Númm. 8 / Any XCI
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acords Disposic Acords de Modific Decrets d Adscrip truct Nomen Qua Nomen Entit Nomen Prem Delega tatge IXMU
GA
Municipal essió 27/1/20 s sessió 24/2/2ó de Govern essió 22/2/20 s sessió 29/2/2
cions genera
els òrgans de
cacions de crè
de l’Alcaldia
pció de la dire tures de Serv nament assess
litat de Vida, nament coordi tats ... nament assess msa ... ació d’atribucio e d’acolliment
UN
A
12 ... 2012 ... 12 ... 2012 ... ls govern èdit Pressuposecció Adjunta d eis ... sor de la Gerè Igualtat i Esp inació de Rela ... sor Direcció T ... ons en matèri t temporal...
N
AS
S
... ... ... ...st 2012 ...
d’Infraes- ... ència de orts ... acions amb ... ècnica de ... a d’habi- ...
NIC
SE
SUMA
1395 1446 1450 1456 1459 1462 1462 1462 1463 1463CI
E
ARI
Cartipàs Cessar/No Consell “Barcelo Nomenam Barcelo Designació Consorc Designació Dones .. Nomenam l’Institu Personal Lliures desig Modificació Anuncis Llicències Altres anuP
ET
omenar secret d’Administrac ona Activa SA ment vicepresidna Cultura .... ó vocal del Co ci de Biblioteq ó secretària de ... ment membre C
t Municipal de
nacions
ó Lliure design
d’obres. GENE ncis ...
PA
TA
tari no consell ció de la socie A” ... dent de la Fun ... onsell General ues de Barcel el Consell de ... Consell Recto e Serveis Soci
nació 5/2012
ER 2012 ... ...
10 de mar
AL
A
er del etat
... 1
ndació ... 1
del lona ... 1
les ... 1
r de als ... 1
... 1
... 1
... 1
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de gener de 2012 i aprovada el dia 24 de febrer de 2012
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set de gener de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 23 de desembre de 2011, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Acord de la Comissió de Govern, de 21 de desembre de 2011, que desestima les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública i suprimeix el Registre Municipal d'Unions Civils de l'Ajuntament de Barcelona.
2. Decret de l'Alcaldia, de 22 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5858), que activa la funció de sortida de l'aplicació informàtica del Registre General de l'Ajuntament de Barcelona, i determina que la posada en funcionament serà gradual i progressiva a partir de l'1 de gener de 2012.
4. Decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5738), que modifica les funcions de la Direcció d'Auditoria Interna, adscrita a la Gerència Municipal.
5. Decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5824), que modifica les funcions i denominacions de diferents departaments adscrits a la Direcció de Pressupost i Política Fiscal.
6. Decret de l'Alcaldia, de 29 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5825), que precisa l’abast de la delegació conferida per Decret de l’Alcaldia, de 14 de novembre de 2011, al Gerent de Recursos, en el sentit que comprèn únicament el reconeixement d’obligacions derivades de compromisos de despesa adquirits en els expedients de contractació dels subministraments de gas, aigua, energia elèctrica (en la modalitat de baixa tensió i mitja tensió) i serveis de telecomunicacions, per consums efectuats en edificis o dependències municipals; i delega en l'estructura executiva que s'annexa a aquest decret, en funció de l’àmbit associat en cada cas al punt de subministrament, el reconeixement de la resta d’obligacions derivades d’aquests expedients.
7. Decret de l'Alcaldia, de 29 de desembre de 2011 (S1/D/2012 1), que designa el Sr. Manel Medeiros Pérez representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, en substitució de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina.
8. Decret de l'Alcaldia, de 30 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5986), que delega en el regidor de Presidència i Territori la formalització de convenis que es puguin subscriure pels programes plurianuals relatius a les subvencions a entitats dedicades a l’àmbit de la Cooperació Internacional dins dels programes de Cooperació per al Desenvolupament i de Cooperació per al Desenvolupament a Ciutats Específiques. Així mateix delega en el gerent de Recursos la competència per a l’autorització, disposició i obligació de les corresponents despeses derivades de l’atorgament de les subvencions a que fa esment l’apartat anterior, mitjançant la tramitació dels corresponents documents comptables; i deixa sense efecte la delegació en aquesta matèria conferida per decret d’Alcaldia de 7 d’abril de 2011 (S/D/2011/1725).
9. Decret de l'Alcaldia, de 4 de gener de 2012 (S1/D/2012 15), que designa el Sr. Jordi Mumbrú i Martínez membre del Consell Rector de l'Institut Barcelona Esports.
10. Decret de l'Alcaldia, de 10 de gener de 2012 (S1/D/2012 18), que designa la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist representant de l'Ajuntament al Patronat de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, en substitució de l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot.
11. Decret de l'Alcaldia, de 11 de gener de 2012 (S1/D/2012 25), que renova i amplia la composició de la Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou.
12. Decret de l'Alcaldia, de 11 de gener de 2012 (S1/D/2012 24), que actualitza la composició de la Comissió d'Arquitectura.
13. Decret de l'Alcaldia, de 12 de gener de 2012 (S1/D/2012 33), que desconcentra en els Gerents i Regidors de Districte atribucions en diverses matèries.
15. Decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 2012 (S1/D/2012 112) que, designa representants de l'Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment que s'especifica a la clàusula quinzena del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat L’Olivera, SCCL per a la creació i funcionament d’un centre especial de treball i una llar-residència per a persones amb discapacitat psíquica a Can Calopa de Dalt, les persones següents: - Sra. Esther Capella i Farré, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Sr. Roger Mestre i Fàbregas, cap del gabinet de la Regidoria de Presidència i Territori i Sr. Joan Vilamú i Viñas, tècnic del servei Medi Natural de Collserola.
b) Mesures de govern
Mg 1. Actuacions de proximitat en matèria d'empresa i ocupació a Barcelona.
La Sra. Recasens presenta la mesura de govern, que introdueix refermant l'obsessió del govern municipal per desplegar mesures a fi de pal·liar els efectes de la duresa de la crisi econòmica; afegeix que el govern es caracteritza, també, per donar un vessant de practicitat a les mesures que posa en marxa. En aquesta línia, indica que la que avui presenten té al darrere la feina prèvia, que agraeix als tècnics, a Barcelona Activa i les entitats, de fer una diagnosi socioeconòmica dels districtes que, per primera vegada, proporciona dades reals sobre els preus de lloguer de locals comercials, o un mapa industrial. Reconeix, doncs, que només a partir d'un bon diagnòstic es poden endegar mesures efectives i anar de la teoria a la pràctica.
Remarca que les mesures que avui presenten han estat treballades, consensuades i pactades des dels districtes, i això és el que els ha garantit la proximitat al territori, aprofitant les sinergies i actius propis i atorgant-los, com ha dit abans, realisme i practicitat.
Igualment, destaca la bona entesa amb el govern de la Generalitat que els ha permès aconseguir un import sense precedents per tirar endavant les mesures d'ençà que el SOC garanteix diners per a aquests tipus de programes. Destaca, doncs, que mai no s'havien aconseguit 4,1 milions d'euros per destinar-los a accions contra la crisi en barris i districtes.
Tot seguit, centra les actuacions en els dotze barris acollits a la Llei de barris, amb l'objectiu que aquests territoris, ja de per si molt afectats per la crisi i per problemes de cohesió social, no es quedin enrere.
Diu que estan convençuts que Barcelona ofereix oportunitats per al desenvolupament a títol personal i professional, tot i que són realistes i conscients que hi ha reptes en l'àmbit de les problemàtiques socials, econòmiques, laborals i educatives.
Reitera, per tant, que disposen d'una anàlisi de les debilitats i amenaces i punts febles de cadascun dels districtes, de manera que han pogut fer "microcirurgia" a fi d’analitzar el teixit econòmic, comercial i industrial dels barris per actuar al detall en aquests barris.
Quant a les iniciatives proposades, assenyala que formen part de la reflexió que s'està duent a terme en el marc de Barcelona Creixement, on se'ls demana que actuïn a escala de barri i de districte.
