• No se han encontrado resultados

Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2008

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2008"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

H O R TA - G U I N A R D Ó

B A R C E L O N A

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • A b r i l 2 0 0 8

w w w. b c n . c at

Horta recorda les bugaderes

que van crear indústria

TEMPS

Es té constància de

la seva tasca des de 1680

fins a la Guerra Civil

EXPOSICIÓ

“Qui té roba per rentar?”

es pot veure fins al

dia 29 a Can Mariner

ITINERARI

Es fa diumenge

dia 13, des de

la plaça Eivissa

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Alba Cuevas

Presidenta del Consell de Joventut del Districte d'Horta-Guinardó

“Volem enfortir les

relacions entre

les entitats juvenils

del Districte”

C U LT U R A Pàg. 6

Clàssica

Un cicle per apropar la música a tots els públics

E N T I TAT S Pàg. 4

Gresol

Vint anys de solidaritat i lluita contra la injustícia social

Els barris d’Horta-Guinardó estrenen tres nous casals per a la gent gran del districte. El primer és el del Baix Guinar-dó (carrer de la Marina, can-tonada Taxdirt) amb prop de 1.200 m2de noves

instal·la-cions; el segon és el d’Horta (carrer de Feliu i Codina, 37-43), amb una superfície de 970 m2; i el tercer dels nous

casals és el de la Vall d’He-bron (carrer de l’Arquitecte Moragas, 5), amb més de 650 m2,que han de donar servei a

la gent gran del seu entorn. Aquesta actuació s’emmarca en el procés de millora de la xarxa d’equipaments públics dels barris del districte.

En marxa 3 nous casals de

gent gran a Horta-Guinardó

El casal del Baix Guinardó és al carrer de la Marina. Pàg. 5

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Alt nivell a les finals

de la Lliga Catalana

de Judo

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

(2)

L ’ A G E N D A

W

Dimarts 15 d’abril

Núria Amat

A les 19.30 h. Bibl. Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135-145)

Novel·lista en llengua espanyola, ha conreat igualment assaig, poesia, periodisme i teatre. Cicle Narra el Dors del Carmel.

Dijous 17 d’abril

Diego Jesús Jiménez

A les 20 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)

Lectura poètica d’aquest autor guardonat amb el Premi Jaime Gil de Biedma (1996) i el Nacional de Literatura (1997).

Dijous 15 de maig

María Eloy-García

A les 20 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)

Una poeta jove que ha guanyat els premis Ateneo-Uni-versidad de Málaga i el Carme Conde.

Fins al 29 d’abril

Qui té roba per rentar?

Biblioteca Horta-Can Mariner (Vent, 1)

Exposició en homenatge a les bugaderes d’Horta i d’arreu.

Fins al 4 de maig

La utilitat del buit

Museu de les Arts Decoratives (av. Diagonal, 686)

Relació entre matèria i no-matèria, ple i buit, forma posi-tiva i negaposi-tiva, a través d’una selecció d’unes 120 peces.

Fins al 18 de maig

El Romànic i la Mediterrània

MNAC (parc de Montjuïc)

Obres rigorosament seleccionades de França, Itàlia, la Gran Bretanya i els Estats Units en diverses tècniques del Romànic, de la talla a la pintura sobre taula i la pedra.

Divendres 25 d’abril

Racisme

A les 19.30 h. C. cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20)

Tot el que és desconegut genera por. La nostra identi-tat perilla amb la multiculturaliidenti-tat? La identiidenti-tat cultu-ral justifica la violència? Cicle de teatre social.

Dijous 17 d’abril

Diletto musicale

A les 19.30 h. Centre cívic Guinardó (av. Mare de Déu de Montserrat, 134)

Concert a càrrec de: Escola de Música del Guinardó. Obres de: Bach, Telemann i Ibert. I després, conjunt instrumental de l’Escola de Música del Guinardó.

Diumenge 20 d’abril

Audició familiar

A les 19.30 h. Centre cívic Guinardó (Mare de Déu de Montserrat, 134)

A càrrec d’UT música. Taller-concert participatiu. Components: Lluís M. Bosch i Carolina Rius.

Dijous 24 d’abril

Escola de Música Virgínia Blanch

A les 19.30 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)

Obres de: Feliu Gasull, Joan Albert Amargós, J. Ibert i H. Villalobos.

Dijous 8 de maig

Concert líric i visual

A les 19.30 h. Centre cívic Taxonera (Arenys, 75)

Obres de Debussy, M. Ravel, Toldrà, A. Hovhannes, Strauss, F. Liszt i B. Bartok.

