3 / 2010
Revista del Zoo de Barcelona
Pòster:
El facoquer
Alliberament de tortugues
mediterrànies al Garraf
3
Editorial
Treballem per a la biodiversitat
A les pàgines interiors de la revista, podreu aprofundir en l’activitat del Zoo en relació amb la conservació de la tortuga mediterrània i les granotes gegants de l’illa de Montserrat, al Carib. Dues espècies de fauna autòctona i al· lòctona seriosament amenaçades amb les quals el Zoo de Barcelona, conjuntament amb altres zoos i institucions, treballa de manera constant per revertir·ne la situació.
Aquests dos projectes constitueixen un molt bon exemple del compromís de la ciutat de Barcelona, a través del seu Zoo, amb un dels reptes més crucials del nostre temps: la preservació de la biodiversitat, i il·lustren amb molta nitidesa la importància de la combinació del treball ex situ (als zoos) i in situ (a la natura) per garantir la protecció de les espècies més vulnerables. Tot això en un any força intens per a la comunitat internacional de zoos i aquaris, que ha fet una notable contribució en recursos, projectes i activitats de sensibilització al Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP) coincidint amb la celebració de l’Any Internacional de la Biodiversitat.
En el darrer període hem endegat diverses iniciatives orientades a reforçar la nostra actuació en aquesta direcció, amb la signatura de diversos convenis i l’atorgament de beques i ajuts per al desenvolupament de projectes vin· culats al Programa de Recerca i Conservació del Zoo. A més dels projectes aprovats enguany, vull destacar l’acord assolit amb l’Ajuntament de Viladecans per desenvolupar actuacions a la Pineda del Remolar, una zona amb un alt valor natural i faunístic que té grans potencialitats pel que fa a l’acollida i desenvolupament de programes de gestió de fauna terrestre i d’aigua dolça i salabrosa.
Això no és tot. El Zoo és un agent actiu en l’educació per a la biodiversitat. Any rere any, expliquem amb diferents mètodes i programes a més d’un milió de visitants el valor de la natura i la riquesa del regne animal, però també les seves amenaces i la importància de preservar·lo. El Zoo és una aula infinita en desenvolupament continu, que ens acosta als animals i a la natura, i que amb l’experiència directa ens ensenya a conèixer·la i entendre·la, i, en conse· qüència, a estimar·la i respectar·la. L’Escola del Zoo té un paper fonamental en aquesta tasca de sensibilització. En l’avinentesa del 35è aniversari de la seva creació, esteu convidats a visitar l’exposició instal·lada al vestíbul de l’aviari.
Vosaltres lectors, socis del Zoo Club i visitants, sou també una part molt important del tre· ball i de l’aportació del Zoo a la biodiversitat. El vostre suport continuat fa possible el man· teniment i desplegament de projectes i noves actuacions de protecció de la biodiversitat, que assegurin a les noves generacions el llegat d’un entorn natural farcit de meravelloses criatures. Moltes gràcies.
Ignasi Cardelús i Fontdevila
President del Zoo
Editada per Zoo de Barcelona
Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 Mail: [email protected] · www.zoobarcelona.cat
Director: Rafael Cebrian
Cap de redacció: M. Neus Miró
Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos
Coordinació: Jordi Fàbregas
Fotografia: Manel Aresté, Arxiu Zoo, Jordi Fàbregas, Institut Jane Goodall, Laura Llach, Araceli Porcel.
ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 · [email protected]
El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció,
sense autorització de l’editor.
Gran Via Carles III, 85 bis 08028 Barcelona
Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat
Sots-director: Emilio Rodríguez
Cap de Conservadors: Lluís Colom
Cap de Parc: Jordi Indiano
Cap de Serveis Generals: Jorge Cerón
M
aquetació i impr
essió:
Icàr
ia I
nicia
tiv
es S
ocials
D
ip
òsit legal:
B
·30671
·98
DESCOBREIX
LA FAUNA SALVATGE D' ÀFRICA
Prepara't per a descobrir un dels llocs més màgics del planeta, la sabana africana,
un increïble safari en 4x4 on us endinsareu en els grans parcs del nord de Tanzània,
Serengeti, Ngorongoro, Taranguire i Manyara per observar tota la naturalesa i
la fauna que viuen en ells. Elefants, girafes, zebres, lleons, guepards, gaseles,
lleopards i molts més seran els protagonistes d'aquesta gran aventura. A més
de visitar un poblat Masai, on coneixereu tots els costums d'aquesta tribu ancestral.
UN VIATGE INOBLIDABLE PER A TOTA LA FAMÍLIA!
ZOOCLUB BARCELONA:
Tel. 93 225 67 86 · [email protected]
TABIASAFARIS:
C/Presó, 9 Àtic · 43201 Reus
Tel. 977 345 088 · Mov. 670 682 533/667 569 696
www.tabiasafaris.com · www.tabiasafaris.es.tl
AVENTURA!
TANZÀNIA
LA TEVA PROPERA
JA P
OTS
FER
EL T
EU S
OMN
I
REA
LITA
T PE
R
NOM
ÉS
5
3 / 2010
7 El nostre Zoo
Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona
10
Alliberament de 312 tortugues al Garraf
12
Arriba un nou grup de llops ibèrics
Arrenca la Funcació Barcelona Zoo
13
Lliurament de les beques de Recerca i
Conservació, Beca Floquet de Neu i Premis
de Batxillerat Floquet de Neu 2010
16
35 anys educant i estimant els animals
18 Educació
Cursos i activitats
21 Pòster
Facoquer
27 El nostre Zoo
Noves instal·lacions i actuacions de millora
28 Dossier
Conveni de col·laboració entre els
Ajuntaments de Barcelona i Viladecans en
materia de conservació
30 Zoo Club
33 Dossier
Primers naixements de granotes gegants de
l’illa de Montserrat al Zoo
36 Dossier
Un univers d’insectes a Collserola
38 Quadern de camp
40 La nostra revista de fa...
41 Ecoiniciatives
Biodiversitat urbana
42 Amb el suport de...
10
33
El nostre Zoo
Naixement
d’una llúdria
A
final de juny vam començar a observar que la femella de llú· dria Lutra lutra tenia un compor· tament diferent de l’habitual. Passava molt temps dins del cau, on fins i tot s’emportava el menjar, i bufava la cuidadora quan aquesta s’hi acostava, cosa que no acostuma a fer mai.
Aquestes conductes ens van fer sospitar que per primer cop estava prenyada.
La Txiqui és una femella d’uns 5 anys que va arribar al nostre Zoo l’any 2008, procedent del Centre de Recuperació de Fauna del Pont de Suert, que depèn del Departament de Medi Am·
Tel·Entrada
és bestial!
Amb Tel·Entrada pots gaudir dels millors
espectacles de la forma més còmoda i fàcil
Connecta’t a www.telentrada.com o truca al 902 10 12 12
i compra’n les entrades.
Revisa Zoo 210x297 (def).indd 1 09/02/10 17:42
E
l passat 26 de juliol van arribar dues femelles de faco· quer Phacochoerus africanus provinents del Bioparc València i una mica més tard, el 19 d’octubre, un mas· cle nascut al Safari Park Beekse·Bergen d’Holanda.La sorpresa va ser que una de les femelles va parir dos garrins el 17 d’octubre, sense que haguéssim advertit que va venir prenyada, ja que el temps de gestació d’aquesta espècie és de 150·175 dies. D’això sí que en podem dir arribar i moldre!
Les dues femelles amb les cries, que corren i juguen, es poden visi· tar a les noves instal·lacions inaugurades a l’extrem nord del recin· te, mentre que el mascle es manté momentàniament separat.
bient de la Generalitat, mentre que el seu com· pany, el Sao, va arribar el juny del 2009 pro· cedent del Zoo de Jerez on va néixer fa dos
anys, fill d’exemplars que havien quedat orfes a Extremadura i van ser traslladats a aquell zoo per ser inclosos en el programa de cria en captivitat.
Per evitar conflictes vam deixar la Txiqui a la instal·lació principal, on hi tenia el cau, i el Sao
va quedar separat a la del costat, ja que els mas· cles no tenen cura dels petits.
Finalment, el 18 de setembre va néixer una cria (acostumen a tenir·ne entre 1 i 3) que no va sortir del cau fins al 10 de novem· bre. Avui encara passa una bona part del temps dintre del niu, però esperem que ben aviat la podrem veure jugar a la piscina de visió subaquàtica.
El nostre Zoo
8
El nostre Zoo
9
NOVA RETOLACIÓ A L’AVIARI
QUADRE D’HONOR
E
l Quadre d’Honor, inaugurat el passat mes de març i situat a l’entrada del carrer Wellington, vol retre homenatge a les persones que han destacat per la seva aportació al desenvolupament del Parc Zoològic o en el camp de les ciències naturals a la ciutat de Barcelona.A les dues plaques en memòria d’Antoni Jonch i Jordi Sabater, a les quals ens vam referir en el primer número d’aquest any, el passat 13 de novembre s’hi afegiren les de Lluís Martí·Codolar, Odón de Buen i els germans Miquel i Roman Luera, en un acte presentat per Ignasi Cardelús.
En acabar, es va presentar el llibre editat per la Biblioteca Pú· blica Arús Odón de Buen, el mar i la llibertat, de Joan Pallarès· Personat.
Moment de la col·locació de les noves plaques al Quadre d’Honor
C
om cada estiu, tots els nens i nenes que han par· ticipat en els Casals de Zoologia del Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona han pres part en un concurs de dibuix, patrocinat per la casa Staed· tler anomenat: “El teu animal preferit”.S’han recollit centenars de dibuixos que els nens i nenes han pintat amb tota la seva il·lusió. El dia 27 de novembre, la Sra. Laura García, del departament de màrqueting de Staedtler, i el Sr. Jordi Indiano, cap de parc del Zoo, han pogut conèixer els guanyadors i els han obsequiat amb un regal.
Des del Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barce· lona volem agrair sincerament la participació de tots els nens i nenes que l’estiu passat ens van obsequiar amb els seus dibui· xos, i a la casa Staedtler i als seus representants que hagin fet possible aquest esdeveniment.
H
em inaugurat una nova retolació a l’aviari. Seguint l’estil dels rètols exteriors, hem substituït les fotografies que il· lustraven els antics rètols per dibuixos, però com som conscients que una si· lueta negra pot dificultar la identifica· ció dels animals a les instal·lacions on hi conviuen diferents espècies i que la coloració és una característica impor· tant entre les aus, en aquest cas elsdibuixos són en color.
El fons groc dels rètols els fa més lluminosos i atractius
Els guanyadors seleccionats per Staedtler han estat:
En la categoria de 10 a 12 anys: 1r premi: Clara Godes Famadas 2n premi: Anna Basquet Muniente 3r premi: Daniel Flamarique Cañellas
En la categoria de 7 a 9 anys: 1r premi: Pau Huguet Coll 2n premi: Paula Rodríguez Vives 3r premi: Xènia Cantarell Delgado
En la categoria de 4 a 6 anys: 1r premi: Max Martín Sánchez 2n premi: Lucía Socías Moreno 3r premi: Anna Hidalgo Morro
Lliurament de premis del concurs de dibuix Staedtler
LLUÍS MARTÍ-CODOLAR I GELABERT
(Barcelona 1843·1915)
Banquer i empresari, va reunir una important col·lecció d’animals, la majoria pertanyents a espècies exòtiques, a la
seva finca La Granja Vella d’Horta.
En facilità l’adquisició a l’Ajuntament de Barcelona, que la convertí en l’embrió de l’actual Parc Zoològic, inaugurat el
dia de la Mercè de 1892.
ODÓN DE BUEN Y DEL COS
(Zuera [Saragossa] 1863 – Mèxic 1945) Naturalista, oceanògraf, lliurepensador i polític. Catedràtic d’Història Natural de la Universitat de Barcelona,
regidor de l’Ajuntament de Barcelona i fundador de l’Insti· tuto Español de Oceanografía.
Activista de la divulgació científica com a motor del progrés social i cultural.
ROMAN LUERA CARBÓ
(Barcelona 1925·2010)
MIQUEL LUERA CARBÓ
(Barcelona 1929·1996)
Veterinaris de renom internacional, els germans Luera van ser pioners en la medicina d’animals salvatges. Van crear i dirigir el servei veterinari del Parc Zoològic du·
10
11
El nostre Zoo
El nostre Zoo
ls exemplars alliberats eren tortugues de 3, 4 i 5 anys nascudes en grups reproductors que mantenen els col·laboradors autoritzats per la Generalitat, a més de moltes altres recollides i recuperades durant els dar· rers anys pel CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils deCatalunya).
El Zoo de Barcelona va contribuir en aquesta important repo· blació amb 33 tortugues nascudes els anys 2005, 2006 i 2007 a les seves instal·lacions.
Va ser una experiència personal molt agradable poder con· tribuir directament a la reintroducció d’aquests animals en el medi natural. En uns temps en què s’acumulen les males notícies sobre la fauna i la flora del nostre planeta, poder participar en una tasca com aquesta em va renovar les forces per seguir treballant en la conservació de les espècies animals en perill d’extinció.
Cada any, per la tardor, el Zoo de Barcelona fa do· nació de les seves cries de tortuga mediterrània al CRARC. A Masquefa, on hi tenen les instal·lacions, els animals passen de 2 a 5 anys per tal d’augmentar la mida i el pes i poder ser més resistents a la predació i a les dificultats que presenta la vida al medi natural.
Alliberament de 312
tortugues al Garraf
En el marc del pla de recuperació de la tortuga me· diterrània Testudo hermanni hermannia Catalunya, el passat 5 de novembre es van alliberar 312 exemplars d’aquesta espècie al massís del Garraf. És un pas més en els esforços per recuperar aquest animal tan em· blemàtic de la nostra fauna.
No serà fàcil, però, la supervivència d’aquests animals; la pre· dació per altres animals, sobretot pels senglars, que proliferen en excés, la recol·lecció per part dels visitants i els incendis fo· restals són els principals perills que els amenaçaran. Esperem, però, que tinguin sort...
Respecte a la recol·lecció d’animals per part dels visitants, és freqüent que gent benintencionada, per falta d’informació o criteri, reculli tortugues o altres animals a la natura i després truqui a centres relacionats amb la fauna per demanar què po· den fer amb ells. Si us plau, si us trobeu una tortuga o qualsevol altre animal al camp deixeu·lo allà (sempre que no presenti al· guna lesió, és clar!), ells viuen lliures en el seu medi.
Voldria felicitar les institucions implicades en aquesta campa· nya d’alliberament d’animals: la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, el CRARC, l’Ajuntament de Barcelona a través del nostre Zoo i els col·laboradors privats autoritzats, que són els que fan possible amb la seva cura la reproducció i el creixement de les petites tortugues any rere any.
Manel Aresté
Conservador del terrari
E
Manel Aresté, conservador del terrari del Zoo, i Joaquim Soler, tècnic de CRARC, responsables de l’alliberament de les joves tortugues.El nostre Zoo
12
E
l proppassat 1 de desembre, la Comissió de Presidència de l’Ajun· tament de Barcelona va aprovar inicialment, per unanimitat de tots els grups municipals, la creació de la Fundació Barcelona Zoo així com la proposta d’Estatuts. L’expedient roman ara en període d’informació pública per seguir la seva tramitació fins a l’aprovació de· finitiva en la sessió plenària del mes de gener. La missió fonamental de la Fundació serà la promoció i desenvolupament del Programa de Recerca i Conservació del Zoo, impulsant nous projectes de recerca, conservació, educa· ció i sensibilització per tal d’esdevenir, des de la consideració de servei públic, un instrumentorientat a la preservació de la biodiversitat, la generació de co· neixement i la conscienciació sobre la necessitat de protegir i preservar els ecosistemes, i sobre la interrelació que es produeix entre les diferents formes de vida.
