GRUP DE TREBALL: RELLANÇAR BARCELONA
DIA: 7 de maig de 2018 HORA: 18:00h
LLOC: Sala del Mig, (pl. Sant Miquel, 2a planta)
Assistents:
- Estanislau Roca UPC
- Delfí Cosialls Registre Ciutadà
- Vicenç Tarrats CCOO
- Juanjo Casado UGT
- Anna Balletbò Persona d’Especial Rellevància
- Enrique Delgado Taula d’Entitats de Sarrià
- Núria Paricio Barcelona Oberta
- Paz Cano Persona d’Especial Rellevància
- Mari Fernández Assessora PSC
- Inma Delgadp Assessora PP
Persona convidada
- Antoni Ferrero Coordinador d’Infraestructures de l’AMB
Ajuntament de Barcelona
- Orland Blasco Secretari tècnic del Consell de Ciutat
- Alba Guerrero Tècnica del Consell de Ciutat
- Miriam Esteve Consultoria MiT – Suport al Consell de Ciutat
SINOPSIS DE LA SESSIÓ
Anna Balletbò: informa que vindrà la Sonia Corrochano del port de Barcelona, en Lluís Gomez del Comissionat d’Economia, en Joan Elias del Consell Interuniversitari, en Martí del Hight Tech i en Gonzalo Rodés de Barcelona Global per les tres pròximes sessions.
Estanislau Roca: s’excusa per la pròxima reunió del 14 de maig.
Àlex Goñi: indica que se li haurà d’entregar la feina al Lluís Gómez i per aquest motiu proposa plantejar aquesta trobada de forma diferent a les demés.
Anna Balletbò: comenta que el treball no estarà enllestit pel dia 4 de juny.
Orland Blasco: proposa enviar les conclusions.
el grup per conèixer la seva opinió i adaptar millor les conclusions. Proposa treballar aquestes conclusions en la pròxima sessió del dia 14 de maig. Considera que el dictamen ha d’incloure propostes i accions.
Estanislau Roca: proposa incorporar uns reptes acompanyats d’objectius i accions.
Anna Balletbò: informa que hi ha una sessió del Cercle d’Economia sobre temes de Urbanisme el 10 de maig. Comunica que l’Àlex Goñi va enviar un informe sobre el tema del turisme que està molt bé.
Estanislau Roca: opina que el document que incorpora les conclusions és molt sintètic.
Vicenç Tarrats: respon que el document conté les idees que s’han de desenvolupar. Proposa dotar al document de visió estratègica mitjançant una altra agrupació ja que ara es troba agrupat per sessions. Mostra el seu acord amb l’Anna a l’hora de definir les propostes i les accions. Destaca com a proposta dotar de contingut la llei de l’Àrea Metropolitana vigent des del 2010.
Orland Blasco: respon que aquesta llei incorpora bàsicament les competències següents: planificació estratègica, promoció econòmica, medi ambient, mobilitat i espai públic.
Estanislau Roca: lamenta l’anul·lació de la Corporació Metropolitana i destaca que si no hi ha execució no es pot fer res.
Anna Balletbò: proposa adjudicar a cada punt les idees que han anat sorgint i veure si es poden redactar els 8 punts d’una forma més concreta i justificada.
Estanislau Roca: explica que es pot començar per elaborar un quadre amb uns reptes dins els quals es troben els objectius que a l’hora contenen les accions.
Anna Balletbò: informa d’un article de l’Antoni Guidens sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial com un tema rellevant que afectarà en tots els àmbits cosa que li genera preocupació a nivell ètic i moral.
Vicenç Tarrats: proposa basar la proposta de dictamen en un model de ciutat i derivar d’aquesta proposta les accions estratègiques i les accions concretes. Destaca que el debat de ciutat va estar molt present en l’època del Pasqual Maragall.
Estanislau Roca: respon que efectivament s’ha deixat de fer aquest debat de ciutat.
Estanislau Roca: considera que s’ha de tenir una visió metropolitana clara perquè aquesta és una metròpoli de ciutats diferents a les altres aglomeracions metropolitanes més centralitzades.
Antoni Ferrero: dona la benvinguda i explica que s’ocupa dels serveis tècnics i gerència i excusa al Ramon Torre. Indica que Barcelona és coneguda per la seva historia i la seva capacitat d’innovació i afegeix que en un món global es evident que s’han de buscar sinergies amb el que hi ha al voltant. Comenta que aspiren a ser una de les portes del sud d’Europa, tenir una localització privilegiada en el corredor mediterrani i participar en la segona lliga de ciutats mundials. Exposa que per arribar a aquests objectius és necessari el muscle de l’Àrea Metropolitana o potser anar més enllà del que ara s’entén com Àrea Metropolitana i indica que això és una realitat ja que el port es troba situat al Prat i disposen de tractament de residus, aigua i altres serveis que no es poden plantejar sense la visió metropolitana. Tot i així, esmenta les mancances pel que fa a les infraestructures en relació al corredor mediterrani, les connexions entre la AP2 i la AP7, rodalies, ... que no es poden resoldre sense un govern metropolità fort i amb capacitat de diàleg amb altres administracions.