Dissabte 12 d’abril

Transformart “Junts podem”

A les 12 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)

Espectacle de teatre infantil basat en el còmic Som ca-paços, un projecte supervisat pel Consell de Persones amb Discapacitat del Districte.

Diumenge 20 abril

El drac vermell

A les 12 h. Centre cívic Taxonera (Arenys, 75)

Titelles i contes de Galiot Teatre.

Dissabte 26 abril

Sant Jordi i la princesa

A les 12 h. Centre cívic El Carmel (Santuari, 27) A les 18.30 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)

Titelles de la Cia. Pengim Penjam.

Dimarts 13 de maig

El món dels tovets

A les 18 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)

Un llibre, un tovet, una història.

I N F O

Ú T I L

t

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Domingo. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

H O R TA - G U I N A R D Ó

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected] ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Rda. Guinardó, 49.

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.

Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.

Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.

Centre cívic La Taxonera 93 429 12 05 Arenys, 75.

Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.

Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.

Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.

BIBLIOTEQUES

Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.

Bib. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.

Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.

Bibl. Pavelló de la República 93 428 54 57 Jorge Manrique, 9.

Sala de lectura Horta 93 429 54 55 Horta, 71.

SERVEIS SOCIALS

C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.

C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.

C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.

C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.

Of. benestar social del Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.

GENT GRAN

Agrupació jubilats Baix Guinardó 93 450 27 47 Lepant, 387.

Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.

Casal de la gent gran del Guinardó93 435 70 06 Garriga i Roca, 62.

Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.

Casal d’avis Sant Antoni de Pàdua 93 429 03 03 Pedrell, 64.

Casal de gent gran d’Horta 93 357 60 50 Tolrà, 13-21.

El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.

Grup gent gran Horta 93 358 81 00 Pl. Santes Creus, 8.

ALTRES SERVEIS

Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Rda. Guinardó, 49.

Centre de Normalització Lingüística93 435 96 13 Marina, 343.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó

Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Marina, 347.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.

CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.

CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.

CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de

Montserrat, 16-18.

CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.

CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.

Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.

FARMÀCIES

(3)

Pilar Fernández

N

o han estat tingudes en compte ni per historia-dors ni per economistes. Els únics documents escrits que les citen són cròniques que s’hi refereixen com la causa del gran trànsit de carros que hi havia en el camí d’Horta a Barcelona. I és que les buga-deres d’Horta van arribar a crear una autèntica indústria del rentat de roba, activitat els vestigis de la qual encara

es poden veure al carrer d’Ai-guafreda, inclòs en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament. Es té constància de la seva tasca a partir de 1680 i van existir segur fins a la Guerra Civil de 1936-1939. Van ser autènti-ques dones emprenedores, empresàries pioneres, que van treballar i donar feina a altres persones, tot i que era una època en què les dones no tenien formació i moltes

no sabien ni llegir. Van ser el suport d’una gran majoria de famílies en les èpoques més dificils. “Pràcticament no hi ha cap família d’Horta de tota la vida que no hagi tin-gut alguna familiar que no hagi estat bugadera”, asseny-ala Mònica Díaz, de la Co-missió Projecte Bugaderes, entitat organitzadora de l’ex-posició que es pot visitar a la biblioteca Can Mariner fins al dia 29 i altres activitats pa-ral·leles, que també compten amb el suport del Districte. L’exposició “Qui té roba per rentar?”, que pretén ser un homenatge a aquestes dones i

és gratuïta, mostra –a través de fotografies, passi de diapo-sitives, pel·lícules i objectes com els sacs de roba que uti-litzaven per transportar la roba, a més d’altres estris aportats per gent del barri– com era el dia a dia d’aquestes bugaderes. L’última, que va morir el novembre de l’any passat, era de la Clota. Aques-ta exposició es podrà tornar a veure el mes de juny al centre de cultura de dones Francesca Bonnemaison.

Entre les activitats paral·leles, hi ha l’Itinerari de les bugade-res per Horta-la Clota, que es fa diumenge 13 d’abril amb

l’historiador Desideri Díez com a guia. Surt de la plaça Eivissa, a les 11 hores, i per participar-hi cal inscriure’s a Can Mariner. També es pot

veure encara l’escenificació i el ball de bugaderes, dissabte dia 19, a les 18 hores a la plaça Eivissa, a càrrec del grup de teatre i esbart dels Lluïsos d’Horta.

Una imatge antiga que es pot veure a l’exposició.

