Per a una
teoria
de
Barcelona
Les
eleccions
municipals
des dedins
Què
enpenses
del
primer
any de LaMUNICIPAL?
Jotambé
he
col·laborat
aconstruir
la nova
Barcelona
Victoria
Camps:
lesvirtuts
són
publiques
La
Barcelona
dels centjardins
La
Rebotiga
delTelèfon
Únic
Vols fer
deVoluntari
Olímpic?
BANC DE SABADELL
•Aribau, 171
•Avda. Marquès
del'Argentera, 13 •Avda. deMadrid,
211-213
•Avda.
Diagonal, 644-646 •Avda.
Josep
Tarradellas, 89
•Avda.Meridiana, 20 •Avda.Paral·lel, 88 •Baixada de laRana, 29
•Balmes, 306
•Bare, 93
•Capità Arenas, 26
•Comte Borrell II, 87
•Creu Coberta,80 •Edf. Terminal
T1R-PortdeBarcelona
•Fabra i Puig, 56
•GrandeGràcia, 90
•GranVia de lesCorts Catalanes,435
•General Mitre, 103
•GranVia de lesCorts Catalanes,549
•Guipúscoa, 101 •
Magatzems 3a subz.
Franca, sectorC,
C/5,51 •
Major de Sarrià, 61
•Mallorca, 156
•Mallorca, 556
•Muntaner, 336
•Muntaner, 550
• Padilla,238
•Padilla,316 •Paris,118 •
PasseigdeGràcia,36
•
Passeig Maragall, 156 •
Passeig Maragall, 49 •Passeig deSant
Joan, 169
•Passeig de la Zona
Franca, 141
•Raça Lesseps, 3-5 •
Raça Virrei Amat, 1 •RaçaOrfila,6 •Pol. Indus,
Zona Franca-Mercabarna local 6
•Rambla
ue-Catalunya,115
•Rambla Poble Nou, 108
•RamblaSant Josep, 75 •
Roger de Flor, 132
•RondaSantPere,56
•Ronda Universitat, 37
• Sants,178
•Sardenya, 509-511 •Sicília,299
•TravesseradeGràcia, 3
•Travesserade
LesCorts,237
Ü—jwK
"i>-J3¡<
m
¡mm
President:
Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor:
Francisco
Longo, Ferran
Mascarell,José LuisGiménez,
Josep M. Figueras,
Manuel deForn, Manuel Tuñí,
EnricCasas,
Angela Vinent,
CarmeTurró,Manuel Villalante.
Director:
Toni
Puig
Coordinació:
Irene
Pagès
Adjunt
aRedacció:
Dolors PinartEdita:
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona
Autoedició, fotomecánicai
impressió:
Impremta Municipal. Exp.9157677
Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Disseny gràfic:
FerranCartes/Montse Plass
Maquetació:
Beatriz González
Fotografia:
JaumeSoler,
Oficina Tècnica
d'Imatge
Col·laborenenaquest
número:
Marta
Balaguer, Victòria Camps,
JaumeColomer,
Felipe Díaz,
Eugènia Gallifa, Lluís
Muixí,Picanyol,
FrancescPlanas, Paco
Segura, Joan Soto,
Pep Subiros.
A la secció DebatObert:
Rosa M.Acosta, Lucía Albarrán,
Luis V.Alcalá, Carme Alcaraz,
ManuelAlcobé,IsabelBennasar,
CarlosCañete, Lourdes Giménez,
GemmaGoula, Femando Lorente,
RoserMarch, Sara Masó,
MartaModolell, Ethel Parido,
Jordi Rosell.
Adreça:
Plaça de Sant Jaume,
Regidoría de Presidència.
08002-Barcelona
Tel.30242 00
Ganyotes
Editorial
El 26 de maig,un dia de molt tràfec a la ciutat!
Jo també he col·laborat a construir lanova
Barcelona.
Comtotsels
d'aquesta
casa.Fets i
projectes
Allòque cadames posem en primera plana.Els quatre
cantons
Entrevista
Ajuntament
endins
Dossier
La ciutat que
construïm
Reportatge
Debat obert
Amanida de notícies
Taula de
joc
El funcionari
Romagosa
Nou Centre de Gestió Tributària.
Unaorganització de caire funcional que racionalitza
una manerade treballar.
Les dones de la ciutat ara tenen un informatiu
propi.
El coneixes? Fes-lo circular.
Els Serveis Generals dels Districtes.
Són l'eix vertebrador per on passa totaactivitat.
Vols fer de Voluntari
Olímpic?
Molts treballadors municipalsno esvolen perdre els
Jocs
Olímpics
i en volenser protagonistes solidàris. VictòriaCamps: les virtuts són
públiques.
Una dona que pensa i ensenya que, quan les creences
flaquegen, ens queden les actituds: l'ètica.
La
Impremta
Municipal,
unaeina
útil.
Es unaimpremta amb unaqualitat d'impressió
a provadel mercat més qualificat.
10
11
12
18
Per a una teoria de Barcelona.
Algunes vegades diem massatòpics sobre una ciutat
que, continuament,ens convida arepensar-la,
retrobar-la i sentir-la. D/89
La Barcelona dels cent
jardins.
A la polèmica de les places dures li cal les ulleres
verdes dels
petits i
grans espais enjardináis dela ciutat. 23
Les eleccions
municipals
des de dins.
La maquinària dels serveis municipals està
a punt perquè els col·legis electorals s'obrin al vot
delsciutadans. 26
Què
en pensesdel primer
anyde
La MUNICIPAL?