Destaca la importància del turisme a través dels 10,7 milions de visitants a l’any i pràcticament 40 milions de pernoctacions a l’any tot i que encara la major part de les mercaderies arriben per carretera ja que el tren és la gran mancança. Per tant cal estructurar bé aquest trànsit que engloba passatgers i mercaderies. Explica que a mig i llarg termini cal considerar el salt d’escala ja que efectivament els 36 municipis tenen una certa idiosincràsia comuna i afegeix que el debat es troba en saber cap on anirà el Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana, implantar les infraestructures adequades amb els agents econòmics i les administracions, reactivar l’economia amb un component tecnològic i innovador, fomentar la seguretat i la cohesió social per generar confiança a les empreses que vinguin a invertir així com garantir la qualitat de vida de la ciutadania de la metròpolis, afrontar els reptes de sostenibilitat i canvi climàtic que ja s’han començat a treballar i consolidar un govern metropolità amb lideratge.
la ciutadania (conducció automàtica i robotització de manteniment de les vies) amb l’objectiu de garantir una ciutat intel·ligent. Indica que a Barcelona s’ha pensat molt en la bicicleta i a nivell metropolità també perquè la idea és incorporar aquest tipus de mobilitat a l’Àrea Metropolitana.
Destaca la gestió dels serveis com un tema rellevant que no es pot concebre sense l’escala metropolitana com és la procedència, el tractament i la reutilització de l’aigua. L’altre tema metropolità important són els residus on el 56% ja es porten a ecoparcs i hi ha 115 equipaments entre centres de triatge i plantes on el 21% és reciclat i el 13% és compostatge. En relació a això últim, esmenta la reducció de residus per habitant. D’altra banda, afegeix que més del 50% de l’espai de l’Àrea Metropolitana són espais oberts que han d’ajudar a millorar l’ecologia i el paisatge com és el cas del parc agrari que ha sobreviscut a les urbanitzacions i les infraestructures i ajuda a mantenir i enriquir el paisatge i, pel que fa al parc natural de Collserola, informa que estan a punt d’aprovar el Pla Especial que identifica tots els valors del parc inclosos aquells que tenen a veure amb el patrimoni arquitectònic. Per tant, cal conservar aquests espais més oberts i explica que el Pla Director Urbanístic no és un pla de creixement sinó de conversió i regeneració i en relació al que es plantejava anteriorment afegeix que potser aquest muscle de l’Àrea Metropolitana s’haurà de buscar més enllà dels límits actuals però sense renunciar a l’equilibri entre espais públics i espais naturals. D’altra banda, exposa que la tecnologia avança d’una forma extraordinària lligada a la transformació de la conducció i als processos de producció on es produeix un canvi fort en el seguiment de la traçabilitat. Fa esment al pal que s’ha implantat per mesurar la qualitat de l’aigua i la sorra de les platges i que es traslladarà a les rondes de Barcelona que també gestiona l’Àrea Metropolitana.
Destaca la participació de l’Àrea Metropolitana en projectes específics com el citylab que és un centre de coneixement tecnològic de Cornellà que conté patrons públics i privats i una bona connexió entre emprenedors i empreses. Destaca pel que fa a la cohesió social, el pla de millora de barris però també hi ha el tema de la pobresa energètica on l’AMB té un programa que destina 6 milions d’euros i que es desenvolupa a través dels ajuntaments i el de l’adaptació dels edificis per a persones amb minusvalia així com el programa de formació en quan a l’estalvi d’electricitat, d’aigua, etc.
solars. Informa que parteixen d’una base de 4.500 habitatges a l’any com objectiu a assolir.
Esmenta la creació de l’Agencia de Desenvolupament Econòmic situada dins l’AMB i l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic que pretén estructura i tirar endavant projectes i polítiques per aquest desenvolupament. Resumeix que aquesta Agència està estructurada en tres eixos: la internacionalització i promoció d’inversions on s’ha fet un conveni amb Barcelona Activa per participar en l’estand de Fòrum Barcelona Catalonia, un altre projecte és la marca Barcelona i captació d’inversions. Com a segon eix destaca el programa d’innovació i reindustrialització amb la col·laboració del citylab i buscadors de nous talents per posar-los en contacte amb empreses així com el fons d’oportunitat on es facilita la posada en marxa de proves pilot pel desenvolupmament d’idees interessants i el projecte d’internet 4.0 en relació a la reindustrialització. Afegeix que dins l’Àrea tenen una bona base per fer el salt a metròpolis Barcelona.
