les competències atribuïdes a l'll im.
Sr. Joan
Clos i Matheu, en matèria de Salut pública i dins
el
Consell de Districte de Ciutat Vella.
NÚM. 22 30-VI-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 875
d'abril de 1989 (NC-55), que designa el Sr. Francisco
Berrocal i Morer,Conseller General en representació de l'Ajuntament
de
Barcelona
enl'Assemblea General
de
laCaja de Ahorros
Municipal de Bilbao.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 d'abril de 1989 (NC-56), que sotmeta informe previ de la Regidoría
delegada de Relacions Territorials
determi¬ nades resolucions, i li atribueix la proposta dels agerma¬ naments i dels convenis de cooperació cientifícica i tècnica amb altres ciutats.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 d'abril de 1989 (NC-57), que nomena el Sr. Josep M. Espinàs i
Xivillé,
observadoren laComissió
de Govern.Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 10 d'abril de 1989 (NC-58 i 59), pels quals, respectiva¬
ment, es deixa sense efecte els anteriors decrets de
l'Alcaldia, de 16 d'octubre de 1987, que nomenaven Vice-president del Districte de les Corts, l'll im. Sr. Raimon MartíneziFraile, iVice-president del Districte de
SantsMontjuïc, l'll im. Sr. Alberto Fernández i Díaz, i es
nomenaper a tais càrrecsI'll Im. Sr. Josep M. Espinàsi
Xivillé.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de
març de 1989 (EF-229), pel qual s'aproven reconeixe¬ ments de crèdits per un import de 512.350.604 pesse¬
tes.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 d'abril de 1989 (EF-231), pel qual s'aproven reconeixe¬ ments de crèdits per un import de 307.889.102 pesse¬
tes.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, d'1 i 20 de març de 1989 (E-109 i 134), pels quals es traslladen
a la Generalitat sengles propostes dels Consells Esco¬
lars, que han rebut l'informe favorable del Consell Municipal del Districte, on es demana, respectivament, canviar el nom del Centre públic Bisbe Irurita pel de Col·legi públic Mas Casanovas, i denominar Col·legi públic l'Estel el Centre docentexistent al carrerde Felip II núms. 46-52.
Quedar assabentat de la variació anual del Padró Municipal d'Flabitants de la ciutat de Barcelona, que té
unapoblació de dret d'1.712.350 habitants l'1 de
gener de 1989.
Ratificar el Conveni signat amb la Renfe, el 28 de març de 1989, per alaprolongació del soterrament del ramal ferroviari de laplaça de les Glòries i el desenvolu¬
pament d'equipaments hotelers.
El Sr. Bonet indica que aquest Conveni -del qual el
seu
Grup
s'ha assabentat pels mitjans de comunicació ique ha sorprès, fins i tot, a membres de l'equip de govern- avança ja una posició sobre els equipaments
hotelers i cal fer-ne, per tant, una valoració política i ciutadana, independentment de l'econòmica; i que la signatura d'aquest Conveni -que l'Alcaldia ha
elogiat-no li semblava convenient perquè la solució
dels pas¬
sos per damunt del ramal ferroviari de la
plaça de les
Glòries noresultasatisfactòria, ja que lalínia restaacel obert, no resol la separació de determinats barris per
una barrera infranquejable
i hipoteca la solució del
soterramentdefinitiu, totaixò a canvi de requalificarper
a hotels, oficines i usos comercials uns
terrenys de la
Rentenotant sols ales Estacions de Sants i de Rodalia,
sinó també alllarg delpasseig de la Circumval·lació, per tant, l'Alcaldia no hagosat parlar-ne amb ningú i el seu Grup no potvotar favorablement la ratificació.
El Sr. Alcaldeinquereix si el Presidentdel Districte de
l'Eixample
corrobora la posició, del Sr. Bonet; i el Sr.Ainaud contesta afirmativament tot puntualitzant que si bé el tram ferroviari que discorre pel Districte serà cobert, ell representa els ciutadans de tota la Ciutat i ha
d'ésser coherent amb allò que la beneficia o perjudica
en el seu conjunt.
El Sr. Parpal considera que el Conveni és un dels millors ques'han signatamb Renfeperquè resol aspec¬
tes de soterraments i encreuaments que el primer
Conveni deixava pendents. Concreta que l'Eixample
-on tècnicament és possible ferho- deixarà de tenir barreres ferroviàries, mentre que a Sant Martí -on el soterrament és tècnicament impossible a causa dels pendents que el ferrocarril necessita- es connectaran
deu cruïlles que garantiran la mobilitat urbana i es cercarà solució als problemes del veïnat que viu a la
zonadelscarrersde Pere IV i de Pujades; que la Renfe
pagarà totalment aquestes obres, valorades en 2.500 milions de pessetes i, a més, cedirà a la Ciutat els
terrenys dels tres edificis de l'avinguda d'Icària que resulten afectats per les obres del Cinturó del Litoral; que acanvi de tot això, que suma uns3.500 milions de pessetes la Ciutat reconeix a Renfe la possibilitat de construir dos hotels damunt de les Estacions de Sants i de Rodalia-cosaque éshabitual atotes les ciutats del
món i d'interès-, i detraslladar al passeig dela Circum¬ val·lació les oficines i serveis, fins araexistents a l'avin¬
guda d'Icària.
El Sr. De Nadal fa avinent que gràcies al Conveni el
carrer del Concili de Trento serà la continuació del
carrer de Consell de Cent, i el carrer de Huelva la continuació delcarrer de València.
El Sr. Alcalde remarca que el Conveni amortitza
l'herència, difícil, d'un traçat ferroviari que podia ésser convenientenel seu moment, però s'havia convertiten
veritables dogals per a la Ciutat; que arrancar la línia fèrria de Mataró, construïda el 1848, costà 8.000milions de pessetes que hagueren de satisfer la Generalitat, l'Estat, laCorporació Metropolitana i la ciutat de Barce¬ lona; que a la zona de Sant Martí hi ha problemes
tècnics de soterrament per causa dels pendents que
exigeix el ferrocarril i per la coincidència amb les línies del Metro; i que, en el seva opinió, l'acord és fantàstic perl'aportacióde la Renfe i perlasolució que esdónaa deu cruïlles, encara que hi hagi problemes pendents,
com el calaix existent davant de l'edifici de Pompes
fúnebres, al qual es cercarà solució.