Llegiu-lo, penseu-hi i envieu-nos la vostraopinió. 30
Els Districtes omplen una seccióque haurà de
créixer. Aquí hi ha vida activa. 34
Els endevines cada mes? 38
La
Rebotiga del Telèfon
Únic.
ps
A les
urnes,
^
ciutadans !
cá
I
«
Jo
també
he col·laborat
a
construir
la
nova
Barcelona
Tothom hi està d'acord: els últims quatre anys
han
estat untemps
fonamental
pertransformar
Barcelona. S'han desblocat temes
com ara el Museu d'Art Contem¬
porani, l'Auditori,
l'Orquestra, el
Teatre Nacional, la pota
sud; s'ha
arribat a l'acord sobre el metro de
Montjuïc... S'ha construït la Vila
Olímpica,
l'Anella
Olímpica,
cin¬
turons,
places, jardins, equipa¬
ments i col·lectors. S'ha arribata un acord per
remodelar el Port
Vell. Hem guanyatplatges
i
Bar¬
celona, finalment, torna a mirar el
mar. S'han construït els hotels que
Barcelona necessitava. Ciutat
Vella torna ser un
espai
més
habi¬
table. S'han fet rambles i
avingu¬
desen zones de la ciutat on no¬
més hi havia el
paisatge de
l'especulació.
Ara, el verd i
l'urbanisme que
vol
monumenta-litzar la ciutatperifèrica, ha
can¬ viat lapell de molts barris. S'ha
dut endavant el PlaEstratègic
Barcelona 2000. S'haredactat la CartaMunicipal...
Només faquatre anys,
els ciu¬
tadans vivien una atmosfera que es decantavaperillosament
cap a lanostàlgia d'una
Barcelona
queva serbrillant en aquest gran
país
que
compartim.
Semblava
comsi
laciutadania
hagués perdut inten¬
sitat en l'amorperla ciutat i,
pertant, el seu
esforç
perredreçar-la
estigués
somort.Tot ha canviat. Barcelona viu
un moment fort. De ciutatemer¬
gent
i dinàmica. Som, definitiva¬
ment, unade les grans
ciutats
d'Europa. I la ciutat de la Medi¬
terrània.
Alguns
treballadors munici¬
pals,
quan sentenparlar d'aques¬
tes coses—iespecialment
quanveuenanunciades les obres realit¬
zades, una rera l'altra— fan una
ganyota com
de
nocreure-s'ho.
Pensen que
això és
propaganda
política.
Que
totplegat
és
unaexageració. Que l'Ajuntament
s'ensabona. I que
el
triomfalisme
disfressa una realitat escassa.
No és veritat. Allò que
s'ha
fet
és real. Hi ha
hagut
unavoluntat
política
queté
unavisió
de la
ciutat i l'haconstruïda. Però aquestavoluntat,
nohauria
estatpossible transformar-la
enreali¬
tat, si els sectors econòmics, so¬
cials i culturals de la ciutat no hi col·laboressin.
I, això és molt
important, si els
treballadors
d'aquesta
casa nohi
ha¬
guessin
posatl'esforç i el
rigor
enel
treball que
els projectes
per ala
transformació delaciutat necessiten. Ens hi hem abocatde bongratper¬
què
estimem
Barcelona.
En aquestacasa
patim
massasovint la síndrome del
Barça:
sompatidors
de
mena.No
suportemgaire l'èxit.
Fem
les
cosesben
fe¬
tes
i,
desprès,
ensoblidem
queles
hem fetes. I quan
això
passa, somincapaços d'anar
a veurela ciutat
que,
també els treballadors muni¬
cipals
—i d'una
maneramolt
es¬pecial—
hem ajudat
afer
possi¬
ble.
De
vegades sembla
que, entreel gran
col·lectiu de treballadors
que som,
hi fa estada el virus de
la
desconfiança, la
pocaestima
personal, la
distància hipercrítica
envers
l'organització...
Que,
endefinitiva,
només volem veure la partnegativa, els problemes.
Que
n'hi han, com en
qualsevol
orga¬ nització. Ni més ni menys.Ara, quan
les
propereselec¬
cions
municipals clouran
quatre anysde
feina
d'un
equip polític,
és un bon moment percontemplar
la ciutatconstruïda i
emprenedo¬
ra. I damunt
d'aquesta realitat
palpable
—veure percreure!—
fer-hi un foc de Sant Joan amb la
llenya
secadels
nostresescepti¬
cismes.
Perquè nosaltres també
hem fetpossible
aquesta nova|
Barcelona.
1
—2
O
'E
£3
Més de
trenta
obres
llestes!
Som a la recta final de les obres. El mes d'abril s'ha finalit¬
zat la fase que
complementa
el
parc
de
l'Estació del
Nord, la
calçada de la Rambla
Prim
que vadel Cinturó del Litoral fins a les
vies del tren, el Saló de Lluís
Companys
que permet creuar persota de l'Arc de Triomf, la pro¬
longació
de la Rambla de
Cata¬
lunya,
el
pontde la Miiehberg
que
uneix
el
parcdel
Guinardó
amb el del Carmel...
Aquest
maig s'inauguren els
equipaments construïts damunt
les lloses que
cobreixen
el Segon
Cinturó al seu pas per
Nou
Bar¬
ris, la rambla de
l'Avinguda
de
la
Meridiana que va
de la
plaça de
les Glòries al carrer
d'Aragó, la
connexió entre els carrers de València i Huelva, les tres
vies-parc
de
l'àrea olímpica
de
la Vall
d'Hebron, el tram del Cinturó del Litoral entre els carrers Potosí i
Guipúscoa, el
nusviari de
Collse-rola, les
primeres
escales
mecàni¬
ques
d'accés
de vianants
aMont¬
juïc, l'Avinguda dels Ferrocarrils
Catalans, els laterals del
Segon
Cinturó que van
de
l'Avinguda
del Tibidabo al carrer
Belles-guard...
Són moltes les obres que
millo¬
raran la interconnexió viària de la ciutat dels Jocs
Olímpics. En
to¬tal, entre abril i
maig s'hauran in¬
augurat
més
de
trentaobres.
Obres de les
quals,
alguns, n'han
dubtat. Però que ara, quan
s'hi
passeja
i
les
usa, en veul'eficà¬
cia.
Recomanat:
passejar
perla
Barcelona de les noves obres.La
poètica
als Jocs
Florals
Com cada any, tan
bon
puntl'hivern ens deixa i la Rambla
s'inunda deflors, la ciutat prepa¬
raels seusJocs Florals.
És
una festa medieval que,fins
i toten arribar als nostres dies, continua fent un
homenatge
ala
poesia i al
querepresenta:
una immersió en el món de l'incons¬ cient quecontinua
senttestimoni
d'allòinabastable.