Anna Balletbò: pregunta quins són els principals problemes per dur a terme aquests objectius.
Antoni Ferrero: posa èmfasi en l’existència d’un lideratge polític fort i ser capaços de buscar la col·laboració públic-privada.
Estanislau Roca: destaca la desaparició de la Corporació Metropolitana i anuncia que en altres països aproven amb nota allò que és comú independentment del color polític cosa que aquí no succeeix. Proposa fer créixer aquest territori que és un bé únic i escàs dins les construccions que ja s’han fet, és a dir, densificar però no construir més. Opina que la metròpolis seria l’espai connectiu, del lleure i l’espai productiu. Proposa incrementar el coneixement de les xarxes i dels nodes per millorar la governabilitat com és garantir espais acollidors en punts d’embarcament i desembarcament dins els nodes de mobilitat. D’altra banda, destaca la millora de política en lloguer social i la necessitat de penalitzar l’accés del vehicle privat i fomentar la implementació d’aparcaments públics per incrementar aquest accés amb transport públic.
Juanjo Casado: proposa explorar un termini més ampli que el de l’Àrea Metropolitana en termes econòmics tot i que és conscient que aquesta iniciativa es pot veure afectada per les administracions que no volen cedir competències i sobirania. Li preocupa l’aportació d’altres ajuntaments a la borsa d’habitatge i menciona la necessitat d’aclarir les competències d’algunes administracions. Comenta que s’estan duplicant i triplicant estructures i que falta voluntat política per construir un projecte comú i d’interès per tothom.
execució dels projectes metropolitans. Mostra el seu acord amb la dificultat de cedir sobirania i destaca la importància de l’Agència de Desenvolupament Econòmic així com el repte d’avançar en termes de governança i no crear més superestructures. Pregunta si hi ha algun projecte per connectar parcs científics amb empreses.
Delfí Cosialls: argumenta la necessitat de generar aquesta consciència de metròpolis que superi el reduccionisme. Posa èmfasi en la importància de definir el model social perquè el model d’atenció social és diferent dins la metròpolis i s’ha d’acabar de cohesionar ja que això també li dona potència i transcendència al missatge, tenint en compte que les desigualtats de l’entorn de Barcelona també són notables.
Mari Fernández: destaca que quan es fa referència a les superestructures cal tenir en compte que cada organisme té el seu paper i recorda que ara es vol dotar a l’Àrea Metropolitana d’aquesta funció però que abans no hi havia aquesta intenció. Argumenta que hi ha dos temes que l’AMB ha sabut treballar millor: el medi ambient i el transport. Proposa fer el salt amb les àrees de desenvolupament econòmic i comenta que amb l’habitatge és difícil trobar inversors.
Enrique Delgado: comenta que la clau es troba en com transmetre aquest missatge del motor de l’Àrea Metropolitana als polítics i habitants perquè cal voluntat política i planteja fer pedagogia per transmetre cap on es vol anar i com es pot fer. Comenta que hi ha poques idees concretes per anar avançant amb el Pla Metropolità.
agradaria que s’aprovés el PDU en un futur per dotar de contingut el projecte metropolità així com crear més disciplina urbanística als municipis per la creació de serveis compartits en aquest àmbit.
RETORN I CONCLUSIONS FINALS
1. Proposa incrementar el coneixement de les xarxes i dels nodes per millorar la governabilitat com és garantir espais acollidors en punts d’embarcament i desembarcament dins els nodes de mobilitat.
2. Penalitzar l’accés del vehicle privat i fomentar la implementació d’aparcaments públics prop de les estacions de metro o bus per incrementar aquest accés amb transport públic.
3. Explorar un termini més ampli que el de l’Àrea Metropolitana en termes econòmics tot i que és conscient que aquesta iniciativa es pot veure afectada per les administracions que no volen cedir competències i sobirania.
4. Arribar a un acord global per impedir la no execució dels projectes metropolitans.
5. Promoure un lideratge polític fort i buscar la col·laboració públic-privada.
6. Elaborar un missatge sobre el potencial del motor de l’Àrea Metropolitana per a polítics i habitants.
7. Cohesionar el model d’atenció social a tota la metròpolis per reduir les desigualtats.
8. Incrementar el coneixement de les xarxes i dels nodes per millorar la governabilitat com és garantir espais acollidors en punts d’embarcament i desembarcament dins els nodes de mobilitat.
9. Basar la proposta de dictamen en un model de ciutat i derivar d’aquesta proposta les accions estratègiques i les accions concretes.
10. Incloure la falta de debat de ciutat actual com a opinió estratègica al dictamen.
11. Dotar de contingut la llei metropolitana del 2010.