Queda ratificat el Conveni en debat amb el vot en
contradels Srs Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Pere¬ lló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers,
Mar-cet, Cardona, Audet, i Olmedo.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 20 de març de 1989 (P-380), que, en virtut de concurs, nomena el Sr. Ferran Julián i González, Cap de la Divisió de Serveis Personals del Districte de Sant Martí; el Sr. Gerard PremingeriRoig, Capde laDivisióde Serveis Personals del Districte d'Horta-Guinardó; el Sr. Alex Ripoll i Millet, Cap de la Divisió de Serveis Personals del Districte de
CiutatVella; el Sr. JosepM. González i Cabré, Capde la Divisió de Serveis Personals del Districte de Sarrià-Sant Gervasi; i la Sra. M. AngèlicaArmas i Alvarez, Capde la Divisió de Serveis Personals del Districte de les Corts.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 3 d'abril de 1989 (P-412), que, en virtut de concurs, nomenael Sr. Rafael Lluís i Pardo, Cap del Servei d'OcupacióJuvenil.
Quedar assabentat que no s'han produït reclama¬
Distric-876 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 30-VI-1989
te; i tenir-lo per aprovat definitivament
introduint-hi les
correccions tècniques,
no-substancials,
queindica la
Regidora
d'Educació
enel
seuescrit de 6 de
febrer de
1989.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 7 d'abrilde 1989, que aprova les tarifesper
a l'any 1989 corresponent
als
serveis d'entrada i
apar¬cament, a l'Escorxador, al Mercatde Fruites i Verdures, al MercatdelPeix, i al Mercat de la Flor deMercabarna.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 7 d'abril de 1989, que aprova
els
preus aaplicardurant
1989
perl'ús
de les
instal·lacions
esporti¬
ves municipals gestionades perBarcelona
Promoció
d'Instal·lacions Olímpiques, SA.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 7 d'abril de 1989, que aprova la nova
redistribució de
placesde l'aparcament de la
plaça
Castella, de
conces¬ sió municipal i gestionat perAparcamientos
Mediter¬
ráneos, SA i n'incrementa el cànon anyal.Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 17 d'abril de 1989 (P 443 i 444), pels
quals s'aprova
el Pacte de
Condicions Laborals del Personalfuncionari i el Conveni Col·lectiu de Treball de Personal municipal subjecte a
règim laboral pels anys
1989-1991 subscrit
entre
els
representants de l'Ajuntament
i les
Organitzacions sindi¬
cals de la Unió General de Treballadors, Comissions Obreres i Agrupació d'Independents, es
fixa
per al'any
1989 l'increment de retribucions previst a l'art. 5dels
textos esmentats i es prorroga la
vigència del
Catàleg
de llocs de treballcorresponenta 1988 amb la
modifica¬
ció introduïda el 3 defebrer de 1989, amb un increment del 5% en els complementsespecífics
deresponsabili¬
tat i dificultattècnica fins que s'enprodueixi la
revisió
i
actualització.
S'inicia tot seguit el debat dels assumptes
inclosos
en l'ordre del dia:COMISSIÓDE GOVERN
Ratificare Is acords de laComissióde Govern, del 17 de març de 1989, que aproven:
A) inicialment,
el Pla
especial dels establiments
de
concurrència pública i
hostaleria en l'àmbit del Districte de Ciutat Vella; i B) definitivament, el Projecte de
delimitació de
launitat
d'actuació situadaa l'illa limitadapels carrers del Ferro, del Plom i d'Arnes, aexecutarpel sistema de coopera¬
ció.
Ratificará acord de laComissió de Govern, de 17 de
març de 1989, que aprova
el Projecte de
remodelació
de l'espai verd situat entre els carrers
de la
Corunya i
del Consell de Cent i el passatge de
Vintró.
S'aproven per unanimitat els dos
dictàmens
prece¬ dents.Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 7 d'abril de 1989, que aprova inicialment la
modificació
del Pla General Metropolità relativa a ladefinició i
regulació
de l'equipamentde tipus
residencial hoteler i
a la determinació delssòls que s'hi afecten, dins el terme municipal de Barcelona.La Presidència fa avinent quela
Federació
d'Associa¬ cions de Veïns ha presentat aquestmatí
unescrit
on demana, a l'emparade l'article 9 de les Normesregula¬
dores de la Participació ciutadana, que abans de
la
votaciód'aquest dictamen es
llegeixin les
sevesal·lega¬
cions, cosa a la qual l'Alcaldia ha accedit
i
quefarà
el
Sr. Batlle.
El Sr. Bonet demana que el Secretari
General faci
constar queaquestexpedientno
ha
romàs
ala Secreta¬
ria General desdelmomentde laconvocatòria, com era preceptiu, i ahir a la
tarda ell no.el
vapoder examinar
malgrat l'interès queposà el
personal de la Secretaria
a facilitar-l'hi; ique l'Alcaldia procuri que unasituació així
no es torni a repetir perquè les formes
són essencials
en democràcia.La Presidència manifesta que el Secretari
General
li ha confirmat que efectivament no hiera;i confia
queel
Sr. Serra i Martí n'explicarà els motius.El Sr. Bonet lamenta que tal
contestació
nol'hagi
donada directament el Secretari General, que ho és de
tota la Corporació; repeteix que els
expedients han
d'ésser a la Secretaria General a disposició dels Regi¬ dors des del dia de la convocatòria, cosa que no es compleix; i insisteix arebre
unacontestació directa del
Secretari .
El Sr. Alcalde replicaque el President
del Plenari,
quetambé ho és delSr. Bonet,ja ha indicatque
el Secretari
General havia confirmat que era cert el fet que el
Sr.
