Nou decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

Nou decret de gestió de la fertilització

del sòl i de les dejeccions ramaderes

Nou decret de gestió de la fertilització del sòl i de les

dejeccions ramaderes

Nitrats: problemàtica i situació actual

Excés de nitrats a les aigües

Límit aigua potable: 50 mg nitrats / L

Normativa actual

Directiva 91/676/CEE (Directiva Nitrats)

Zones vulnerables: designades en aplicació d’aquesta Directiva

Decret 136/2009

Programa d’actuació en zones vulnerables en relació a la

contaminació per nitrats procedents de fonts agràries i de

gestió de les dejeccions ramaderes

Nitrats: evolució del contingut a les aigües de Catalunya

nitrats mg / L

Zones vulnerables a Catalunya

12

zones

Zona vulnerable a la Conca de Barberà

8 municipis designats ZV

2004

Llorac

Passanant

Savallà del Comtat Vallfogona de Riucorb

2015

Conesa Forès Les Piles

Santa Coloma de Queralt

Segarra

Anoia

Conca de Barberà Urgell

Les emissions d’amoníac

Gas contaminant que cal reduir Problemes per a la salut i el medi La font principal són les dejeccions ramaderes

Trets generals de la nova normativa

Nou decret de gestió de la fertilització del sòl i les

dejeccions ramaderes

Gestió de l’adobatge nitrogenat:

èpoques i dosis d’aplicació

Tipus de fertilitzants nitrogenats

Classificació segons velocitat de mineralització. Indicador: relació C/N

C/N > 10

Fems, compost, FS de purins, gallinasses amb clofolla d’arròs o palla.

C/N < 10

Purins, FL de purins,

gallinasses sòlides o líquides, gallinassa amb serradures, digestats, fangs. adobs nitrogenats inorgànics

1

2

3

Períodes en què no es pot aplicar nitrogen

Objectiu: aprofitar el N

Decret actual: només en ZV (amb excepcions presembra)

Nou decret: en ZV i també en ZNV (períodes prohibits més curts) Excepcions presembra en herbacis:

Tipus 1: 2 mesos Tipus 2, 3: 1,5 mesos

Aplicació d’adobs orgànics sòlids

Període òptim per a l’aplicació del purí a

cobertora

Període adequat per a l’aplicació d’adobs minerals a cobertora

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - (

gramínies

)

Zona no Vulnerable: el nou decret introdueix períodes prohibits, però més curts que en ZV (15 dies menys per cada extrem)

Cultiu Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3 Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3

Blat de moro i sorgo

O N D

Gramínies d'hivern

G F M A M J J A S

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - ZV (

extensius

)

Zona no Vulnerable: el nou decret introdueix períodes prohibits, però més curts que en ZV (15 dies menys per cada extrem)

Zona Vulnerable (el nou decret no varia respecte a l’actual)

Cultiu

O

N

D

Colza, sembra d'hivern

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - (

lleguminoses

)

Zona Vulnerable - Decret actual

Zona Vulnerable - Nou Decret Cultiu

Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3

G F M A M J J A S O N D

Altres lleguminoses herbàcies extensives (pèsol, favó, veça, etc.)

Cultiu

Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3

O N D

Altres lleguminoses herbàcies extensives (pèsol, favó, veça, etc.)

G F M A M J J A S

Dosis màximes de N en zones vulnerables

La normativa diferencia entre: N total

• N orgànic • N mineral

Límit general N orgànic : 170 kg N / ha i any

Nous límits N orgànic en secans semiàrids (secans A): 130 kg N / ha Mecanisme per augmentar dosis de N en cas d’alta productivitat:

Informe tècnic + anàlisi de sòl = increment 25% dosis màximes N Càlculs basats en mètode del balanç de N

(Però orgànic màxim 170 kg N/ha i any)

Adobatge nitrogenat de fons amb tipus 3 (inorgànics):

No pot superar la meitat de la quantitat màxima per aquest tipus, si

Dosis màximes de N en zones no vulnerables

Dosis màximes de N en zones NO VULNERABLES Límits només per dejeccions i fertilitzants orgànics

Terra campa: 190 kg N / ha en secà B (150 en secà A)

Es pot superar el límit en un 60 % en cas d’aplicacions biennals de fertilitzants de tipus 1