Les bugaderes d’Horta, que a partir del segle XVII

van crear una veritable indústria a la vila,

al servei de Barcelona, recuperen ara protagonisme

amb una exposició que reconeix la seva

importància històrica i econòmica

Horta homenatja les bugaderes,

les primeres dones emprenedores

“Qui té roba per

rentar?” es pot visitar

a Can Mariner fins

al dia 29

C I U TA D A N S O P I N E N

Glòria Catalán

Herbolària

Sí. La mare del meu sogre havia estat buga-dera i explicava que ren-tava la roba de la gent del passeig de Gràcia, portaven la roba amb carros, la rentaven, l’es-tenien i la tornaven a portar a lloc.

Sònia Vilagut

Mestra

Doncs en sé ben poca cosa; només que hi havia uns safareigs i que es rentava, però no sabia que s’hagués con-vertit en una indústria. D’això, però, en fa molt de temps.

Isabel Conesa

Envasadora de cosmètics

Sí que lo sabemos y era una forma de dar tra-bajo a las mujeres, de llevar dinero a casa, en una época en la que había muchos estragos para comer.

Miquel Carbó

Jubilat

N’he sentit a parlar i n’he llegit alguna cosa. Penso que d’això fa molt de temps i que les dones de llavors feien aquelles feines que tenien a l’abast.

Imma Roca

Assegurances

Sí que ho sé. N’hi havia al carrer Aiguafreda, on les cases disposaven de pous, horts i safa-reigs on es rentava la roba de la gent benes-tant de Barcelona.

Alicia Barcia

Autònoma

Sí. Eren les famoses bugaderes d’Horta, que rentaven la roba de la gent rica de Barcelona. Fins fa relativament poc, encara hi havia alguna senyora que ho feia.

S a p q u e a H o r t a h i v a h a v e r u n a a u t è n t i c a i n d ú s t r i a d e l r e n t a t d e r o b a ?

D I A I N T E R N A C I O N A L D E L E S D O N E S

A

(4)

E N T I T A T S

Joan Anton Font

L

a solidaritat, la lluita contra les injustícies so-cials i l’ajuda a les persones que pateixen marginació, atur, solitud, gana… són els motors que impulsen l’asso-ciació Gresol, ajuda i solida-ritat del Guinardó, que en-guany compleix vint anys de la seva fundació. L’acte central de la celebració de l’aniversari va ser la desena Cantada de la Solidaritat que va tenir lloc el passat 9 de març a la parròquia de la Mare de Déu de Montser-rat, la qual va comptar amb la participació de diferents corals del Guinardó i amb la Coral d’Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran, com a convidada de l’edició d’enguany. Gresol té la sensibilitat po-sada en aquelles persones que viuen una situació de marginació o que passen di-ficultats i que necessiten ajuda per tirar endavant. Per això, el seu missatge s’a-dreça a les persones amb es-perit solidari. El president de l’Associació, Josep

Sin-dreu, considera que “és im-portant que les persones amb sentit solidari facin un pas endavant i hi col·labo-rin, ja que hi ha molta feina a fer, sobretot amb l’incre-ment de la immigració”.

Gresol obre les seves portes a tothom que vulgui ajudar, ja sigui com a soci, amb aportacions econòmiques concretes, o com a volunta-ri, participant en les tasques de l’associació.

Són tres les vies principals d’ajut de Gresol als més ne-cessitats: l’àrea escolar, que consisteix fonamentalment en beques de menjador; el

programa d’aliments fres-cos, amb vals per bescanviar en botigues; i l’àrea social, amb ajudes al lloguer i al pa-gament de les despeses de subministraments. Entre les campanyes que or-ganitzen regularment cada any, a més de la Cantada de la Solidaritat, hi ha les de Reis, “Cap infant sense jo-guines”, que enguany ha es-tat tot un èxit, i “Cap infant sense bicicletes”. A més, ac-tualment participen, en col·laboració amb Càritas, en el Programa Proinfància de “La Caixa”, que s’estén arreu de l’Estat espanyol i que pretén eradicar la po-bresa infantil.

Més informació:

Gresol, ajuda i solidaritat del Guinardó

C/ Xiprer, 43, 1r, 2a Tel. 93 455 49 44 gresol.guinardó@gmail. com

Gresol, vint anys de solidaritat i

lluita contra la injustícia social

Cantada de la Solidaritat de l’entitat.

El passat 9 de

març Gresol va

celebrar els seus

vint anys amb la

desena Cantada

de la Solidaritat

L’associació Gresol

–ajuda i solidaritat

del Guinardó– ja

fa vint anys que

dóna suport als

més necessitats i

obre les portes a

tothom qui tingui

esperit solidari

Una escola d’adults

dalt de turó

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Imatge que oferia l’escola d’adults del turó de la Rovira, el 17 de novembre de 1980. (Foto: Paco González.)