Bonet assenyalava; i que com a
moderador
del debat
no hauria de permetre que el Sr. Bonet
repetís
tantes
vegades la
mateixa
petició,
quanja hi havia
una cons¬ tància del fet.El Regidor d'Urbanisme,
Obres i
Serveis, Sr. Serra i
Martí precisa, recollint laindicació
de
l'Alcaldia,
que l'expedientno eraa laSecretaria
General,
però
quetots
els Grupshavien rebutuna
fotocòpia de
tot,excepte
les
compareixences produïdes a
última
hora;
quedurant la
reunió del Consell Municipal Permanent,
l'expedient
estigué a
disposició
de totsels Regidors
però ningú
no eldemanà; i que el contingut del'expedient
que araes discutirà, és exactament el mateix que eslliurà
als diferentsGrups.Entrant en el fons de l'assumpte, exposa, en primer lloc, que la proposta
té
perfinalitat
l'actualització de
l'oferta hotelera de la Ciutat no tant amb vista als Jocs Olímpicscomdesprésper
respondre als
efectes
expan¬ sius que els Jocs tindransobre el turisme
que ens visita, dotant la Ciutat d'unainfrastructura hoteleracom¬petitivai comparable a la de
ciutats
comMilà, Ginebra,
Lió o Tolosa; i que són, doncs, objectius
del Pla: a)
incrementar ladotació d'hotels de les categories supe¬riors (tres, quatre i cinc
estrelles)
enresposta
ala
demanda dels sectors del turisme i dels negocis, per¬
què l'oferta actual no
cobreix, ni
perla
sevatipologia
(hotels de petitesdimensions) ni
perla
sevalocalització
central, les exigències de lademanda estimades
enunes3.000noves habitacions; i b) crearhotels degrans
dimensions quedonin entrada a
les cadenes
internacio¬
nals generadores d'una
demanda
pròpia, i
queaportin
uns serveis millors i més variats.Subratlla quetal proposta
s'estructura sobre terrenys
qualificats d'equipaments en
general
(7
a)
-que nosón
expropiables i, pertant, no espoden
posaral servei de
polítiques municipals-
als quals
s'afegeix
l'ús residen¬
cial hoteler però mantenint la
qualificació
de
7-a;
que no hi ha, doncs, una requalificació delsòl
i esrespecten
les previsions dotacionals
dels Plans
especials de
refor¬
ma interior; que, per tal que laCiutat pugui disposar
dels hotels el 1992, s'haelegit un sistema de
tramitació
unitari que, alhoraque modifica
el Pla
General Metropo¬
NÚM. 22 30-VI-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 877
en les fitxes d'ordenació; que els solars s'han d'ade¬ quara les
condicions
establertes
enla
normativa
gene¬ ral del Pla i ales particulars que concreta la respectiva fitxa que hand'ésser acceptades mitjançant comparei¬
xença, i ja
figuren
al'expedient les
corresponents
a aquelleslocalitzacions
quehan
estat
seleccionades
enprincipi.
Analitza, acontinuació, l'evolució hotelera de la Ciutat
i diu que Barcelona disposa
d'una
oferta d'unes 27.000 placeshoteleres,
el
segment
més nombrós de
les quals
correspon a hotels de tres estrelles; que avui s'estan
construint nous hotels, però que l'expansió hotelera ha quedat
bloquejada
per causade l'augment del
valor dels terrenys edificables que fa que aquests es dedi¬ quin preferentment aoficines
ohabitatges,
usos queofereixen més rendibilitat que l'explotacióhotelera; que són benconeguts elscasos de terrenys on s'ha dema¬ nat llicència per a oficinesi habitatges després
d'haver-ne obtingut per a hotel; que els quinze nous hotels en
construcció (2 decinc estrelles, 7de quatre, i 6 de tres) totalitzen 1.700 noves habitacions, que ja s'han tingut
encompteenl'estudi de les places encaranecessàries;
quela nostraoferta és sensiblement inferiora la d'altres ciutats europees, sobretot pel que faahotels de quatre i cinc estrelles, i també les dimensions, en nombre
d'habitacions dels nostres hotels, són més petites, de
manera que la nostra estructura hotelera no resulta adequadaalesexigències actuals de la nostra Ciutat ia
més, elshotels estan mancats de serveiscomplementa¬ ris (sales d'actes, serveis personals, serveis culturals); que la Ciutat necessita, doncs, un increment del nom¬
bre absolut de places hoteleres, sobretot en hotels de quatre i cinc estrelles, i també uns hotels amb major nombre d'habitacions que no poden estar situats cen¬ tralment; i que la xifra de 3.000 noves habitacions s'ha fixat en funció d'aquests estudis.
Es refereixseguidament als sistemes d'actuació pre¬ vistos indicant que són dos: l'un, la concessió adminis¬ trativa o dret de superfície en virtut de la qual el propietari ofereix el terreny a l'Ajuntament i obté una concessió administrativa o dret de superfície amb una durada màxima de cinquantaanys, al final dels quals el terreny i l'edificació revertiran a l'Ajuntament; l'altre, la compensació, envirtut de la qual el major aprofitament
urbanístic es compensarà amb altres millores urbanísti¬
ques enaltres indrets de laCiutat, és adir, el proponent had'aportar una compensacióen terrenyper a equipa¬ ments o zones verdes o una quantitat en metàl·lic
segons els valors resultants de repercussió (el procés
d'elaboració dels quals detalla) que són, perhabitació, de 2.400.000 ptes en hotels de 5 estrelles, 1.600.000
en hotels de 4estrelles, i800.000 pessetesenhotels de 3 estrelles.
Després de reiterarque totsels terrenys seleccionats estan qualificats com a 7-ai,
pertant, s'hi poden bastir equipaments privats, concreta que les modificacions introduïdes a les Normes urbanístiques del Pla General Metropolitàsón, en síntesi, les següents:
1) Al punt 1 de l'article 212, s'incorpora un nou
apartatg) quedefineixeltipus d'equipament residencial
clau 7b (R) en la modalitat d'hotels públics o privats amb una capacitat mínima de 150 habitacions, sola¬ ment en els llocs definits en els plànols i fixats en les disposicions addicionals, que tinguin les instal·lacions mínimes de tres o més estrelles, i hi permet usos d'oficines i comercials complementaris que no superin el 10 % del sostre total edificable, excepte en el casde
les estacions de Renfe, on el percentatge serà del 20 %.
2) A l'article 215, que desenvolupa les previsions sobre equipaments comunitaris, s'afegeix un nou apar¬ tat 4 en virtut del qual la concreció del tipus d'equipa¬ ment residencial determinaten el cas anterior s'efectua directament peraplicacióde les condicions d'ordenació de la disposició addicional i l'autorització administrativa d'un equipament del tipus residencial s'ha de desenvo¬ lupar per alguna de les modalitats citades abans: a) la concessió administrativa o dret de superfície per una duradamàxima de cinquanta anys, expirats els quals el sòl, les edificacions i instal·lacions revertiran en bon
estat de funcionament, sense cap indemnització; b) la compensació del major aprofitament urbanístic que es valoraràen relació al percentatge d'increment de valor i que serà aportada en terrenys, edificables o d'ús pú¬ blic, la qual serà invertida en una actuació urbanística
en aplicació dels articles 124 i 125 de la Llei del sòl; i
s'hi defineix que la vigència de la qualificació urbanísti¬
ca i de la corresponent autorització administrativa que¬ da condicionada al compliment de les condicions esta¬
blertes en la disposició addicional.