Una festaon el regnat
és de la
paraula, el símbol
perexcel·lèn¬
cia del que ensha fet humans.
Uns quants poetes
i
poetesses op¬taran als
premis de la
Flor
Natu¬
ral,l'Englantina
d'Or
i
la
Viola
d'Argent. La
poesia serà
enels
fulls escrits i, també,en
els qui
l'escolten, en la música de la Banda, en l'entorn queParcs
i
Jardins ens prepara a
la
plaça de
SantJaume, convertida en un Es¬
pai
Romàntic
onles plantes,
les
flors i uns bancs a l'ombra enspermeten
assaborir
la
meravella
que
és
els
temps quanl'ambient
és
propici.
Al Saló de
Cròniques,
elprofessor
Carles
Miralles llegi¬
rà el Resum Poètic del'Any, i els
Mantenidors dels Jocs donaran el veredicte alsguanyadors.
Dies
després, al Saló de Cent,
esfarà
el lliurament depremis als
guar¬ donats. Posteriorment, a laplaça
de SantJaume,
començarà el Ball
de Primavera.
L'Orquestrina Ga¬
lana ens animarà la festa posant ritme al cos.L'any
passat,els
vells que
seien als bancs,
es van posar aballar. I és
que nocal dir
que
la
música s'encomana i des¬
perta ressorts que
semblaven
per¬ duts.La
paraula i el
gest,la poesia i
el ball, la llum i les flors, el dia que
ja és més llarg:
cal
celebrar
el retorn de les forces vitals.
Publicació
del
Catàleg
de
Compres '91
Recentment ha estat
publicat el
Catàleg de Compres
del 1991.
L'actual edició, que
és la
segona des de la renovació del Servei deCompres
i la
sevaintegració
enl'Àrea
d'Organització
i Serveis
Generals, haexperimentat
una sèrie de millores,fruit de l'expe¬
riència acumulada i dels
suggeri¬
ments dels usuaris.
Aquestes
millores
afecten
tant elcatàleg
comel sistema
en ge¬ neral. En concret s'hasimplificat
la tramitaciód'expedients
de
comprad'articles
homologats.
En
l'apartat del
mobiliari
ha
variat el
plantejament.
S'han de¬
signat dos proveïdors
quepoden
subministrar
íntegrament
totsels
articles necessaris perrealitzar
un moblament id'aquesta
manera evitar més d'un interlocutor.Pel que
fa
al'ofimàtica, l'ofer¬
ta ha estat
ampliada,
pertal de
cobrir
adequadament
les necessi¬
tats habituals de les
dependències
municipals.
A l'últim, cal esmentar
la in¬
clusió del material d'oficina i també el de la
neteja,
ques'acompanya
amb la
llista de
pro¬ veïdors queha
presentatles
mi¬
llors ofertes.
Esperem
que aquestesmillores
Barcelona
saludable
Barcelonasomtots
BARCELONASOLIDARITAT
_JL.
Els serveis
per
al
Benestar Social
Ha estatun treball de coordina¬ ció
llarg,
però amb
unresultat
es¬plèndid: les
Àrees
del'Àmbit
de Benestar Social s'han posat d'acord per posar ales
mansdels
ciutadans elventallplural
i
ric de
serveis que, per ales
persones, s'ofereixen des del'Ajuntament.
Que
en són moltsi,
moltsovint,
poc coneguts
pels mateixos treba¬
lladors
municipals.
És
orientado¬
ra la
representació visual dels
serveis ques'ha fet damunt d'un
mapa
de la
ciutat,
perquè
resulta
molt senzill localitzar-los classi¬ ficats pertemes,
amb
les adreces
i els Districtes on pertanyen.
També cal
assenyalar la
con¬cepció
homogènia de
totala
col-lecció que
conté la informació
so¬ bre els serveis d'atenció social, per al'educació,
per ala salut i
el mediambient,
per al'esport,
pera la
promoció social i
per ala
cultura.Els
quadríptics,
sotael rètol
«Barcelona som tots», queha fet
fortuna,
seran una eina útil per ala
majoria
de les
dependències
municipals
queestan en contacteamb els ciutadans. També seran un suport
de complement
enel
contacte directe entre els treballa¬ dors
municipals i
els ciutadans.
Si encara no els teniu, els tro¬ bareu en les
Àrees
del'Àmbit
ien els Districtes.
Va sortir unaversió
especial,
a finals d'abril, a «El Periódico»per
fer conèixer als
barcelonins els serveis de benestar ciutadà.I,
pel
que se sap,la ciutadania
ho vaagrair especialment.
El
pont
de la
Trinitat,
un nou
punt
d'unió
Gairebé durant 25 anys
els
bar¬
ris de la Trinitat Nova i la Trini¬
tat Vella han estat incomunicats. Tan sols una
passarel·la
per avia¬
nants unia els dos turons del coll
de Finestrelles o de la Trinitat, pas
natural de la sortida
de Bar¬ celona. La TrinitatVella,
nascudaa l'entorn de l'ermita de la Trini¬
tat, va estar
poblada pels habi¬
tants de Sant Andreu i
alguns
de
Barcelona quehi
passavenels
es¬tius i els caps
de
setmana.Amb el
tempsi
enexpansionar-se Sant
Andreu,
s'ha convertit en zonaurbana. La Trinitat
Nova,
situadaen un turó en
què
antigament
hi
havia
vinyes
i
unsdipòsits
d'aigua,
amb
l'expansió
de la ciu¬
tates constituí com a un barrinou. Al
mig
d'aquests
dos barris
va
sorgir,
afinals dels 60, la
Me¬ridiana.
La Meridiana
ja
havia
estatprojectada
al Pla Cerdà.
En elsanys
1860-62
estraçà
pel mateix
itinerari de sortida el tren de Bar¬ celona, que en
arribar al coll de
Finestrelles obre una rasa afi de
facilitar el pas
dels ferrocarrils.
Anys
després,
el 1922-23,
per condicionar la carreterade Ribes,es torna a rebaixar la part
del
coll. I s'arriba al1966-67,
enquè
finalment la Meridiana es confi¬
gurà
tal
comés
ara.Avui aquests
dos barris han
tornat a
quedar units, pel
compro¬mís
municipal d'assolir
unsbarris
més humans iequilibrats,
connec¬ tant-los amb unpontde més de
70 metres, que creua
la Meridiana
i
enllaça les dues Trinitats i
que permetel
pas, tantde vianants
comde vehicles.
Premi
«Barcelona
Solidaritat»
El setembre de
l'any
passatesvacelebrar a Nova
York,
sotaelsauspicis
de les Nacions Unides i
Caps d'Estat,
la Cimera Mundial
en favor de la infància.
Aquesta
cimera va reunir els líders i re¬presentants
de països de
totel
món per
buscar solucions als
pro¬blemes que
pateix
una gran part de lapoblació
infantil. Problemes
dramàtics ques'amaguen
darrera
d'una allau de xifres esfereïdores:
anualment,
14 milions d'infantsmoren al món per
malalties
tècni¬
cament evitables, més de 100 mi¬
lions d'infants no
participen
encap programa
educatiu...
L'Ajuntament
de Barcelona
vadecidir de contribuir als
objectius
d'aquella cimera, amb la creació
dels
premis «Barcelona Solidari¬
tat».
Aquest premi vol
ajudar
ac¬tivament a sensibilitzar la ciuta¬ dania per
assolir
unasocietat
mésparticipativa,
justa i solidària. El
premi vol donar reconeixement i
suportdecidit
ales millors inicia¬
tives de
cooperació amb la infàn¬
cia delspaïsos
nodesenvolupats
en els terrenys
de la salut
pública,
l'educació,
l'accés a la cultura il'esport,
el benestar social
en ge¬neral. El
premi
té
tresmodalitats:
al millorProjecte de
Cooperació
i
Solidaritat,
dotat amb deu milions depessetes; ala millor Iniciativa
de SensibilitzacióPública,
dotatamb un milió de pessetes;
i el de
Reconeixement de la
Trajectòria
personal d'un ciutadà
barceloní, dotatigualment amb
un milió. ElNou
Centre
de
Gestió
Tributària
"El Centre Gestor
és
unaorganització de caire
funcio¬
nal,
ensubstitució de
l'actual
divisióoagrupació
permatèries o tributs.
"
Qualsevol
canvi,
l'objectiu del
qual
sigui de millorar
l'eficàcia
d'aquest sector
de
l'administració, ha de basar-se sobreels dos vectors
següents:
la
limitació, amb
tendència
aelimi¬
nar, de les
relacions
exteriors
amb el
reforç
consegüent
de la
competència específica dels
seusòrgans;
i
donar
permanència
al'organització, independentment
de
quin
sigui el sistema
tributari.
El
primer
objectiu, és
adir, la
reducció de les relacions exter¬nes,
s'assoleix mitjançant
la
con¬ versió de la Direcció de Serveisen Centre Gestor,
solució
que esva estenentper tota
l'estructura
administrativa de
l'Ajuntament,
i
quedota
d'autonomia
endues
es¬ feres tan fonamentals per al'agi-lització, com
les
relatives als
re¬cursos humans -selecció, contractació,
horaris,
comple¬
ments,
gratificacions,
incentius,
sancions,etc.-
i als econòmics.
Per
acomplir el
segonobjectiu
-assolir unaestructuraperma¬ nent-,es
dota
el Centre
Gestor
d'una
organització,
a recerdels
canvislegislatius
ode
política
tributària local, queprengui
coma criteri
d'agrupació
ode divisió
delsòrgans,
noels tributs
quegestiona,
sinó les funcions
que realitza sobre aqueststributs. Es
a dir,una
organització
de caire
funcional,en
substitució de
l'actual divisió o
agrupació
permatèries o tributs.
La
competència de
la
Direcció
de
Serveis de Gestió Tributària s'estén alsactes d'informació,
investigació,
liquidació, reclama-cions i incidències
delfettributari.
Exerceix tota la
competència
municipal
quantal'Impost sobre
Béns Immobles,Impost de
Llicèn¬
cies Fiscals d'Activitats Comer¬ cials, Industrials i de
Professionals
i Artistes,
Impost
de Radicació,
Impost
sobre la
Publicitat, Impost
sobre Circulació de Vehicles de Tracció Mecànica,
Impost sobre
l'Increment deValor dels
Terrenys
deNaturalesa Urbana, Contribu¬ cions
Especials,
taxapel Servei de
Recollida de Residus Sòlids Ur¬ bans, Taxapel
Servei de Bombers,
Taxa de
Clavegueram,
Taxa pels
Serveis
d'Inspecció i Prevenció
Sanitària i Preu Públic perl'aprofitament del Vol, Sòl i
Subsòl. Exerceix
gestió
comparti¬
da amb altres
òrgans
municipals
quant al'Impost
sobre Construc¬
cions i Obres, a la Taxa deServeis
Urbanístics i al Preu Públic d'Utilització Privativa del Domini Públic
Municipal.
Una
gestió
tributària eficaç està
condicionada per
relacions de dos
tipus. D'una banda,
les exteriors
als seus
propis òrgans
en totallò
que no
és
autosuficient, especial¬
ment i fonamentalment en màteria
de
personal i
econòmica,
enhaver
d'acudir alsòrgans
municipals
ambcompetència general.
D'altra
banda, les relacions interiors que deriven de laconfiguració
especial
delsòrgans
al'actualitat,
enfun¬
ció del sistema tributari, que en¬
tren en crisi cada cop que
canvia
totalmento
parcialment el
règim
impositiu
administrat
perl'Ajun¬
tament.
Felipe Díaz
Les
dones
de la ciutat
ara
tenen
un
informatiu
propi
"L'Informatiu Dona també
volser un vehicle de
difusió
de les activitats de les associacions de dones que existeixen a Barcelona. "Ja és al carrer un nou informa¬ tiu de
l'Ajuntament de Barcelona,
des del'Àrea
d'Afers Socials i Joventut: l'Informatiu Dona.El seu
objectiu és fer conèixer
les
activitats,
els serveis i elsre¬cursos de
què disposa la ciutat di¬
rigits
específicament
ala dona.