Al final dels anys setanta, Paco González, que era el vocal de barraques de l’Associació de Veïns del Carmel, va impul-sar la creació d’un espai per a l’ensenyament d’adults, en el nucli de barraques de Los cañones, ubicat a dalt del turó de la Rovira. Per a aquest menester es va escollir l’antic pavelló d’oficials, construït durant la Guerra Civil per allotjar els oficials que estaven de servei en la bateria antiaèria que de-fensava la ciutat dels atacs d’avions enemics.

Anys després que acabés la guerra, quan el turó va ser en-vaït per una munió de persones que cercaven un tros de terreny per construir-s’hi un habitatge, el pavelló fou ocupat per dues famílies, a la marxa de les quals, i davant de la dificultat d’enderrocar l’edifici per la seva solidesa, es pensà a convertir-lo en una petita escola d’adults que fa-cilités l’accés dels residents de la zona, ja que l’escola d’a-dults pròpiament dita estava més allunyada.

(5)

N O T Í C I E S

f

Reedició del llibre “Horta. Àlbum de fotos”

Fruit de la col·laboració entre el fotògraf Jaume Cami-nal i l’historiador Desideri Díez, Horta. Àlbum de fotos

es va publicar en primera edició l’any 1993. Malgrat les quatre reedicions, el llibre fa anys que s’ha exhaurit. Per això, el Districte d’Horta-Guinardó ha decidit re-editar-lo i millorar la qualitat de les imatges i de l’edi-ció. Díez ha revisat i actualitzat el text i Caminal hi ha afegit material inèdit. Es posarà a la venda per Sant Jordi.

Un web per conèixer millor Horta

www.historieshorta.cat és un web per tenir present. Va aparèixer al 2006 per donar a conèixer llibres i re-vistes amb contingut sobre l’antiga vila, i avui barri, de la mà de Xavier Borràs. Després s’han anat incorpo-rant noves seccions que permeten conèixer el barri i la seva història mitjançant col·laboracions i jocs ambien-tats a Horta. També ofereix informació de llibres es-crits per autors hortencs, així com una agenda d’activi-tats culturals del barri.

Passarel·la sobre la carretera de les Aigües

A la carretera de les Aigües, s’hi ha construït una pas-sarel·la que travessa pel damunt la carretera BV-1415 Horta-Cerdanyola i que pretén ser la via segura per a ciclistes i persones que passegin o corrin. El passeig, de 31,7 metres de llargada i 4,5 d’amplada, té la voluntat de cinta contínua, segura i fora de l’àmbit dels vehicles de motor.

“El malson de la Ventafocs”, a Can Mariner

La Biblioteca Can Mariner acull des del passat 8 de març de forma definitiva l’escultura El malson de la Ventafocs, de Marisa Ordóñez, que la va donar al tricte l’any 2004. Ordóñez ha col·laborat amb el Dis-tricte d’Horta-Guinardó en un projecte d’informació, sensibilització i atenció contra la violència masclista que es va iniciar l’any 2000. Va il·lustrar el conte i la guia de prevenció del projecte, i després va crear un

Daniel Venteo

E

l districte d’Horta-Gui-nardó estrena tres nous casals per a la gent gran. Aquesta actuació s’emmarca en el procés de millora de la xarxa d’equipaments públics dels barris del districte, espe-cialment per a aquells col·lec-tius, com el de la gent gran, més vulnerables socialment. El més gran dels tres casals està situat al Baix Guinardó (C. Marina cantonada Tax-dirt) amb prop de 1.200 m2

de modernes instal·lacions especialment ideades per a les necessitats pròpies de la gent gran. S’inaugurarà el 25 d’abril de 17 a 19 hores. A Horta es troba el segon dels nous casals (C. Feliu i Codi-na, 37-43), que obrirà les portes el 17 de maig amb una superfície total que su-pera els 1.100 m2. I,

final-ment, a la Vall d’Hebron (C. Arquitecte Moragas, 5) es troba el tercer dels nous equipaments, que serà inau-gurat el 18 de maig i té més de 650 m2.

Els nous casals de gent gran

oferiran activitats de tota mena. En l’àmbit de la pro-moció cultural i la formació es duran a terme cicles de conferències, tallers de memòria, cursos d’idiomes i de gastronomia i classes de pintura, entre d’altres. Pel que fa a la promoció de la

sa-lut, es preveu la realització de xerrades sobre salut pública i salut personal, així com cur-sos de prevenció especial-ment concebuts per a la gent gran. A més de potenciar els projectes intergeneracionals que permetin més

apropa-ment entre les persones més joves i les més grans, es faran tota mena d’activitats de lleu-re, tant als mateixos equipa-ments com fora, amb sorti-des i visites a centres culturals i llocs d’interès, sen-se oblidar les dates assen-senyala- assenyala-des del calendari festiu. De les noves instal·lacions cal destacar la presència, a més dels tradicionals espais de trobada, de diversos espais lúdics, aules d’expressió, de cuina, d’informàtica i espais polivalents. A cada casal hi haurà una plantilla estable amb un mínim de dos profes-sionals, una persona destina-da a tasques d’informació i un dinamitzador sociocultu-ral. A tots tres centres es po-tenciarà especialment la par-ticipació dels usuaris, de manera voluntària, en la dinàmica del casal, amb l’ob-jectiu que se’l facin plena-ment seu des del primer dia.

Entren en funcionament tres

nous casals per a la gent gran

Oberta la inscripció per al concurs de cantautors fins al 30 d’abril

David Sabaté

E

l Concurs de Cantautors/es d’Horta-Guinardó, organit-zat pel centre cívic Matas i Ra-mis conjuntament amb l’Asso-ciació de Cantautors, arriba a la seva dotzena edició. Des del seu començament, l’any 1997, resposta a les nombroses de-mandes de programació d’a-quest tipus de música arriba-des al centre cívic, l’objectiu del certamen ha estat afavorir la participació de joves autors i

facilitar-los la creació musical tot oferint-los un espai de su-port a la ciutat de Barcelona. Pel concurs, el qual amb els anys s’ha convertit en un refe-rent a tot Catalunya, han pas-sat artistes tan coneguts com Estopa. Les inscripcions per participar en el certamen, que accepta propostes de tots els estils musicals cantades en qualsevol idioma, es poden fer al mateix centre cívic Matas i Ramis (al carrer Feliu i Codina,

20) fins al 30 d’abril. Els tres fi-nalistes obtindran, entre altres premis, entre 500 i 765 euros lliures d’impostos, l’enregistra-ment d’un CD promocional que inclourà l’actuació de la fi-nal, un contracte discogràfic d’un any amb la discogràfica La Chatunga, i la participació al Mercat de Música Viva de Vic 2008, la Festa Major de la Mercè i el festival Barnasants 2009 de joves cantautors com a representants del concurs.

Culminen els

tre-balls de construcció

de tres nous casals

per a la gent gran

als barris del

districte. Es tracta,

en tots tres casos,

d’equipaments

moderns adaptats a

les seves necessitats

Imatge de la façana del casal del carrer Marina.

Una actuació de l’última edició del festival.

Els nous casals

del Baix Guinardó,

Horta i la Vall

d’Hebron

(6)

C U L T U R A

P.F.

E

l cicle “Clàssica” és ja un clàssic al districte. En-guany celebra la novena edició, que es va iniciar el passat 13 de març i clourà en un dia as-senyalat, el 21 de juny, és a dir, el Dia de la Música. Hi partici-pen les set escoles de música que hi ha al districte, així com els equipaments culturals pú-blics (els centres cívics, les bi-blioteques i l’Espai Boca Nord). Ofereix concerts gra-tuïts –està organitzat pel Dis-tricte d’Horta-Guinardó–, d’u-na durada aproximada d’ud’u-na hora, durant la qual joves intèrprets primer i músics pro-fessionals després delecten el públic amb els seus repertoris.

L’objectiu d’aquest programa és aproximar la música clàssi-ca a públics de totes les edats, així com donar l’oportunitat a joves intèrprets d’actuar en un escenari. Precisament amb aquesta idea de fer la

música clàssica més propera als no iniciats, s’hi ha incor-porat la figura del relator, que a l’inici de la sessió contex-tualitza l’obra que s’interpre-tarà i explica les seves carac-terístiques.

De la programació destaca el concer t de cloenda, que tindrà lloc el 21 de juny, a les 20 hores, a la rambla del Car-mel. Serà un concert de la Ve-lla Dixieland i Star Brass Band, amb la participació de les escoles de música Pausa i del Guinardó i grups corals. El mateix dia, a les 11 hores, alumnes de totes les escoles de música faran un circuit-concert al parc del Guinardó. A banda de concerts, també s’han previst activitats comple-mentàries que se celebraran al Museu de la Música el 29 i el 31 de maig. Es tracta de visites dinamitzades que s’acaben a la sala d’interactius amb l’experi-mentació i la manipulació d’instruments i maquetes. Aquestes visites, però, seran de pagament –costaran 2,50 eu-ros– i caldrà inscriure’s abans del 9 de maig per participar-hi.