3) Unadisposició addicional on esdetermina que els promotors queden obligats a presentar els projectes d'edificació abans d'un mesde l'aprovació definitiva de la modificació i a posar a disposició de l'Ajuntament les
compensacions urbanístiques o el pagament del major aprofitament en el termini de dos mesos, mentre que l'Ajuntament assumeix el compromís de resoldre la sol·licitud de llicència en el termini de dos mesos; es
condiciona el manteniment del nouús donat al solarala construcció de l'hotel en dos anys a partir de l'aprova¬
ció de la llicència, a fi que els hotels es trobin en funcionament durant els Jocs Olímpics; i s'estableix que l'incompliment d'aquestes condicions permetrà a l'Ajuntamentdeclarar la mutació del tipus d'equipament
sense haver de recórrer al Pla especial, incloure el terreny enel Registre municipal de solars, utilitzar l'exe¬ cucióforçosa i la via de constrenyiment arribant fins a l'expropiació d'ofici, motiu pel qual, abans de l'aprova¬ ció provisional, els promotors hauran de formalitzar, per
mutu acord amb l'Administració, l'apreuament apli¬ cable.
Detalla, després, el contingut de les fitxes d'ordena¬ ció que es componen de tres fulls dedicats el primer, a la identificació (representant de la promoció, categoria de l'hotel, nombre d'habitacions i sistemad'actuació) el segon, als paràmetres urbanístics (qualificació, sostre potencial i zonificació) i el tercer, a les condicions urbanístiques generals.
Passa, tot seguit, a examinar les propostes de nous hotels presentades durant la informació pública, i distin¬ geix entre les corresponents a hotels de promoció público-privada (a la plaça d'Espanya, a la Vall d'He-bron, a l'anticMercat del Peix, ala Residència Militar, al
campde l'Espanyol)amb untotal de 1.746 habitacions, les dues derivades del Conveni amb la Renfe (a les Estacions de Sants i de Rodalia) amb un total de 750 habitacions més i les vint-i-dues de promoció privada que suposarien unes3.900 habitacions més, deixantde
banda les que són desestimades d'entrada perquè
recauen sobrezonesverdes, de maneraque, conjunta¬
ment, totalitzarien 6.400 noves habitacions. Les classifi¬
878 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 30-VI-1989
0 5 estrelles amb 200 a 350 habitacions i moltsserveis associats (sales de convencions, espais
oberts)
que representen una clara alternativa ales instal·lacions
actuals i poden agrupar-se en: a)
hotels potencialment
vinculats als Cinturons (els de la Vall d'Hebron,
del
Mercat del Peix, de la carreterad'Horta, del passeig de SantaEulàlia, de la carreterad'Esplugues, de l'avinguda Pearson i de la Guineueta Vella); b) situats en eixos cívics viaris principals com
són
el de laDiagonal-Pedralbes (elsde la Residència de Militars,
del
campde
l'Espanyol i deTorre Melina) i el delcarrerde
Numància,
de la plaçad'Espanya-Gran Via i
Paral·lel; c)
ivinculats
a les infrastructures ferroviàries; i que, en canvi, els emplaçaments de l'Eixamplei altres teixits
residencials
es corresponen generalment a hotels de150
habita¬ cions aproximadament omés
petits encara,raó
perla
qual no poden
ésser
acceptats,i
noofereixen
els
serveis desitjables.
Significaqueel document faunaprimera
valoració
de
les propostes i accepta tots els hotels de
promoció
público-privada, tant en terrenys de
propietat municipal
-que seran objecte de la pertinent subhasta- com en
terrenys que s'han d'aportar al Municipi, i
també els
derivats del Conveni amb Renfe, mentre que dintre les propostes d'hotels de
promoció privada s'accepten,
en principi, aquelles que compleixen totesles
exigències
imposades per la normativa i que els promotors s'han compromès a complir. Comenta que aquesta primera selecció vol dir entre 3.600 i 3.700 noves habitacions i
pot ésserencarareajustada tant per
eliminació
d'alguna
ja acceptada com per la
incorporació d'alguna
inicial¬
ment desestimada que formuli oferta decessió
de terrenys passant a gestiópúblico-privada;
que la cons¬trucció d'hotels al Paral·lel contribuirà a la recuperació
de l'activitat teatral d'aqueste eix cívic i, per
això,
li agradaria poder considerar altresofertes
enla mateixa
zona; que l'hotel de l'avinguda de Rius i Taulet
és
uncomplement important a l'activitat de la Fira i
prestarà
unserveivaluósalsseusvisitants; queleslocalitzacions properes al Cinturó són, en principi, lespreferibles,
mentre que les de l'Eixample corresponen a establi¬ ments de dimensions més reduïdes i, pertant, menys
interessants; que, en funció d'aquestes consideracions, consegüentment s'estimen les propostes de
promoció
privada corresponents al Teatre Apolo, a l'avinguda
de
Rius i Taulet, al passeig de Santa Eulàlia, i a Torre Melina.
Destaca, en resum, que la proposta dotarà la Ciutat d'unes instal·lacions hoteleres ben necessàries, fent-la comparable a altres ciutats europeesde la seva impor¬ tància sense recórrer a requalificacions o augments de
volums, sinómitjançant la
incorporació
d'un nouús
dins la qualificació d'equipament; que en més de la meitat de les propostes, si s'atén al seu volum d'habitacions, hi haurà reversió al cap de 50anys com a màxim; iqueles condicions, reserves i garanties que l'Ajuntament exigeix, salvaguarden els interessos
públics
municipals però no exclou lligar encara alguns aspectes abans de l'aprovació provisional.Diu finalment que la proposta, ultra complir el seu objectiu directe d'ampliar la dotació hotelera de la
Ciutat, farà possible realitzar inversions enequipaments 1 zones verdes transformant unes expectatives d'equi¬ pament -en molts casos
teòriques,
tant per la titularitatdel sòl com per la seva localització- per uns objectius
més adequats a les necessitats dels barris i dels Plans especials de reforma interior en fase d'execució i, tot
això, amb l'ulterior recuperació pública de bona part delsterrenys afectats; que
permetrà també la
reconver¬sió urbanística de zones, com Torre Melina, avui molt
degradades, i
accelerarà
laurbanització d'altres; i
queanirà seguida d'una altra proposta per a
l'expansió
hotelera a l'entorn de laCiutat, sobre laqual treballenja els Serveis urbanístics d'aquest Ajuntament i de l'àmbit metropolità.El Secretari General, a indicació del Sr. Serra i Martí, dóna lectura al text següent:
«Lespropostesestimades ho són en
caràcter
d'apro¬ vació inicial, com també les altres que en el període d'informació pública concretin alternatives en condi¬ cions urbanístiques o sistemes d'actuaciómés favora¬
bles o equivalents, que no donin lloc a modificacionssubstancials de l'expedient.