En referència a la dotació econòmica de 4,1 milions d'euros, corrobora que els permet un increment de recursos del 17% i, alhora, un increment important de beneficiaris, de manera que la previsió és atendre 2.366 residents de la ciutat que es poden acollir a algun d'aquests plans i redreçar la seva vida laboral.
Precisa que els factors diferencials respecte a altres anys són l'augment dels recursos, més persones beneficiàries, i centrar-se més en l'empresa, atès que, per primera vegada, s'ha valorat contrastadament què necessita l'empresa i com està el teixit econòmic d'un barri determinat i, a partir d'aquí, s'han dissenyat les mesures adequades potenciant els recursos existents.
important; cases d'oficis entorn al món de l'espectacle a la zona del Paral·lel; o l'ús de les TIC al sector del comerç.
El Sr. Trullén inicia la seva intervenció posant de manifest la preocupació sobre l'evolució de l'economia del país i, en particular, per les dades recents de l'EPA que acaben d'aparèixer sobre el darrer trimestre del 2011, que situen el nombre de persones aturades en el límit dels 5,3 milions, que significa una taxa d'atur del 22,85%; això demostra, per tant, l’agreujament de la situació econòmica que té, a més, una dada de gran rellevància com és el tancament el darrer any de 35.000 empreses a Espanya.
Així doncs, confirma que la situació és d'autèntica emergència, inscrita en un context polític que tampoc no sembla gens favorable per als interessos econòmics de Barcelona i de Catalunya. En aquest context destaca l'augment d'un 10% de l'IBI, que afecta directament el sector econòmic de la ciutat; com tampoc no ajuda a la recuperació econòmica l'anunci de la ministra Pastor sobre la xarxa d'aeroports, que no va en la direcció que havia endegat l'anterior govern.
Entrant en la mesura de govern que avui els proposen, apunta que és una continuació de la presentada per l'anterior equip de govern el 23 de juliol de 2010 titulada "El desenvolupament econòmic de proximitat a Barcelona", de manera que en comparteixen l'estratègia i confirma que hi donaran suport, malgrat que la consideren insuficient per acarar l'agreujament de la situació econòmica; recull la base de diagnosi feta en aquella mesura de govern, la situació econòmica i les seves conseqüències a escala de barri i de districte; postula la necessitat de baixar a una escala menuda en matèria de micropolítiques d'ocupació, i ho fa amb gran rigor; i planteja un lleu creixement pressupostari, passant dels 3,5 milions d'euros del programa anterior, als 4,2 milions d'euros, malgrat que, atenent l'agreujament de la situació econòmica, consideren que es podria anar més enllà.
Observa que l'afinament en la diagnosi permet identificar diferències substancials, fins i tot dins dels mateixos districtes, com ara entre la Barceloneta i el Raval, que té uns indicadors d'economia del coneixement per sota de la mitjana, o Santa Caterina o Sant Pere per sobre de la mitjana, tots quatre barris al districte de Ciutat Vella; diferències substancials inclús a escala de districte que exigeixen afinar en les intervencions a petita escala.
Opina, però, que cal una escala macro d'intervenció més afinada i potent que no pas la que tenen ara. Així, remarca que fa un any i mig disposaven del Pacte per l'Ocupació de Qualitat 2008-2011, el marc en el qual s'emmarcava l'estratègia de Barcelona; avui, però, només existeix la Taula Barcelona Creixement.
En conseqüència proposen avançar en el disseny d'un nou marc econòmic i territorial per acarar la nova situació d'agreujament de la crisi econòmica i, en aquest sentit, aprofitar la plataforma comuna a escala metropolitana sobre la qual dibuixar el pas de l'escala municipal a la metropolitana, i incidir en els factors territorials de competitivitat.
La Sra. Casanova posa en relleu, d'entrada, que transcorregut mig any del govern Trias encara no es manifesten canvis reals en la política econòmica i d'ocupació d'aquest ajuntament; en conseqüència, tampoc no detecten millores en els resultats, de manera que el tancament d'empreses i l'atur continuen amb tendència alcista i, al llarg del segon semestre de 2011, l'atur ha augmentat a Barcelona en 3.800 persones, de les quals 1.800 autònomes, mentre que 500 empreses han hagut de tancar.
Recorda que l'equip de govern ha dit en vàries ocasions, i avui la Sra. Recasens ho ha reiterat, que té com a prioritat la lluita contra la crisi econòmica i l'atur; malgrat això, però, fins a dia d'avui només ha presentat programes continuistes dels que ja es van aplicar en l'anterior mandat, orientats a beneficiar un nombre reduït de persones i empreses i a molt curt termini. En aquesta línia, avui presenten l'edició 2012 del programa "Treball als Barris", amb actuacions puntuals en els dotze barris emmarcats en la Llei de barris; i remarca que se'n beneficiaran molt poques persones, com és el cas de només cinc persones al Raval sud, alhora que conté moltes actuacions que són genèriques o vagues i algunes, fins i tot, superen l'àmbit econòmic i d'ocupació de la mesura.
efectiva, que superés les limitacions de la política del govern anterior a fi de contrarestar els efectes de la crisi a la ciutat. Amb aquesta finalitat, recorda que el Grup del PP va demanar un seguit de mesures en el pacte del Pressupost 2012, entre les quals implementar una línia de microcrèdits adreçada als emprenedors i les noves empreses, amb una dotació mínima de quinze milions d'euros; aplicar un pla de suport integral al comerç, que inclogui incentius econòmics, fiscals, millora de la seguretat i de la neteja i l'enllumenat dels carrers, i la lluita contra la venda il·legal.
Entre totes aquestes mesures, destaca la de fer efectiva la finestreta única empresarial, una per cada districte, i també on line a fi d'unificar i agilitar la gestió de tràmits necessaris per continuar o iniciar una activitat econòmica, a més de substituir, en general, el tràmit de l'autorització pel de la comunicació a l'hora de començar una nova activitat a la ciutat.
Reiteren la demanda, en conseqüència, que es posin en marxa les mesures compromeses amb el seu Grup al més aviat possible.
La Sra. Sanz comença la seva intervenció valorant el contingut de la mesura de govern, que defineix, d'entrada, com una radiografia socioeconòmica, una diagnosi de totes les potencialitats dels territoris de la ciutat. De tota manera, fa notar que, en baixar al nivell de la concreció, la realitat no lliga amb el diagnòstic; així, les taxes d'atur en augment i la disminució de la renda familiar en la majoria de districtes no troben respostes concretes amb les propostes de la mesura.
Diu que els sorprèn que, amb tots els esforços que fan per continuar desacreditant el llegat del govern anterior, els presentin mesures com aquesta, i entén que les seves mateixes accions acaben desacreditant les seves paraules. Titlla la mesura de continuista de la del 2010, malgrat que la situació avui dia s'ha agreujat i calen respostes noves i adaptades als camps d'actuació, més enllà dels dotze barris triats.
Igualment, remarca que en la mesura de govern es fa referència constantment a la Llei de barris, tot i que, a la Generalitat, CiU l'atura i la deixa en via morta, incorrent en una absoluta contradicció. Entén que aquesta actitud posa de manifest que el govern municipal mira cap a una altra banda, mentre s'aturen les polítiques públiques de regeneració dels barris, i les respostes a les necessitats de les persones i dels barris són relegades i retallades.
Reitera que la realitat és tossuda i posa de manifest que l'atur registrat a Barcelona és molt més alt el segon semestre de 2011 que el primer, situant-se entorn d'un 3%, que significa, a desembre de 2011, més de cent mil persones en situació d'atur. Destaca que les respostes per part del govern municipal són, per exemple, la Taula Barcelona Creixement, una mesura molt anunciada però poc concretada, que repeteix molts errors del passat, que no té en compte les alternatives i oblida les polítiques de creació d'ocupació, centrant-se només en l'ajut a les empreses, que està molt bé però que no és l'única via.