Un relator

contex-tualitza l’obra i

explica les seves

característiques

El cicle “Clàssica” a Horta-Guinardó ha

tornat. Ens ofereix bons concerts de música

clàssica a diferents espais fins al mes de juny

En primer pla, un instrument que es pot veure al Museu de la Música.

“Clàssica”, un cicle per apropar

la música a tots els públics

L

a botiga de fruita i queviures Can Paulet té una llarga tradició. Ara hi és l’Albert, que recorda que els seus pares, la Maria Paulet i en Joaquim, van obrir l’establiment l’any 1950 a la baixada del Mercat, abans que l’any 1970 es traslladés a la ubicació actual del carrer de Tajo. El pare de l’Albert era bomber, com ho era abans molta gent d’Horta, i com que sem-pre que podia ajudava la mare en la botiga, els veïns del barri l’anomenaven la “casa del bom-ber”. Quan hi eren els pares s’hi venia fruita i

bacallà, però en fer-se’n ell càrrec, va deixar de vendre bacallà en veure que havia deixat de ser bàsic. La tradició familiar ve de més enre-re; ja d’abans de la guerra, els avis de l’Albert tenien una adrogueria també a la Baixada del Mercat, al costat de la botiga dels pares. Enca-ra avui, la Maria treu el cap cada dia a Can Paulet per saludar els clients de sempre.

Can Paulet

C. Tajo, 55 / Tel. 93 429 10 50

E L T A U L E L L

La “casa del bomber” i la seva llarga història

Can Paulet va obrir al 1950 a la baixada del Mercat.

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

P.F.

Les biblioteques públiques són uns dels equipa-ments més ben valorats i que més públic atrau de la ciutat. Com resulta lògic, però, qualsevol ampliació de l’oferta o millora del servei són benvinguts. El Consorci Biblioteques de Barcelona ha engegat una campanya per difondre entre els seus usuaris un nou servei d’informació personalitzada. Es trac-ta d’un butlletí electrònic que s’envia sense periodi-citat fixa –depèn de la quantitat de novetats que hi hagi– als usuaris que s’han donat d’alta i que inclou informacions de les activitats programades, com també dels avantatges i les ofertes vigents en temes culturals, a disposició de les persones que tenen el carnet de les biblioteques.

Si bé la majoria de descomptes estan al voltant del 20%, hi ha promocions de fins al 50% i del 100% en el cas d’algun espai municipal. Abasten camps tan diversos com el teatre i la dansa, museus, exposi-cions i concerts, equipaments públics i també pri-vats. També s’ofereixen descomptes en comprar a determinades llibreries de la ciutat.

Per gaudir d’aquest nou servei, només cal anar a la biblioteca més propera, demanar l’alta i donar el cor-reu electrònic. Els interessats també poden donar-se d’alta entrant al web www.mesbiblioteques.com. En aquest cas només s’han d’introduir les dades (nom i número de soci), indicar la biblioteca o bi-blioteques de la qual es vol rebre la programació i marcar el tipus d’informació que es vol tenir (sobre descomptes, per a infants, joves, adults i/o gent gran). Lògicament, és imprescindible tenir el carnet de biblioteques de Barcelona, el qual és gratuït.

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT

Horta-Guinardó Televisió www.tvhortaguinardo.com

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

Boca-Ràdio - 90.1 FM

Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41

Ràdio Horta-Guinardó - www.rhg.cat

Santa Rosalia, 91. Tel. 93 407 36 21

www.radioytelevisiondelcarmelo.com

Calderón de la Barca, 99. Tel 93 420 08 05

PUBLICACIONS

Ressò. Associació de Veïns Montbau

Roig i Soler, 31. Tel. 93 428 29 34

La Vall d’Horta-Guinardó

Alt de Pedrell, 18. Tel. 902 36 23 55

La guineu. AV Baix Guinardó

Pl. Alfons X el Savi, 3. Tel. 93 436 81 80

L’informador. AV de La Clota

Alarcón, 3. Tel. 93 358 65 13

Temps d’Horta. AV d’Horta

La Plana, 10. Tel. 93 407 20 22

INTERNET

Web de Serveis Socials

S'informa sobre els punts claus del nou model de Serveis Socials de Barcelona. Hi ha resposta per a preguntes com: quines són les millores previstes per l'atenció social bàsica de la nostra ciutat? o quin es el centre de Serveis Socials que et corres-pon?

www.bcn.cat/serveissocials

Web de Tràmits

El portal de "tràmits online" té com a prin-cipal objectiu estalviar temps a l'hora de tramitar i fer gestions amb l'Ajuntament. Es poden tramitar comunicats d'obres, comunicats d'activitats, devolucions d'in-gressos indeguts, pagaments de multes o pagaments de tributs, entre altres gestions.

www.bcn.cat/tramits

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

l passat 15 de març, en una única jornada, es van celebrar les finals de la XV edició de la Lliga Juvenil i la V Lliga Catalana Infantil de Judo al poliesportiu Llars Mun-det de Barcelona.

Aquestes dues finals van reunir qua-si un centenar de participants, a més d’acollir un públic nombrós, format per familiars, amics i simpatitzants d’aquesta disciplina d’art marcial. En categoria juvenil, l’equip man-resà Esport 7-Moià va aconseguir el campionat de la Lliga Catalana en superar els barcelonins Bushido-ASPA i Condal-Maristes, segons i tercers, respectivament.

La XV edició de la Lliga Juvenil de Judo va ser molt disputada. S’hi van poder veure judokes de gran ni-vell, alguns d’ells medallistes del darrer Campionat d’Espanya Jú-nior i membres actuals de la Selec-ció Espanyola Júnior.

Amb 45 judokes, els equips

partici-pants a la final de la Lliga Juvenil van ser: Esport 7-Moià (Manresa), Bushido-ASPA (Barcelona), Condal-Maristes (Barcelona), Hifrensa ( Ho s p i t a l e t d e l ’ I n fa n t ) , Pa re Manyanet (Barcelona), Stucom (Barcelona), Vital Sport (Tarrago-na) i La Llagosta (Barcelo(Tarrago-na). Per la seva part, la final de la Lliga Catalana Infantil es va quedar a la ciutat comtal ja que els Maristes de Barcelona van aconseguir el campio-nat en superar els equips del Bushi-do, segon, i Pare Manyanet, tercer. En la V edició de la Lliga Catalana

Infantil de Judo van participar 40 esportistes dels equips de: Pare Manyanet (Barcelona), Bushido (Barcelona), Llúria (Barcelona), As-sociació Girona Judo (Girona), La Llagosta (Barcelona), Maristes (Bar-celona) i Badia-Qsport (Bar(Bar-celona). Segons David Soriano, coordinador tècnic de la Federació Catalana de Judo, en aquesta competició “es va poder veure el gran nivell tècnic que tenen els lluitadors, ja que en aquesta categoria militen judokes que estan en plena formació espor-tiva i que utilitzen aquestes compe-ticions per anar millorant tècnica-ment i tàcticatècnica-ment, així com en experiència en competició”.

8 clubs en categoria

juvenil i 7 en infantil,

de diferents poblacions

catalanes, van lluitar per

aconseguir el primer lloc

en les seves categories

En la V edició de la

Lliga Catalana Infantil

van participar

40 esportistes

La Lliga Juvenil va reunir quasi un centenar de participants.

L’alt nivell caracteritza les finals

de la Lliga Catalana de Judo

(8)

Quins són els principals objectius del Consell de Joventut del Dis-tricte?

Donar suport a les entitats juvenils d’Horta-Guinardó i a les iniciatives dels joves que el Consell considera d’interès, i ser un interlocutor eficient entre la joventut i el Districte, i també l’Ajuntament. Una altra missió princi-pal del Consell de Joventut d’Horta-Guinardó és contribuir que les entitats juvenils del districte facin xarxa i en-forteixin les seves relacions.

Quantes entitats formen part del Consell?

El Consell està format per 32 entitats, la gran majoria de caràcter educatiu i de lleure (esplais i agrupaments), però també n’hi ha de culturals, polítiques... A més, el Consell treballa per a altres as-sociacions juvenils i iniciatives de joves que no en formen part.

El Pla Director de Joventut de Barcelona estableix que a cada dis-tricte hi hagi, si més no, un Punt d’Informació Juvenil i un Espai

Juvenil, i a cada barri un Casal de Joves. Això és una realitat a Hor-ta-Guinardó?

Encara no. Un dels nostres propòsits és treballar per assegurar que tinguem els equipaments juvenils que falten. A més, no hi ha prou locals per a les entitats re-lacionades amb els joves. Són moltes les entitats que no tenen un espai adequat per poder fer les seves activitats.

S’ampliarà la seu del Consell, si-tuada a la plaça d’Eivissa?

És un objectiu nostre, també. Volem que aculli el Casal de Joves d’Horta i un petit viver d’entitats i projectes juvenils. Els oferirem no només espai, sinó tam-bé assessorament i recursos.

La Festa Jove del Districte permet difondre qui sou i què feu.