Enaquest sentites
valorarà prioritàriament la
conces¬ sió administrativa o el dret de superfície sobre la com¬ pensació per major aprofitament,així
comla
potencia¬ ció de polítiques municipals urbanístiques preferents.»El Sr. Serra i Martí puntualitza que un exemple de polítiques urbanístiques preferents pot serla
revitalitza-ció del Paral·lel, de manera que si hi hagués alguna
nova proposta en aquest sentit
també
podriaésser
tinguda en compte en
l'aprovació provisional.
El Sr. Bonet observa que el seu Grup no ha vist l'expedient complet en què figuren les propostes deta¬ llades de cadascun dels promotors, cosa que el Regi¬ dor d'Urbanisme, Obres i Serveis no ha de tenir a les
sevesoficines; que el mateix Regidor ha reconegutque
l'expedient lliurat era incomplet i s'hi han plantejat canvis a darrera hora; que, si bé cal afrontar decidida¬ mentla necessitat de mésplaces hoteleres, elseuGrup
no ha tingut temps de valorar les
implicacions d'una
proposta tan important sobre la qual s'ignora el parerdels Districtes -ja que novament s'ha incomplert el Reglament de
Descentralització-
i ladestinació de les
compensacions físiques o metàl·liques que s'obtindran
a canvi; ique el representantd'un dels Grups integrants de l'equip de govern encara no havia pres
posició
durant la reunió del Consell Municipal Permanent; con¬ següentment, demana que el dictamenquedi sobre la
taula fins a la propera sessió i que l'equip de govern,
i
concretament el Grup d'Iniciativa per Catalunya, es
pronunciíprèviament sobre la proposta en debat. La Presidència descarta deixar el dictamen sobre la
taula i invita el Sr. Bonet ha exposar l'opinió del seu
Grup; però el Regidor convergent declina la
paraula tot
observant que no sap si la
intervenció
delSr. Serra
i
Martí reflecteixl'opinióde tot l'equipde govern o
només
del Grup socialista.El Sr. Alcalde matisa que el Sr. Serra i Martí
és el
responsable de
l'Àmbit
d'Urbanisme, Obres iServeis
en l'equip degovern, i insta elSr.
Boneta exposarla
seva opinió; i el Sr. Bonet reiteraque elseu Grup vol sabersi
les propostes de l'ordre del dia reflecteixen la
voluntat
unànime de l'equipde govern i, pertant,manifestarà la
sevaopinió en el tornd'explicació devot,atès
queja
hi
ha el precedent del Pressupost d'enguany, que
hagué
d'ésser retirat per mancad'acord entre elscomponents
de l'equip degovern.
El Sr. Alcalde expressala seva sorpresapel fetque
el
Grup de Convergència i Unió no vulgui expressarla
seva opinió abans de conèixer la del Grupd'Iniciativa
perCatalunya.
unànime-NLJM. 22 30-VI-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 879
art ment per
l'equip de
govern onomés és
la
proposta delsar- membres socialistes de l'equip de
govern. El Sr. Alcal-olt de replica que la proposta
reflecteix
la voluntat deue l'equip de govern.
>¡ó El Sr. Lacalle manifesta que el seu Grup no es ja pregunta
qué
voten
els altres,
sinó si la qüestió és
bit important per ala Ciutat i,
enla
sevaopinió
ho és,
ja que moltsdels visitants
de Construmat
hagueren d'anar
rtí, a dormir a Madrid perquè ací no hi havia prou places
hoteleres; que la decisió del seu Grup no ha estat fàcil
ro-per als seus
membres
perquè
en set dies han hagut de d'analitzar, sacrificant la vida familiar, aspectescomsón di- les necessitats socials per Districtes, les disfuncions
ra-que laproposta podriagenerar, les solucions i
compen-ns sacions, les necessitats hoteleres reals de la Ciutat,
l'impacte
urbanístic
ien la qualitat de vida, i la projecció ipromoció
futura de Barcelona; que la Ciutat necessita més places d'hotels, una millor qualitat hotelera i unala- millor distribució dels hotels dins laCiutat; que
Barcelo-» na no pot fer el ridícul en els Jocs Olímpics i aquests
de dinamitzaran la Ciutat i la seva economia; que
tanma-za- teix, la proposta s'ha presentat a corre-cuita sense na cercar un consens i amb una llista predeterminada i
ser aquest no és l'estil de portar una qüestió de tanta
transcendència; que no s'ha consultat ni amb els Dis-rist trictes ni amb el Gremi d'Hotels ni amb la ciutadania; i
ta- que el repte és procurar que els hotels no restin buits gi- l'endemà dels Jocs.
es Pensa que resten encara per contestar certs inter-ue rogants: com es reubicaran determinats equipaments,
jat com es gestionaran i controlaran les concessions admi-fa- nistrativesperquè laCiutat surti beneficiada de la
rever-up sió de les instal·lacions, com esdestinaran lescompen¬
sa sacions que rebin pel major aprofitament, i quins seran rer els criteris d'adjudicació dels hotels de promoció públi-el ca; i expressa el temor que es desaprofiti l'oportunitat les de recuperar el Paral·lel, i d'aconseguir unamillor oferta
an hotelera a l'Eixample per potenciar el turisme,
its Remarca que l'equip de govern ha forçat,
un cop sió més, el sentit de responsabilitat del Grup Popular, el
in- qual, per això, votarà favorablement; i demana
que els la Socialistes actuïn amb la mateixa amplitud de mires
i, i quan passin a l'oposició.