Cal que
les dones de Barcelona
esdevinguin
uncol·lectiu
partici¬
patiu i influent
enles decisions
ciutadanes. Cal que
les dones
par¬ticipin
i,
per tant,la informació
és
imprescindible.
L'Informatiu Dona també vol
ser un vehicle de difusió de les activitats de les associacions de dones que
existeixen
aBarcelona.
Es per
això
quehi
tenen unespai
reservat.Legislació,
salut, serveis de
l'Ajuntament,
agenda, lectures
recomanades i un article central
d'actualitat seran altres seccions
que
trobareu cada
quadrimestre
al'Informatiu Dona.
Aquest informatiu
neix amb la
intenció de ser un instrument útil
en el
procés
per ala igualtat
de la
dona.
Aquest subratllat és fruit
d'una afirmació reiterada. No vo¬lem que es
converteixi
tansols
enuna frase feta.
Els criteris per a
la
sevadistri¬
bució han estat dos:amplitud
—centres, serveis,associacions,
federacions, universitats,
etc.— i efectivitat—evidentment,
perru¬queries i
mercats—fent
patent, de nou, la necessitatd'aquesta
menad'iniciatives.
Pera aquesta
experiència,
vuit
repartidores,
durant
una setmana,van distribuir 20.000
exemplars
de l'Informatiu Dona entre les dones de quaranta-un mercatsmunicipals.
Les conclusions són alhora en¬
coratjadores i
preocupants.Són
encoratjadores
perla bona acolli¬
da de
l'informatiu,
perla reacció
positiva davant d'una
publicació
que
l'Ajuntament
els oferia i
perales seves
pròpies
opinions,
de
vegades crítiques,
però
sempre sinceres iapassionades.
Preocupants
perquè s'eviden¬
cienun interessos que no sempre
troben un camí per a
la
seva rea¬lització.
Esperem
quel'Informatiu
Dona
sigui
unaeina més
per anarobrint
aquestcamí
inajornable.
Us demanem la vostra
partici¬
pació enviant-nos
notícies,
actes,crítiques, suggeriments,
etc. L'Informatiu Dona és vostre!zn Q
Serveis
Generals
confi-£Z«
JZ/lo
OCI V
Clo
guren
l'eix
vertebrador
per
on
passa, en un
sentit
oen
un
altre,
l'activitat del
Districte. "
^
Generals
dels
Districtes
O
tc-J
Els Districtes, que van
sorgir
peroferir els
serveis als ciutadans
des de la
proximitat
del
territori,
caminen amb pasferm i ben
se¬ gur,disposant
d'una
estructura interna ques'ha
convingut
enanomenarDivisions de Serveis Generals.
Aquests
serveis són probable¬
ment els menys coneguts
de
tots
els que es presten a
l'Administra¬
ció, els menysbrillants i fins i
tot, potser,
els
menysagraïts,
ja
que
s'adrecen
bàsicament
al'in¬
teriorde lamateixaorganització.
Donen suport ales
actuacions
d'altres serveis,possibiliten la
realització d'actuacions,
contabi-litzen els costos i les
despeses
dels altres i,per tant,existeixen
en funció de les
prestacions de
serveis queprodueixen
unsaltres.
Així, és la
maquinària dels
Serveis Generals, la que es posa
en solfa quan
s'han
de distribuir
documents o informacióentre els diferents serveis del Districte, o
bé quan es tracta
de buscar algu¬
na dada necessària en un arxiu o
biblioteca administrativa. També quan es
vol
tenir coneixement de
quins són els
béns inventariats
enun edifici determinat, o quan es vol
adquirir
productes
que con¬ formen la intendènciaengeneral:
els serveis de compres tenen una
llarga tradició
de catàlegs i de
queixes, jo
diria
que apartsiguals,
de la
restade serveis
usuaris, segons
els
hagin satisfets
o no els
productes
subministrats.
També tenen,els Serveis Gene¬
rals del Districte, un vessant ex¬
tern
dirigit
capal
ciutadà. Així,
aquest
els utilitza
quandemana
alguna
informació, desitja
empa¬ dronar-se a laciutatperquè
n'ha
estat absent una
temporada,
quansol·licita la targeta rosa a
què
li
dóna dret la condició de
jubilat,
quan presenta unescrit
al
Regis¬
tre General. O bé, quan
necessita
alguna
menade certificació. De
vegades,
la relació del
ciutadà
amb aquests
serveis
noés
tan
pa¬ cífica,ja
ques'hi relaciona
per motiusd'aportacions
dineràries
a la hisendamunicipal
com a con¬seqüència del
pagament
de
tri¬
buts, taxes per
la
realització de
determinats
serveis,
o perfer el
pagamentd'una sanció
per una infracció de norma oordenança
municipal.
Però, què hi farem!
També
aquí
hi ha d'haver
funcio¬
naris encarregatsdel cobrament
i
de la
gestió de caixa d'aquests
di¬
ners que
reverteixenen la caixa
municipal,
enbenefici de la
co¬ munitat.Finalment, també trobem en
els
Serveis Generals les persones que fan
possible
el funcionament dels
òrgans de
governdel
Districte,
donant suport
i secretaria
al Con¬
sellMunicipal
del Districte
i al
Conseller-President.
Com es pot
deduir de l'anterior
relació de serveis que es prestena les Divisions de Serveis Gene¬ rals, aquestes
configuren
l'eix
vertebrador peron passa, en un sentito en un altre,
l'activitat del
Districte.
I,
si se'm
permet,voldria
aca¬ bar amb unareflexió frívola so¬bre els serveis dels Districtes dient que
les
actuals
agrupacions
organitzatives
dels mateixos
en NUCLIS constitueixen unanu-clearització de l'administració no
desitjada
pels antinuclears.
Vols
fer
de Voluntari
Olímpic?
"Si vols
participar activament
en els
Jocs
Olímpics,
aratens
l'oportunitat. La col·labora¬
ció suposa
dedicar quinze dies
de vacances ifeina als Jocs.