Sí, també inclou moltes activitats, sem-pre vinculades a un tema concret (l’any passat, el tema va ser la reivindicació del carrer com a escenari per fer-hi ac-tes). La Festa Jove se celebra cada dos anys, el mes de maig. L’any que no toca Festa Jove, que és aquest, participem amb un estand a la Mostra d’Entitats d’Horta- Guinardó.

Quines activitats organitzen amb motiu del vintè aniversari?

El passat mes de gener ja vam bufar les

espelmes en un acte que vam organit-zar amb motiu de l'aniversari. Ara es-tem fent un recull de la història del Consell i de les persones i entitats que hi han participat al llarg d’aquests vint anys, amb l’objectiu de fer-ne una expo-sició. El proper mes de setembre orga-nitzarem una jornada amb activitats, concert, dinar popular... Abans, el maig, haurem participat a la Mostra d’Enti-tats dels Districte.

A més de la dificultat per a l'accés a l'habitatge, què creu que preocu-pa més als joves d'avui?

La feina. Molts joves tenim unes condi-cions laborals força precàries: combi-nem més d'una feina i acceptem uns contractes que fan pena per tal de tre-ballar del que hem estudiat o, sovint, només treballar. Per poder viure de ma-nera autònoma i poder pagar l’habitat-ge, el menjar, el transport, els estudis… hem de tenir uns ingressos molt

ele-vats. En el procés participatiu que và-rem dur a terme fa dos anys –una con-sulta per conèixer les inquietuds del jo-vent del Districte–, ens va sorprendre molt que diguessin que una dels seus principals preocupacions és la salut. El jovent vol sobretot més informació i atenció relacionada amb les drogues, la sexualitat i els trastorns de la conducta alimentària.

Quins indrets aprecia especial-ment del districte: aquells on acostuma a passejar o a portar de visita els amics que vénen de fora?

Un dels indrets que més m’agrada són els antiaeris de Can Baró. Hi ha una vis-ta panoràmica magnífica d’Horvis-ta-Gui- d’Horta-Gui-nardó i de tota la ciutat. Impressiona també pel fet que, durant la Guerra Ci-vil, va acollir refugis antiaeris. És un lloc tranquil i un espai de trobada, sobretot de joves. Un altre indret que per a mi és imprescindible és el parc del Guinardó. Durant la meva infantesa i adolescència el freqüentava molt: quedava a prop de l’escola i de l’esplai on jo anava. Trobo màgic el carrer d’Aiguafreda; passejar pel costat dels safareigs d’aquest carrer és com fer un viatge al principi del segle XX. I finalment, el Casal de la Font d'en Fargas, un lloc de referència per a mi.

E N T R E V I S T A

Alba Cuevas

, presidenta del Consell de Joventut del Districte d'Hor ta-Guinardó

Alba Cuevas assegura que el que més preocupa als joves és l’accés a l’habitatge i la feina.

Alba Cuevas és presidenta del Consell de

Joventut del Districte d'Horta-Guinardó, entitat

que enguany celebra el seu vintè aniversari.

Un dels principals objectius del Consell

és contribuir que les entitats juvenils del

Districte facin xarxa

“Treballem per assegurar

que tinguem els

equipa-ments juvenils que falten”

“Volem enfortir les

relacions entre les entitats

juvenils del Districte”

Referencias

Documento similar

El Director de Serveis Tècnics del Districte mostra i explica el dibuix d’implantació de l’àrea verda de diferents barris del Districte.. L’operador municipal responsable de

[nom i cognoms] ...…..…………..., amb domicili a...carrer/plaça...…..., ..., districte postal …...………...., amb DNI/NIF núm. ..., autoritz el Consell Insular de

– Infants inscrits durant l’any anterior (de 0 a 18 anys): 18 – Famílies inscrites durant l’any anterior: 20 – Voluntaris que treballen en aquesta àrea en concret:

ZORAIDA y el DOCTOR ANTONIO SOSA tn la capilla: ZA- CHERLÍ y JUAN BLANCO, que salen por la puerta del fondo.. NO

En el DFG observamos valores superiores en todos los grupos hipóxicos (Hipóxico, Post20 d , Post40 d ) respecto al Control en los parámetros de CD y FD, pero solamente

importància d'un esdeveniment o la necessitat de tenir-ne coneixença són magnituds molt relatives. En el cas de la informació periodística, es poden confondre fàcilment amb un pur

(i) Scenes which may unsettle young children need special care. Insecurity is less tolerable for a ch.id -particularly an emotionally unstable child- than for a mature adult,

El Centre d’Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU) de la Universitat Jaume I sorgeix davant la necessitat de donar un impuls definitiu a la I+D+i de la