es El Sr. Lucchetti, després d'agrair la curiositat intel·lec¬ tual del portaveu convergent, manifestaque l'anàlisi del la seu Grup és coincident amb la del Sr. Serra i Martí eu quant a la insuficiència d'hotels de categoria superior,
tot però els estudis d'on surt l'avaluació de 3.000 places ai és, ajuí seu, insuficient pels motius següents:
lés a) L'estudi sobre àrees de nova centralitat preveia
192.910m2 de sostreper ahotels, superfície quepartint
el d'una mitjana de 62 m2 per habitació representa 3.215
en habitacions, però sumant-hi altres previsions s'arribaria 'va a4.381 noves habitacionsi, en canvi, els estudis sobre
rsi lamancade places hoteleres nomésfa referènciaa220
tat habitacions.
ila b) No hi ha cap referència als hotels d'una i dues
thi estrelles ni a tots els projectes actualment en marxa.
iué c) No separa la demanda provocada pels Jocs Olím-its pics de la posterior.
d) Tampoc es fa esment a l'oferta hotelera a l'Àrea iel metropolitana, quan Barcelona té un terme
municipal la molt petit i la seva problemàtica no s'ha de plantejar ¡va amb una concepció autàrtica, sinó
que cal cercar
solucions sobre terrenys que tinguin una destinació
-si residencial, solucions que han d'estar en consonància
ne- amb els projectes de remodelació i millora de les
poblacions veïnes; tanmateix, la proposta presentada
no juga un paper reequilibrador del territori de
l'Àrea
Metropolitana a pesar que, gràcies a les obres viàries (Cinturó del Litoral, II Cinturó, Túnel de Vallvidrera) projectades per a 1992, determinats àmbits de pobla¬ cions de l'entorn de Barcelona(Prat, Badalona, Castell¬ defels, Gavà, Cornellà, Montgat, Masnou) quedaran a
unadistància raonable del centre de Barcelona. Constata, doncs, una manca de planificació tant a
escala municipal com metropolitana, de manera que
sumant l'oferta de les àrees de nova centralitat, les
iniciatives en la zona metropolitana, les
que crearà el
sector privat per les expectatives de benefici, i les
generades per la proposta en debat, pot produir-se un excés d'oferta.
Observa que s'ha realitzat una mena de concurs i
s'han triat diversos emplaçaments-que han influïten la dinàmica dels preusdel sòl-sense uncriteri de reequili-bri de la Ciutat, quan els hotels són un element de
creació de riquesa i de llocs de treball si es planifiquen
adequadament, cosa que excepte en dos casos (el Paral·lel i la Vall d'Hebron) no s'ha tingut en compte i que era convenient plantejar-se també agosaradament
a Diagonal-Mar, i a Renfe-Meridiana.
Considera quela modificació proposada no respecta ni la lletra ni l'esperit del Pla General Metropolità, jaque l'ús residencial hoteler implica, en la seva opinió, una perversió del llenguatge urbanístici, si bé no requalifica cap terreny, fa una cosa pitjor, conceptua l'ús residen¬ cial hoteler com a equipament,
quan les previsions del Pla General Metropolità en equipaments i zones verdes són molt inferiors a les de les altres ciutats europees;
que la tesi segons la qual amb el fre demogràfic s'ha
aturat la demanda d'equipaments que s'estima
sufient-ment coberta, podria resultar molt perillosa si s'extrapo¬
lava indiscriminadament a tota la Ciutat; que no es demostra la inexistència de pressió ciutadana sobre els equipaments; i que la Ciutat necessita més inversió en
equipaments públics i el Pla General Metropolitàera un pla de mínims, que no s'ha de sacralitzar sinó gestionar creativament sense cedir sòls d'equipaments.
Indica que la Ciutat té el problema hoteler i molts altres -l'execució dels Plans especials de reforma inte¬ rior, l'habitatge públic, els equipaments socials- i les dificultats pressupostàries per resoldre'ls poden resu¬ mir-se atrobar unequilibri entre la capitalitat -de la qual
el seu Grup és partidari sempre i quan no sigui en
detriment de la gent que hi viu- i l'habitabilitat de Barcelona; que Barcelona és una ciutat que té molts anys i ha de pensar més enllà de 1993; que les solucions que
¡'Àrea
d'Urbanisme ha forçat en les negociacions són lloables, però s'ha negociat una qüestió que, a juí seu, era innegociable: els equipa¬ ments futurs de la Ciutat; que el Pla General té àmbit metropolità, però, els canvis només es proposen per a determinats sòls d'un sol municipi i, fins i tot, es preveuuna possible repesca de terrenys avui rebutjats i això li
sembla un precedent perillós que un eventual govern
de la dreta convergent i popular podria invocar per a
unsfins pitjors que els que avuies pretenen.
Opina que la solució proposada avui és complicada i dèbil jurídicament i generarà problemes, perquè algú jurista ja l'ha interpretadacom unadispensasingular de la normativa vigent amb la qual es crea un nouequipa¬
ment restringit, el residencial hoteler, i perquè les con¬
880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-VI-1989
ajuntament; i que, en canvi, resulten molt encertades les cauteles imposades per tal que els terrenys no es
desvíín de l'ús hoteler.
Remarca que no s'han quantificat
bé
l'equilibri de l'oferta i de la demanda hotelera en el futur; que la necessitat actual de places hoteleres ja genera la sevapròpia oferta de terrenys edificables; que les grans
cadenes ja s'instal·len a la Ciutat sense necessitat d'estimular-les amb ajuts; que amb les mesures propo¬ sades esfrena l'ofertaprivada i així, concretament, s'ha fet enrera la iniciativa de construir un hotel al solar de
l'antic Teatre Barcelona i d'ampliar l'existent al costat dels estudis de TV3 a Sant Joan Despí; que la creació d'hotels es pot promoure, sense comprometre les zo¬ nes d'equipament, mitjançant plans especials d'usos,
suspensions de llicències i
gestió urbanística
enelssòls
edificables existentsa laCiutat, mitjançant permutesdel sòl edificable municipal -noobstant això, s'ha autoritzat convertiren oficinesunade les Torres previstesala Vila Olímpica- o mitjançant altres mecanismes fiscals i cré¬
ditais, tots ells combinables; i que, pert tant, hi havia altres solucions i la proposada no és pas la més adient
encara que hi hagut un problema de temps amb les
consegüents presses.
Declina referir-se més àmpliament a cadascuna de les propostes però puntualitza que, en la seva
opinió,
tenen sentit els hotels que construirà Renfe sobre les
seves estacions seguint l'exemple d'altres ciutats i també els projectats sobre uns teatres que es pensa
refer; per tant, veu una gradació en la
conveniència
urbanística de les diferents propostes de manera que, pel procediment emprat, ha de dir no a totes les propostes però amb una altra no veuria objeccions oposables a determinats emplaçaments com les Esta¬
cions, els teatres del Paral·lel, i la Vall d'Hebron encara que ha d'expresar la seva reserva a la possibilitat de dedicar un 20 % de la superfície a usos comercials i
oficines, quan ja hi ha una normativa sobre negocis i oficines en hotels.
Diu, en conclusió, que a Barcelona manquen hotels de determinats nivells, encara que les necessitats no s'han quantificat prou bé; que el procediment arbitrat per resoldre aquestamancança no és adequat, crea un
precedent perillós i desperta expectatives en altres municipis; i que caldria unaanàlisi cost-benefici social i
no tan sols econòmic, de les conseqüències de la decisió que avui es proposa -sobre la qual caldria
convocar una audiènciapública i demanar el parerdels Districtes- perquè fan falta hotels que equilibrin el territori, però no s'han de construir sobre terrenys d'equipaments; en conseqüència, el seu Grup lamenta haver de votar que no ala proposta global, malgratque alguns emplaçaments noelsveu negativament, a pesar del seriós esforç del Sr. Serra i Martí per apropar posi¬ cions.
El Sr. Parpal destaca que la proposta no comprèn terrenysafectats com a zonaverda, sinócom aequipa¬
ments, ofereix solució a un problema ciutadà, troba un ús concret al servei d'una necessitat ciutadana asolars qualificats com aequipaments i talla expectatives -per¬ què inclou una llista exhaustiva-, tot això sense dismi¬ nuir les dotacions dels barris; i que les compensacions previstes tindran unadestinació social enels barris més necessitats fent-hi possible la construcció de determi¬
nats equipaments.
La Sra. Sala, després d'assenyalar la necessitat de
nous hotels, comenta que la proposta té uns treballs
complementaris en l'àmbit metropolità i no comporta requalificació perquè manté la d'equipament, concepte que és discutible donara un cine i no aunhotel i que al centre d'Europa deuen merèixer fins i tot els restau¬
rants, fins al punt que n'hi ha en els baixos i soterranis de molts ajuntaments; que els emplaçaments seleccio¬
nats tenen una bona posició dins el conjunt urbà i es troben en zones on hi ha reserves de sòl suficient per atendre les demandes d'equipaments a curt o mitjà termini, mentre quela reversió salvaguarda les expecta¬ tives d'equipaments a llarg termini; que les compensa¬ cions que s'obtindran s'aplicaran a satisfer les deman¬ des concretes d'equipaments; i que la Comissió de Govern del Districte de Sants-Montjüíc considera molt correctes les propostes corresponents alaseva demar¬ cació i fins i tot lamenta que no s'hagi consolidat la relativa a l'antic Cinerama -que només està qualificat
de 7 en una tercera part- perquè donaria vida a una
zona molt abandonada.
El Sr. Santiburcio significa que, respecte a aquesta qüestió, que téunaurgència
històrica,
cal fer lesafirma¬
cions següents:
a) Que no es perd cap equipament, puix que la
proposta s'ha gestionat amb una
visió
dedefensa
dels interessos públics, gràcies a la qual mitjançant larever¬ sió i conversió dels edificis es garanteixen uns equipa¬ments de futur on no n'hi ha de programats a curt termini, i mitjançant les compensacions previstes es
guanyenequipaments de presenten zonesurbanes
de¬
ficitàries.
b) Que la majoria dels emplaçaments proposats són
a la part sud de la Ciutat quan la majoria de les necessitats d'equipaments es donen a la part nord, on resultaria més lamentable perdre espais. Creu, doncs, que la proposta respon a una política progressista i de reequilibri de la Ciutat en termes d'equipaments i de serveis públics i defensa els interessos ciutadans.
Subratlla que el seu Partit ha abandonat una actitud estètica i dogmàticaque havia mantingut
històricament,
i invita les altres formacions polítiques a seguir aquest exemple perquè una societat no es fa amb actituds teòriques, sinó amb accions de govern; que l'esquerra té el gran repte d'éssercapaç de gestionar les necessi¬ tats de la Ciutat enfunció dels interessos de la majoria dels ciutadans, però sobretot d'aquells que estan més desvalguts; que la proposta tracta un tema global de Ciutat i no partidista i, pertant, totes les forces políti¬ques l'haurien d'haver enfocat amb aquesta visió per
damunt dels interessos electoralsrespectius i enaquest sentit ha d'agrair el suport que el mes de febrer rebia del Conseller de Comerç i Turisme de la Generalitat.
El Sr. Serra i Martí, en contestació a aquelles objec¬ cions que no hantingut respostaja enel cursdel debat, indica que l'estudi sobre àrees de novacentralitat no hi situa 6.000 places hoteleres en tals zones i la proposta ja compta bona part de les previsions de tal
estudi
perquè, evidentment, la realització de tals àrees no
és
en un horitzó temporal de quatre anys, de manera quela proposta pren en consideració la part que es pot realitzar a termini mitjà; que l'oferta que espugui formu¬
lar a l'Àrea metropolitana és complementària de la de
Barcelona perquè no cobreixpas la mateixa demanda; que per a la proposta en debat els hotels són una
necessitat real de la Ciutat en el moment actual i, per això, els conceptua com a equipaments de manera
puntual i limitada; que la Ciutatencara demanaequipa¬
NÚM. 22 30- VI-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 881
això, les canvia i
amb els
rendiments d'aquesta
opera¬ció se'n construiran
allà
onrealment fan falta
- ales
zones dels Plans especials de reformainterior- i s'ad¬
quirirà
sòl
per ahabitatge
social; tanmateix,
un cop
operada
la
reversió,
els solars
quedaran novament
per a
equipaments; que
les
modificacions
proposades
són
difícilmentaplicables fora de
Barcelona,
on noesdonen
les condicions del preu del
sòl
existentsací i hi ha
reserves de sòl; que la proposta no
és
la causade la
manca de projectes de nous
hotels,
sinó l'efecte;
queno hi ha cap
reglamentació hotelera
on eslimiti la
zonadestinable a activitats comercials o oficines perquè es tracta d'usos compatibles, i la proposta
estableix la
limitació -del 10 %, excepte en les estacions, que
serà
del 20 %- precisament percausadel'afectació
d'equi¬
pament que tenen
els
terrenys;
i
queel resultat de
l'anàlisi cost-beneficiés extraordinàriament positiu i això explica
precisament, la
modificació
endebat.