Subratlla, doncs, que aquesta mesura planteja actuacions que depenen de la Llei de barris que per a CiU, com s'ha vist a la Generalitat, no és prioritària, motiu pel qual no valoren la present mesura com una voluntat ferma del govern municipal, de manera que els reclama que treballin de debò per donar resposta a les necessitats i desigualtats creixents de la ciutat, atès que per sortir de la crisi no es poden repetir errors i polítiques del passat.
En l'àmbit de les infraestructures, posa de manifest que avui mateix tindran oportunitat de veure com es dificulta novament la possibilitat que l'aeroport de Barcelona tingui suficient autonomia com per a què els empresaris hi puguin confiar la seva internacionalització, un dels aspectes clau per sortir de la crisi. Així doncs, amb la combinació de les diferents peces que han de permetre atacar la situació més que crítica de generació de nous recursos i de disminució de l'atur a la ciutat, aquesta és una mesura a escala de districte que és positiva, però que entenen que no s'incardina adequadament en un projecte més ampli.
Posa en relleu que la mesura dóna continuïtat a un programa del 2010, i assegura que no hi troben cap inconvenient, atès que si funcionava llavors ara no té per què no anar bé; destaca que ja llavors es va definir com un projecte que permetia actuar en els districtes, introduint, per exemple, un punt d'atenció i orientació del programa "Activa't per l'ocupació" per districte, que els sembla una eina que pot ser útil, de la mateixa manera que s'estableixi un punt per districte d'informació juvenil o les antenes de capacitació tecnològica a través de la xarxa de biblioteques públiques.
Reitera, però, que si aquest conjunt de mesures no es pensen globalment no se'ls acaba de treure el suc i, per tant, no permeten actuar amb tota l'eficàcia que fóra desitjable.
La Sra. Recasens assenyala que l'ha sorprès la duresa d'algunes intervencions i, tot seguit, puntualitza que el govern municipal marcarà el calendari en l'estratègia de Barcelona Creixement, una iniciativa que està resultant força eficient, els primers resultats de la qual podran veure el proper mes de març en aquesta cambra.
Observa que els hauria estat més fàcil dedicar-se a fer polítiques continuistes, arribar al govern i, en cinc mesos, començar a implantar un seguit de mesures. Altrament, no han volgut triar aquesta línia i han fet un procés, juntament amb el teixit econòmic i social de la ciutat, per elaborar un seguit de mesures per tirar endavant en un context global.
Assegura que mai no han negat la gravetat de la crisi i, des de l'inici, l'han tinguda ben present en les seves decisions, per això, els sorprèn quan els diuen que els seus programes són continuistes i que es pot anar més enllà desacreditant el govern anterior; tanmateix, precisa que tot això forma part d'un programa que l'anterior govern de la Generalitat va tirar endavant, i ara s'acullen a una convocatòria de subvencions a escala de país, i Barcelona, per primera vegada, aconsegueix uns fons inèdits.
Insisteix, doncs, que no comprèn la duresa de determinades intervencions davant d'un programa existent i la participació en una convocatòria amb què s'aconsegueixen quatre milions d'euros per destinar a polítiques econòmiques en els barris a escala micro.
Addueix que allò que realment hauria esperat de les intervencions és que desitgessin èxit a les mesures, i els demana prudència en fer determinades afirmacions. Així, remarca que la realitat és que el 2008 el govern municipal va destinar un milió d'euros a 187 persones, mentre que ara se'n destinen quatre per atendre 2.366 persones.
Insisteix, per tant, que no estan repetint errors del passat, sinó que estan redireccionant les convocatòries i actuant en els barris.
El Sr. Trullén subratlla que estan a favor de les mesures exposades, però que hi troben a faltar un context general on inscriure-les per fer-les més eficaces, alhora que consideren que el pas de 3,5 a 4 milions d'euros és positiu però no pas substancial.
La Sra. Casanova avança que, a l'espera de les mesures de la Taula Barcelona Creixement, no hi ha dubte que el programa de treball als barris previst per al 2012 no és més que la continuació del programa dels anys anteriors, reproduint les mateixes mancances i, per tant, amb la perspectiva d'assolir resultats insuficients.
Per acabar, insisteix en què el temps de diagnosi s'ha acabat i ara és temps d'acció amb mesures estructurals i d'impacte que superin les que van fracassar en el mandat anterior.
La Sra. Sanz es referma en què les mesures que els presenten són insuficients per donar respostes a les més de cent mil persones en situació d'atur a Barcelona, atès que només arriben a 2.366 persones. Així, entén que aquesta mesura està plena de bones paraules de lluita contra la crisi, però no són compatibles amb les accions i la complicitat del govern municipal amb les retallades de la Generalitat.
Precisa, per acabar, que el 2010 es destinaven 48 milions d'euros a unes mesures que arribaven a més de dos-cents mil beneficiaris; ara, amb 4 milions, s'arriba a dos mil i escaig, motiu pel qual acaba amb les mateixes paraules que la Sra. Recasens els va dedicar el 2010: "és una mesura fluixeta i carregada de bones paraules".
Mg 2. Nous reptes del Centre d'Urgències i Emergències socials de Barcelona.
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern sobre el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (en endavant CUESB), que qualifica d'un servei de referència per a la ciutat, permanent –funciona les vint-i-quatre hores dels 365 dies de l'any–; que integra l'atenció a urgències i a les emergències socials, i és un servei integral que incorpora l'atenció psicosocial; i destaca la professionalitat i la dedicació de les 51 persones que hi treballen en torns de matí, tarda i nit.
Subratlla que el servei és conegut, bàsicament, per a les emergències socials, entre les quals les actuacions més freqüents són per incendi, explosió, desallotjaments massius, emergències municipals o les accions com l'Operació Fred o l'Onada de Calor. Concreta que els dos darrers casos que han transcendit han estat arran de l'esvoranc a la Teixonera o el desallotjament per incendi dels apartaments per a gent gran al carrer Montnegre.
Puntualitza, però, que el volum més important de les actuacions se centra en les urgències socials, que inclouen des de la pèrdua sobtada de l'allotjament, l'abandonament de persones, maltractaments, la pèrdua d'autonomia parcial o total, o manca d'alimentació en situacions d'especial vulnerabilitat.
Indica que durant el 2011, el CUESB ha atès més de tretze mil persones, motiu pel qual consideren que es moment de donar-li un nou impuls fent una aposta nova per aquest servei que es reflecteix, d'entrada, en el pressupost per a aquest exercici i que es tradueix en un augment que passa de dos milions d'euros a gairebé quatre milions, el que significa un increment d'aquesta partida del 91%, tot i que precisa que aquest import no es destina només al CUESB, sinó que també inclou les ajudes a emergències socials, de les quals una part important les gestiona aquest centre.
Posa en relleu que la primera mesura significativa ha estat la millora de les instal·lacions del CUESB, perquè entenen que un servei com aquest no podia continuar en les condicions en què es trobava, tant per les persones que hi treballen, com per les persones usuàries. Així, informa que la nova ubicació al carrer Llacuna amb Ramon Turró permet un equipament nou que suposa l'ampliació de sostre fins als 1.600 metres quadrats; apunta que el cost de l'obra, que no està previst en el pressupost que esmentat abans atès que entra en el capítol d'inversió, és de dos milions d'euros per a la construcció del centre nou. Remarca que, amb aquest canvi d'ubicació, es podran donar nous serveis com ara un espai d'acollida i allotjament puntual per a persones i famílies que estan en situació d'urgència o emergència social; d'aquesta manera, el CUESB disposarà de llits per passar-hi una primera nit abans d'instal·lar les persones afectades en altres allotjaments provisionals; també permetrà disposar d'espais on puguin esperar les famílies amb nens i nenes, serveis sanitaris i d'higiene, servei de rober, bugaderia, menjador i sala d'esbarjo, atès que les persones que estan en aquestes situacions reben molt positivament un espai d'acollida d'aquestes característiques. Afegeix que el nou centre també disposarà de places d'urgència per cobrir una part de l'Operació Fred.