Quinze dies de
feina
volun¬
tària que
l'Ajuntament
t'agrairà amb
unasetmana
addicional de vacances."Gunhar Ericsson,
president
de
lacomissió creada
pel Comitè
Olímpic
Internacional
per ala
supervisió dels
Jocs
Olímpics
de
Barcelonaafirmava, el darrer abril, que esperaque aquests
Jocs
siguin millors
queels de
Los
Angeles i Seül.
«I
això
que els de Seül van ser molt bons.Avui
ja
notinc
capdubte sobre
l'èxit de Barcelona 92. Sabemquè tenim i
què hem de fer.»
L'èxit dels Jocs serà
possible
amb la col·laboració de tots. Des
dels que
formen l'equip directiu
fins a l'últim voluntari d'unaen¬
trada
d'equipament.
Per això,
l'Ajuntament i el
COOB'92 ofereixena tots els
qui treballen al
municipi
la
pos¬ sibilitat departicipar
com a vo¬ luntaris en l'esdeveniment queha fet
possible
unatransforma¬
cióimpagable
de la ciutat i
que marcarà, amb uns dies dejocs
esportius i
contactesinternacio¬
nals, l'inici d'una Barcelona oberta al mar, amb més
platges,
vies d'accés i
equipaments.
Si volsparticipar activament
en els Jocs
Olímpics,
ara tensl'oportunitat
de fer-te'n volunta¬
ri entre el 25 de
juliol i
el 10
d'agost del 1992. La col·labora¬
ció suposa
dedicar
quinze dies
de vacances i feina als Jocs.
Quinze dies de feina voluntària
que
l'Ajuntament t'agrairà
amb
una setmanaaddicional de va¬ cances.
Per als treballadors munici¬
pals voluntaris
la
feina consisti¬
ràen tasques
molt
concretes com ara fer de conductors de la Famí¬ liaOlímpica:
membres del COI,
ComitèsOlímpics
Nacionals, Fe¬
deracionsInternacionals,
jutges i
àrbitres.També col·laboraran en el su¬
port a
serveis d'allotjament,
transport,
acreditacions i alimen¬
tació. O, en
alguns
casos,s'hau¬
ran de
responsabilitzar d'equips
administratius o de control delsaccessos a les instal.la-cionses¬
portives i
ala Vila
Olímpica.
A
més, caldrà quealguns
expertsmunicipals col·laborin
enles
tas¬ques
de telecomunicacions i in¬
formàtica.
Tots els
qui
estigueu interes¬
sats en aquesta proposta
de
col-laboració voluntària per
al
bon
èxit delJocs, heu de
fer
arribar, abans de final de mes, lavostrapetició
ala
Secretaria Tècnica
de
la Coordinació de Personal de
l'Ajuntament. Les
vostresdades
s'estudiaran i us arribarà una pro¬
posta
de col·laboració
quepodreu
acceptaro no quantingueu la in¬
formació a les mans.
Els voluntaris
olímpics de la
ciutat, queja han demostrat la
seva
cooperació i eficàcia
enmolts actes, esperen
la
col·labo¬
ració
qualificada dels treballadors
municipals. Perquè,
per a aquesta ciutat queestimem, i
perla
que treballem, volem uns Jocs Olím¬pics dels quals parli
totel
món.
I estem segurs que
molts treballa¬
dors
municipals
novolen
ser uns ciutadanspassius durant els dies
en
què Barcelona serà
unaTorre
de Babel de solidaritats,
festa,
jocs, comunicació i optimisme.
Per a més informaciótruqueu
al
432.00.92.Paco
Segura
COOB'92
ï
Victoria
Camps:
les
virtuts
són
públiques
Per
què s'ha
dedicat
a i'estudi de l'ètica?Per casualitat.
Vaig
estudiar
Filosofiaperquè
m'agradava
el
tema,
però
mai
nohauria
pensat
que em
dedicaria
aaixò
profes¬
sionalment. Era una mena de di¬ versió.
Quan
vaig
entrar ala
uni¬
versitat, una mica per atzar,
vaig
començara
prendre'm-ho seriosa¬
ment.
Vaig
començar adonar
classes
de filosofia del
llenguatge.
Però
aquí
hi
ha
hagut
ungir
cap ala fi¬
losofia moral que
també s'ha
pro¬ duïta fora. La filosofia avui és,sobretot, de la moral
i
de la
polí¬
tica: reflexió sobre la
pràctica.
En
un momentconcret, em van
de¬
manar que
expliqués
aquesta
ma¬tèria i
vaig
veure quem'agradava
més quela
quehavia
donat
ante¬
riorment.
La
gent corrent,
podem
en¬ tendreconceptes
comètica, vir¬
tut,moral...,
osón conceptes
per a un
diàleg d'experts?
Bé, ami
emsembla
que aquests conceptes esfan servir
bastant.
Ètica,
sobretot,és
unaparaula
que esfa servir força
per¬què la
nostrasocietat de
serofi¬
cialment catòlica ha
esdevingut
una societat laica, i a tot
aquell
conjunt de valors
quepolaritzava
la
religió
seli ha donat
unaltre
nom, s'ha deixat de fer
servir la
paraula
moral,
vinculada
a una referència més doctrinària i s'ha utilitzat laparaula ètica.
Altres
paraules,
comvirtut
potserja són
més
d'especialista,
toti
que no¬ saltres, perl'educació
quehem
tingut —sovint se'ns ha
parlat de
les virtuts referides a les virtuts cardinals i dels pecats
capitals—,
també les tenim bastant presents. VictòriaCamps és
unadona
que pensa
i
ensenya.Es Cate¬
dràtica
d'Ètica
a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ensen¬ ya que quanles
creencesflaque¬
gen, ens
queden les actituds.
Ens
queda
el
compartir
la
res¬ponsabilitat del futur. Perquè,
sortosament, no hem
girat l'es¬
quena a
l'ètica.
Victòria
Camps
pensa quevi¬
vim en un món
plural,
senseideologies
sòlides i
potents,
en societats obertes i secularitza¬ des,instal·lades
enel liberalis¬
me econòmic i
polític.
El
con¬sum,
afirma,
és la
nostraforma
de vida. Desconfiem dels grans ideals. Ens sentim de tornada de moltes coses i estem confosos i desorientats.
Sentim,
però, la
urgència i
l'obligació d'empren¬
dre
algun
projecte
comú
quedoni sentit al
present
i
orienti
el
futur.En el seu últim
llibre, «Virtu¬
des Públicas»
publicat
perEs¬
pasa
Calpe, Victòria Camps
parla de
solidaritat, de
respon¬sabilitat, de tolerància, d'edu¬
cació, del
geni
de les
dones, dels
sentiments i de les virtuts
públi¬
ques.
Fa uns mesos que
la
volíem
entrevistar per a
La
MUNICI¬
PAL
perquè
ensparlés d'aques¬
tes virtuts
públiques. Hi ho hem
fet ara,al començament del
nostre segon any, a
la
recercade la informació més actual i més viva per
sentir-nos
compro¬mesos,
col·lectivament,
en unautopia quotidiana: donar el
mi¬
llor servei a la ciutat.
I per a
vostè, ètica
és igual
a moral?Sí. Jo sempre
defenso
queètica
"Ètica
és unaparaula
que esfa servir força perquè la
nostra societatde ser
oficial¬
ment catòlica ha
esdevingut
una societat
laica, i
atot
aquell conjunt de valors
quepolaritzava la religió
seli ha
donat un altre nom,s'ha
deixat defer servir la paraula
moral, vinculada
a unarefe¬
rència més doctrinària i s'ha utilitzat la
paraula ètica. "
"Jo
defenso
que nohi ha
una ètica i una moralprivades.
Crec que
hi ha dos
gransfins
en la vida
humana,
quesón la
justícia i la felicitat.
L'objectiu de l'ètica és la
justícia: dir
queés la justícia,
de
quina
manerala
nostra
societatpot
sermés justa i
regular
totes
aquelles conduc¬
tes que
han de fer més fàcil i
"Penso que
la
democràcia
real, avui, és
unmercat
oncompeteixen
unasèrie
de
partits i
programes onqui té
mésvots,
més demanda,
és
qui
guanya.Una
vegada
ha
guanyat,
els ciutadans
es
desentenen de lapolítica
i els
afers
públics i deixen
que
aquells qui
han elegit
es
facin
càrrec de la cosapública.
"
i moral s'han d'utilitzar de la ma¬
teixa manera,
perquè són
la
ma¬ teixaparaula:
ètica
vedel
greci
moral vol dir el mateix en llatí.
A més, la
referència
etimològica
antiga és:
costum, manerade
ser, forma de vida, caràcter. Nofa
cap referència al deure, a les normes, queés el
sentit més
actual
d'aquesta
paraula. En
llenguatge
corrent—sobretot al nostre
país—
és
on esdistingeixen
aquestsdos
aspectes:la moral
està més vinculadaa una doctrina i l'ètica sembla que
és la
moral
universal. Per això els
polítics
quanparlen
de
decisió ètica volen
dir que no
és
capdecisió vincula¬
daa una moral
específica,
sinó
ques'ha
d'entendre vinculada
auns valors universals.
Es
igual
ètica
omoral
pública
queètica
omoral privada?
Jodefenso que no
hi
ha
una ètica i una moralprivades.
Crec
que
hi ha dos
gransfins
enla
vida humana, que
són la
justícia i
la felicitat.
L'objectiu de
l'ètica
és la
justícia:
dir
què és la
justí¬
cia, dequina
manerala
nostra
so¬ cietatpot sermés justa i regular
totes
aquelles
conductes
quehan
de fer més fàcil i
agradable la
convivència. La felicitat és unacosa individual i no pot ser
objec¬
te de normes vàlides per a to¬
thom. En aquest
sentit,
unamoral
privada seria
la
quefaria referèn¬
cia a unamanera de ser de la per¬sona, de la
família.
És
adir,
auna sèrie de valors que,
pel
fet
de
serprivats,
són molt lliures. En
ser molt lliures,l'únic valor ètic
que es pot
defensar
és la
llibertat
de cadascú per
escollir els valors
que
vulgui,
sempre que nointer¬
fereixin en els valors
públics,
quesón els destinats a fer
possible
la
justícia.
Per
què
el
ciutadà de
finals
del
segle
XX
viu
tan
tancat
enla vida
privada
i
sesent
tan
pocatret per
la
vida
pública?
Suposo
queperquè la
societat
és una cosa
ja
molt
complexa, i
perquè la
política s'ha
convertit
en un afer de
polítics, fins
i
totenuna
professió.
Aleshores
pensoque
la
democràcia real,
avui, tal
com la descriu l'economista
Schumpeter,
és
un mercat oncompeteixen
unasèrie de
partits i
programes on
qui té més
vots,
mésdemanda, és
qui
guanya.Una
vegada ha
guanyat,
els ciutadans
es desentenen de la
política
i els
aferspúblics
i deixen
queaquells
qui
han
elegit
esfacin càrrec
de
lacosapública.
És
clar, la
cosapública
no ensinteressa molt
di¬
rectament. Vull dir que
sentim
que
la
vida
privada és allò
queens afecta més directamenti la
vida
pública
ensqueda més lluny.
Aleshores, elproblema de
la
par¬ticipació
democràtica és
aconse¬guir
queel
ciutadà s'interessi
per la cosapública.
De quina
manera, no ho sé. Però crec queés
undels
problemes
fonamentals de la de¬
mocràcia.
Considera que
les
institucions
democràtiques
ja treballen
prouper
aconseguir
aquesta
partici¬
pació?
Jo penso que no.
De
tota mane¬ra hi ha institucions i institu¬ cions.
Perquè
la política local
ens interessa més quela
que noho és
tant. Per tant, les
institucions més
properes
sí
que tractend'una sè¬
rie de
qüestions
i problemes
que veiem que ensafecten.
En
gene¬ ral, emsembla
quela
idea és
que lapolítica és
una cosa que no ens concerneix,se'n fan càrrec els
polítics i
quesón ells
qui ho han
de resoldre tot. Un altre dels pro¬ blemes actuals és quequalsevol
qüestió social
espolititza
de
se¬guida i s'encarrega als
polítics
que
ho
resolguin. Els
polítics són
una mena de «chivo
expiatorio»,
elsculpables
de
totallò
que no funciona, quanmoltes vegades
hauria de ser la societat,la
que se'n fes càrrec. Però no hi haprou
associacionisme
o noestan
organitzades
perafrontar
determi¬
nats
problemes.
I, amb els
anys80, s'ha
aca¬ bat la dècada de individualisme insolidari queha
marcat tota
una
època?
Jo crecque encara
continua. Ja
sé que es
diu
quehi ha
unaten¬
dència a tornar a valors més tra¬
dicionals, i no veure
només les fi¬
nalitats en l'èxit, la
riquesa
oel
triomf. Tot això, diuen,
sembla
que
ja
nosón
els objectius
per a tothom.Que la
gent es comença a adonar que noval la
penad'arris¬
car o
jugar-se
totala vida només
per aquests
valors. De
tota
mane¬ra em sembla que encara no
és
cert, que
s'hagi produït
aquest
canvi. Una cosaés el que
diuen
les revistes o els teòrics i unaal¬ tra de diferent és el que esnota a través dels
signes i
els
símptomes
en la
pràctica. Aquesta
ensde¬
mostra que
l'individualisme
nos'ha acabat.
I
quins valors
li
agradaria
quesorgissin
enla
dècada dels
90, tenint
encompte
l'experièn¬
cia de l'individualisme caracte¬ rístic dels 80?
Jo no penso que
l'individua¬
lisme
sigui
del
totundisvalor: és
una conquesta
de la modernitat i
està bé. Defet, els Drets
Humans
són drets individuals, i el
dret
ala llibertat subratlla el valor de l'individu. El que passa
és
que l'individualisme, quesignifica
un desinterès absolut per unasèrie
de
qüestions
quehaurien d'afec¬
"Sentim que
la vida privada
és allò que ensafecta més
directament i la vidapública
ens
queda més lluny. Alesho¬
res,
el problema de la partici¬
pació democràtica és
aconse¬guir
queel ciutadà
s'interessi
per
la
cosapública.
"
"Els
polítics són
una menade
«chivoexpiatorio», els culpa¬
bles de tot allò que nofuncio¬
na, quanmoltes vegades hau¬
ria de ser lasocietat, la
que se'nfes càrrec. Però
nohi ha
prouassociacionisme
o noestan
organitzades
perafron¬
tar determinats
problemes. "
quins
valors anirien
contra aquest individualisme? Penso queel més
important
és la solidaritat, perquè
és l'únic valor que
podem culti¬
var individualment ique
serveix
per a
dues
coses: per compensar les deficiències de lajustícia —és
una mica com el que
abans s'ano¬
menava caritat cristiana, que no està bé com a substitut de la
jus¬
tícia, però sí
queho està
com acomplement—
i perquè
justícia
és
una
paraula
molt
macaperò
que noho resol tot. Els éssers humans necessitenafecte,
amor, compren¬sió,
i això, ve més de les rela¬ cionsinterpersonals
que no d'unes institucions que, permolt
que
facin
residències
per a gent gran,guarderies..,
nopoden
fer-se càrrec de tot. A mi em sembla que, contra
l'individualisme, el
valor més
important
és la solida¬
ritat.Vostè diu sovint que
s'ha de
reconstruir la socialdemocràcia. Per
què i
com?
Ho dic
precisament
peraixò
quedèiem
queestemdavant d'un
individualisme que ens
sembla
que no es
del
tot correcte,el
so¬cialisme que
s'ha
volgut implan¬
tarcom a real no ha donat resul¬
tat,
però
tampoc no enssatisfà
només una democràcia liberal.
És
adir,
allò que vapublicar
Fuku-yama, que
havíem
arribat
ala fi
de la història i que
existia
unani¬
mitat respecte a un punt, que es
el
lliberalisme havia triomfat que vol dir bàsicament queha triom¬
fat l'economia liberal i que
ja
noens cal posar-nos
d'acord sobre
cap
més valor, perquè
aquestés
el fonamental. Afirmar que
la lli¬
bertat és el valor
prioritari,
entots els seus
àmbits,
significa
afirmar que
l'egoisme
és el valor
fonamental,
quecadascú faci el
que
vulgui i
el
quepugui.
Em sembla que no
és la
maneram
de fer front al repte
de les
novestecnologies
i
ques'ha de
repensarquè vol dir això d'un socialisme
democràtic, d'una democràcia so¬cialista, i que
ho hem de
repen¬sar,
pràcticament, des de
zero,perquè les
ideologies
queteníem
per pensar
el socialisme
erenmassa
dogmàtiques
i
determinis¬
tes. Ja no ens serveixen.
Aleshores,
em sembla queunade les funcions fonamentals de la teoria
política avui és
aquesta:una alternativa al liberalisme se¬
riaunasocialdemocràcia. Ens fal¬
ten idees. Em semblaque
si fés¬
simuna anàlisi dels programes
dels
partits
polítics, hi trobaríem
valors que ens portencap a unasocialdemocràcia. Més en uns que en uns altres. El que
també cal
pensar
és quines estratègies
són
necessàries per
arribar-hi.
És
adir,
quina
seria la diferència
entreun model d'estat que
només
pro¬tegeix l'individu i
resmés i
unal¬
tre model d'estat queintervé
d'alguna
manera enla redistribu¬
ció de la
riquesa
o enl'assistèn¬
cia a les persones, enla salut,
l'educació... Per
aquí,
perinten¬
tar de veure
quin model d'estat,
és cap a on
s'ha d'anar.
Com
podem millorar la vida
en unaciutat gran com
Barcelo¬
na?
Crec que
els
grans temessón el
transport,la salut i l'educació.
A
partir
d'això
esplantegen dues
coses:
què
es potfer des
d'un
punt
de
vista de les
polítiques
concretes per
resoldre
aquestaqüestió i
què hem de
fer
des d'un
puntde
vista de ciutadans.
Des del punt
de vista de
les
po¬lítiques
concretes,són els
polítics
els
qui
ensles han de
proposar. Nosaltres hemd'exigir
queles
acompleixin.
La
nostrafunció és
controlar si això que