Dosis màximes de N en zones vulnerables

Per conèixer la dosi d’aplicació cal saber la concentració de N

en les dejeccions

Concentració de N: kg N / tona kg N / m3

Anàlisis laboratori, conductímetres o NIR (purins), Referències bibliogràfiques adients, taules, etc. Per defecte:

kg N teòrics (taules) ________________________ volum o massa real (mesurat)

Dosis màximes de N en zones vulnerables

Cultiu herbacis

extensius Secà / Regadiu

Límit màxim de N (kg N/ha)

N total N en fertilitzants orgànics N en fertilitzants minerals o en aigua de reg Blat Secà B 170 170 100 120 Ordi Secà B 170 170 100 120 Cereals de primavera Secà B 120 100 120 100 80 70

N total _≥ N org ₊ N min

Dosis màximes de N en zones vulnerables

Cultiu herbacis

extensius Secà / Regadiu

Límit màxim de N (kg N/ha)

N total N en fertilitzants orgànics N en fertilitzants minerals o en aigua de reg Lleguminoses Secà B 90 50 90 50 60 30 Colza Secà B 120 170 120 170 80 120

N total _≥ N org ₊ N min

Nou decret de gestió de la fertilització del sòl i les

dejeccions ramaderes

Gestió de l’adobatge nitrogenat:

emmagatzematge, aplicació i

Emmagatzematge en destinació (dejeccions sòlides)

Pels centres de gestió i destinats a l’aplicació agrícola Característiques constructives

Terra impermeable (paviment o altre material impermeabilitzant) Almenys una paret lateral quan la superfície és < 250 m2

Emmagatzematge en destinació (dejeccions sòlides)

Distàncies a respectar

A explotacions ramaderes: normativa d’ordenació ramadera

– Sector porcí: 500 m

– Sector avícola: 500 m (producció)

2000 m (selecció, multiplicació) A punts de captació d’aigua per consum humà: 100 m A rius, llacs i embassaments: 100 m

Altres cursos d’aigua no canalitzats i drenatges: 25 m

Nuclis de població, habitatges aïllats, polígons industrials, centres de treball no agraris i àrees de lleure: 750 m

Emmagatzematge en destinació (dejeccions sòlides)

Altres requeriments

Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats

– Els emmagatzematges col·lectius de dejeccions ramaderes són activitats incloses dins l’Annex II

– Requereixen llicència ambiental (Ajuntaments)

Les Millors Tècniques Disponibles (MTD)

Marquen la tendència de la futura gestió de les dejeccions ramaderes Reducció de les emissions a l’aire, al sòl i a l’aigua.

Apilaments temporals de fertilitzants orgànics

Dins l’explotació agrícola i per a la campanya en curs

Màxim: 100 t _→ 200 t / apilament Màxima durada: 45 dies _→ 60 dies

A menys de 500 m de nuclis de població, etc.: 2 dies (igual al nou decret)

Distància a explotacions ramaderes: 300 m _→ 150 m (excepte entre mateixa espècie o entre aviram)

A captació d’aigua per consum humà: 100 / 300 m A rius, llacs i embassaments: 100 m

Altres cursos d’aigua: 50 m A nuclis de població: 200 m

Mètodes d’aplicació de fertilitzants orgànics

En cultius herbacis extensius: màxima uniformitat de distribució

Els purins NO es poden distribuir: Directament des de la cisterna

Amb el reg (però sí FL: en reg localitzat o aspersió – no amb canó) Amb vano o ventall

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

Prohibició vano o plat

Transitorietat:

o

6 mesos: cisternes de nova inscripció al ROMA

o

1 any: aplicacions en ZV

(2 anys en ZNV)

– Cisternes de més de 15 m

– Aplicacions a càrrec de terceres persones

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

Conductímetre obligatori

en cisternes

Transitorietat:

o 6 mesos: cisternes de nova inscripció al ROMA

o 1 any: aplicacions en ZV (2 anys en ZNV)

– Cisternes de més de 15 m3

– Aplicacions fetes per tercers

o 5 anys: resta de casos

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

Distàncies mínimes

Es mantenen les distàncies mínimes a granges, poblacions i captacions d’aigua.