CUESB, atès que el servei acull actualment moltes persones que no són residents a Barcelona. Afegeix que també està prevista la creació d'un centre mòbil d'atenció, un centre de comandament avançat que permeti poder actuar in situ en cas de sinistre, desplaçant al lloc tota la seva logística; la incorporació de millores tècniques amb nous sistemes de localització; i la creació d'un cos de voluntaris socials, sobretot de persones grans, que puguin donar suport als treballadors del centre en cas d'emergències.
Destaca, també, que es tiraran endavant projectes de formació o s'ampliaran convenis per a la provisió urgent d'aliments bàsics.
Acaba la seva intervenció expressant el desig que els Grups municipals donin suport a la nova etapa del CUESB, alhora que els assegura que rebran de grat els seus suggeriments i aportacions.
La Sra. Moraleda, en primer lloc, agraeix la presentació de la mesura a la qual són favorables atès que suposa un increment de recursos econòmics pel que fa a les urgències i les emergències socials, i també una millora de les instal·lacions i, per tant, es tracta d'inversió pública en equipaments.
Valoren aquesta despesa com una inversió en cohesió social, tot i que troben a faltar en la mesura un balanç, mitjançant la redacció d'un informe, que expliqués què s'ha fet fins ara i el perquè de la nova manera de funcionar, més enllà de la que ha provocat la unió de les dues àrees municipals que estan sota la direcció de la Tintenta d'Alcalde.
En aquest sentit, diu que els sembla interessant sumar esforços entre urgències i emergències socials, però creu que hauria estat millor fer un balanç per veure què calia millorar.
Dit això, remarca que Barcelona fa molts anys que va posar en marxa un centre d'urgències i un d'emergències socials, i aprofita per destacar que són ben pocs els ajuntaments que disposen de centres d'aquestes característiques. Així, posa en relleu que en moments d'extrema dificultat sempre han tingut la gran sort de comptar amb els millors professionals en diferents disciplines perfectament coordinats pel Centre d'Emergències Socials, suplint, en molts casos, altres administracions que no tenien els deures fets. Afegeix que es pot referir amb els mateixos termes al Centre d'Urgències Socials, menys conegut, però molt necessari.
Fa avinent que els hauria agradat trobar algunes novetats més en la mesura de govern, atès que al seu parer falten idees noves i apostes davant la situació que toca viure a massa famílies de la ciutat, que només poden confiar en els recursos públics. Troba encertat definir una línia d'actuació clara pel que fa als desnonaments, però la que descriu la mesura no treu que s'hagi de posar en marxa un pla a fi d'acompanyar les famílies en la fase prèvia al desnonament.
Igualment, troben encertada la redacció de nous protocols, tot i que recorda que l'aposta no és nova, sinó que forma part de la manera de treballar en aquesta ciutat i, per tant, de l'ADN de l'Ajuntament que inclou el pla de millora constant en la feina diària.
Destaca que una iniciativa nova que apareix en al mesura és la construcció d'un espai d'acollida i allotjament temporal, que no sap si substitueix o no l'hotel social a què la Sra. Fandos es va referir en una altra ocasió. En referència a la segona novetat, el cos de voluntaris socials format per gent gran, addueix que no li sembla adequat que estigui situat en el CUESB, atès que el voluntariat mai no pot suplir la feina dels professionals.
La Sra. Martín comença la seva intervenció felicitant-se per la presentació d'aquesta mesura de govern, que significa un pas endavant per millorar un servei essencial que ha de garantir que les persones que han estat afectades per una situació d'emergència o que requereixen atenció urgent, puguin ser ateses amb immediatesa i adequadament.
ara fa possible que el govern municipal pugui reforçar els recursos destinats a emergències socials i doblar el seu pressupost, millorant l'assistència de les emergències i les urgències socials.
Com a segona novetat, es refereix a la construcció d'un nou centre per a ubicar-hi el CUESB, amb unes dimensions quatre vegades superiors a l'actual equipament, i consideren que és una decisió encertada i necessària per superar el poc espai i les deficiències de l'actual espai al carrer Comerç.
Quant a les xifres aportades, destaca que el servei del CUESB ha experimentat un augment notable en l'assistència a casos de desallotjament i desnonament hipotecari, que gairebé s'han multiplicat per sis respecte al 2009, passant de 23 a 133; alhora que s'han produït 1.245 pernoctacions en pensions de la ciutat com a conseqüència de diferents situacions. Remarca que aquesta qüestió els preocupa perquè, tot i la millora que representarà el nou centre, que estarà acabat a finals del 2013, es pregunta on aniran les persones ateses una vegada hagin passat els primers quatre o cinc dies a les dependències del CUESB.
Fa avinent, en conseqüència, que els recursos de llarga durada encara no són un aspecte resolt; és a dir, manquen habitatges d'inclusió o d'emergència social que permetin a les persones afectades continuar el seu itinerari a fi de recuperar la dignitat i una certa seguretat. Entén, doncs, que haurien de reflexionar sobre aquest punt, i posar fil a l'agulla a fi de millorar els recursos que permetin substituir les estades en pensions per estades en habitatges d'inclusió d'emergència social.
Remarca, en aquest sentit, que la Taula d'Emergències Socials no cobreix tota la demanda, entre altres coses perquè està col·lapsada, i de les 327 situacions de pèrdua d'habitatge analitzades per la Taula entre 2009 i 2010, 111 casos han quedat desatesos.
Per acabar, entenen que aquesta mesura de govern hauria d'haver concretat i completat algunes de les actuacions, i diu que li sembla curiós que el govern municipal doni més informació a la premsa que la que consta en aquesta mesura de govern; en aquest sentit, precisa que s'han assabentat pels mitjans de comunicació que el nombre de places d'acolliment del nou centre serà d'un centenar, així com de l'ampliació de la flota de vehicles amb noves furgonetes. Per aquest motiu, demanen al govern municipal que, de cara al futur, faciliti en les seves mesures informació més detallada que permeti valorar l'abast real de les actuacions.
Finalment, demana que ampliïn en què consisteix el projecte de creació d'un cos de voluntaris socials que ha apuntat sumàriament la Sra. Fandos.
El Sr. Gomà agraeix a la tinenta d'alcalde la presentació de la mesura, a la qual el seu Grup dóna tot el suport. Abans d'entrar en qualsevol altra consideració remarca que el CUESB és una peça fonamental del model d'atenció social integral de Barcelona; es tracta d'un servei que compta amb un equip professional excel·lent, entre el qual cita Isabel i Noe avui presents en aquesta sala. Destaca que el CUESB és un servei de referència, que ultrapassa la ciutat i el mateix país, amb tota la seva gamma d'activitats.
Una vegada fet aquest reconeixement, recorda que el servei ja té una trajectòria llarga, de la qual destaca l'any 2008, quan el Centre Municipal d'Assistència d'Urgències Socials i el Servei d'Emergències Socials es constitueixen en l'actual CUESB, que avui acara reptes de millora i d'innovació; i, d'altra banda, el període 2010-2011 quan el CUESB esdevé el primer centre de la xarxa social de Barcelona que obté el certificat internacional de qualitat ISO-9001, després d'un llarg procés de treball i de participació per a la millora integral del centre.
Subscriu que Barcelona és una ciutat dinàmica i complexa, amb un entorn difícil que demana un CUESB amb capacitat permanent de millora i l'assumpció de nous objectius, motiu pel qual la mesura de govern és necessària i oportuna.
que el nucli essencial de la mesura són els protocols que han d'enfortir els mecanismes de relació de CUESB amb el conjunt d'agents que formen part del sistema integral d'urgències i emergències socials a la ciutat i al país, des de justícia fins a guàrdia urbana, passant per salut, mossos d'esquadra i la necessitat de formació dels serveis socials bàsics i la coordinació territorial, és a dir, la necessitat de projecció metropolitana.
Tot seguit, expressa els seus dubtes sobre un seguit d'aspectes. Així, quant al voluntariat, que té un paper en qualsevol mena de servei, consideren que les urgències i les emergències socials configuren un àmbit d'actuació on l'aportació de valors de solidaritat i la professionalitat són indestriables, de manera que el voluntariat, en aquest cas, podria trobar un espai d'encaix millor en la xarxa bàsica de serveis socials que no pas en les situacions emocionalment intenses que comporta una urgència o emergència social.