El Sr. Batlle, a indicació de la Presidència, dóna lectura a un escrit de la Juntade la Federació d'Asso¬ ciacions de Veïns en el qual, després d'expressar la
sevapreocupació perla
posada
en marxade la partici¬
pació ciutadana
s'exposa
que unaassemblea ciutada¬
na, reunida en suplència del Consell Consultiu d'Enti¬
tats, ha constatat: 1) que hi ha grans desequilibris pressupostaris entre
les
gransobres
d'infrastructura,
per una banda,
i les necessitats
enhabitatge públic,
equipaments socials i
execució
dels Plans de
reforma
interior, perl'altra; 2)que Barcelonano pot
perdre ni
unsol pam de sòl públic
perquè
en falta per alsequipa¬
ments d'avui i de demà; 3) que allò que s'aconseguí amb forta lluita veïnal en el Pla General Metropolità no
eratot el que reclamava, i és responsabilitat del govern municipal no haver previst expropiacions i
definició
d'usos; 4) que les associacions de veïns i molts altres col·lectius reclamen equipaments culturals, sanitaris i esportius per a tots els sectors de la ppblació; 5) que les pràctiquesactuals de la gestió urbanística introduei¬
xen factors de permissivitat i d'il·legalitat esveradors i sota la influència de grups especulatius -alguns dels qualsno es presenten als concursos d'obres públiques perpressionar elspreus al'alça- no es potassegurarla disciplina; 6) que la falta d'inversió pública a la Ciutat, tant per part de la Generalitat com del Govern central, és denunciable atesos els endarreriments que es patei¬
xen des de l'època franquista, però això no justifica vendre la Ciutat a trossos i no cal tampoc hipotecar-la per als Jocs Olímpics; 7) que els hotels i despatxos s'han de fer en zona qualificada de residència; 8) que esrecullen lescrítiques professionalsque també s'opo¬
sen a la proposta, quan a les àrees de nova centralitat
es preveuenmés de 6.000novesplaces; 9)que elnivell
de contaminació existent a la Ciutat exigeix la intensifi¬ cació dels espais verds; i 10) que l'Alcalde i els Regi¬ dors han de governar amb autoritat perquè el Sr.
Samaranch i el Comitè Olímpic Internacional no han de constituir l'ajuntament amagat de la Ciutat; en conse¬ qüència, tal escrit, demana la retirada de larevisió del Pla General i la posada en funcionament del Consell
Consultiu d'Entitats.
S'aprovael dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Au-det, Olmedo, Vintró, i Lucchetti, i s'incorpora a l'expe¬ dient l'addicióproposada pel Sr. Serra iMartí, llegida pel
Secretari General.
El Sr. Cullell manifesta que els membres delseuGrup
són partidaris de laconstrucció denous hotels
perquè
a Barcelona falten places hoteleres, però l'equip de go¬vern haseguit unprocediment i ha proposat un
sistema
inacceptable i, per això, han proposat deixar
el dicta¬
men sobre la taula a fi de no provocar una divisióimportant per ala Ciutat,jaquesuprimir de cop dotzeo
tretzeequipaments, encara que notots ells siguin gaire
utilitzables, és una decisió que reclama
reflexió,
sobre¬tot quan el seu Grup ja ha expressat, en
reiterades
ocasions, el temorque el Pla General
Metropolità pugui
quedar desvirtuat mitjançant successives
modificacions
puntuals, quan queden encara per contestar alguns interrogants sobre l'aplicació de les compensacions que s'obtenen a canvi, quan s'han constatat
vicis de
procediment importants -no trobar-se l'expedient a
Se¬
cretariaa disposició dels Regidors, i nohaver-se
consul¬
tat els Districtes-, quan no s'han donat explicacions sobre els motiuspels qualsesdesestimen els emplaça¬ ments proposatsa l'Eixample itampocs'ha aclarit
si
les estimacions es refereixen a habitacions o a placeshoteleres, i quan, com pogué constatar a la
reunió del
COOB-92, amb els hotels avui existents i els quinzeque s'estan construint es poden cobrir les necessitats d'a¬
llotjament derivades dels Jocs Olímpics.
Es pregunta per què la proposta no inclou
sòls
residencials qualificats de 13 o 20 i remarca que el seu Grup ha votat no, per sentit de responsabilitat iho
demostra: a) fent complir la normativa en virtut de la qual els expedients han d'ésser complets quan es
porten al Plenari; b) no aprovant desqualificacions d'e¬ quipaments quan la Ciutaten
té dèficits
ben notoris;c)
exigint una consulta prèvia segons les normes regula¬ dores de la participació ciutadana; i d) considerantque darrera el major aprofitament amb compensacions, els malpensats hi podrien veure operacions especulatives.
Reitera, doncs, que el seu Grup, a pesar d'estar a favor de la creació de nous hotels, no podia donar el seu vot positiu ni per la forma, ni pel fons, ni per les compensacions que s'obtenen, ni pel procés de selec¬ ció pocclar; i recomanaal Sr. Alcalde la lectura del llibre
Barcelona, ¿Dónde vas?.
Constata, finalment, que el pla hotelertirarà endavant gràcies a una nova majoria, formada per socialistes i populars; i lamenta que l'Alcaldia hagi faltata la veritat quan ha assegurat que el pla reflectia la voluntat de l'equip de govern.
El Sr. Armet puntualitza que la proposta expressa la voluntat de l'equip de govern perquè ha sortit de la Comissió de Govern i si el Sr. Cullell no hoveu així, és perquè no entén el joc de la democràciaentre el poder executiu i legislatiu; que tothom reconeix les mancan¬
ces hoteleres de la Ciutat, els efectes de les quals s'amagen perquè ensfa angúnia que, en moments de gran afluència de visitants, aquests s'hagin d'allotjar a
més de 100 km de la Ciutat i els únics que no es fan, lògicament, ressò són els representants del Gremi d'Hotels que així tenen un grau d'ocupació més elevat que la mitjana de la restade ciutats del món.
Destaca que des de fa un temps, en els solars edificables, els promotors desisteixen de les
llicències
per a hotels pertal de construir-hi oficines i habitatges que els ofereixen rendibilitats més altes; que aquest fenomen justifica el plantejament de la proposta avui aprovada, de la qual s'ha exclòs l'Eixample