Els avantatges derivats de l’estructura organit· zativa i del marc fiscal que configuren la forma jurídica com a Fundació, segons la normativa catalana, esdevindran un important estímul en el procés de captació de recursos privats i pú· blics, i en la incentivació de la participació ciu· tadana en relació amb els objectius i finalitats expressats, així com pel que fa a l’atracció de talent i compromís d’actors actius en el camp de les ciències naturals i la recerca, el desen· volupament sostenible i la cooperació interna· cional.
En definitiva, la Fundació esdevindrà un nou instrument de l’Ajuntament i de la societat ci· vil, representada en el patronat, per coadjuvar al desenvolupament de l’activitat zoològica, més enllà dels elements de gestió i comercialització del Zoo, aspectes que es continuaran executant per part de la Divisió Zoo de l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (B:SM,SA).
13
E
l lliurament de les beques i premis, va començaramb la presentació del treball fet fins ara en tres projectes de recerca de l’any 2009:
“Projecte de recerca i conservació de la mona de Barbaria (Macaca sylvanus) en col·laboració amb BMCRif (Barbary Macaque Conservation in the Rif)”, a càrrec de la Sra. M. TeresaAbelló, biòloga i conservadora de primats del Zoo de Barcelona.
“Projecte d’investigació i conservació –in situ i ex situ– del mangabei de coroneta blanca (Cercocebus atys lunulatus) a l’Endangered Primate Centre (Ghana, Àfrica), en col-laboració amb WAPCA”, a càrrec de la Dra. Sònia Sánchez Ló· pez, psicòloga especialitzada en el camp de la primatologia.
“Projecte d’identificació d’àrees crítiques per a la conser-vació de la tortuga babaua (Caretta caretta) al delta de l’Ebre”, a càrrec del Dr. Lluís Cardona Pascual.
El dimecres 27 d’octubre, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, es van
lliurar les beques del Programa de Recerca i Conservació, la Beca Floquet de Neu i els
Premis de Batxillerat Floquet de Neu 2010. L’acte el van presidir el delegat de Presidèn·
cia i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona i president del Zoo, Sr. Ignasi
Cardelús, i el director del Zoo, Sr. Miquel Trepat.
Lliurament de les beques de Recerca i
Conservació, Beca Floquet de Neu i Premis
de Batxillerat Floquet de Neu 2010
El nostre Zoo
LES BEQUES DEL PROGRAMA DE RECERCA I
CONSERVACIÓ DEL ZOO (PRIC)
Amb la voluntat d’impulsar la investigació com a instrument per contribuir a la conservació, protecció i benestar de les es· pècies animals, el Zoo de Barcelona atorga des de l’any 2009 les beques PRIC als Programes Específics de Recerca, dins dels límits establerts en els pressupostos del Zoo de Barcelona, a aquelles entitats, institucions i persones que es consideri d’in· terès.
El Programa de Recerca i Conservació del Zoo (PRIC) està cen· trat en quatre línies principals d’investigació:
1. Investigació aplicada a la conservació, tant in situ com ex situ a escala global.
2. Investigació aplicada al benestar animal i al coneixement de les espècies en el seu medi.
3. Investigació aplicada a la protecció de la biodiversitat a la ciutat de Barcelona.
4. Investigació aplicada a la fauna de l’àrea mediterrània.
Esquerra: Guanyadors de les beques i ajuts. Dreta: Taula presidencial. Mª Teresa Abelló, Miquel Trepat, Ignasi Cardelús, Lluís Cardona i Sònia Sánchez. (Fotografies: Laura Llach)
E
l Zoo de Barcelona participa en la conservació d’aquesta espècie ibèrica en perill d’extinció. Recentment ha arribat un grup de cinc llops ibèricsCanis lupus signatus, totes femelles, provinents del Zoo de Mont· peller (França).
Des de sempre, el Zoo de Barcelona ha mostrat interès per aques· ta espècie i és responsable de la coordinació de l’EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) del llop ibèric. L’objectiu del pro·
grama és mantenir una variabilitat genètica de les poblacions de llop ibèric per garantir futurs projectes de conservació. La Llista Vermella dels Vertebrats d’Espanya qualifica la situació del llop ibèric de Vulnerable. Es calcula que la seva població actual a la Península es troba entre els 1.500·2.000 exemplars.
Per poder acollir els nous exemplars, s’han fet millores a la seva instal·lació que permetran una millor observació dels individus i del seu comportament.
Arriba un nou grup de llops ibèrics
14
15
El nostre Zoo
El nostre Zoo
LA BECA FLOQUET DE NEU
Des de l’any 2005, el Parc Zoològic de Barcelona, en memòria i homenatge al desaparegut goril·la albí, atorga anualment l’anomenada Beca Floquet de Neu, amb la intenció de fomen· tar la recerca en primats dins del món universitari.
Es tracta d’un ajut econòmic que pretén donar suport al desen· volupament de treballs d’investigació que potenciïn la recerca sobre els primats en qualsevol d’aquestes disciplines: conser· vació, ecologia, genètica, etologia, capacitats cognitives, repro· ducció, comunicació i benestar animal, tant en condicions de captivitat com de llibertat.
Enguany s’han concedit els següents premis i ajuts:
Premi de Batxillerat Floquet de Neu 2010:
Carla Zamora Perarnau, pel treball: “El comportament del dofí mular”, dirigit per la tutora Sra. Rosa Prelleza i Gar· cia, de l’IES Badalona VII de Badalona.
Beca Floquet de Neu 2010:
“Seroteca i banc d’ADN de primats al Zoo de Barcelona”. Mercedes Márquez Martínez. Banc de Teixits Animals de Catalunya (BTAC). Universitat Autònoma de Barcelona.
Beques del Programa de Recerca i Conservació 2010: · “Biodiversidad y estructura espacio-temporal de Dip-tera (Insecta) en el Parc de Collserola (Barcelona). Acer-camiento preliminar al orden Hymenoptera”. Jorge Luis Mederos López.
· “Identidad poblacional y ecología trófica del delfín lis-tado del Mediterráneo ibérico septentrional”.Assump· ció Borrell Thió. Departament de Biologia Animal. Universi· tat de Barcelona.
· “Socialización de los grupos de chimpancés (Pan tro-glodytes schweinfurthii) del centro de rehabilitación de primates de Lwiro como paso previo a su reintroducción en el Parque Nacional de Kahuzi-Biega, al este de la Re-pública Democrática del Congo”. Carme Vidal. COOPERA.
· “Evaluación del problema de la caza en el Pico Basilé y plan para su gestión sostenible y monitorización conti-nua a lo largo del tiempo”. María Grande Vega. Universi· dad Politécnica de Madrid.
· “Impacto de la captura accidental de tortugas bobas (Caretta caretta) en el delta del Ebro y zonas adyacentes sobre las poblaciones nidificantes del Atlántico y el Me-diterráneo”. Lluís Cardona Pascual. Departament de Biolo· gia Animal. Universitat de Barcelona.
· “Consolidación de un proceso de investigación y co-hesión institucional para la conservación del manatí an-tillano (Trichechus manatus manatus) en el Caribe cos-tarricense”.María Luz Parga López. SUBMON.
· “Distribución actual y variabilidad genética en rana pirenaica (Rana pyrenaica), un endemismo ibérico en peligro de extinción”. David Rodríguez Vieites. Museo Na· cional de Ciencias Naturales/CSIC.
· “Projecte pilot de reintroducció deximpanzés (Pan tro-glodytes verus) a la reserva de la península de Freetown, a Sierra Leone, i la conservació del seu hàbitat natural”. Rosa Maria Garriga i Anguera. Associació Amics de Tacugama.
· “Estudi de les poblacions de cetacis a la franja mediter-rània Barcelona-Illes Balears”. Eduard Degollada Bastos. Associació EDMAKTUB.
Projecte tortuga babaua (Delta de l’Ebre)
Projecte dragó de Komodo (Indonèsia)
Projecte Pico Basilé (Guinea Equatorial)
Projecte ximpanzés a Tacugama (Sierra Leone)
Projecte gasela dorcas (Senegal) Projecte mona de Barbaria (Marroc)
Projecte formiguer gegant (Argentina)
TITOL
Etologia dels licaons al zoo de Barcelona El comportament del dofí mular
Hijas de Calisto (estudio etológico del oso pardo) Susi, estudi etològic d’un elefant: viabilitat de l’espai i
les condicions en captivitat
Diferències de comportament en la natura i en captivitat. Incidència humana envers el lleopard i el lleó Reintroducció del drac de Komodo
Les mutacions de les aus en l’evolució Estudi de la viabilitat de construir un centre de
dofinoteràpia a Barcelona Dofins en captivitat
Estudi etològic del cérvol del Pare David L’etologia i els trastorns de l’estrès Cangurs i ualabis albins Els crocodilians
Los delfines, curiosos innatos
Estudi del comportament en captivitat dels mangabeis de collar
Estudi sobre la diferenciació etològica entre goril·les i ximpanzés del Zoològic
Zooodontologia
Estudi del comportament social d’un grup de goril·les
NOM I COGNOMS
Àlex Gironès Forcadell Carla Zamora Perarnau Jonathan Alcaide Romero Josep Sánchez Echaurren Eloi Costa Treviño Manel Enrubia Aranda Miquel Àngel Pérez Balagueró Oriol Barrachina Esteve Núria Guirado Puiggròs Elena Moreno Muray Alícia Esteban Gálvez
Martí Subías Miquel/Júlia Turbany i Vallverdú Raül Coromina Capdevila
Ester Peña Herrero
Júlia Torres Hurtado/Gina Novellón Vallverdú Ferran Miguel Sallés
Emma Busoms Saltor Eduard Hernando Montalbán
CENTRE
IES Maragall Institut Badalona VII Stucom Centre d’Estudis IES Maragall
St. Miquel dels Sants Escola Sagrada Família de Gavà CE Montseny
Lestonnac Barcelona Escola Pia d’Igualada Maristes de Rubí IES Les Corts IES Cirviànum, Torelló
Providencia del Corazón de Jesús IES Francisco de Goya
IES Front Marítim Escola Montcau, La Mola Stucom
TREBALLS RECERCA 2010, 7a edició Premi Floquet de Neu
1r Premi
Finalista
17
16
El nostre Zoo
El nostre Zoo
35 anys educant i estimant
els animals
’escola teoricopràctica del Zoo va dirigir des dels inicis els esforços vers els centres educatius reglats i també a tot tipus de públic interessat en la temàtica animal i naturalista, primordialment els estudiants universitaris. Això va obligar a establir programes educatius diversos i molt rigorosos, fins al punt de convertir·se en un referent per a mol·
tes altres institucions nacionals i internacionals.
Al començament, les visites comentades per a escolars i els cur· sos de divulgació zoològica van centrar les tasques del depar· tament. Més endavant, amb el pas dels anys, l’oferta educativa del Zoo de Barcelona es va anar diversificant, ampliant i adap· tant als nous temps i tendències.
L
El Departament d’Educació del Zoo de Barcelona va obrir les seves portes el mes de
setembre de l’any 1975, fa 35 anys, i des d’aleshores ha consolidat una oferta educativa
variada i de qualitat. Actualment, més de 60.000 persones passen cada any pels dife·
rents programes i activitats que impulsa el Departament d’Educació.
Anys 80
De tot una mica
Dissabtes d’aventura!
L’educació, un dels pilars
dels zoos
18
19
CURSOS
Educació
Educació
Festes d’aniversari
en grup
PER A GRUPS DE MENORS DE 8 ANyS
Preus especials fins a 30 nens/es:
per als socis de Zoo Club: 360 €/grup
per als no socis de Zoo Club: 465 €/grup
PER A GRUPS DE MAjORS DE 8 ANyS
Preus especials fins a 40 nens/es:
per als socis de Zoo Club: 465 €/grup
per als no socis de Zoo Club: 570 €/grup
Cal reservar al més aviat possible.
Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció.
Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h.
INFORMACIÓ
Tel: 902 457 545 de 9h a 20h
RESERVES : www.zoobarcelona.cat
P
romoció esPecial extraordinàriaCasals de Zoologia
Primavera 2011
Per a nens i nenes de 5 a 13 anys.
Activitats per a les vacances escolars.
Passa les vacances al Zoo! Faràs amics i, junts, aprendreu moltes coses: com es prepara el menjar dels animals, on dormen, com en tenim cura... fins i tot, amb els educadors o educadores po· dreu apropar·vos a alguns animals.
Programa
Dies 18, 19, 20 i 21 d’abril de 2011
· LA GRANjA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)
· MICOS I MONES (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
de 9 a 16 h
Casal de 4 dies, abril 2011:
Per als socis de Zoo Club: 146,80 €
Per als socis de Zoo Club amb carnet de família nombrosa: 132 €
Per als no socis de Zoo Club: 162,80 €
Per al no socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa: 146,80 €
Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal i una hora després de la seva finalització (8 a 17h). Preu: 4 €/hora.
· Places limitades.
PER A MÉS INFORMACIÓ TELÈFON902 457 545
Inscripcions a partir del dia 8 de novembre des del web:
www.zoobarcelona.com
Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona
Horari de secretaria:
dilluns a divendres de 9 h a 13.30 h i de 15 h a 16.30 h
Activitat Setmana
Blanca 2011
Per a nens i nenes de 6 a 12 anys (de 1r a 6è
d’Educació Primària)
Durant aquests dies els infants aprendran els objectius i funcions del Zoo: el treball que es fa per a la conservació de les espècies animals amenaçades tant ex situ (en els zoos) com
in situ (al seu hàbitat natural).
Programa
Setmana del 8 a l’11 de març de 2011
· VOL 2011 A LA CONSERVACIÓ
de 9 a 17 h 72 €
Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva finalització (8 a 18h). Preu: 4,00 €/hora. Places limitades.
Inscripcions a partir del dia 9 de febrer de 2011 des del web:
www.zoobarcelona.com
Dissabtes d’aventura
· Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.
· Activitats per als dissabtes al matí.
Apunta’t a l’aventura del Zoo! Vine a conèixer els animals i les seves històries! Els educadors i educadores del Zoo te les expli· caran! T’emportaràs un quadern de treball i passatemps.
Calendari d’activitats:
8 de gener: Vols saber quins dofins viuen al Zoo?
15 de gener: Com són les tortugues?
22 de gener: Quina feina fan els veterinaris del Zoo?
29 de gener: Vols conèixer les sargantanes i els llangardaixos del Zoo?
5 de febrer: Com són els pingüins i les aus aquàtiques?
12 de febrer: Vols saber com aprenen els dofins?
19 de febrer: Què mengen els animals del Zoo?
26 de febrer: Com són les foques, les morses i els lleons marins?
5 de març: Quins són els caimans i els cocodrils del Zoo?
12 de març: Quin animal pesa més, quin corre més, quin és el més alt?
19 de març: Quines serps podeu trobar al Zoo?
26 de març: Vols conèixer els lleons marins i els dofins del Zoo?
2 d’abril: Com són els elefants i els grans herbívors?
9 d’abril: Vols saber quines feines es fan al Zoo?
16 d’abril: Què podem fer per protegir els grans micos?
Avanç 2n trimestre 2011
30 d’abril: Quins dofins hi ha al Zoo?
Dissabtes de 10 a 13 h
Per als socis Zoo Club: 16,40 € Per als no socis de Zoo-Club: 23,70 €
Només per als socis de Zoo Club! Inscripció per a 3 dissabtes d’aventura diferents: 37,05 €
· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.
· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.
· Places limitades.
Gener,
Febrer,
Març i
primavera
2011
Activitats
2011
Els secrets del Zoo
· Activitats de diumenge al matí per a petits i grans.
Quants animals hi ha al Zoo? Quin és el nom dels dofins? Conei· xeu el Jardí de les Papallones?Descobriu tot això i molt més amb els educadors i educadores del Zoo! Us emportareu un dossier de record i un petit regal.
Calendari d’activitats:
9 i 23 de gener: Coneix els lleons marins i els dofins!
6 i 19 de febrer: El Zoo portes endins.
5 i 19 de març: Fauna urbana.
2 i 16 d’abril: Protegim els grans primats!
Avanç 2n trimestre 2011
1 de maig: El Zoo portes endins.
Diumenges de 10 a 12.30 h
Família sòcia de Zoo-Club: 25,75 € per família
(inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 7,00 € per nen a partir del tercer.
Família no sòcia de Zoo Club: 77,30 € per fa-mília (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 15,10 € per nen a partir del tercer.
· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.
· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.
· Places limitades.
Festes d’aniversari
· Per a nens i nenes i adults.
(Recomanada per a infants de més de 4 anys)
· Una festa molt animal! Convida els teus amics i els
animals del Zoo a la teva festa d’aniversari!
Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i ser felicitats pels dofins.
En tot moment estareu acompanyats per un educador/a. El nombre mínim d’assistents per festa és de 10 persones.
Per als socis de Zoo Club: 20,85 € Per als no socis de Zoo Club: 24,85 €
· Cal fer el pagament del nombre mínim d’assistents en el moment de la inscripció.
· Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,65 € en concepte del menú.
CURS DE PRIMATOLOGIA (46 hores) Curs reconegut com a crèdit de lliure elecció per les principals universitats catalanes
Dates: del 2 al 29 de març de 2011
Preu: 226,70 € per a estudiants o socis / 257,65 € per a no socis
NOUS CURSOS DE FOTOGRAFIA
ESPECIAL SOCIS
Durada: 15 hores. Dissabte de 10 a 14 h al Zoo de Barcelona Diumenge: de 8 a 19 h, sortida de tot el dia in situ
Preu: 224,10 €
OBERT A TOTS ELS PÚBLICS
INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA DE LA NATURALESA
Dates: 9·13 de maig
Durada: 10 hores, de dilluns a divendres de 16.30 a 18.30 h
Preu: 149,40€ per a estudiants o socis / 170€ per no socis
TÈCNIQUES AVANÇADES EN FOTOGRAFIA DE LA NATURALESA
Dates: 16·20 de maig
Durada: 10 hores, de dilluns a divendres de 16.30 a 20 h
Preu: 149,40€ per a estudiants o socis / 170€ per no socis
Lloc: Departament d’Educació del Zoo de Barcelona
Informació i reserves: www.zoobarcelona.cat/ T. 902 457 545
CURSOS D’ORNITOLOGIA (ICO)
Curs teòric d’aprofundiment en muda i datació de passeriformes Dates: 14·17 de febrer
Durada: 6 hores
Horari: de dilluns a dijous de 19.30 a 21 h
Curs d’introducció a l’anellament
Dates: 21·24 i 26 de març, i 28·31 de març i 2 d’abril
Durada: 24 hores
Horari: de dilluns a dijous de 19.30 a 21 h / dissabtes de 8 a 14 h
Lloc: Departament d’Educació del Zoo de Barcelona
Informació i reserves: www.ico.es
21
DADES BIOLÒGIQUES
Pes:60 – 130 kg
Llargària:90 – 145 cm
Gestació:160 – 175 dies
Nombre de cries:1 · 7
Pes en néixer: 500 – 700 g
Longevitat: 12 · 15 anys, fins a 20 en captivitat
Reproducció: Vivípara
Alimentació: Omnívora
Vida social: Gregària
FACOQUER
P
hacochoerus
africanus
FITXA TÈCNICA
CLASSIFICACIÓ
Classe: MAMÍFERS
Ordre: ARTIODÀCTILS
Família:SÚIDS
Gènere:PHACOCHOERUS
Espècie:AFRICANUS
ECOLOGIA
Distribució:
Ocupa una àmplia àrea de distribució que comprèn bona part d’Àfrica al sud del Sàhara.
Hàbitat:
FACOQUER
24
SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE
És una espècie encara comuna en bona part de la seva àrea de distribució, però en no estar protegida, en moltes zones les se· ves poblacions es troben en seriosa regressió a causa de l’excés de caça. De fet, en l’actualitat tan sols és un animal abundant a l’interior de reserves, parcs nacionals i altres zones protegides, malgrat que allà és depredat per lleons, lleopards o guepards. Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del facoquer (
Phacochoe-rus africanus) és de PREOCUPACIÓ MENOR.
Extint
Extint en estat salvatge
En perill crític
En perill
Vulnerable
Gairebé amenaçat
Preocupació menor
ESCALA DE LA UICN
Dia 01. Sortida de Barcelona
Dia 02. Arribada a Bali
, on descansarem després del vol.
Dia 03. D. Dia lliure per descobrir Bali i deixar-te embriagar per la
tranquilitat y bona temperatura durant tot l’any
.
Dia 04. PC.Volarem a l'illa de Flores, on ens allotjarem en un poblat "Manggarai
" (Lonely Planet,
pàg. 558), en ple Bosc Tropical, aprenent la seva forma de vida i sentint-nos partícips amb la seva
Cerimònia de benvinguda i Ball Tradicional.
Dia 05. PC. Retorn a la ciutat de partida, a Flores, visitant camps d'arròs i poblats.
Dia 06. PC. Anirem en vaixell a l'Illa de Rinca, on visitarem el famós Dragó de Komodo dins del seu
propi hàbitat natural, un animal endèmic i catalogat com a molt perillós, per la
qual cosa sempre estarem sota l'atenta vigilància d'un "Ranger" del Parc
Nacio-nal. Farem snorkel a l'Illa de l'Àngel, on veurem peixos tropicals multicolors, corals de totes les espècies, estrelles de
mar, tortugues gegants .. I tot, en aigües turqueses i càlides. En acabar, vararem davant d'una illa, d'on sortiran
mi-lions de ratpenats fructícoles gegants
, que volaran sobre els nostres caps.
Dia 07. MP. Després de visitar una Illa de Pescadors
, el nostre vaixell ens
deixarà en Kanawa
, una
Illa paradisíaca de sorra blanca i aigües transparents
!
Dia 08. D. Dia lliure a Kanawa, on podrem gaudir de la natura i de les romàntiques
posades de sol.
Dia 09. D. Tornarem a l'illa de Flores
, on visitarem la Cova dels Miralls i el Mercat Local. Vol
de tornada a Bali, on el nostre xofer ens estarà esperant per portar-nos a l'hotel.
Dia 10. MP. Aquest dia aprofitarem per visitar la Selva Tropical de Bali des del riu, fent Rafting
!
Dia 11. D. El nostre xofer ens portarà a l'aeroport per prendre el nostre vol amb destinació a Barcelona.
Dia 12. Arribada a Barcelona.
INCLOU: Vol internacional, vols interns, guia local de parla hispana, sota
disponibilitat, Allotjament a Bali en hotel 4 *, Transports en vehicles privats, Entrada al Parc Nacional de Komodo i taxa del rang, equipament de snorkel.
Preguem consultin: Preus fins al Març 2011. Descomptes per a nens i per a més persones, suplement segons dates. *Preus subjectes a disponibilitat de vols.
ZOOCLUB BARCELONA: Tel. 93 225 67 86 - [email protected]
INDONATURE TRAVEL: www.indonaturetravel.com - Tel. 667 315 584 - [email protected]
Un Viatge EXCLUSIU
per a Socis del
875
€
/ persona
+ vol internacional,
preu estimatiu 950
€
*
El nostre Zoo
27
Noves instal·lacions i
actuacions de millora
ontinuant amb el procés de transformació del Zoo, s’han iniciat les obres de construcció d’uns nous dormitoris per a elefants, que es preveu que estiguin enllestits al febrer, i es treballa en l’habi· litació com a espai del Zoo d’una llenca de terreny d’uns 5.000 m2, on abans hi havia el circuit d’educació viària del Parc de la
Ciutadella. Aquesta nova superfície, acollirà noves instal·lacions d’aus, com el trencalòs i els voltors, i permetrà donar continuï· tat a la instal·lació de les trenques i als projectes de conservació amb fauna autòctona amenaçada. A més a més, s’hi habilitarà una zona de pícnic i estada.
D’altra banda, recentment s’ha construït un grup de tres instal· lacions polivalents al costat de la zona dels felins, que serviran d’espais de transició i rotació d’animals mentre se’ls renoven les instal·lacions on s’estan actualment. D’aquesta manera, s’acon· seguirà compatibilitzar la progressiva transformació del Zoo amb l’observació i visita de les espècies les instal·lacions de les quals s’estiguin millorant. Aquests treballs han estat possibles gràcies al suport i el patrocini de CESPA.
Amb aquesta mateixa filosofia, hem iniciat la transformació de l’espai situat davant dels pingüins i al costat dels lleons marins, on s’ubicarà el grup de facoquers arribat recentment.
Amb totes aquestes inversions i actuacions aconseguim el tri· ple propòsit de millorar les condicions d’estada i benestar del animals, incorporar noves espècies i desenvolupar projectes de recerca aplicada a la conservació, a més d’ampliar l’oferta d’instal·lacions i serveis per als nostres visitants.
C
Vine al
i gaudeix
del món dolç i màgic dels
caramels
I ara
*
, fes que els teus amics
s’apuntin al Zoo Club i tots
TINDREU PREMI!
Obsequi
benvinguda nous
membres Zoo Club
Si el teu amic ens
indica que has estat tu
qui li ha recomanat la
inscripció al Zoo Club,
aconseguiràs un lot obsequi!
Engresca els teus amics per a què també siguin membres del Zoo Club i gaudiu junts d’un munt d’activitats i avantatges.
28
29
El passat 23 de novembre es va signar a
l’Ajun-tament de Viladecans un conveni marc de
col-laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el
d’aquesta ciutat del Baix Llobregat amb
l’ob-jectiu de promoure actuacions conjuntes en
matèria de conservació. L’acord el van signar
l’alcalde de Viladecans, Sr. Carles Ruiz Novella,
i el president del Zoo i delegat de Presidència
i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de
Barcelona, Sr. Ignasi Cardelús.
’Ajuntament de Viladecans desenvolupa des de fa anys accions i activitats orientades a la recuperació i natura· lització de la zona deltaica del seu terme municipal, atès que té un alt valor natural i faunístic. A partir del conveni signat amb AENA per a la cessió d’ús dels terrenys a favor de l’Ajuntament, aquest ha iniciat actuacions específiques de mi· llora i adequació de la zona coneguda com Pineda del Remolar, que té grans potencialitats quant a l’acollida i desenvolupa· ment de programes de gestió de fauna terrestre i d’aigua dolça i salobre, així com de recuperació d’espècies de plantes de la flora litoral i aquàtica amenaçades.
Dossier
Dossier
Exemplars de tortuga de rierol Mauremys leprosa
al Remolar.
Signat un conveni de col·laboració entre els Ajuntaments de
Bar-celona i Viladecans per al desenvolupament d’actuacions
conjun-tes en matèria de conservació de fauna autòctona i al·lòctona
Les actuacions a dur a terme en virtut del present conveni de col·laboració s’emmarquen principalment en els àmbits se· güents:
Desenvolupament de programes de manteniment, gestió i conservació d’espècies.
Potenciació i conservació de l’espai deltaic de la comarca del Baix Llobregat.
Actuacions educatives i de divulgació orientades a sensibi· litzar el gran públic.
En concret, els objectius d’actuació a la Pineda del Remolar serien: Establiment d’espais d’acollida i estada d’animals del Zoo de Barcelona, o d’entitats i associacions amb les quals el Zoo manté convenis de conservació o recerca, ja sigui com a ubicació provisional prèvia a la incorporació al Zoo, o com a espai de transició a l’espera d’una destinació definitiva. Establiment d’espais de treball per al desenvolupament de
tasques de difusió ambiental i programes de recerca, estudi i conservació de la riquesa natural de la zona.
Desenvolupament d’un programa de divulgació de la biodi· versitat del delta del Llobregat dirigit als visitants del Zoo de Barcelona, i molt especialment als grups escolars.
L
I pel que fa als projectes de recerca i conservació d’espècies autòctones, es començarà a treballar en dues que es troben amenaçades, mitjançant:
La potenciació dels programes de conservació al delta del Llobregat de la població de fartet Aphanius iberus, un petit peix endèmic del litoral llevantí de la Península Ibèrica. El desenvolupament del programa de conservació de la tor·
tuga de rierol Mauremys leprosa, una de les dues espècies de tortuga d’aigua dolça autòctones de Catalunya,dins del conveni de col·laboració establert entre el Zoo i el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, que estableix les següents actuacions:
· cria de l’espècie a les instal·lacions del Zoo,
· lliurament dels exemplars nascuts al Zoo al Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta
Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, i Ignasi Cardelús, president del Zoo.
Futur centre d’interpretació de la Pineda del Remolar.
Àrea de cria de fartets Aphanius iberus
al Zoo de Barcelona.
Reserva Natural
Remolar-Filipines
del Llobregat per reforçar les poblacions silvestres, · col·laboració en el seguiment de camp de les tortugues
alliberades, així com altres estudis sobre la biologia de l’espècie,
· difusió dels valors naturals del delta del Llobregat i dels problemes de conservació de les tortugues autòctones als visitants del Zoo.
En el futur, aquest acord de col·laboració podrà ser ampliat a altres espècies o àmbits d’actuació.
Rafael Cebrian
Coordinador del Programa de Recerca i Conservació
Reproducció de tortuga de rierol Mauremys leprosa
31
30
Zoo Club
Zoo Club
Visiteu Bioparc Valencia
a un preu especial!
A
partir de l’1 de gener de 2011, ensenyant el vostre carnet de Zoo Club en vigor podreu visitar Bioparc Valencia amb un 10 % de descompte.Aquest nou Parc Zoològic, situat a la mateixa ciutat de Valèn· cia, us convida a fer un viatge d’immersió pels seus 100.000 m2,
on hi ha reproduïts diferents hàbitats del continent africà que us mostren la seva espectacular fauna. El parc disposa, a més, d’activitats i exhibicions especials, zones recreatives per a nens i diferents restaurants i botigues que garanteixen la diversió de tota la família.
www.bioparcvalencia.es
NOVETAT!
Catalunya en Miniatura i el seu Bosc
Animat donen la benvinguda als socis
NOVETAT!
del Zoo Club
D
es del proper dia 1 de gener, amb cada entrada a Catalunya en Miniatura n’aconseguireu una altra de franc presentant el vostre carnet en vigor. Aprofiteu aquesta oferta exclusiva 2 x 1 per visitar a Torrelles de Llobregat el parc temàtic de maquetes en miniatura més gran del món, i passegeu a l’aire lliure entre els indrets més característics de les terres catalanes.I si voleu saltironar entre els arbres, escalar un tronc de pi o pen· jar·vos d’una tirolina, deixeu que la natura us faci pessigolles al Bosc Animat, el nou circuit d’aventura de Catalunya en Minia· tura, amb més de 66 activitats repartides en 4 circuits. Compreu la vostra entrada amb un descompte especial del 10 %.
Portar més socis al
Zoo Club té un premi
molt dolç!
A
nimeu els vostres amics a fer·se socis del Zoo Club i tots tindreu premi! Tots els nous socis rebran un lot de llaminadures Haribo com a obsequi de benvin· guda, i si ens diuen que els ho heu recomanat vosaltres, també tindreu un regal ben dolç.Així mateix, tenim un obsequi d’Haribo per als antics socis que decidiu domiciliar el pagament de la vostra quota de Zoo Club, l’opció de renovació més còmoda per a tots.
Aquesta promoció és vàlida per a les 1.000 primeres inscrip· cions o domiciliacions, fins al 31 de març de 2011.
No us oblideu d’activar el v
ostre
compte a l’apartat exclusiu
per a
socis del nou web del Zoo!
33
Dossier
L
a granota gegant de l’illa de Montserrat, al Carib, és una de les espècies més grans d’anur, ja que pot assolir els 20 cm de longitud i pesar més de 900 g. Tot i que les femelles són una mica més grans, a la pràctica els dos sexes es distingeixen per un petit esperó blanc que presenten els mascles sota el dit gros i que es torna negre a l’època de reproducció.Durant el zel, a la primavera, els mascles estableixen una jerar· quia mitjançant contínues baralles i trien un niu al seu territori, en un cau, sota un tronc o una pedra o en petites depressions a la base de les plantes. El mascle atreu la femella amb un soro·
llós rauc que recorda un lladruc de gos i l’amplexe es produeix dins el niu, on posa els ous al terra entre una gran quantitat de bromera. Els capgrossos, blanquinosos i amb una cua molt llar· ga per moure’s en el líquid llefiscós, s’alimenten exclusivament dels ous infèrtils que la mare va posant cada 7 dies.
Durant aquest procés, que dura entre 6 i 8 setmanes, ambdós membres de la parella vigilen activament el niu i ataquen de manera decidida qualsevol intrús que s’hi aproximi.
Aquesta espècie, que ha perdut el 80 % dels individus en lliber· tat, es troba en perill crític segons la llista vermella de la UICN. Tradicionalment ha estat capturada pels habitants de la zona,
35
34
Dossier
Dossier
Les instal·lacions de cria consten de dos recipients d’1,70 x 1,30 m i 80 cm d’altura, un amb dues parelles i l’altre amb una, co· berts amb una tapa de tela metàl·lica, ja que tot i la seva mida són àgils i poden fer salts espectaculars. El terra està recobert d’escorça de pi sense resina i a cada instal·lació hi ha entre 4 i 6 nius o amagatalls. Aquests nius estan construïts amb un test de plàstic de 30 cm de diàmetre i 30 cm d’altura, amb un tub de plàstic de 10 cm de diàmetre i 0,5 m de longitud que fa de passadís d’entrada. Una tapa ens permet observar l’interior per controlar l’estat dels individus i de les postes.
També disposen de jardineres de fang de forma allargada i de grans plaques de suro que fan servir d’amagatall però que no han utilitzat com a nius.
A cada instal·lació tenen una o dues safates de 50 cm x 30 cm x 10 cm amb aigua mineral neta i tres polvoritzadors d’aigua que, mitjançant uns temporitzadors, proporcionen la humitat correcta en cada època de l’any. Una bombeta Powersun UV de 160 W els proporciona la radiació ultraviolada necessària, ja que aquesta espècie és especialment sensible al raquitisme.
Com passa amb tots els amfibis, per aconseguir que iniciïn el ci· cle reproductor és necessari imitar de forma essencial el cicle na· tural del seu ecosistema, que en aquest cas són els de pluja i se· quera que es produeixen a les Petites Antilles: d’octubre a març pràcticament no plou i la humitat i la temperatura disminueixen, mentre que a l’època de pluges, d’abril a setembre, la humitat i la temperatura són constantment altes. Per això, mentre que a l’hivern només es programen dos regs diaris de tres minuts, a l’estiu es manté una humitat alta amb regs continuats.
A final de març vam començar a sentir els cants dels mascles i el soroll de les baralles nupcials a la instal·lació on conviuen les dues parelles. El 13 d’abril van aparèixer dues postes d’escuma, una a cada instal·lació, i el 9 de maig, en aixecar la tapa del niu vam observar que unes figures blanquinoses amb una cua extre· mament llarga es desplaçaven amb rapidesa per l’escuma. Cada 7 dies la femella aportava nous oòcits –ous infèrtils– per alimentar les larves i restablia l’escuma que constitueix el seu medi vital. Nosaltres hi afegíem una mica d’aigua mineral per evitar qualsevol risc de dessecació.
que la consideren un plat exquisit i l’anomenen chicken frog, granota pollastre, i ha patit la depredació d’espècies introduï· des, principalment les rates. Els darrers anys, però, han aparegut dos factors nous d’efectes devastadors: un seguit d’erupcions volcàniques que el 1995 van inutilitzar una gran part del seu hàbitat i la introducció del fong de la quitridiomicosi, primer a l’illa de Martinica i després a la de Montserrat. Aquest fong, que ha delmat diferents poblacions d’amfibis arreu del món, pot significar el tret de gràcia per a aquesta insòlita espècie. Davant d’aquesta situació desesperada, l’any 1999 es van tras· lladar alguns exemplars al Zoo de Jersey, on s’inicià amb èxit un programa de reproducció. Altres zoos es van incorporar pro· gressivament al programa i avui es reprodueix a Chester, Bris· tol, Nordens i Barcelona.
Actualment es disposa de més de 130 exemplars, que a curt ter· mini seran enviats a l’illa de Montserrat per repoblar una àrea que no ha estat afectada per les erupcions volcàniques ni per la invasió de fongs, i a la Martinica, on s’han construït unes instal· lacions per a la seva cria en captivitat.
La població del Zoo de Barcelona consta de tres parelles, una arribada el 2007 i les altres dues el 2008. Durant aquest temps s’han produït nombroses postes, però sempre infèrtils, fins a assolir l’èxit aquest darrer any, com ja avançàrem al darrer nú· mero de la nostra revista.
En aixecar la tapa del niu vam observar
que unes figures blanquinoses amb una cua
extremament llarga es desplaçaven amb
rapidesa per l’escuma.
Per fi, el 7 de juliol, els 16 capgrossos ja presentaven les quatre extremitats formades i els traslladàrem en grups de 5 o 6 indi· vidus a uns terraris amb una cubeta plana amb 1 cm d’aigua i terra de jardí, on van trigar entre 15 i 30 dies a perdre comple· tament la cua i completar la metamorfosi.
Actualment, 9 exemplars han sobreviscut a aquestes etapes delicades de la seva vida i presenten bona salut. Probablement, en un futur no gaire llunyà podran viatjar a les seves illes caribe· nyes per contribuir al que només fa un parell d’anys semblava una utopia, salvar la granota gegant de l’illa de Montserrat de l’extinció.
Manel Aresté
36
37
37
36
ls insectes sempre han despertat un sen· timent ambigu entre els humans. D’una banda, solem recordar·los per les terribles plagues que assolen extenses regions de cultius, de sabanes i boscos. I molts recordem a més les in· nombrables espècies que transmeten malalties (com els mosquits), que causen dolor amb les seves picadures o que poden ser molt impertinents quan mengem a l’aire lliure, posant·se i volant sempre entorn del nostre saborós berenar. Però també són moltes les persones que en recordar la mel, o pensar en els bells colors de les papallones, se’ls dibuixa un somriure a la cara. Ja sigui pel dolç i útil regal que ens donen o per la seva bellesa, les abelles i papallones són potser les espècies més ben considerades dins d’aquest gegantí grup que formen tots els insectes.
Malgrat això, pocs de nosaltres apreciem l’increïble benefici que aporten al pla·
neta en general, nosaltres inclosos, aquest 99 % dels insectes que en el seu constant anar i venir pol· linitzen una gran part de les plan· tes que coneixem. O, vist d’una altra manera, els insectes mante·
nen vius els eco·
E
Dossier
Dossier
jorge Mederos / Biòleg / www.caribbeancraneflies.com / [email protected]
Un univers d’insectes a Collserola
sistemes, ja sigui pol·linitzant les plantes, servint de menjar a gran part dels animals o mantenint en equilibri les poblacions d’altres espècies animals o vegetals que poguessin convertir· se en plagues. Podria dir·se que el vincle que mantenen els insectes amb els ecosistemes és tan fort i complex que sense ells el nostre planeta seria, sens dubte, molt diferent de com el coneixem actualment.
És per tot això, i per conèixer·los millor i estudiar la seva in· terrelació amb la flora i la fauna dels espais on viuen, que s’ha començat a desenvolupar un projecte en el parc natural més pròxim a la nostra ciutat, el de Collserola, una veritable joia verda accessible a pocs minuts del centre amb transport pú· blic. Collserola guarda una gran història cultural, que data de milers d’anys, però és sobretot el seu patrimoni natural el que ofereix sorpreses inimaginables en el racó menys esperat. El gener de 2009, i amb el suport del Zoo de Barcelona con·
juntament amb l’Ajuntament, es van co· mençar a estudiar els insectes en una àrea de bosc dins del parc on conviuen pins i alzines, per donar lloc a una característica forma boscosa ano· menada bosc mixt mediterrani. Els primers resultats han estat encoratjadors. En un lloc tan petit com el que s’ha estudiat, una àrea de tot just 20 m x 20 m, es van trobar com a mí· nim 100 espècies diferents d’insectes. Tot i que encara s’estan duent a terme els treballs de mostratge i el procés d’identifi· cació d’espècies, almenys pel que fa al grup de les mosques, científicament conegut com a ordre Diptera, s’han reconegut més de 30 famílies, moltes de les quals compten amb més de deu espècies. I encara queden per estudiar els escarabats, vespes i abelles, papallones, formigues i una infinitat més de grups d’insectes minúsculs i difícils d’observar i estudiar. El projecte comprèn l’estudi dels insectes en totes les dimen· sions del bosc, la qual cosa significa observar·los des del sota· bosc fins a les capçades dels arbres, estudiant aspectes com la preferència dels diversos grups d’insectes per un estrat més alt o més baix del bosc, o les hores del dia i els mesos de l’any preferits per desenvolupar la seva activitat entre altres aspec· tes. Aquesta mena d’estudis ofereix als especialistes moltes dades d’interès, com ara la detecció d’espècies invasores o de plagues potencials que deterioren les masses forestals, la qual cosa permet actuar en conseqüència.
38
39
Quadern de camp
Quadern de camp
Coves
ón moltes les coses interessants que passen sota la superfície que trepitgem. Els nostres sòls estan constituïts en gran part per calcària, una roca sedi· mentària molt soluble en aigua. Per això, quan l’aigua de pluja o d’un riu penetra per les seves escletxes, la va disso· lent i creant cavitats que poden arribar a ser molt grans i com· plexes. Els geòlegs anomenen aquest fenomen carst. A mesura que l’aigua dissol el llit carbonatat, va creant noves cavitats per sota que deixen galeries buides en el nivell superior. Pot passar que aquestes galeries romanguin buides centenars de milers d’anys, i s’hi arribin a formar estalactites i estalagmites pel de· goteig incessant de l’aigua que es filtra des de l’exterior. De vegades, però, alguna volta s’esfondra, la qual cosa fa que la galeria quedi oberta a l’exterior i dóna lloc a una cova, és a dir una cavitat a la qual poden accedir animals, plantes, nova· ment l’aigua, persones, etc. Les coves, grans o petites, sempre
han estat aprofitades com a refugi pels animals i per l’home. Amb el pas del temps, els materials que entren a la cova la van omplint fins a reblir·la i segellar·ne la boca. Això pot fer que en· tre els sediments de vegades quedin restes d’animals o homes que hi van morir, la qual cosa les converteix en extraordinaris jaciments paleontològics inalterats que en ser excavats ens aporten valuosíssims coneixements sobre el passat.
A les Illes Canàries hi ha unes insòlites galeries subterrànies, conegudes amb el nom de tubs volcànics, que són el resultat d’un riu de lava cobert per una crosta de lava endurida per refredament, que deixa un tub buit quan tota la lava calenta s’ha escolat. Quan part de la volta s’esfondra sorgeixen coves que allí s’anomenen jameos. Alguns jameos situats al costat del mar són l’hàbitat d’una estranya fauna d’adaptacions sor· prenents, entre la qual s’hi poden trobar anèl·lids, crustacis i mol·luscs.
S
Eduardo Saiz / Biòleg i il·lustrador / [email protected]
Circulació de l’aigua (fletxa blava) pel subsòl calcari for· mant galeries en dos nivells successius i superposats. La secció de la galeria “en ull de pany” que es pot veure en aquesta figura és molt típica. Llapis de
grafit i aquarel·la.
De les nostres 25 espècies de ratpenats, aquestes tres: ratpenat de ferradura me· diterrani Rhinolophus euryale, ratpenat de cova Miniopterus schreibersii, ratpenat de musell llarg Myotis myotis i algunes altres depenen en gran mesura de les coves com a refugi diürn i actualment pateixen una alarmant disminució poblacional per la poca disponibilitat d’aquests espais. Crani de ratpenat de musell llarg en què es pot apreciar la impressionant dentició insectívora. Tinta.
Sedimentació en una cova dels ma· terials procedents de l’exterior. L’or· denada superposició dels estrats de sediments ajudaran el paleontòleg a conèixer la cronologia de qualsevol resta inclosa en ells. Segona premolar inferior esquerra d’Homo antecessor
trobada en sediments d’1,3 milions d’anys de la cova anomenada Avenc de l’Elefant d’Atapuerca, que vaig te· nir el privilegi de dibuixar a cinc vistes un parell de dies després d’haver estat trobada. Llapis de grafit.
Passejant per canons calcaris excavats per un riu, és fàcil veure a la paret coves que són galeries seccionades per l’anti· ga erosió. Amb molta freqüència, aquests buits són aprofitats per ocells rapaços i còrvids per fer·hi els nius. Niu de gralles de bec vermell. Llapis de grafit i aquarel·la.
Malgrat l’enorme grandària, l’ós Ursus arctos hiverna en coves en els mesos més durs de l’hivern, tot i que en la nostra latitud no sempre és habitual o la seva letargia és curta. Les ósses solen parir en aquest refugi i en arribar la primavera surten a l’exterior amb un, dos o més encantadors cadells. Aquarel·la.
Tornem a un d’aquests canons calcaris que abunden en els nostres paisatges. Notes de camp sobre el comportament d’un grup de gralles de bec vermell que niaven en una paret amb abundants coves de dimensions diverses. Van ser moments molt feliços a l’ombra de l’ermita contemplant les incansables gralles. Llapis de grafit, aquarel·la i bolígraf.