Quant als aliments, és del parer que no s'ha de fer del CUESB una rèplica a petita escala d'altres recursos socials que existeixen o que cal enfortir; entén que no ha de tenir, doncs, un paper específic en la provisió d'aliments i, a canvi, ha d'existir a Barcelona un sistema integral de cobertura de necessitats alimentàries que ha de garantir unes vies àgils de derivació des del CUESB.
Finalment, remarca la necessitat d'un nou centre atès que la instal·lació del carrer del Comerç està molt atrotinada, tot i que vol reconèixer el gran servei que ha fet. També, però, vol posar de manifest la seva preocupació perquè això es produeix en un marc pressupostari que implica una caiguda molt forta de la inversió social a la ciutat. Per tant, diu que voldrien constatar el mateix nivell de prioritat per als centres d'atenció a persones sense llar, els centres oberts d'infància o la ubicació definitiva dels centres de serveis socials que encara resten pendents.
El Sr. Laporta valora positivament de la mesura de govern l'esforç pressupostari que s'hi esmerça, adequat a les situacions d'urgència i emergència social, més encara quan cada vegada hi ha més persones en risc d'exclusió social; així doncs, consideren aquesta mesura altament necessària, i estan a favor de l'aplicació de polítiques que no escatimin els recursos que es destinen a aquestes situacions atès que els principals beneficiaris són els ciutadans, especialment els col·lectius més vulnerables.
Diu que també troben molt positiu que es creï un nou centre per al CUESB al Poblenou, i desitgen que ni les retallades ni l'incompliment sistemàtic del govern de l'estat en els pagaments que li pertoquen, retardi la seva posada en marxa prevista per al segon semestre de 2013.
Celebra, igualment, que s'arribi a acords i convenis de col·laboració amb bombers, la guàrdia urbana, mossos d'esquadra, l'Insititut de Medicina Legal, el Departament de Justícia i l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, perquè consideren que aquest és el camí per a l'eficiència dels recursos públics.
Quant a la creació d'un cos de voluntaris socials, diu que és una bona notícia, sempre, però, que vagi acompanyada d'un programa de formació sòlid i tutelat per professionals. En aquest sentit, es feliciten perquè el procés d'implicació de la societat vingui no només pel voluntariat, sinó sobretot del teixit associatiu.
Finalment, expressa que la ciutadania ha de conèixer, a través de campanyes específiques i persistents, l'aplicació de les actuacions que incorpora la mesura de govern.
La Sra. Fandos agreix, en començar el torn de rèplica, el to de les intervencions de tots els Grups. Tot seguit, respon a les diverses qüestions que s'han plantejat, i en primer lloc diu al Sr. Laporta que no ha de patir per les aportacions d'altres administracions, atès que en aquest cas la inversió és tota municipal.
En referència a la intervenció del Sr. Gomà, destaca, d'entrada, la diferència entre les seves apreciacions, ja que el Sr. Gomà prefereix posar molta literatura en les seves argumentacions, mentre que ella és més pràctica. Entén que són dues maneres d'actuar, amb les seves coses negatives i positives ambdues.
Quant als aliments, precisa que no estan parlant de substituir res, ni de fer una nova xarxa de distribució, sinó de què el CUESB també pugui proporcionar aliments.
Pel que fa al voluntariat, un aspecte que ha aparegut repetidament en les intervencions, indica que la proposta va sorgir directament de les persones responsables del CUESB, que li van assegurar que seria positiu en casos com ara que a una persona que ha perdut un fill l'acompanyi una altra que ha passat per la mateixa experiència.
Per acabar, suggereix a la Sra. Moraleda que es miri bé la mesura, atès que no estan ajuntant dos serveis i li demana que parli amb més coneixement de causa abans de fer determinades afirmacions.
La Sra. Moraleda replica que coneix perfectament el CUESB i, per tant, diferencia perfectament els dos serveis, sobretot perquè durant la seva etapa com a regidora de districte ha tingut ocasió, malauradament, de fer-los servir en vàries ocasions.
Dit això, posa de manifest el convenciment que han perdut l'oportunitat que el CUESB esdevingui un centre de referència metropolitana, i destaca que es tracta d'un servei que s'hauria hagut d'acordar amb l'Àrea Metropolitana atès que molts dels ajuntaments que en formen part no en podran disposar, alhora que Barcelona exerciria capitalitat i lideratge en oferir serveis a altres municipis del seu entorn.
La Sra. Martín observa, quant a l'hotel social, que fins ara només ha estat una idea i, com a tal, encara no té cap projecte definit, tot i que es felicita per l'anunci que properament en presentaran una mesura de govern. De tota manera, addueix que, si per fer les noves instal·lacions del CUESB es trigarà prop de dos anys, l'hotel social, que encara no té definit un projecte pot començar, amb sort, a final de mandat, i per aquest motiu ha insistit en què calia posar fil a l'agulla.
Mg 3. Programa per a la rehabilitació d'auditoris i teatres d'entitats culturals sense afany de lucre.
El Sr. Ciurana presenta la mesura de govern i n'explica les motivacions. Assenyala que el que es proposen és consolidar la cultura de base de Barcelona; entenen que per a què una ciutat sigui excel·lent culturalment, no només ha de dependre dels grans equipaments culturals que acullen l'aparició periòdica, gairebé per atzar, d'un geni o d'un talent creatiu excepcional que de tant en tant apareix a la ciutat, sinó que cal teixir una densa xarxa d'equipaments culturals de proximitat i de base que afavoreixin una ampliació dels horitzons culturals de la ciutadania.
Posa en relleu que la xarxa de cultura de proximitat s'ha basat en equipaments municipals com la xarxa de biblioteques i els cinquanta-un centre cívics o les escoles d'ensenyaments artístics, i probablement en molts casos haurà de continuar sent així, tot i que és molt notable el nombre d'entitats culturals sense afany de lucre, que durant molts anys han fet una feina de suplència i han estat, en molts casos, la primera porta d'accés de molts ciutadans al món de la cultura, i no només joves, atès que aquests centres són intergeneracionals i interclassistes, actuant certament com a espais de cohesió i d'afavoriment del comunitarisme cultural i social als barris de Barcelona.
En aquest sentit, fa avinent que actualment molts d'aquests equipaments tenen dificultats perquè els seus espais escènics o els seus auditoris compleixin la normativa d'accessibilitat o d'incendis entre altres de les exigides als establiments de pública concurrència. Per això, la mesura està orientada a què part d'aquests equipaments culturals de les entitats sense ànim de lucre puguin posar en norma els seus espais i aconseguir la llicència d'activitats, ja que consideren que aquesta seria una bona manera de consolidar la cultura de proximitat i de base.
milió d'euros per al 2012, i en funció de la convocatòria d'enguany, el propòsit és anar consolidant anualment la dotació.
El Sr. Martí Grau celebra la presentació d'aquesta mesura i que s'expliqui des de les idees i no només des de la pràctica, ja que és l'espai on s'ha de moure la política. Posa de manifest que, massa vegades, s'acostuma a valorar la cultura només per l'excel·lència de les produccions més visibles i que ocupen els espais mediàtics, però la qualitat cultural d'una ciutat s'ha de mesurar, amb el mateix grau d'importància, per la vida cultural en aquells espais de participació on és tan important el procés com el resultat, tot allò que implica participació, ja sigui una coral, un grup de teatre amateur o una colla castellera.
Argumenta que, a fi que una ciutat sigui madura culturalment, cal que excel·leixi en les seves produccions culturals, que són un factor clau per al desenvolupament de Barcelona, tot i que també necessita qualificar la vida cultural perquè és bàsica, com deia el tinent d'alcalde, per a la cohesió social.
Diu que, sens dubte, això s'aconsegueix amb aquesta tipologia d'entitats que ha descrit el Sr. Ciurana, de barri, de districte, de ciutat que totes tenen en el seu ADN la participació com a element central. Són entitats que han tingut el suport d'aquest ajuntament durant molts anys, no només per la seva activitat, sinó també en la inversió per als seus locals, molts dels quals són antics i obsolets i no reuneixen les condicions necessàries, entre les quals en cita la Formiga Martinenca, la seu dels Castellers de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, el Cercle Artístic de Sant Lluc o els espais de guarniment de la festa major de Gràcia, entre altres.
Entén que generar una línia de subvenció a aquestes entitats és positiu, tot i que vol apuntar tres elements que, al seu parer, es podrien millorar: d'una banda, els indicadors que apareixen en la mesura estan excessivament agafats de la vida cultural professional, quan la vida cultural i la qualitat d'aquestes associacions s'hauria de mesurar per paràmetres de participació més que no pas de resultat. En segon lloc, diu que no entenen per què només hi consten teatres i auditoris, atès que moltes vegades aquestes entitats tenen locals que no permeten la remodelació dels seus teatres o auditoris sense afectar el conjunt de l'edifici; així, en alguns dels casos que ha citat abans, s'han fet inversions integrals; d'altra banda, la qualitat d'allò que fan tampoc no es mesura només pel que porten a l'escenari o s'explica en un auditori, sinó sobretot pel que passa entre bastidors. Per tant, considera que s'hauria d'estendre el motiu del suport a les inversions en infraestructures i millores en seguretat al conjunt d'aquests equipaments.
En tercer lloc, diu que confia que aquesta convocatòria no sigui una flor d'estiu, atès que amb un milió d'euros no es pot anar gaire lluny.
La Sra. Esteller diu que el Grup del PP valora positivament la mesura de govern, atès que sempre han considerat que l'oferta cultural de la ciutat és diversa i plural, i una part molt important prové dels veïns i del dinamisme que aporten als barris, amb la implicació de molta gent que dia a dia treballa en aquesta direcció. Posa en relleu la gran diversitat cultural de la ciutat; l'existència d'entitats que disposen d'uns equipaments, que en el seu moment estaven força bé, però que actualment requereixen remodelacions importants a fi d'adequar-se a la normativa que, en molts casos, no poden finançar i, per tant, posen en perill la continuïtat de les seves activitats.
Per tot plegat, diu que valoren l'esforç d'aquestes persones i el dinamisme de les seves activitats i, per aquest motiu, el Grup del PP va demanar en la sessió de la Comissió de Cultura de l'abril de 2010, un suport a aquestes entitats, tenint en compte que estaven fora de les ajudes del pla de rehabilitació i equipaments de teatres de Barcelona, que només s'adreçaven als de caràcter comercial.
Reitera que troben positiva la mesura de govern, malgrat que tenen clar que el pressupost d'un milió d'euros serà insuficient i que caldrà anar més enllà, amb uns criteris d'assignació que s'hauran de coordinar amb totes les entitats en funció de les seves necessitats.
pròxim, puguin parlar d'un finançament més estable de l'activitat que desenvolupen aquestes entitats culturals de proximitat.
La Sra. Ribas celebra, en nom del Grup d'ICV-EUiA, la presentació de la mesura, que aprofundeix i continua posant en valor les polítiques que aquest ajuntament ha fet en favor de la cultura de base associativa. Destaca que la mesura avança en el reconeixement del paper cabdal que aquesta cultura de base associativa ha tingut, i ha de continuar tenint, des d'una perspectiva de democràcia cultural i de cultura de proximitat, d'escola i de formació artística i, també, d'excel·lència.
Assenyala que la mesura ajuda a situar la cultura com a eina de millora de la qualitat de vida de les persones; per tant, els beneficis que genera en el conjunt de la ciutadania i, sobretot, en la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles.
Posa en relleu la llarga tradició de cultura associativa de Barcelona, que sota diverses formes organitzatives, ha forjat la base de la cultura catalana, alhora que en determinades conjuntures polítiques ha estat l'aglutinadora i la resistència enfront de determinades actituds aniquiladores envers l'expressió cultural pròpia. Addueix, tanmateix, que no cal remuntar-se massa en el temps, atès que el moment actual aquestes entitats també són fonamentals per a la construcció i la cohesió nacional.
Posa de manifest que, tot i compartir els principis i objectius de la mesura, algunes qüestions que els plantegen dubtes quant a l'aprofitament de determinades possibilitats. En aquest sentit, assenyala, en primer lloc, que se'ls fa difícil dimensionar la mesura en el seu conjunt, si més no, des d'una perspectiva menys material que la mera adequació dels equipaments, sinó dels seus continguts culturals, atès que encara desconeixen el PAM i, per tant, el full de ruta en cultura del govern municipal.
Fa avinent, en conseqüència, que els preocupa la incertesa de la seva projecció sobre el conjunt de les programacions culturals de proximitat i la seva transversalitat i grau de prioritat en el conjunt de polítiques culturals, i no saben veure en la mesura una concreció que vagi més enllà de les necessitats físiques d'adequació.
Afegeix que també es pregunten, per exemple, si hi haurà una proposta de contracte-programa o de conveni en referència a les programacions d'aquests equipaments rehabilitats.
Finalment, diu que hi troben a faltar una anàlisi a escala territorial de quina és la realitat d'aquesta mena d'equipaments, per tant, una aproximació a la quantificació del nombre d'equipaments considerats susceptibles de rebre aquests ajuts, no només per la necessitat física d'adequació, sinó també pel paper que aquests equipaments tenen en el seu entorn proper en les polítiques culturals públiques i en el seu marc de cooperació i transversalitat amb la resta d'equipaments de barri, però també de la ciutat. En definitiva, el marc global en què l'Ajuntament pot tenir un paper actiu i no només receptiu.
Acaba la seva intervenció dient novament que aplaudeixen la mesura, tot i que consideren que l'èmfasi exclusiu en la pedra fa perdre oportunitats; alhora que valoren que reconeguin com a cabdal el paper de la societat civil i les seves organitzacions en l'àmbit cultural, tot i que no poden apreciar l'impacte de la mesura en clau de polítiques públiques de proximitat i de ciutat.
El Sr. Portabella manifesta que la mesura reforça l'aspecte cultural de la ciutat, i que tenen el convenciment que una bona política cultural, coherent i incisiva, permet la vertebració social i la construcció nacional; així, en un període de globalització com l'actual, la internacionalització de la cultura pròpia sorgeix de la capacitat de generar a escala local i, fins i tot, de la representació tan rica del teixit cultural dels districtes i dels barris.
Així doncs, subscriuen l'efectivitat de la mesura en el sentit que genera vertebració de proximitat i d'accés més fàcil a la ciutadania, amb la voluntat que permeti consolidar la cultura pròpia i la seva projecció a l'exterior.
El Sr. Ciurana, després d'agrair les intervencions dels Grups, aclareix algunes qüestions que s'han plantejat. En primer lloc, quant als indicadors, precisa que, atès que estan posant recursos públics a disposició d'entitats, el que volen és que obtinguin el màxim rendiment social possible; per tant, cal que siguin centres amb un mínim d'activitat, perquè no tindria massa sentit donar ajuts només per a la salvaguarda del patrimoni, deixant de banda l'activitat. Per aquest motiu, per acollir-se al programa cal que els vint-i-quatre mesos darrers hi hagi hagut un mínim de cinquanta activitats, que entenen que és una xifra que moltes d'aquestes entitats passa de llarg.
En referència a per què es limiten els ajuts als teatres i auditoris, precisa que, si algun cas, el centre requereix la rehabilitació de qualsevol altre espai, com vestíbuls o sortides, per obtenir la llicència la rehabilitació, ho consideren com a part del projecte; però especifica que el programa abasta, sobretot, aquells espais on la concurrència pública pot ser més massiva en moments determinats i assegurar que aquests centres obtinguin la llicència d'activitats normalitzada.
Reitera la voluntat de continuïtat del programa, malgrat que saben que les intervencions que podran fer amb un milió d'euros, d'entrada, són escasses.
Quant al pla de rehabilitació de teatres, puntualitza que la normativa no prohibeix que aculli espais escènics d'entitats, però en la darrera reunió del Consorci, el Ministeri de Cultura es va negar radicalment a donar entrada als espais escènics que no tinguessin programació comercial; com a conseqüència de la negativa, es va optar per fer una convocatòria pròpia.
Acaba expressant el convenciment que amb aquesta mesura s'inicia un camí que ha de servir per consolidar la cultura de proximitat de la ciutat, i que la sola existència d'aquestes entitats ja forma part del model cultural del govern municipal.
El Sr. Martí Grau replica que això no pot formar part del model, sinó de la cuitat; i adverteix que no es pot confondre la ciutat amb el projecte de govern.
Insisteix en la dificultat d'actuar només en espais específics, motiu pel qual consideren que la normativa hauria de ser una mica més oberta; igualment, pel que fa als indicadors, creu que haurien de valorar que moltes entitats no fan actuacions sinó altres activitats que mobilitzen molta gent, i que també s'haurien de poder acollir a aquest programa de subvencions.
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Propostes d'acord
Abans d'iniciar el tractament dels punts de l'ordre del dia inclosos en la part decisòria, el President del Plenari, Sr. Puigdollers, indica que la Junta de Portaveus ha acordat que els punts 1 i 3 es debatrien conjuntament.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
1. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 14 de desembre de 2011, que té per objecte l’aprovació del conveni subscrit, el 14 de desembre de 2011, amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a la direcció i execució de les obres de nova construcció de l’Escola Mediterrània, d’una línia, de Barcelona.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
3. Deixar sense efecte el dret real de superfície constituït a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de la finca municipal situada al passeig Marítim, núms. 5-7, aprovat per Plenari del Consell Municipal en sessió de 26 de setembre de 2008, per a la construcció i gestió del CEIP Mediterrània, atès que les obres seran realitzades per l’Ajuntament de Barcelona.
La Sra. Homs es refereix al conveni signat entre la Generalitat i l'Ajuntament el 14 de desembre passat amb l'objectiu de construir l'Escola Mediterrània al barri de la Barceloneta; així, el conveni incloïa que l'Ajuntament cedia els diners a la Generalitat per a la construcció de l'equipament, amb el compromís que els retornés per poder reinvertir-los en el barri de la Barceloneta novament; precisa que el conveni situava els terminis de devolució dels diners prestats en el marc del Consorci d'Educació, el consell de direcció del qual va aprovar, el darrer 23 de gener, el finançament de la construcció de l'Escola Mediterrània d'acord amb la clàusula novena del conveni esmentat. Afegeix que l'acord, inclòs en l'expedient, estableix el retorn en tres anys del cost total de l'escola per part de la Generalitat; es tracta de poc més de quatre milions i mig d'euros, que seran retornats entre els anys 2013 i 2015, a raó de prop de 2,5 milions d'euros el primer any, 1,3 milions el segon i 1,3 milions d'euros el tercer any.
Per tot això, i vinculant-ho al punt 3 de l'ordre del dia, es recupera la propietat superficiària a fi que l'Ajuntament pugui construir la nova escola, l'ús de la qual se cedirà a la Generalitat com a administració competent en ensenyament.
El Sr. Escudé avança que el seu Grup votarà a favor d'ambdós punts i, com ja va expressar en comissió, diu que el Grup del PSC també està d'acord amb l'aprovació conjunta amb altres administracions i, fins i tot, amb l'avançament dels diners, però amb el que no n'estan és amb la subordinació.
Recapitula que en aquest assumpte s'han signat cinc convenis diferents, dictats segons els interessos de la Generalitat, de manera que el conveni que avui ratifiquen, en la seva opinió, està aviciat i traspassa determinats límits d'una manera ben arriscada. Adverteix que si continuen per aquest camí hauran de fer front amb els recursos propis d'aquest ajuntament competències de la Generalitat, desatenent les pròpies; atès que, en aquest cas, vincular el pagament a l'existència de crèdit de la Generalitat, i establir que el receptor de la subvenció sigui el Consorci d'Educació i no pas l'Ajuntament, significa que ni s'assegura el retorn dels diners, ni tampoc no podran denunciar el conveni.
Lamenta dir, per tant, que avui queda ben clar que s'obre una delegació de la Generalitat en aquesta Casa que, si no es redreça aquesta línia, pot deixar de ser gran.
El Sr. Villagrasa assenyala que el Grup del PP votarà favorablement tots dos punts, tota vegada que en el primer ho faran a desgrat però en conseqüència amb el que veritablement els importa que és que es comenci a construir el CEIP Mediterrània, per respecte als pares i als alumnes i treballadors del centre. Precisa que el conveni que els han presentat rebaixa les exigències a la Generalitat, i entén que l'haurien d'haver signat l'Ajuntament, el Consorci i la Generalitat que, en aquest cas han deixat de banda els compromisos que ha d'adoptar aquesta administració, així com la seva obligació directa de retornar el cost de la construcció, alhora que fa que els costos financers corrin a càrrec de l'Ajuntament.
Afegeix que el conveni tampoc no recull compromisos adoptats pel Consorci, la Generalitat i l'Ajuntament amb l'AMPA d'informar constantment sobre l'evolució de les obres.
La Sra. Blasco avança també el vot a favor per responsabilitat i per compromís; d'una banda, perquè consideren que la construcció és imprescindible pel bé de la comunitat educativa, i perquè, una vegada més, l'Ajuntament demostra el seu compromís amb el model d'escola pública de qualitat i assumeix les despeses per a la construcció d'un equipament escolar que és responsabilitat de la Generalitat.
Accepten la solució proposada, atès que ara es contempla en el conveni el quadre d'anualitats de retorn dels diners prestats que, incomprensiblement, havia desaparegut en la penúltima versió; i aclareix que, si hi torna a aparèixer, no és pas per voluntat del govern municipal, sinó per les exigències de l'oposició.
Finalment, fa notar que la situació actual posa en evidència com la Generalitat, amb l'excusa de les retallades, posa en perill el model d'escola pública; i tot i que és cert que l'Escola Mediterrània es tirarà endavant, es pregunta què passarà amb altres equipaments com les escoles de Can Fabra i Univers o els IES Fabra i Coats i Vallcarca, només per posar alguns exemples, atès que no sempre podran respondre per la Generalitat.
El Sr. Portabella, després d'anunciar el vot a favor d'UpB, indica que els sembla positiu que, de les vuit escoles en barracons que hi ha a Barcelona, a partir d'ara n'hi hagi una menys.
Altrament, posa en relleu la dificultat que la Generalitat demostra per tirar endavant diversos equipaments municipals; en aquest sentit, diu que els sembla encertada l'actitud de l'Ajuntament de suplir l'esforç que no fa la Generalitat a Barcelona, però adverteix que això té un límit, i arribarà el moment en què aquesta administració no podrà assumir-ho més. Entén, per tant, que el que fóra més raonable seria que Barcelona liderés la reivindicació del concert econòmic amb l'objectiu que la Generalitat rebi més ingressos.
La Sra. Homs tanca les intervencions agraint el posicionament favorable de tots els Grups. Constata, malgrat que alguns considerin que l'Ajuntament actua d'oficina subordinada de la Generalitat, que només porten set mesos de govern, però assegura que si aquest febrer es posa la primera pedra de l'equipament educatiu ha estat gràcies al lideratge del govern de la ciutat.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en debat.
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT
4. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la Gestió Local i Logística de les Deixalleries, d’acord amb les bases aprovades per la Junta de Govern de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus en sessió de 28 d'octubre de 2010; facultar al gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans per a la formalització del conveni i per l’aprovació i formalització de les seves possibles pròrrogues.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
El Sr. Fernández Díaz intervé per expressar el posicionament contrari del Grup del PP, i al·lega que els hauria agradat una justificació d'aquest conveni per part del govern municipal.
Manifesta, doncs, que discrepen amb idees fonamentals del dictamen com ara que l'Ajuntament hagi de continuar pagant dues terceres parts, que signifiquen sis dels nou milions d'euros en què s'avalua el cost del manteniment i conservació de les rondes. En segon lloc, diu que consideren que ja és moment de donar compliment a allò que va preveure, fa més d'un any, la Llei de l'Àrea Metropolitana, aprovada al Parlament de Catalunya, on s'especifica que la gestió, el manteniment i conservació de les rondes pertoca a l'Àrea Metropolitana.
Conclou, per tant, que amb aquest conveni no es compleix el mandat del Parlament de Catalunya, com tampoc no és lògic que l'Ajuntament es faci càrrec de dues terceres parts del manteniment que, lògicament, pertocaria a la Generalitat atesa la condició de les rondes de via supramunicipal i, per tant, també a l'Àrea Metropolitana.
Per acabar, posa de manifest la paradoxa que l'Alcalde, màxim representant de la ciutat i president de l'Àrea Metropolitana, no doni compliment a una llei del Parlament de Catalunya des d'aquest doble vessant.
El Sr. Vives fa notar al representant del Grup del PP que hauria de ser més curós en fer acusacions sobre l'incompliment de les lleis, i fa avinent que, a més, no té cap raó en aquest cas. Precisa, doncs, que com sap el Sr. Fernández Díaz, l'acord s'ha elaborat seguint el que dictamina la llei; que l'Àrea Metropolitana ha pres una decisió coherent amb allò que s'ha fet fins ara i es referma en què el govern municipal hi està d'acord i ho defensarà on calgui.
El Sr. Portabella addueix que l'argumentació del Grup del PP per justificar el vot en contra el porta a intervenir malgrat que no en tenia la intenció. Indica que desconeixen la legislació a què es refereix el Grup del PP, i confirma que és capacitat de l'Àrea Metropolitana decidir qui gestiona les rondes i la decisió que va prendre és tan lògica com que el concurs que ja s'havia executat per a la gestió de les rondes i que havia donat un gran resultat –abans que s'aprovés la legislació a què s'ha referit el Sr. Fernández–, continués de la mateixa manera.
El Sr. Fernández Díaz es mostra sorprès pel desconeixement de la regulació que al·lega el Sr. Portabella, més encara tenint en compte el seu càrrec de conseller a l'Àrea Metropolitana, i li llegeix la disposició sisena de la Llei de l'Àrea Metropolitana que es refereix a les rondes, on literalment diu que l'Àrea Metropolitana de Barcelona assumeix la gestió de les rondes de Barcelona.
Puntualitza que no té sentit que les rondes siguin finançades en dues terceres parts per l'Ajuntament, sinó que ha de fer-ho l'Àrea Metropolitana o la Generalitat perquè es tracta d'una via supramunicipal, com ja ha dit abans. Afegeix que, a partir d'ara, qüestionaran la credibilitat de l'Alcalde quan s'exclami perquè no es dóna compliment a lleis com la Carta Municipal o l'Estatut, quan ell mateix està presidint institucions –Ajuntament i Àrea Metropolitana– que infringeixen aquest precepte.
El Sr. Vives insisteix en què s'ha de ser molt curós amb determinades apreciacions, atès que sembla que el Sr. Fernández Díaz oblida què són conceptes com ara encàrrec de gestió, figures amb les que treballen contínuament.
Remarca que la seva argumentació és molt sorprenent, i d'una feblesa argumental que ratlla la demagògia més absurda, i ratifica que s'està complint la llei a plena satisfacció de totes les parts.
El Sr. Portabella puntualitza que una cosa és que l'Àrea Metropolitana tingui la capacitat de gestió, que significa que pot delegar-la, i una altra que l'hagi d'executar forçosament aquest ens. Insisteix que es tracta de dues coses diferents, comprensibles políticament i força esteses.
Precisa que, en aquest cas concret, la decisió de qui gestionarà les rondes és efectivament de l'Àrea Metropolitana, i aprofita per recordar que el PP es manté en l'oposició d'aquest òrgan.
Districte de Sants-Montjuïc
6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la ubicació en el subsòl de les instal·lacions tècniques al Castell de Montjuïc, d’iniciativa municipal (BIMSA).
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
Districte de les Corts
7. Suspendre, de conformitat amb l’article 92.1.b del Text Refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic de concreció d’usos de l’illa delimitada per l’avinguda d’Esplugues i els carrers dels Cavallers, de González Tablas i de Carreras, promogut per Patronato de la Fundación de Nazareth, d’acord amb l’informe jurídic per a la suspensió emès per la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; advertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per rectificar les deficiències assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la caducitat de l’expedient i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova.
8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la redistribució d’usos de l’Hospital Universitari USP Institut Dexeus, promogut per Carmel Corporació 2000, S.L., que incorpora, en el document per a l’aprovació definitiva, les prescripcions imposades amb l’aprovació inicial; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord.
La Sra. Blasco intervé per justificar l'abstenció del Grup d'ICV-EUiA, que argumenta en base a l'historial urbanístic de la parcel·la, i perquè no comparteixen la voluntat d'anar ampliant progressivament el sostre de l'equipament privat a partir de successius plans especials. Recorda que el 2009 es va augmentar l'aprofitament urbanístic en gairebé quatre-cents metres quadrats de sostre i, ara, novament s'augmenta de més de quatre-cents metres de sostre; de manera que, pla especial rere pla especial, es va augmentant el sostre allunyant-se cada vegada de l'índex d'edificabilitat fixat inicialment d'un metre quadrat de sostre per cada metre quadrat de sòl.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas.
Districte d'Horta-Guinardó
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sant Martí
10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, regulació d’usos, ordenació de volums i ajust de l’alineació viària de la finca situada al carrer d’Alfons el Magnànim, núm. 125, promogut per la Parròquia de Sant Paulí de Nola.
11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust dels sòls públics a l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, de Roc Boronat, dels Almogàvers i de la Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal.
COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS
12. Ratificar l’acord del Consell Rector del Consorci Barcelona World Race, en reunió celebrada l'11 d’octubre de 2011, relatiu a la dissolució de l’esmentat Consorci, segons consta a l'expedient administratiu annex, de conformitat amb l’establert a l’article 19 dels seus Estatuts i a l’article 324 del Reglament d’obres activitats i serveis de les Entitats locals. Sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, i en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat.
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens precedents.
COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ
13. Ratificar l’acord del Consell de Direcció del Consorci Casa de les Llengües, en reunió celebrada el 2 de desembre de 2011, relatiu a la proposta de dissolució de l’esmentat consorci, segons consta a l’expedient administratiu annex, de conformitat amb l’establert a l’article 22 dels seus estatuts i a l’article 324 del Reglament d’obres activitats i serveis de les Entitats locals. Sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies hàbils i, en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat.
El Sr. Ciurana presenta aquest punt indicant que s'ha tractat a bastament en comissió i en aquest Plenari, i que avui es tracta de ratificar l'acord de dissolució del Consorci Casa de les Llengües arran de la decisió de la Generalitat de no tirar endavant el projecte, fent realitat el supòsit que en cas que una de les parts consorciades es retirés el consorci entraria en fase de dissolució.
Afegeix que actualment hi ha nomenada una comissió delegada que ha de vetllar pels termes de la devolució del solar aportat per l'Ajuntament.
El Sr. Martí Grau avança el vot en contra del Grup Socialista, tot i que comprèn que, en un consorci a dues bandes, si hi ha una part que no vol continuar, s'ha de dissoldre. Afirma que estan absolutament a favor del projecte de la Casa de les Llengües a Can Ricart, i que són del parer que s'ha fet poc des d'aquest ajuntament per poder mantenir-lo. Tanmateix, destaca que els amoïna la manera com s'està dissolent en consorci en un moment en què les obres ja s'havien iniciat, i el fet que no està garantida la consolidació de l'edifici que es retorna.
La Sra. Esteller, després de manifestar que no està d'acord amb què se n'hagi parlat a bastament, com ha dit el Sr. Ciurana, li pregunta quant ha costat la Casa de les Llengües en estudis, en projecte museístic, en contingut, i quants diners poden perdre les administracions amb motiu de la cancel·lació.