Les distàncies als cursos d’aigua s’aplicaran a tots els fertilitzants: Domini públic hidràulic: 5 m / 10 m

No aplicar dejeccions en cap de setmana o festius, a menys de 500 m de:

Nuclis de població

Centres de treball no agraris Àrees de lleure

Incorporació dels fertilitzants orgànics al sòl

En general té beneficis:

aprofitament del nitrogen emissions

molèsties a la població

En alguns casos és obligatòria i amb terminis

Excepcions a la norma:

Prats i pastures ja implantats

Cultius llenyosos amb coberta vegetal entre línies Conreu de conservació (sembra directa)

Incorporació dels fertilitzants orgànics al sòl

Tipus 1: fems, gallinassa amb palla, fraccions sòlides dels

purins, compost:

Aplicats a < 500 m de nuclis habitats, polígons industrials, centres treball i àrees lleure:

– 4 dies (octubre – abril) – 2 dies (maig – setembre) A > 500 m: no és obligatori

Incorporació dels fertilitzants orgànics al sòl

Tipus 2 : purins, gallinasses sòlides o líquides, fraccions líquides, etc.,

segons la distància a nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure:

(*) si l’aplicació es fa arran de terra amb tubs penjants o sistemes similars, no cal incorporar (nou decret: igual)

Nou decret de gestió de la fertilització del sòl i les

dejeccions ramaderes

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Objectiu DARP: control de la gestió real

En oficina:

Plans amb condicions especifiques d’aplicació: terra a més de 10 km, nitrogen que ha de sortir de ZV.

Càlculs derivats:

• estimació de manca de gestió

• èpoques d’aplicació

• dosis aplicades

• distàncies mínimes, etc.

Controls de camp:

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Normativa actual

Ordre AAM/312/2014: Obliga a utilitzar GPS en traçabilitat

Granja aplicant a camp a més de 10 km

Ordre AAM/66/2015: Estableix les dades que cal desar en un full de càlcul

i que poden ser requerides pel DARP

Ordre ARP/210/2017: Obliga a transmetre les dades al DARP en temps real, a través d’una plataforma de recepció de dades (PRD). Publicada 18/09/2017 – aplicació 19/03/2018

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Nou decret

Lliurar al DARP en temps real les dades GPS del transport i aplicació: Des d’entrada en vigor: aplicacions a > 10 km de l’origen

En 6 mesos:

Transports realitzats per terceres persones

Transports cap a emmagatzematges en destinació Transports a gestor de residus (origen o destinació)

Transports d’explotacions situades en ZV cap a terres en ZNV En 2 anys: transports a > 5 km (excepte explotacions < 2000 kg N)

GPS: Esquema funcionament

Gestió Sector

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Dades del punt d’origen

Codi GPS (DARP) NIF /CIF aplicador

Matrícula vehicle aplicador

Coordenades (X,Y) punt de càrrega Data i hora de la càrrega

Identificador d’origen (marca oficial / codi centre) Tipus material (purí, fem, gallinassa, etc.)

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Dades del punt de destinació

Coordenades destinació (X, Y)

Data i hora de l’inici de l’aplicació o descàrrega Tipus destinació i codi:

Codi SIGPAC recinte Codi i nom del gestor

Nou decret de gestió de la fertilització del sòl i les

dejeccions ramaderes

Llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats

Unifica els llibres actuals

Ampliació a tots els agricultors (ZV + ZNV)

Explotacions agrícoles: nova dimensió mínima (3 ha reg / 4 ha secà)

Agricultor/a: anotar dades de totes les aplicacions de fertilitzants Ramader/a: quantitats entregades a agricultor, CG, gestor, etc.,

tractaments

Anotacions per ordre cronològic dins els 7 dies posteriors Conservar-lo durant 5 anys

Llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats

Declaració anual de gestió

Per a totes les explotacions que han de dur llibre de gestió Dades anuals a enviar telemàticament al DARP

Declaració ramaders

N i dejeccions generats

Tractaments realitzats (i N eliminat, si s’escau)

Quantitat entregada a explotació agrícola, gestor de residus o a centre de gestió

Declaració agricultors

N aplicat a cada cultiu, indicant tipus de fertilitzant i origen

Limitació entrada bestiar si es constata insuficient capacitat de gestió de dejeccions

Assessorament en fertilització

Disposar d’assessorament en fertilització si l’explotació té una dimensió mínima:

Més de 3 ha d’hortícoles Més de 10 ha de regadiu Més de 20 ha de secà

Realitzat per persona tècnica o per agricultor amb titulació adient

Acreditació: contracte o certificat de pertinença a entitat Assessor: planifica la fertilització

GRÀCIES

PER L’ATENCIÓ

Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació